Embed Size (px)
Citation preview
Setmanari · 20/1/2021 · Núm. 145 · liniaeixample.catlíniaeixamplecada dimecres
OJD-PGD: 5.008 exemplars setmanals | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]
to: E
duar
do C
orria
Entrevista a Dolors Sabater,CUP-Un Nou Cicle per Guanyarpàgs 6 i 7
“Els comunshan perdutl’esperitdel 15-M” SANT ANTONI pàg 8
L’hostaleria del barriagonitza: caigudes de facturació del 75%
FORT PIENC pàg 11
Queixes per l’estat del parc de l’Estació del Nord
BÀSQUET pàg 12
El Roser remunta en l’últimquart i derrota el Martinenc
Creix la revolta escolar contrala contaminació i el soroll
Una quinzena d’escoles del districte participen en la segona tanda dels talls de trànsit reivindicatius pàg 3
ESQUERRA DE L’EIXAMPLEEl projecte transformadorde l’Espai Germanetescelebra set anys pàg 8
SAGRADA FAMÍLIA pàg 10
Sònia Cibrián (CAP SagradaFamília): “El ritme de lesvacunacions ha d’anar a més”
3 |
líniaeixample.cat20 de gener del 2021En Portada
SALUT4L’anomenada “revoltaescolar” per denunciar la con-taminació als entorns de lesescoles de l’Eixample, i del con-junt de la ciutat, no s’atura.Divendres passat una quinzenad’associacions de famílies d’es-coles del districte –en total vanser 39 comptant la resta de laciutat i de diversos llocs de l’à-rea metropolitana– van orga-nitzar la segona tanda de tallsde trànsit per exigir “una ma-jor pacificació i seguretat als en-torns escolars, amb menys con-taminació i soroll”.Tal com ja va passar durant
la primera convocatòria, feta amitjans de desembre, la protes-ta va tenir un to festiu que va in-cloure música en directe i laparticipació de molts alumnesde les escoles, que van mostrardiferents pancartes reivindica-
tives. Novament, un dels lemesmés corejats va ser el de “No, no,no a la contaminació.
“UN ÈXIT”Al darrere d’aquesta onada re-ivindicativa hi ha l’entitat Ei-xample Respira, que va ser qui
va impulsar aquestes protestes,que s’aniran repetint cada 15dies. El portaveu de la platafor-ma, Guille López, va afirmar elmateix divendres, en declara-cions a l’ACN, que la convoca-tòria havia estat un “èxit tot i les
circumstàncies actuals”. “El dia11 de desembre es van fer 17 tallssimultanis i ara hem doblataquesta xifra i són 35 talls pro-moguts per 40 escoles i insti-tuts”, va destacar.L’objectiu d’Eixample Res-
pira, que recorda que hi hamoltes evidències mèdiquesque demostren els perjudicisque pateixen els infants perculpa de la contaminació, ésaconseguir “un nou model deciutat” on la salut dels infants“estigui garantida”, afirma Ló-pez. Des de l’entitat considerenque el programa Protegim lesEscoles que impulsa l’Ajunta-ment, amb el mateix objectiu dereduir la contaminació i el so-roll que demanen les famílies,inclou unes mesures que elsfalta “urgència i contundèn-cia”. “És un programa que actua
en una de cada tres escoles enun període de quatre anys i lesactuacions són molt superfi-cials”, critica López.Per mirar d’aconseguir un
canvi molt més ràpid, les famí-lies proposen l’aplicació imme-diata de vuit mesures. Són l’aug-
ment de les pacificacions esco-lars, la reducció dels carrils decirculació del voltant de les es-coles, la col·locació de radars alsentorns dels centres, eliminaraparcaments per tenir més espaiverd i per als vianants, contro-
lar els nivells de contaminació isoroll, obligar totes les escoles agarantir un aire net en els seusedificis, auditories individua-litzades per a cada escola i queels carrils bici de davant de lesescoles siguin segurs.
“UNA PRIORITAT”Des de l’Ajuntament, per laseva banda, han recordat que“la salut i la lluita per l’emer-gència climàtica reduint la con-taminació per fer una ciutatmés habitable, començant pelsinfants, és una prioritat”. Almateix temps, afegeixen queel desplegament del programaProtegim les escoles “és unprojecte prioritari de mandatper millorar els entorns delsequipaments educatius de laciutat i garantir que siguin se-gurs i saludables”.
Revolta escolar, capítol dos» Segona mobilització de la comunitat educativa contra la contaminació que pateixen les escoles» Creix la xifra de centres del districte, i de la ciutat, que s’afegeixen als talls de trànsit de protesta
Les famílies reivindiquen unes escoles sense soroll ni contaminació. Foto: Eixample Respira
L’entitat EixampleRespira qualifica“d’èxit” la convocatòriade divendres passat
L’Ajuntament recordael seu compromís pertenir unes escolesmenys contaminades
| 4
líniaeixample.cat 20 de gener del 2021
Difusió controlada
Opinió
www.liniaxarxa.catDipòsit Legal: B 43221-2010 Premi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
La lupa
L’emblemàtic presentador Carlos Sobera vaconvertir-se en una estrella gràcies al con-curs ¿Quién quiere ser millonario?. L’ho-me de la cella va viure durant aquells anys
una etapa daurada, construïda a partir de mirades, sen-tit de l’humor i silencis. Aquell esclat de popularitat vasignificar un abans i un després en la seva carrera te-levisiva: va ser al lloc precís en el moment precís.Des de llavors, ha anat de projecte en projecte,
aportant les seves qualitats innegables, sí. Però algunacosa ha canviat. En els darrers anys, Carlos Sobera jano és el de 50x15, la seva expressió t’avisa en cada in-tervenció que aquell Sobera és un altre Sobera. És, sen-zillament, un Sobera passat pel sedàs dels anys.Va encadenant programes més o menys insubs-
tancials, shows que sovint no desperten un gran in-terès ni generen grans audiències. I en tots ells dedi-ca un percentatge limitat de forces i il·lusions, senseabocar-s’hi completament, deixant encès un pilot au-tomàtic que sap que li funciona i que li permet com-plir uns objectius concrets sense desgastar-se massa.
First datesn’és el millor exemple. L’entusiasme li-
mitat amb què exerceix de presentador, aquell “quidia passa any empeny” en el to i la forma, aquella mi-rada tova, tan anclada en una zona de confort... De-finitivament, Carlos Sobera ja no és el de ¿Quién quie-re ser millonario?. És un bon tio empès per la vida,pels seus contextos i per la mateixa pistola que tots
tenim al darrere, apuntant-nos el clatell, carregada defactures i hipoteques.Per què esmento aquest basc (gairebé) universal?
