Estat Del Mon

7/24/2019 Estat Del Mon

1/158

Lestat delLestat del

mnmn

Enric Carrera i GallissEnric Carrera i [email protected]


2/158

IndexIndex

1. Introducci

2. Capacitat de crrega3. No hi ha manca dinformaci4. Fases ecolgiques de la humanitat

5. Creixement de la poblaci humana6. Creixement de lactivitat econmica7. Creixement dels desequilibris socials

8. Creixement del consum i demanda de recursos9. Prdua de Biodiversitat10. Petjada ecolgica


3/158


4/158

La Biosfera humanitzada es troba davant dunaLa Biosfera humanitzada es troba davant dunaCrisi Global que t componentsCrisi Global que t components AmbientalsAmbientals,,

SocialsSocials,, EconmicsEconmics ii InstitucionalsInstitucionals

1. INTRODUCCI

Aquesta crisi s conseqncia de la particularAquesta crisi s conseqncia de la particularforma deforma de relacionarrelacionar--nosnos amb el Planeta Terraamb el Planeta Terra


5/158

Tal vez ms peligrosa para laTal vez ms peligrosa para laintegridad del Medio Ambienteintegridad del Medio Ambiente

que las propias amenazasque las propias amenazas

estratgicas sea nuestra maneraestratgicas sea nuestra manerade percibirlas.de percibirlas.

La mayor parte de la gente seLa mayor parte de la gente se

resiste a aceptar la extremaresiste a aceptar la extremagravedad de la crisisgravedad de la crisis..((Al GoreAl Gore. La Tierra en juego. La Tierra en juego))

La dimensi de la crisi s ms gran delLa dimensi de la crisi s ms gran delque estem disposats a escoltar ique estem disposats a escoltar i

acceptaracceptar


6/158

ObjectiusObjectius de lade la UnitatUnitat Introduir-nos en elconeixement de lamagnitud delsprincipals problemes

globals des de laperspectivaambiental, social ieconmica.

Perspectiva que sovintdes de la realitatquotidina d'un pas delnord no som capaosde percebre en tota laseva amplitut igravetat.


7/158

IndexIndex

1. Introducci





8/158

2. Capacitat de crrega2. Capacitat de crrega(concepte clau)(concepte clau)

Nombre mxim dindividus dunaNombre mxim dindividus duna

pot suportar de formapot suportar de forma indefinidaindefinida..


9/158

Superat aquest nombre la experincia demostra que elsSuperat aquest nombre la experincia demostra que elsrecursos per la supervivncia de la espcie comencen arecursos per la supervivncia de la espcie comencen a

reduirreduir--se, i finalment, la prpia espcie tamb ho fase, i finalment, la prpia espcie tamb ho fa


10/158


11/158

Capacitat de CrregaCapacitat de Crrega -- 22 --

Poblaci animal = Home. Hbitat = TerraPoblaci animal = Home. Hbitat = Terra La capacitat de crrega depn deLa capacitat de crrega depn de::

exigncies alimentriesexigncies alimentries

nivells de consum dels recursosnivells de consum dels recursos quantitat de residus generatsquantitat de residus generats tecnologies utilitzadestecnologies utilitzades capacitat de mobilitzacicapacitat de mobilitzaci

davant les amenacesdavant les amenaces


12/158

IndexIndex

1. Introducci





13/158

Si no actuem no s permanca dinformaci

Avui en dia hi ha abundantAvui en dia hi ha abundant

informaci de qualitat (fins hi tot eninformaci de qualitat (fins hi tot encatal) sobre els diversos aspectes ocatal) sobre els diversos aspectes o

dimensions de lestat del mndimensions de lestat del mn


14/158

DonellaDonella && Denis MeadowsDenis Meadows

19721972

19921992 20042004


15/158

WORLDWATCH INSTITUTEWORLDWATCH INSTITUTEhttp://www.worldwatch.org

Tradut a 28 llenges


16/158

FAO

PNUDPNUMAPNUMA

Informes de lesInformes de lesAgncies deAgncies de

NNUUNNUU


17/158

Agencia Europea de Medio Ambiente

El Medio Ambiente en Europa.Informe Dobris (1995). MMA

(1998)

El Medio Ambiente enEuropa. Segundaevaluacin. (1998)

State of theenvironment reportNo 1/2007

Seales es una publicacin de la AgenciaEuropea de Medio Ambiente (AEMA) queaparece a principios de cada ao y quecontiene relatos sobre temas de inters para eldebate sobre poltica ambiental y el pblico engeneral de cara al ao que comienza.


