El Girona renova Quique Cárcel fins al2022 per encetar un nou projecte36-37

Espo

rtsD

dG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.386

Dijous31 DE MAIG DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Els Bombers,netejant la via.

MARC MARTÍ

14 hores de busdes de Pisa per culpa d’unvol cancel·latde Ryanair

Un projecteproposa fer un carril bicientre Celrà iGirona suspèssobre el Ter

EL CENTENAR DE GIRONINSAFECTATS ES QUEIXEN QUE LA COMPANYIA NO ELS VADONAR CAP EXPLICACIÓ

4

10

El traçat de la nova via verda,que impulsa l’Ajuntament de Cel-rà, discorreria per una passerametàl·lica encastada en el murque suporta la via del tren. 13

La Fiscalia es querellacontra Turull perpassar part dels seusbéns a la seva dona30

Unes obres a l’N-II fancues de sis quilòmetresa Vidreres 16

A més a DdG

CARREGADOR SOLARVagis on vagis, gràcies a aquesta bateriaexterna no et quedis mai sense mòbil

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

Les fotos deWhitaker aDalí s’exposenal Museu deFigueres

IMATGES PRESES ENTRE EL1967 I EL 1972 FORMEN PARTD’UN FONS COMPRAT PER LAFUNDACIÓ GALA-DALÍ

4

42

Un home contemplauna de les fotos de

l’exposició. PERE DURAN

El nivell del mar a la CostaBrava ha augmentat 3,1 cmcada deu anys des del 1990

L’aigua del mar també s’ha escalfat0,3 ºC per decenni en els últims 44 anys La temperatura a Catalunya

ha augmentat 1,6 ºC des del 1950 3

La tempesta fa caure part d’un arbre a Girona. El temporal que va descarregar ahir al migdia a gran part de la província va provocarla caiguda d’una branca a la ronda de Sant Antoni Maria Claret de la ciutat de Girona. En alguns punts de la demarcació les precipitacions van descarregar en forma depedregada i, en altres, les acumulacions d’aigua van arribar a superar els 20 litres per metre quadrat en mitja hora, com per exemple a Anglès.

4

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

Edició de GironaDIJOUS · 31 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14653 - AVUI / Any XL. Núm. 13523 - EL PUNT

1,20€

1818

72-1

1860

81T

8772

30-1

1833

05T

L’acte reuneix unes vint persones i a laprotesta de rebuig a fora n’hi van 150

Política P24

La Plataforma perTabàrnia fa llufa a Salt

EUROPA-MÓN P34,35

Pren cos la mocióde censura contrael govern del PPNervis davant l’amenaça real que Rajoysigui el primer president espanyoldestituït, i el PNB en té la clau

EQUIPAMENTS P22,23

L’antic edifici de laUNED a Girona esdedicarà als jovesLa Diputació el cedeix a l’Ajuntament,que en preveu iniciar la reforma a mitjandel 2019 i inaugurar-lo a final d’any

CUP · “Les declaracions sobre Torra són dures, precipitades i forade lloc” CS · “Busquen la fractura social per debilitar el país”

“Rajoy haprevaricat”

ENTREVISTA Artur Mas EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

P6-9

El president Torra, ahir a Brussel·les, amb Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín ■ ARIS OIKONOMOU / AFP

El president referma el compromís amb els consellers exiliats

Torra no renuncia a la restitució

| Cultura i Espectacles | 47EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

Del 2 al 12 d’agost tindràlloc al Collet de Sant Anto-ni la primera edició delCulturefest, La Brava, elfestival d’oci cultural que,segons els seus promo-tors, “vol retre homenatgea la Costa Brava”. El festi-val està organitzat per lamarca de cervesa La BravaBeer, conjuntament ambl’Ajuntament de Calonge iSant Antoni, i té el suportde la Diputació de Girona iel Patronat de TurismeCosta Brava Girona. ElCulturefest, La Brava es

va presentar ahir al Collet,en un acte en què van par-ticipar el president de laDiputació, Pere Vila; l’al-calde Calonge i Sant Anto-ni, Jordi Soler, i l’equip di-rectiu de La Brava Beer.

El nou festival oferiràuna programació amb “ac-tivitats d’oci cultural con-cebudes per conèixer mi-llor la Costa Brava i el seuentorn, a més dels valorsque s’hi transmeten derespecte pel territori”. Elsassistents hi trobaran di-ferents zones diferencia-des que estaran dedica-des, respectivament, a lamúsica, la gastronomia ialtres activitats, com aratallers, exposicions, art endirecte, cinema a la fresca,ioga, etc. També hi hauràuna zona infantil i una al-

tra de relax, creada ambmaterials reciclats i nocontaminants, i des de laqual es podran contem-plar “les postes de sol desd’un lloc privilegiat com ésel Collet de Sant Antoni”.

Entre altres activitats,hi haurà un petit room es-cape inspirat en la CostaBrava, unes classes de io-ga beer amb La BravaBeer, i la final del concursRed Costa Brava, dedicat avídeos submarins de laCosta Brava. La part musi-cal del festival no es faràpublica fins al 2 de juliol.La previsió és que més de25.000 persones de totesles edats assisteixin al pri-mer Culturefest, La Bra-va, atrets per una ofertalúdica, gastronòmica i cul-tural molt variada. ■

RedaccióCALONGE

Neix Culturefest, La BravaEl nou festival d’ocicultural tindrà lloc alCollet de Sant Antonidel 2 al 12 d’agost

L’alcalde i el president de la Diputació, amb els organitzadors del festival ■ AJUNT. CALONGE

Després de Philippe Hals-man, Robert Whitaker. LaSala de les Loggies del Tea-tre Museu Dalí de Figuereses converteix de nou enl’aparador del Dalí mésicònic amb una nova expo-sició temporal que re-uneix una trentena de re-trats que va fer-li el fotò-graf Robert Whitaker, undels principals testimonisdels swinging sixties icòmplice privilegiat del fe-nomen de masses de TheBeatles. Les fotografies,que estaran exposades du-rant un any, formen partd’un fons de 707 imatgesque la Fundació Dalí ha ad-quirit a la família del fotò-graf, junt amb els drets dereproducció, i és la prime-ra vegada que es mostrenen un muntatge unitari,del disseny del qual hantingut cura Pep Canaleta iÀlex Gifreu, pel que fa algrafisme.

Dalí i Whitaker es vanconèixer l’any 1967, tot ique el fotògraf asseguravaque el primer contacteamb el pintor havia estat

força anterior, quan elsseus pares li van regalarun llibre sobre la seva obraque va entretenir-se a re-tallar per fer-ne un collage,segons va explicar la direc-

tora del museu, MontseAguer. La relació entre elsdos creadors es va allargarfins al 1972, període alqual pertanyen les imat-ges i en què el fotògraf va

tenir accés a “la part mésíntima” de Dalí, remarcaAguer, però també a “lamés escènica”. Gairebétots els retrats de l’exposi-ció van ser fets a Portlli-

gat, excepte dos de datatsa París. El museu no des-carta prolongar l’any queve l’exposició de Whitakeramb una selecció de mésfotografies del seu fons. ■

El Museu Dalí de Figueres exposa les imatges de l’artista que vacapturar Robert Whitaker, un dels millors retratistes de The Beatles

RedaccióFIGUERES

Fotografia còmplice

Dalí a Portlligat i a l’hotel Meurice de París, vist per Whitaker ■ ROBERT WHITAKER © FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ, FIGUERES, 2018

Un total de 124 articles i30 comunicacions sobreles intervencions més des-tacades del 2016 i el 2017es presentaran en les XIVJornades d’Arqueologia deles comarques de Girona,que tindran lloc demà idissabte a Cal Ferrer de laPlaça, a Caldes de Malave-lla. El Camp dels Ninots deCaldes, la cova de MolletIII de Serinyà, la Draga deBanyoles, el dolmen deCan Reparat de SantaCristina d’Aro, la necròpo-lis de Vilanera de l’Escala,Ullastret, Empúries, elMas Castellar de Pontós,el poblat ibèric de Sant Ju-lià de Ramis, el Puig Rom ila Ciutadella de Roses, elcastell d’Esponellà, la vil·laromana del Collet de SantAntoni, la torre Desvernde Celrà, la torre de Cam-pelles, el claustre de SantMiquel de Fluvià i el solaral nord de la basílica deCastelló d’Empúries cen-traran algunes comunica-cions. Les jornades bien-nals les organitzen els ser-veis territorials de Cultu-ra, el servei d’arqueologia ipaleontologia del Departa-ment de Cultura, el Museud’Arqueologia, la UdG il’Ajuntament de Cal-des. ■

L’arqueologiagironina fabalanç de dosanys, a Caldes

RedaccióCALDES DE MALAVELLA

Cultura i Societat

Diari de Girona DIJOUS, 31 DE MAIG DE 2018 43

ACN GIRONA

■ Parlar del Camp dels Ninots ésparlar d'un dels jaciments ar-queològics més prolífics del plio-cè que hi ha a Europa. Del subsòld'aquesta zona, situada a l'entra-da de Caldes de Malavella, aflorenrestes úniques que remunten ,milions d'anys. Esquelets sencersde tapirs, bòvids i rinoceronts jun-tament amb peixos, tortugues,amfibis i fòssils vegetals.

D'ençà d'aquesta campanya,tot aquest llegat s'estudia, s'ana-litza i es consolida en un labora-tori de restauració situat al mig delpoble, on també s'allotgen els ar-queòlegs i restauradors.

Aquest és l'embrió del futur es-pai AQUAE, un centre d'interpre-tació que s'inaugurarà el primerquadrimestre de l'any vinent i ones combinarà la recerca amb la di-fusió del patrimoni històric vincu-

lat a l'aigua. El Camp dels Ninotsen serà una de les pedres angu-lars, juntament amb el passatromà, el termalisme i la indústriaembotelladora del municipi.

Cinc restauradors netegen iclassifiquen amb cura els ossos dela cria de tapir que els arqueòlegshan desenterrat durant aquestacampanya d'excavacions al Campdels Ninots.

Tots ells treballen al primer pisd'un edifici annex al castell deCaldes de Malavella, on s'ha ins-tal·lat el laboratori de recerca.Treuen el fang de les restes ambpinzells, hi injecten resina ambxeringues i etiqueten cada os ambprecisió mil·limètrica. La feinas'allargarà durant mesos.

«Solem treballar al jacimentdurant unes quatre setmanes,però aquest procés d'ara és moltmés llarg», concreta el codirector

de les excavacions, l'arqueòlegGerard Campeny. «Consolidar lesrestes pot durar ben bé entre tresi quatre mesos, i després hauremd'estudiar-les amb detall».

Sobretot, allò que cal és tractarels ossos amb cura, perquè al llargdels segles les argiles del subsòlhan omplert les esquerdes ques'hi han format, i el risc que estrenquin és elevat. «És importantque, un cop s'han desenterrat,s'actuï amb rapidesa», precisaCampeny.

Els que volen poden visitar ellaboratori i, a través d’un vidre,veure la tasca que fan els restau-radors. «És important tenir una fi-nestra oberta perquè la gent co-negui què fem portes endins; defet, un dels objectius de la cam-panya d'excavacions al Camp delsNinots és involucrar el territori»,conclou Campeny.

Del Camp dels Ninots neixl'AQUAE per a la posteritat a Caldes de MalavellaL’embrió del futur centre d’interpretació ja s’ha posat en marxa pertractar les troballes de la darrera campanya d’excavacions arqueològiques

ACN GIRONA

■ Abacus Cooperativa contribui-rà a la difusió social de la Col·lec-ció Bernat Metge gràcies a unacord amb el grup SOM, propie-tari de la col·lecció. Des d'ahir,Abacus compta amb la presènciapermanent de la col·lecció a laseva xarxa d’establiments. Tambéestarà disponible a la resta de bo-tigues per encàrrec. Aquest acord

s'emmarca en l'estratègica delGrup Som de buscar noves for-mes de difusió d'aquesta històricacol·lecció de clàssics grecs i llatins,que compta amb més de vo-lums.

Per Abacus Cooperativa,l'acord és una «gran oportunitatper seguir ampliant els horitzonsde les obres clàssiques i reivindi-car-ne la seva importància», se-

gons va afirmar ahir el seu direc-tor general, Miquel Àngel Oliva,en un acte a Girona.

La Col·lecció Bernat Metge neixl’any de la mà de FrancescCambó a través de la creació de laFundació Bernat Metge, dedicadaa la traducció dels grans clàssicsde la literatura grega i llatina. Elgrup SOM va adquirir-la el febrerdel .

La Col·lecció Bernat Metge estaràdisponible als establiments d'Abacus

CALONGE

Neix el Culturfest, La Brava, un festival d’ocicultural en homenatge a la Costa Brava

ATENEU BARCELONÈS

Suspès el Premi Crexells de literatura

■ Calonge va acollir ahir la presentació del Culturefest, La Brava, elprimer festival d’oci cultural que vol retre homenatge a la Costa Brava.Aquest festival està organitzat per la marca de cervesa La Brava Beer,conjuntament amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i té el suportde la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme Costa Brava. El fes-tival oferirà gastronomia, tallers, exposicions, art en directe, cinema iuna programació musical que es farà pública més endavant. Les acti-vitats es faran del al d’agost al Collet de Sant Antoni. DdG GIRONA

■ La Junta de l'Ateneu Barcelonès ha decidit suspendre el Premi Cre-xells «a la vista dels problemes sorgits» arran de la convocatòria i reso-lució de la quaranta-setena edició del guardó. En un comunicat l'entitatha explicat que ara s'obre un «procés de reflexió» per «mantenir el pres-tigi» del «degà» dels premis literaris de país. La Junta ha demanat «dis-culpes» a «totes les persones afectades» en aquest procés. També haafirmat que ha «recopilat» els comentaris, les crítiques i les propostesde millora que ha generat la qüestió i ha subratllat que les tindrà «encompte» per «esmenar» els errors comesos. ACN BARCELONA

Presentació del nou festival. AJUNTAMENT DE CALONGE

Breus

PATRONAT DE TURISME

El mapa cultural de Girona creix ambla Xarxa de Museus i els festivals alternatius

Amb motiu de l’Any europeu del Patrimoni Cultural, el Patronat deTurisme Costa Brava Girona i l’Agència Catalana de Turisme han de-clarat el Any del Turisme Cultural. Amb l'objectiu de reforçar lamarca Girona, la Xarxa de Museus ha presentat una selecció d’activitatscom ara un escape room teatralitzat al Museu del Mar de Lloret de Mari al Museu dels Sants d’Olot; els capvespres musicals al Museu de laMediterrània de Torroella de Montgrí, el MAC Empúries i el Museu Et-nogràfic de Ripoll; recreacions en D de la vil·la romana de Vilauba,Ullastret o el criptopòrtic d’Empúries; tallers de cuina marinera al Mu-seu de la Pesca o taperosurera al Museu de Palafrugell. ACN BARCELONA

El laboratori on restauren i consoliden les troballes fetes al jaciment. ACN

CADAQUÉS ARTS, S.A.Convocatoria de Junta

Se convoca a los señores accionistas a la Junta General Ordinaria y Extraordinaria, que se celebrará en la Notaría de Cada-qués, C/ Teatre, nº 4, 1º- 2ª, de Cadaqués, a las diecisiete horas del día 4 de Julio de 2018, en primera convocatoria, o el díasiguiente a la misma hora y lugar, en segunda convocatoria, con el siguiente

Orden del díaPrimero.- Confirmación y ratificación de la aprobación de las Cuentas Anuales correspondientes al ejercicio cerrado a 31 dediciembre de 2015, para proceder a su depósito en el Registro Mercantil.Segundo.- Confirmación y ratificación de la aprobación cuentas Anuales correspondientes al ejercicio cerrado a 31 de di-ciembre de 2016, para proceder a su depósito en el Registro Mercantil.Tercero.- Examen y aprobación, si procede, de las Cuentas Anuales correspondientes al ejercicio cerrado a 31 de diciembrede 2017, compuestas por el balance, la cuenta de pérdidas y ganancias, un estado que refleja los cambios del patrimonioneto del ejercicio y la memoria.Cuarto.- Propuesta de aplicación del resultado del ejercicio cerrado a 31 de diciembre de 2017.Quinto.- Censura y aprobación, en su caso, de la gestión social.Sexto.- Estudio y autorización de la posible venta del Espai Dalí, al tratarse de un activo esencial, de conformidad con el art.160, f) de la Ley de Sociedades de Capital.Séptimo.- Ruegos y preguntas.De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 272 de la Ley de Sociedades de Capital, se hace constar que queda a disposiciónde los señores accionistas toda la documentación relativa al orden del día sometido a su aprobación en el domicilio socialde la compañía, pudiendo asimismo solicitar el envío gratuito de los citados documentos. Todo ello, sin perjuicio del derechode información que todos los accionistas tienen de conformidad con el artículo 197 de la mencionada Ley. Cadaqués, a 28 de mayo de 2018.– La administradora, Catherine Perrot.

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

El ple de la Diputació deGirona ha tirat endavantla cessió de l’antic edificide la Universidad Nacio-nal de Educación a Distan-cia (UNED) situat al car-rer Sant Josep de la capitalgironina. Segons va desta-car ahir l’alcaldessa de Gi-rona, Marta Madrenas, ésprevist que l’equipamentsigui transversal i multi-usos. La filosofia inicial ésque entitats juvenils com-parteixin edifici i serveis,però que tots tinguin elseu propi espai privat. Laintenció del govern muni-cipal és revitalitzar totaaquesta part del Barri Vellque havia quedat més de-gradada.

“Estem reflexionant iho hem d’acabar de parlaramb tothom, però la ideaés que estigui principal-ment encarat per a joves”,assegura l’alcaldessa Mar-ta Madrenas. “Volem quesigui un espai d’autoges-tió, on els joves puguin ferreunions, assemblees ocom un ateneu popular,però en cap cas no és unhotel d’entitats”, assegu-ra. Madrenas reconeixque el projecte suposa un“gran repte” i confia que“aportarà experiències”.

En un d’aquests espais, perexemple, ja es preveu ques’hi instal·li l’agrupamentescolta El Cau de Vista Ale-gre, que actualment estanen un lloc molt precari.

L’acord de cessió ha es-tat possible gràcies a lesnegociacions que han tin-gut ambdues bandes desde fa una colla de temps.Segons va destacar el vice-president, Miquel Noguer,durant l’últim acte del ple-nari, l’Ajuntament de Gi-

rona va sol·licitar la cessióper 25 anys a la Diputacióper fer l’arranjamentoportú i cedir l’espai a lesentitats que hi ha a la ciu-tat. “És una bona ocasióper fer-ho”, va assegurardurant l’acte. La propostava rebre el suport del ple-nari per unanimitat i sen-se que cap dels represen-tats hi fes cap objecció.

Es tracta d’un edifici detres plantes que fins araestava en mans de la Dipu-tació de Girona. Partd’aquest equipament tam-bé l’ocuparan dependèn-cies de l’Ajuntament de

Girona. Concretament,s’està estudiant que hi va-gi l’àrea de Salut i que totauna planta es dediqui al’espai de joves de Salut.

És molt probable que lesobres grosses no comen-cin fins ben bé mitjans del2019, un cop s’hagin ade-quat les instal·lacions. Perara ja s’han començat unstreballs previs per saberl’estat de salut de l’edifici ifer-hi una radiografia ge-neral abans de començaramb l’obra grossa. Aquestsprimers treballs ja hanpermès saber del cert quecal fer obres d’accessibili-tat a l’edifici. Per exemple,s’hi haurà de posar ascen-sor, entre d’altres canvismés estructurals. És pre-vist que a finals del 2019 espugui inaugurar.

42 anys fent-hi classesLa UNED va començar afer classes a Girona el ge-ner del 1976. Des d’aque-lla data, la universitat adistància ha estat ubicadaen diverses seus. La pri-mera va ser en uns localsllogats al Seminari. Des-prés, es van traslladar alcentre d’estudis de laCambra de Comerç i a laCasa de Cultura. El 1987,van ocupar les actuals ins-tal·lacions que ara mateixestan en desús. ■

L’antiga UNEDde Girona,epicentre deles entitats

Òscar PinillaGIRONA

PROJECTE · La Diputació cedeix l’edifici a l’Ajuntament,que té previst fer-hi un espai transversal i multifuncionalencarat al públic jove IMPULS · Amb aquesta reforma elconsistori vol revitalitzar alhora aquest sector del Barri Vell

El febrer de 2013, el consellde govern del rectorat de laUNED va aprovar el trasllatdel centre de Girona a Salt iles obres d’adequació de l’es-pai de la fàbrica Coma Cros.El procés de licitació dels tre-balls, valorats en 950.000euros, el van assumir, a partsiguals, la Diputació de Gironai la UNED. L’Ajuntament deSalt va cedir una planta del’antiga fàbrica tèxtil –un es-pai de 1.000 m²–. Mesos méstard, a l’octubre, ja inaugura-va la nova seu a la FactoriaCultural Coma-Cros de Salt.