Perquè, quan vaig veure la presentació de Jan Laportacom a candidat, em va venir al cap Carlos Sobera. Te-nia Laporta allà davant i hi veia aquell mite, l’homefascinador i fascinant, una llegenda en el nostreimaginari, l’amic de Cruyff, el president de Guardio-
la, la senyera enorme, el Barça etern. Però, a la vegada,hi veia també un home empès per la vida. Empès perla seva vida, però sobretot per la gent que en formapart i que, com tants de nosaltres, l’ha dut darrere d’a-quell faristol.Laporta manté bona part de l’esperit que va ser,
i tant, però en cada gest se li escola l’esperit que és.Se li percep en el to i en el contingut, en la manera d’ex-pressar-se, en els gestos. És inevitable. En l’aire hi haun esgotament lògic, l’esgotament d’algú que ha co-ronat un cim impossible i que sap que davant seu n’hitorna a haver un altre, tant o més costerut. Algú queés a l’inici de l’expedició, al camp base, però amb uncim ja reflectit als ulls: el cim anterior.Sobera aixecava la cella, Laporta aixecava Cham-
pions. Però, en veure’ls, a un i a l’altre, tinc la sensa-ció que el món ha canviat, que ells han canviat, i queels canvis sempre ens fan esclaus de tot el que hemguanyat. Suposo que, al capdavall, la vida ja és unamica això. Protagonitzar els canvis, veure’ls passar, iprocurar sempre que el públic, la teva gent, no deixide ser mai el teu millor comodí.
Sobera aixecava la cella i Laporta,Champions, però en veure’ls tincla sensació que el món ha canviat
per @ModernetdeMerda
La cella de Laporta
NLA FOTOJordi Bataller / ACN
Foto
: joa
nlap
orta
.cat
Les millorsperles
Un home ha viscut durant tres mesos sense ser detectat al’aeroport de Chicago per por al coronavirus. Aditya Singh,
de 36 anys, va arribar a la ciutat el 19 d’octubre i ha estatarrestat recentment, segons han publicat mitjans de tot el món.
Belén Esteban escrivint un missatge en català és unacosa que només podia aconseguir algú com Rosalía.
La famosa madrilenya va enviar un regal a la seva amigacatalana dedicant-li unes paraules en la seva llengua.
Un barceloní de 30 anys ha recorregut Europa en bicicletadurant la pandèmia. Es tracta de Nil Cabutí, que ha
explicat a RAC1 que ha recorregut 25.700 quilòmetres i havisitat 43 països. Va tornar a casa el passat 28 de desembre.
Diu Ágatha Ruiz de la Prada, coneguda per la seva vidaaustera, que els seus fills mai van saber si eren rics o
pobres. Això és perquè, efectivament, no eren pobres, tal com li han recordat centenars de tuitaires indignats.
per Anna Utiel
5 |
Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaeixample.cat20 de gener del 2021
La Mecànica: normalitat malgrat l’ombra de la denúncia1
2L’hostaleria de Sant Antoni agonitza: caigudes de facturació del 75%
El cas de la Fatima: quan el dret a l’habitatge s’imposa
La revolta escolar contra la contaminació es fa més gran
El Roser remunta en l’últim quart i derrota el Martinenc
El + llegit líniaeixample.cat
3
4
5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Els semàfors
El Gimnàs Social Sant Pau haaconseguit una petita victòriadesprés que la propietat hagiacceptat ajornar dos mesos eldesallotjament de l’edifici. En
aquest nou termini l’Ajuntamentha d’aconseguir un acord persalvar aquest projecte social.
pàgina 8Gimnàs Sant Pau
El projecte veïnal de l’EspaiGermanetes celebra el setè
aniversari consolidat com unpunt de trobada transformadorde l’Esquerra de l’Eixample. Elsolar acull l’Espai Nur (horts
urbans) i altres projectesd’esperit social i cultural.
pàgina 8Espai Germanetes
Els de Juan Hereza ja han pogutcelebrar la primera victòria del
2021. Va ser diumenge passat alVirolai contra el Martinenc i,
gràcies a aquest triomf, els delFort Pienc se situen tercers.
L’equip tancarà la primera voltaa la pista del líder, el Llucmajor.
pàgina 12CB Roser
A les xarxes
@EugeniaLozanoVi: Avui [19-01-2021] ésl’últim dia que Donald Trump és duranttot el dia president dels Estats Units. Crecque és la notícia més important del dia.
@tsj_cat: El TSJC suspèn de forma cautelari provisional el decret que convocava leseleccions el 30M. Està provisionalment envigor el decret que les fixava per al 14F.
#14Fo30M?
@Fabian10_: A pesar de que la velocidadde crucero brilla por su ausencia, Illa man-tiene que “el 70% de la población espa-ñola estará vacunada en verano”.
#LaVacunacióAvança #AdeuTrumpHolaBiden
Safata d’entrada
No sé quants anys haurande passar perquè a Es-panya s’entengui el sig-
nificat de la paraula ‘democràcia’.Resulta penosa la forma com
es desenvolupen les campany-es electorals a l’estat espanyol.En qualsevol democràcia con-solidada, les campanyes tenenl’objectiu primordial de donar aconèixer a la ciutadania les se-ves propostes per assolir el po-der en cas d’aconseguir ser laformació més votada. Pura lò-gica, atès que no hi ha una al-ternativa millor.
Però aquí no. Aquí tot secentra en declaracions barroereson només s’intenta destruir elcontrari per raons ideològiques.Qüestions primordials i vitalscom les pensions, l’habitatge, lasanitat, el salari mínim, la crea-ció de llocs de treball, el canvi cli-
Això no és democràciaper Antoni Moliné
màtic, les infraestructures, i unllarg etcètera, sembla que nointeressen. S’ha arribat a un ex-trem en què l’electorat ja nosap quina postura adoptar: éspràcticament impossible saberqui pretén ocupar el centrepolític, quina dreta ho és mésque l’altra o què s’entén per ‘es-querres’.Espanta veure com el su-
posat centre s’uneix a la dretai aquesta, a l’extrema dreta,formant així un trio inalterableideològicament, sense paran-gó a la resta d’Europa, on cadaformació té el seu lloc a l’arcparlamentari.
Només és comprensibleaquesta disbauxa si s’enténcom una unió enfront de l’e-nemic comú: l’esquerra, a laqual titllen de “comunista” ino sé quantes coses més, pre-tenent un retorn a la retòricade la dictadura franquista, ontota política aliena era consi-derada proscrita.Malgrat tot, és possible do-
nar una empenta a Espanya(que falta li fa) donant tot elnostre suport a aquells que, persobre de tot, intentin afavorirels més necessitats. No som unpaís cristià? Doncs és hora deser-ho, però de veritat.
