Embed Size (px)
Citation preview
H A P P Y N E W Y E A R
Bones
festes
ACOMIADEM UN ANY DIFÍCIL,COMENCEM EL NOU AMB ESPERANÇA
eixampleesquerraesquerraeixample
BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE
Desembre 2020 - Núm 99
2 DESEMBRE 2020 ASSOCIACIÓ
OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010
SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a [email protected] d’enllaçwww.donesdenllac.org-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net
CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-
Agustí CentellesComte d’Urgell, 145
SERVEIS SOCIALSCSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLEBorrell, 305 altell93 619 73 11CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLEMallorca, 219 2º93 619 73 11PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les donesJardins Rosa Deulofeu(c. Calàbria, entre Còrsega i París)932 562 819
GENT GRAN- Espai de Gent Gran, Rosselló, 78- Espai de Gent Gran M. Aurèlia Capmany Enric Granados, 47
- Centre Montserrat Olivella, Calàbria 260
GUÀRDIA URBANAEmergències 092
SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080
SALUTCAP CASANOVARoselló, 161 1r - 932 279 800CAP BORRELLComte Borrell, 305 - 932 271 800HOSPITAL CLÍNICVillarroel, 170 - 932 275 400
ACPS (Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi) i DSAS (Després del Suïcidi - Associació de Supervivents)Barcelona Cuida (c. Viladomat, 127)900 925 555Funciona 24 hores al dia, els 365 dies de l'any
EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró
FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com
Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem.
Maquetació:CarmeAsensio•Col·laboracions: Diferents grups de treball de l’AVVEE (Festes, Ateneu, Dones, Gent Gran, Urbanisme, Comunicació, Sa-lut, Diversitat funcional,...), Nati Soler, Ricard Domingo Monfort, Montserrat Roma, Carmen Álvarez, Sylviane Dahan, Obrador d’Històries, Cristina Català Puigbó, Teresa Molla Castells, Elena Ruiz Albiol, Pep Martí i Enric Feliu, Joan Company Arpa, María-Cruz Santos i Centre de normalització Lingüística • Fotos: María González, Carme Álvarez, Carme Asensio, Xavier Riu • Publici-tat: Miquel dels Sants Fort Bufill. Els anunciants es poden posar en contacte a través de l’e-mail: [email protected] o al telèfon 93 453 28 79. S’han de ferarribarelsanuncistalicomesvolquesurtinpublicats•L’Associaciónoes
fa responsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí • Impressió: MEDIAactive,S.L.Dipòsit legal:B-33086-96•Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Calàbria 262. Telèfon: 93 453 28 79.
e-mail: [email protected] / web de l’associació: www.avvee.org
Qui som
Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:
Butlletí de l’Associació. BústiaCalàbria, 262 - 08029 Barcelona
O bé per correu electrònic a: [email protected]
Escriu-nos!
Serveis
Contacta amb els grups de treballVocalia de Consum Responsable
Vocalia Intercanvi de serveis – solidaritat –
Vocalia de les Dones
660 303 415
Vocalia de Festes - Excursions
934 532 879
Vocalia de Gent Gran
934 532 879
Amb el suport de:
Vocalia Joves
Vocalia de Diversitat Funcional
666 716 291
699 393 002 (inclòs whatsapp)
Vocalia de Sanitat
934 532 879
Vocalia d’Urbanisme
Vocalia de Debat i Participació
3DESEMBRE 2020ASSOCIACIÓ
Vet aquí unes festes nadalenques atípiques, marcades per les severes restriccions que encara ens imposa la pandè-mia. I vet aquí les acaballes d’un any com no ens podíem imaginar. En el decurs d’aquests mesos, la malaltia s’ha endut, de manera cruel, familiars i amics. Però, a més a més, les mesures de confinament han comportat una atu-rada de l’activitat econòmica, amb greus conseqüències socials. De tal abast que les mesures de contenció de les administracions públiques no pervenen ni de bon tros a ta-par tots els forats. Prou que ho veiem al nostre barri, on els comerços estan patint de valent. Encara és d’hora per me-surar els efectes de tot plegat sobre l’ocupació. El que ja hem pogut constatar, però, és el desbordament dels ser-veis socials de l’Ajuntament davant les sol·licituds d’ajuda o la multiplicació dels desnonaments, també al nostre barri.
S’atansen temps difícils, tothom ho entén. Hi ha, tanma-teix, motius d’esperança. A nivell sanitari, en què una immi-nent campanya de vacunació serà sens dubte cabdal per vèncer la pandèmia. Però també en molts altres aspectes, més enllà de les tensions polítiques que de ben segur tam-bé ens acompanyaran en aquest proper 2021. I és que, en-mig d’aquesta tribulació, hem retrobat moments forts de germanor i solidaritat veïnal. Així, acabem l’any amb bones notícies pel que fa a les amenaces de desnonament que pesaven sobre la Fady o en Joan. Seguiran a casa seva, seguiran amb nosaltres. I esperem que, ben aviat, podrem tornar-nos a abraçar.
La persistència de l’epidèmia i l’obligació de mantenir les estrictes mesures sanitàries que s’imposen ens han obligat a posposar l’Assemblea General de l’Associació; una assemblea que, normalment, hauríem d’haver celebrat abans del 30 de març de 2020, però que no resultava gaire factible realitzar de manera virtual – atès el gran nombre d’associats amb dificultats per accedir als mitjans telemà-tics. Per això, inspirant-se en una norma vigent per a les comunitats de propietaris, la nostra Junta va prendre l’acord unànime de prorrogar el seu mandat, així com el Pressupost de l’exercici 2019-2020, fins que l’assemblea es pugui dur a terme amb totes les garanties. Us agraïm de tot cor la vostra confiança.
Ens retrobarem l’any vinent. Tindrem molta feina i molts reptes. Hi ha moltes transformacions en curs al barri: al vol-tant de nous equipaments –com els habitatges de lloguer del carrer Borrell–, la projecció d’eixos verds o la futura am-pliació de l’Hospital Clínic. Tenim pendent l’ambiciosa re-modelació de l’espai de la Model, seguim pendents d’una resposta adient a les demandes d’escola pública – amb dos centres escolars, Entença i Xirinacs, encara en barra-cots... I esperem que es desencalli la construcció dels ha-bitatges tutelats per a gent gran del carrer Viladomat... De-cididament, l’agenda de l’Associació està ben atapeïda. L’entomarem amb totes i tots vosaltres.
Sí, aquestes seran unes festes diferents. Potser faltarà gent a taula. Però no renunciarem a la felicitat, ni als propòsits d’un nou any. Ens en sortirem. Que tingueu unes bones festes!
Editorial
Del dolor a l’esperança
4 DESEMBRE 2020 BÚSTIA
MONTSERRAT CARULLA
NO ÉS JUST
PROBLEMES AL REBUT DE L'AIGUA
La Montserrat Carulla ens ha deixat. La Divina intèrpret del teatre català ens ha deixat. També ens ha deixat com a Mussa de les aspiracions cata-lanes de les que ella tan ufana sent sentia, i no se’n amagava ni poc ni molt. La coincidència de la mort d’un altre astre de nivell mundial potser ha enfosquit la noticia deixant-la en un segon pla, una pena per els seus ad-miradors.
Cert. La taxa del ajuntament per resi-dus, si és vincula al consum d'aigua, no es just. Així que com que pagaré igual ja que cosumire la mateixa quan-titat de aigua, a partir d'ara no faré la separació ni reciclatge que faig i em porta feina i lloc. Ara pagaré el mateix ficant tot els residus en la mateixa bossa i llestos. De llestos els que s'omplen la boca amb el reciclar i des-prés et foten la cartera per un altre costat. N'estic fart de que juguin amb la bona fé dels que creiem amb un món millor i fem esforç diari dins i fora de casa.
Nati Soler
El darrer rebut de l’aigua ha donat una desagradable sorpresa a moltes llars, que han experimentat un increment notable de la seva quantia. Les raons d’aquest increment provenen de la combinació de dos factors: un in-crement en les quantitats que factura l’empresa que gestiona el servei Ai-gües de Barcelona, del grup Agbar, i l’aplicació de nous tributs al rebut, fo-namentalment la nova taxa de munici-pal de recollida de residus.
Sobre aquesta situació volem ma-nifestar:
Pel que respecta a la facturació de l’aigua, el problema s’ha generat per la manca de mesures per part de la companyia durant el període de confinament i l’aplicació en una sola factura del consum no facturat, que afecta especialment les llars que no disposen de comptador electrònic.
Com que la factura de l’aigua esta-bleix trams per nivells de consum, en facturar una quantitat superior de cm3, l’increment de la factura és molt
superior al del mateix consum. Pot ser un error, o una maniobra de la compa-nyia per incrementar guanys. En tot cas, el resultat és intolerable i l’em-presa ha de rectificar sense espe-rar que es facin reclamacions. És l'obligació que té una empresa que gestiona en exclusiva un servei públic i que, a més, gasta milions d'euros fent publicitat del seu caràcter social.
Pel que fa a la nova taxa de resi-dus, es tracta d’una taxa justificada en abstracte, però que en primer lloc no té sentit que s’apliqui dins el rebut de l’aigua i en segon lloc, que tal i com està dissenyada no resulta funcional per promoure una bona política de mi-nimització dels residus. No incentiva una bona actuació ciutadana perquè no es vincula amb la quantitat de resi-dus que genera cada llar sinó que s’aplica en funció del consum d’aigua.
Per tant, la taxa ha de sortir del re-but del cicle de l’aigua i ha d'estar as-sociada a un canvi en la recollida de residus més eficient en termes ecolò-
Jo voldria suggerir que es facin pe-tits homenatges al nivell de les Associ-acions de Veïnes i Veïnes, Esbarts, Grups de Teatre, Centres de Catalani-tat, Esports etc, mantenint l’esperit de la admiració que li tenim. Així la tin-drem sempre present.
Atentament
Ricard Domingo Monfort
gics, que generi un incentiu a qui mini-mitza la quantitat de residus i fa una bona selecció dels mateixos.
El moment triat per a la implantació de la nova taxa tampoc no ha estat el més adient. En un moment de crisi on s’han frenat taxes als sectors eco-nòmics, és difícil d’entendre que la mateixa sensibilitat no s’hagi aplicat a les llars.
En resum, encara que una taxa so-bre l'emissió de residus pugui tenir sentit, aquesta s'ha de treure del re-but de l'aigua i s'ha d'implementar d'una manera més coherent, a la ve-gada que l'Ajuntament ha de revisar i millorar el model de gestió de reco-llida de residus a la ciutat.