Quan la seu es va traslla-

dar a Salt, el director del cen-tre associat de la UNED a Gi-rona atribuïa el trasllat a Saltal poc interès demostrat pelsdarrers governs socialistesde la ciutat de Girona a aju-dar-los i a la predisposiciótrobada a Salt, tant durant elgovern de Iolanda Pineda(PSC) com de Jaume Torra-madé (CiU). La UNED tambété seus, dependents de la deGirona, a Figueres, Palafru-gell, Olot i Ripoll. El trasllat dela UNED a Salt va ser un ob-jectiu desitjat des de feiatemps al municipi.

L’acord entre el centre uni-

versitari i el consistori quadraperfectament amb un delspropòsits verbalitzats sovintper l’exalcalde Torramadé:atraure estudis universitarisamb propòsits també socials.Des del consistori, es va con-siderar que els estudis degrau superior són un motorper atraure gent jove i prepa-rada al municipi, que el cone-guin més enllà dels tòpics ique, alguns, hi puguin arrelar.De fet, l’Ajuntament de Saltsempre ha promogut l’exis-tència de pisos de lloguer abaix preu per a estudiantsuniversitaris.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’aposta de Salt per atraure públic universitari

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ja s’hi fan treballsper saber l’estatde salut del’edifici

Urbanisme Equipaments municipals

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201822 |

Comarques Gironines

Criminologia serà una no-va opció formativa per alsestudiants de la UNED Gi-rona a partir del curs2018-19, així ho va apro-var la junta rectora cele-brada a la seu de Salt.Aquesta nova titulaciós’afegirà als graus ja dispo-nibles i es preveu que arri-bin a la vintena d’opcionsper al curs vinent. El nougrau en criminologia se-guirà la metodologia de laUNED i permetrà cursaraquesta nova titulaciómitjançant la tutoritzaciópersonalitzada i classescampus. Això permet queno hi hagi una xifra míni-ma ni màxima d’inscrits ipersonalitzar l’aprenen-tatge per a cada un delsalumnes.

La incorporaciód’aquesta nova titulacióreferma l’aposta de laUNED Girona per la for-mació en el món legal i ju-rídic. A més del clàssicgrau en dret, una de lesprimeres formacions uni-versitàries que es van ofe-rir a les comarques gironi-nes, s’uneixen els graus enciències polítiques i del’administració i ciènciesjurídiques de les adminis-

tracions públiques. La in-corporació del grau en cri-minologia suposarà laquarta titulació del ram le-gal i, per tant, una apostaper reforçar la Facultat deDret de la UNED Girona.

Ampliant l’ofertaActualment, la UNED téuns 1.400 matriculats iextensions comarcals a laGarrotxa, l’Alt Empordà,el Baix Empordà i el Ripo-llès. L’oferta acadèmica,cultural i formativa s’ha

anat ampliant en els dar-rers temps, de maneraque, a més dels ensenya-ments de llicenciatures ograus universitaris (n’ofe-reix disset) i el curs d’ac-cés a la universitat per amés grans de 25 i 45 anys,s’han consolidat els cursosd’idiomes amb reconeixe-ment oficial. De fet, en-guany la UNED Girona haimpartit una quinzenad’activitats formativesadreçades a un públic demés de 50 anys, amb les

quals fa una aposta per laformació al llarg de la vida.

El director de la UNEDGirona, David Maldonado,destaca que, tot i que Giro-na és un pol universitarimolt fort, s’ha de conti-nuar com fins ara per do-nar visibilitat a Salt. “Que-da camí per recórrer i emconsta que, a més de lesuniversitats, l’Ajunta-ment de Salt també treba-lla en aquesta línia”, va as-segurar Maldonado aaquest diari. ■

L’edifici està situatal carrer SantJosep, a tocar del’antic cinemaModern ■ MANEL

LLADÓ

Òscar PinillaGIRONA

El grau en criminologia a Salt, lanovetat per al pròxim curs

L’edifici de la UNED està actualment a la Coma Cros de Salt ■ MANEL LLADÓ

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018 | Comarques Gironines | 23

Si defensem lallibertat d’expressió

L’APUNT omplir els carrers de llaços grocs i de banderes inde-pendentistes, si estem en contra de la censura, si volemque es parli de presos polítics i no de polítics presos... sivolem construir un país lliure on tothom hi tingui cabu-da, no ens ha d’esgarrifar un acte de Tabàrnia. Només hiha un límit: ni incitació a la violència ni a les actituds fei-xistes. Si es transgredeix, llavors sí, cal ser implacable.Anna Puig

Que la gent de Tabàrnia hagin fet un acte a Salt no emfa fred ni calor. No hi aniré mai, a un dels seus bolos, nicompartiré la seva filosofia –si se’n pot dir filosofia delque prediquen–. Però tampoc cal fer-ne un terrabas-tall. Si som els primers a reclamar que es respecti lallibertat d’expressió, si exigim que puguem manifes-tar-nos al carrer pacíficament, si creiem just poder

1177

11-1

1645

24®

313295-1188042T

ACN/DdG FIGUERES

■ La continuïtat del festival dedansa «Figueres es mou», que finsara s’anomenava Agitart, està endubte. Així ho van manifestar elspromotors de l’esdeveniment du-rant la presentació de l’ediciód’enguany. En el marc de la sevacinquena edició, que se celebraràdel al de juliol, s’han progra-mat propostes artístiques, deles quals deu seran espectacles in-ternacionals, catorze de catalansi set més de la resta de l'Estat. En-tre els països participants, hi hau-rà Suïssa, Israel, França, el RegneUnit, Mèxic, el Japó, Grècia o Ità-lia.

Els promotors, Roger Fernán-dez i Georgina Avilés, van presen-tar ahir el cartell d’enguany en unaroda de premsa en què van mani-festar «dubtes» sobre la continuï-tat del projecte, que engloba acti-

vitats durant tot l’any com ara ta-llers en escoles i instituts de la ciu-tat.

Fernández i Avilés considerenque l’aportació de l’Ajuntaent no

és suficient per mantenir-lo. Se-gons han explicat, el festival té unpressupost de . euros peròel conjunt d'activitats que organit-zen fa enfilar la xifra fins als prop

de ..El consistori hi aporta el gruix més

important, amb pràcticament. euros en total, i també hi do-nen suport altres administracionscom la Diputació de Girona i la Ge-neralitat. Malgrat això, els promo-tors consideren que realitzen unatasca que omple un «buit» a la ciu-tat i que caldria més «implicació»municipal. De fet, els espectaclessón gratuïts i critiquen que nomésdisposen de . euros anualsper a personal i estructura. Unapartida que «obliga» als promotorsa gestionar tota la infraestructurasense més personal.

L'alcaldessa, Marta Felip, ha re-batut les crítiques assegurant quel'aportació municipal és molt ele-vada i que fan un esforç molt im-portant tenint en compte en grannombre de festivals que hi ha a laciutat. Felip ha atribuït les queixesa les peticions habituals que fan elspromotors d'esdeveniments peròha advertit que la ciutat té una pro-gramació estable i que no es podenplantejar aportacions més eleva-des. En aquest sentit, ha assegurat

que els impulsors del certamen vanpresentar a l'Ajuntament un pro-jecte valorat en . euros. «Noveiem la finestra per a un festivald'aquesta magnitud», ha dit Felip.

Amb tot, l'alcaldessa ha remar-cat el creixement que ha experi-mentat l'esdeveniment en noméscinc anys i ha assegurat que des del'equip de govern estan «molt con-tents» amb la tasca que realitzen,que «completa el cartell de festivalsque té la ciutat».

L'esdeveniment, que va néixeramb un beca, ha passat en cincanys d'un a set dies i s'ha obert a laciutat. Enguany, tindrà com a esce-naris principals La Rambla, la plaçaJosep Pla, La Cate, la plaça del'Ajuntament o l'institut RamonMuntaner però també portarà in-tervencions artístiques al cementi-ri, a l'skate park o a la plaça Cata-lunya.

A banda de les actuacions, del al de juliol es faran diversosworkshops dirigits a ballarins i co-reògrafs professionals que impar-tiran artistes de renom internacio-nal. El festival l'organitza el col·lec-tiu artístic Agitart, una entitat for-mada per professionals del sectorde la dansa que a banda del certa-men durant l'any organitzen múl-tiples activitats vinculades a aques-ta disciplina. Entre elles, tallersd'iniciació a la dansa a centres cí-vics, escoles i instituts de Figueresperò també d'altres poblacionscom Roses.

Diari de GironaDIJOUS, 31 DE MAIG DE 201818

L’ALT EMPORDÀ altemporda.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

otser em falla la memò-ria, però apostaria queno; apostaria que Figue-

res no s’ha vist honorada amb lavisita oficial i oficiosa, específica iconcreta, monogràfica i no de re-corregut de tournée de bolos po-lítics, de tota una senyoria delCongrés dels Diputats des delstemps primers de la nova etapademocràtica, quan el primer di-putat gipsy de la història espan-yola, per Barcelona i per la UCD,es deixà caure per la vila per pro-testar pel tracte discriminatorique la ciutat practicava amb elsseus congèneres en haver proce-dit a una neteja completa de bru-tícia i trastos vells de l’ara ano-menat barri de Sant Joan (?) fi-guerenc. D’aquella visita es deri-và la construcció i entrega delsxalets que qui sap si en mansd’altres usufuctuaris haurienconformat el barri en una fermo-sa zona residencial.

Sí, ha estat l’irrepetible, l’inefa-ble substitut de Tardà en la tascade dir boutades (es recordend’aquella: «quan tinguem la re-pública catalana, ERC seguirà as-

sistint al Congrés espanyol peralliberar la resta dels països cata-lans»?), el sant colomenc grama-netenc Rufián qui ens ha visitat iens ha deixat una de les seves pa-radigmàtiques reflexions com apedra angular sobre la quals’haurà d’assentar tota l’activitatmunicipal en el proper qua-drienni: Ha dit que la culpa de totel que passa al west side de la ca-pital és culpa no dels seus habi-tants sinó dels successius ajunta-ments. No es va atrevir a dir, peròho pensava, que era culpa delshabitants del nord, del sud, del’est i del centre? Després d’això,com deia Cervantes en el seu fa-mós sonet amb estrambot, «yluego, incontinente, caló el cha-peo, requirió la espada, miró alsoslayo, fuese y no hubo nada».

Però sí, jo crec que a l’ERC fi-guerenca els ha aparegut, com ala nau Apolo, un problema: senseanar més lluny ens hauran d’ex-plicar a l’electorat això que si allàes punxen els comptadors elèc-trics és culpa dels ajuntaments, sies fan trampes amb el consumde l’aigua és culpa dels ajunta-ments, si hi ha cultius de plantesil·legals és culpa dels ajunta-ments, si hi ha brutícia és culpadels ajuntaments... que hem ele-git, en els quals, d’altra banda,també han participat ells matei-xos, encara que hagi estat ambun protagonisme menor (excep-ció feta d’haver tingut l’únic vice-alcalde de la història). Espera-rem.

P

CULPES

Dubtes sobre la continuïtatdel festival Agitart de FigueresEls promotors del certamen diuen que no tenen prou suport del'Ajuntament i el consistori respon que les administracions aportenpràcticament tot el pressupost S’han programat 31 propostes

L’Agitart,esdeveniment clauper a la ciutat? L’aprovació el passat mes de no-vembre del Pla Estratègic de Sub-vencions, que recull els esdeveni-ments que són clau per a la ciutat iquins ajuts han de rebre, podriapermetre la signatura d’un conve-ni amb els promotors del «Figue-res es mou». L’Acústica ja ho va ferel passat mes de març i es descar-tava la possibilitat de convocar unconcurs públic per complir amb les

exigències legals. El Pla Estratègicde Subvencions també permetriasignar convenis amb altres esdeve-niments de la ciutat, com podrienser el Festival Còmic o el mateix«Agitart: Figueres es mou».

ACN

Presentació del festival.

José LuisTorres

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

31.5.2018

Els banys de bosc terapèutics es van començar a conèixer a Ca-talunya fa uns anys gràcies al programa Sèlvans de la Fun-dació Natura, una ONG medi-

ambiental dedicada a la conservació de la biodiversitat. El 2007 Sèlvans neix com a programa de la Diputació de Girona i el 2011 s’adscriu a l’Institut de Medi Ambi-ent de la Universitat de Girona (UdG). Després de 5 anys sota l’aixopluc d’Acció-natura, el 2017 es va crear l’Associació Sèl-vans, que pren el relleu per continuar im-pulsant la creació de reserves als boscos més madurs i itineraris de salut amb fina-litats terapèutiques. Una pràctica que va començar a principis dels anys vuitanta al Japó, on s’aplica amb èxit, així com a Co-rea del Sud. A poc a poc, aquesta opció va quallant a Europa, on Alemanya, Àustria i Catalunya en són capdavanters. El neu-ròleg Secundí López Pousa presideix l’as-sociació que demà es presenta a Salt.

En quin punt està la tasca de l’Associ-ació Sèlvans? Totes les línies que vam començar fa un any, que eren la formació, la salut, la inves-tigació i la preservació, que és el que ja fè-iem abans, estan en marxa. Els organis-mes competents –Universitat de Girona, Diputació de Girona i departament d’Agricultura– han donat una bona res-posta. Comptem que ben aviat s’hi impli-caran també els departaments de Salut i de Territori i Sostenibilitat, així com el de Treball, Afers Socials i Famílies. Les líni-es que tenim més avançades són de l’àm-bit de la investigació a la universitat, que des del primer dia ens ha donat un suport total. També estem contents perquè hem encetat la formació, que ens sembla que és imprescindible en el moment actual. Quan parlem dels boscos més madurs la gent ha de saber per què ho fem, què sig-nifica un bosc de qualitat, què signifiquen els arbres grans i vells, i dels aspectes sa-ludables que aquests ambients ens repor-ten. També d’on som, on volem anar i qui-nes possibilitats tenim de cara al futur.

Cap on volen anar? El que voldríem és poder fer el que fan els japonesos, i també els alemanys, que te-nen un departament d’Economia de la Salut, i hi estan apostant molt fort. Els boscos són molt importants en la pre-venció de malalties i si es poguessin im-plementar les polítiques que hem pensat trobaríem un retorn molt rendible per al servei sanitari. S’ha demostrat al Japó i a Corea del Sud, i segurament els ale-manys ja comencen a veure’n els bene-ficis. Per això, el suport de la sanitat pú-blica és fonamental per fer aquest viatge.

Ara parlava d’explicar què signifiquen els boscos i dels seus aspectes saluda-bles. Quins són?

SECUNDÍ LÓPEZ POUSA

31.5.2018

“Coneixem poc els arbres, i no sabem que es comuniquen cada dia amb nosaltres”

l’entrevista

JORDI CARRERAS

“Quan una persona passa pel bosc, l’arbre deixa anar una sèrie de substàncies, i quan

hi detecta un ésser que el pot perjudicar, en produeix d’altres per foragitar-lo”

en el nostre territori per poder parlar d’evidències. Aprofitem les experiènci-es dels japonesos, però les seves evidèn-cies no tenen per què correspondre’s amb les nostres. A Catalunya els boscos tenen moltes possibilitats, hi ha molts arbres amb capacitats saludables molt interessants, però moltes encara s’han d’estudiar. Per això apel·lem a aquelles persones i indústries que ens vulguin do-nar suport.

Els propietaris forestals, com veuen la proposta de crear itineraris saludables? A Girona, que és la part que coneixem més bé, cada vegada hi ha més propieta-ris que volen desenvolupar aquesta línia. Implementar un itinerari forestal tera-pèutic i protegir un sector de la finca és compatible amb altres usos de la forest. Hem tingut reunions amb propietaris que després han canviat la seva filoso-fia. Alguns fins i tot volen investigar di-ferents aspectes dels boscos. Un propi-etari em va dir l’altre dia que volia saber exactament quines substàncies produei-xen els arbres del seu bosc. Segons el co-neixement de què disposem, cal fomen-tar la dinàmica natural en almenys un 10% del mosaic forestal català. I dintre d’aquesta xarxa de boscos d’alt valor na-tural, estimem que un 5% disposen de les condicions adequades d’accessibilitat i logística per a una funcionalitat terapèu-tica i una aplicació en turisme de salut i de qualitat. Hem tingut la sort d’imple-mentar itineraris terapèutics amb el Pa-tronat de Turisme, ja en tenim set d’ope-ratius, i és un model a seguir. A Europa ens consta que no hi ha cap altre model que impliqui una ONG i un Patronat de Turisme per fomentar aquests passejos. Imitem els shinrin-yoku japonès, però afegint una dimensió més personal del bosc i del guia responsable, tot aprofitant l’atractiu del nostre territori.

Demà també presentaran el manifest de boscos madurs. Són les línies que ens agradaria que es des-envolupessin. Estaria bé que en algun mo-ment els polítics legislessin en el sentit de promoure que es tingui respecte pels bos-cos més madurs o amb arbres centenaris. Un arbre és un ésser viu, té les seves par-ticularitats, i ens dona molt a canvi de po-ca cosa. Els coneixem poc perquè estan tan a prop nostre que no sabem que es comu-niquen amb nosaltres cada dia. El seu llen-guatge és fonamentalment químic: quan una persona passa pel bosc, l’arbre deixa anar una sèrie de substàncies, i quan hi de-tecta un ésser que el pot perjudicar, en pro-dueix d’altres per foragitar-lo. Algunes ciu-tats europees han mantingut l’esperit de mantenir els arbres dins les ciutats, tot i que alguns ho critiquen perquè diuen que tenir-los allà és sacrificar-los, segons di-uen. Jo penso que és altament positiu te-nir-ne a les ciutats, sempre en parcs verds i espais com més dignes millor.

Queden molts boscos madurs? En queden, i el que cal és preservar-los com a santuaris. Les parts més velles pre-cisament són les més saludables. Boscos amb arbres que depassen els 100 o 150 anys, i si es talen, serà una pèrdua irrepa-rable. Tenir un bosc centenari avui és una gran sort, pel que representa i pels conei-xements que tenim.

Al Japó veuen que quan passegen pels boscos els baixa la pressió arterial. En els estudis que vam fer a Olot, després de les passejades no baixava la pressió tret dels casos en què les passejades es feien en boscos més joves, possiblement per una composició diferent de les substàncies volàtils. En canvi, el grup que va visitar el bosc més madur va tenir millores signi-ficatives en el benestar, el dolor i l’in-somni. Són coses que hem de comprovar

DAVID BORRAT

/comarquesgironines

President de l’Associació Sèlvans i neuròleg

26 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

Te 37 anys i és ramaderde professió. Es va pre-sentar per primer copper accedir a l’alcaldiasota les sigles del PDe-CAT. És l’alcalde del po-ble més petit de la de-marcació.

a tres anys que ocupa l’alcal-dia sota les sigles del PDe-CAT. Era el primer cop queaspirava al càrrec i va fer-ho

competint amb una altra llista,d’ERC. L’equip de govern està for-mat per ell, la tinenta d’alcalde Pa-quita Jaén i la regidora Dolors Man-zanera.

Què el va portar a presentar-se coma alcalde de la Vajol?Mai no m’havia plantejat ocuparl’alcaldia, però sempre m’ha agra-dat estar a prop dels veïns i col·labo-rar amb les activitats que s’organit-zen al poble. I en un moment donatvaig pensar que podia ser jo el quepodia oferir aquesta vocació de ser-vei que necessiten sobretot els po-bles petits.

En quina situació es va trobar elconsistori quan hi va accedir?Econòmicament, l’Ajuntament es-tava al corrent. Però de seguida ensvam adonar que es feia el que s’ha-via fet sempre. Nosaltres des del pri-mer dia vam voler-li donar un puntde dinamisme i vam buscar la impli-cació de tothom. Creiem que el tre-ball en equip és imprescindible.

Quins objectius es va marcar per aaquest mandat?El principal objectiu va ser que nopodíem parar de treballar cada dia,que havíem de fer tot el que calguésper intentar revalorar el poble, demanera que tots els veïns s’hi po-guessin sentir identificats.

FNúria AstorchLA VAJOL

Quines actuacions han fet?En l’àmbit d’inversions hem fet di-versos arranjaments de carrers.Des de fa poc tenim un nou magat-zem municipal. I hem instal·lat unsistema de supervisió i control del’abastament de la xarxa d’aigua pergarantir una aigua de qualitat.

Segons les dades del padró del2017, la Vajol és, amb un total de 85veïns, el municipi de les comarquesgironines amb menys habitants.Quins són els reptes principals enun poble tan petit?Doncs sí, malauradament la pobla-ció és la que tenim. Justament quannosaltres vam entrar al consistori,l’escola va haver de tancar perquèno hi havia prou nens per mantenir-la oberta. En aquest sentit, el repteprincipal és donar facilitats a totsaquells que mostrin interès per ve-nir a viure a la Vajol, ja sigui simpli-ficant la llicència per poder cons-truir com en l’ocupació de les casesque actualment són buides facili-tant el lloguer per part dels propie-taris.