Foto
: Pex
els
| 6
líniaeixample.cat 20 de gener del 2021 Entrevista
Dolors SabaterCUP-Un Nou Cicle per Guanyar
“La taula de diàleg no existeix:porten tres anys i no han fet res”
“La candidata de la CUP”.Així la presenten la ma-joria de mitjans, una eti-
queta que no sé si li agrada gaire...Jo em sento la candidata de la CUPque ha sumat amb Guanyem perposar l’accent, sobretot, en la forçadel municipalisme. Em sento cò-mode amb aquesta aliança. Hauriapreferit que hagués sigut encaramés àmplia, perquè és importantque hi hagi fronts amplis de l’es-querra rupturista i trencar amb elssectarismes. Però tot i que nomésha sigut possible aquesta suma deGuanyem amb la CUP, m’hi sentocòmode. Sobretot perquè l’esperitbàsic és el de ser una candidaturaque ve de baix.
Potser el nom de la candidatura(CUP-Un Nou Cicle per Guanyar)no l’ajuda a evidenciar aquestavoluntat de “trencar les costuresdels partits”, citant paraules seves.Jo diria que l’important no és tantel nom sinó el programa. Hem depoder fer arribar a la gent què sig-nifica un nou cicle per guanyar. Elcanvi que hi ha d’haver és de cul-
tura política. No estar tan pendentdels partits, sinó del seu projecte.En aquest sentit, i malgrat que ésveritat que hem acabat escollint unnom llarg, la idea d’un nou cicle perguanyar resumeix molt bé l’esperitamb el qual anem a les eleccions.
Albiol fa temps que l’anomena“la candidata de la CUP” i ara deupensar: m’ha donat la raó.[Somriu] Bé, jo crec que s’ha expli-cat molt que la nostra és una can-
didatura conjunta de Guanyem, elmeu partit, i de la CUP. Però semprehi ha una tendència a simplificarper part de tothom. Sigui com sigui,jo ara soc la cap de llista de la sumad’aquests dos espais i, per tant, as-sumeixo també com a propis elsvalors que significa la CUP.
Què aporta Guanyem a la candida-tura que fins ara havíem conegutde la CUP? Parlen de “municipa-lisme de base”, però la CUP ja el re-ivindicava sempre.Crec que, sobretot, hi aporta plura-litat. Guanyem permet a la CUP noquedar-se tancada només en les si-gles de la seva organització. Li pos-sibilita una obertura. A més, pensoque li aporta una experiència mu-nicipalista més metropolitana.
Precisament, si mirem l’àrea me-tropolitana, els últims anys nohan sigut gaire bons per a Gua-nyem i la CUP. Només cal veureCerdanyola –l’exalcalde Carles Es-colà va 6è en aquesta llista des-prés de plegar el 2019 pels malsresultats a les municipals– o Bar-celona, on la CUP no és al Ple. Sí, però en canvi a Ripollet hem se-guit governant, per exemple. Mésenllà de les situacions conjunturals,crec que les agendes polítiquesque hem impulsat des d’aquestesconfluències són més vigents quemai i es demostren més necessà-ries que mai. Una altra cosa és queen el vessant de la comunicacióamb la ciutadania per convèncer-la que ens voti hi hagi més dificul-tats o menys per aconseguir la sevaconfiança. Això és evident.
Per què un veí o veïna de Badalonao de l’Hospitalet, per exemple, hade votar Dolors Sabater i no JéssicaAlbiach o Pere Aragonès?Per l’honestedat de fer política al ser-vei de la gent sense que hi hagi in-terferències d’altres interessos que
puguin pervertir-ho. Crec que aixòés el que representa la candidaturaque encapçalo i jo mateixa.
Troba a faltar honestedat en la po-lítica nacional, concretament?Sí, trobo a faltar-hi honestedat, since-ritat i crec que massa sovint s’enganyala població i s’està més pendent delsinteressos partidistes i de les picaba-ralles que no pas d’allò que és nu-clear: posar-se al servei de la vida dela gent i millorar-la. I això és el quenosaltres ja hem fet als ajuntaments
i ara ho volem impulsar també a ni-vell de país.
Per fer-ho, normalment cal gover-nar. I vostè ja ha dit que estan pre-parats per entrar al govern.Que estiguem preparats no vol dirque segur que governarem.
Ha matisat que abans s’han d’en-tendre amb el “què”. Quines sónles línies vermelles?La nostra proposta es basa a fer es-tructures públiques que ajudin tanta millorar la vida de la gent com aavançar en la sobirania nacional.Això és el que no s’ha fet en aqueststres anys. No s’ha construït res. Aratoca fer estructures concretes, comcrear una banca pública catalana,una renda bàsica universal, naciona-litzar serveis bàsics com la salut o l’e-nergia... I, a més, desencallar el camícap a l’autodeterminació i la cons-trucció de la República Catalana.Amb tot, seria estrany que la resta departits no es vulguin entendre ambnosaltres, perquè el que proposemsón millores clares per a la gent.
Es veu en un govern amb JxCAT?És evident que el que ens separaamb Junts per Catalunya és el neoli-beralisme que ells defensen. Però novull entrar a fer travesses de partits. 4
Arnau NadeuFotografia: Eduardo Corria
“Hauria preferitque l’aliança deGuanyem i la CUPhagués sigut més àmplia”“En un futur
no llunyà hauréde deixar de serregidora deBadalona”
7 |
líniaeixample.cat20 de gener del 2021Entrevista
– Vostè ha remarcat molt que estan disposats a entrar al govern, on ésprobable que hi hagi JxCAT. Es veu governant amb ells?
– Amb ells ens separa elneoliberalisme. I que estiguempreparats no vol dir que segurque governarem.
– Arribat el cas, seria consellera?
– Jo estaré preparada perassumir el que calgui. Ja ho vaigfer a Badalona amb l’alcaldia.
3Perquè tot plegat dependrà de larepresentació de cadascú, de la ca-pacitat que tinguem tots de poder-nos posar d’acord en punts clau i, enel nostre cas particular, que les nos-tres assemblees acabin validant elpaper que hem de jugar.
Sigui com sigui, la CUP no s’ha vistmai gaire en un govern amb JxCATi, en canvi, vostè ha remarcat moltque estan disposats a entrar al go-vern, on és probable que hi hagiJxCAT. Per això li preguntava.Nosaltres el que hem dit és queestem preparats per entrar-hi, noque hi vulguem entrar. És a dir, queno se’ns menystingui com a forçapolítica i es descarti d’entrada quepuguem assumir responsabilitatsde govern, si es dona el cas. El mis-satge no és “volem entrar al govern”,sinó “nosaltres també podem go-vernar”. Estem preparats, si es donenles circumstàncies –i tant de bo quees donin–, per governar.