Comunicats de la FAVB
5DESEMBRE 2020DONESNo som
mercaderies
Volem manifestar la nostra preocupació davant la tramitació al Parlament de Catalunya, amb caràcter d’urgència, de la Proposició destinada a modificar l’actual Llei de 2008, referi-da a les violències vers les dones*. Cal recordar que aquella Llei fou el resultat d’un ampli procés en què van prendre la paraula i es van implicar, no només les forces polítiques, sinó el moviment feminista i els seus nombrosos col·lectius. Han passat anys des de llavors. Hem acumulat experiències i han sorgit noves problemàtiques i realitats socials. Una actualit-zació de la Llei té, doncs, sentit. Però, en un tema tan pu-nyent i transcendent, això requereix de nou reflexió col-lectiva i recerca d’amplis consensos. Les dificultats inherents a la pandèmia no poden ser excusa per obviar aquest esforç.
La lectura del projecte admès a tràmit –procediment re-duït a un nombre restringit de compareixences– ens confir-ma el risc de fer les coses amb precipitació. Correm el risc d’esguerrar la Llei de 2008 en lloc de millorar-la i fer-ne un estri més eficaç en la lluita contra les violències masclistes. Així, per exemple, si allò que es pretén és ampliar el ventall de violències que contempla la Llei, nosaltres seríem parti-dàries d’incloure-hi la el trata amb fins d’explotació sexual i la prostitució com a tal, inspirant-nos en la tradició del feminisme nòrdic que la considera en tots els casos com un abús masclista i un delicte reprovable per la societat, i que obliga els poders públics a oferir suport i alternatives a les dones en situació de prostitució. Així ho reclamàvem ara fa dos anys amb el manifest “La Pau de les Dones”, amb el suport de centenars de personalitats. Lluny d’això, veiem comparèixer al Parlament, a títol d’expertes, persones i en-titats vinculades als lobbys de les indústries del sexe.
De la mateixa manera, quan s’esmenta l’impacte de les noves tecnologies i les xarxes socials en l’aparició de for-mes inèdites d’assetjament, ens sorprèn que no hi hagi cap referència a la pornografia, que ha tingut un desenvolupa-ment vertiginós i massiu en els últims anys, que exerceix una influència creixent en el comportament de joves i ado-lescents i que ha derivat en una apologia i una erotització sistemàtica del tracte degradant i la violència vers dones i nenes. Podríem dir el mateix amb relació a la denúncia dels atemptats contra els drets reproductius, en què s’obvia qualsevol menció als “ventres de lloguer”, un fenomen que afecta sobretot dones pobres d’altres països, però que té el seu origen en la demanda que es produeix a Occident i que ens revolta com a dones feministes i solidàries que som.
Però, si aquestes mancances són remarcables, encara sobta més la inesperada introducció en la proposició d’un apartat (punt 8) que pretén ampliar el marc de la Llei a col-lectius no binaris i trans, “que tenen una autoidentificació de gènere que no correspon al sexe assignat al nàixer”... Creiem que aquest tipus d’incorporació pot desvirtuar completament el sentit de la Llei. En qualsevol cas, una modificació d’aquest abast no pot ser introduïda per la por-ta de darrere, a corre-cuita, sense debat i sense cercar la
construcció d’acords tan amplis com els que es van acon-seguir el 2008. I és evident que, ara com ara, no hi ha un acord sobre aquesta qüestió dins del moviment feminista. Nosaltres pensem que tota persona, sigui quina sigui la seva orientació sexual o la seva forma de viure-la, té dret al respecte de la seva integritat i a l’empara dels poders pú-blics enfront de qualsevol discriminació. La defensa d’aquests drets pot ser l’objecte d’altres disposicions le-gislatives. Però la Llei de 2008 aspirava a protegir dones i nenes enfront de les violències que pateixen per raó del seu sexe; dit d’una altra manera, arran de la situació d’inferiori-tat, submissió o vulnerabilitat que la jerarquia patriarcal atribueix a les persones de sexe femení –i que, malgrat els avenços en matèria d’igualtat, persisteix en les nostres so-cietats. La pretensió d’ampliar el focus de la Llei transforma la meitat de la població en un “col·lectiu”, desdibuixant la
desigualtat estructural i específica de què són objecte les dones –desigualtat que requereix estris jurídics i polítiques públiques igualment específics per combatre-la.
Més enllà de les diverses opinions que puguem tenir al respecte, no és admissible que es produeixi un canvi tan significatiu en una llei que les dones d’aquest país sentim com a nostra sense un debat públic, rigorós i suficient. Hem d’aturar una dinàmica perversa que soscava la demo-cràcia i que consisteix en el segrest del debat ciutadà per lobbys i “experts” de part. No és admissible que ens tro-bem davant de fets consumats, amb noves lleis que poden soscavar drets adquirits o afectar la salut i el desenvolupa-ment dels nostres fills i filles, sense haver-ne parlat.
El Consell no hauria de donar el seu aval a un procedi-ment parlamentari que no permet el temps necessari per a una reflexió seriosa i participada. Més val endarrerir l’aprova-ció d’una llei per treballar-la bé, que no pas propiciar l’adop-ció d’un nyap que pot danyar els interessos de les dones.
Vocalia de dones de l’AVVEE Barcelona, 21/10/202
* Text presentat al Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) el 21/10/2020.
La llei que necessitem contra les violències masclistes: Pau de les Dones
6 DESEMBRE 2020 DONES
Debat on-line dintre dels actes del 25N del Consell de Dones del Districte de l'EixampleEl 26 de novembre... han parlat companyes
que van firmar el nostre manifest La Pau de
les Dones fa dos anys. Ens han explicat
les seves experiències en els diferents
espais polítics, socials i, evidentment,
feministes en què treballen, així com les
enormes dificultats que hi ha per fer sentir
la veu de l’abolicionisme.
Vàrem celebrar el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb nom-brosos debats i actes de denúncia d’una realitat que no no-més persisteix, sinó que s’ha agreujat durant la pandèmia.
Així ens ho assenyalava, fa unes setmanes, l’enquesta sobre violències realitzada pel Ministeri d’Igualtat. Però, després d’aquesta jornada, avui, el 26 de novembre, què fem per avançar, per canviar realment les coses?
Ja fa molt de temps que les dones lluitem contra aques-ta xacra social. Ja fa anys que hem obtingut, en l’àmbit estatal i a Catalunya, lleis i mesures per protegir la nostra integritat i les nostres vides. Però, malgrat que els avenços són encara molt insuficients, són objecte de reaccions hos-tils, d’intents de tirar-los enrere o de buidar-los de contin-gut. Les elits del patriarcat i els homes que s’aferren als seus privilegis ancestrals se senten amenaçats.
Avui en parlarem. I volem fer-ho des de la realitat quoti-diana, des de les percepcions i vivències de les dones dels nostres barris. Des dels seus orígens, encara sota la dicta-dura franquista, el moviment veïnal −i la nostra Associació en concret− sempre ha defensat els drets de les persones i, molt especialment, els drets de les dones.
Arreu del món, com a casa nostra, cada dia en tenim la prova: el sistema patriarcal, el règim de la dominació mascu-lina, comporta tota mena de violències –des de la mutilació genital al crim d’honor, passant pels matrimonis forçats o les imposicions en la manera d’anar vestit o l’aparença−, tota mena de discriminacions i d’injustícies, inacceptables en una societat democràtica. I arreu del món, com a casa nos-tra, constatem també que els mandats patriarcals es conju-guen amb el sistema capitalista –règim de desigualtats i opressions per antonomàsia−, de tal manera que són les dones pobres les que en pateixen les pitjors conseqüències.
Per això, necessitem lleis que reparin aquestes injustíci-es, que compensin les desigualtats. I necessitem polítiques que desenvolupin i facin efectives aquestes lleis. Avui as-sistim a un intent de soscavar aquests avenços legals i po-sar en qüestió els espais segurs conquerits per les dones, i això no ho podem permetre de cap manera.
La pandèmia –i la crisi social i econòmica que ha desfer-mat– han agreujat els problemes que arrossegava la nostra societat... i que afecten especialment les dones. Durant els mesos de confinament, les persones que han vingut a la nostra Associació per demanar ajuda han estat essencial-
ment dones. Elles també han estat les més nombroses a fer cua al banc d’aliments, a sol·licitar l’ajuda de Càritas o dels serveis socials de l’Ajuntament, que s’han vist desbordats... I això té un nom: feminització de la pobresa. Vet aquí el fons de molts problemes. Les dones han de sortir de la po-bresa per ser realment lliures d’escollir el que volen fer amb la seva vida. La responsabilitat de la societat és facilitar que tinguem opcions. Sense opcions, no hi ha llibertat.
El combat contra les violències masclistes és indissoci-able de la lluita contra la pobresa. Ho podem veure molt clarament quan parlem de prostitució. L’explotació sexual de les dones prospera sobre la devastació econòmica i l’empobriment de regions senceres del planeta. I cal dir que aquesta forma particularment odiosa i degradant de violèn-cia que constitueix la prostitució afecta totes les dones, no només aquelles que estan immerses en el món del co-merç sexual. Si acceptem que hi hagi un reducte de dones sotmeses als capricis sexuals i als rituals de dominació dels homes, totes les dones esdevenen prostituïbles. La prostitució sempre ha estat percebuda pel feminisme i el moviment obrer com un esclavatge del qual eren víctimes les filles més desvalgudes de les classes populars.
ORGANITZA: VOCALIA
DE DONES
DE L’AVVEE
No som
mercaderies
Plataforma Catalana pel �et a NO SER Pro�ituïdesPAU DE LES DONES
DEBAT
ON-LINE LA PAU DE
LES DONES
26 de novembre
18.00 h
PAU DE LES DONES
va ser el nom de la Lleisueca que incloïa la
mercantilització del cos de les dones com a violència masclista.
La vocalia de dones de l'AVVEE va ser
fa 2 anys a la iniciativa del MANIFEST amb aquest nom, signat per 500 personalitats, entre
altres, Iciar Bollain, Victòria Camps, Maria Rosa Cobo o Carlos Jiménez Villarejo… Actualment, les lleis espanyola
i autonòmica segueixen sense incloure la prostitució com una forma de violència ni tampoc contemplen altres formes de
mercantilització del cos de les dones (pornografia, ventres de lloguer) en un moment de creixement de la feminització de la pobresa.