Què caldria per tornar a posar l’es-cola en marxa?Per poder-la obrir caldria un mínimde cinc nens en edat d’estar escola-ritzats. Reobrir l’escola seria unèxit, perquè donaria vida al poble. Ia més les famílies no haurien de sor-tir-ne per portar els nens a escolesde municipis veïns.

La situació geogràfica del poble, atocar de la frontera, i els episodisde la història contemporània fand’aquest municipi un reclam turís-tic. S’aprofita prou?

La veritat és que en aquest sentitsempre s’ha estat treballant per po-der atreure l’atenció de tots aquellsque mostren interès a venir a la Va-jol a fer-hi una visita. Tenim traçatsper fer a peu que mostren part de lahistòria del municipi, com ara el ca-mí d’exili. I ara estem treballantmolt en la petita joia del poble queés la mina Canta o mina d’en Ne-grín. També estem fent tràmits perdeclarar-la bé cultural d’interès lo-cal (BCIL). I recentment, la Diputa-ció de Girona ens ha atorgat unasubvenció de 16.000 euros per a laconservació i restauració de monu-ments.

Té previst tornar-se a presentar ales eleccions municipals de l’any vi-nent?Sí que m’hi tornaré a presentar.M’agradaria poder dur a terme to-tes aquelles coses que en quatreanys no hi ha temps material d’exe-cutar, com ara la modernització delsistema de depuració de les aigüesgrises i l’eficiència energètica del’enllumenat públic. ■

“Reobrirl’escola delpoble seriaun èxit”CONDICIONS · “Donem facilitats atotes les persones que vulguin venir aviure a la Vajol” OBJECTIU · “Voldriapoder acabar els projectes endegats”

Joaquim MorilloLa Vajol

JOAN SABATER

L’ALCALDE DEL DIA

815035-1189312T

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201846 | Cultura i Espectacles |

Quan va fer la glossa delsMinyons Escoltes i Guiesde Catalunya (Demarca-ció de Girona) com a gua-nyadors del premi Joa-quim Codina i Vinyes, KimBover va parlar ahird’aquest moviment com apioner i capdavanter del’actual sensibilització pelmedi ambient, que s’haimplantat també en elmón de la política. “Moltsdels nostres polítics prove-nen del món escolta”, varecordar Bover, que feia laglossa per segona vegada,ja que aquest guardó dedi-cat a la preservació del pa-trimoni mediambiental ipaisatgístic ja es va lliurardissabte passat, excepcio-nalment, a la Cellera deTer, dins dels actes del’Any Doctor Codina. Ahires va tornar a escenificarel lliurament del premi,que va ser recollit i agraïtper Àngel Badalló, un delscomissaris de la Demarca-ció de Girona dels Mi-nyons Escoltes i Guies deCatalunya, en l’acte de lliu-

rament dels Premis Valvi2018, que va tenir lloc a lasala Miquel Martí i Pol dela Fundació Valvi, de Giro-na. L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, i el presi-dent de la Fundació Valvi,Joaquim Vidal, van inter-venir també en un acteque va omplir completa-

ment la sala i que va serconduït per l’editor QuimCurbet, membre del Con-sell Editorial de la Funda-ció Valvi. Davant la taula,uns quants exemplars deSonets de sotavent recor-daven l’absència del seuautor, Salvador Sunyer iAimeric, que va morir ara

fa un any. Mentre va po-der, Sunyer va assistir al’acte i va entregar perso-nalment el premi que por-ta el seu nom.

Els guardonats delsPremis Valvi 2018 van re-bre ahir unes esculturesde Bonaventura Anson,que aquest any ha creat

per als guardons una rot-llana formada per bes bai-xes “de Valvi”, segons elseu autor, i també “de vic-tòria”, com va afegir KimBover, que després de ci-tar Baden-Powell, funda-dor de l’escoltisme (“Pro-cureu deixar aquest mónmillor de com l’heu tro-bat”), va tancar la seva in-tervenció amb el conven-ciment que “tindrem la in-dependència”.

En el mateix acte, elpremi Joan Saqués i Roca,centrat en la preservaciódel patrimoni cultural i ar-tístic, es va lliurar a Auro-ra Martín i EnriquetaPons, dues arqueòloguesde llarga i prolífica trajec-tòria científica, que va serglossada pel director delMuseu d’Arqueologia deCatalunya, Josep ManuelRueda. Pel que fa al premiSalvador Sunyer i Aimericde solidaritat i cooperació,es va lliurar a la FundacióSer.Gi i va ser recollit pelseu director, Lluís Puigde-mont. La important tascasocial de la fundació giro-nina va ser glossada ahirper Jaume Fàbrega. ■

Les arqueòlogues Aurora Martín i Enriqueta Pons, Ser.Gi i els Minyons Escoltesreben els Premis Valvi, uns guardons que volen ajudar a deixar un món millor

V de Valvi i de victòriaXavier CastillónGIRONA

Els premiats d’aquesta edició, amb l’alcaldessa de Girona i el president de la Fundació Valvi ■ CLAUDI VALENTÍ

La sala Martí i Polde la FundacióValvi es vaomplir, en unacte presidit perMarta Madrenas

L’Agència Catalana de Turis-me i el Patronat de TurismeCosta Brava Girona han de-clarat el 2018 Any del Turis-me Cultural. Ahir es van pre-

sentar a Barcelona la Xarxade Museus de les comarquesgironines i la marca CostaBrava Girona Festivals. Hi vanintervenir Ramon Ramos, di-

rector del patronat; FrancescViladiu (xarxa Xàfec); RoserVilardell (Museu Etnogràficde Ripoll), i Magda Gassó, capdel servei de Museus. ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Any del Turisme Cultural

MÚSICA I PATRIMONI

L’Institut Català de les Em-preses Culturals (ICEC), delDepartament de Cultura, haimpulsat la signatura d’unconveni marc per consolidar

les Cases de la Música, junta-ment amb les diputacions deGirona i Barcelona i els ajun-taments implicats en aquestprojecte, nascut el 2005 per

dinamitzar la formació musi-cal no reglada i els grups jo-ves. Com a projecte de futurdestaca Rock’in, per a alum-nes de secundària. ■ X.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport a les Cases de la Música

MÚSICA

P10ARREU

El concepte ‘slow’ és la base de la imatge unificada que es vol mostrar als visitants

nicació amb el turista. Paral·lelament, s’ha treballat també en diferents accions per dotar de contingut la promoció turística de la vall. En primer lloc, gràcies a una subvenció que va sol·licitar l’ajuntament de Ribes de Freser i al suport de la Diputació, s’han seleccionat una sèrie de rutes per fer senderisme aptes per al pú·

blic familiar en les quals s’hi està treballant. En relació, s’han creat un seguit de miradors per poder gaudir des de diferents punts del paisatge de tota la vall. La via fer·rada de Ribes de Freser és un al·tre dels punts forts de promoció, així com uns circuits d’orientació a Pardines que estaran enllestits en un futur pròxim.

TOSES | Xevi Pujol

Aquest passat dimarts, els alcal·des i alcaldesses de Ribes de Fre·ser, Pardines, Queralbs, Planoles, Campelles i Toses es van reunir a l’ajuntament d’aquest últim municipi per presentar la nova marca i estratègia de promoció turística de la vall. Es tracta d’una revitalització de la seva imatge, amb la intenció de fer·la molt més competitiva i atractiva per als visitants. Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser, va explicar que es tracta d’una acció que ja fa temps que s’havia consensuat entre tots els ajuntaments, «en un procés unificat i transver-sal». En aquest sentit, es va de·tallar que des del juliol del 2017 ja s’havia començat a treballar, comptant amb la participació ciutadana i de membres del sec·

Els sis alcaldes de la vall van presentar la nova marca a Toses

Dijous, 31 de maig de 2018EL RIPOLLÈS

XEVI PUJOL

La Vall de Ribes presenta la seva nova estratègia i marca de promoció turística

tor turístic, en la recerca de quin havia de ser l’ADN de la Vall de Ribes. També s’ha comptat amb l’assessorament d’una empresa externa per vehicular el missat·ge turístic de la vall. La conclu·sió de tot aquest treball, segons expressava Prat, és que «la vall s’ha de poder moure entorn del concepte ‘slow’, per fer que la gent passegi pels nostres po-bles sense pressa i sense estrès, amb tranquil·litat i respecte pel territori». Alguns dels valors que van sorgir de les diferents reunions dels ajuntaments amb el sector van ser els de relaxació, desconnexió, descans o gastro·nomia de qualitat, i per això es va optar per encarar l’estratègia cap a aquest vessant. El següent pas per recollir tota aquesta essència ha estat la creació d’un nou logo·tip corporatiu de la vall, amb els

colors de la terra i pictogrames que ressalten els seus valors i ac·tius. Això suposa la implemen·tació d’un nou llibre d’estil per crear les diferents eines de pro·moció turística conjunta a partir d’ara, com ara tríptics o vídeos.També es vol plasmar en l’ofici·na de turisme de la vall, situada a Ribes de Freser, que es vol refor·mar incorporant·hi els nous ele·ments. La web serà una altra de les eines que canviarà, per tal de potenciar el marketing comunica·tiu. De cada poble, s’ha realitzat un vídeo promocional ·gravats i editats per joves de Queralbs· que s’han penjat a YouTube. Pel que fa a les xarxes socials, a tra·vés de Facebook s’han llançat una sèrie de sortejos per fer créixer els seguidors i potenciar la inte·racció amb els usuaris, perquè esdevingui un vehicle de comu·

JUANLU DE PAOLIS@juanludepaolis

«Estem anomenant"independentistes"molta gent que no

ho és. Sónlegitimistes, que ésuna altra cosa. Unaaltra cosa que sonamés a nacionalista

que aindependentista»

ENRIC GOMÀ@EnricGoma

«Ara resulta que'caramba' és unaparaula catalana,

eufemisme de'carall', encara que el

DIEC no la recull»

ALBERTO EDJOGO-OWONO@albertoowono

«El que ha fet PabloMachín a Girona és

impressionant.Perfilar un equip

d'autor sense gransestrelles. El repte aSevilla és majúscul.

Amb només unatemporada a

Primera Divisiódirigirà un equip demàxima exigència.

Per començar:Supercopa i prèvies

Europa League»

CARLOS CRUZ@xarlycross

«A Espanya quan alpartit que està en elgovern se’l declara

culpable decorrupció se li fa una

moció de censura,no com a Catalunya,

que se li torna adonar el 'govern'»

AL TWITTER

Un element estructural prèviament no descobert és clau per a la forma en què les proteïnes es formen en la conformacióde làmina beta que proporciona a la seda d'aranya una força excepcional. Aquest component va ser descobert durant l'exa-men del precursor soluble de la seda d'aranya per un grup de científics liderats per investigadors del Centre RIKEN de Ciènciade Recursos Sostenibles (CSRS). La seda d'aranya és coneguda per la seva duresa i flexibilitat excepcionals. És diverses vega-des més resistent que l'acer i, en canvi, és molt més flexible. Com a resultat, científics de tot el món estan fent esforços pertractar de desenvolupar anàlegs que puguin usar-se en aplicacions industrials i mèdiques.

Descobreixen la clau de la resistència de la seda d'aranya

SOCIETAT INVESTIGACIÓ I TECNOLOGÍA\NRIKEN

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIMECRES, 30 DE MAIG DE 20182

NOVES TECNOLOGIESUN ‘SOFTWARE’ DE SISTEMES D’IN-FORMACIÓ GEOGRÀFICA LLANÇA UNAVERSIÓ AMB EL NOM DE GIRONA

La ciutat de Girona es posiciona almapa de les tecnologies de la in-

formació geogràfica de codi lliure. Elprograma de codi lliure en sistemesd’informació geogràfica (SIG) amb mésusuaris i desenvolupadors d’arreu delmón porta el nom de Girona. QGIS és unprograma informàtic de codi obert uti-litzat tant a l’administració pública coma l’àmbit de l’empresa i la universitatper a la gestió i tractament de dadesgeogràfiques així com per la seva capa-citat d’anàlisi i planificació territorial, vainformar ahir la UdG en un comunicat.Aquest software SIG és dels més compe-titius actualment.

CILMAFAN UNES JORNADES PER PROMOUREELS VEHICLES ELÈCTRICS A VILABLA-REIX, VIDRERES I CASSÀ DE LA SELVA

Coincidint amb la Setmana del’Energia, que tindrà lloc del 4 al 8

de juny, el CILMA (Consell d’IniciativesLocals per al Medi Ambient de les Co-marques Gironines) en col·laboracióamb els ajuntaments organitza tres jor-nades que es faran a Vilablareix, Vidre-res i Cassà de la Selva per promoure lamobilitat elèctrica, els vehicles elèctricsi les possibilitats de recàrrega. La prime-ra jornada tindrà lloc avui dimecres a les19 h al Centre Cultural Can Gruart de Vi-lablareix; la segona, el dilluns 4 de junya la sala de plens de l’antic ajuntamentde Vidreres, i la tercera, el 6 de juny aCan Trinxeria de Cassà de la Selva.

PERPINYÀUNA EXPOSICIÓ ALTERNATIVA ALVISA POUR L’IMAGE MOSTRARÀELS FETS DE L’1 D’OCTUBRE

L’entitat Angelets de la Terra haprogramat a Perpinyà una exposi-

ció alternativa al festival Visa Pourl’Image que mostrarà els fets de l’1 d’oc-tubre durant els mateixos dies que durael festival. La decisió s’ha pres desprésque la direcció del Visa, Jean-FrançoisLeroy, decidís que no hi hauria cap expo-sició sobre el procés independentista ca-talà perquè ho veia «poc interessant». Elpresident de l’Associació, Ramon Faura,ha explicat que l’exposició mostraràimatges del procés de votació durant elreferèndum i també les càrregues poli-cials contra la gent que acudia als col·le-gis a votar, informa L’Independant.

MOCIÓ DECENSURA

Rafael de Ribot

LLETRES

PERIODISTA

quest dijous comença alCongrés dels Diputats lamoció de censura contraMariano Rajoy. Fins ara

Pedro Sánchez no ha aconseguit sufi-cients suports per substituir Rajoy alcapdavant de la presidència del Go-vern d’Espanya. Tot apunta que Rajoytornarà a demostrar que és el gran su-pervivent de la política espanyola,però això no vol dir que aconsegueixirefer-se de l’impacte dels casos de co-rrupció relacionats amb el Partit Po-pular. Una debilitat que s’accentuaràquan es coneguin les noves sentèn-cies que s’han de dictar en els propersmesos. En aquest context, i sense esta-bilitat parlamentària, és on s’ha co-mençat a parlar d’un possible avança-ment electoral a Espanya. Els que co-neixen Rajoy no li donen gaire credi-bilitat, ja que si alguna cosa ha demos-trat el polític gallec és que estira elstemps tant com pot i una mica més.Però els que s’han posat molt nervio-sos són els que aspiren a gestionar laseva herència i comencen a veure quesi no s’espavilen potser arribaran mas-sa tard. Avui per avui només és una hi-pòtesi, però podria passar que d’aquía un any coincidissin les eleccionsmunicipals, les eleccions al Parla-ment, a les Corts i les eleccions euro-pees. Seria un fet insòlit que, en cas deproduir-se, obriria un gran interrogantsobre els seus possibles efectes. Evi-dentment afavoriria la polaritzaciódels electorats. Tot i ser reglamentà-riament i legalment possible no deixa-ria de ser una anomalia. L’alternançaentre els diferents processos electoralspretén que els canvis puguin ser pro-gressius i que, si així ho decideixen elsvotants, les administracions hagin decohabitar amb polítiques de diferentssignes. Però estem en un moment enquè el conflicte dona més rèdits quel’equilibri i els enfrontament que elspactes. Paradoxalment això és el queestà impedint les majories per tirarendavant la censura.

A

jamargant - 31/05/2018 08:58 - 2.137.90.81

| Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

8659

06-1

1890

03T

109004-1127790w

TOT AUTO - EUROTALLERBUSCA

MECÀNICInteressats, envieu c. v. a:

taller@totauto.euo porteu-lo al c/ Freser, 43 (Girona)11

7158

-118

9292

T

LA PRECAMPANYA

Tres dies després de con-firmar que repetirà com acandidat d’ERC a Llançà,Guillem Cusí apuja el to dela crítica contra l’alcalde –ipresident de la Diputació–,Pere Vila. Cusí retreu a Vilaque atorgui més compe-tències al portaveu socia-lista, Francesc Guisset,que passa a assumir lesatribucions d’Interior i Se-guretat Ciutadana, quefins ara eren responsabili-tat de l’alcalde. “Qui es pos-tula com a home fort delpresident a Girona, com afutur delegat del govern,no pot deixar impune l’ac-titud dels socialistes. Peròel que és més llastimós igreu és que, a més, li entre-gui gratuïtament la carte-ra d’Interior, deixant elcontrol i la seguretat ciuta-dana en mans del 155”, cri-tica Guillem Cusí en un co-municat. Francesc Guis-set, per la seva banda, des-

menteix que aquestes no-ves atribucions siguin unacompensació pel fet quePere Vila no li cedirà l’alcal-dia. “Volem donar un im-puls a la seguretat al muni-cipi, tenim en marxa pro-jectes com ara la creaciód’una nova comissaria i laimplantació de videovigi-lància, i aquesta és l’expli-cació del fet que l’alcaldem’atorgui les competèn-cies d’aquesta àrea, teninten compte que Pere Vila témés responsabilitats coma president de la Diputaciói que segueix coordinanttotes les regidories del’Ajuntament de Llançà”diu Guisset.

A Llançà ERC ja ha ofi-cialitzat la candidatura deCusí; el PDeCAT, el relleude Pere Vila amb Núria Es-carpanter, però el porta-veu del PSC no aclareix sirepetirà com a candidatdel seu partit i remet la de-cisió a la militància local,que es pronunciarà a la tar-dor. ■

E.C.LLANÇÀ

ERC, contrael PDeCAT i elPSC a Llançàa Guillem Cusí, candidat republicà,retreu a Pere Vila que cedeixi regidoriesal socialista Francesc Guisset

El ple de Llançà en una imatge d’arxiu ■ E.C.

