Prova accés gpfp. Geografia

1

3 La població i el sistema urbà (5 i 6)

L’organització política y territorial de España

La divisió de poders

- El poder legislatiu: Les Corts Generals

El Congrés de Diputats

- El Congrés ( o Càmera Baixa) té el poder de legislar, és

a dir, de discutir, aprovar i derogar les lleis que regeixen la

vida del conjunt de l’estat. També discuteix i aprova els

pressupostos generals de l’Estat.

-Els representants del Congrés s’escullen a través

d’eleccions legislatives. Està format per 350 membres .

- Segons la llei orgànica vigent (Llei d’Hondt), després

del recompte de vots, cada partit s’adjudica els escons en

funció del nombre de vots obtinguts.

- Una vegada s’ha constituït el Congrés, el Rei, prèvia

consulta amb els partits que tenen representació

parlamentària, proposen un candidat a la Presidència del

Govern, que sol ser el líder del grup polític més votat. Es votat

pel Congrés, investit i és ell qui designa als ministres per a

formar l’equip de govern.

El Senat

-El Senat (o Càmera Alta) és una càmera de

representació territorial. La seva funció principal és la

revisar les propostes legislatives que, prèviament, han

passat pel Congrés de Diputats.

-El Parlament de cada Comunitat Autònoma designa un

senador i un altres per cada milió del seu territori

autonòmic.

- El poder executiu : El Govern

-Està format pel President i els seus ministres. S’ocupa

de dirigir la política de l’Estat, d’administrar els

Prova accés gpfp. Geografia

2

recursos, d’establir la defensa militar i les relacions

exteriors, a més d’executar les lleis i promulgar decrets.

- El poder judicial: El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)

-El CGPJ és l’òrgan de govern de tots els jutjats i

tribunals que integren el poder judicial. La funció

principal és la de garantir la independència dels jutges

en l’exercici de la funció judicial.

-Està compost pel President, nomenat pel Rei a

proposta del CGPJ, i per 20 membres (Vocals), designats

per les Corts per un període de cinc anys.

L’organització territorial de l’Estat espanyol

- Les Comunitats Autònomes

Els Estatuts d’Autonomia

-L’Estat espanyol consta de 17 Comunitats Autònomes i

2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Cada Comunitat

està regida per un Estatut on s’estableixen les

característiques del seu Parlament, Govern i

Administració pública.

-Segons la Constitució i els estatuts, les Corts deleguen

en les Comunitats Autònomes algunes competències.

En aquest sentit, les Comunitats posseeixen algunes

competències plenes, com l’organització de

l’autogovern, la sanitat i l’educació, i d’altres de

compartides am l’Estat, com l’administració de justícia,

la legislació laboral i la gestió d’infraestructures viàries.

Les institucions autonòmiques

Les institucions de govern (la Generalitat en el cas de

Catalunya) estan integrades per:

Prova accés gpfp. Geografia

3

-Una Assemblea o Parlament, que aprova les lleis i els

pressupostos i controla l’acció del govern.

-El President autonòmic, elegit pel Parlament i

nomenat pel Rei.

-El Govern que executa i fa complir les lleis aprovades

pel Parlament.

- En el cas de la Generalitat de Catalunya, també hi ha

el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la

Sindicatura de Greuges.

Les Comunitats Autònomes no tenen una organització judicial

pròpia sinó que comparteixen el poder judicial únic de l’Estat

espanyol.

- El poder local: l’administració municipal, comarcal i provincial.

Les províncies

-És l’entitat de l’administració local de major rang: la

seva funció es cooperar amb els municipis a través de les

Diputacions Provincials.

- L’Estat espanyol té un total de 50 províncies.

Catalunya està organitzada en 4 províncies.

Els municipis

-Els municipis són les unitats territorial i administratives

més elementals i l’Ajuntament és l’òrgan de govern i

gestió municipal.

-Cada quatre anys, els ciutadans elegeixen als regidors i

aquests, per votació, a l’alcalde.

Prova accés gpfp. Geografia

4

- Tenen competències específiques, referides a la

prestació de serveis i a la dotació d’equipaments

(escombraries, transport públic, provisió d’escoles...)

- Els mitjans econòmics els aconsegueixen dels

impostos i taxes que són cedits per l’Estat i les

Comunitats Autònomes.

- A Catalunya hi ha, a l’actualitat, 946 municipis.

Les comarques

-En el cas d’Aragó, Galícia i Catalunya existeix una

divisió intermèdia, les comarques, que tenen

competències relacionades amb determinats serveis i

equipaments.

-Catalunya té, actualment, 41 comarques. Tenen una

personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les

seves polítiques.