Arribat el cas, es veuria de conse-llera?De la mateixa manera que vaig assu-mir ser alcaldessa de Badalona, si lescircumstàncies ens porten a haver de
governar jo estaré preparada perassumir el que calgui. Però ara no ésel moment de fer travesses, repe-teixo, sinó d’explicar a fons el nostreprojecte.
D’acord, parlem de projecte. “Viaàmplia” d’ERC o “confrontacióintel·ligent” de JxCAT: amb quinade les dues estratègies podriacompartir més coses?Totes dues propostes són solucionsmàgiques. Si aquest eixamplamentque promulga ERC es produeix,tenim garantit que l’Estat ens reco-neixerà? No, no ho tenim garantit.Per tant, no deixa de ser una micaun engany. O la taula de diàleg... Noexisteix. Porten tres anys, s’han re-unit una vegada i què han fet? Nohan fet res. Això no és una taula dediàleg. I a l’altra banda tornen a par-lar de la DUI... Jo hi vaig ser, en aque-lla DUI del 2017, però no es va podersostenir. I durant aquests tres anysde legislatura no s’ha fet ni un solpas endavant cap a sostenir-la. Pertant, dir que ara aixecarem la DUItambé és una solució màgica.
Què proposa, doncs?Deixar-nos de respostes màgiques ienfocar-nos cap a una cosa efectiva:el referèndum. Ja sé que això decepmolta gent, perquè ho interpretencom que l’1 d’octubre no serveix. Iés clar que serveix. El mandat és elde l’1 d’octubre, però aquell man-dat no va ser reconegut ni per Eu-ropa, ni per l’Estat ni per ningú. Ninosaltres mateixos hem estat capa-ços de sostenir-lo. Per tant, no ensenganyem. Fem un nou referèn-dum, però aquesta vegada arri-bem-hi amb la feina feta, tant pelque fa al reconeixement interna-cional com per tenir les estructurespúbliques preparades per podersostenir-ne el resultat. Hem de tenirgarantida la sobirania econòmica,l’energètica, l’alimentària, la sanità-ria... Perquè el resultat del pròximreferèndum sigui vinculant sí o sí.
Creu que els comuns poden com-partir aquesta estratègia autode-terminista?Els comuns estan demostrant seranti-independentistes. És molt dife-rent no estar a favor de la indepen-dència però estar-hi d’acord si elpoble ho decideix que no pas tre-ballar-hi en contra. Els comuns hanperdut aquell esperit del 15-M afavor de totes les sobiranies. Les per-sones que pensen que Catalunya hade fer el seu procés d’autodetermi-nació i que estan d’acord a respec-tar-ne el resultat, sigui quin sigui, jano poden votar els comuns. Perquèaquests s’han demostrat, no nomésanti-independentistes, sinó tambéanti-autodeterministes. Han pactatamb Valls a Barcelona, han votat encontra de la llei d’amnistia... És ungran error, a parer meu, perquè elPSC d’Illa es menjarà el poc espaique els queda. Només ho podrienevitar recuperant la defensa d’aque-lla dignitat del 15-M. Els seus valors.
Parlant de valors, fins ara ha ditque no veia incompatible fer elsalt a la política nacional i alhoraseguir de regidora a Badalona.Ho segueix veient així?Encapçalar la llista conjunta de laCUP i Guanyem per a les pròximeseleccions al Parlament m’apropamolt més a haver d’acabar deixantde ser regidora de Badalona per sernomés diputada. És evident queentraré al Parlament i, per tant, enun futur no llunyà hauré de deixarde ser regidora. Nosaltres, a més,per codi ètic no permetem l’acu-mulació de càrrecs. Tot i això, espe-rem a veure els resultats electorals.
Em sembla que, a Badalona, quanalguns llegeixin això es fregaranles mans.Bé... Jo soc una persona que heestat sempre al servei de la ciutat,des de molt jove i des de molts àm-
bits diferents. Sempre he treballat alservei de Badalona i la meva en-trada al Parlament també serviràper ajudar la ciutat. Perquè les polí-tiques que nosaltres impulsaremsón per millorar la vida de la gent iperquè la Generalitat tingui moltmés en compte el municipalisme iels ajuntaments. Seguiré treballantper Badalona i ara també ho faréper totes les ciutats i pobles del país,des d’un altre àmbit. La meva feinarepercutirà en Badalona i la resta demunicipis, tant si és des de l’oposi-ció com si és des del govern de laGeneralitat.
Amb la perspectiva que dona eltemps, i de cara a unes possiblesnegociacions post eleccions alParlament, quins aprenentatgesn’ha extret d’aquells mesos postPastor en què el fracàs de les es-querres va permetre a Albiol re-cuperar l’alcaldia de Badalona?Que la política de sempre vol expul-sar del seu pastís qualsevol que hientri amb ganes de fer les cosesd’una altra manera. Quan els partitses converteixen en oligarquia, comli ha passat a Podemos ara que go-verna, no volen que gent com jo es-tigui en política perquè representemun perill per al poder de sempre. S’havist molt clarament a Badalona.
La preocupa el resultat que puguitreure a Badalona?En cap moment m’he mirat el pasque estic fent cap a la política nacio-nal en clau d’èxit o descrèdit perso-nal. Si el meu compromís políticamb la ciutat i amb el país depen-gués de les crítiques o dels elogis,malament aniríem, perquè no fariamai res. Jo no estic subjecta a totaixò. El que cal és posar la convicció,l’honestedat i la valentia personal alservei d’un projecte. Perquè no potser que tot el que hem passat i tot elque hem viscut, sobretot l’octubredel 2017, es malbarati en aquestamena de depressió col·lectiva queestem vivint a nivell de país.
El CEO els dona 8-9 diputats perrevertir-ho. Ho firma?Per a la CUP significaria un creixe-ment i, per tant, seria un resultat sa-tisfactori. Però jo soc molt optimistai m’agradaria, fins i tot, aspirar a tenirencara més representació.<
“No pot ser quel’1-O es malbaratien ladepressiócol·lectiva queviu el país”
“Dir que ara aixecarem la DUItambé és una solució màgica”
“Fem un noureferèndum,però aquest coparribem-hi ambla feina feta”
líniaeixample.cat
| 8
20 de gener del 2021
Esquerra de l’Eixample
RESTAURACIÓ4Sant Antoni ésun barri amb molts bars i res-taurants, un sector que fa mesosque està patint molt per la pan-dèmia. El començament d’any,amb la situació sanitària actual iles restriccions vigents, només haservit per confirmar que els pro-blemes no se solucionaran a curttermini.“La facturació, si la compa-
rem amb abans de la pandè-mia, ens ha caigut més d’un75%. I un dels grans problemesés que estem desemparats. Elsgoverns no tenen cap pla a llargtermini i les ajudes són ridícules”,afirma Daniela Luzzatto, pro-pietària de The Juice House (car-rer Parlament) i que té la sevamare com a sòcia. Luzzatto fa sisanys que va obrir aquesta cafe-teria especialitzada en menjar sa-ludable. “Arriba un moment queet planteges tancar, però vaig feruna inversió gran i no puc abai-xar la persiana i marxar perquèperdria la inversió”, afegeix. Luz-zatto també crítica que “es cul-
pabilitzi els restaurants” de serpart del problema sanitari.