Aquest cap de setmanapassat s’ha anunciat lacreació d’una assemblealocal de la CUP a Castellód’Empúries. En un comu-nicat la formació explica

que la iniciativa és impul-sada per “persones delmunicipi que ja des de faanys donen suport a laCUP organitzant actes,desplegant diferents cam-panyes o fent d’apodera-des i interventores de laformació independentista

en diverses cites electo-rals. Sense cap cara visibleen l’estat actual, la CUP deCastelló no avança si espresentarà a les pròximesmunicipals i vol crear un“espai de debat, reflexió iacció política obert a tot-hom”, amb l’objectiu

d’atraure més castello-nencs. La primera trobadaanunciada tractarà de“model territorial i reptesambientals de Castello” iconsistira en una netejade l’entorn de la Muga i unvermut popular amb unactivista ecologista. ■

La CUP estrena secció a CastellóRedaccióCASTELLÓ D’EMPÚRIES

P14ENTREVISTA

César Sánchez, secretari general de la FEPIME

RIPOLL | Esther Martí

• Què és FEPIME?César Sánchez: És la Federació de la Petita i la Mitjana Empre-sa de Catalunya. Som una con-federació que aglutina totes les organitzacions territorials i sec-torials, i les nostres tasques són les de reforç i acompanyament i de representació territorials, ba-sats en els interessos dels petits empresaris davant les adminis-tracions, sindicats i institucions.• Catalunya sempre ha estat un punt de referència de la pe-tita i mitjana empresa...CS: Nosaltres representem tan el treballador autònom, com la microempresa o la petita i mit-jana empresa.• La Unió Intersectorial i Em-presarial del Ripollès (UIER) va organitzar una trobada de les empreses del Ripollès. És normal fer aquestes trobades?CS: És una feina que venim re-alitzant cada dos anys. És un congrés de les micros, petites i mitjanes empreses de Catalunya que té com a missió escoltar les necessitats empresarials de tots els territoris i sectors. Aquest any, ha estat el tercer congrés, que ha aplegat a unes 22 orga-nitzacions la setmana passada a Ripoll per escoltar les inquie-tuds dels empresaris catalans i, després, fer-ne la publicació de les conclusions per presentar-les davant les administracions.• S’està parlant de poder re-cuperar el valor 4.0. És que es reclama des de les empreses durant aquests moments?CS: Sí, per això aquest congrés l’hem volgut centrar en aquest tema, per tal de veure quina era la sensibilitat de l’empresa-

merç. Aquí necessitaríem molta empenta i molta sensibilització i molt suport per fer un pas enda-vant en la digitalització. El que passa és que en un territori en el que hi ha poc consumidor cal estar present a la xarxa. Perquè quan s’està a la xarxa no impor-ta la ubicació, perquè el client és el món i per tant només t’has de limitar allà on realment vols vendre. En conseqüència, si di-gitalment estiguéssim molt ben preparats, a l’hora de comercia-litzar des del propi Ripollès po-dríem ser més competitius, però malauradament allà on més falta ens fa és allà a on no arriba. • També es podria millorar la formació?JP: És clar, potser si els nostres joves, a través de la digitalitza-ció, no haguessin de ser presen-cials a les aules, podrien fer una bona formació online. Ens cal-dria un bon equipament i una bona xarxa telemàtica, però crec que no s’hi ha de renun-ciar. Perquè si per algú és una oportunitat és per els que te-nim l’àmbit urbà més allunyat. És una manera i una oportuni-tat de poder estar connectats i dóna moltes alternatives pel que fa a les vendes i la formació. Per això, però, ens calen unes infraestructures potents. • I quan es presentaran aques-tes conclusions?JP: Aquest dilluns fem un acte al qual convidem a diferents representants de les adminis-tracions. Intentarem sensibi-litzar-los i posar-nos a la seva disposició per treballar i acon-seguir que aquesta fibra òptica arribi el més aviat possible ar-reu de Catalunya.• Els empresaris ripollesos es queixen també de la manca de mà d’obra, tant qualifica-da, com la de gent disposada a ocupar llocs de treball... S’ha de fer la gran aposta per la for-mació professional. Aquí hi ha una gran centre, però no hi ha prou alumnat ?CS: És cert, és un tema multi causal amb moltes variables. Hi ha diferents problemes. En moltes ocasions l’oferta no s’adequa ben bé a les necessi-tats empresarials i cal re orien-tar les vocacions.

ri, respecte aquest tema de la digitalització.• I s’ha detectat aquesta sensi-bilitat?CS: Li haig de dir que sí. Repre-sentem a un 97% de les empreses a Catalunya i en moltes d’elles ja hi ha el relleu generacional, el qual està ja molt introduït en la digitalització. Però d’altra ban-da, també li haig d’explicar que hi ha negocis molt tradicionals als quals els costa més. Això vol dir que reunim a moltes sensi-bilitats diferents dins la micro-empresa. • La UIER també ostenta la vi-cepresidència de la FEPIME. El seu secretari general, Josep

Pascal, valora positivament l’acció de FEPIME conjunta-ment amb la UIER al Ripollès.S’han assolit els objectius del congrés?Josep Pascal: Penso que sí. Aquí va sorgir un primer tema de fer arribar la fibra i les telecomu-nicacions en aquest territoris més muntanyencs. Calia tornar a unir les voluntats de les dife-rents administracions, que no s’acabaven de posar d’acord. I es va exposar també la imperiosa necessitat de l’oportunitat que ens genera en aquests territoris que estem lluny dels nuclis prin-cipals de consum. Jo vaig posar un exemple en l’aspecte del co-

César Sánchez : «La FEPIME vol que la fibra òptica arribi a totes les comarques»

Els Secretaris Generals de la FEPIME i de la UIER, César Sánchez i Josep Pascal, anuncien accions de suport a la petita i mitjana empresa en digitalització i formació

Després del Congrés de la FEPIME a Ripoll, dilluns vinent es presentaran les conclusions a empresaris i administracions per a la dinamització econòmica de la comarca

Josep Pascal: «En un territori on hi ha poc consumidor cal estar present a la xarxa»

Dijous, 31 de maig de 2018EL RIPOLLÈS

FRancesc RubIó

ENTREVISTAP15

César Sánchez i Josep Pascal durant l’entrevista a Televisió del Ripollès

César Sánchez: «La crisi ha quedat enrere, però hi ha petites empreses que encara ho estan passant malament»

Dijous, 31 de maig de 2018EL RIPOLLÈS

Francesc rubió

• Cal canviar el concepte de formar-se per anar a la indús-tria?CS: És veritat que costa, perquè els pares el que volen és que els seus fills estudiïn una carrera universitària, per tant a nivell social s’ha de fer una aposta per prestigiar la formació professio-nal i per treballar en les profes-sions. Per posar un exemple, el que volem és treballar una mica l’efecte ‘Master Chef ’, atenent que els mitjans de comunicació poden ajudar a posar de moda una determinada professió. Si parlen en aquest cas del sector de l’hosteleria, hauríem de pro-moureu-ho també en altres vo-cacions industrials, treballant conjuntament amb els Departa-ments d’Ensenyament i de Tre-ball, per fer de corretja trans-missora entre el que necessiten les empreses i els currículums professionals.• I al Ripollès què li convé?JP: Bàsicament formació dual i gent d’ofici. Les oportunitats s’han d’aprofitar, com en el cas de la Fundació Eduard Soler, però també el gremi de fusters va parlar d’aplicar el tema de formació dual -i actualment el lloc més proper a on es pot fer aquest tipus de formació és

Banyoles-. Hem de ser capaços de parlar amb el Departament i poder fer una part teòrica i de pràctica a les empreses, sense que això suposi que els joves del territori s’hagin de formar a fora. • La futura Consellera d’em-presa, Àngels Chacón, fins ara directora general d’indústria, és prou coneixedora de la situ-ació al Ripollès. És un factor a favor senyor Sánchez?CS: Per a nosaltres és molt in-teressant comptar al front de la conselleria amb una persona que ha estat relacionada amb les organitzacions empresarials del país, que porta un temps com a Directora General d’Indústria i que està tirant del carro del pacte nacional per a l’indústria, consensuat pels agents i eco-nòmics i socials de Catalunya. Evidentment, sap quines són les necessitats que tenim perquè és una persona amb molt coneixe-ment de la situació.• Facilitarà que es puguin ca-nalitzar les vies d’ajut de l’ad-ministració?CS: Si d’alguna cosa en som conscients després del Con-grés és de la necessitat de pro-grames que estiguin enfocats d’alguna manera a assessorar

llès. S’ha de resoldre perquè no podem dir que tenim una nau però no tenim fibra.• Tenen el suport, però, de tots els alcaldes perquè arribi ar-reu de la comarca...JP: Sí, ara ja tenim tot el projecte fet, i comptem amb les diferents webs per a la captació de talent. Un altre web és per aquells jo-ves que es varen anar a formar a fora, per tal que puguin tornar aquí si som capaços d’oferir-los oportunitats. També hem de ser capaços de vendre el territori. I ara sí que hi som tota la comar-ca, i actualment Ripoll ha pre-sentat el projecte ‘Ripoll 11.000’. Crec que tots hem de treballar plegats en una mateixa línia.• Creu que és una acció per tornar a repoblar els territoris de fora els nuclis urbans?CS: És segur. Però és indispen-sable que els joves es quedin, i si a més creix l’oferta i se sap atraure gent de les comarques veïnes, serà un èxit.

(*) Aquesta entrevista la podran seguir íntegrament al Magazin de Televisió del Ripollès, demà el vespre, divendres 1 de juny.

tament amb les administracions per tal que es puguin organitzar amb alguna línia d’ajuts, • L’arribada de noves empreses tecnològiques ajuda a Catalu-nya?CS: Som un país modèlic i de referència per les empreses d’ar-reu del món. És un aspecte po-sitiu i ho hem de recolzar i anar estirant del carro.• Ja no es parla de crisi. Com s’analitza des de la FEPIME?CS: Crec que ha quedat enrere, però tampoc no hem d’oblidar que hi ha empreses petites que ho estant passant malament i que s’han de marcar nous reptes que ja no són els de la crisi, sinó altres tipus de dificultats. Però crec que hem de ser positius i oblidar la paraula crisi.• Vostès , des de la UIER i la Diputació han iniciat un pro-jecte de captació d’activitat i d’empres...JP: Aquest és un dels projectes en el que la futura conselle-ra, quan era Directora General d’Indústria, el va visualitzar i segurament pot ser un dels pro-jectes en els que ens podrà aju-dar, però a l’hora hem de fer la reflexió que hem d’anar a buscar empreses i tot i que no tenim fibra, les hem de portar al Ripo-

aquestes petites empreses que van entrant en el món de la di-gitalització, perquè moltes elles no saben a on ben bé poden anar. I això suposa que ajuda a les empreses a plantejar-se una estratègia de negoci i per tant, cal posar-ho en marxa conjun-

P18ARREU

representants dels sectors hoteler, de lleure, de restauració, d’oci i del càmping, de qui va escoltar-ne les inquietuds i va tractar qüestions de promoció, ajudes, reinversió de la taxa turística, coordinació d’ac-cions de promoció o el control dels habitatges d’ús turístic.La jornada va ser qualificada de productiva per part de l’Ajun-tament de Camprodon, repre-

El Director General de Turisme visita Camprodon per conèixer el present i futur de la vila i de la Vall

Dijous, 31 de maig de 2018EL RIPOLLÈS

AJ. CAMPRODON

CAMPRODON | Redacció

El Director General de Turis-me, Octavi Bono, ha portat a terme una visita institucional a Camprodon amb l’objectiu de conèixer de primera mà les pers-pectives de present i de futur de la vila, així com de les polítiques que s’estan duent a terme per posar en valor la Vall de Camprodon.A la trobada es va parlar sobre els projectes vinculats al Pla de Foment del Turisme, Destina-ció de Turisme Família i Pobles amb Encant. Bono va visitar l’Oficina de Turisme de la Vall de Camprodon, l’Espai Cal Mar-quès, la Zona Muralles, els Jar-dins Can Vincke i Pont Nou, la Via Verda, el Passeig Maristany o la zona comercial. Al migdia, el director general va reunir-se amb

A llarg termini, l’empresa de carn ecològica es marca com a objectiu comercialitzar els productes en envasos biodegradables

Pirinat incorpora safates 100% reciclables per a dos dels seus productes

Aquestes safates són fetes del mateix material que moltes ampolles

El PET és un tipus de plàstic que s’obté per síntesi a partir del pe-troli, molt utilitzat en ampolles que es poden trobar en el mer-cat i que estan fetes exclusiva-ment a partir d’aquest material. Pel que fa a les safates, en canvi, la majoria estan composades de dos materials dif ícilment se-parables que fan pràcticament impossible el reciclatge efectiu. Els consumidors acostumen, lla-vors, a llençar-les al contenidor de fracció resta o a un dels con-

tenidors propis per a un dels materials, convertint el segon material en impropi. Això és precisament el que Pirinat vol evitar a partir d’aquestes safates fetes exclusivament de PET. Les safates, per tant, són plenament reciclables, tot i que no biode-gradables. Aquest és l’objectiu que marcat a llarg termini. A mig termini, l’empresa pretén implantar el sistema a tots els productes que serveixen en sa-fata a les grans superf ícies.

CAMPDevàNOl | Joan Manuel Robles

L’empresa Pirinat de Campdevà-nol no es conforma amb produir carn ecològica, també vol que sigui envasada en envasos eco-lògics. Darrerament ha estat fent passos en aquest sentit i ha acon-seguit un envàs 100% reciclable per a dos dels seus productes. Es tracta de dues safates de polieti-lè tereftalat (PET), que la com-panyia aconsegueix a través de l’acord amb un proveïdor.

el RIPOllÈS

sentat pel seu alcalde, Xavier Sala, així com pels regidors de Promoció Econòmica i de Go-vernació. El batlle va definir la visita com a «necessària», en el marc de «l’emergència creixent de Camprodon la Vall com a destinació turística», un crei-xement que, segons ha dit, «cal acompanyar i potenciar des de les institucions».

La Biblioteca Lambert Mata celebra la V Setmana del Còmic

XevI PUJOl

L’entrada de l’equipament s’ha convertit en un expositor de tot tipus de còmics

RIPOll | Xevi Pujol

La Biblioteca Lambert Mata de Ripoll està celebrant des del pas-sat 28 de maig i fins al 3 de juny la cinquena edició de la seva parti-cular Setmana del Còmic. Aquest esdeveniment té la intenció de promocionar aquest tipus de lite-ratura a tothom, independentment de la seva edat o dels seus gustos. L’encarregat de la secció de còmics de l’equipament, Joan Capdevila, es mostrava «molt content», ja que explicava que «aquest any comp-tem amb diverses subvencions per comprar còmics, per part de l’Ajuntament i també de la Dipu-tació de Girona». Això ha permès que aquesta setmana la biblioteca ofereixi un bon assortit de còmics, amb unes 100 novetats, amb au-tors nacionals, internacionals i lo-cals i de moltíssimes temàtiques. El vestíbul de l’edifici està inundat durant aquests dies de nombro-

sos exemplars de còmic, separats per modalitats i temes. «El còmic és un art visual, una novel·la on poses cara als personatges», diu Capdevila, que també destaca els avantatges de poder fullejar i passe-jar-se entre les portades d’aquestes obres, que normalment passen més desapercebudes a la biblioteca a les seves respectives prestatgeries. «Els nens més petits són els que més fullegen els còmics, buscant als seus herois dels dibuixos ani-mats, però jo he vist gent de més de 80 anys interessant-se per un d’aquests llibres», relata el biblio-tecari. El passat dilluns també es va realitzar un taller de còmic per als més menuts, en el qual van poder dibuixar juntament amb Rafa Gar-cia, un autor d’aquest gènere. A la biblioteca ripollesa es compta amb una gran quantitat de còmics de qualitat, segons assegura Capde-vila, que es mostra satisfet amb la consulta que es fa d’aquestes obres.

22 VIDA SOCIAL

una trobada per posar en valor els minerals

Aquest passat cap de setmana, Camprodon va acollir la III Trobada Interpirenaica de

Micromineralogia i Sistemàtica Mineral. Aquesta va ser organit·zada pel Grup Mineralògic Català, l’Association Française de Micro·minéralogie, el Club 4M de Bèlgi·ca i l’Associazione Microminera·logica Italiana, i es va dur a terme entre els nuclis de Camprodon i Rocabruna el 26 i 27 de maig. Va ser una oportunitat pels col·

CAMPRODON X. puJol

AJUNTAMENT CAMPRODON

leccionistes del sector per com·partir vivències, coneixements o fer intercanvis. També es va voler posar de manifest la riquesa mine·ralògica de les valls de Camprodon i les de La Manera. El dissabte va ser un dia d’intercanvis a l’Esco·la Doctor Robert de Camprodon i al vespre es va fer un sopar de germanor. El diumenge es va fer una visita a la mina de Les Ferre·res de Rocabruna i posteriorment es van presentar els minerals tro·bats. També es va organitzar un taller infantil de minerals.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

el CirC ENVAEIX LA VILA DURANT tot el dissabte

El circ i totes les activitats que hi estan relacionades van ser els absoluts protagonis-

tes d’aquest passat dissabte 26 de maig a Sant Joan de les Abadesses. Allà, concretament al Parc de l’Es-tació, s’hi van programar activitats des de les onze del matí fins a les sis de la tarda. Aquesta anaven des dels malabars, diàbolo, equilibris o bombolles gegants fins als jocs col·laboratius, el funambulisme o el hula-hop. L’Associació Ripollès Circ va ser l’encarregada de l’or-

ST, JOAN DE LES ABADESSES Xevi puJol ganització de l’esdeveniment, que va comptar amb un espectacle de Cerca Circ a tres quarts d’una del migdia, i també amb animació a la tarda amb el mag Gepis -que va por-tar molts trucs nous que van sor-prendre la majoria dels assistents- i el pallasso Chinchón, amb qui el públic s’ho va passar d’allò més bé. Un ambient familiar es va instal·lar a la zona de la Ruta del Ferro, on els més menuts s’ho passaven pipa amb tot aquest menú d’activitats i moltes altres sorpreses que es van anar succeint. I és que, en el món del circ, tot pot passar.

La pluja va fer la guitza als orga-nitzadors de l’acte, que ja van ha-ver de posposar la data de la troba-da de circ. En un principi, aquesta s’havia de celebrar el dia 6 de maig, però les previsions adverses van fer que es traslladés 20 dies més enda-vant. Finalment, aquest dissabte es va acabar celebrant, i els assistents van poder gaudir de tota la diver-sió. No és la primera vegada que l'associació organitza aquest sarau a Sant Joan, i esperen que tampoc sigui l'última, ja que la seva inten-ció és seguir portant la màgia del circ a la vila durant molts més anys.

MUTI SALÓ

Jocs col·laboratius, funambulisme, malabars, equilibris... El Parc de l’Estació es va convertir en un circ

el merCatDEL 31 DE MAIg AL 6 DE JUNY DE 2018

MUTI SALÓ

l’art arriba a les aules del ripollÈs amb evelÍ adam

EVELÍ ADAM

El projecte ‘Art i aula’ vol por·tar la pràctica artística a les aules de la mà dels matei·

xos artistes, fent que els alumnes observin, aprenguin i s’atreveixin a crear. Evelí Adam ha estat un d’aquests, i ha portat el projecte a les escoles Joan Maragall de Ri·poll, Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses i Mare de Déu de Núria de Ribes de Freser, amb els alumnes de 5è i 6è de Primària. En els seus tallers, cada alumne havia de realitzar una obra de petit for·

mat, sobre fusta i amb residus de fustes, tot unit amb una matèria pròpia que Adam els ensenyava a fer. Posteriorment, la van pintar amb acrílics, fent que cada tre·ball tingués el seu propi encant. Els resultats van ser valorats molt positivament per l’organització i es podran veure en un catàleg que es repartirà a les escoles i en una exposició pública que tindrà lloc a Ripoll aquesta mateixa tar·dor. La iniciativa prové de Fons d’Art Galeria, d’Olot, amb el su·port d’Educaixa, la Diputació de Girona i l’ajuntament de Ripoll.

RIBES DE FRESER redaCCió

��������� ���� ��������� ������� ������������������ ������������� ����������� �������� ������!�������������"��� �������#�������

$ ��%��&&&'��(�'�� �&(������������������� ��������� ������� ������������������ ������������� ���������� ��� ���

)��� *

+��,��-� ���.� �� ���

/���� "��� ������0��0��������� #� �� ��� "��� ��������� ��

�����(�� ����������������%1��$'���-����2������

���� ��������� ������� ������������������ ������������ ����������� ���

3������� �45��������6��� ���������7���� ������������������ �������� �.����8����������� ����������� ���4����� �

������"��� �������9�����8�$���(� ���/�����30���:�����/����������8����;�������������������(���������8���;�

�������������6��������)��.�����5� ��<+� =���>������������??�)��.�,����3��������3������'

3������� ���������0�� �������.� ���6��� ���;���� ���@����(�������0 ��8������ ������� :������ �������(��

��;�:����0��������������� ������ �����:������������8��������� ����������� ����������� ��������������(��������

�� �.�����;������ ����� �� ����6� ��������������� ��8���������;���8�.����� ������������������������ ��(����

����:��'

A�(,����������:�0���������� ����� � ����+�����3����.�� ��+.��������B��(��������(�!��#�����6���(����A����

��������������+�(�6�����2��:������������ ����� ���������:����(����� �� :.����������6������������?��0���� ��������'

3��������� �������������������??�)��.�,����3��������3������8����6C��� :�������;�:�������� �0������(���

������ ������������������������� .� ����3������8�����;������� ������,�����D�����6����������7��������73� � '

�������������������.������E����;�:������(���������������� ����������������.� �������������� ����� .� ������

��������������������.���������� ���(���� ������� ��(���8������;���������������� ���������������������

������������3�����'

FF�A������������� � ����� ��������

"�� .���(������� ����������������� ������E���� �C����G�!�(������������$�

HIJKLMNIOMKLPQRIOMSTUJIVMKMWVQVRXPWKIOYMPNOMLKQZP[OMJIM\VL][K\P\K̂M_]IMT]NR]K[MWIX̀[IMaObMOILcXIM_]I

OIde[M\KQKMNPMWV[QMKMIf\N]OKTPLI[QMcIXMPM\V[QIfQ]PNKQgPXMP_]IOQPM[VQU\KPh

)�� ��

?��0���������

+�����(��� �

"��� ��������� ��

06 DIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018 ara comarques gironines

El Maig del 68, al Memorial

Salellas

SOCIETAT

L’evolució i el futur de l’esquerra, i la reflexió sobre el moviment que va propiciar els fets del Maig del 68 i com ha evolucionat, són l’eix del Memori-al Salellas, dedicat a l’advocat i huma-nista Sebastià Salellas, que aquest any compleix la desena edició i que por-ta per títol Des de l’esquerra de l’es-querra: 50 anys del Maig del 68.

Avui, a les 19.00 h, al Col·legi d’Ad-vocats de Girona, la filòsofa Marina Garcés oferirà la conferència El pen-sament d’esquerres i transformador, del 68 al 18. Demà els periodistes Mònica Terribas i Arturo Puente de-batran sobre l’evolució de la comu-nicació i la política en una taula ro-dona moderada per la periodista del diari ARA Sílvia Barroso, també a les 19.00 h al Col·legi d’Advocats.