ESQUERRA DE
L’EIXAMPLE
ASSOCIACIÓ DE
VEÏNS I VEÏNES
Per participar-hi envieu un correu a: [email protected]
7DESEMBRE 2020DONESNo som
mercaderies
Avui, sota la globalització i l’imperi de les indústries del sexe, això és més cert que mai. Cap legislació reguladora de la prostitució protegeix el dret de cap dona, només legitima el proxenetisme i afavoreix l’expansió de la prostitució. A França (amb una legislació abolicionista però amb una dota-ció insuficient per als programes socials de suport a les do-nes en situació de prostitució), hi ha aproximadament 40.000 dones prostituïdes. A Alemanya, on el comerç sexu-al està legalitzat, n’hi ha 400.000, provinents sobretot de les regions més empobrides de l’Europa central i oriental.
Demanar “drets laborals” en l’àmbit de la prostitució no és feminista, ni és d’esquerres. Proveu de redactar els ter-mes d’un contracte laboral, d’un conveni col·lectiu d’aquest “ram” o d’un “Estatut de la Treballadora Sexual”. A cada ratlla hi inscriureu una violació dels drets humans i dels drets laborals adquirits pel moviment sindical, començant pel dret elemental de les treballadores de no ser assetja-des. No es poden construir drets laborals per sota del llin-dar dels drets humans.
No, la prostitució no és i no serà mai una feina accepta-ble per a les dones. Aquesta institució és un obstacle a la nostra emancipació i ha de ser abolida. I cal insistir en aquest extrem: tots els intents de normalitzar la prostitució, totes les experiències de legalització –des d’Alemanya fins a Austràlia, passant per l’estat de Nevada– s’han saldat amb un fracàs. Un estudi de la London School of Econo-mics, realitzat l’any 2013 en 150 països, va trobar que allà on la prostitució era legal, el tràfic sexual tendia a augmen-tar. La banalització de la prostitució oculta el sofriment humà i la violència de què es nodreixen les indústries del sexe, i crea les condicions per a la proliferació del turisme sexual. No hem d’anar gaire lluny per constatar-ho. Barce-lona ja havia esdevingut, abans de la pandèmia, una des-tacada destinació d’aquest turisme. El nostre districte, l’Ei-xample, està farcit de pisos bordell on són explotades cen-tenars de noies orientals i d’altres nacionalitats.
Dins del feminisme, som una MAJORIA a denunciar la violència que representa la mercantilització del cos de les dones i a exigir canvis legislatius en conseqüèn-cia. Ho hem de dir clarament, rotundament i sense por ni autocensura.
Per això, l’any 2018, vam fer el manifest La Pau de les Dones. Volem una llei integral, inspirada en el model nòr-dic, que abordi la prostitució com una violència. La legisla-ció contra les violències masclistes ha de dir sense embuts que la mercantilització del cos de les dones és inaccep-table, perquè és violència i s’ha d’eradicar.
Ens en parla Teresa Mollà, escriptora...... que explicarà per què donem suport a la proposició
d’una llei estatal abolicionista, elaborada per un ampli ventall de col·lectius, associacions, juristes i activistes fe-ministes. Aquesta proposició fou presentada el passat 18 de novembre i serà traslladada als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats. Ha estat una feina extraordinària. Gràcies a aquestes companyes podrem veure l’enregistra-ment de l’acte telemàtic en què es va fer públic el text d’aquesta proposició de llei.
D’altra banda, en el capítol de les notícies negatives, hem de manifestar el nostre desacord amb la proposta de modificació de la Llei de 5/2008 del dret de les dones d’eradicar la violència masclista, que està tramitant amb caràcter d’urgència el Parlament de Catalunya; una modifi-cació que, pensem, soscava els fonaments d’una llei, im-pulsada en el seu dia per un ampli consens feminista.
D’això ens en parla Beatriz Silva, diputada al Parla-ment de Catalunya i veïna del nostre barri.
De la realitat de les dones immerses en la prostitu-ció i durant la pandèmia a Barcelona, ens en parla Natà-lia Massé de la fundació Apip-Acam.
Vocalia Dones de l’AVVEE26/11/2020
CADENA FEMINISTA 22N: “DAVANT LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, JUSTÍCIA FEMINISTA”
El video de l’acte (en 3 parts) es pot trobar a:http://www.avvee.org/25n-dia-internacional-contra-les-violencies-masclistes-i-despres-que/
8 DESEMBRE 2020 DONES
El Manifest signat el 2018, per què?Senzillament, per feminisme i cohe-rència. El feminisme ha de ser abolici-onista, car els drets de les dones en situació de prostitució són sistemàti-cament violats, com ho són llurs cos-sos. El 8 de març d’aquell any varem fer la primera vaga feminista global. I, aquelles que ja comencem a tenir una certa edat, varem poder comprovar amb quina força irrompia la nova ge-neració. Era el moment d’aprofitar aquella embranzida i fer un pas més en defensa de les dones, de totes les dones.
Objectius del Manifest: donar a co-nèixer l’origen d’aquesta activitat il-lícita, que obté tants beneficis o més que el comerç d’armes o de drogues a nivell mundial. Una activitat que no-més està basada en l’explotació sexu-al de dones vulnerables econòmica-ment d’arreu del món… i que són tractades com a bestiar. Dit d’una altra manera: es tractava de sensibilitzar l’opinió pública sobre la situació d’es-clavatge sexual a què són sotmeses aquestes dones a mans de proxenetes i puters.
Desmuntar el mite postmodern de la “lliure elecció”: prostitució i trata són indestriables. La pretesa “lliure elec-ció” només és un eufemisme que el patriarcat, poderós aliat del capitalis-me, ha inventat per disposar en tot moment de cossos de dones per a sotmetre-les, comprar-les com a mer-caderies i imposar-los tota mena de
practiques sexuals. La postmodernitat empara culturalment la voluntat patri-arcal de transformar aquests desitjos en lleis que garanteixin la seva domi-nació.
Això és, al capdavall, el que repre-senta la idea de legalitzar la prostitució: realitzar a la llum del dia els desitjos de proxenetes i puters, els uns guanyant diners a dojo i els altres satisfent llurs capricis sexuals i llur necessitat de do-minació. Alhora, es tracta de legitimar la idea que hi ha d’haver una reserva de dones, disponibles a tota hora per a ser
consumides sexualment. Això afecta les dones d’avui i les demà, car a través d’aquesta violència masclista exercida sobre les dones en situació de prostitu-ció, queda simbolitzat la submissió del conjunt.
Feliçment, les exigències del Mani-fest “La Pau de les Dones” de fa dos anys són pràcticament les mateixes que contenen els eixos de la recent-ment presentada Proposició de Llei Orgànica per a l’Abolició del Sistema Prostituïdor. En l’elaboració d’aquesta proposta feminista, àmpliament con-sensuada, també hi han participat per-sones i organitzacions signants d’aquell manifest.
Recordem aquests eixos, que són tres:
El primer té a veure amb la protec-ció de les dones en situació de prosti-tució, que queden excloses de qualse-vol responsabilitat i a les quals es garanteix el mateix marc de protecció, assistència i accés a la justícia que empara les víctimes de violència de gènere.
El segon està enfocat al desmante-llament del proxenetisme. No som mercaderies a disposició de la indús-tria de l’explotació sexual i les activi-tats dels proxenetes.
9DESEMBRE 2020DONESNo som
mercaderies
El tercer consisteix en un seguit de mesures destinades a desactivar la demanda de prostitució, sancio-nant penalment puters i proxenetes, tant si actuen individualment com de manera col·lectiva. En aquest sentit, tot i que per ser aprovada la Llei hau-rà de seguir encara un llarg recorre-gut al Congrés dels Diputats, estem molt contentes d’haver aconseguit aquest consens dins del món femi-nista, de tal manera que no només hem produït un manifest reivindica-tiu, sinó una proposició articulada de
llei orgànica, inspirada en el model nòrdic – que ha aconseguit grans èxits pel que fa a la recuperació de dones que es trobaven en situació de prostitució. Sense oblidar el fet d’assenyalar nítidament puters i pro-xenetes com els veritables artífexs d’aquest negoci.
Perquè el feminisme, si no és abo-licionista, no pot anomenar-se femi-nista. Serà una altra cosa, però no pas el feminisme tal com el definia Maria Moliner: “Doctrina que consi-dera justa la igualtat de drets entre
homes i dones. Moviment que pretén assolir la IGUALTAT entre dones i ho-mes”. Tot al contrari, el sistema pros-tituïdor vol mantenir l’ordre patriarcal, l’asimetria entre uns i altres. Un ordre que realitza els desitjos dels domina-dors a través de la submissió de les dones. I això mai podrà ser feminista. Moltes gràcies.
Teresa Molla i Castells26/11/2020
(L’acte es va fer en castellà, atesa la par-
ticipació de companyes de fora de Ca-
talunya. Traducció: Dones d’Enllaç)
DADES SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
A Espanya és assassinada una dona
cada setmana. Els jutjats van rebre
40.491 denúncies per violència
masclista sol en el 2n trimestre
de 2020.
Més de la meitat de les dones
espanyoles de totes les edats
reconeixen haver sofert
agressions masclistes, major
percentatge entre les més joves.
Si s'aprova la Llei 52008 se suplanta
la categoria jurídica DONA per
qualsevol que es declari tal, les
víctimes de violència masclista
quedaran ocultes i qualsevol s'emportarà
els recursos per a fer-li front.
Des de la declaració de la pandèmia
i el confinament les agressions
masclistes sofertes per les dones
en la llar ja havien augmentat
un 88% a l'abril i un 140% les crides
d'auxili al 016.
10 DESEMBRE 2020 PUBLICITAT
ESCOLA DE MÚSICA
Escola de dansa i música Elisenda Elisenda TarragóDANSA:
Royal Academy of Dance de la Imperial Society of Teachers of Dancing
PILATES
MÚSICA:
l’Associated Board of the Royal Schools of Music
Avd. de Roma 159 1r pisTel. 934 546 676
Muntaner, 83 BTel. 934 541 451
08011 Barcelonawww.elisendatarrago.com - [email protected]
11DESEMBRE 2020URBANISME
Bones notícies per al barri! El dimecres 11 de novembre se’ns va explicar, a la reunió conjunta dels Grups Impulsors de les Superilles de l’Esquerra i de la Dreta de l’Eixample, la determinació de l’Ajuntament de fer, abans d’acabar aquest mandat, una ampliació significativa de la Superilla del barri de Sant Antoni per sobre de la Gran Via. Es tractaria de consolidar i ampliar l’actuació provisional que hem vist aquests mesos amb la pandèmia, guanyant espai per al vianant −amb l’anomenat “urbanisme tàctic”− a Consell de Cent, Rocafort i Girona. L’objectiu és recuperar en deu anys un de cada tres carrers de la trama Cerdà, començant ara per aquesta zona. En el plànol que ens van passar s’hi veuen els trams que afectaria. I és important destacar tam-bé les quatre places, de 2.000 m2 cadascuna, que es crea-rien a les cruïlles d’alguns d’aquests carrers.
