ESTUDI SOCIOECONÒMIC ORIENTAL › fitxer › 495 › Estudi Socioeconomic 2006.pdf · Aced, J.M. (2006). «L’associacionisme als polígons industrials: situació actual». Informe

E S T U D I

SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA

D E L V A L L È S

O R I E N T A L

2 0 0 6

� Estudi socioeconòmic de la comarca del Vallès Oriental 2006Novembre del 2006

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de contingutsAutors:Jordi Pons i Novell(Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials, UB)Modest Guinjoan i Ferré(Consulting Barcelona Economia, SL)

Supervisió i coordinació:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística:LinguaCom, SL

Direcció editorial:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició:Anglofort, SA

Impressió:Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-54.172-2006

La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

2

ESTUDI SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA DEL

VALLÈS ORIENTAL 2006

Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrairla col·laboració de les persones següents:

� Ramon Aymerich, periodista

� Joan Carles Basi, Pimec

� Bonaventura Batlle, Pimec Vallès Oriental

� Carles Campàs, Grup HD Covalco, SA

� José Luis Caña, Constructora Cycons (Grupo Caña)

� Mª Àngels Caparrós, Fimoga Associació

� Alícia Casart, Cambra de Comerç de Barcelona

� Mireia Casas, Granollers Mercat (Ajuntament de Granollers)

� Màrius Catalan, Fimoga Associació

� Lluís Farran, Departament de Política Territorial i Obres Públiques

� Carles Fernández, Consorci de Turisme del Vallès Oriental

� José Manuel Fernández, Ajuntament de Mollet del Vallès

� Pere Gabern, Centre Tecnològic i Universitari de Granollers

� Xavier Gispert, Ficosa International, SA

� Anna M. Gómez, Ajuntament de Mollet

� Laura Grau, Consorci de Turisme del Vallès Oriental

� Anna Jané, Consell Comarcal del Vallès Oriental

� Josep Maria Lloreda, KH Lloreda, SA

� Mercè Llorente, Observatori de l’Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del VallèsOriental

� Pepita Maymó, Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental

� Núria Maynou, Observatori de l’Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del VallèsOriental

� Joan Miquel, Coperfil Group, SA

� Pere Miret, Celtic Group

� Pilar Perea, Cambra de Comerç de Barcelona

� Jordi Planas, Universitat de Barcelona

� Carme Poveda, Cambra de Comerç de Barcelona

� Manuela Redondo, Departament de Treball i Indústria

� Carme Rodríguez, Consell Comarcal del Vallès Oriental

Agraïments �

3

AGRAÏMENTS

� Ramon Roig, Caixa Catalunya

� Josep Saperas, Grup HD Covalco, SA

� Maria Segarra, Cambra de Comerç de Barcelona

� Albert Serrano, Granollers Mercat (Ajuntament de Granollers)

� Joaquim Solà, Universitat de Barcelona

� Demián Pau Tabbia, Associació d’Industrials del Vallès Oriental (AIBV)

� Montserrat Termes, Universitat de Barcelona

� Elsabet Viladecans, Institut d’Economia de Barcelona (Universitat de Barcelona)

� Monserrat Vilalta, Universitat de Barcelona

� Juan Luis Zalbidea, Cambra de Comerç de Barcelona

4


DE LA COMARCA DEL


� Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

� Fonts i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

� 1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

� 2. Situació i evolució socioeconòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172.1. Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172.2. Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262.3. Ocupació i mercat laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

El treball estranger al Vallès Oriental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

� 3. L’activitat econòmica al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 633.1. Estructura econòmica: trets principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Les principals empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67La industrialització del Vallès Oriental en perspectiva històrica . . . . . 75

3.2. Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80L’Espai Rural de Gallecs: un exemple de desenvolupament . . . . . . .econòmic sostenible en el sector primari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

3.3. Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88El sector del moble a la Garriga i al Vallès Oriental . . . . . . . . . . . . . . 93KH Lloreda, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95Celtic Group . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

3.4. Construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99L’expansió del sector immobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107Coperfil Group, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

3.5. Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112Granollers canvia la imatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117Comerç i territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122Oferta turística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125El futur dels serveis a la comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129Grup HD Covalco, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

� 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . . . 1334.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

Localització de l’activitat econòmica al Vallès Oriental . . . . . . . . . . . 1374.2. Disponibilitat de sòl industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1404.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (Ficosa International, SA) . . . . . . . . 154Centre Tecnològic i Universitari de Granollers . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 1604.5. Principals entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . 166

El Baix Vallès, un sistema urbà singular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173Integra, un servei per a les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175Vallès Oriental: una mirada de prop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178Diagnosi estratègica d’un territori divers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

� 5. Estudi monogràfic: La indústria al Vallès Oriental . . . . . . . . . . . . . . . 183

� 6. Síntesi i principals conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203

Índex �

5

ÍNDEX

� L’Estudi socioeconòmic de la comarca del Vallès Oriental 2006 és el sisè volum dela col·lecció d’estudis comarcals que des de la Cambra de Comerç de Barcelona estemportant a terme amb la voluntat de satisfer la demanda creixent d’informació de lesnostres empreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen l’activitateconòmica.