“ELS DEUTES CREIXEN”Una altra veu és la de l’Olga Lla-ta, del restaurant Dinàmic, que vaobrir fa sis anys al passatge de PereCalders. El seu relat és similar alde Luzzatto i també parla d’unacaiguda de la facturació de més del75%. “Els horaris han estat i sónmolt complicats. Nosaltres tre-ballem molt a la nit i ara hem detenir tancat”, afirma. Llata afegeix
que només pel fet d’aixecar la per-siana es generen una sèrie dedespeses força grans i lamenta quehagi de pagar “impostos absurds”sobre residus que diu que no ge-nera. “Cada mes es van acumulantdeutes i no saps com afrontar elspagaments. Et planteges si és mi-llor tancar”, assegura. Tot plegat,en un escenari que també ha pro-vocat que el valor que tenia el fetde ser propietari d’un negoci ambuna llicència de restauració hagicaigut en picat.
Els bars i restaurants estan moltes hores tancats. Foto: The Juice House
L’hostaleria del barri agonitza:caigudes de facturació del 75%
Sant Antoni
Covid-19 | Vacunacions als CAPs Casanova i Comte BorrellEls CAPs Casanova i Comte Borrell van acabar dijous passat la primera fase de l’ad-ministració de la vacuna contra el coronavirus per a tot el personal sanitari. En total
s’han vacunat 60 professionals. Les vacunacions van començar el 5 de gener.
Fe d’errades | Els ‘Reis Macos’ de De Veí a VeíA la notícia del darrer Línia Eixample on s’informava de la iniciativa‘Reis Macos’ de l’ONG De Veí a Veí es deia que una cinquantenad’infants havien rebut regals. La xifra correcta, però, és 150.
SOCIETAT4El Gimnàs SocialSant Pau ha aconseguit una pe-tita victòria després que diven-dres el regidor Jordi Rabassaanunciés que l’Ajuntament ha-via arribat a un acord amb lapropietat per suspendre, durantdos mesos, el desnonament pre-vist per a avui.Rabassa va explicar que du-
rant la trobada amb la propietatles dues parts van fer diverses pro-postes per mirar de trobar “con-juntament” una solució definiti-va. Aquest acord fa que la petició
que havien fet des del Sant Pau aljutjat perquè s’endarrerís el des-allotjament fins al 30 d’abril hagiquedat anul·lada. “Ara la pro-pietat, si volgués tornar a dema-nar de nou el desallotjament,hauria de sol·licitar una novadata”, afirmen des del Sant Pau.Dijous passat ERC i Junts
per Catalunya van pressionar algovern d’Ada Colau perquècompri l’edifici i, d’aquesta ma-nera, poder salvar el Sant Pau itirar endavant el projecte depisos protegits.
El desnonament del GimnàsSant Pau, ajornat dos mesos
El futur del Sant Pau segueix sent incert. Foto: Blanca Blay / ACN
XARXA VEÏNAL4A finals de generdel 2014 començava a funcionarde forma regular amb gestió ve-ïnal una part de l’actual Espai Ger-manetes, l’illa situada entre elscarrers Viladomat, Comte Borrelli Consell de Cent, després d’unallarga reivindicació –gestada apartir del 15-M–perquè els veïnspoguessin gaudir del solar del’antic convent de les Germanetes,que feia gairebé una dècada queestava buit.Han passat set anys des d’a-
quell moment i avui Germanetess’ha consolidat com un dels espaisreferents del barri, un lloc que haaconseguit teixir una xarxa veïnalque a l’Esquerra de l’Eixample noha estat fàcil d’articular, però queen els darrers anys ha fet passos en-davant. L’espai, cedit per l’Ajun-tament, té una marca pròpia i de-finida: els horts urbans. I és queGermanetes s’ha convertit, a tra-
vés de l’anomenat Espai Nur, en totun referent de la petita agricultu-ra urbana gràcies a l’esforç diari dediferents veïns. Un d’ells és en JoanMarc Montserrat, que explica queel balanç de tot el que s’ha acon-seguit és “molt positiu”. “Germa-netes ha esdevingut un espai queva més enllà de la dinàmica d’unhort comunitari. S’hi fan activitatsculturals, vermuts... I serveix percanalitzar diferents reivindica-cions”, afegeix Montserrat. I és queactualment Germanetes acull ga-irebé una desena de projectes, en-tre els quals hi ha el Mercat de Pa-gès, l’Aula Viva, el Banc de Recur-sos, la compostadora Revolta ol’Espai Agroecològic.El creixement del projecte no
s’atura i a finals d’any es van ferunes obres per urbanitzar la zonabuida que havia acollit els barra-cons de l’Institut Viladomat. Unapart és pública amb bancs i jardi-
neres i l’altre és per fer més hortsurbans. Els veïns no acaben d’es-tar satisfets sobre com ha quedati diumenge van debatre sobredues propostes –una d’un grupd’estudiants d’arquitectura i l’al-tra de l’associació Perpetual Lab–que busquen que no hi hagi dosespais diferenciats.
LA GUARDAQui també té un paper destacat enel dia a dia d’aquest projecte veïnalés la Mireille Malady, que viu enun pis amb vistes en aquest oasiveïnal del barri. El va comprar l’a-ny 1992 i abans de firmar l’Ajun-tament li va confirmar que aquellespai tenia la qualificació de zona
verda. Ella fa un any que s’ha im-plicat de forma diària en la gestióde l’espai i és l’encarregada de tan-car la porta cada dia. “Durantaquest any m’he adonat de l’es-perit de barri que es respira aquí”,explica Malady, que valora moltpositivament “la cultura de l’in-tercanvi que hi ha”.