El projecte no només és important per reduir la contami-nació, un dels principals problemes de salut que tenim al nostre barri, sinó també perquè tothom tindria a menys de 200 metres de casa un nou tipus de carrer, un espai públic diferent, on la prioritat és per als vianants, el joc infantil i l’activitat esportiva i relacional (només passarien els vehi-cles imprescindibles i a 10 km/h!).
L’Ajuntament ha convocat un concurs d’idees per a equips de professionals multi-disciplinaris, per pensar com dissenyar cada “eix” i cada “plaça” concreta. A la reunió vam reclamar −i així es va recollir− que aquests equips tre-ballarien escoltant el veïnat, que ens hem d’organitzar per generar propostes i suggeriments de tot el que volem que tinguin en compte. Estem contents perquè els eixos de Consell de Cent i Comte Borrell, més la cruïlla/plaça on es creuen, és una molt antiga reivindicació (el Camí Amic fa 20 anys que ho reclama per tenir uns carrers agradables i se-
gurs perquè els infants es moguin pel barri amb més auto-nomia, de casa a l’escola, al parc, al poliesportiu... o quedin amb els amics). I per fi s’hi posa calendari i pressupost!
Des de l’Associació creiem necessari que, per altra ban-da, se segueixin aprovant mesures per millorar els entorns escolars i per reduir els pas de vehicles per la resta de car-rers, especialment a les “autopistes urbanes” que encara tenim: són importants els carrils bici que s’han instal·lat als carrers de París, València i Aragó, els nous laterals de la Gran Via dedicats al transport públic, les bicicletes i el pas-seig, un carril menys de cotxes a Entença... Però encara hi ha feina.
I la tercera pota a treballar és la de la millora del trans-port públic, perquè la gent tingui alternativa a l’ús del vehi-cle privat, especialment pels que s’han de moure fora de la ciutat: la unió del tramvia per la Diagonal, obres pendents a Rodalies RENFE, l’acabament de la L9 del metro... Només així es podrà limitar més dràsticament l’entrada de vehicles
(ja iniciada amb la ZBE i la remo-delació de la Meridiana) o que aquests travessin tota la ciutat per l’Eixample.
Ens pertoca ara a nosaltres ser proactius i recollir suggeriments per resoldre els problemes que s’hagin detectat (per exemple: s’ha d’escoltar molt les escoles, la gent gran i el comerç de proximi-tat, els tres grans beneficiaris d’aquesta transformació). Toca empènyer aquest procés i fer-ne pedagogia per ajudar a vèncer re-sistències. Tenim un barri molt dens, però pot millorar molt si guanyem aquest espai al carrer!
Vocalia d’Urbanisme
Superilla de l’Eixample (1a fase)
Concentració de les famílies de l'escola Auró (27/11/2020)
12 DESEMBRE 2020 URBANISME
LA RECUPERACIÓ DE L’ESPAI DE LA MODEL
L’Associació celebra aquest any el seu 45è aniversari i cap tema exemplifica mi-llor la seva història que la llarga lluita per la recuperació d’aquestes dues illes de l’Eixample. Els mitjans de comunicació ja n’han parlat una mica, però volem com-partir amb tot el veïnat les bones notícies que tenim. El resum d’aquest relat:
2016 Davant el progressiu deterio-rament del recinte, amb molts anys sense obres de manteniment, i veient que es tornava a parlar de la neces-sitat de construir una nova presó, el 2016 vam endegar l’enèsima cam-panya, constituint, amb una trentena d’entitats del barri i de la ciutat, la plataforma ciutadana «Fem Nostre l’Espai de La Model» per empènyer el seu tancament i aconseguir-hi un gran parc, un espai memo-rial i diversos equipaments públics.
2017 Ens preocupava, però, que el Pla Director del 2009 preveia encara
una zona terciària al carrer Nicaragua, on es podria construir hotels i ofici-nes, i calia lluitar per evitar-ho.
Anteriorment ja hi havia hagut acords entre administracions, però no s’ha-
vien complert. Aquest cop sí, a l’estiu es va tancar La Model després d’un
acord en què l’ajuntament comprava tot el recinte i cedia a la Generalitat
dos solars a la Zona Franca, perquè Justícia hi construís una nova presó i
un nou centre per a interns en règim obert.
2018 L’1 de gener l’Ajun-tament rep les claus i ini-
cia unes obres per obrir una
mica el recinte, prepara una
exposició retrospectiva i,
sobretot, convoca un pro-cés participatiu per decidir
el futur de La Model, que va
durar mig any. Hi van pren-
dre part les entitats del barri
i de la ciutat que van voler, i en va sortir una bona proposta: fer un gran parc i donar un nou ús als
principals edificis amb set equipaments públics, més habitatge social.
2019 La presó s’obre definitivament al veïnat i a la ciutat! S’anaren ampliant alguns usos provisionals del recinte (menys
dels que voldríem) i s’elaborà el nou Pla Director de La Model 2019, que substituïa l’anterior, anul·lant així el perill de cons-
truir hotels i oficines a tota la part del carrer Nicaragua. I es convocà un Concurs d’Arquitectes per ordenar el conjunt, per
encabir-hi tot el que s’havia aprovat, conservant, tant com fos
possible, el patrimoni arquitectònic de La Model.
13DESEMBRE 2020URBANISME
Ara s’obre un temps de modificacions del planejament (canviar el PGM) i d’elaboració dels projec-tes executius. Trigaran encara dos o tres anys a començar les obres dels encàrrecs definitius. Això ens porta a treballar en dues direccions. Per una banda, fent el seguiment i incidint sobre aquest procés de gestió urbanística, perquè no s’encalli ni es desviï. Per una altra, aconseguint que en aquest «mentrestant» s’obrin nous espais al recinte de La Model, més enllà del pati d’Entença i de les dues escoles que s’hi ha ubicat provisionalment en mòduls. En aquesta llarga transició, volem poder gaudir molt més de La Model recuperada!
A) Mentre l’equip guanyador redacta el projecte
definitiu (abans de l’estiu), el Grup Impulsor del Procés participatiu ha de seguir recollint l’opi-
nió del veïnat per incidir en el seu treball (està clar el «què» s’ha de fer, però cal afinar millor algunes coses del «com»).
B) Reclamem que s’elabori un pla ambiciós d’uti-lització del recinte de La Model en aquest llarg «mentrestant», començant per obrir un dels pa-tis com a espai d’estada (amb urbanisme tàctic, com s’ha fet en alguns carrers). I un Pla d’usos
per evitar que es desequilibri l’entorn.
Si voleu rebre informació o col·laborar d’algu-na manera en aquest procés, escriviu a [email protected]
2020 El projecte guanyador: «Model, Batega»
Ara s’ha conegut (amb força retard, pel Covid19) el projecte guanyador «Model, Batega» de For-gas Arquitectes, SLP / Planas Esquius Segatti, SCP, que recull molt bé el que havia sortit del procés participatiu, recollit en el nou Pla Direc-tor 2019: - Un gran parc (més de 14.000m2 de zona verda)- Uns 140 habitatges públics de lloguer- Espai memorial - Residència de gent gran i centre de dia- Institut-escola - Escola bressol- Poliesportiu- Espai de joves i per a cultura popular- Espai d’economia social i solidàriaConsultar https://lamodel.barcelona/model-batega/
I visitar l’exposició a la Model (caps de setmana)
ESQUERRA DE L’EIXAMPLEASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNSVocalia d’Urbanisme (des-2020)
I ho aconsegueix imaginativament, sense noves construccions que augmentin el volum edificat. Donen una segona vida, amb nous usos, als tres edificis importants del recinte. I guanyen espais semisoterrats, aprofitant el desnivell entre Rosse-lló i Provença.
I ARA, QUÈ
C/Calàbria 262 Tel 93 453 28 79 web avvee.org
14 DESEMBRE 2020 PUBLICITAT
BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE
Dies feiners de 7 a 22h.Dissabtes de 8 a 20 h.Diumenges i festius de 9 a 14h.
Piscina OlímpicaSala de CardiovascularSala de CiclingSala de Spinning
SaunaBany de VaporArmari d’us diariClasses dirigidesPilates
Diferents tipus d’abonament mensual
Classes d’AquagymCursos de Natació
Paris, 114 • 08029 Barcelona • Tel. 93 410 92 61
e-mail: [email protected] • web: http://www.piscinasantjordi.cat
15DESEMBRE 2020ÀLBUM FESTA MAJOR
DL Exposició sobre
transformació urbanística
del barri
ME Teatre: “No és un
país per negres”
16 DESEMBRE 2020 ÀLBUM FESTA MAJOR
Presentació revista n.98 de l’AVVEE
Ballets Elisenda Tarragó
17DESEMBRE 2020ÀLBUM FESTA MAJOR
Conferència “Passat i futur de 2 equipaments emblemàtics del barri – Hospital Clínic – Recinte de l’Escola Industrial
Havaneres
Bicicletada
18 DESEMBRE 2020 ÀLBUM FESTA MAJOR
Conferència “Passat i futur de 2 equipaments emblemàtics del barri – Hospital Clínic – Recinte de l’Escola Industrial
D Xerrada “Viatges pel món”
M Prego i concert de cloenda contra les violències masclistes
19DESEMBRE 2020HABITATGE/SOLIDARITAT
Desnonaments en pandèmiaLa situació sanitària ha aturat i ha tras-balsat les nostres vides de tal manera que les nostres llibertats han quedat limitades. Però aquesta nova normali-tat, aquesta limitació dels nostres drets, no afecta d’igual manera a tot-hom. Hi ha un gran nombre de perso-nes que ja veien minvats els seus drets bàsics molt abans de la pandèmia, i ara aquesta situació s’ha accentuat. Una de les múltiples circumstàncies en què es troben és la privació del dret a un habitatge.
L’AVVEE sempre ha tingut present la defensa del dret a un habitatge dig-ne i assequible; en aquest sentit, en els últims dos anys, s’ha pogut conso-lidar el projecte d’assessorament i acompanyament de persones que pa-teixen alguna problemàtica relaciona-da amb aquest tema: pujades de llo-guer, hipoteca, pobresa energètica, mobbing, desnonaments, etc.
Tot i saber que existien aquestes situacions, no va ser fins que es va do-nar el servei que es va poder dimensi-onar el problema; encara que, malau-radament, segueix sent tabú.
Des de llavors, amb una afluència quinzenal, hem anat rebent nombro-ses demandes d’assessorament i acompanyament, gairebé totes sobre problemàtiques relacionades amb el mobbing immobiliari per part de fons voltor o grans tenidors cap a dones grans que viuen soles o amb menors a càrrec.