L’Estudi pretén d’aconseguir dos objectius. D’una banda, donar a conèixer la realitateconòmica del Vallès Oriental als agents econòmics i socials interessats, a partir d’unarecopilació i una anàlisi aprofundida de tota la informació estadística econòmica i socialdisponible per a un termini temporal ampli. De l’altra, l’Estudi pretén ser un documentde reflexió que marqui línies d’actuació de futur i, amb aquesta finalitat, s’ha demanatla col·laboració a diferents institucions de promoció econòmica territorials, a empresarisi a experts coneixedors de la realitat econòmica de la comarca perquè ens donin unavisió personal sobre els aspectes que més preocupen de l’esdevenidor del territori.També inclou un estudi monogràfic molt aprofundit dedicat al sector més estratègic delVallès Oriental, la indústria manufacturera.

Estic molt satisfet amb el resultat perquè crec que pot ser una eina de gran utilitat tantper als poders públics com per a les empreses a l’hora de prendre decisions, precisamentara que la comarca es troba en un moment de canvis profunds com a conseqüència delsefectes de la globalització sobre el teixit industrial. Malgrat això, l’expansió del sectorserveis i de la construcció ha permès un període de bonança econòmica els darrers anysque ha de ser aprofitada pels agents econòmics per establir unes bases econòmiquessòlides amb vista al futur.

Confio que el trobareu interessant i que amb els vostres suggeriments ens ajudeu amillorar-ne les edicions futures.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona

Presentació �

7

PRESENTACIÓ

Fonts �

� Agència Catalana de l’Aigua

� Agència de Residus de Catalunya

� Caixa Catalunya

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”

� Cambra de Comerç de Barcelona

� Consell Comarcal del Vallès Oriental

� Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

� Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

� Fomento de la Producción

� Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya

� Incasol: Institut Català del Sòl

� INE: Institut Nacional d’Estadística

� Institut Cartogràfic de Catalunya

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

� Ministeri de Foment

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

� REIC: Registre d’establiments industrials de Catalunya

� Renfe

� SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

� Secretaria d’Estat de la Seguretat Social

Bibliografia �

� Abel, J. i Jordana, J. (1987). L’activitat econòmica al Vallès Oriental. Barcelona:Oikos-Tau.

� Aced, J.M. (2006). «L’associacionisme als polígons industrials: situació actual».Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç deBarcelona i Diputació de Barcelona.

� Ajuntament de Granollers (2003). Programa d’orientació per als equipamentscomercials (POEC) del municipi de Granollers. Granollers.

� Álvarez, M.; Quevedo, J. i Viladecans, E. (2005). «La localització i el creixement del’activitat econòmica a les comarques catalanes en la dècada dels noranta». RevistaEconòmica de Catalunya, vol. 51, p. 12-22.

� Anguera, J. (1994). La transformació del Vallès Oriental. Barcelona: Caixa de Catalunya.

Fonts i bibliografia �

9

FONTS I BIBLIOGRAFIA

� Caixa Catalunya (1994). «El Vallès Oriental: Un teixit industrial diversificat i dinàmic enuna situació territorial privilegiada». Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya1994. Estimació del PIB comarcal 1990-1993. Barcelona.

� Caixa Catalunya (2005). «L’augment de residències d’ús turístic a Catalunya en elperíode 1991-2001: una visió comarcal». Informe sobre conjuntura econòmica, vol.100, p. 85-98.

� Caixa Catalunya (2006). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2006. Estimaciódel PIB comarcal 2005. Barcelona.

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (2005). Anuario Económico de España.Barcelona.

� Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona (2005). Informe territorialde la província de Barcelona. Barcelona.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a). Sòl industrial al Vallès Oriental.Granollers.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001b). «Dones i homes al mercat de treball».L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 12, p. 4-20.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001c). «Sectors industrials del Vallès Oriental».L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 13, p. 4-23.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2003a). «Nivells d’instrucció a la comarca».L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 14, p. 4-17.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2003b). «Transició escola-empresa».L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 15, p. 4-18.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2004a). «Informe agrari del Vallès Oriental».L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 16, p. 4-22.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2004b). «L’economia social». L’Observatori delVallès Oriental, vol. 17, p. 4-29.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005a). «L’envelliment demogràfic. Unaaproximació». L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 18, p. 4-18.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005b). Anàlisi DAFO dels sectorsagroalimentari i industrial a la comarca del Vallès Oriental. Granollers.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005c). Informe de conjuntura econòmica delVallès Oriental (primer semestre de l’any 2005). Granollers.

� Consell Comarcal del Vallès Oriental (2006). Anàlisi de les necessitats formatives delsector agroalimentari. Granollers.

� Consell General de Cambres de Catalunya (2006). Memòria Econòmica deCatalunya. Barcelona.

� Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2001).Les multinacionals industrials catalanes, 2001. Barcelona.

� Diputació de Barcelona (2004). Document d’estratègies pel territori del VallèsOriental. Barcelona.

� Espasa, M. (2005). «La inversió pública a la província de Barcelona: una comparacióamb la Comunitat de Madrid». Informe territorial de la província de Barcelona.Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.

� Fomento de la Producción (2005). España 30.000. Barcelona.