Set anys transformant un barri» L’Espai Germanetes s’ha consolidat com un espai referent gràcies al projecte d’autogestió veïnal
» Els horts urbans són la joia de la corona d’una illa que també acull altres projectes socials i culturals
Els horts urbans és la principal activitat que els veïns tiren endavant a l’Espai Germanetes. Foto cedida
líniaeixample.cat
Dreta de l’Eixample
| 10
20 de gener del 2021
COMERÇ4L’eix comercial CorEixample ha denunciat que en lesúltimes setmanes alguns comer-ços del barri han tingut problemesamb la llum, que principalmenthan consistit en talls del submi-nistrament a la zona del carrer Di-putació, sobretot amb Pau Claris,i pujades i baixades de la tensió enaltres punts del barri. Algunes es-coles també ho han patit.La situació no té la gravetat
de casos com el del Raval, on des
de fa moltes setmanes veïns i co-merciants pateixen talls de llumde forma regular, un problemaque també han patit barris comTorre Baró o Trinitat Nova (NouBarris).També cal recordar que la
setmana passada, tal com vapublicar Betevé, alguns establi-ments situats entre el carrerProvença i el passeig de SantJoan van estar tot un dia sensesubministrament elèctric.
PANDÈMIA4La Guàrdia Ur-bana va denunciar aquest pas-sat cap de setmana 67 personesque participaven en una festail·legal al restaurant Cachitos,situat al número 33 de la Ram-bla Catalunya.Segons van explicar des de
l’Ajuntament, la Guàrdia Ur-bana es va presentar al local alvoltant de les 9 del vespre,després que veïns de la zona elsalertessin, i s’hi va trobar ga-irebé una setantena de perso-nes fent una festa sense mas-
caretes ni cap altra mesura deseguretat. Els agents de policiavan identificar i denunciar to-
tes les persones que hi havia alrestaurant i posteriorment lesvan desallotjar. Tot seguit vanfer una inspecció al local i tam-bé van acabar denunciant elresponsable del restaurant iintervenint els equips de so.Aquesta no va ser l’única
festa il·legal que la GuàrdiaUrbana va descobrir el passatcap de setmana, ja que a Ciu-tat Vella també se’n va fer unaon van participar 64 persones.La policia també va ser aler-tada per veïns que van sentirmolt de soroll.
La policia, a dins del restaurant. Foto: Guàrdia Urbana
Enxampen 67 persones fent unafesta en un local de la Rambla
Problemes amb l’electricitaten alguns comerços del barri
Sagrada Família
Campanya electoral | Protesta contra VoxUna trentena de persones es van concentrar dijous passat al passeig de Gràcia per mostrar el seu rebuig a la presència d’una parada de Vox per fer campanya
electoral. Els concentrats van denunciar que els Mossos els van acabar encerclant.
Patrimoni | La Sagrada FamíliaLa Sagrada Família forma part de la llista de finalistes dels premis Remarkable Venue Awards en la categoria de ‘Lloc més destacat 2020’. Aquests premis reconeixen els museus i les atraccions turístiques més visitades d’arreu del món.
A Diputació amb Pau Claris hi ha hagut problemes amb la llum. Foto: Maps
L’empitjorament de les xifres decasos de coronavirus de les últimessetmanes està tornant a impactaren l’atenció primària, un dels sec-tors de la sanitat pública que pa-teix més la pressió que comportala pandèmia.Un exemple d’aquesta situació
el veiem al CAP Sagrada Família,des d’on expliquen que després deles festes de Nadal la situació va co-mençar a canviar molt. “Abans hihavia un o dos positius al llarg deldia i ara alguns dies n’hem arribata detectar set o vuit. El percentatgeha augmentat molt”, afirma SòniaCibrián, metge de família del CAPque es dedica a l’atenció domici-liària. Cibrián, que principalmentvisita pacients grans a casa d’ells,afegeix que abans de les festes estrobava “amb algun positiu de
tant en tant” però que ara està ve-ient les conseqüències “de la laxi-tud de Nadal” perquè s’ha trobat“amb més positius i són de pa-cients que no han sortit de casa”.Núria Bertolín, una de les infer-meres del CAP responsable delstests ràpids ho confirma: “Desprésde Nadal va començar a venirgent que eren de la mateixa famí-lia”. Bertolín afegeix que els casosactuals presenten “més compli-cacions respiratòries”.
REPROGRAMACIONSLa situació actual ha fet que al CAPSagrada Família estiguin repro-gramant visites relacionades ambaltres qüestions. L’escenari actu-al, explica la doctora Cibrián, “ésmés complicat que el de la sego-na onada”. “Ara hi ha més casos ipresenten més complicacions”,afegeix Cibrián, que preveu que totel que queda d’hivern serà dur. Totplegat dibuixa un escenari com-plex amb uns professionals que
acumulen molts mesos assumintuna càrrega laboral molt alta. “AlCAP s’ha contractat gent, però hiha hagut moltes baixes per con-tagis i, en el còmput global, el per-sonal ha acabat sent el mateix perun volum de feina molt més alt ila sensació és que no podem fer lanostra feina com tocaria”, de-nuncia aquesta doctora.
VACUNACIÓ LENTAL’altre problema que Cibriánposa al damunt la taula és el rit-me actual de les vacunacions. AlCAP Sagrada Família s’havia decomençar a vacunar el personalmèdic –es fa a l’Hospital Dos deMaig– dimarts passat, però fi-nalment no es va fer fins diven-dres. “S’hauria d’augmentar el rit-
me perquè ara mateix és l’únicaeina que tenim contra el virus,però tenim els recursos que tenimi es fa tot d’aquella manera”, la-menta la doctora. Uns recursosque, afegeix, caldria millorar pertenir “més professionals d’infer-meria formats per aquesta vacu-na i més espais per vacunar i pera l’emmagatzematge”.
“Més casos i més complicats”» Alerten des del CAP Sagrada Família que les atencions pel coronavirus han augmentat molt
» “La situació és més complicada que en la segona onada”, afirma una doctora del centre
L’atenció primària acumula molts mesos complicats a causa de la pandèmia. Foto: Arxiu
Veïns de la zona vanalertar la GuàrdiaUrbana pel soroll quehi havia al restaurant
Albert RibasSAGRADA FAMÍLIA
líniaeixample.cat 20 de gener del 2021
Fort Pienc
11 |
En marxa les obres per fer108 pisos a l’Arc de Triomf
HABITATGE4Des de fa unessetmanes estan en marxa les ob-res per construir 108 pisos alsolar que hi ha just al costat del’estació de l’Arc de Triomf(avinguda Vilanova amb Ro-ger de Flor), on fa pocs anys esva projectar la construcció d’unhotel de cinc estrelles de la ca-dena Hotusa que finalment vaquedar aturat per les restric-cions del PEUAT.Després que el projecte per
fer l’hotel quedés aturat, la ges-tora immobiliària ConrenTramway va comprar el solar el
passat mes de juny. Està previstque les obres acabin durant elsegon trimestre de l’any queve. A l’interior de l’illa hi hauràuna zona verda. Des de l’Asso-ciació de Veïns del Fort Pienc,per la seva banda, recordenque totes les promocions noveshan d’incloure un 30% d’habi-tatge protegit.Aquest mateix solar és el
que, a mitjans del 2018, algunsdels sense sostre que havienacampat a la plaça Catalunya esvan instal·lar després de serdesallotjats de la mateixa plaça.