Amb l’arribada de la nova normali-tat i el fet de poder tornar a treballar semi presencialment al nostre local, les demandes han augmentat. El per-fil de les persones demandants del servei s’ha ampliat a dones i homes grans que viuen sols, persones amb diversitat funcional, famílies amb me-nors i persones dependents a càrrec, etc. Però els responsables segueixen sent els mateixos: grans tenidors i fons voltor.
En un període de dues o tres set-manes, vam rebre quatre notificaci-ons de desnonaments i consultes de persones ja desnonades que no teni-en un allotjament alternatiu. La pan-dèmia segueix aquí, el problema sani-tari continua present, però els nostres
veïns i veïnes no poden conservar les seves llars.
No perdem de vista les lluites veï-nals, que la crisi sanitària no ens faci oblidar totes les problemàtiques que ja existien, no permetem que aquestes injustícies segueixin tenint lloc amb to-tal impunitat. Plantem-nos, defen-sem-nos. Avui li passa al nostre veí, però demà ens pot passar a qualsevol de nosaltres.
Defensem el nostre barri.
Laura Alonso da Costa
Ja fa dies que les notícies que ens arri-ben des de Moria, a l’illa grega de Les-bos, ens preocupen i ens indignen. Però ja fa temps que la situació és alarmant. I ara hi ha xifres que permeten quantifi-car-ho. Segons un estudi del Grup d’Ac-
ció Comunitària, especialitzat en la re-cerca en els àmbits de la salut mental, la violència política i els drets humans, el camp de Moria és un espai de tortura.
L’estudi demostra, a partir de dife-rents instruments d’avaluació internacio-
nals, que aquestes persones hi estan tancades en unes condicions “oberta-ment de maltractament”. Per citar només dos exemples: el 100% dels refugiats de Moria han passat gana i el 41% de dones han patit abusos sexuals.
Camp de refugiats de Mória
20 DESEMBRE 2020 PUBLICITAT
CLÍNICA DENTALR. DEL SOL
Todas las especialidades
Dr. Luis Carlos Ruisánchez Capdet
Dra. Rosario del Sol Solano
Dra. Eva Mª. Pérez Barbero
Vllarroel, 164, 1º 1ª08036 Barcelona Tel. 93 454 22 50
Mallorca, 163
Tel. 93 453 35 00
Un nou concepte d'atenció per a la gent gran
• Habitacions dobles i individuals amb bany complet
• TV, telèfon directe i caixa de cabdals a l'habitació
• Curtes i llargues estances
• Personal amb àmplia experiencia
• Espaiosa terrassa, solarium
• Servei d'animació sòciocultural
• Biblioteca, sales de jocs, saló TV, vídeo, perruqueria
• Assistència mèdica-sanitària permanent, recuperació post
operatòria i funcional
• Places concertades amb la Generalitat
• Centre de dia
Tel: 634 490 151 - [email protected] - [email protected]
Portem 40 anys al seu servei i ens agradaria
continuar al seu costat.
Perquè oferim confiança, ràpidesa i eficacia en els tràmits, i sobretot,
perquè la nostra prioritat són las personas i aclarir
tots els seus dubtes.
• Derechos inmobiliarios• Reclamación de impagos• Concurso de acreedores• Herencias y derechos sucesorios• Derecho bancario y consumidores
• Accidentes y responsabilidad civil• Ley de segunda oportunidad• Creación de empresas y constitución de sociedades• Subvenciones• Asesoría financiera
21DESEMBRE 2020EQUIPAMENTS
Alguna cosa es va aclarint, enmig de l’espessa boirina que envolta encara l’ampliació de l’Hospital Clínic. Després de mesos de vaguetats i d’indefinició –i si no es produeix cap gir inesperat de guió–, tant l’Ajuntament com la Diputació de Barcelona semblen entendre per fi que aquest projecte no es pot encabir dins del recinte de l’Escola Industrial..., llevat que acceptéssim arrasar literalment tot el que hi ha actualment, que no és poc. Que se’ns perdoni la immodès-tia, però si no ho diem nosaltres ningú no ho farà: en la re-flexió i en el pronunciament que, en aquest sentit, hem po-gut finalment escoltar de boca del senyor Jordi Martí, regidor del Districte de l’Eixample, deu haver pesat la inqui-etud manifestada pel moviment veïnal i la societat civil pel que fa a la preservació del patrimoni i la funcionalitat d’un espai pacificat que representa la superfície de dues illes al bell mig de la zona més densa de la ciutat.
Ja fa temps que l’Hospital Clínic aspira a créixer. Prou bé que ho sabem a l’Esquerra de l’Eixample. De fet, el solar de Germanetes, on s’està duent a terme un conjunt d’equipa-ments educatius i residencials, fou cedit a l’Ajuntament mit-jançant una permuta amb l’emplaçament de l’antiga caserna de bombers del carrer Provença, on el Clínic projectava am-pliar les seves instal·lacions. Aquests plans mai no van pros-perar, i aquest solar, adossat al Mercat del Ninot, acull avui de manera provisional un jardí. Es va parlar, durant els anys més durs de l’última recessió, de dificultats econòmiques. Més endavant, s’evocarien problemes tècnics, lligats al pas del túnel de l’AVE, per establir una connexió operativa entre el vell hospital i les noves dependències a construir. Ara, però, sembla que el problema seria més aviat d’espai. El Clí-nic diu que en necessita més, molt més.
De quina superfície exactament estem parlant? Quines serien les dimensions i característiques del projecte que el Clínic té en ment? No ho sabem. Ni tan sols sabem si els mateixos responsables ho tenen clar. El cas és que, a l’es-tiu, la premsa es va fer ressò, com si la cosa ja estigués prou lligada entre l’Hospital i les administracions concerni-des, d’un pla pel qual es posaria el recinte de l’Escola In-dustrial a disposició d’un projecte de grans dimensions. Des del Districte ens diuen ara que això era una informació esbiaixada, un globus sonda llençat pel Clínic que segura-ment ha començat a agitar-se davant la possibilitat d’aco-llir-se als fons de finançament anunciats per la Unió Euro-pea. El cert, però, és que aquest anunci va suscitar inquie-tud. Naturalment, ningú pot desitjar més que nosaltres que un gran centre de referència, alhora hospital comunitari i altament especialitzat, capdavanter en recerca biomèdica, estretament vinculat al barri i a la ciutat, desenvolupi plena-ment les seves potencialitats. Però la idea d’ubicar un gran complex hospitalari a l’Escola Industrial ens semblava un despropòsit. El seu recinte acull, a més a més de depen-dències de la Diputació, un valuós patrimoni arquitectònic, instal·lacions esportives i educatives, infraestructures, zona verda... Estàvem parlant de pèrdues irreparables per a la
ciutat i d’interrogants inquietants sobre el futur d’equipa-ments que són vitals per a l’Esquerra de l’Eixample.
Des de les associacions veïnals de l’Eixample i la FAVB es va llançar un crit d’alerta i es va començar a demanar explicacions a les parts implicades. Ben aviat, amb la col-laboració del Col·legi d’Arquitectes i d’altres entitats de pro-fessionals compromesos en la defensa del patrimoni, de SOS Monuments i de la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, es constituiria la plataforma “Un nou Clínic és possible, salvant el recinte de l’Escola Industrial” per re-clamar que “l’Escola Industrial sigui qualificada com a Bé
Cultural d’Interès Nacional, com a referent emblemàtic de la
modernitat catalana amb més de 100 anys d’història”, així com la preservació “d’un dels pocs espais lliures que queden
a la trama Cerdà, garantint que tot el recinte segueixi obert al
barri, i conservant les activitats docents, esportives i socials
que actualment s’hi desenvolupen”. En el decurs de la Festa Major de l’Esquerra, l’AVVEE va organitzar un primer debat sobre la qüestió. La posició municipal era aleshores vaporo-sa, i no anava gaire més enllà del desig de conservar el Clínic al barri –cosa que, a aquestes alçades, ningú sap què vol dir ni què implica. La pressió va permetre, tanmateix, de saber que, prèviament a la polèmica, l’Ajuntament havia suggerit la possibilitat de realitzar el projecte a la Fira de Montjuïc... i que el Clínic la va desestimar per manca d’espai!
Ara hem avançat una mica. Però déu-n’hi-do el nivell d’opacitat i d’informacions contradictòries. De vegades hem tingut el sentiment que, des del Clínic, es diu a cada interlocutor allò que vol sentir. Parlant amb el Col·legi d’Ar-quitectes, no es va descartar, per exemple, la possibilitat de descompondre les activitats del Clínic (assistencials, docents, de recerca) en diferents emplaçaments. Una hipò-tesi perfectament raonable que permetria, per exemple, garantir la funció comunitària de l’hospital a l’Esquerra de l’Eixample, sense condicionar-ho tot a l’exigència d’un dis-seny unificat, impossible d’encabir d’una sola peça al barri. Ja és hora, doncs, que el Clínic abati les seves cartes i que tothom parli amb claredat.
L’hora d’abatre les cartes
22 DESEMBRE 2020 EQUIPAMENTS
Hem sabut pel regidor del Districte que ben aviat se sig-narà un protocol que fixarà el marc del diàleg entre l’hospital i l’administració municipal per tal de construir una solució adient a les necessitats del projecte i l’interès de la ciutat. De fet, estem parlant d’un projecte de gran abast. És important que, a partir d’ara, les coses es facin de manera transparent i participada. No podem ignorar que el Clínic és –i serà més encara– una joia cobejada per molts interessos privats, de-sitjosos de propiciar i explotar derivades mercantils d’un
centre tan prestigiós. El com condicionarà molt el què. L’em-plaçament o emplaçaments que puguin proposar Ajunta-ment i Diputació, les permutes que es puguin negociar, sen-se oblidar l’empara que donin al projecte davant d’Europa, permeten a les administracions públiques tibar legítimament per tal que el resultat jugui a favor del bé comú. Hora d’aba-tre les cartes. Juguem les nostres amb intel·ligència.
Sylviane Dahan
Memòria Històrica de l’Escola Industrial de Barcelona (1914- 1985)Formació i aprenentatges tècnics, científics i industrials,
cultura i activitats institucionals i socials
En aquets moments de canvi i de pos-sibles nous usos del recinte de l’Esco-la Industrial, SOS Monuments ha con-siderat necessari recollir la memòria històrica d’aquest recinte, com un dels eixos vertebradors de la seva catalo-gació com BCIN, i com a part de les recerques que es desenvolupem per la Plataforma “Un nou Clínic es possible,
salvant l’Escola Industrial”.