Els actes es clouran dissabte amb la presentació del llibre Al principi de tot hi ha la guerra, amb el perio-dista David Fernàndez i l’advocat August Gil Matamala al Casal Inde-pendentista El Forn. Les activitats van començar el cap de setmana passat amb la presentació del llibre La llibertat insubornable, de Bel Za-balla, sobre la vida de Manuel de Pe-drolo, i amb la projecció del docu-mental Catalunya, una nació sense estat, d’Alexander Alland i Sònia Alland.e

GIRONAARA

Els germans Lluc i Benet Salellas amb un bust del seu pare. D. BORRAT

El festival Sea Otter, una cita ciclista imprescindible

millors marques del món del ciclis-me, distribuïdes en 60.000 m2 d’expositors i activitats. Aquí hi haurà la zona principal d’exposici-ons i mostres de productes, acces-soris i serveis relacionats amb el sector, i es faran les sortides i arri-bades dels múltiples esdeveni-ments esportius que recorreran la Costa Brava i el Pirineu de Girona: competicions de ciclisme de nivell internacional, proves populars, ex-hibicions i zones de pàdocs. Una àmplia proposta que començarà divendres a les 16 h i durarà fins diumenge a la tarda.

Per a tota la família Un dels objectius de Sea Otter Eu-rope és posar el ciclisme a l’abast de tots els amants d’aquest esport, i per això ofereix proves assequibles per

practicar en família i en grups d’amics. El festival és gratuït i també està obert als nens que vulguin gaudir d’un cap de set-mana dedicat a la bicicleta i les activitats sobre dues rodes.

Per això, al llarg del tres dies, a l’entorn del Pavelló de Fontajau hi haurà espais cuidats fins a l’úl-tim detall perquè els més petits s’estrenin amb la seva primera bici, pump tracks, circuits d’agili-tat per millorar les habilitats ci-clistes, pushbikes, inflables, etc.

Cicloturista de dues etapes A la prova de carretera, que for-marà part del prestigiós circuit mundial Gran Fondo World Tour, hi haurà moltes novetats. La Cicloturista Internacional Sea Otter Europe es farà en dues eta-pes: dissabte, amb un recorregut de 160 km, i diumenge, amb du-es propostes, una de 100 km i una altra de 125 km.

Una altra novetat destacable és l’increment de categoria de la Copa Catalana Internacional Massi Biking Point, que arribarà a Girona lluint la classe 1 del ràn-quing de la Unió Ciclista Interna-cional (UCI) i amb els millors ci-clistes del món.

També hi haurà 400 bicicle-tes que 38 de les millors mar-ques deixaran provar en dos cir-cuits preparats amb diferents nivells de dificultat. Es poden re-servar bicicletes per provar de MBT (XC, doble suspensió, endu-ro), e-BTT, gravel, urbanes i de car-retera. Per a més informació i re-serves, www.seaottereurope.com.

Aquest any s’ha duplicat l’espai destinat a zona comercial i d’ex-posició, que tindrà 40.000 m2 que acolliran més de 350 firmes internacionals, presentades en grans estands. Hi seran impor-tants marques de bicicletes, ac-cessoris, serveis, turisme i ciclo-turisme, allotjaments i tots els sectors relacionats amb el ciclis-me. També destaca la incorpo-ració del saló Girocàmping, que s’integra al festival Sea Otter Europe.e

En el festival Sea Otter Europe de l’any passat hi van participar més de 4.000 ciclistes. A la foto, la prova Marathon BTT. FRANCESC LLADÓ

La segona edició es farà del 8 al 10 de juny a Girona

ESPORTS

Girona es convertirà de nou en la capital europea del ciclisme amb la celebració de la segona edició del festival Sea Otter Europe, que en la seva estrena l’any passat va rebre més de 30.000 visitants, 350 mar-ques i més de 4.000 ciclistes, que van participar en un quinzena de proves esportives. L’àmplia oferta esportiva i cicloturística està con-vencent participants de tot el món, atrets per la singularitat de les pro-ves i el privilegiat entorn en què es disputaran: Girona, la Costa Bra-va i el Pirineu. El nucli del festival s’ubicarà al Pavelló Municipal Gi-rona-Fontajau i els seus voltants, i comptarà amb la presència de les

GIRONAARA Inclusiu

Hi haurà proves per a professionals, aficionats i famílies

Diari de Girona DIJOUS, 31 DE MAIG DE 2018 3

TEMA DEL DIAcomarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

METEOROLOGIA ESCALFAMENT GLOBAL

D. JIMÉNEZ GIRONA

■Anys secs, augment de la tem-peratura, disminució de la preci-pitació, increment del nivell delmar... El canvi climàtic ja s’apre-cia i les dades ho corroboren grà-cies a l’anàlisi de diferents indi-cadors climàtics. A Catalunya, elServei Meteorològic (Meteocat)acaba de publicar el darrer But-lletí Anual d’Indicadors Climà-tics, que avalua l’evolució del cli-ma al territori durant els darrersdecennis. S’han estudiat sè-ries de temperatura i de pre-

cipitació que cobreixen el perío-de -, i que segons el Me-teocat, «són un bon testimoni delcanvi climàtic» a Catalunya». Iles xifres deixen diferents titulars.

Per un costat, les que fan refe-rència al mar ja s’avançaven l’es-tiu passat gràcies als registres del’observador i meteoròleg JosepPascual. Ara, el Butlletí presentaresultats i destaca que el nivelldel mar a l’Estartit, al Baix Em-pordà, ha augmentat , centí-metres cada deu anys des del, és a dir, en els últims

anys. D’igual manera, la tempe-ratura de l’aigua (en els primers metres de fondària) ha aug-mentat a un ritme de , grausper decenni en els últims anys(des del ) també a l’Estartit.

A Catalunya, l’efecte del canviclimàtic es plasma també en latemperatura mitjana, que haaugmentat , ºC des del .De fet, aquest passat va serun any molt càlid amb una ano-malia de , ºC positius respecteal període referència -.

Per veure l’abast de la qüestió,

el Meteocat destaca que cincdels sis anys més càlids a Cata-lunya en els últims anys s’hanconcentrat en els últims set anysi el ha estat el cinquè anymés càlid des del , per da-rrere de , , i .A més, en les tres últimes dèca-des, s’ha mantingut un clar pre-domini d’anys càlids amb ano-malies positives. D’igual mane-ra, l’estiu passat va ser de rècord,el segon més càlid des del (només superat per l’extraordi-nari del ) amb una anoma-lia de +, ºC respecte a la mitja-na).

Pel que fa a la precipitació,l’any es va convertir en elmés sec des del , amb un menys de precipitació res-pecte de la mitjana climàtica.

Finalment, els resultats per alperíode estudiat (-)conclouen que la temperaturamitjana de Catalunya ha aug-mentat clarament a un ritme de, ºC cada deu anys, mentreles temperatures màximes hanaugmentat més que les mínimes(+,º i +, ºC per decenni,respectivament). A més, totes lesestacions tendeixen, estadísti-cament, a sér més caloroses.

Finalment, hi ha hagut menyspluges des del , amb unadisminució de la precipitació al’estiu de -. per decenni.

El nivell del mar ala Costa Brava creix3,1 cm cada 10 anysLa temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit també s’ha escalfat 0,3graus per decenni en els últims 44 anys El butlletí anual d’Indicadorsclimàtics publicat pel Meteocat mostra el fenomen del canvi climàtic

Una imatge de la platja del’Estartit, a finals de 2017.JOSEP PASCUAL/ARXIU

Xifres dels últims 68 anys

LA TEMPERATURA MITJANA ACATALUNYAHA AUGMENTAT

1,6 GRAUS

L’ANY MÉS SECDES DEL 1950HA ESTAT EL

2017LA PRECIPITACIÓA L’ESTIU VADISMINUIR UN

5,5% PER DECENNI

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

Comarques/Necrològiques

Diari de GironaDIJOUS, 31 DE MAIG DE 201822

La presentació de les activitats, ahir al matí. AJUNTAMENT DE BANYOLES

DdG GIRONA

■La marca Costa Brava Hotels deLuxe ha estat nominada als pre-mis Roca a la iniciativa hotelera.Es tracta d’una iniciativa de la re-vista Gran Hotel Turismo, que per-tany a Curt Ediciones. Costa BravaHotels de Luxe ha estat nominadadins la categoria de Cadenes Ho-teleres.

Després de diversos mesos derecepció de candidatures i amb lavaloració del jurat, Costa BravaHotels de Luxe ha esdevingut fi-nalista entre els quatre candidatsque opten al premi dins la catego-ria de Cadenes Hoteleres.

Creada l’any , aquestamarca agrupa disset dels millors imés luxosos hotels de la zona dela Costa Brava d’entre cinc i quatreestrelles. Els seus membres, entrealtres característiques, tenen encomú unes instal·lacions comfor-tables envoltades de jardins i unbon servei.

Les altres cadenes que opten alpremi són Ilunion Hotels, MeliáHotels Internacional i Room MateHotels.

La marca CostaBrava Hotels de Luxe ésnominada alspremis Roca

DdG BANYOLES

■Aquest cap de setmana, Banyo-les s'omplirà de flors, gastrono-mia, art i màgia amb la a ediciódel Gartstròmia, la a edició del'Exposició de Flors i el Troba'm,festival de màgia. Es podrà gaudirde més de activitats al centre deBanyoles relacionades amb lestres propostes. Hi haurà novetatscom ara el Gastroba'm, el primerconcurs de carrers Banyoles enFlor i nou Mercat Artis.

La programació de l'Exposició

de Flors de Banyoles començaràdemà divendres, de juny, a /de del vespre amb la inaugura-ció al claustre del monestir deSant Esteve. Després de la inau-guració hi haurà el lliurament delspremis del è Concurs de bal-cons i entrades del Barri Vell, delè Concurs d'aparadors i del nouConcurs de carrers Banyoles enflor. Seguidament, al mateixclaustre del monestir de Sant Es-teve, començarà el festival de mà-gia Troba'm.

Banyoles viurà tres dies degastronomia, flors, art i màgia

EUROPA PRESS/DdG MADRID

■Més d', milions de viatgers fa-miliars van utilitzar la plataformaAirbnb per allotjar-se en habitat-ges anunciats a Espanya durantl'any passat. De mitjana, van pas-sar-hi , nits. Segons ha informatla companyia, els destins preferitssón grans ciutats com Barcelona,Madrid i Sevilla, mentre que lesIlles Balears, la Costa Blanca i laCosta Brava lideren la llista dellocs vacacionals més demandats.

En relació als hàbits, la majoriadels espanyols afirma ser previsora l'hora de decidir els seves vacan-ces en família: un realitza laplanificació tres mesos abans dela sortida, mentre que un es-pera a última hora.

Actualment, . espaisanunciats a la plataforma dispo-

sen de llibres infantils i joguines,de manera que són especialmentadequats per anar-hi en família. Amés, un de cada quatre allotja-ments disponibles a Espanya ad-met animals de companyia, opcióescollida per un dels viatgersfamiliars que visiten Espanya através d'Airbnb.

La Costa Brava, una de les zonesamb més demandade pisos a AirbnbBarcelona, Madrid i Sevilla són els destinspreferits dels usuaris de la plataforma

Les Illes Balears i laCosta Blanca tambéformen part de la llistade llocs vacacionals més sol·licitats

ANGLÈS

JOSEP SUY NONÓHa mort als 78 anys. Era solter. Resi-

dia a Anglès. L’enterrament se celebrarà avui di-

jous, a les 11 del matí, a la parròquiad’Anglès.

BANYOLES

MARIA VIM GRABULEDAHa mort als 91 anys. Era vídua de Jau-

me Angelats Roca i tenia dos fills. Resi-dia a Banyoles.

L’enterrament serà avui dijous, a 2/4de 10 del matí, a l’església parroquial deSanta Maria dels Turers de Banyoles.

CALONGE

VISITACIÓN JUÁREZ FAJARDOHa mort als 92 anys. Era natural d’O-

tívar (Granada). Era vídua de FranciscoRodríguez Ruiz i tenia tres fills.

L’enterrament se celebrarà avui di-

jous, a les 4 de la tarda, a la parròquiade Calonge.

GIRONA

ASUNCIÓN AGUILERA PORRASHa mort als 88 anys. Era soltera. Re-

sidia a Sant Hilari Sacalm. L’enterra-ment se celebrarà demà divendres, ales 4 de la tarda, a la parròquia de SantHilari Sacalm.

LLANÇÀ

CARLES SUREDA GOMISHa mort als 89 anys, natural de Giro-

na. Era vidu de Carmen Casademont Co-rominas i tenia una filla. Residia a Llan-çà. Se celebrarà una cerimònia avuidijous, a les 11 del matí, a la sala de ceri-mònies de la funerària Vicens de Figue-res.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

MODEST FUSTER ROSELLÓHa mort als 83 anys. Era natural de

Sant Feliu de Guíxols, on residia. Eravidu d’Elisea Baiges Munto i tenia dosfills.

La cerimònia se celebrarà demà di-vendres, a les 10 del matí, al Monestirde Sant Feliu de Guíxols.

DOLORES NAVARRO HITAHa mort als 86 anys. Era natural de

Torre Cardela (Granada). Era vídua deJosé Fernández Alarcón i tenia tres fills.Residia a Sant Feliu de Guíxols.

La cerimònia se celebrarà avui dijous,a les 10 del matí, a l’Oratori del Tanatoride Sant Feliu de Guíxols.

SILS

MARIA ARINCÓN MASCAREÑAHa mort als 66 anys. Tenia un fill. Re-

sidia a Sils. L’enterrament se celebrarà avui di-

jous, a les 10 del matí, a la parròquia deSils.

VILAFANT

MAURICIA RODRÍGUEZ ROYANOHa mort als 82 anys. Era natural de

Badajoz. Era vídua de Ricardo Castro

Sánchez i tenia set fills. La cerimònia se celebrarà demà di-

vendres, a les 11 del matí, a la Sala decerimònies de la Funerària Empordane-sa d’Àltima de Figueres.

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

AMER BASSÓ (9-20) Av. de la Selva, 63 972 43 03 16ANGLÈS ADELA BONMATÍ (9-21) La Verneda, 57 972 42 08 89ARBÚCIES SORIANO (9-21) Segimon Folgueroles, 45 972 86 04 44BANYOLES BALLÓ De la Llibertat, 70-74 972 57 63 08BELLCAIRE D’EMPORDÀ BAGUÉ (9-22) Ter Vell, 9 972 78 87 09BLANES GUILLEM Av. Pavos, 30, B L-3 972 35 11 50BORDILS DE PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12CADAQUÉS COLOMER Ctra. Port Lligat, 28 972 25 89 32CALDES DE MALAVELLA FOLCH (9-21) Sta. Maria, 28 691 20 72 67CAMALLERA TARRADAS (9-21) Lluís Fàbrega, 4 972 79 40 10CAMPDEVÀNOL CUY (9-21) Av. Estació, 7 972 73 06 51CAMPRODON PUJOL (9-21) València, 44 972 74 03 92CASSÀ DE LA SELVA DOMINGO Pont, 1 972 46 00 98CASTELLÓ D’EMPÚRIES CROSAS (9-13/16-21) Alfons XIII, 14 972 25 01 08CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12CRUÏLLES PUIG GÓMEZ (9-21) Pl. de la Creu, 1 972 64 32 84DARNIUS VALCARCEL ROSELL (9-20) De l’Horta, 5 972 56 26 96EL PORT DE LA SELVA SALA Mar, 8 686 51 50 94EMPURIABRAVA BURSET (13-16) Bahia, 87 972 45 12 55FIGUERES SARGATAL-DEULOFEU Monturiol, 19 972 50 24 23FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08

FORNELLS DE LA SELVA PARAROLS (9-14/16-21) Narcís Monturiol, 1-3 972 47 63 30GIRONA SIMÓN BOMBÍ Creu, 42 972 20 42 73 SABRIÀ, CB (9,15-22) Sta. Eugènia, 163 972 23 99 05

L’ESCALA A. SOLÉS VILABRÚ Av. de Girona, 23-25 972 77 15 75L’ESTARTIT ALABALL Av. Grècia, 14 972 75 05 24LA BISBAL D’EMPORDÀ PUIGBERT ESTEVAN, CB Pl. Jacint Verdaguer, 1 972 640 622LA CANYA (VALL DE BIANYA) NÚRIA ABEL VERGÉS (9-14/16-21) Ctra. Olot, 21 669 34 68 35LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14LLAGOSTERA SAURÍ MASGRAU, MAGDA (9-21) Pau Casals, 13 619 62 29 02LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 690 14 16 44LLORET DE MAR M. CABAÑAS Av. J. Marles, 66 972 36 57 96MAÇANET DE LA SELVA MAZÓ (9-21) Fira, 33 650 27 93 47OLOT MONTANYÀ Av. Sta. Coloma, 1 972 26 08 39PALAFRUGELL MARINÉ Ample, 55 972 30 34 88PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 ÁLVAREZ-ROSANES, C.B. (22-9) Xaloc, 25 972 31 58 31

PERALADA LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30PLATJA D’ARO BENITO VERGÉS (9-22) Av. de S’Agaró, 55 972 81 96 83 SALA Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64

PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45PRULLANS ROSA ALONSO Del Puig, 1 973 51 11 58PUIGCERDÀ MALLOL Ctra. Vilallovent, 4 972 88 24 51

RIBES DE FRESER RAMIS FOSSAS (9.30-20.30) Major, 24 619 65 23 45RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL CABALLERIA ALAMARCHA Pl. Berenguer el Vell, 5 972 70 39 36ROSES ÁNGEL LACAL I LÓPEZ Rda. Miquel Oliva Prat, 4-6 972 25 77 23SALT NOGUERA Pg. Marquès de Camps, 20 972 23 25 78ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93ST. FELIU DE GUÍXOLS CASANOVAS (9-22) Canigó, 16 (costat Mossos Esquadra) 972 32 83 52ST. FELIU DE PALLEROLS GRATACÓS (9-14/16-21) Carrer de l’Horta, 5 bxos. 972 444 132ST. HILARI SACALM BROTO (9-21) Dr. Raventós, 1 646 59 39 29ST. JOAN DE LES ABADESSES SUNYER (9-21) Pere Rovira, 14 972 72 01 54ST. JORDI DESVALLS PLA-GIRIBERT (9-21) Baix, 5 639 48 51 11STA. COLOMA DE FARNERS PUJOLRÀS Francesc Moragas, 31 972 84 36 24STA. CRISTINA D’ARO MAGRANS (9-20.30) Av. Ridaura, 14 972 28 23 83SARRIÀ DE TER BLANCO (9-13.30/16.30-21) Rbla. Federico Garcia Lorca,8 629 35 88 81 JUANOLA RIBERA (13.30-16.30) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93

SERINYÀ PAGÈS (9-22) Nou, s/n 619 60 14 60SILS AULADELL (9-21) Major, 9 972 16 80 68TORTELLÀ GUIXERAS (9-21) Pl. Mercat, 5 972 28 71 02TOSSA DE MAR CAPELL VIDAL (9-21) Rbla. Pau Casals, 12-20 bxos. 6-7 972 34 02 08VILAFANT MONT (8-21) Navata, 3 649 96 41 49VILOBÍ D’ONYAR PUIGVERT, C.B. (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

E l «projecte bàsic» deconnectar Celrà i Gironaa través d’un carril bici jaés a mans de l’Ajunta-

ment de Celrà, l’impulsord’aquesta nova via verda. Desprésd’analitzar tres alternatives, elconsistori, un cop intercanviadesopionions amb l’Agència Catala-na de l’Aigua i el gestor ferroviariespanyol Adif, ha decidit apostarper la que proposa que una partdel traçat del carril bici discorrisuspès per sobre del riu Ter. Per-què això sigui possible, la idea del’estudi Martí Franch, l’encarregatde dissenyar el projecte construc-tiu, consisteix a construir un pont

Un recorregut espectacular. L’Ajuntament de Celrà lidera una iniciativa consistent aobrir una nova ruta ciclista a la província, que en aquest cas connectaria el municipiamb la ciutat de Girona. El «projecte bàsic» preveu construir una vistosa plataformametàl·lica encastada al mur que suporta la via del tren i suspesa sobre el riu Ter. El consistori ja busca finançament.

Projecte de carril bici supèssobre el riu Ter

de metall espectacular adossat almur de contenció de la via deltren. Posar en marxa el carril bicitindrà un cost estimat d’un miliód’euros i l’Ajuntament celranenc,explica l’alcalde, Dani Cornellà, apartir d’ara «començarà un seguitde reunions amb diferents admi-nistracions i consorcis» amb l’ob-jectiu de trobar el finançamentnecessari. La corporació apostaper «dur a terme» aquest projecteel més aviat possible.