10


DE LA COMARCA DEL


� García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2002). Evolució dels sectors econòmics i delsòl industrial a la comarca del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del VallèsOriental.

� García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003a). Diagnosi estratègica del territoricorresponent al Pacte Territorial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal delVallès Oriental.

� García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003b). La situació actual de l’estructuraproductiva de la comarca del Vallès Oriental: un model explicatiu. Granollers: ConsellComarcal del Vallès Oriental.

� Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005). Mapa dels sistemes productiuslocals industrials a Catalunya. Barcelona: Departament de Treball i Indústria.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2000). Enquesta de laRegió metropolitana de Barcelona (ERM). Barcelona.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2006). «La localització del’activitat industrial a la província de Barcelona». Informe territorial de la província deBarcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.

� Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002).Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

� Muñoz, F. (2004): UrBANALització. La producció residencial de baixa intensitat a laprovíncia de Barcelona, 1985-2001. Tesi doctoral. Departament de Geografia de laUniversitat Autònoma de Barcelona.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2003). Transport públic itreball. Quadern del Pacte Industrial, 1. Barcelona: Beta Editorial.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2004). Mapa de la formacióprofessional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Quadern del Pacte Industrial, 2.Barcelona: Beta Editorial.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2006). Indicadors,infraestructures i serveis d’innovació. Una primera anàlisi del potencial innovador dela RMB. Barcelona: CIDEM. [En premsa]

� Parés, J. i Bibiloni. D.J. (2005). La mobilitat en els polígons industrials. ConsellComarcal del Vallès Oriental: Granollers.

� Piqué, J. M. (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a la província deBarcelona en el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona.

� Sáez, X.; Solà, J. i Termes, M. (2006). La indústria a la Regió Metropolitana deBarcelona. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [En premsa]

� Serra, A.; Saz, A. i Xalabarder, A. (2004). Els serveis de proximitat al Vallès Oriental:potencialitat econòmica i social. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.

11

FONTS I BIBLIOGRAFIA

La comarca del Vallès Oriental ocupa part de les serralades Litoral i Prelitoral i de la depressióque s’estén entre les dues, fet que motiva que el relleu sigui determinant per establir-neels límits. Tota la comarca és interior i limita, al nord, amb el Bages, Osona i la Selva, al’est, amb el Maresme, al sud, amb el Barcelonès, i, a l’oest, amb el Vallès Occidental.

La divisió territorial promulgada per la Generalitat de Catalunya republicana l’any 1936,que va donar a la comarca del Vallès Oriental 42 municipis, es va restablir el 1987. L’any1990, en modificar-se la divisió comarcal del 1987, el municipi de Caldes de Montbui,fins aleshores al Vallès Occidental, va passar a formar part del Vallès Oriental. Lacomarca va quedar formada, per tant, per 43 municipis, amb capital a Granollers.

El Vallès Oriental és una comarca d’importants contrastos, atès que s’hi poden trobar,d’una banda, àrees densament poblades i industrialitzades, com les del voltant deGranollers i Mollet del Vallès, on se situen el major nombre d’activitats econòmiques id’equipaments, així com una bona part de la població comarcal. Aquestes dues ciutatscomparteixen la funció vertebradora del territori i són dues grans àrees de concentracióde l’activitat industrial, tot i que progressivament tendeixen a integrar-se en una granàrea econòmica. D’altra banda, a la comarca hi ha altres localitzacions industrials, tot i

1. Definició i delimitació del territori �

13

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

Mapa 1.1. El Vallès Oriental. Mapa comarcal de Catalunya �Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

que amb menys activitats productives, un nivell de població molt inferior i una saturaciódel territori menor, com és el sistema urbà de l’entorn de Sant Celoni, a la zona del BaixMontseny. En contraposició, al Vallès Oriental també hi ha municipis situats alsvessants més muntanyosos i extrems de la comarca i relativament allunyats de lesxarxes de transport principals, que tenen un volum de població més reduït i un nivell dedesenvolupament i implantació industrial gairebé nul. En aquests municipis s’han donatles condicions òptimes per al creixement de les urbanitzacions de segona residència.

La saturació de Barcelona i el desplaçament de la indústria i de la població cap a les comarquesdel seu entorn han provocat un brusc increment del nombre de residents i d’activitatsindustrials del Vallès Oriental. Aquest fet, juntament a la important tradició industrial de lacomarca, l’esperit emprenedor dels seus habitants i la seva capacitat d’adaptació econòmica,han provocat que el sector industrial tingui una importància cabdal dins de l’economia delVallès Oriental i que el seu pes en l’estructura productiva sigui superior que a la resta de lescomarques de l’àmbit metropolità de Barcelona. A més, una notable diversificació és un delsfactors clau que permeten d’explicar-ne l’expansió i la consolidació a la comarca.