18/158

IndexIndex

1. Introducci





19/158

Fases Ecolgiques de la espcie humanaFases Ecolgiques de la espcie humana

poca primitiva o depoca primitiva o de CaadorsCaadors--

recollectorsrecollectors Antiguitat oAntiguitat o Fase AgrcolaFase Agrcola

Modernitat oModernitat o Fase IndustrialFase Industrial Contemporanetat,Contemporanetat, Fase postFase post--industrialindustrial oo

era de la informaciera de la informaci


20/158

CaadorsCaadors -- Recollectors (I)Recollectors (I)

Els humans vivien organitzats en petits grupsEls humans vivien organitzats en petits grupsnmades que obteniennmades que obtenien 2/32/3 del seu aliment dedel seu aliment deproductes vegetals iproductes vegetals i 1/31/3 dorigen animal. Nomsdorigen animal. Noms

domstics, llevat del gos.domstics, llevat del gos. Aquest estil de vida requeria molt espai, i elsAquest estil de vida requeria molt espai, i els

caadorscaadors--recollectorsrecollectors es varen estendre per tot eles varen estendre per tot elplaneta ocupant la majoria dambients favorables.planeta ocupant la majoria dambients favorables.

En aquells tempsEn aquells temps la Terra tan sols era capa dela Terra tan sols era capa de

sostenir desostenir de 10 a 30 milions10 a 30 milions dhumans.dhumans.


21/158

CaadorsCaadors--Recollectors (II)Recollectors (II)

La pressi realitzada per la espcie humanaLa pressi realitzada per la espcie humanasobrepass la capacitat de crrega delsobrepass la capacitat de crrega delsistema i lasistema i la insostenibilitatinsostenibilitat afavor unaafavor una

estrat g a e v a m s e caestrat g a e v a m s e ca ase agr co aase agr co a

La fase dels Caadors recollectors haLa fase dels Caadors recollectors ha

estat la nica que ha durat ms tempsestat la nica que ha durat ms tempsperqu ha estat SOSTENIBLEperqu ha estat SOSTENIBLE ((ha duratha duratunesunes50.000 generacions50.000 generacions))


22/158

Fase Agrcola (I)Fase Agrcola (I)

Afavoreix laAfavoreix la sedentaritzacisedentaritzaci dels grupsdels grups

nmades:nmades: Aparici de les ciutats (nous centres de cultura)Aparici de les ciutats (nous centres de cultura) Desenvolupament de noves tecnologies:Desenvolupament de noves tecnologies:

escriptura, cermica, us de metalls, sistemes deescriptura, cermica, us de metalls, sistemes deregadiu)regadiu) Especialitzacions laborals, desigualtats socials,Especialitzacions laborals, desigualtats socials,

guerres, epidmies, mercats de bens i serveis,guerres, epidmies, mercats de bens i serveis,rutes comercials, esclavatge, democrcia,rutes comercials, esclavatge, democrcia,cincia, religionscincia, religions..

Aquesta faseAquesta fase ha durat unes 400 generacionsha durat unes 400 generacions


23/158

AntiguitatAntiguitat

o fase agrcolao fase agrcola

Alimentaci: agricultura i ramaderia

Energia: animal, elica, fusta, salts daigua,... Tecnologia: escriptura, cermica i metalls, regadiu,

navegaci, ...

Organitzaci social:especialitzacions laborals, comer, esclavatge,aristocrcia, ...

Impacte ambiental:notable Capacitat de crrega: uns 500 milions Durada: 400 generacions

Nous lmits de sostenibilitat nova estratgia de vida


24/158

Fase Industrial (I)Fase Industrial (I)Societat dalta Energia

Un nou increment de la poblaci produ una novaUn nou increment de la poblaci produ una nova

crisi (es topa amb els lmits). La soluci pass percrisi (es topa amb els lmits). La soluci pass peruna intensificaci de la pressi sobre els sistemesuna intensificaci de la pressi sobre els sistemesnaturals millora del rendiment dex lotacinaturals millora del rendiment dex lotaci

mitjanantmitjanant ls de fonts denergials de fonts denergia i la mecanitzacii la mecanitzaci(mquina de vapor, Watt, 1769).(mquina de vapor, Watt, 1769).