L’Associació de Veïns del FortPienc ha denunciat que el parcde l’Estació del Nord està en malestat. L’entitat considera que fatemps que no se’n fa el mante-niment adequat i reclama unamillora per a l’únic espai verdque té el barri.Una part del problema, con-
sideren des de l’entitat, té aveure amb la quantitat de gentque passeja el gos pel parc. Defet, en el mateix parc hi ha unazona habilitada per a gossos,però des de fa anys els propie-taris dels animals i associa-cions com Espai Gos denuncienque l’espai és del tot insufi-cient.Aquesta situació va provocar
que durant el passat mandat esposés al damunt la taula la ne-cessitat d’ampliar aquesta zonaper a gossos o crear-ne una denova. Des de l’associació de ve-
ïns i Espai Gos la reclamen.“Ens hem queixat moltes vega-des, però de moment no s’hafet”, afirma Joaquim Mallén, elpresident de l’AV Fort Pienc.Fonts del Districte han confir-mat a Línia Eixample que du-rant aquest mandat es farà unnou espai per als gossos “per so-lucionar els problemes de con-
vivència entre els propietarisdels animals i els que no ho són”.De moment, però, no especifi-quen si s’ampliarà l’actual o se’nfarà un de nou. El projecte del’anterior mandat contemplavaque es fes a la banda on hi hal’Arxiu de la Corona d’Aragófins al pont que passa per sobredel carrer Sardenya.
Un grup de gent amb gossos al parc. Foto: Línia Eixample
Denuncien que el parc del’Estació del Nord està deixat
Les obres permetran fer un centenar de pisos. Foto: Línia Eixample
Albert RibasEL FORT PIENC
Equipaments | La biblioteca Fort Pienc, tancadaLa biblioteca Fort Pienc va tancar les portes a principis d’any per obres de man-
teniment i de moment no hi ha data per a la seva reobertura. L’equipament va ser inaugurat el 2003 i el 2016 ja va estar tancat gairebé un any per obres.
Cinema | En marxa l’11a edició del BCN Sports Film FestivalL’11è BCN Sports Film Festival va posar-se en marxa dilluns passat i s’allargarà fins di-umenge. Enguany, el festival alternarà una part presencial (repartida entre escenariscom el Museu Olímpic i de l’Esport o el Museu Doctor Colet) amb una de telemàtica.
“Gran victòria avui davant elMartinenc, sumem la tercera enun partit amb baix encert gràciesa la bona defensa i per ser unequip. La tornada serà una altracosa, ja que el Martinenc ha jugatmolt per sota del seu nivell, a se-guir millorant.”. D’aquesta ma-nera resumia Juan Hereza lessensacions que li havia deixat elseu CB Roser després de derrotardiumenge passat el Martinenc(60-53) en el derbi barceloní dela sisena jornada de l’EBA.Els del Fort Pienc, de fet, van
haver de passar per diverses fa-ses (remuntada inclosa en el dar-rer parcial) abans de certificar lavictòria, la primera d’aquest 2021,que permet que l’equip escalifins al tercer lloc del grup C-3 dela categoria. La UE Barberà, però,té un partit menys que els rose-rencs i podria igualar-los.El Roser va començar intens
i, malgrat que el partit va estarmarcat per un baix encert (23 de55 en tirs de camps), va aconse-guir una renda inicial de 21-12que convertiria en un 36-27 a l’e-quador del partit. Els vermells,però, veurien com el conjunt delGuinardó reaccionava i li dona-va la volta al resultat en el tercerperíode (45-46), de manera quevan veure’s obligats a posar enmarxa la remuntada.Adrià Cortegano, amb 12
punts, i Bernat Camarasa i Albert
Sulleva, autors de 10 cadascun,van ser els referents ofensius delconjunt d’Hereza en un nou par-tit jugat al Virolai.Després de dos caps de set-
mana consecutius amb bàsquet,l’EBA s’aturarà uns dies, de ma-nera que el CBR tindrà tempsper preparar l’últim partit de laprimera volta, que l’equip juga-rà el dissabte de la setmana queve a Llucmajor, a l’illa de Ma-llorca, contra el líder de la lliga,l’AEA Llucmajor.
El partit va tornar a jugar-se al Virolai. Foto: Martinenc
El Roser remunta en l’últimquart i derrota el Martinenc
» Els de Juan Hereza sumen la primera victòria d’aquest 2021» L’equip vermell tancarà la primera volta visitant la pista del líder
Pau ArriagaEL FORT PIENC
Dos casos de Covid evitenl’estrena del CFS Eixample
FUTBOL SALA4El sènior feme-ní del CFS Eixample havia dejugar el primer partit de la sego-na volta dissabte passat a Cas-telldefels, però per primera ve-gada en aquest curs 2020-21 vahaver de veure’s les cares contrael gran rival de l’últim any: el co-ronavirus. Dos positius a l’equipde Pep Antoni Roig van obligar asuspendre el partit al Baix Llo-bregat i a haver d’esperar uns diesper arrencar la segona volta.Malgrat aquest contratemps,
però, des del club apunten que éspossible que aquest sigui l’únicpartit que l’equip roig-i-negredeixi de jugar. Avui es faran no-
ves proves, i si la resta de laplantilla dona negatiu, jugaràaquest cap de setmana a la pistade l’FS Ripollet.
PRIMERS PUNTS DEL 2021El cap de setmana, en canvi, síque ha estat productiu per als dosequips masculins de Tercera. ElCFSE va derrotar l’AECS a San-ta Isabel (5-3), mentre que el Bos-co va sumar un punt en el derbibarceloní contra l’AE Xarxa Hor-ta (3-3). Aquest cap de setmanaels d’Ignasi Calaf descansaran,mentre que el Bosco es veurà lescares contra el segon classificat,el Jesús-Maria Sant Gervasi.
Classificacions2a Femenina de futsal Lliga EBA 3a de futsal 3a Catalana de futbolEquip
CD La ConcòrdiaCFS EixampleCN CaldesPenya Esplugues BFS CastelldefelsAliança MataróAECSFS RipolletAtlético Mercadal
PTS
2018171413121180
GC
156
162327232428
100
GF
34372650361722382
1.2.3.4.5.6.7.8.9.
Equip
AE LlucmajorCB VicCB RoserFC MartinencAlfindénAlfindénJAC Sants
PTS
101086443
PC
379426346304233340224
PF
412504359302226282167
1.2.3.4.5.6.7.
Equip
Les Corts UBAEJesús-MariaAECSAE Xarxa HortaEstel VallsecaCFS EixampleMolins 99 CFSBosco RocafortGràcia FSC
PTS
301817161412995
GC
194837394040414555
GF
535247394240332830
1.2.3.4.5.6.7.8.9.