14


DE LA COMARCA DEL


� Mapa 1.2. El Vallès Oriental. Mapa municipalFont: Institut Cartogràfic de Catalunya

Baix MontsenyBaix VallèsMercat de traball de Granollers

Altres

Selva

10

15

9

Maresme

OsonaBages

VallèsOccidental

35

39

26

1217

30

40

38

315

347

11

14332

4 362

19

2016

6

138

29

4221

28

43

4137

3318

23

27 24

25

1

22

1 Aiguafreda2 Ametlla del Vallès, l'3 Bigues i Riells4 Caldes de Montbui5 Campins6 Canovelles7 Cànoves i Samalús8 Cardedeu9 Castellcir

10 Castellterçol11 Figaró-Montmany12 Fogars de Montclús13 Franqueses del Vallès, les14 Garriga, la15 Granera16 Granollers17 Gualba18 Llagosta, la19 Lliçà d’Amunt20 Lliçà de Vall21 Llinars del Vallès22 Martorelles23 Mollet del Vallès24 Montmeló25 Montornès del Vallès26 Montseny27 Parets del Vallès28 Roca del Vallès, la29 Sant Antoni de Vilamajor30 Sant Celoni31 Sant Esteve de Palautordera32 Sant Feliu de Codines33 Sant Fost de Campsentelles34 Sant Pere de Vilamajor35 Sant Quirze Safaja36 Santa Eulàlia de Ronçana37 Santa Maria de Martorelles38 Santa Maria de Palautordera39 Tagamanent40 Vallgorguina41 Vallromanes42 Vilalba Sasserra43 Vilanova del Vallès

La proximitat a la ciutat de Barcelona i les condicions de l’entorn natural de la comarca,amb indrets tan suggeridors com el Parc Natural del Montseny, els cingles de Bertí, elMontnegre o la serra del Corredor, així com la disponibilitat de sòl, també han impulsatel creixement immobiliari i l’aparició de nombroses urbanitzacions destinades al turismeinterior, per bé que cada vegada més les residències secundàries han tendit a convertir-se en habitatges principals.

El medi físic de la comarca és molt variat, amb altituds que van des dels 50 m de la vallbaixa del Besòs fins als 1.712 m del turó de l’Home. La comarca és formada per unnombre considerable de valls que la travessen en direcció nord-sud i que la divideixenen paisatges clarament diferenciats. S’hi poden distingir tres unitats geogràfiques, comla Serralada Prelitoral, on destaca el massís del Montseny, amb el turó de l’Home, lesAgudes, el Matagalls o el Tagamanent; la Depressió Prelitoral, i la Serralada Litoral o deMarina, que al Vallès Oriental és formada per un grup de relleus de poca alçada, comla serra del Montnegre o la serra del Corredor.

Els rius del Vallès Oriental pertanyen a la conca del Besòs i a la de la Tordera, i escaracteritzen pel fet de tenir un cabal escàs i una gran irregularitat. El Besòs es formade la unió del Congost i de la riera de Mogent, a l’altura de Montmeló. El Congost neixa la plana de Vic i travessa un important nucli urbà i industrial format pel triangleGranollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès. La riera de Mogent neix a la serra delCorredor, passa per la Roca del Vallès i Montornès del Vallès i després s’uneix alCongost. Afluents importants del Besòs són la riera de Tenes, la riera de Caldes i elRipoll. La conca de la Tordera neix al peu de les Agudes, segueix la vall de Sant Marçali voreja tot el massís del Montseny fins a endinsar-se a la comarca de la Selva. Recullles aigües del vessant oriental del Montseny i dins el Vallès els seus principals afluentssón les rieres de Trentapasses, Fuirosos, Pertegàs, Gualba i Breda.

La diversitat del relleu, la presència de sistemes muntanyosos i la proximitat del marprovoquen que el Vallès Oriental presenti una gran diversitat climàtica, amb la presènciade diferents microclimes, atès que en un espai relativament petit es troben importantscontrastos: una plana amb turons que no sobrepassen els 200-300 m i, al voltant,muntanyes, que al Montseny arriben als 1.700 m d’altitud. Si s’observen lestemperatures de la plana es posa de manifest que tenen les característiques del climamediterrani litoral, mentre que a les zones properes a les muntanyes són més extremes.D’altra banda, el fet que una bona part del Vallès Oriental sigui una plana envoltada demuntanyes motiva que sigui un indret propens als fenòmens d’inversions tèrmiques.Les pluges a la comarca també són molt variables segons l’altitud i la localització delsdiferents municipis.

La topografia tan variada i les diferents condicions climàtiques de la comarca donen lloca una gran varietat de vegetació, tot i que en algunes zones ha estat molt alterada peldesenvolupament econòmic i urbanístic. Entre els paratges naturals més notables de lacomarca destaquen el Parc Natural del Montseny, que és el massís més enlairat de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensió de 30.120 ha, distribuïdes en 18 municipisdel Vallès Oriental, la Selva i Osona; el Parc Natural del Montnegre-Corredor, que és unparatge natural situat a la Serralada Litoral de 15.000 ha repartides entre el VallèsOriental i el Maresme, i l’espai rural de Gallecs, situat al bell mig de la comarca, que ésuna zona on predominen els usos agrícoles i forestals, i que evoca un paisatge cadadia més escàs al voltant de Barcelona. �

15

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

2.1. Població

Evolució demogràfica: trets principals �

Segons la darrera revisió del padró corresponent a l’any 2005, la comarca del VallèsOriental tenia 361.319 h., distribuïts en 43 municipis. Granollers i Mollet del Vallèsconcentraven el 30,2 % de la població de la comarca. La població del Vallès Oriental haaugmentat de 136.224 persones els darrers 24 anys, que representa una diferènciarelativa del 60,5 % entre els anys 1981 i 2005, equivalent a un creixement anualacumulatiu del 2 %. Durant aquests anys, el ritme de creixement quinquennal de lapoblació s’ha anat accelerant, des del 6,8 % del subperíode 1981-1986, fins al 12,7 %del subperíode 1996-2001; mentre que els últims quatre anys, des del darrer cens del’any 2001, la població ha crescut el 12,4 % (quadre 2.1.1.).

