7/31/2019 ESTEBAN, Juli (2007). Els plans territorials ja sn aqu

1/3

ANUARI TERRITORIAL 2006 ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU

351

Durant lany 2006 el Govern de la Generalitat ha

aprovat definitivament el Pla territorial parcial de

lAlt Pirineu i Aran i el Pla director territorial de

lEmpord. Aix mateix, al llarg daquest any sha

aprovat inicialment el Pla territorial parcial de

Ponent (Terres de Lleida) i sha presentat

lAvantprojecte del pla territorial parcial de

Comarques Centrals. Es pot dir que el

desenvolupament del Programa de planejament

territorial engegat a comenament de 2004 avanaa un ritme prou satisfactori. En aquest moment

penso que podem entendre que sha assolit un

grau suficient de dos objectius prou importants: En

primer lloc la definici dels continguts dels plans

territorials que ens configuren un tipus de

document nou en la panormica dels diversos

instruments dordenaci i dintervenci en el

territori; i en segon lloc la formulaci i comprovaci

duna metodologia delaboraci del pla, en qu

sassegura el dileg amb el territori, garantint

alhora leficcia final del procs que es concreta en

laprovaci del pla, sense la qual tot acabaria

essent fora intil.

Pel que fa al tipus de document en qu shan de

concretar els plans territorials, el repte era precisar

uns continguts i un to adequat perqu els plans

territorials complissin les condicions segents:

Tenir una eficcia real en la regulaci dels

processos territorials i no sser noms una

formulaci dobjectius. Trobar el seu paper dins el complex entramat de

competncies sectorials, pel que fa a la creaci

dinfraestructures i equipaments.

Respectar el marge de joc que pertoca als

instruments urbanstics i a les competncies

municipals en aquesta matria.

Tenir capacitat de resposta o adaptaci a

oportunitats i circumstncies no previstes.

Fer possible que la seva elaboraci i tramitaci

es faci en un perode de temps relativament curt.

Penso que el tipus de plans elaborats, amb un

plantejament modest que renuncia a desideratum

impossibles o que en tot cas sassolirien fora de

temps, responen prou b a aquestes condicions.

La sistematitzaci de les propostes en les tres

temtiques bsiques: espais oberts, assentaments

i infraestructures de mobilitat; la modulaci de les

seves determinacions en normes, directrius i

recomanacions; lexpressi dautomtic acatament

a les decisions sobre els vectors ambientals

lgicament preses com a mnim en el marc de

Catalunya sencera; la possibilitat denriquiment del

projecte territorial per addici com a noves capes

dels plans sectorials dequipaments que elaboren

els departaments competents, i la provisi de

mecanismes per a la consideraci dopcions de

desenvolupament interessants per al territori que

podrien no haver estat previstes pel pla sn

caracterstiques i potencialitats del tipus

dinstrument adoptat, el qual penso que dna una

resposta suficient a les exigncies plantejades.

Pel que fa al procs delaboraci i tramitaci,

calia tenir present que a diferncia del quesucceeix amb els POUM en qu cada ajuntament

en t el protagonisme poltic de la formulaci i s,

per tant, linterlocutor bsic dels equips tcnics

que els elaboren, els mbits de planejament

territorial no tenen en absolut cap figura semblant.

Aix seria molt diferent si els mbits de

planejament corresponguessin a vegueries

constitudes i, especialment, si els rgans de

govern daquestes vegueries fossin delecci

directa. Evidentment no s aix, i en cada un

dels mbits de planejament la representaci del

territori dels plans est desagregada en molts

ajuntaments entre 77 i 209 i diversos consells

comarcals entre 4 i 7, els quals no tenen,

daltra bada, gaire capacitat de decisi en matria

dordenaci del territori.

No va costar gaire entendre que la possible

frmula de comissions de participaci o de

seguiment com interlocutores principals en

lelaboraci del pla presentava opcions o

insuficientment representatives o de dimensions

poc operatives i, en tot cas, sense gaire capacitat

real per a establir acord formals.

ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU

Juli Esteban i Noguera

Director del Programa de planejament territorial Generalitat de Catalunya

7/31/2019 ESTEBAN, Juli (2007). Els plans territorials ja sn aqu

2/3

ANUARI TERRITORIAL 2006ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU

352

La idea de lavantprojecte de pla, com undocument destricta responsabilitat tcnica per a

centrar els temes de debat i estendrel a tots els

ajuntaments i, a ms, a tots els implicats o

interessats en el pla, penso que ha demostrat la

utilitat i leficcia que t en lexercici de la voluntat

de participaci del territori a lhora delaborar el pla.

Cal remarcar que aquesta participaci, a ms

dsser lexercici dun dret, s un ingredient

necessari i substantiu per a lelaboraci del pla,

com es pot demostrar a partir de les diferncies i

millores que els projectes de plans que shan

aprovat tenen amb relaci als respectius

avantprojectes.

Certament, sempre hi ha algun ajuntament que al

principi denuncia una manca de participaci per no

haver estat consultat abans de la formulaci de

lavantprojecte, per no nhi ha cap que al final del

procs pugui argumentar que no ha pogut

participar i fer conixer els seus punts de vista i

objectius amb la profunditat desitjada.

Laprovaci dels primers plans territorials posa

sobre la taula el repte principal i definitiu daquest

procs: verificar la seva eficcia en lordenaci de

lespai territorial de Catalunya. Aix ha de tenir

algunes manifestacions immediates i daltres que

shan danar percebent al llarg del temps i que han

dsser resultat duna progressiva assumpci de la

cultura de lordenaci del territori, com va succeir

amb lurbanisme desprs duns quants anys.

Dentrada shan de fer notar els aspectes ambms fora vinculant, normes i directrius sobre la

preservaci dels sls encara no urbanitzats i sobre

la quantitat i contingut dels creixements

urbanstics. Les comissions territorials durbanisme

tindran en els mbits on hi hagi plans territorials

aprovats una referncia dobligada observana per

a valorar els aspectes territorials substantius dels

plans dordenaci urbanstica municipals que sels

sotmeti a aprovaci. Desprs ha de venir la

potenciaci dels criteris destructuraci i integraci

territorial en els projectes dinfraestructures de

mobilitat i tamb lassoliment de coherncies entre

el model territorial que proposen els plans i lespropostes sectorials daltres infraestructures i

equipaments. Per ltim, lobjectiu s assolir un

discurs sobre el futur de cada territori compartit

majoritriament pels agents i collectius que

participen en la seva evoluci al llarg del temps.

Cal ser conscient que aix no s un procs lineal i

que els plans territorials no poden ser-ne una

pauta excessivament rgida, per en sn,

tanmateix, malgrat les seves mancances, un

element bsic i imprescindible.

En tot cas, i en el pitjor dels escenaris, els plans

territorials ens poden assegurar, mitjanant les

seves determinacions vinculants en el camp de

lurbanisme, que la progressiva ocupaci del

territori respecti una xarxa articulada i contnua

despais no urbanitzables, i que el procs

durbanitzaci tendeixi a reforar una estructura

nodal de ciutats que estalvi sl, que afavoreixi la

dotaci de serveis de qualitat a tots els ciutadans i

que tamb faciliti el transport pblic i la integraci

dels immigrants. No seria poca cosa.

Setembre de 2007

7/31/2019 ESTEBAN, Juli (2007). Els plans territorials ja sn aqu

3/3

ANUARI TERRITORIAL 2006

147

353

Antecedents

PLANS URBANSTICS DE MATAR

LAjuntament de Matar avana en la renovaci de la ciutat. Els projectes ms significatiusque sestan portant a terme sn la reconversi dantigues zones industrials com el solarde la fbrica Iveco-Pegaso, la creaci de noves rees deconomia terciria com la zona del

Rengle, la regeneraci del centre histric, lordenaci del front martim i la rehabilitacide barris degradats com Cerdanyola, la Llntia, Rocafonda o Palau.