Aquesta fase ha durat, de moment,Aquesta fase ha durat, de moment,unesunes 8 generacions8 generacions


25/158

Fase Industrial (II)Fase Industrial (II)

Ls massiu denergies fssils hatransformat la Terra en tan sols 8

generacions Sha produt un creixement

ex onencial de:

Actualment enstrobem davant una

situaciINSOSTENIBLE(Crisi Ambiental i

poblaci consum de matries primeres

i energia

desequilibris socials i humans impacte ambiental negatiu

oc a que ensconduir a una novaFASE ECOLGICAde conseqncies

desconegudes


26/158


27/158

PrincipalsPrincipals caracterstiquescaracterstiques de lade la

Fase IndustrialFase Industrial

CreixementCreixement de lade la poblacipoblaci

CreixementCreixement dede llEconomiaEconomia

CreixementCreixement de lesde les desigualtatsdesigualtats

CreixementCreixement deldel consumconsum dederecursosrecursos ((energiaenergia))

CreixementCreixement delsdels residusresidus

SobrepasamentSobrepasament delsdels lmitslmits

InsostenibilitatInsostenibilitat


28/158

IndexIndex

1. Introducci





29/158

Creixement de la poblaci humana mundialCreixement de la poblaci humana mundial

La poblaci mundial segueix un creixement exponencial

Funci exponencial

t = at

Si es doblega per la meitat un full de paper de fumar,el gruix es dobla.

Si es fes aix 50 cops, el gruix quin seria?

La distncia de la Terra a la LlunaLa distncia de la Terra a la Lluna


30/158

Estimates of Past Human Population Sizes (Millions)

3000

4000

5000

6000

opulation

0

1000

2000

-2000

-1850

-1700

-1550

-1400

-1250

-1100

-950

-800

-650

-500

-350

-200

-50

100

250

400

550

700

850

1000

1150

1300

1450

1600

1750

1900

year

population


31/158


32/158


33/158


34/158

80

100

Augment anual absolut de la poblaci mundial, 1950-2000Million

0

20

40

60

1950 1960 1970 1980 1990 2000Font: Census Bureau. USA

Avui en da viu al Planeta Terra ms gent que tots els humans que hanAvui en da viu al Planeta Terra ms gent que tots els humans que han


35/158

Poblaci Mundial 1900-2050segons 3 escenaris de taxa de creixement

6

8

10

12

14

sdemilions

g q qg q qviscut desde el principi fins ara sumatsviscut desde el principi fins ara sumats

0

2

4

1940 1960 1980 2000 2020 2040 2060

Recopilat pel Worldwatch Institute

M

ile

Low Variant Medium Variant High Varient

Aquest escenari no contempla la possibilitat de que tot segueixi igual com ara, queAquest escenari no contempla la possibilitat de que tot segueixi igual com ara, que

donara un volum de 14donara un volum de 14--15.000 milions de persones15.000 milions de persones

SIDA


36/158

On creix la poblaci ?

Q i di t ib i d d t t l bl i d l ?Q i di t ib i d d t t l bl i d l ?


37/158

Quina distribuci dedats t la poblaci del mn?Quina distribuci dedats t la poblaci del mn?

Piramides dedat molt diferents entre el Nord i el SudPiramides dedat molt diferents entre el Nord i el Sud


38/158


39/158

Pirmide de la poblaci dEspanya al 1900. Es tracta duna poblaci jove, amb una baseample i vrtix estret


40/158

Pirmide de poblacin de Espaa en 1950. Se observa el hueco de la generacin

nacida durante la guerra civil


41/158

Pirmide de poblacin de Espaa en el 2005. Se observa an el hueco de la generacin nacidadurante la guerra civil (franja de edad 65 a 69 aos). Los efectos del baby-boom son evidentesen las generaciones de 25 a 45 aos, y se ve cmo el mnimo histrico de natalidad se produjodurante los aos 1990


42/158

Fertility Rate by Education Level of the Mother, Selected Countries

No Primary Secondary

Education Education Education

(children per

woman)

Taxa de natalitat i nivell educatiuTaxa de natalitat i nivell educatiu

Colombia 4,9 3,6 2,3

Dominican Republi 5,2 3,5 2,8Egypt 5 3 2,9

Kenya 6 5 4

Pakistan 5,7 4,9 3,6

Senegal 6,5 5,7 3,8

Thailand 3,4 2,5 1,7


43/158


44/158

Pobreza e incremento de la poblacinPobreza e incremento de la poblacinestn relacionadosestn relacionados

La pobreza conduce al crecimiento de laLa pobreza conduce al crecimiento de lapoblacin, y el crecimiento de la poblacinpoblacin, y el crecimiento de la poblacinalimenta la pobreza.alimenta la pobreza.


45/158

Transici demogrficaTransici demogrfica

Pas dun volum de poblaci estabilitzat

a un altre tamb estabilitzat, per diferent


46/158


47/158

On viu la poblaci?On viu la poblaci?