La població del Vallès Oriental ha guanyat pes de manera significativa en relació ambel conjunt de Catalunya, i ha passat de representar el 3,8 % el 1981 al 5,2 % el 2005,fet que posa de manifest un creixement més ràpid de la població de la comarca, queha estat, com s’esmentava anteriorment, del 2 % anual acumulatiu, davant del 0,7 %del conjunt de Catalunya. En aquests anys, el Vallès Oriental ha estat la quartacomarca catalana que en termes absoluts ha guanyat més població, el 13,1 % del queha assolit el Principat; i en termes percentuals ha estat també la quarta comarca que ha guanyat més habitants, superada únicament pel Baix Penedès (4,2 % anualacumulatiu), el Garraf (2,6 %) i la Selva (2,4 %). Quan es compara l’evolució de lapoblació al Vallès Oriental amb la de les comarques de la regió metropolitana deBarcelona, es posa de manifest que en termes absoluts el nombre d’habitants hacrescut més al Vallès Occidental, al Baix Llobregat i al Maresme, però en termesrelatius la situació ha estat la contrària, atès que a l’entorn de Barcelona sols ha estatsuperada pel Garraf.

Cal emmarcar el comportament demogràfic de la comarca del Vallès Oriental en elprocés de reequilibri territorial de la població de Catalunya que es va iniciar a la dècadadels vuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes de l’entorn deBarcelona i del Barcelonès, mentre que el comportament més favorable ha tingut lloc ales zones de l’àmbit metropolità. Un altre aspecte que cal remarcar al voltant del’evolució de la població catalana aquests anys és que el creixement demogràfic s’halocalitzat fonamentalment en els municipis de dimensió mitjana.

2. Situació i evolució socioeconòmica �

17

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.1. Població. Període 1981-2005. Nombre de persones �

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/Catalunya %

1981 225.095 5.956.414 3,81986 240.464 5.978.638 4,01991 262.513 6.059.494 4,31996 285.129 6.090.040 4,72001 321.431 6.343.110 5,12005 361.319 6.995.206 5,2

Fonts: Idescat, padrons municipals d'habitants 1986, 1996, 2005 i censos de població 1981, 1991 i 2001

La posició geogràfica del Vallès Oriental, amb la seva proximitat a les zones queconformen el districte central de negocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixitproductiu, proporcionaven una base molt sòlida per assolir una expansió demogràficaintensa des dels anys setanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altrescomarques del seu entorn, s’ha trobat just en l’epicentre dels moviments derelocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d’habitants de la ciutat deBarcelona en benefici de les àrees més properes. Aquesta redistribució de la població enl’entorn de la ciutat de Barcelona es va iniciar a la dècada dels vuitanta i progressivaments’ha anat estenent cap a zones més allunyades. La comarca del Vallès Oriental s’ha vistbeneficiada de manera intensa fins al moment actual per aquest fenomen, que semblaque encara no s’ha aturat i que, com es veurà en capítols posteriors, ha provocat canvisrellevants en la composició de la població, en el teixit productiu comarcal, en eldinamisme de la construcció residencial, en el preu de l’habitatge i en la disponibilitat desòl en algunes àrees per desenvolupar noves activitats empresarials.

El Vallès Oriental té una superfície de 851 km2 i representa el 2,7 % del territori català.La densitat geogràfica de la comarca és de 425 h./km2, per sobre dels 218 h./km2 deCatalunya. La comarca és la setena més densament poblada de Catalunya, superadatan sols per les de l’entorn de Barcelona i el Tarragonès. En el mapa 2.1.1. es mostrala densitat demogràfica, mesurada en h./km2, dels municipis de la comarca l’any 2005i es posa de manifest que hi ha importants diferències pel que fa a la distribució de lapoblació en el territori. Així, un conjunt de nou municipis, caracteritzats pel fet detenir el major nombre d’habitants de la comarca (Mollet del Vallès, Granollers, Canovelles,Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Cardedeu) o bé un terme municipalrelativament petit (la Llagosta, Montmeló i Martorelles), tenen una densitat superior als1.000 h./km2. D’altra banda, municipis amb un nombre elevat d’habitants com Caldes

18


DE LA COMARCA DEL


� Mapa 2.1.1. Densitat de població per municipis. Any 2005Font: Idescat i elaboració pròpia

Entre 200 i 425 h./km2 (mitjana comarcal)

Superior a 1.000 h./km2

Entre 425 (mitjana comarcal) i 1.000 h./km2

Entre 50 i 200 h./km2

Menys de 50 h./km2

de Montbui i, especialment, Sant Celoni, tenen una densitat inferior a la mitjanacomarcal, atès que la seva superfície és elevada. Finalment, cal esmentar que elsmunicipis amb una densitat més reduïda estan situats al nord de la comarca, a l’entorndel massís del Montseny. Es tracta de municipis com Granera, Tagamanent, Fogars deMontclús, Montseny, Castellcir, Sant Quirze Safaja o Gualba, que tenen pocs habitantsi un terme municipal relativament gran.