2005:154

Matar, capital de la comarca del Mares-

me, est sent objecte duna forta transfor-maci urbanstica. De leconomia del tx-til, actualment en crisi, realitza una

conversi cap a leconomia terciria. Ambuna superfcie de 2.250 ha i una poblacide 118.748 habitants, segons dades del

padr del 2006, la ciutat ha esgotat el slamb possibilitats de ser transformat, perestudis elaborats per lAjuntament pre-

veuen unes necessitats dentre 8.888 i11.000 habitatges per als propers deuanys. Per donar resposta a aquestes previ-

sions, lAjuntament ha optat per recon-vertir antics teixits industrials i barris de-gradats en zones dactivitat terciria,residencial i en equipaments.

Reconversi del sl industrialen sl residencial i terciariDavant la dificultat dobtenir nous slsper al creixement urb dins del terme

municipal sense ocupar espais lliures oagrcoles, lequip de govern ha optat perreconvertir antigues zones industrials ja

obsoletes en nous sectors residencials idactivitat terciria. Aquestes rees, situa-des en la franja martima a loest del mu-

nicipi, son:

Iveco-Pegaso, antiga zona industrial de

100.274 m2

. Les empreses que ocupavenaquest sector han comenat a marxar i espreveu que la zona estigui buida el 2008

per tal dengegar la construcci. El pro-jecte que shi vol realitzar correspon adues torres de quinze plantes i quatre

ms de petites que donaran cabuda a1.250 habitatges i tres-centes places da-parcament lligades a lestaci de tren.

El Rengle, amb 175.000 m2. Aquestarea acollir un parc tecnolgic, quatre-cents habitatges, zones doficines i zo-

nes comercials. LAjuntament ha pre-sentat la maqueta del parc tecnolgic i

ha donat a conixer els futurs inquilins:la Fundaci Tecnocampus, les dues es-coles universitries de Matar, un cen-tre dempreses tecnolgiques, la incu-

badora per a nous projectes i un palau

de congressos. Es preveu que el parc

tecnolgic obri el 2010. El projecte sde lequip de larquitecte Oriol Bohigasi Guardiola, que pretn que universita-

ris, formadors, investigadors, empresesi serveis relacionats amb les noves tec-nologies comparteixin espai.

Millora de barris degradatsDurant els anys cinquanta i seixanta Ma-

tar va rebre milers dimmigrants que esvan installar al voltant del centre histric,creant els barris de Cerdanyola, el Pla

den Boet, Rocafonda, Palau i la Llntia.Actualment aquest barris es troben en unprocs de degradaci i tenen una forta

manca dequipaments. lAjuntament nhaassumit la millora.

Cerdanyola. Aquest venat t actual-ment 30.000 habitants i s un dels mesdensificats de la ciutat. El 2006 va ob-tenir lajut de la LLEI DE MILLORA DE BA-RRIS [2004:103], i actualment el governmunicipal vol edificar els voltants enca-

ra per urbanitzar. El projecte preveu

dos-cents habitatges a la zona de les

Gavarres, dos-cents ms a lactual campde futbol, una torre de catorze plantes iun institut. El govern calcula que amb

les plusvlues dels blocs de pisos hi po-dran construir nous equipaments, perels vens defensen el creixement zero

de Cerdanyola. Pla den Boet. LInstitut Catal del sl

(INCASOL) t prevista la construccide noranta-quatre habitatges de protec-

ci pblica, aix com un equipamenteducatiu i un aparcament per a centdeu vehicles.

Barris de Rocafonda i Palau. LAjunta-ment presentar els barris a la convoca-tria dajuts de la Llei de millora de ba-

rris de lany 2007, com a resposta a les

demandes dels vens. Aquests barris,que concentren molta poblaci immi-

grant, ja van engegar lany 2001 un plade millora i transformaci amb elsuport de fons de cohesi de la Uni

Europea (UE). Tamb est previsttransformar els antics pavellons de les-corxador en una potent zona dequipa-

Reordenaci del passeig martm. Foto: Marta Casas