DesdeDesde lany 2000 ellany 2000 el 50 %50 % de la poblaci mundial viu ende la poblaci mundial viu enrees urbanes (ciutats)rees urbanes (ciutats)

Poblaci i urbanitzaciPoblaci i urbanitzaci


48/158

Poblaci i urbanitzaciPoblaci i urbanitzaci

38

4759

40

60

Proporci mundial de poblaci urbana

Migraci30

0

20

1950 1975 2000 2025

Canvi de poblaci mundialmajoritriament rural a majoritriament urbana.

ruralcap a lesciutats

Gent urbanaGent urbana


49/158

rea de cada pas proporcional

Copyright 2006 SASI Group (University of Sheffield) and

Mark Newman (University of Michigan). www.worldmapper.org/20022002


50/158

I dI d


51/158

IndexIndex

1. Introducci




Creixements exponencialsCreixements exponencials


52/158

Creixements exponencialsCreixements exponencials

de la Fase Industrial:de la Fase Industrial: LEconomiaLEconomia


53/158

Economia (II)Economia (II)

Quan ms creix la economia, sintensifiquen lespressions sobre els recursos i sistemes

La Economia sha anat expandit, per b quelecosistema del qual depn no ho fa, creant-se

una relaci daugment de pressi el creixementel creixementt lmits !!!t lmits !!!

Economia (III)Economia (III)


54/158

( )( )

Poblaci i PIB a la Xina, 1970-93

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

ion

($

1985)

Entre 1991 i 1995 la economia Xinesa ha crescut un 57 % !!!. La rendaper cpita de 1.200 milions de persones ha augmentat un 50 %

0,00

0,501,00

1970 1975 1980 1985 1990 1995

Worldwatch Institute

Trill

GDP Population


55/158

IndexIndex


56/158

IndexIndex

1. Introducci




Creixements exponencials de la Fase Industrial:Creixements exponencials de la Fase Industrial:


57/158

Creixements exponencials de la Fase Industrial:Creixements exponencials de la Fase Industrial:

Desequilibris SocialsDesequilibris Socials

Els beneficis del creixement global accelerat noEls beneficis del creixement global accelerat no

shan distribut de manera uniformeshan distribut de manera uniforme El 20 % de la poblaci rep el 82,70 % delsEl 20 % de la poblaci rep el 82,70 % dels

,,

del comerdel comer El 20 % de la poblaci rep el 11,75 % delsEl 20 % de la poblaci rep el 11,75 % dels

ingressos i participa en el 13,94 % del comeringressos i participa en el 13,94 % del comer

El 60 % rep el 2,3 % dels ingressosEl 60 % rep el 2,3 % dels ingressos iicontribueix en el 2,53 % del comercontribueix en el 2,53 % del comer


58/158

Distribuci dels Ingressos a nivell MundialDistribuci dels Ingressos a nivell Mundial

60

70

80

90

% In ressos 20%

0

10

20

30

4050

1960 1970 1980 1990

+ Rics

% Ingressos 20%+ Pobres

Proporci +Rics /+ Pobres

Pobresa extremaPobresa extrema


59/158

rea proporcional a gent que viu amb menys de 1$ diari

Copyright 2006 SASI Group (University of Sheffield) and

Mark Newman (University of Michigan). www.worldmapper.org/2002


60/158

http://hdr.undp.org/external/gapmind.

Informe del PNUD 2005


61/158



62/158



63/158



64/158

On viu la gent pobre i rica


65/158

rea proporcional a gent

2002

Copyright 2006 SASI Group(University of Sheffield) and

Mark Newman (University ofMichigan). www.worldmapper.org/

per sota de 10$ diaris

Entre 50 i 100 $ diaris


66/158

Desequilibris socialsDesequilibris socials

SubnutriciSubnutrici SalutSalut

SidaMortalitat infantilEsperana de vida

EnsenaymentEnsenayment AturAtur Tot relacionatTot relacionat

Deseq. de gnere, geogfics, culturalsDeseq. de gnere, geogfics, culturals

Desequilibris en alimentaciDesequilibris en alimentaci


67/158

Desequilibris en alimentaciDesequilibris en alimentaci

Desequilibris en salutDesequilibris en salut


68/158

Desequilibris en salutDesequilibris en salut


69/158

DesequilibrisDesequilibris

Font: Informe delPNUD 2003

Esperana de vidaEsperana de vida


70/158

Mitjana de l'esperana de vida, 1950-98

60

70

80

Millora. I la diferncia N-S es redueix

0

10

20

30

40

50

1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Years

World

Industrial

Developing

Desequilibris en el vestirDesequilibris en el vestir


71/158

Desequilibris en educaciDesequilibris en educaci


72/158


73/158

DesequilibrisDesequilibrisde gnerede gnere

IndexIndex


74/158

1. Introducci

2. Capacitat de crrega3. No hi ha manca dinformaci4. Fases ecolgiques de la humanitat5. Creixement de la poblaci humana6. Creixement de lactivitat econmica7. Creixement dels desequilibris socials8. Creixement del consum i demanda de recursos9. Prdua de Biodiversitat10. Petjada ecolgica