L’objectiu es recuperar la memòria i el patrimoni immaterial d’aquest gran recinte, a través dels records de les per-
sones que foren alumnes, professors, tècnics, funcionaris i altres, que poden aportar una visió, mes enllà de relats institucionals, records personals i dels seus familiars. Aquests relats ens han de permetre valorar la tasca duta a ter-me en aquest recinte des d’un punt de vista socialment transversal durant els
mes de cent anys de la seva historia.Les persones interessades en for-
mar part d’aquests relats, podem dei-xar les seves dades i la seva disposi-ció per una breu enquesta.
María-Cruz SantosSOS-Monuments
Seguim recollint signatures per fer sentir la veu de la ciutadania en la defensa de l'Escola Industrial. Volem un Hospital Clínic capdavanter i també volem protegir el patrimoni d'un dels equipaments més emblemàtics de la ciutat. És possible! Ens ajudes firmant i fent-ne difusió?
https://www.favb.cat/plataforma-un-nou-cl%C3%ADnic-és-possible-salvant-el-recinte-de-lescola-industrial
Plataforma "Un Nou Clínic és possible, salvant el recinte de l'Escola Industrial"
23DESEMBRE 2020EL BARRI
Els veïns i veïnes del carrer d’Enric Granados volem manifes-tar la nostra preocupació per la situació del carrer davant l’increment d’establiments de bars de tapes i restauració els darrers mesos i anys amb les seves respectives terrasses.
El carrer s’ha convertit en una zona de restauració i d’oci nocturn en detriment del comerç tradicional –obligat a tancar o a canviar d’ubicació– i de la convivència amb els veïns i veïnes afectats pels efectes que produeix la massificació de terrasses i els seus horaris (majoritàriament nocturns).
Molts comerços han tancat els darrers anys, d’altres han hagut de marxar –molts davant la impossibilitat de pa-gar uns lloguers desorbitats, com és el cas de l’emblemàtic “Vídeo Instant”; són uns preus que només poden assumir les grans cadenes de restauració, tapes i oci nocturn.
Hem hagut de veure com la restauració amb les seves terrasses s’han fet amos i senyors del carrer. I han arribat per quedar-se, per fer negoci i per créixer. Hem estat testi-monis de com es desmuntava el mobiliari urbà –cadires i bancs– i es retiraven arbres per posar en el seu lloc les ca-dires i les taules d’una nova terrassa. Tot davant de la mira-da impotent del veïns, conscients de la desigualtat de for-ces i que ens tocarà ser David contra Goliat. Conscients també de la poca –o nul·la– empatia i escolta que trobarem i trobem des de fa anys en l’administració i les autoritats competents: hi ha algú a l’altra banda?
Què volem i què demanen? Tornar al just equilibri del que hauria de ser el carrer, amb un pla que fomenti l’establiment del comerç tradicional i no l’obligui a marxar, i que reguli l’adjudicació de noves llicènci-es d’establiments de bars i restauració. I si cal revertir el que s’ha fet malament –llicències actuals i sense mesura per a les terrasses–, ser valents i fer-ho. Segur que l’Ajuntament hi trobarà solucions, com les ha sabut trobar per a altres àm-bits. Bé se n’han trobat per regular el trànsit, la circulació de vehicles contaminats, etc. No pot ser que el carrer tingui 80 establiments de bars i restauració, i que en trams com ara el comprès entre els carrers Provença i Mallorca el nombre si-gui de 13 establiments amb un seguit de terrasses (13) sense cap distància a les dues bandes de vorera.
Estem parlant d’un problema de soroll nocturn, de con-taminació acústica i ambiental, de brutícia, de salut pública
i de convivència. El soroll de l’oci nocturn ens afecta en la nostra vida diària. No ens deixa dormir, i ens obliga a trucar, nit sí nit també, a la guàrdia urbana. Però seguim igual...
La pandèmia i les restriccions han obligat a tancar els bars i les terrasses en el primer confinament. Quan van obrir de nou vam veure i viure l’ampliació dels espais desti-nats a les terrasses. I amb total incredulitat vam ser testi-monis de la seva gentrificació i massificació, del no guardar ni respectar cap mena de distància entre taules i terrasses diferents, i dels grups de gent dreta a la vorera i davant les portes de les finques, bevent i esperant torn per seure a la terrassa. Estem parlant del mes de juny, juliol i agost, però també de setembre i octubre. Aquests darrers, uns mesos en què es demanava responsabilitat a tots i restringir les trobades de grups. Si les autoritats públiques i els epidemi-òlegs volien saber on i com es contagiava la gent, només calia que vinguessin a veure-ho al carrer Enric Granados, entre Provença-Mallorca, a la plaça del Doctor Letamendi i a altres punts del carrer. Ara, amb la nova reobertura, torna-rem a patir la mateixa situació.
Estem parlant d’un problema de convivència, de mob-
bing als veïns a causa de la massificació i el soroll nocturn de les terrasses, de salut pública. Però també estem par-lant del model de barri i de ciutat que volem.
Demanem visió i llums llargs, perquè els desgavells que han passat i estem vivint i patint al carrer d’Enric Granados són només l’embrió del que pot passar i passarà a curt termini en altres carrers i zones de l’Eixample i de la ciutat, per a desgràcia de tots els seus veïns.
Cristina Català Puigbó SOS CARRER ENRIC GRANADOS
Carrer d’Enric Granados: un desequilibri crític entre terrasses i veïns
24 DESEMBRE 2020 EL BARRI
El millor barri del món... per qui?L'Eixample és el districte amb més llicències de terrasses i taules
25DESEMBRE 2020EL BARRI
Maria Rosa, et trobarem molt molt a faltar!El cartell que penja a l’entrada de la Farmàcia Llambí, al carrer Provença núm. 71, l’han fet els companys de fei-na de la Maria Rosa i ens anuncia: “La nena se’ns jubila”.
La Maria Rosa va comunicar-nos a la clientela habitual de la Farmàcia Llambí que ja li havia arribat l’hora de la jubilació, el descans merescut quan arriba l’edat després d’anys de treball i de servei al barri. Vam dir-li que la tro-baríem a faltar i que sempre recordarí-em el seu tracte afectuós i familiar així com els seus consells professionals.
Durant quaranta-sis anys ens ha acompanyat en les nostres demandes quan entràvem a la farmàcia. Ens ha donant consells i, si calia, paraules d’ànim, cosa que sap fer molt bé, sempre amb un somriure com a mos-tra de la seva qualitat humana.
Es preocupava per saber com ens trobàvem nosaltres o un familiar que feia dies que no veia. Ha viscut des del seu lloc de treball el naixement de molts fills i filles del barri, i l’evolució de tots i totes a mesura que han pas-sat els anys.
La Maria Rosa ens explica que va començar a treballar a la Farmàcia Llambí l’any 1974. D’aquella època re-cordem l’Agustí, auxiliar d’infermeria major; la Carmen, la senyora Llambí i
mare del Francisco, farmacèutic i der-matòleg, i el Jordi, el noi dels encàr-recs.
En Francisco, farmacèutic, prepa-rava productes dermatològics que es venien a la farmàcia i, per encàrrec, li
demanàvem el tractament més esca-ient per a la nostra pell.
La Maria Rosa, agraïda per l’afecte que ha rebut, ens dedica unes parau-les de comiat:
“En la meva feina d’auxiliar de far-màcia sempre ha estat present la res-ponsabilitat abans que res. En aques-ta feina, era primordial per a mi inten-tar que les persones que entraven a la farmàcia estiguessin segures que so-bre els seus dubtes, preguntes, medi-cació, etc. estarien ben ateses. Da-vant la meva pregunta, “què desit-geu?”, tenien la confiança que jo era una persona que intentava sempre assessorar de la millor manera possi-ble. El que més desitjava és que se n’anessin complagudes i estic con-vençuda que he arribat a aconse-guir-ho. Estic molt satisfeta de la fei-na feta durant els anys viscuts ate-nent a la farmàcia. I contenta per les amistats i companys que he tingut i m’emporto”.
Maria Rosa, t’ha arribat la jubilació, s’han acabat les presses i els horaris. Les obligacions diàries queden enrere. És el moment d’aprofitar el temps per gaudir i fer allò que més t’agradi. Desit-gem que gaudeixis del temps lliure i sobretot que et cuidis molt.
Estem segurs que els teus com-panys i companyes de la Farmàcia Llambí continuaran donant-nos un bon servei als veïns i veïnes del barri.
Carme Álvarez
Eixos verds i placesEl confinament ha donat molt de temps a les persones per a pensar, especialment a les grans.
Als 83 anys tinc temps de sobres per a poder passejar pel barri, però no puc dir que estigui massa contenta amb la nova remodelació dels carrers del nostre districte. Entenc que, segurament, a llarg ter-mini serà molt positiu, però em costa d'acceptar, pot ser que per l'edat.
És veritat que els vianants disposem de més espai per a caminar pels carrers, però no hi ha bancs perquè puguin asseure's les perso-nes amb dificultats de mobilitat. Si en lloc dels blocs de ciment, es col·loqués algun tipus de mobiliari urbà que facilités el descans quan se surt a passejar, estic segura que molts més ciutadans sortirien al carrer a gaudir del nostre barri, del qual estem molt orgullosos i ens agrada.
Montserrat Roma
26 DESEMBRE 2020 EL BARRI
S’asseu a terra en posició iogui, barret al cap i vestit amb pantaló i camisa a l’estiu i anorac a l’hivern. S’adapta a la intempèrie.
Abstret en la lectura, no mira la gent que passa. El saludes: “Adeu, Joan!” “Adeu, adeu!” respon, i baixa la mirada cap al seu llibre o revista. Sempre té una lectura a les mans; moltes d’elles regal del veïnat. Sabem que, sobretot, li agraden les novel·les d’aventures, de l’oest i policíaques.
En Joan és un veí extern que des de fa més de vint anys està fix al barri els dies laborables; els caps de setma-na i els festius no ve per aquí. Té altres llocs on l’hem vist amb el seu carret ple de llibres o tocant l’orguenet, com la plaça de Sants, l’avinguda del Paral-lel o la plaça de Catalunya. La seva dona té una parada al encants i el seu fill l’acompanya en els darrers anys per carretejar l’orguenet.
Es va instal·lar a la sortida del me-tro d’Entença, sortida Rocafort, cos-tat Besòs. Des del primer moment que va arribar al barri, era un delit es-coltar la música del seu orguenet. Gi-rava la maneta de l’òrgan i en sortien
músiques populars ballables que for-maven part de la nostàlgia de la cul-tura i de la moda musical antiga. Pas-sats uns anys, una veïna el denuncià perquè li molestava el soroll de la mú-sica. Les cançons es van aturar du-rant un temps no gaire llarg. Com que en Joan necessitava la música, ja que formava part de la seva vida i li agra-dava donar alegria al barri, van arribar a un acord amb la veïna i tornà a girar la maneta a canvi d’abaixar el volum de la música.