Evolució demogràfica per municipis �

El creixement de la població en el període 1981-2005 als municipis del Vallès Orientalha presentat tendències diferents. Un dels fets més destacats ha estat la pèrdua de pesde població comarcal dels dos municipis més grans, atès que l’any 1981 Granollers iMollet del Vallès concentraven el 35,9 % dels residents al Vallès Oriental, mentre que el 2005, com s’ha esmentat suara, han acumulat el 30,2 % de la població. Això noobstant, tant Granollers (amb un increment anual acumulatiu de l’1 %) i Mollet del Vallès(1,5 %) han assolit un augment de la població superior al del conjunt de Catalunya, toti que han perdut pes a la comarca, atès que l’augment dels residents al Vallès Orientalha estat molt notable. Pel que fa a la resta de municipis, tots menys cinc (la Llagosta,Castellterçol, Martorelles, Aiguafreda i Montseny) han assolit un increment del nombred’habitants superior, en termes percentuals, que el conjunt de Catalunya. Els municipisamb un augment percentual més important de la població en aquests 24 anys han estatVallromanes, Sant Pere de Vilamajor, Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt, Cànoves i Samalúsi l’Ametlla del Vallès, tots amb un nombre relativament reduït d’habitants al principi dela dècada dels vuitanta i que s’han beneficiat del boom residencial de la comarca(quadre 2.1.2. i mapa 2.1.2.). L’increment assolit per aquests municipis ha implicat queen aquest període hagin pràcticament quintuplicat la població. Aquesta evolució tan

19


SOCIOECONÒMICA

Mapa 2.1.2. Creixement de la població. Període 1981-2005 �Font: Idescat i elaboració pròpia

Superior al 4%

Del 2% (mitjana del Vallès Oriental) al 4%

De l’1% al 2%

Inferior a l’1%

20


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.1.2. Població per municipis. Nombre de persones

1981 1986 1991 1996 2001 2005 1981-2005Diferència

Aiguafreda 2.034 2.019 2.063 2.090 2.155 2.308 274Ametlla del Vallès, l' 1.889 2.554 3.362 4.771 6.133 7.319 5.430Bigues i Riells 1.467 1.983 2.807 3.969 5.914 7.155 5.688Caldes de Montbui 10.153 10.407 11.293 12.788 13.848 15.536 5.383Campins 158 187 190 242 294 354 196Canovelles 12.138 12.557 13.326 13.287 12.912 14.668 2.530Cànoves i Samalús 576 738 1.033 1.552 1.968 2.375 1.799Cardedeu 7.240 8.052 9.040 10.805 12.792 15.018 7.778Castellcir 221 211 247 307 406 528 307Castellterçol 2.057 1.982 1.903 1.970 2.031 2.195 138Figaró-Montmany 634 632 631 763 873 1.020 386Fogars de Montclús 278 278 245 313 352 417 139Franqueses del Vallès, les 8.710 9.403 10.294 10.810 13.007 15.196 6.486Garriga, la 8.178 8.714 9.447 10.476 12.037 13.472 5.294Granera 54 51 58 57 67 79 25Granollers 45.348 47.967 51.873 50.951 53.105 57.796 12.448Gualba 631 587 629 685 830 988 357Llagosta, la 12.705 12.189 11.276 11.264 12.042 13.455 750Lliçà d'Amunt 2.655 3.775 5.417 7.668 10.629 12.439 9.784Lliçà de Vall 1.703 2.041 3.496 4.513 5.353 5.821 4.118Llinars del Vallès 4.693 5.029 5.586 6.040 7.238 8.166 3.473Martorelles 4.336 4.523 4.888 4.937 4.906 4.903 567Mollet del Vallès 35.480 38.407 40.877 41.911 47.270 51.218 15.738Montmeló 6.871 6.965 7.454 7.675 8.592 8.804 1.933Montornès del Vallès 10.187 10.427 10.844 11.970 12.868 14.190 4.003Montseny 269 276 286 286 286 306 37Parets del Vallès 8.745 9.869 10.960 12.601 14.983 16.202 7.457Roca del Vallès, la 5.545 5.144 5.791 6.728 7.748 8.946 3.401Sant Antoni de Vilamajor 1.654 1.821 2.216 2.822 3.829 4.627 2.973Sant Celoni 11.946 12.275 11.957 12.890 12.700 15.081 3.135Sant Esteve de Palautordera 968 1.047 1.179 1.282 1.484 1.961 993Sant Feliu de Codines 3.316 3.360 3.698 4.007 4.530 5.282 1.966Sant Fost de Campsentelles 2.969 3.820 4.938 5.711 6.718 7.265 4.296Sant Pere de Vilamajor 702 849 1.141 1.882 2.809 3.444 2.742Sant Quirze Safaja 321 252 249 282 417 543 222Santa Eulàlia de Ronçana 2.346 2.494 3.029 4.049 4.950 5.814 3.468Santa Maria de Martorelles 398 387 483 658 690 763 365Santa Maria de Palautordera 4.159 4.468 4.979 5.456 6.442 7.762 3.603Tagamanent 132 135 151 180 217 265 133Vallgorguina 635 647 755 1.065 1.430 1.881 1.246Vallromanes 383 439 657 1.079 1.545 1.911 1.528Vilalba Sasserra 211 292 297 338 491 564 353Vilanova del Vallès1 – 1.211 1.468 1.999 2.540 3.282 2.071