Consum hipottic de materials al mn elConsum hipottic de materials al mn el


75/158

Increment suposant que el consum mundial (1) es situs als nivells dels EUA

Minerals 7 ve ades

1995, basat en els nivells de consum per1995, basat en els nivells de consum percpita als EUAcpita als EUA

Metalls 2 vegades

Productes forestals 5 vegadesSinttics 11 vegadesTotal 6 vegades

(1): No combustibles

Recopilat pel Worldatch Institute

Creixements exponencials de la Fase Industrial


76/158

(Demanda de recursos naturals)

Des de 1950 fins ara la demanda de cereals sha

triplicat El consum daigua sha triplicat

La demanda de carn de vac i xai sha triplicat La demanda de llenya sha triplicat La demanda de fusta sha triplicat La demanda de paper sha multiplicat per 6 Ls de combustibles fssils sha multiplicat per 6

Impacte del nostreImpacte del nostre rgim alimentarirgim alimentari ii


77/158

estil de vidaestil de vida


78/158

Font: World Prospects The 2002 Revision", FAOSTAT.

Producci mundial de gr


79/158

Producci mundial de gr per cpita


80/158


81/158

Demanda de CarnDemanda de Carn x 3x 3


82/158


83/158

Creixement de la demanda deCreixement de la demanda deCarnCarn


84/158

Si la tendncia continuaSi la tendncia continua

Projecci del consum de Carn al 2020Projecci del consum de Carn al 2020

Source: Delgado et al., 1998

Kg perKg perpersona ipersona i

anyany

0

20

40

60

80

Passos en

desenvolupament

PassosPassosindustrialsindustrials

39

100

1/2 Vaca1/2 Vaca

1 Porc1 Porc

5050PollastresPollastres

equivalent aequivalent a

Aigua consumida en la producciAigua consumida en la produccidels alimentsdels aliments


85/158

3000

4000

5000

es

daig

ua

Aigua consumida per produir 10 g de protena

Aigua consumida per produir 500 calores

1515

49024902

0

1000

2000Lit

Patates Mongetes Blat rice Aviram beef

67

89

132

421

135

219

204

251

303

1000251

204

Arrs

1000

Vacum

Based on California crop yields and water productivity. Source: Renault and Wallender (2000)

Inputs de la Carn IndustrialInputs de la Carn Industrial


86/158

Aliment - Per obtenir 1 caloria de vaca, porc,Per obtenir 1 caloria de vaca, porc,o aviram hom necesita de 11 a 17o aviram hom necesita de 11 a 17calories daliment vegetalcalories daliment vegetal

-- El 95% de la soja conrreada esEl 95% de la soja conrreada esdestina a alimentaci animal i no pasdestina a alimentaci animal i no pasal consum humal consum hum

Agua

- Per produir 8 onces de vaca homPer produir 8 onces de vaca homnecesita 25.000 litres daiguanecesita 25.000 litres daigua

Inputs de la Carn Industrial(II)


87/158

- Als EEUU les vaques, porcs, iAls EEUU les vaques, porcs, i

pollatres consumeixen el 70%pollatres consumeixen el 70%de tots els antibiticsde tots els antibitics

FrmacsFrmacs

- Per produir 1 caloria de carn dePer produir 1 caloria de carn devaca hom precisa unvaca hom precisa un 33 % ms33 % msde combustible fssilde combustible fssil que perque perproduir 1 caloria de patatesproduir 1 caloria de patates

CombustiblesCombustiblesFssilsFssils

Outputs de la Carn Industrial


88/158

- La cria intensiva de Porcs enLa cria intensiva de Porcs en

granjes genera una gran quantitatgranjes genera una gran quantitatdede purinspurins i un sistema de depuracii un sistema de depuraci

Purins

. .

- La digesti dels rumugantsrepresenta el 16% de les emissionsmundials de Met (gas amb unelevat potencial defecte hivernacle)

Met

Consum de Carn a laConsum de Carn a la

UEUE 87 4 k /h b/87 4 k /h b/


89/158

UE :UE : 87,4 kg/hab/any87,4 kg/hab/any

Tipus de carn Kg / hab / any

Porc 42,6

Pollastre

(aviram)

22,4

Bov 22,4


90/158

Increment del consum de menjarIncrement del consum de menjar

en llauna, congelats i preparatsen llauna, congelats i preparats

Consum de CongelatsConsum de Congelats


91/158

Pas Kg/hab/any

Sucia 46,9Irlanda 46,6

Gran Bretanya 45,5

Dinamarca 45,2

Espanya 36

Xquia 5,7

Bulgaria 2,5

Consum de menjar preparatConsum de menjar preparata Espanyaa Espanya


92/158

Comunitat Kg /hab/any

Catalunya 13,38

Madrid 12,55La Rioja 12,35

Balears 10,72

Arag 10,38

Andalusia 10,30

Pas Valenci 9,95

Pas Basc 8,23

Astries 7,83

Galcia 6,37

En Espaa se consumen casi 500 millones de kg decomida preparada al ao (unos 10 per cpita)(IFEMA 2007)