El carril bici, segons el projecte,constarà de tres trams: el primerdiscorrerà paral·lel al curs del Ter;el segon, per la vistosa passerametàl·lica suspesa sobre el riu,mentre que el tercer enllaçaràamb el camí de Campdorà.

La primera alternativa plante-java fer passar el traçat en paral·lela la llera sud del riu, entre vessantsi talussos de bosc i a través d’uncongost; aquesta opció, apuntaCornellà, va quedar descartadaperquè no oferia prou garantiesde seguretat i perquè no conven-cia la Direcció General de Carre-teres; la segona alternativa, quetambé ha quedat desada al calaixper l’elevat cost econòmic i per lesdificultats tècniques, proposavaconstruir una passer fins a Sant Ju-lià de Ramis.

Mobilitat

Pep T.

Comarques

Diari de Girona DIJOUS, 31 DEMAIG DE 2018 13

Hi havia duesalternativespossibles més, que han quedatdescartades: laprimera passavaper la llera sud; la segona, anava fins a Sant Julià

DdG GIRONA

■ La delegació de la Generalitatde Catalunya a Girona va realitzarahir un acte de reconeixement ala setantena de treballadors pú-blics que s’han jubilat durant elsúltims set anys. Durant l’acte tam-bé es va posar en marxa de la Xar-xa de treballadors públics emèritsde la Generalitat Girona, que for-ma part del projecte de gestió delconeixement «Aprenem en fons iforma» on podran col·laborar i

participar en les activitats. Segonsva informar ahir la delegació enun comunicat, un dels objectiusd’aquest projecte és aprofitar el ta-lent dels treballadors públics.D’aquesta manera, el col·lectiupioner ha estat el de les personesjubilades que a partir d’ara po-dran col·laborar i participar en lesactivitats que s’organitzen periò-dicament, i proposar-ne de noves

Un altre objectiu és realitzarsessions adreçades a les persones

a punt de jubilar-se sobre aspec-tes administratius de la jubilació isobre les possibilitats de transferirla seva experiència i coneixe-ments com a servidors públics.

Es calcula que en els propers anys més del dels treballa-dors públics de la Generalitat Gi-rona s’estarà jubilant. Així, la in-tenció de la iniciativa évitar la pèr-dua del coneixement que han ad-quirit després d’anys d’experièn-cia a l’Administració.

La Generalitat a Girona posa en marxala xarxa de treballadors públics emèrits

L’acte de reconeixement als treballadors públics, ahir. GENERALITAT GIRONA

Fotomuntatge de la passera sobre el riu. DdG

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

EVA BATLLE

■De lladres especialitzats a robara turistes n’hi ha arreu de Cata-lunya i la policia sempre està ama-tent perquè no es produeixi el de-licte i els qui venen a passar unsdies acabin per patir un fet que elspugui amargar les vacances.

Aquest dilluns els Mossos d’Es-quadra de la comissaria de Gironavan enxampar dos lladres espe-cialitzats in fraganti mentre ac-tuaven a ple dia pel Barri Vell de laciutat de Girona.

El cas es va desencadenar pelsvolts de la una del migdia, va serllavors quan una patrulla de paisàdels Mossos estava fent una ron-da per tal de prevenir robatoris itot d’una es va trobar amb una pa-rella sospitosa.

Van comprovar com la parella-home i dona- es feien passar perturistes i seguien als grups de vi-sitant del barri Vell de la ciutat.L’home es va apropar a una altraparella de turistes amb un mapa iels van demanar per un lloc.

En aquell mateix moment, ladona sospitosa es va posar a lapart de l’esquena darrera de la pa-rella i va obrir la cremallera d’unamotxilla.

Tot seguit en va extreure els bit-llets de l’interior d’un moneder.Un cop va aconseguir el botí, li vapassar a la dona que s’ho va ama-gar a dins dels sostenidors. La pa-trulla va veure tots aquests movi-ments dels presumptes autors delfurt i per això, els van interceptari detenir.

Diners amagats als sostenidorsEls van identificar i durant l’escor-coll a la dona li van trobar entre elssostenidors, dos bitllets de eu-

ros, un bitllet de deu euros i un bit-llet de lliures irlandeses.

Davant d’aqesta situació, elsagents dels Mossos d’Esquadravan detenir la parella per un pre-sumpte delicte de furt lleu. Es trac-ta d’un home, de anys, de na-cionalitat romanesa i veí de Tarra-gona i una dona, de anys, denacionalitat romanesa i veïna deValència.

Ambdós detinguts comptenamb diversos antecedents poli-cials arreu d’Espanya per aquesta

mateixa tipologia de fets. Les víctimes turistes van repre-

sentar l’, del conjunt de víc-times de la Regió Policial de Giro-na durant tot l’any passat. És un, més que l’any quan eltotal de víctimes va ser de .vers les . de l’any .

Els fets delictius més comunsque pateixen els turistes, com vapassar aquest dilluns al Barri Vellamb el cas descrit, són els furts..També hi ha hagut robatoris ambforça a l’interior de vehicle.

Es fan passar per turistes perrobar a un grup al Barri VellEls Mossos detenen dos lladres especialitzats que cometen robatoris a tot Espanya i ambantecedents Van infiltrar-se entre estrangers, als quals van demanar una adreça per entretenir-los

GIRONA

DdG GIRONA

■ L’Ajuntament de Girona ha co-mençat l’actuació en arbresde l’Eixample Sud per controlarles plagues de psil·la i caparreta,dos tipus d’insectes que habitenen alguns erables, falsos plàtans ifreixes. Concretament, es tracta-ran els exemplars dels carrers deSalvador Dabau i Caussà, de Va-lladolid, de Castelló de la Plana,del Marquès de Caldes de Mont-bui i de Sant Salvador d’Horta.

L’actuació es farà a través d’untractament fitosanitari d’endote-ràpia, un sistema indicat per aplantes llenyoses i palmeres queconsisteix en la injecció del pro-ducte directament en el sistemavascular de la planta, a travésd’unes perforacions al coll de larabassa dels arbres.

En tractar-se d’un mètode fo-calitzat, s’evita l’atomització o pol-vorització dels productes fitosa-nitaris a la part aèria dels arbres,impedint la deriva del producte al’entorn, sòl o aigües. És innocuper a la salut de les persones i lafauna i es pot emprar a qualsevolhora del dia.

La psil·la i la caparreta segre-guen la melassa, una substànciaenganxosa que cau sobre les vo-reres i els vehicles aparcats. Ambel tractament es vol disminuir oeliminar aquesta molèstia, aixícom evitar un possible debilita-ment dels arbres.

Girona actuaràen 117 arbres del’Eixample Sudper controlardues plagues

T.C.C. GIRONA

■L’Ajuntament de Girona va reti-rar ahir un pont de fusta que hi ha-via en un dels estanys de les hortesde Santa Eugènia perquè s’haviapodrit. Ara mateix, la infraestruc-tura no tenia gaire utilitat i s’haviainstal·lat més per estètica que perpermetre el pas a cap indret con-cret, tal com ha exposat el regidorde Paisatge i Hàbitat Urbà, NarcísSastre.

Des de feia un temps, ja s’impe-dia el pas per aquest pont amb di-ferents cintes en ambdós costatsper evitar cap incidència. El pontestava suspès a molt poca distàn-cia de l’aigua i amb el pas dels anysles fustes s’havien podrit. «Comque tampoc era un pas imprescin-dible i per motius de seguretats’ha optat per retirar-lo», ha indi-

cat Sastre. En aquest sentit, el res-ponsable municipal ha recordatque «la seva retirada no perjudicael pas per l’espai ni la possibilitat

de veure i gaudir del medi». Pro-perament, es col·locaran les fustesque tanquen l’accés a l’estany enaquest punt, tal com ho està a laresta. Els diversos estanys formenpart del pla que va servir per or-denar les hortes, fa uns deus anys,i crear dos estanys que s’omplenamb aigua sobrant de l’aigua derec de les hortes i de la séquia.

Retiren un pont de fusta de les hortesde Santa Eugènia que s’havia podritEs va col·locar fa uns deuanys dins del pla per ordenari dignificar la zona peròera més estètic que útil

L’espai de l’estany, ja sense elpont de fusta. MARC MARTÍ

T.C.C. GIRONA

■Els propietaris del restaurant CaLa Trini de Girona s’han queixatde la deixadesa de Girona + Netaal solar que estan utilitzant al po-lígon de Mas Xirgu. Assegurenque deixen els contenidors brutsi que estan mal netejats. La situa-ció s’agreuja, asseguren, quanplou. Hi ha recipients que quedenoberts i s’hi acumula aigua quequeda allà durant dies. Això fa queproliferi el mosquit tigre. Els res-ponsables de l’establiment afir-

men que s’han queixat però queningú els hi fas cas. I lamenten queals ciutadans se’ls recordin dife-rents accions per evitar la presèn-cia d’aquest insecte, com ara nogenerar punts amb aigua estanca-da, i que l’adminstració no com-pleixi els propis consells i avisos.

Queixes perquè Girona + Netafa proliferar el mosquit tigre

Diari de GironaDIJOUS, 31 DE MAIG DE 20186

GIRONA, SALT I SARRIÀ diaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DDG GIRONA

■Els Mossos d'Esquadra van de-tenir un home per provocar alda-rulls al bar de l'estació de Renfede Girona i amenaçar la gent amb

una navalla. Els fets van produir-se ahir cap a les set del matí.

L'arrestat, que té anys i és veíde Salt , va començar a cridar adins del bar i a molestar els clientsque a aquella hora hi estaven es-morzant.

El cuiner va sortir de darrere labarra per fer-lo fora i va ser llavorsquan l'individu, que es trobavasota els efectes de les drogues, vatreure una navalla. Se li van tro-bar diversos blísters de medici-

nes, fet pel qual s’apunta que es-tava alterat.

L'home va començar a esgri-mir la nvavalla i a proferir ame-naces sense deixar de cridar.

El personal de seguretat vaalertar els Mossos d'Esquadra,que van anar fins a l'estació.

Com que l'individu no es cal-mava, els agents van haver d'ac-tuar per reduir-lo. L'home, que téantecedents, va quedar acusatd'un delicte d'amenaces.

L'home, que té 54 anys,es trobava sota els efectesde les drogues i els Mossosel van haver de reduir

Provoca aldarulls al bar de l’estació i amenaça els clients amb una navalla

Un dels contenidors plensd’aigua, des de fa dies. MARC MARTÍ

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

32 AGENDA

ACTES I FESTES

CAMPRODONDIA 2A les 19:00 h, Festival Microclima, davant el monestir de Sant Pere, a càrrec de Guillem Roma.

DIA 6A les 17:30 h, curs de xarxes socials (instagram, facebook...), a l’aula d’informàtica de l’escola Doctor Robert.

RIPOLLDIA 31A les 17.30 h, hora del conte, a càrrec del Projecte Solidari Artcaic, amb la presencia d’un drac molt especial. A la sala Josep Maria Anglada Biblioteca Lambert Mata.

DIA 1Entrega de Premis de la Lliga de Marxes infantils de regularitat per muntanya de les escoles de Ripoll, a la plaça de la Lira.

DIA 1A les 9.15 h, jornada tècnica “La transició energètica als municipis i comarques de Catalunya”, al museu Etnogràfi c de Ripoll.

DIA 1A les 18.00 h, decideix a l’Assemblea Jove 2018, al Casal de Joves El Galliner.

DIES 2 I 3Festa del barri de la Font del Sofre.

DIA 2XIII trobada de cantadors, sonadors i balladors a la Serra de Llaés.

DIA 2A les 17.30h, intercanvis Corals. 51a Trobada del SCIC, a l’església de Sant Pere.

DIA 327a. Travessa del Ripollès - Caminada popular. Per a més informació, cal consultar el web clubexcursionistaripoll.com

DIA 3A les 10.00h, sessió pràctica de Txi Kung, a la zona verda de la Devesa del Pla.

DIA 3A les 17.30h, ball amb Enric el Vocalista, a la sala Eudald Graells.

DIA 5Setmana de l’energia. De les 16.00 h a les 19.00 h, Ofi cina d’atenció energètica, a la plaça de l’Ajuntament. A les 19.00h, xerrada “els secrets de la llum”, a la sala Abat Senjust.

SANT JOAN DE LES ABADESSESDIA 2A les 17:00h, passi del documental “La Granja del pas” i debat amb membres de la PAH de Sabadell sobre la dimensió comunitària de la Cooperació, a l’Auditori Jaume Nunó – El Palmàs.

DIA 313a BTT Cavallera - trobada BTT. Per a més informació cal consultar el web www.bikeabadesses.com.

DIA 3Sortida per l’Alta Muntanya. Per a més informació cal consultar el web www.uesantjoan.cat.

SETCASESDIA 5A les 17.00 h, tarda jove a Setcases, a la Sala dels Estudis de Setcases.

VALLFOGONA DE RIPOLLÈSDIA 3Fira de la Ratafi a. Durant tot el dia al nucli medieval, tallers, animació, degustacions de ratafi a, concurs de ratafi a casolana i música celta.

DIA 3Cursa popular d’orientació, organitzada pels més joves del club Aligots.

EXPOSICIONS

CAMPDEVÀNOLDIVENDRES, DISSABTE I DIUMENGEMostra permanent de la Pinacoteca Coll i Bardolet. Horari d’obertura: Divendres de 17 a 20 hores, dissabte d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores i diumenge d’11 a 14 hores.

RIPOLLFINS EL 30 DE JUNYExposició “Cercant remei”, al museu Etnogràfi c de Ripoll. Es tracta d’una exposició sobre la medi cina tradicional, comissinada pel Dr. Daniel Palomeras.

FINS EL 31 DE MAIGExposició “Fotografi a de

reportatge: Turisme de masses o turismo a gran escala”, de Xavier Calvet Camats. A la sala Josep Maria Anglada de la biblioteca Lambert Mata.

FINS EL 3 DE JUNYV Setmana del còmic, del 28 de maig al 2 de juny amb exposició de novetats. Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

FINS EL 15 DE JUNYAparador de còmic infantil, del 28 de maig al 15 de juny, proporcionat per la Diputació de Girona. Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

VISITES GUIADES

CAMPRODONDIA 2A les 18:00h, visita guiada per la vila.

EL MERCAT DEL 24 AL 30 DE MAIG DE 2018

EL MERCAT DEL 31 DE MAIG AL 6 DE JUNY DE 2018

AJUNTAMENT CAMPRODON

07ara comarques gironines DIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

Inund’ART omplirà Girona d’activitats d’arts visuals

instal·lacions al carrer, vuit perfor-mances o accions al carrer, dos re-correguts sensitius i propostes per a tota la família.

Aquest any el festival manté la seva aposta per col·laborar amb en-titats culturals, artístiques i socials gironines, catalanes i d’àmbit inter-nacional. D’aquest treball en xarxa, una de les activitats que ha tingut més bona acollida, i que es repetirà, és el projecte transfronterer Art Pertot.e

Una proposta de l’edició de l’any passat d’Inund’ART. FESTIVAL INUND’ART

ART

El festival Inund’ART celebrarà en-tre demà i diumenge la seva tretze-na edició a Girona amb un programa centrat únicament en les arts visu-als, en lloc d’incloure tota mena de disciplines artístiques, com ha pas-sat fins ara. L’organització vol con-solidar el festival “com una de les mostres d’art contemporani de re-ferència del seu àmbit a Catalunya” i aposta per un art vivencial i in-teractiu, per la qual cosa s’han in-clòs al programa propostes que afa-voreixen que el públic “participi, ex-perimenti, jugui i senti la cultura”.

Experiències úniques En la nova línia de crear experièn-cies úniques en què l’espectador “formi part de l’obra”, aquest any s’han inclòs dos recorreguts sensi-tius, l’un a La Carbonera i l’altre al refugi antiaeri dels Jardins de la Infància. La programació d’aquest any inclou una quarantena de pro-postes artístiques entre els projec-tes seleccionats a la convocatòria d’aquesta edició i una desena de produccions pròpies. Es podran veure una vintena d’exposicions en edificis públics i centres d’art, cinc

GIRONAARA

Set concerts i dos nous festivals obren a Platja d’Aro l’Estereofònics

amb una sessió musical amb discjòquei i servei de bar. Per de-mà hi ha prevista la projecció de Chasing Trane: The John Coltra-ne Documentary i el DJ Carlo Si-mula; dissabte s’exhibirà el docu-mental Cassette: A documentary mixtape i hi haurà el DJ Chicleto.

El festival Propers, l’altra de les noves propostes que s’inclo-uen a l’Estereofònics, s’estrena diumenge amb un recital d’Enric Montefusco a la plaça Lluís Com-panys de Castell d’Aro.

Com a benvinguda a l’Estere-ofònics es farà dissabte la jorna-da de set concerts, entre les 11.00 h i les 20.00 h, en diversos escenaris al carrer Josep Mas, a l’avinguda de la Pau i a la plaça de l’Ajuntament. Hi actuaran, entre altres artistes, Medusa Box, Em-pordanet, The Strombers i Pablo Martín Quartet.e

El nou festival In-Edit on tour programa un documental sobre el saxofonista John Coltrane. AJ. PLATJA D’ARO

MÚSICA

Dues propostes de nova creació, el festival de documentals musicals In-Edit on tour i el festival Propers, do-naran el tret de sortida aquest cap de setmana a la quarta edició d’Estere-ofònics, la marca que aplega tots els festivals, actuacions i espectacles musicals de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. Per encetar aquest festival de festivals també es farà aquest cap de setmana una jornada de set con-certs de petit format als carrers de Platja d’Aro. L’Estereofònics ofereix aquest any un total de 77 concerts en 112 dies (del 2 de juny al 22 de setem-bre). La majoria són gratuïts, es faran a l’aire lliure i són de gèneres diver-sos, des del jazz a la música clàssica, les havaneres, el surf o el rock’n’roll.

Extensió del festival barceloní El festival In-Edit on tour està con-cebut com una extensió territorial del festival barceloní de documen-tals musicals In-Edit. Inclou dues projeccions gratuïtes a l’aire lliure als jardins de la Masia Bas de Platja d’Aro acompanyades, quan acabin,

GIRONAARA

Diari de GironaDIJOUS, 31 DE MAIG DE 201846

Calonge, La Cellera de Ter, l'Es-tartit, Figueres, Llagostera, Mal-grat de Mar, Riudarenes, SantPau de Seguries, Tossa de Mar iVidreres.

GIRONAFolk A les 9 de la nit a la Ram-bla de la Llibertat sessió de ballfolk.

ROSESCatifes Al llarg del dia pels ca-rrers comercials catifes de la fes-tivitat de corpus.

GIRONASalut A les 6 de la tarda a laCasa de Cultura conferència sobrela reconstrucció mamària i la mi-cropigmentació d’areoles amb elDr. Carles Delgado, adjunt al Ser-vei de Cirurgia Plàstica de l'Hospi-tal Dr. Josep Trueta de Girona iFundació Salut Empordà de Fi-gueres, i de Gemma Vàzquez, mi-cropigmentadora i tatuadora pa-ramèdica.

Memorial Salellas A les 7 de latarda al col.legi d’advocats confe-rència «El pensament d’esquerresi transformador, del 68 al 18»amb Marina Garcés dins dels ac-tes del Memorial Salellas.

Imatges A les 7 de la tarda al’Arxiu Municipal de Girona confe-rència «Noves imatges i tecnolo-gies per a l’espectador de la so-cietat de masses» amb BernardoRiego, professor de la Universitatde Cantàbria.

Viatges A 1/4 de 9 de la nit a labiblioteca Just M. Casero confe-rència «En busca de lo salvaje»d’Andoni Canela.

PLATJA D’AROConferència De 7 a 2/4 de 9 delvespre, a la Biblioteca Mercè Ro-doreda, «Literatura km 0, els nos-tres autors més propers». Darrerasessió: «Joan Vinyoli». A càrrec deMiquel Martín i Serra.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESContes A 1/4 de 10 de la nit a labiblioteca contes contats i cantatsper Susana Tornero.

GIRONAConverses A les 7 de la tardaals Químics Espai Jove conversaen anglès de nivell mitjà.

L’ESCALAClub de lectura A partir de 2/4de 9 de la nit a la biblioteca mu-nicipal, club de lectura amb el co-mentari de la novel.la «El petitPríncep Los buscadores de con-chas» de Rosamunche Pilcher.

PALAFRUGELLClub de lectura A les 7 de latarda, a la Biblioteca, club de lec-tura «Plens de vida», de JohnFante, David Figarola i Joan Soler.

VILABLAREIXPresentació llibre A 2/4 de 8del vespre al centre cultural de

Can Gruart presentació del llibre«Mai és demà» de Joan Albareda iSalleras. La presentació anirà acàrrec de Carme Renedo, respon-sable de les biblioteques de la Di-putació i es comptarà també ambla presència del mateix autor dellibre.

ANGLÈSMemòria A 2/4 de 5 de la tardaa la biblioteca Joaquim Bauxelltaller d’estimulació de memòria acàrrec d’Eulàlia Latorre.