Vallès Oriental 225.095 240.464 262.513 285.129 321.431 361.319 136.224% s/Catalunya 3,8 4,0 4,3 4,7 5,1 5,2 13,1

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.995.206 1.038.792

1 Municipi segregat el 1983 del terme de la Roca del Vallès i del de Montornès del Vallès, el qual ja va formar municipiindependent entre 1936 i 1939. La diferència correspon al període 1986-2005.

Font: Idescat

favorable del nombre de residents en la majoria dels municipis ha provocat uns canvissocioeconòmics profunds en el teixit social de la comarca i la necessitat d’afrontar,bàsicament els ajuntaments, les demandes de diferents tipus de serveis socials iequipaments per part de la població, en augment continu.

En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població en el període1981-2005 han estat, amb l’excepció de Sant Celoni, els més grans de la comarca:Mollet del Vallès (15.738 h.), Granollers (12.448 h.), Cardedeu (7.778 h.), Parets del Vallès(7.457 h.), les Franqueses del Vallès (6.486) i Caldes de Montbui (5.383). A més, tambéha augmentat considerablement el nombre de residents a alguns municipis que al principidel període eren relativament petits: Lliçà d’Amunt (9.748 h.), Bigues i Riells (5.688 h.) il’Ametlla del Vallès (5.430 h.). A la banda oposada, cal esmentar que cap municipi no haperdut població en aquest període, mentre que els que han tingut un increment mésreduït en termes absoluts del nombre d’habitants són Granera, Montseny, Tagamanent,Castellterçol, Fogars de Montclús i Campins que, amb l’excepció de Castellterçol, són elsmés petits de la comarca i estan situats a prop del massís del Montseny.

Aquesta evolució de la població posa de manifest que el comportament de les quatregrans àrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca ha estat força diferenten el període 1981-2005 (quadre 2.1.3.). Així, els municipis englobats en el mercat detreball de Granollers, que l’any 2005 han representat el 58 % de la població del VallèsOriental (amb Granollers, Caldes de Montbui, Cardedeu i les Franqueses del Vallès, coma municipis més grans), aquests anys han crescut el 2,4 % anual acumulatiu; mentre quela resta d’àrees han assolit un increment del nombre de residents inferior a la mitjana

21


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.3. Població per àrees. Nombre de persones �

1981 1986 1991 1996 2001 2005 1981-2005Diferència

Baix Montseny 19.044 19.765 20.220 22.219 23.818 28.750 9.706Baix Vallès 81.691 86.587 91.720 96.727 108.069 116.800 35.109Mercat de treball de Granollers 119.462 129.305 145.756 161.139 183.977 209.552 90.090Altres 4.898 4.807 4.817 5.044 5.567 6.217 1.319Vallès Oriental 225.095 240.464 262.513 285.129 321.431 361.319 136.224

En % total Vallès OrientalBaix Montseny 8,5 8,2 7,7 7,8 7,4 8,0 –0,5Baix Vallès 36,3 36,0 34,9 33,9 33,6 32,3 –4,0Mercat de treball de Granollers 53,1 53,8 55,5 56,5 57,2 58,0 4,9Altres 2,2 2,0 1,8 1,8 1,7 1,7 –0,5Vallès Oriental 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 –

Nota:Baix Montseny: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Mariade Palautordera i Vallgorguina.Baix Vallès: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost deCampsentelles i Santa Maria de Martorelles.Mercat de treball de Granollers: l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús,Cardedeu, Figaró-Montmany, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès,la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana,Tagamanent, Vallromanes i Vilanova del Vallès.Altres: Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja i Vilalba Sasserra.

Font: Idescat i elaboració pròpia

comarcal, però superior al del conjunt de Catalunya. Així, els municipis del Baix Vallès(on destaquen Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i la Llagosta),amb el 32,3 % de la població de la comarca el 2005, han crescut l’1,5 % anualacumulatiu; mentre que els municipis del Baix Montseny (amb Sant Celoni i Santa Mariade Palautordera com a municipis amb més residents), que han representat el 2005 el8 % de la població comarcal, han tingut un increment anual acumulatiu de la poblacióde l’1,7 %. Finalment, la resta de municipis (tots per sota dels 2.500 h., entre els qualsdestaquen Aiguafreda i Castellterçol), amb l’1,7 % de la població del Vallès Oriental, hancrescut a una taxa anual acumulativa de l’1 % aquests 24 anys.