93/158

(IFEMA 2007)

Cada espaol gasta al ao 39,93 en alimentos

precocinados

u ,

del presupuesto total par la alimentacin

Los jvenes independizados 21,5 hg/hab/ao

Adultos independientes: 18,5 kg. (3,7 kg de Pizza) Parejas con hijos pequeos: 9,3 kg/hab/ao Parejas con hijos grandes: 8 kg/hab/ao


94/158

Recursos piscicolasRecursos piscicolas


95/158

World Fish Harvest Per Person


96/158

World Fish Harvest Per Person,1950-94 with Projections to 2030

15,0

20,0

m

s

0,0

5,0

10,0

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040Worldwatch Institute

Kilo

gra


97/158

DEMANDA DAIGUADEMANDA DAIGUA

x 3x 3

AiguaAigua

La Agricultura representa el 70% de ls global daigua i


98/158

La Agricultura representa el 70% de l s global d aigua ims del 90% en molts passos en desenvolupament

3.000

4.000

ics Agricultural

Industrial

0

1.000

2.000

1900 1920 1940 1960 1980 2000

Source: Shiklomanov

Kilometres

Cu

Municipal

Incrementos de las

necesidades de agua paral i lt (I)


99/158

necesidades de agua parala agricultura (I)

Al 1995 el consumo de cereales fu de 300 kg porpersona y ao.

Como cada ao la poblacin mundial crece 90

millones de personas. Hace falta para producir esta nueva demanda de

grano 27.000 miliones ms de m3 de agua = 1,3

veces el caudal medio anual del rio Colorado enEE.UU.

Incrementos de las

necesidades de agua


100/158

necesidades de aguapara la agricultura (II)

Si la oblacin crece al ritmo actual,

en el ao 2025 haran falta 780.000millones de m3 adicionales de agua

para satisfacer les necesidadescerealistas de la poblacin !!!


101/158


102/158

Demanda deDemanda de

RecursosRecursos

x 3x 3


103/158

DemandaDemandade Papelde Papel

x 6x 6

Produccin mundial de Papel y Cartrn

1950-96

350


104/158

200

250

300

350

Tone

X 6

0

50

100

150

1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

Recopilado por el Worldwatch Institute

Milionsd


105/158

RecursosRecursosnera s e a snera s e a s


106/158


107/158

Extracci dalguns materialsExtracci dalguns materials


108/158

Per cada tona dalumni =Per cada tona dalumni = 1 tona de fang1 tona de fangvermell (barreja custica).vermell (barreja custica).

Arreu del mn la indstria de lalumniArreu del mn la indstria de lalumni

frica.frica. Per cada tona dor shan de processar 300.000Per cada tona dor shan de processar 300.000

tones de mineraltones de mineral..

Per fer 2 anells dor de casament sha dePer fer 2 anells dor de casament sha deprocessar una quantitat de mineral equivalentprocessar una quantitat de mineral equivalenta un forat de 3 m de llargada per 1,8a un forat de 3 m de llargada per 1,8

damplada i 1,8 de fondriadamplada i 1,8 de fondria..


109/158


110/158

s de combustibles fssilss de combustibles fssils

x 6x 6

Escalfament globalEscalfament global

Consum denergia al mn, 1900 i 1997Consum denergia al mn, 1900 i 1997

1900 1997

F t d' i T t l P i T t l P i


111/158

Font d'energia Total Proporcin Total Proporcin

millones de TEP % millones de TEP %

Carbn 501 55 2122 22

e r eo

Gas Natural 9 1 2173 23

Nuclear 0 0 579 6

Renovables (*) 383 42 1833 19

Total 911 100 9647 100

(*):Incluye la energa de biomasa, hidroelctrica, elica, goetrmica y solar

Fuentet Worldwatch Institute


112/158

Us Energtic Mundial , 1950-92

400

450

Crude Oil Other


113/158

200

250

300

350

a

o

ule

s

0

50

100

150

1950 1980Worldwatch Institute

E


114/158


115/158


116/158

Parque automobilstico de laParque automobilstico de laChinaChina

200150


117/158

150

fCars

150(est.)