GIRONAFotografia A les 7 de la tarda alcentre cívic de Santa Eugènia ta-ller de fotografia.

PLATJA D’AROTeràpia De 6 a 8 del vespre, alCentre Cívic Vicenç Bou, Taller«Flors de Bach». Una teràpia glo-bla encara força desconeguda enel nostre entorn. A càrrec d’Es-ther Pardo.

GIRONALlibertat d’expressió A les 12del migdia a la Sala de Graus de laFacultat de Lletres de la UdG, tin-drà lloc la setena i darrera jorna-da del cicle Llibertats i repressióamb la taula rodona «La lluita perla llibertat» amb la participacióde Núria Cadenes (periodista i es-criptora, expresa política a finalsdels anys 80), Marcel Mauri (pre-sident d’Òmnium Cultural), ClaraPonsatí (exconsellera d’Ensenya-ment, exiliada) i Josep Maria Fo-nalleras (escriptor).

GIRONACampanya A partir de les 3 dela tarda a l’Escola Vedruna cam-panya de donació de sang volun-tària.

BEGURCampanya del Peix de RocaFins el 3 de juny campanya gas-tronòmica del Peix de Roca ambels restaurants Cal Bandarra,Casa Juanita, Costa Brava, Dife-rent, Galena-Mas Comangau, Hos-tal Sa Rascassa, Hostal Sa Tuna,Hotel Aigua Blava, Hotel Sa Pun-ta, La Cuina..., Les Brases del Toc-Hotel El Convent i Toca al Mar.

BLANESMes de la Gamba Fins avui ce-lebració del Mes de la Gambaamb la participació dels restau-rants i els seus respectius xefs:Arrosseria Las Salinas, Isabel Al-ves; Can Borrell, Equip de Cuinade Can Borell; Can Flores, PerePovill; Can Tarranc, Carles Gui-tart; Celler Sant Antoni, GioivanniFerrara; Juanma, Equip del Res-taurant; Kiku, Kiku; La Balma,Toni Marín; Sa Nansa, Equip delRestaurant; Lounge & RestaurantSentits, Òscar Vilà; i Va de Catas,Jacob Gutiérrez.

GIRONATast de vins A les 7 de la tardaal Museu d’Història dels Jueustast de vins i tast de cava caixerde Castell de Perelada.

LLORET DE MARJornades gastronòmiques del’arròs Fins avui jornades gas-

tronòmiques de l’arròs amb: Res-taurant 58-Hotel Santa Marta,Restaurant al Freskito, RestaurantAmèrica, Restaurant Barca d’Or-Rigat Park Hotel, Restaurant Ca’lSogre-Hotel Maria del Mar, Res-taurant Can Bolet, Restaurant ElPort de la Cala, Restaurant ElRacó de Fenals, Restaurant ElRossell, Restaurant El Trull, Res-taurant Fenals Internacional, Res-taurant Freu-Gran Hotel Monte-rrey, Restaurant Galícia Mar, Res-taurant Giorgio, Restaurant Pizze-ria Il Pomodoro, Restaurantl’Arrosseria de Fenals, RestaurantLa Lonja, Restaurant Les Petxi-nes-Hotel Excelsior, RestaurantMarsol-Hotel Marsol, RestaurantMas Romeu, Restaurant MasiaCan Sabata, Restaurant Pops,Restaurant Sbybius Cala Canye-lles, Restaurant Xaloc i convidatespecial Aula d’Aplicació delsCFGM de la família hostaleria deLloret de Mar.

PLATJA D’AROPrimavera deTapes Fins al 24de juny campanya gastronòmicaPrimavera de Tapes amb els res-taurants: 245, Arnall, Bar Bona,Bon Dia, Can Cargol, D Burguer,Dgust, El Dorado Tapa, El Racóde l’Epi, Frankfurt S’Agaró, The-Grill BB, La Canya, La Tablita,Lizarran, M&B, Pizzeria La Riera,Sushi d’Aro, Tacos y Tequila, Te-rrassa S’Agaró i Villa Elena.

ROSESCampanya Fins el 10 de junycampanya gastronòmica 1000Roses a Roses amb els restau-rants: Asia, Bar Antonio, Bitàko-ra, Ca la Valeria, Can Cervera Byla Croqueta, El Balcó de Mar, ElMirador de l’Almadrava, El Trull,Falconera, La Cala, La Deliciosa,L’Àncora, Les Algues, Les Palme-res, L’Escalam, L’Estrop, L’Olivar,Roc Fort, Santa Llúcia, Sí TapasLounge i Si Us Plau.

SANT FELIU DE GUÍXOLSCampanya del Peix Blau Ganzó

Fins el proper 17 de juny cam-panya gastronòmica del peixblau ganxó amb menús i platsespecials amb la participació de:Barcarola Hotel Restaurant LesDunes, Cau del Pescador, El Gin-joler, La Gaviota, La Pansa, Ma-rabú, Nit i Dia, Sant Pol HotelRestaurant, Can Pope, Catalun-ya, El Tinglado, Nomo Nàutic,Nou Casino la Constància i Taver-na del Mercat.

FIGUERESCicle A les 9 de la nit a la Catecicle Diòptria amb la projecció de«Un sol interior».

PALAFRUGELLMusical A 2/4 de 7 de la tarda,al TMP, projecció de musical «L’úl-tim estiu». Basat en els musicalsWalking on sunshine i MammaMia!.

BANYOLESExposició El Museu Darderde Banyoles acull, de forma per-manent, l’Espai d’Interpretacióde l’Estany, un equipament mu-seístic de nova generació, equi-pat amb les tecnologies més modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur de lesciències naturals. - També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-rrani del Museu Darder, unacol·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió queal s. XIX i principis del s. XX es te-nia de les ciències naturals. Mésinformació a: www.museusde-banyoles.cat

CASTELL D’AROExposició Al Castell de Bene-dormiens, exposició «Alba Ro-queta, pintura. Dansa Gaudinia-na». Caps de setmana i festiusd’11 a 1 del migdia, i de 5 a 8 dela tarda. Fins al 24 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de formapermanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que perme-ten conèixer d'una manera ame-na i experimental els diversoscontinguts del museu. Així, espoden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «La fontd’energia», «El blat, la farina i elpa» i «El procés productiu». Pera més informació i horaris, visi-teu el web del museu: www.eco-museu-farinera.org.

FIGUERESExposició El Museu de la Tèc-nica de l’Empordà, a Figueres,acull, de forma permanent, unaexposició de peces que formenpart del fons del mateix museu, iés una de les millors col.leccionsdedicades a les màquines quesimbolitzen el temps de la Revo-lució Industrial. Horari: De dime-cres a dissabte de 10 h a 13 h i de16 h a 19 h. Diumenges de 10.30h a 13 h. Dimarts de 16 h a 19 h.

Exposició El Museu del Joguetde Catalunya acull, fins l’1 de ju-liol, l’exposició «Àfrica misterio-sa... amb ulls de nen». Una lectu-ra sobre una part dels tòpics quehistòricament han marcat elcontinent africà, alguns delsquals segueixen formant part,encara avui, de l’imaginaricol·lectiu dels països occidentals.Més informació al web del mu-seu: http://www.mjc.cat

GIRONAExposició El Museu d’Arqueo-logia de Catalunya acull, fins alpròxim 16 de setembre l’expo-sició «La revolució neolítica. LaDraga, el poblat dels prodigis».La Draga és l'únic jaciment ar-queològic lacustre de la penínsu-la Ibèrica i un dels més antics iimportants de la Mediterràniaoccidental. Això ha permès quees trobi en una zona amb humi-tat permanent, actualment co-berta de forma parcial per les ai-gües de l'estany. Aquest fet hapropiciat una extraordinària con-servació de les restes orgàniquessobre materials vegetals, des deles restes de les cabanes a els es-tris realitzats en materials vege-tals com arcs, falçs, mànecs d'ai-xes, entre altres.

Exposició El Museu d’Històriadels Jueus acull de forma per-manent una exposició sobre lahistòria de la comunitat jueva.Està dividada en diversos àm-bits: Festivitats i tradicions; El ci-cle de la vida; Els calls; La diàs-pora; La sinagoga; El cementiri;L'herència cultural; El pa de cadadia; La coexistència de cultures iLa societat conversa i la inquisi-ció. Per a més informació con-tacteu amb el museu al telèfon972 216 761 o a l’adreça callgiro-na@ajgirona.cat

Exposició Al Museu d’Històriadels Jueus s’hi pot visitar, fins al4 de novembre, «Diàspores jue-ves, camins europeus», una ex-posició de la Biblioteca Nacional

d’Israel. El jueu ha estat, des detemps remots, un poble itine-rant, en un viatge constant pro-vocat per la intolerància i els fetshistòrics adversos. En la sevallarga dispersió, ha travat relacióamb les cultures i nacions en lesquals s’ha vist immers. Hi haaportat la seva cultura immensai la seva tradició mil·lenària. L’ex-posició, produïda per la NationalLibrary of Israel, i promogudaper la AEPJ, fa incís en les dife-rents etapes de diàspora del Po-ble Jueu i n’explica les caracte-rístiques i els moments més im-portants.

Exposició El Museu d’Històriade Girona acull, fins l’11 de se-tembre, l’exposició «El tren de lamodernitat. 125è aniversari deltren de Sant Feliu a Girona». Enaquesta mostra, vuit municipiscelebren conjuntament el 125èaniversari de la construcciód'una via de ferrocarril de SantFeliu de Guíxols a Girona, que ac-tualment és via verda cicloturís-tica. La mostra ha itinerat, desdel juny de l'any passat, pels mu-nicipis que acollien estacions ibaixadors.

Exposició El Centre Cívic Teracull, fins al 20 de juny, l’expo-sició d’artistes de l’esquerra delter. Diferents artistes de l'esque-rra del Ter exposaràn les sevesobres, amb diferents tècniquesal Centre Cívic Ter,algus dels ar-tistes son: Antonio Almario, MªTeresa Duran, Irma Zapponi, Pi-lar Niebla, José Mignorance, Rai-mundo Abarca, Sue Abarca, JoseAntonio Ojosnegros, Narcís Cau-la, Joana García...

L’ESCALAExposició El Museu de l’Anxo-va i de la Sal de l’Escala acull deforma permanent una exposi-ció que mostra un recorregut te-màtic sobre la història de la pes-ca i la salaó al municipi de l'Esca-la, des dels seus inicis, així comla procedència i la textura delsdiferents tipus de sal, en comerçmarítim, la importància dels al-folins i dels usos de la sal en l'ali-mentació i en l'imaginari popu-lar. Horari de visites al Museu:De dilluns a dissabte de 10 h. a13 h. i de 17 h a 20 h. Diumengesde 10 h a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀExposició El Terracotta Museuacull fins al 23 de juliol l’exposi-ció «Javier Garcés. Escultures ce-ràmiques». Garcés és un dels au-tors més influents i reconegutsen l’art de la ceràmica. Aquestaés una mostra retrospectiva de-dicada íntegrament a l’obra enceràmica d’aquest artista resi-dent i fill adoptiu de l’Empordà,Javier Garcés (Saragossa, 1959).

OLOTExposició L’Arxiu Comarcalde La Garrotxa acull, fins al 19d’agost, l’exposició «SadurníBrunet: Fotografies». Aquestamostra pretén ser una tast re-presentatiu del fons de l’autor,alhora que funciona com una ex-tensió de l’exposició «SadurníBrunet: interiorista, dissenyador,fotògraf i constructor de cels»,que aborda la resta de la sevaproducció.

Exposició La Sala Oberta 2del Museu de la Garrotxa acull,fins al pròxim 8 de juliol, l’ex-posició Vicenç Masdemont Pun-set. L’artista garrotxí presenta elseu treball pictòric, una interpre-tació molt personal del paisatge.Les pintures i treballs exposatssumen per a un objectiu clar: serresultat de percepcions i expe-riències.

Mercats

Gastronomia

Corpus

Conferències

Tallers

Projeccions

Lletres

Taula rodona

Donació sang

Balls

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Joaquim Nadal tanca l’anyGironella amb una conferència A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Auditori de la biblioteca Carles Rahola,conferència amb el títol «Josep Maria Gironella i la ciutat de Girona»,a càrrec de Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recercaen Patrimoni Cultural. Amb aquesta conferència es tanquen els ac-tes de l’Any Gironella a Girona.

Girona

Concert vocal del quartet LesFourchettes al Sunset Jazz Club A les 10 de la nit al Sunset Jazz Club de Girona, concert de LesFourchettes, un quartet nascut a la ciutat de Barcelona amb inte-grants procedents d'estils diferents, unides per l'amor a la músicavocal. Format l'any 2015, aquest jove quartet ja ha actuat en festi-vals com els Jardins de Pedralbes, o l'Altafujazz. Preu: 5 €

Olot

Cinefòrum sobre volcans amb«Un pueblo llamado Dante’s Peak» A les 6 de la tarda, a la Sala d’actes de l’Hospici, cinefòrum ambla projecció de la pel·lícula «Un pueblo llamado Dante’s Peak», deRoger Donaldson, i posterior debat conduït per Xavier de Bolòs. Ac-tivitat inclosa en el programa «Visc entre Volcans» i complementàriaal 7th International Maar Conference. Entrada gratuïta.

jamargant - 31/05/2018 08:57 - 2.137.90.81

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 201850 | Apunts |

Mercats� Alp, Bellver de Cerdanya, Calon-ge, la Cellera de Ter, l'Estartit, Fi-gueres, Girona (Can Gibert), Lla-gostera, Riudarenes, Sant Pau deSegúries, Tossa de Mar i Vidreres.

BallsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.30. Local de l’Ajuntament. Be-renar i ball amb l’actuació delquartet Pa d’Àngel.

GIRONA� 21.00. Punt de trobada de laRambla. Ball folk amb Aula TradiAcordions.

PALAFRUGELL� 18è Costa Brava Line-DanceFestival, a La Bòbila. 20.30. Soparparticipatiu Pre-Festival.� 22.00. Ball social country i line-dance.

ConcertsGIRONA� 22.00. Sunset Jazz Club. Actua-ció de Les Fourchettes.

L’ESCALA� 19.30 i 21.00. Ultramar. Actuacióde Tangozzolla Duet.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 19.00 i 20.00. Escola de Música.Audicions dels alumnes adults.� 21.00. @TZVR Club. Concertdels grups Duds i Sheebam.

DansaGIRONA� 18.30. Casal de la Gent Gran deSanta Eugènia. Iniciació al movi-ment i la dansa. Dins el Banc delTemps.

FestesARBÚCIES� Enramades. Passada de la Pla-ça. 19.30. Plaça de la Vila. Botifar-rada popular.� 22.30. Plaça de la Vila. Traca in-augurant la passada. Passada dela plaça, amb inici al carrer Vern,sardanes, xotis i vals.� Tot seguit, ball amb el grup LaGira-sol.

ROSES� Catifes de Corpus pels carrerscomercials de la vila.

InfantilsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.00. Biblioteca Ramon Bordasi Estragués. Sessió de contes Lanit de les potes d’aranya, a càrrecde Susana Tornero.

VILABLAREIX� 18.00. Centre cultural CanGruart. Contes en anglès.

TeatrePALAFRUGELL� 19.00. TMP. Representació deL’últim estiu (el musical), basat enels musicals Walking on sunshine iMamma Mia!, per alumnes i pro-fessors de l’INS Baix Empordà.

ConferènciesBANYOLES� 19.00. Sala d’actes del MuseuDarder. Dona, salut i consum res-ponsable, a càrrec de Marta Trigo,terapeuta natural i membre deCAPS, i Marta Jiménez, fisiotera-peuta.

BLANES� 20.00. Sala Roberto Bolaño dela biblioteca. Conferència explica-tiva de l’òpera Manon Lescaut, deGiacomo Puccini, a càrrec de PolAvinyó.

GIRONA� 18.00. Auditori Josep Viader dela Casa de Cultura. ConferènciaLletres i flors, a càrrec de CristinaSimon, Cristina Flórez i Jesús delHoyo. A més, recital El somiadorque veié flors a l’hivern, de FranzSchubert, a càrrec de Jesús Fer-nández, baix baríton, i Maria NeusDevesa, piano.� 18.00. Casa de Cultura. XerradaLa reconstrucció mamària i la mi-cropigmentació d’aureoles, a càr-rec del Dr. Carles Delgado, adjuntal Servei de Cirurgia Plàstica del’Hospital Dr. Josep Trueta de Gi-rona i Fundació Salut Empordà deFigueres, i Gemma Vàzquez, mi-cropigmentadora i tatuadora pa-ramèdica.� 18.30. Auditori de la BibliotecaCarles Rahola. Conferència JosepMaria Gironella i la ciutat de Giro-na, a càrrec de Joaquim Nadal iFarreras.� 19.00. Arxiu municipal. Confe-rència Noves imatges i tecnolo-gies per a l’espectador de la socie-tat de masses, a càrrec de Bernar-do Riego, professora de la Univer-sitat de Cantabria.� 19.00. Col·legi d’Advocats. Con-ferència El pensament d’esquer-res i transformador, del 68 al 18, acàrrec de Marina Garcés, filòsofa.Dins els actes del Desè memorialSebastià Salellas.� 19.00. Espai Natura. Com esprepara la gent per a la mort almón indígena i a l’Occident actual,a càrrec de Josep M. Fericgla,doctor en Antropologia i directordel Campus Can Benet Vives.� 19.30. Aula Magna de la Casa deCultura. Conferència El paisatgesubmarí, amb Mikel Zabala, pro-fessor d’Ecologia de la Universitatde Barcelona.� 19.30. Col·legi Montessori-Pa-lau. Conferència sobre la felicitata càrrec de Gaspar Hernàndez, apartir de la seva darrera novel·laLa dona que no sabia plorar.� 20.15. Biblioteca Just M. Casero.Xerrada En busca de lo salvaje, acàrrec d’Andoni Canela.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 18.30. Escoles Velles. Xerrada-taller Viu la festa lliure de sexisme.Pautes bàsiques per a primeres in-tervencions en situacions d’asset-jament sexual, amb Alba Alfage-me.

PLATJA D’ARO� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Darrera sessió del cicle Litera-tura km 0, els nostres autors méspropers, amb la conferència JoanVinyoli, a càrrec de Miquel Martín iSerra.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 18.00. Centre cívic Tueda. Aulacultural Com cuidar la pell, a càr-rec del Dr. Albert Xifra i Simó,doctor en dermatologia.

JornadesPALAMÓS� III Jornada sobre la fibromiàlgiadel Baix Empordà, al CAP del’Hospital de Palamós. 16.00. Ben-vinguda i presentació.� 16.30. Relaxació guiada, ambNúria Pérez, psicòloga clínica.� 17.00. Qi Gong, respiració ambmoviment, amb M. Carmen Gu-tiérrez, professora de dansa.� 17.30. Gimnàstica dolça, ambKarina Vizcaíno, infermera.� 18.00. Risoteràpia, amb MariaCaner, psicòloga.� 19.00. Taller de mandales, ambEduvigis Rubio, terapeuta.� 19.30. Dansa terapèutica, ambLaura Enjuanes, professora dedansa.

GastronomiaBEGUR� XX Campanya del Peix de Roca.Restaurants participants: CalBandarra, Casa Juanita, CostaBrava, Diferent, Galena-Mas Co-mangau, Hostal Sa Rascassa,Hostal Sa Tuna, Hotel Aigua Blava,Hotel Sa Punta, La Cuina, Les Bra-ses del Toc-Hotel El Convent i To-ca al Mar. Fins al diumenge 3 dejuny.

BLANES� Jornada gastronòmica: Mes dela gamba. Últim dia.

L’ESTARTIT-TORROELLA DEMONTGRÍ� Jornades gastronòmiques De laBarca a la Taula. Fins al 31 demaig.

LLORET DE MAR� XVIII Jornades gastronòmiquesde l’Arròs. Fins al 31 de maig.

PALAMÓS-SANT ANTONI DECALONGE-VALL-LLOBREGA� Jornada gastronòmica Menú dela Gamba. Restaurants partici-pants a Palamós: Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, L’Ona, marbonic, Maria de Cadaqués, Masdels Arcs i L’Arcada. A Sant Antonide Calonge: costa Brava, Guiller-mu, Refugi de Pescadors i Simón.A Vall-Llobrega: Can Sidro. Fins al15 de juliol.

PLATJA D’ARO� Primavera de tapes, tapes d’au-tor. Restaurants participants: 245,Arnall, Bar Bona, Bon Dia, CanCargol, D Burguer, Dgust, El Dora-do Tapa, El Racó de l’Epi, Frank-furt S’Agaró, TheGrill BB, La Ca-nya, La Tablita, Lizarran, M&B,Pizzeria La Riera, Sushi d’Aro, Ta-cos y Tequila, Terrassa S’Agaró iVilla Elena. Fins al diumenge 24de juny.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica delPeix Blau Ganxó. Fins al 17 de ju-ny.