Era prim i petit i formava part de les persones entranyables dels Jardins Montserrat juntament amb el personal del quiosc de l’Olímpia, amb qui tenia relació de veïnatge. En els darrers anys necessitava l’ajuda del fill per ar-ribar fins al lloc d’estada. Les cames ja no l’aguantaven bé.
Va suportar la nefasta remodelació dels jardins Montserrat assegut contra les tanques del barrat de les obres i
anava canviant de lloc en funció del moviment d’aquestes. L’esmentada remodelació també el va afectar. Sabí-em que havia empitjorat de salut però no volia anar a l’hospital. Així ens ho va fer saber un dia! Ens enyoràvem per les seves absències, que cada cop so-vintejaven més, fins que no els vam tornar a veure, ni a ell ni al seu fill.
Durant la pandèmia, un dia dels que sortírem a passejar per la carrete-ra de Sants/Hostafrancs, que lliure de cotxes està oberta a la ciutadania, ens creuàrem amb el fill d’en Joan. Era a prop de la plaça de Sants. Li demanà-rem per ell i ens digué que el seu pare havia mort feia uns mesos.
Aquest relat l’escric en record d’en Joan i el seu fill, que van ajudar a fer el barri més humà i formaren part de la col·lectivitat de forma activa i creativa.
Carme ÁlvarezBarcelona, 23 de novembre de 2020
Prenent el pols al meu carrer, en Joan
SI EStà INtErESSat a PUblICar UN aNUNCI EN la NoStra REVISTA, CONTACTI AMB NOSALTRES A TRAVÉS DE:
e-mail: [email protected]
o al telèfon: 934 532 879
27DESEMBRE 2020EL BARRI
El civisme està lligat al concepte de civilitat, que apareix quan es produeix un canvi en les regles socials que ha-vien regit fins al segle XVI. Abans d’aquest concepte, qualsevol mani-festació que avui es podria considerar com a privada transcorria en l’espai públic. La civilitat propicia un intercan-vi en què cadascuna de les parts fa que l’altra se senti bé durant una tro-bada. És per aquest motiu que ens hem dotat de normes i convencions, perquè tots puguem gaudir de la nos-tra comunitat i el nostre entorn.
Per tot això, hauríem de prestar molta atenció a aquells comporta-ments poc cívics, dels quals només esmentem alguns exemples: deixar que la nostra mascota faci les seves
necessitats on li vingui de gust (co-merços, mobiliari urbà, etc.) sense fer-se càrrec de netejar els residus (lí-quids i sòlids); llençar els guants de plàstic i les mascaretes a la vorera; incomplir els senyals de trànsit (via-nants, cotxes, motos, bicicletes i pa-tinets); deixar els residus i altres an-dròmines fora del contenidor quan hi ha deixalleries per fer-ho, apropiar-se de plantes dels espais verds i dels jar-dins públics, etc.
És important el paper de l’Adminis-tració, que hauria de posar en marxa més campanyes informatives, millorar els serveis de neteja, incorporar i man-tenir el mobiliari urbà, etc. Reclamem, doncs, de les entitats públiques allò que considerem que és necessari. D’altra banda, esforcem-nos per fer una reflexió sobre quins tipus de com-portaments i hàbits tenim i què està a les nostres mans millorar. Segurament tots trobarem alguna àrea susceptible de millora. El civisme depèn en bona part del nostre comportament indivi-dual i el respecte vers els altres i el nostre entorn públic.
Time Out Internacional ha escollit l’Esquerra de l’Eixample com el millor barri del món del 2020 entre 40 veïnats (https://t.co/r6PuZ9F9g). La principal raó d’aquesta distinció ha estat el fort sentiment de comunitat que ha de-mostrat el barri en temps difícils. S’ha
tingut en compte l’esperit participatiu del barri, la diversitat cultural, l’oferta gastronòmica, i els seus comerços i mercats. Per què no fem del civisme també una característica essencial i distintiva d’aquest barri?
Elena Ruiz Albiol Veïna de l’Esquerra de l’Eixample
Novembre 2020
Fem del civisme un senyal d’identitat
Les veïnes i veïns dels Jardins Montserrat farts de la conta-minació acústica i del medi ambient que produeix la zona d’esbarjo de gossos que va instal·lar l’Ajuntament en els esmentats jardins a la zona de Rosselló amb Rocafort, hem sol·licitat en reiterades ocasions a la Regidoria de l’Eixam-ple que l’espai torni a ser per a ús exclusiu dels infants, tal com va ser concebut en el Pla General Metropolità.
Així mateix, demanem que en tot l’espai del parc infantil es compleixin les ordenances municipals sobre la presèn-cia d’animals domèstics a la via i als espais públics.
Aquesta demanda l’hem fet arribar a la Regidoria de l’Eixample mitjançant el Consell de barri del 5 de novembre de 2020, la reiterem en el del 30 de novembre de 2020 i en la Taula d’Emergència Climàtica de l’Eixample de l’11 de novembre de 2020.
Carme ÁlvarezSòcia de l’AVVEE i membre del
veïnat afectat dels Jardins Montserrat
Per defensar la Salut Pública s’ha d’acabar amb la problemàtica de contaminació acústica i de contaminació del medi ambient als Jardins Montserrat
28 DESEMBRE 2020 EL BARRI
Des de l’Eix Comercial Nou Eixample, l’associació de co-merciants de l’Esquerra de l’Eixample, treballem i donem suport als establiments i empreses que exerceixen la seva activitat comercial al barri, realitzant accions de promoció, comunicació i dinamització comercial.
Si tens un establiment a l’Esquerra de l’Eixample, con-tacta amb nosaltres i t’informarem de tots els serveis que oferim en www.noueixample.cat
Aquí teniu les ACTIVITATS NADAL-REIS 2020/2021 que us hem preparat.
El comerç il·lumina els carrers del barri amb les llums de Nadal.
Desembre 2020• DurantelmesdedesembreparticipaalRASCA de
NADAL del Comerç. Els establiments del barri repar-tiran butlletes del Rasca (gratuït) per les teves com-pres a comerços i restauració.
• VendadeLoteria de Nadal a les botigues del barri. Juguem el número: 18.500. Juga amb el comerç!.
• SORTEIG D’UNA BICICLETA ELÈCTRICA (valorada en 1.245€). Fins al 30 de desembre. Participa en el sorteig amb les teves compres de Nadal a les boti-gues de l’Esquerra de l’Eixample. El número premiat ha de coincidir amb el primer premi del Sorteig de La Grossa de Nadal el 31 de desembre 2020. Molta sort!.
• 8a FIRA de NADAL. Del 17 al 23 de desembre. La Fira de Nadal de l’Esquerra de l’Eixample on trobaràs el regal més original. Lloc: C/Mallorca, 133 entre Vi-llarroel i Casanova. A les placetes exteriors del Mercat del Ninot. Vine a gaudir d’un Nadal molt especial!.
• Activitat d’animació gratuïta “L’EXPLORADOR DE
BOTIGUES”. Dimarts 30 de desembre. Durant el matí es faran 3 passis: 11:30h - 12:15h - 13:00h. Lloc: Pla-ceta exterior de Mercat del Ninot.
Reis gener 2021• 4 de gener - Activitat d’animació gratuïta “EL
SENYOR BOTIGUER”. Lloc: Jardins Montserrat (en-tre Rosselló/Rocafort). Durant tot el dia: 3 passis al matí: 11:30h - 12:15h - 13:00h i 3 passis a la tarda: 18:00h - 18:45h - 19:30h
• 4 de gener - El Patge Reial visita l’Esquerra de l’Ei-xample. El Patge Reial recollirà les cartes dels nens i nenes del barri. Lloc: Jardins Montserrat (en-tre Rosselló/Rocafort). De 12:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h.
Eix Comercial Eixample: activitats nadal i reis
29DESEMBRE 2020MEDI AMBIENT/MOBILITAT
Text presentat a la Taula d’emergència climàtica i medi ambient del districte de l’eixample
Benvolguts i benvolgudes:
Al meu parer uns factors importants a tenir en compte en l’emergència climàtica i el medi ambient en les ciutats té a veure en com s’interaccionen, actuen i guarden el sentit de respecte cap a la natura: les necessitats de les perso-nes, dels animals i dels espais verds.
El desequilibri trenca les normes de convivència que han d’existir.
Presento una problemàtica important i que ens preocu-pa, a nivell del veïnat i també de l’AVVEE dins del medi am-bient, l’ecologia urbana i la salut i benestar de les persones!!
Atès que el barri de l’Eixample és el que té més gossos per habitant de la ciutat s’haurien de dictar ordenances amb mesures de convivència que actualment no existeixen a nivell municipal.
1) Mesures perquè els tenidors de gossos no malmetin la convivència i el civisme: no permetre el sorolls de lladrucs, ni les miccions i defecacions en qualsevol espai de la ciutat.
Proposem ordenances municipal clares de comportament per als tenidors de gossos pel que fa al sorolls dels lladrucs.
Més pipicans als carrers i places i així evitar els orins i les defecacions indiscriminades en les voreres, els arbres i en el mobiliari urbà provocant un sobre-cost per a la ciutat la seva reparació i neteja.
2) En el projecte de reordenació dels Jardins Montserrat presentat al Decidim Barcelona, es proposava la reordenació dels seus espais recuperant el pipi-can i tancant la zona d’es-barjo de gossos fet amb la remodelació dels jardins. La zona d’esbarjo de gossos provoca molt malestar al veïnat pels so-rolls i males olors essent un atemptat a la salut del veïnat. Per tant recuperar l’espai esmentat per a zona d’esbarjo dels in-fants i la gent gran com era abans de la seva remodelació.
Carme AlvarezMembre del Veïnat dels Jardins Montserrat i de l’Associació
de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample
La plataforma veïnal Eixample Respira es mostra pre-ocupada perquè Aragó hagi caigut de la iniciativa d’Obrim Carrers després del confinament. Per això re-clama tallar el trànsit de vehicles al carrer tots els caps de setmana, perquè els vianants hi puguin passejar, fer esport o jugar. L’entitat assegura que aquesta via és una “autopista urbana” que provoca nivells de con-taminació atmosfèrica i acústica elevats, així com pro-
blemes d’”extrema gravetat” per a la salut de les per-sones.
