8
ESTUDI DE LA TESTOSTERONA Autora: Valeska Carreño INTRODUCCIÓ A partir d’una noticia del periòdic La Vanguardia i d’un vídeo que tractaven de la testosterona i de com el grau d’exposició prenatal a aquesta hormona afecta en diferents aspectes físics als homes, haig de plantejar una hipòtesi i extreure conclusions sobre ella seguint les passes del mètode científic.

Estudi de la Testosterona

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Estudi de la Testosterona

ESTUDI DE LA TESTOSTERONA

Autora: Valeska Carreño

INTRODUCCIÓ

A partir d’una noticia del periòdic La Vanguardia i d’un vídeo que tractaven de la testosterona i de com el grau d’exposició prenatal a aquesta hormona afecta en diferents aspectes físics als homes, haig de plantejar una hipòtesi i extreure conclusions sobre ella seguint les passes del mètode científic.

Page 2: Estudi de la Testosterona

MÈTODE CIENTÍFIC

• Observació

La testosterona és una hormona masculina o andrògena que es produeix a les cèl·lules de Leydig als testicles i s’encarrega d’estimular la formació de espermatozoides als testicles i de fer l’aparèixer altres trets sexuals característics masculins. Per saber el grau de testosterona al qual va estar esposat un home durant el període prenatal, alguns científics han descobert que n’hi ha prou calculant el coeficient entre la mida del seu dit anul·lar i l’índex. D’acord amb això, el coeficient mitja índex/anul·lar masculí es 0.96, mentre que el femení 0.99, ja que la diferència entre la mida d’aquests dits és més gran.

Segons una notícia del diari La Vanguardia, els brokers amb un coeficient més baix tenen més èxit que els altres i obtenen més beneficis ja que són capaços de prendre decisions més ràpides. A més, segons el Dr. Manning, un corredor amb un coeficient més petit té més possibilitat de guanyar en una cursa contra altres corredors amb un grau més baix, una afirmació que va demostrar en una petita demostració.

Page 3: Estudi de la Testosterona

• Formulació d’una hipòtesis

Basant-me en aquesta informació, he arribat a crear la següent hipòtesi:

“Els homes amb un coeficient índex/anul·lar més baix s’han d’afaitar més dies durant la setmana per conservar una cara suau i sense barba que els altres amb un coeficient més alt, ja que van estar exposats a més testosterona durant l’etapa prenatal.”

Page 4: Estudi de la Testosterona

• Experimentació

Per demostrar la meva hipòtesi, he mesurat els dits índex i anul·lar de sis homes, he calculat el coeficient i els he preguntat quants dies a la setmana s’havien d’afaitar com a mínim per tenir la pell de la cara suau i sense rastres de barba.

EnquestatsDit

índex (mm)

Dit anul·lar (mm)

Coeficient

Quants cops a la

setmana s’ha

d’afaitar com a

mínim?1 76.2 79.3 0.96 Cada dia2 74.7 78.8 0.94 Cada dia

3 69 77.5 0.89

Cada dia al menys un

cop, però han de ser dos si haig de sortir

a la nit.4 78.3 82.4 0.95 Cada dia

5 77.6 79.2 0.994 cops a la setmana

6 71.6 78.2 0.91

Cada dia dos cops. No aguanto

dormir amb la cara aspra.

Page 5: Estudi de la Testosterona

• Extracció de conclusions

Els homes amb un coeficient que es troba dins de la mitja s’han d’afaitar cada dia perquè la seva barba creix molt ràpidament. En els casos en que el coeficient és molt baix, els homes han estat en contacte amb molta testosterona i es poden arribar a afaitar fins i tot dos cops al dia. Per últim, l’enquestat cinc té un coeficient molt alt i això indica que ha tingut poc contacte amb l’hormona masculina i la seva barba creix molt més lentament que la dels altres casos, de manera que no cal que s’afaiti cada dia per tenir la pell llisa.

Page 6: Estudi de la Testosterona

• Elaboració d’una teoria

Després d’haver analitzat els resultats del meu experiment, puc dir que:

“Amb més grau d’exposició a la testosterona, més petit és el coeficient índex/anul·lar i més ràpid és el creixement de la barba dels homes, de manera que s’han d’afaitar amb molta més regularitat que aquells que tenen un coeficient alt.

Page 7: Estudi de la Testosterona

CONCLUSIONS

Tot i que en principi semblava un treball laboriós i lent, ha resultat ser una feina ràpida i que no va presentar problemes. El plantejament era senzill i amb el vídeo, la noticia i les dades de la Viquipèdia, era fàcil poder fer una hipòtesi que no fos difícil de demostrar, una gran ajuda ja que el temps era limitat. Els trets a observar es podien reconèixer molt bé i els enquestats van contestar amb molta sinceritat a la meva pregunta. Per una altra banda, el tema era curiós i el desenvolupament de l’experiment es va fer molt divertit.

Page 8: Estudi de la Testosterona

Valeska Carreño

1r Batx A

Ciències del Món Contemporani