0

50

100

1980 2000 2002 2003 2015

Year

Millio

ns

5 1014

~ 0

World Air Travel, 1950-92

2.000t

ers

2002: 2,942 billion passenger-km


118/158

1.000

1.500

nger-K

ilom

et

0

500

1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

Worldwatch Institute

BillionP

ass

Calentamiento de la superfcie terrestreCalentamiento de la superfcie terrestre


119/158

Font: Environmental ScienceFont: Environmental Science


120/158

Projected concentrations of CO2 during the 21st century are two to four

times the pre-industrial level


121/158


122/158


123/158

Un beb nacido en EEUUUn beb nacido en EEUU

representa un impacto en losrepresenta un impacto en losecosistemas de la Terra y enecosistemas de la Terra y en


124/158

yylos servicios de estos ....los servicios de estos ....

33 veces superior a un beb nacido en Italiaveces superior a un beb nacido en Italia 1313 veces superior a un beb nacido en Brasilveces superior a un beb nacido en Brasil 3535 veces superior a un beb nacido en la Indiaveces superior a un beb nacido en la India

140140 veces superior a un beb nacido en Bangladeshveces superior a un beb nacido en Bangladesh 280280 veces superior a un beb nacido en el Chad,veces superior a un beb nacido en el Chad,

Rwanda, Hait o NepalRwanda, Hait o Nepal

IndexIndex

1 N hi h m di f m i


125/158

1. No hi ha manca dinformaci2. Capacitat de crrega3. Fases ecolgiques de la humanitat

.5. Creixement de lactivitat econmica6. Creixement dels desequilibris socials7. Creixement del consum i demanda de recursos8. Prdua de Biodiversitat8. Prdua de Biodiversitat9. Petjada ecolgica

Potser el millor indicador quant a lasalut de la Terra s la disminuci del


126/158

salut de la Terra s la disminuci delnombre despcies (http:www.uicn.org)amb qui compartim el planeta.

Malauradament ara vivim els primersestadis de la destrucci ms drsticade la vida vegetal i animal en

seixanta-cinc milions danys.

De les 242 espcies de plantes examinadesl W l d C i U i (UICN) l


127/158

per la Wolrd Conservation Union (UICN) el

1997, un 14%, s a dir, trenta-tres milespcies estan en perill dextinci, unes set

mil corren un perill immediat dextinci i

unes vuit mil el poden crrer. La principalcausa dextinci de les plantes s la

destrucci de lhbitat.

Materia primera de laMateria primera de la BiotecnologiaBiotecnologia


128/158

Gens

on es troben?

Bancs de plasmagenBancs de plasmagen Centres de Biodiversitat = 3er MnCentres de Biodiversitat = 3er Mn


129/158

De qui sn les Plantes?De qui sn les Plantes?


130/158

De la Humanitat ?De la Humanitat ?

que les han mantingut?que les han mantingut?Si sn daccs lliure,Si sn daccs lliure,

es poden patentar els trangnics?es poden patentar els trangnics?

Plasmagen (I)Plasmagen (I)

Cada llavor (i cada borr) cont Plasmagen on


131/158

( ) gshi troba:

gens totes les qualitats especfiques que controlen

gentic, determinant tamb els patronsmitjaant els quals es combinen i manifesten lesseves caracterstiques

Bona part de la producci mundial daliments

depen de la varietat daquest Plasmagen

Plasmagen (II)Plasmagen (II)

P i l i i i


132/158

Per mantenir la resistncia gentica

de les collites a la destruccimassiva (Malures, Plagues, Canvisclimtics), calen aportacions

constants de noves espcies dePlasmagen que es troben en reconsamagats del Planeta, en molts casos

regions salvatges amenaades


133/158

Plasmagen (III)Plasmagen (III)

Fa anys la quasi totalitat dels conreus darrs del


134/158

y qsurest asitic varen ser atacats pel virus de

latrofia herbria. Aix va posar en perill laseguretat alimentria de centenar de milions de

.desesperadament la sol.luci entre els 47.000gens possibles de lInstitut de Recerca arroserade Filipines. Finalment el varen trobar en unaespcie silvestre que noms creixa en una vall

de la India. Poc desprs aquella vall va serinundada per un projecte hidroelctric.