Aragó va ser un dels carrers que va formar part de la iniciativa Obrim Carrers, però l’esclat de la pandèmia pel coronavirus i el confinament van alterar el projecte de l’Ajuntament. Ara, el consistori ha recuperat els talls de trànsit a vehicles a alguns carrers (Sants – Creu Coberta i Gran de Gràcia), però no a Aragó.
Eixample Respira demana tallar el trànsitdel carrer Aragó cada cap de setmana
A l'hora de tancar la revista, arri-ba una bona noticia.
Finalment. Després de molts anys de reivindicacions, la con-nexió del tramvia per la Diagonal es desencalla: es preveu l'inici de les obres per la tardor del 2021...
CoNNExIó DE lES xarxES DE tramvIa PEr la DIagoNal
30 DESEMBRE 2020 SALUT
l’ampliació de l’Hospital Clínic als terrenys de l’Escola Industrial té molts arguments en contraEls habitants de l’Esquerra de l’Eixample necessiten un hospital comunitari, que estigui al servei de l’Atenció Primària de la zona amb totes les especialitatsCal ampliar l’Hospital Clínic fent-ne un de nou? Això es el que demana l’hospi-tal, però hem de pensar que a Barcelo-na ciutat hi ha 20 hospitals, vuit d’ells del Sistema púbic. El que segurament necessita el Clínic es millorar en quali-tat de la seva estructura i el que neces-siten els habitants de l’Esquerra de l’Ei-xample es un hospital comunitari, que estigui al servei de l’Atenció Primària de la zona amb totes les especialitats, cosa que ara no es ben be així. El Clínic es un hospital “terciari” amb vocació i serveis orientats sobre tot a l’alta espe-cialització i tecnologia, amb un gran bagatge en innovació, coneixements i recerca, que no pot perdre, però aques-tes funcions no cal que estiguin on es-tan ara... Però ara ve la segona part de la qüestió : És una bona idea ampliar o millorar les mancances de l’Hospital Clínic als terrenys actuals de l’Escola Industrial?
Sense entrar a discutir els costos econòmics les possibilitats d’especu-lació urbanística o de construcció amb diner públic que es poden produir, l’oposició frontal dels moviments veï-nals , l’oposició també del Col·legi d’Arquitectes i de la Diputació de Bar-celona, el valor patrimonial catalogat de l’Escola industrial i un projecte de
pressupost molt elevat i d’anys de du-rada son arguments de pes per a de-sestimar aquesta operació tal com ens l’han volgut vendre.
Però cal ampliar l’Hospital Clínic. Donem-hi la volta amb una altre possi-bilitat: Que l’Hospital Clínic es quedi amb l’Hospital del Sagrat Cor (ara que ja també s’ha quedat amb la Clínica Plató), un Hospital que està molt a prop del Clínic i també a l’Esquerra de l’Eixample, amb diferents edificis, al-gun d’ells de 10 plantes , amb 1.000 treballadors, 350 llits amb 19 quiròfans majors, i 17 de Cirurgia Major ambula-tòria, 146 sales de visita a Consultes externes. L’Hospital del Sagrat Cor fa 24.000 altes any. 14.000 amb ingrés i 44.000 urgències, es un hospital privat de negoci (l’únic hospital privat amb lucre que te un concert amb diner pú-blic del CatSalut.
Quedar-se amb el Sagrat Cor su-posaria una ampliació immediata del Clínic que no hauria d’esperar un pro-jecte de nova construcció, i permetria alhora absorbir i/o recol·locar la planti-lla existent.
El cost de l’ampliació de ben segur seria inferior al cost de la nova cons-trucció a l ‘Escola Industrial. A dia d’avui Sagrat Cor té un concert de 58
milions d’euros a l’any i de ben segur que es podria negociar el preu de d’adquisició a la baixa.
Però a més seria un pas important en la recuperació dels concerts amb la sanitat provada amb afany de lucre. Cal aprofitar totes les oportunitats que es presentin per a construir un veritable Servei Nacional de Salut públic i sense lucre. Amb aquesta opció tant els habi-tants de l’Esquera de l’Eixample gua-nyarien un autèntic hospital Comunita-ri. No es malmetria l’Escola Industrial, ens estalviaríem temps i diners públics, el Clínic actual podria seguir fent millor la seva vocació d’hospitals “terciari” docent i de recerca i donaríem un gran pas en enfortir un sistema sanitari pú-blic millor integrat. Nomes cal decisió política i opinió ciutadana.
Pep Martí i Enric FeliuMarea Blanca
DIFERENTS MANIFESTACIONS EN DEFENSA DE LA SANITAT
31DESEMBRE 2020CULTURA
HISTÒRIA D’UNA ESCALAAutor: Joan Company Arpa
text guanyador del vIII Premi literari de Narrativa Breu convocat per
l'obrador d'històries i l'associació de veïnes i veïns de l'Esquerra de l'Eixample
La nit del retrobament va ser màgica. Havíem coincidit a la fàbrica, primer a la secció de muntatge dins la cadena de producció, i més tard al magatzem de productes acabats. Hi vàrem restar força temps, fins que un bon dia jo vaig anar-me’n a una ferreteria especi-alitzada. Allà vaig perdre la pista a la companya de penes i no en vaig saber res fins aquell vespre a l’Eixample Es-querre de Barcelona. Pel que em va explicar, poc després de la meva mar-xa, ella va anar a uns grans magat-zems. Camins paral·lels ens van portar al món comercial primer i a vides pri-vades més tard. Va anar així:
De la ferreteria, en qüestió de set-manes, vaig anar a parar al pis de la família amb qui he viscut els darrers mesos, al carrer Aragó de Barcelona, a tocar de Borrell. Mentre era a la boti-ga, vaig coincidir amb antigues com-panyes, esporàdicament, però amb cap d’elles es va trenar una sòlida amistat com la que s’havia creat entre nosaltres dues. Per això el retroba-ment va ser tan celebrat, quasi celesti-al, per inesperat i per la joia del mo-ment.
Tot va passar al carrer Sepúlveda. Jo havia estat tota la tarda a casa, sense feina, fins que, passades les set, enmig d’un gran enrenou i un ma-nyoc de nervis, tots es van preparar per sortir, ben abrigats per resistir l’in-cipient fred hivernal. El pare, en Ra-mon, em va agafar decidit, mentre la Carme tenia cura dels dos nens: el
Joan, de sis anys, i l’Anna, de tres. Així que, tots cinc, ens vàrem dirigir Borrell avall, cercant la cavalcada de Ses Ma-jestats els Reis d’Orient, que havien arribat al port de Barcelona unes hores abans i desfilaven pels carrers, en co-mitiva, escampant l’alegria i la joia en-tre les persones aplegades al seu pas. Caramels, llums, colors i música, mol-ta música.
Mentre anàvem cap a l’encreua-ment on es veu que havien quedat amb uns amics per rebre plegats els Reis, jo veia al meu voltant moltes per-sones que feien la mateixa ruta que nosaltres i que anaven atrafegades amb el que, per força, eren compa-nyes meves, tot i que la gran majoria eren desconegudes; sens dubte, eren de la mateixa espècie que jo. Algunes m’eren familiars, però amb moltes no havíem coincidit mai... Fins que ella va fer acte de presència: venia amb un matrimoni i tres criatures, plantades a tocar de nosaltres, per on havien de desfilar Ses Majestats amb les seves carrosses.
Quan van trobar els amics, el Ra-mon em va plantar al terra i va desple-gar els meus dos braços per fer una ve baixa invertida; la Carme va fer pujar amb molta cura, fins al graó més alt, les dues criatures, que, amb dos fana-lets a la mà, miraven impacients i sor-preses l’ambient previ a l’arribada de la cavalcada. Jo estava en plena ac-ció, fent quelcom inèdit, però que, pel que es veu, era prou habitual a la ciu-
tat, en especial a l’Eixample. Hi havia centenars d’escales com jo, unes de més altes, altres de més baixes, des-plegades a la confluència de Borrell amb Sepúlveda, i probablement tam-bé al llarg de tot el recorregut de la rua. Quan ja es veien els primers llums de les carrosses, i amb els nens al capda-munt, emocionats i feliços de ser tan alts i poder veure els mags d’Orient que els omplirien de joguines, jo vaig saber veure l’escala companya de quan ens van fabricar en sèrie. Érem molt a prop l’una de l’altra, i vàrem po-der xerrar una bona estoneta.
Tornàvem a coincidir!, i a la nit més màgica de l’any, per rebre els Reis d’Orient. Quin regal! Vàrem poder ex-plicar-nos les vides, mentre desfilaven carrosses i il·lusions, mentre els ros-tres de la mainada enfilada al cim dels nostres esglaons s’il·luminaven, com també els nostres cors, emocionats pel retrobament.
Qui ens ho havia de dir, escales nascudes per feinejar per casa, a boti-gues, a magatzems... ara ens vèiem fent de catapulta dels somnis dels in-fants. Gràcies a la nostra perícia, la mainada s’enfilava per sobre dels caps dels adults, i podia mirar per da-munt de les esquenes alienes per veu-re els rostres hipnòtics del Reis d’Ori-ent. Va ser el nostre petit miracle... sense saber-ho. Com un regal de Reis, imperceptible.
FI
Som més de 15 juguem amb les paraules
intentem fer poemes amb la M.És la primera vegada,
aquest és el nostre fruit:
En Mahón mordieron una manzana.Miró el manantial de margaritas.Margarita murió en Medinaceli.
Mili mordió una manzana.
Mi mirada maravillosa.Mirando el mar me maravillaba.
Miraba la montaña maravillada que hay muchas margaritas.
Mandaron madalenas a Margarita.María, Maribel y Manuel marcharon al mercado.
Movilizar a la mayoría de madrileños antes de marchar del Manzanares.
Meravelles del cel, sobretot de nit, mar, cel i muntanyes.
Mirando el mar me miro el mundo diferente.A través del mar me imagino otros mundos.
Miro momentáneamente el cielo que se junta con el mar.
Maribel mantiene las margaritas muy mal.
La meva mare és meravellosa.
El Mediterráneo es un mar con muchas medusas.Miro el mar movido.
Mirando las margaritas moradas,Miro la luna que es encantadora.Mirando el mar soñé maravillas.
Mientras dormía en medio del campo soñaba que estabaen un castillo encantado observando una exposición
de cuadros militares de la corte del rey. Hasta entrada la noche...
Les i els talleristes de MEMORIA 3 de l’AVVEE vam fer un poema i el vam presentar, amb el pseudònim “15 i més”,
al Centre Montserrat Olivella per als Jocs Florals 2020, que no es van celebrar a causa de la pandèmia.
El volem compartir amb vosaltres:
Títol: Maravillas