PTS
666333333
GC
221205552
GF
554426663
1.2.3.4.5.6.7.8.9.
Equip
UD PastranaFC l’EsquerraPenya AngueraOlympia IIAE Bon PastorFC Martinenc BVallvidrera SenglarsMontsant de la PeiraCF ChacaritaTot l’esport, a liniaeixample.cat
* Competició aturada
L’equip està pendent de noves proves, que es faran avui. Foto: CFSE
Esports| 12
| 14
Viu en línia
Una dona que havia treballat de jardineraal parc municipal i ara està a punt de di-vorciar-se, després d’haver desaparegutdurant dos anys. Una assistenta social del’Ajuntament, que havia anat a la mateixaescola que ella. Un pis que potser aviatja no serà habitable, amb un jardí aban-donat poblat de tota mena d’ombres.
A la Sala Becket de Barcelona.
Teatre
El jardíLluïsa Cunillé
Sr. Chen, el nom artístic de Martí Mora Ju-lià, forma part de l’escena trap que cadacop creix més a Catalunya. De la mà d’al-tres cantants, com el terrassenc Lildami,el rubinenc Sr. Chen s’ha anat fent un llocal panorama musical i, després d’haverestrenat disc la primavera passada (4everDomingo), ara ha començat el 2021amb un de nou: Cómo no hacer un trío.
Música
Inspirant-se en les aventures del perso-natge clàssic francès creat per l’escriptorMaurice Leblanc, Arsène Lupin, AssaneDiop (Omar Sy) es converteix en un lla-dre de guant blanc per venjar les injus-tícies que va patir el seu pare, un immi-grant senegalès, a mans d’una famíliarica. La sèrie francesa Lupin és una de lesgrans novetats d’aquest mes a Netflix.
Pelis i sèries
LupinGeorge Kay
Cómo no hacer un tríoSr. Chen
Els quaderns de Picasso“Els quaderns de dibuix són, per a Picasso, una mena de
diari on investiga i experimenta per solucionar els proble-mes inherents al seu procés creatiu”. Així ho expliquen desdel Museu Picasso de Barcelona, l’espai que acull l’exposi-ció ‘Picasso. Els quaderns’ des del mes passat i fins al 4 d’a-bril. “Tan importants van ser els quaderns de dibuix per al
pintor que l’any 1907 va escriure a les pàgines d’un d’a-quests quaderns: Je suis le cahier (Jo soc el quadern)”,
afegeixen. El museu conserva (i ara exposa) 19 dels 175quaderns que Picasso va omplir entre el 1894 i el 1967.
L’any ha començat molt bé per a ÁlvaroCervantes (Barcelona, 1989): és un dels
nominats al Goya a millor actor de repar-timent per Adú, la pel·lícula que ha sumatmés nominacions, un total de tretze. L’A-cadèmia de Cinema va donar a conèixerels nominats el 18 de gener, un dia que
Cervantes va tancar amb un missatged’agraïment i satisfacció a les xarxes so-
cials: “Quin regal formar part d’Adú. Aca-bo un dia ple d’emoció”. L’últim cop que
l’actor va tenir tan a prop un Goya va serel 2008, quan va estar nominat com a mi-
llor actor revelació per El juego del ahor-cado. Ara caldrà esperar fins al 6 de març,quan se celebrarà la cerimònia d’entregaa Màlaga, per saber si aquest cop sí que
aconsegueix l’esperat guardó.
Á L V A R O C E R V A N T E SQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser actor des de l’adolescència Està en actiu des del 2005, quan només tenia 16 anys
Famosos
Rebre una nominació als premis GoyaCom a millor actor de repartiment per la pel·lícula ‘Adú’
Li han plogut les felicitacionsEll ha publicat un missatge d’agraïment i satisfacció
QUÈ HA FET?
La fitxa
No t’ho perdis
En Manuel és un periodista retirat que fade community manager, solitari i dece-but amb la professió i la vida. Però un diala Núria, una professora de filosofia i ac-tivista mediambiental, contacta ambell. Fa temps que investiga el fosc rere-fons del negoci de les mines de potassadel Bages, un greu perill ecològic. Una re-cerca amb la qual ell també es bolcarà.
Llibres
SalEmma Riverola
|Hitman 3Arriba l’episodi final d’una trilogia d’èxit plena d’acció, que aquest cop
tindrà un to més seriós i adult. Per a PC, PS4 i 5, Xbox One i Series.
Foto
: Tw
itter
(@m
useu
pica
sso)
15 |
Viu en línia
EL CONSELL DE LA SETMANA
GOSSOS PETITS I MITJANS
Suporten millor el fred i el risc no apareix fins que eltermòmetre marca l’1, sempre en funció de la raça
CONSELLS
GOSSOS GRANS
GATS DE CARRER
E S T I L S D E V I D A
i ANIMALS
Aquests dies, amb el fred que fa, ens ho pensem dues ve-gades abans de sortir al carrer si no és estrictament ne-cessari i, quan no hi ha més remei, ens abriguem com
mai, amb tantes capes que semblem una ceba. Doncs resultaque les nostres mascotes, si poguessin, farien el mateix.
La Direcció General dels Drets dels Animals del govern espa-nyol ha creat una taula per entendre quines temperatures po-den suportar els gossos, la mascota més comuna i que més ne-cessita sortir de casa. Segons aquest departament, els gossospetits i mitjans comencen a notar el fred quan la temperaturabaixa dels 10 graus centígrads, tot i que no hi ha cap risc fins als4 graus. En el cas dels grans, el risc no apareix fins que el termò-metre marca l’1. Evidentment, en tots els casos cal tenir encompte la raça. Sigui com sigui, es recomana abrigar-los, eixu-gar-los bé si tornem d’un passeig sota la pluja i intentar que lescaminades llargues siguin en hores de sol.
I no oblidem els gats: n’hi ha que viuen al carrer i, tal com re-corda el govern central, es refugien del fred dins dels motors delscotxes. Abans d’arrencar, hem de fer uns copets perquè surtin.
Les mascotes també tenen fred
Noten el fred a partir dels 10 graus, però no hi ha cap risc fins als 4 graus
Les claus
Abrigar-los amb roba adequada, eixugar-los bé després de lapluja o d’un bany i fer els passejos llargs en hores de sol
Es refugien del fred als motors dels cotxes: salva’ls fentun cop al capó abans d’arrencar perquè surtin
Foto
: Pex
els
Foto
: Pex
els
| 16
líniaeixample.cat 20 de gener del 2021 Cada dimecres al teu barri
![Costa Daurada[1]](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/559706ae1a28abcd0e8b467d/costa-daurada1.jpg)