135/158

Estem reduint la diversitat dels alimentsEstem reduint la diversitat dels alimentsnaturalsnaturals ii augmentant la diversitat delsaugmentant la diversitat dels

aliments preparatsaliments preparats


136/158

16 de febrero de 2008. Carrefeour (Les Fonts).16 de febrero de 2008. Carrefeour (Les Fonts).BarcelonaBarcelona

6 variedades de Manzanas6 variedades de Manzanas 58 variedades diferentes de Cereales58 variedades diferentes de Cereales


137/158

22 variedades diferentes de chips22 variedades diferentes de chips 18 variedades diferentes de Iogurts18 variedades diferentes de Iogurts

Creixements exponencials i globals de la FaseIndustrial

(Corolari I) Creix la Poblaci


138/158

Creix producci daliments (disminueix elper cpita)

Creix la contaminaci El creixement exponencial de lactivitat humana

durant la Fase Industrial s la fora motriu queimpulsa la economia humana a traspassar elslmits fsics de la Terra (res fsic pot crixerinfinitament)

La demandes humana de recursos naturals creix msrpidament que la capacitat de recrrega delssistemes naturals de la Terra

Disminuci de la Pesca i Collites cereals


139/158

Reducci de la capa fretica Disminuci de boscos

Erosi del sl

Desaparici despcies

Canvi climtic

Sha passat de consumir interessos aconsumir capital

Si tots els habitants delSi tots els habitants delmn consumissin almn consumissin al

REFLEXIONSREFLEXIONS


140/158

mateix ritme quemateix ritme queconsumeix el Nord,consumeix el Nord,

tindrem proutindrem prou

recursos?recursos?

IndexIndex

1. No hi ha manca dinformaci2 C it t d


141/158

2. Capacitat de crrega

3. Fases ecolgiques de la humanitat4. Creixement de la poblaci humana5. Creixement de lactivitat econmica

6. Creixement dels desequilibris socials7. Creixement del consum i demanda de recursos8. Prdua de Biodiversitat

9. Petjada ecolgica9. Petjada ecolgica

P e t j a d aP e t j a d a E c o l g i c aE c o l g i c a


142/158

Producci dels recursos que

consumim:Aliments, Materials, Energia


143/158

Hectrees(ha) Absorbir o inertitzar elsresidus ue enerem:

Deixalles, Contaminaciatmosfrica (CO2)

Superfcie necessria per produir els recursos queSuperfcie necessria per produir els recursos queconsumim i fixar o absorbir els contaminants queconsumim i fixar o absorbir els contaminants que

generem.generem. haha//habitanthabitant//anyany


144/158

EvoluciEvoluci de lade la petjadapetjada ecolgicaecolgica

ddEspanyaEspanya


145/158

19551955 : 2 ha/: 2 ha/habhab//anyany 20052005 :: 6,4ha/6,4ha/habhab//anyany

EvoluciEvoluci de lade la petjadapetjada ecolgicaecolgica dede CCaattaalluunnyyaa


146/158

19981998 : 3,26: 3,26

ha/ha/habhab//anyany

2003 : 3,92 ha/2003 : 3,92 ha/habhab//anyany = 7,7= 7,7 CatalunyesCatalunyes

5,19 ha/5,19 ha/habhab//anyany = 11= 11 CatalunyesCatalunyes

Font: X.Mayor i V-.Quintana


147/158

Petjada ecolgica al mnPetjada ecolgica al mnUna nova mostra dels desequilibrisUna nova mostra dels desequilibris

Font: WWF i altres 2000.


148/158


149/158


150/158


151/158


152/158


153/158

Conclusions sobre Petjada ecolgica

La petjada ecolgica s un bon ndex per avaluarlimpacte ambiental del model de


154/158

desenvolupament

s un ndex ambiental, NO pas de sostenibilitat

La meitat de la petjada ecolgica es destina afixar les emissions de CO2

ReflexionsReflexions finalsfinals

- La Terra s un planeta finit i hores d'ara s l'unic planeta habitable queconeixem.

Les dinmiques actuals de creixement exponencial de la poblaci consum de


155/158

- Les dinmiques actuals de creixement exponencial de la poblaci, consum de

recursos i generaci de residus, ens acosten amb gran rapidesa als limits dela capacitat de crrega dels ecosistemes.

- - En un mn finit, com s la Terra, el creixement no pot ser infinit. Resfsic pot crixer de forma indefinida.

- - Avui en dia els humans, a escala global, vivim per sobre de les

capacitats naturals de la Terra. La nostra petjada ecolgica ultrapassala capacitat de crrega de la Terra. Vivim, en definitiva, per sobre deles nostres possibilitats.

-

ReflexionsReflexions finalsfinals

Caldr redefinir conceptes bsics com:Producci, Riquesa, Renta


156/158

econmica

Caldr reestructurar les Lleis i eldesenvolupament institucional

Cal orientar de nou la Tecnologia (!!!)

los problemas relevanteslos problemas relevantes

a los que nos afrontamosa los que nos afrontamosno pueden solucionarseno pueden solucionarse


157/158

no pueden solucionarseno pueden solucionarseaplicando el mismo nivelaplicando el mismo nivel

creadocreado

Albert Einstein

Grcies !Grcies !


158/158

.... i nims !.... i nims !

Documents

Estat Del Mon