Taules rodonesGIRONA� 12.00. Campus Barri Vell de laUdG. Taula rodona Lluita per la lli-bertat, amb la participació de Nú-ria Cadenes, periodista i escripto-ra, expresa política a finals delsanys 80; Marcel Mauri, presidentd’Òmnium Cultural; Clara Ponsatí,exconsellera d’Ensenyament, exi-liada, i Josep Maria Fonalleras, es-criptor.

PresentacionsPORQUERES� 19.00. Biblioteca. Presentaciódel llibre de relats La força de lesparaules i el poemari il·lustrat Lamort és molt bèstia, de MiracleSala, a càrrec de Miquel Molina il’autora.

VILABLAREIX� 19.30. Can Gruart. Presentaciódel llibre Mai és demà, de Joan Al-bareda, a càrrec de Carme Rene-do, directora de les bibliotequesde la Diputació de Girona, i amb lapresència de l’autor.

Donació de sangCADAQUÉS� 17.00 a 21.00. Casal de gentgran Art i Joia.

GIRONA� 15.00 a 19.00. Escola Vedruna.

DiversosBEGUR� Durant el dia. Biblioteca. El jardíi l’hort de la biblioteca. Fins al 31de maig.

BLANES� Blanes, Vila florida. Guarnimentde carrers i aparadors dels car-rers del Centre Vila, de 10.00 a21.00.� II Jornada de jocs i danses tradi-cionals, de 09.00 a 16.00, a la Ciu-tat Esportiva.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Dinamització del parc ur-bà de salut del centre històric, a lazona verda El Ponent.

FIGUERES� 21.00. La Cate. Sessió de Cine-club Diòptria, amb la projecció dela pel·lícula Un sol interior, deClaire Denis.� 22.00. Cinemes Las Vegas. Pro-jecció de la pel·lícula Kilian Jornet,a path to Everest, dirigida per Jau-me Martí i J. Serra.

GIRONA� 19.00. Museu d’Història delsJueus. Tast de vins i tast de cavacaixer del Castell de Peralada.Dins la Fira Tocs de Vi de l’Empor-dà.� 10.00 a 18.30. Plaça Miquel San-taló. Estands informatius sobreprevenció, acció, rehabilitació i in-formació. Dins la XXII Setmanadel cor.� 17.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Inici de la visita a indrets em-blemàtics del barri Paisatges di-

versos, cultures diverses: el barride Santa Eugènia al descobert.Dins la programació de les Jorna-des de la multiculturalitat a la in-terculturalitat.� 18.00 a 20.00. Escola de Gestaltde Girona. Portes obertes i tallersgestàltics: Aprenc a escoltar-me iViure un procés de dol.� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller de fotografia. Dins elBanc del Temps.� 23.00. Celtic Bar. Nit de karao-ke.

L’ESCALA� 20.30. Biblioteca Víctor Català.Grup de lectura de novel·la, ambEl Petit Príncep.

OLOT� 17.30 a 19.00. Mercat d’Olot. Vi-sita i degustació de productes.Dins la Setmana Internacionaldels Mercats.� 18.00. Sala d’actes de l’Hospici.Projecció de la pel·lícula Un pue-blo llamado Dante’s Peak, de Ro-ger Donaldson. Tot seguit, debatconduït per Xavier de Bolòs.

PALAFRUGELL� 19.00. Biblioteca. Club de lectu-ra narrativa, amb el llibre Plens devida, de John Fante.

PAU� Al vespre, XVIII Sopar Megalítica l’Olivar d’en Norat. Dins el MaigMegalític.

PLATJA D’ARO� 18.00. Centre cívic Vicenç Bou.Taller Flors de Bach, a càrrec d’Es-ther Pardo.

RIPOLL� Durant el dia. Biblioteca Lam-bert Mata. V Setmana del Còmic.Fins al 2 de juny.

VisitesEMPÚRIES� 12.00. MAC-Empúries. Visita alcriptopòrtic de la Domus dels mo-saics.

ROSES� 16.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Passejades d'his-tòria, en francès. A les 17.00, encatalà; i a les 18.00, en castellà.

Cap de setmanaGIRONA� Dins la XXII Setmana del Cors’organitzen la marxa popular car-diosaludable La Xula, per dissab-te, a les 09.00, des dels Maristes, ila marxa saludable Gicor, per di-umenge, a les 09.00, al Pont dePedra. Inscripcions a seagiro-na18@gruporic o a info@gicor.org.Més informació al telèfon 972 2214 69 (de 17.00 a 19.00).

LA JONQUERA� Sortida Les fortificacions deFranco. Coneix els búnquers de laJonquera. Per diumenge. Més in-formació i inscripcions al MUME,telèfon 972 55 65 33 o al a/e: in-fo@museuexili.cat.

SANT GREGORI� XXX Marxa popular de SantGregori i V Sant Grau Xtrem Run,per diumenge, amb sortida i arri-bada a la zona de La Pineda. Lesinscripcions es podran fer a partirde les 07.30.

VIDRERES� 36a Marxa de l’Escarlet, per di-umenge. Se sortirà a les 08.00,del pavelló municipal d’esports.Inscripcions, una hora abans.

VILABERTRAN� Caminada benèfica a favor d’ElDofí, per diumenge, des de la pla-ça del poble. Sortida, a les 09.30,de la ruta de 10 km, i a les 10.30,per a la ruta de 2 km.

ExposicionsHOSTALRIC� Molí. Exposició col·lectiva Pintu-ra viva. Fins al 3 de juny.

L’ESCALA� L'Alfolí de la Sal. Rafel Ramis,pintor marines. Fins al 3 de juny.� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.

L’ESTARTIT� EMD. Anem a la platja. Fins al 17de juny.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Experiències ma-temàtiques. Prohibit no tocar. Finsal 9 de juny.� Terracotta Museu. Esculturesceràmiques, de Javier Garcés.Fins al 23 de juliol.

LA JONQUERA� MUME. Camp dels Haras, 1939.Fontserè i Clavé a la llum de MartíVivès. Fins al 2 de setembre.� MUME. Plom-Plata, derives obli-gades, de Nora Ancarola. Llibred’artista. Vídeo. La maleta de W.B.Fins al 2 de juliol.� MUME. Évadés. 29 décembre1943, fotografies de Jacques Léo-nard. Fins a l’1 de juliol.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Aigua, natura i pai-satge. Fins al 14 de juny.

LLORET DE MAR� Art Estudio. Col·lectiva de pin-tura. Fins al 10 de juny.� Capella dels Sants Metges. Deportes endins. La vida a l’interiord’una llar de pagès lloretenca. Finsal 3 de juny.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Sadurní Brunet: fotografies.Fins al 19 d’agost.� Sala Oberta 2. Paisatges imagi-naris, de Vicenç Masdemont Pun-set. Fins al 8 de juliol.

PALAFRUGELL� Museu del Suro. Exposició UnPalafrugell de cine. Col·lecció deLluís Molinas. Fins al 29 de juliol.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. Paisatgeshumans segons Candelaria. Finsal 14 d’octubre.

PALOL DE REVARDIT� Castell. Exposició Chado. El ca-mí del te. Fins al 8 de juliol.

PERALADA� Biblioteca del Castell. El llegatde les arts, de Carme Mateu. Finsal 31 de maig de 2019.

PLATJA D’ARO� Parc dels Estanys. Escultura degran format de Rosa Serra. Fins al29 de juliol.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Fo-tografia de reportatge: turisme demasses o turisme a gran escala,de X. Calvet Camats. Últim dia.� Biblioteca Lambert Mata. Apa-rador de còmic infantil. Fins al 15de juny.� Museu Etnogràfic. Cercant re-mei, sobre medicina tradicional.Fins al 30 de juny.

SALT� Les Bernardes. CAMouFALGES,fotografies de l’actriu Rossy dePalma; Feroz, d’Albert Madaula, iLa gana als ulls, de Marta Sureda.Fins al 31 de maig.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Casa Irla. Diferents maneresd’estructurar un viatge, de JuliMartí Casals. Fins a l’1 de juliol.� Seu del Museu d’Història delMonestir. Josep Albertí: L’etapasuïssa. Fins al 31 de desembre.

L’agenda

Viatge arreu del món en imatges

Imatge del documental ‘El viatge d’Unai’ ■ ANDONI CANELA

GIRONA 20.15 CONFERÈNCIAEl fotògraf Andoni Canela oferirà la xerrada En bus-ca de lo salvaje a la biblioteca Just M. Casero, dinsdel cicle A la carretera. Canela explicarà el seu viatgearreu del món, reflectit en el film El viatge d’Unai.

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

AnglèsJosep Suy Nonó. Va morir ahir als78 anys. Vivia a Anglès. Exèquies, avuidijous, a les 11 del matí, a la parròquiad’Anglès.

Arenys de MarSalvador Graupera Riera. Vamorir als 88 anys. Exèquies, avui, a les 4de la tarda, sala de vetlla del cementirid’Arenys de Mar.

ArgentonaMercè Soms Noé. Va morir als 85anys. Exèquies, avui dijous, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Sant Julià d’Ar-gentona.

BanyolesMaria Vim Grabuleda. Va morirabans-d’ahir als 91 anys. Vivia a Banyo-les. Vídua de Jaume Angelats Roca i dei-xa dos fills. Exèquies, avui dijous, dia 31de maig del 2018, a 2/4 de 10 del matí, ala parròquia de Santa Maria dels Turersde Banyoles.

CalellaHans Jurgen Ebbers. Va morirals 71 anys. Incineració, avui, a les 10 delmatí, al crematori cementiri de les Vallsde Mataró.

CalongeVisitación Juárez Fajardo. Vamorir ahir als 92 anys. Era natural d’Oti-var (Granada) i vivia a Calonge. Vídua deFrancisco Rodríguez Ruiz i deixa tresfills. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala parròquia de Calonge.

LlançàCarles Sureda Gomis. Va morirabans-d’ahir als 89 anys. Vivia a Llançà.Vidu de Carmen Casademont Corominasi deixa una filla. Exèquies, avui, a les 11del matí, a la sala de cerimònies de Fu-nerària Vicens de Figueres.

Sant Feliu de GuíxolsModest Fuster Roselló. Va morirahir als 83 anys. Era de Sant Feliu deGuíxols. Vidu d’Elisea Baiges Munto ideixa dos fills. Exèquies, demà, a les 10del matí, al monestir de Sant Feliu deGuíxols.Dolores Navarro Hita. Va morirahir als 86 anys. Vivia a Sant Feliu deGuíxols. Vídua de José Fernández Alar-cón i deixa tres fills. Exèquies, avui, a les10 del matí, a l’oratori del tanatori deSant Feliu de Guíxols.

Sant Hilari SacalmAsunción Aguilera Porras. Vamorir ahir als 88 anys. Vivia a Sant Hila-

ri Sacalm. Exèquies, avui dijous, a les 4de la tarda, a la parròquia de Sant HilariSacalm.

SilsMaría Arincón Mascareña. Vamorir ahir als 66 anys. Vivia a Sils. Dei-xa un fill. Exèquies, avui dijous, dia 31 demaig, a les 10 del matí, a la parròquiade Sils.

VilafantMauricia Rodríguez Royano.Va morir ahir a l’edat de 82 anys. Eranatural de Badajoz i vivia a Vilafant. Ví-dua de Ricardo Castro Sánchez i deixaset fills. Exèquies, demà divendres, a les11 del matí, a la sala de cerimònies deFunerària Empordanesa-Áltima de Fi-gueres.

Canet de MarRamon Rodón Ossó. Va morir als93 anys. Exèquies, avui, a les 12 del mig-dia, a la parròquia de Sant Pere de Ca-net de Mar.

TorderaAraceli-Cristina Correa Do-mínguez. Va morir als 73 anys. Exè-quies, avui dijous, dia 31 de maig, a la 1del migdia, a l’oratori del tanatori deTordera.

Les necrològiques

Les empreses PETREM Distribució SAi SERVILOG Empordà SLU, amb tots els seus col·laboradors, expressem el nostre condol

a la seva Sra. i familiars.

Agustín García Morales

Figueres, 31 de maig del 2018

vui he vist el traspàs d’en Carles Su-reda Gomis. La notícia m’ha trans-portat al lloc on vaig néixer. Potser

molta gent pel nom no l’ha reconegut, pe-rò us puc dir que era el fill gran dels onzeque van tenir el reconegut metge CarlesSureda i Costas i la seva esposa, la senyo-ra Antònia Gomis i Llambias. La seva espe-cialitat era dermatologia i malalties venè-ries i vivien al pis del damunt de la GranjaMora, on l’any 1962 nosaltres obrírem elsnostres salons després que els fotogravatsGirona passessin al darrere.

Quan els nostres pares varen obrir, ocu-paven el pis de davant a darrere. La marerecordava sempre els germans asseguts aterra del balcó amb les cames penjant, dis-tracció que feien moltes mainades d’aque-lla època, tots rossos i amb els ulls blaus,un espectacle de tendresa. Ells varen mar-xar de viure allà l’any 1946 i anaren a viurea la torre de l’avi Martí, on ara hi ha l’HotelCondal, i a la cantonada, dos dels ger-mans, en Joan i en Martí, fa anys hi varen

Aposar un dels bars de moda de Girona, elJumar, on després hi va haver el Bancd’Europa.

La saga dels germans Sureda ha deixatpetjada al llarg de la nostra ciutat. En Joanva formar part del grup d’havaneres TerraEndins. Tenien dues noies bessones, undels nois, un estanc a Sant Narcís, d’altrestreballant a diversos estaments conegutsde la nostra ciutat.

Ja sé que sols queden set germans, pe-rò he cregut oportú fer aquest recordatoridel gran d’aquesta nissaga espargida a lanostra ciutat que tot i que vivia a Llançàera gironí.

Avui, a les onze del matí, li diran adéu ala Funerària Vicens de Figueres, on ben se-gur molta gent anirà per estar al costatdels germans Sureda Gomis, una famíliaestimada.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadorsde la Granja Mora i germana d’en Raimon, al celsia

M. Carme Ribas i Mora (*)Recordant Carles Sureda Gomis

SANT GREGORI� Can Roseta. Temps de flors: re-creació del Pont del Dimoni de Gi-rona. Fins al 31 de maig.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Palau de l’Abadia. Cert fenó-men que anomenem escultura deSalvador Juanpere. Fins al 16 dejuliol.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Arxiu Comarcal de la Selva. Di-buixos il·lustratius, de Glòria Mo-rera. Oberta fins a l’1 de juny del2018.� Casa de la Paraula. Mentawai,fotografies de Mariona Calahorra.Fins al 31 d’agost.� Casa de la Paraula. Un tren potamagar l’altre, fotografies d’ÀlexNogué. Oberta fins al dia 16 de ju-ny.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Claustre de l’Hospital. Wea-pons, el negocio de las armas, fo-tografia documental que denun-cia la fabricació i comerç de lesarmes, de Marc Javierre-Kohan.Fins al 31 de maig.� La Sala. Jamais Vu, de Rita An-dreu. Estarà oberta fins al dia 13de juny.

ULLASTRET� MAC. A la recerca dels tresorsperduts. Homenatge a l’arqueòlegcinematogràfic Indiana Jones.Fins al 24 de juny.

VERGES� Mas Pi Art. Exposició retro-spectiva Miguel Comas Benito(Barcelona, 1919-2007). Fins al 15de juny.

Cursets i tallersCATALÀ� Castelló d’Empúries. Curs inten-siu de català, nivell inicial, dilluns,dimecres i dijous, de 09.30, a12.30, de l’11 de juny al 12 de juliol.Mës informació, al Servei Comar-cal de Català de l’Alt Empordà, te-lèfon 972 50 66 63.

DIVERSOS� Les Olives. Taller Llibre d’artista ienquadernació, a càrrec de SebiSubirós. Del 23 al 28 de juliol, a laFundació Rodríguez-Amat. Mésinformació i inscripcions al telè-fon 697 76 18 74.� Les Olives. Taller Tècniques ad-ditives (del aiguafort i l’aiguatintaal colagraf), a càrrec de Sebi Sub-irós. Del 30 de juliol al 4 d’agost, ala Fundació Rodríguez-Amat. Més

informació i inscripcions al telè-fon 697 76 18 74.� Les Preses. Taller Les herbes deles bruixes. Ratafia. Dissabte 30de juny, al parc de Pedra Tosca.Reserves al número de telèfon699 429 473 o al a/e: pedratos-ca11@gmail.com.

INFORMÀTICA� Banyoles. Curs d’introducció alposicionament WEB, els dies 3 i 5de juliol, de 10.00 a 13.00, a l’AulaCúpula del CBS del Pla de l’Esta-ny. Més informació a forma-cio@ajbanyoles.org, Àrea de Pro-moció Econòmica a Cal Moliner, alSOM o als telèfons 972 58 40 73 oal 972 58 11 20.

MÚSICA� Ripoll. 30è Curs Internacionald’Interpretació Musical. Del 14 al22 de juliol. Per a més informació iinscripcions a l’Oficina de Turis-me, número de telèfon 696 023564 o al a/e: slima-joan@gmail.com.

ConvocatòriesDIVERSOS� Barcelona. Premi Miquel Si-guan - Linguapax Escoles 2018.La xarxa d’Escoles Associades de

la UNESCO a Catalunya convocaaquest premi que pretén valorartotes aquelles accions que des delmón educatiu es fan a favor del’ensenyament / aprenentatge deles llengües, l’apropament de lesllengües del món i el treball per al’impuls i la promoció de la llen-gua pròpia. Poden ser experièn-cies de grup-classe o de centreeducatiu. Els treballs que es pre-sentin al premi han de mostrar ex-plícitament quins són els seus ob-jectius i quina és l’evolució quese’n fa per part del centre. Cadacentre educatiu que vulgui optaral premi haurà de presentar un ex-emplar del treball amb el qual op-ta al premi, en format imprès oaudiovisual. Aquest material s’had’enviar a la seu social de laXEAUC (Escola Joan Pelegrí, c/Consell de Cent, 14, 08014 Barce-lona) abans del 6 de juliol del2018. Més informació a www.lin-guapax.org o www.xeauc.org.� Cambrils. Biennal d’Art Con-temporani Gastronòmic. L’Ajun-tament de Cambrils destinarà alpremi la quantitat de 6.000 € i unaccèssit, amb una dotació de1.000 €. La tècnica i el procedi-ment per realitzar les obres sónlliures. La temàtica haurà d’estar

relacionada amb la gastronomia.En el cas de les obres bidimensio-nals no han d’excedir de 200 cmen qualsevol costat. Les obres tri-dimensionals i altres formats nopoden excedir de 80 kg. Per optara l’admissió en el certamen els/les artistes han de presentar undossier amb la documentació se-güent: la sol·licitud degudamentemplenada, la fotocòpia del NIF,un mínim de 4 fotografies i unmàxim de 10, en color de 18 x 24cm, d’obres realitzades en els dar-rers 2 anys, degudament docu-mentades (mida, tècnica, i anyd’execució), indicant quina de lesobres, en cas de selecció, aspiraal premi, i finalment un resum delcurrículum de l’artista. Totaaquesta documentació s’ha detrametre a l’oficina d’Atenció Ciu-tadana de l’Ajuntament de Cam-brils abans del 14 de setembre del2018. Per a més informació al977368484 o enviar un correuelectrònic a clt@cambrils.cat.� El Vendrell. Guardó Internacio-nal Pau Casals per a Joves Vio-loncel·listes. La fundació Pau Ca-sals vol ajudar a joves violoncel-listes a ampliar els estudis del’instrument per perfeccionar-nela tècnica i l’art interpretatiu.

L’import del guardó és de 18.000€ i podran optar a rebre’l els estu-diants de grau superior de violon-cel que el tinguin aprovat i que ha-gin nascut després del 31 de de-sembre del 1996. Caldrà presen-tar tot un seguit de documentacióen fitxers digitals que podreu tro-bar a www.paucasals.org. Aquestadocumentació s’haurà de presen-tar al correu electrònic funda-cio@paucasals.org abans del 6 dejuliol del 2018. Més informació so-bre les bases de la convocatòria almateix correu esmentat o a lamateixa pàgina web esmentada.

FOTOGRAFIA� Cambrils. 28è Premi de Foto-grafia Vila de Cambrils. És unpremi organitzat per l’AgrupacióFotogràfica de Cambrils, amb elsuport de l’Ajuntament de Cam-brils. La participació és exclusiva-ment de forma digital i està oberta tots els fotògrafs del món. Ladata límit per presentar les obresserà el 19 d’octubre del 2018. Elformulari de participació es trobaa www.afCambrils.com. El premid’Honor Vila de Cambrils, estaràdotat amb 1.000 € i insígnia espe-cial FIAP al millor autor del Saló.Per a més informació a info@af-cambrils.com o al 977368217.

L’agenda