� Característiques demogràfiques

L’estructura de la població per sexe i edat de la comarca del Vallès Oriental és una micadiferent de la del conjunt de Catalunya (gràfic 2.1.1.). La piràmide d’edats del VallèsOriental reflecteix que la població de la comarca està menys envellida que la mitjana deCatalunya, atès que el 16,1 % dels habitants de la comarca tenien l’any 2005 menys de 15 anys, mentre que aquest percentatge era del 14,1 % a Catalunya. D’altra banda, el 48,2 % de la població del Vallès Oriental tenia entre 15 i 44 anys (45,6 % a Catalunya),el 22,9 %, entre 45 i 64 anys (23,8 %), i el 12,8 %, 65 anys o més (16,5 %). Pel que fa ala distribució de la població per sexes, al Vallès Oriental hi ha un nombre més elevatd’homes (50,6 %) que de dones (49,4 %), mentre que al conjunt de Catalunya elpercentatge de dones (50,4 %) és lleugerament superior al d’homes (49,6 %). En els doscasos es palesa un predomini significatiu de les dones en la franja de les persones de mésde 64 anys.

El procés d’envelliment de la població del Vallès Oriental és menys pronunciat que ladel conjunt de Catalunya. L’índex d’envelliment, que relaciona el total de població demés de 64 anys amb la de menys de 15 anys, era del 80 %, molt inferior a la mitjanade Catalunya (116 %). Això significa que per cada 100 persones més grans de 64 anysn’hi havia 125 que tenien menys de 15 anys. La resta d’indicadors demogràfics delquadre 2.1.4. assolien uns valors similars al Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya,

22


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Any 2005Font: Idescat

012346

>8580-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

0

Edat

% Homes % Dones

5 654321

amb l’excepció de l’índex de recanvi de la població d’edats actives, és a dir, elshabitants de 60 a 64 anys / 100 h. de 15 a 19 anys, que era més reduït a la comarca,fet que posa de manifest que el nombre de persones per dur a terme el relleu al mercatlaboral, en termes percentuals, era superior al Vallès Oriental que a Catalunya.

En el període 1990-2004, l’expansió demogràfica del Vallès Oriental s’explica, en bona part,per la immigració procedent de la resta de Catalunya, una part de la qual ha estat deguda,com ja s’ha esmentat, a les dinàmiques de relocalització de la població a l’entorn de la ciutatde Barcelona. D’altra banda, els darrers anys es palesa un creixement de les personesprovinents de l’estranger, que, segons les darreres dades del padró corresponents a l’any2005, ja representaven el 9,8 % de la població de la comarca, encara per sota, però, del12,6 % del conjunt de Catalunya. El fenomen de la immigració estrangera ha estat molt ràpidi molt intens, tant al Vallès Oriental com al conjunt del país, atès que a la comarca fa solsnou anys el percentatge de la població nascuda a l’estranger era tan sols del 2,1 %. Lesmigracions de població estrangera, com es posa en relleu en el quadre 2.1.5., han estatbàsicament extracomunitàries, formades inicialment de manera majoritària per persones quebuscaven feina i que, posteriorment, tendeixen al reagrupament familiar. Finalment, calesmentar que, en aquest període de temps, el creixement natural de la població ha estat, adiferència d’altres comarques, bastant elevat al Vallès Oriental.

Una altra característica demogràfica rellevant per definir una àrea geogràfica és lacomposició de la població segons el lloc de naixement. El 36,6 % dels residents a lacomarca l’any 2005 han nascut a la comarca, el 28,9 %, en una altra comarca catalana,el 24,7 %, a la resta d’Espanya, i el 9,8 %, a l’estranger. Els darrers anys es palesa unaugment de les persones nascudes a Catalunya que viuen a la comarca, un descens deles nascudes a la comarca i a la resta de l’Estat, i un augment espectacular de lespersones estrangeres residents al Vallès Oriental (quadre 2.1.6.). En aquest sentit, comja s’ha esmentat, el percentatge de residents a la comarca nascuts a l’estranger delVallès Oriental, tot i que força elevat, se situa per sota de la mitjana catalana i quedalluny del percentatge d’algunes comarques com l’Alt Empordà, la Segarra, el BaixEmpordà, la Selva, la Vall d’Aran, el Barcelonès, el Montsià i la Cerdanya, en les qualsles persones nascudes a l’estranger representen més del 15 % de la població comarcal.

23


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.4. Indicadors d'estructura d'edats. Any 2005 �

Vallès Oriental Catalunya

Índex d'envelliment1 80 116Índex d'infantesa2 16 14Índex de dependència juvenil3 22 20Índex de dependència senil4 18 24Índex de recanvi de la població d'edats actives5 86 103Relació de nens/dones en edat fèrtil6 23 20

1 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de menys de 15 anys2 Habitants de 0 a 14 anys i més / 100 h. del total de població3 Habitants de menys de 15 anys / 100 h. de 15 a 64 anys 4 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de 15 a 64 anys5 Habitants de 60 a 64 anys i més / 100 h. de 15 a 19 anys6 Habitants de 0 a 4 anys / 100 dones de 15 a 49 anys

Font: Idescat

24


DE LA COMARCA DEL


�Q

ua

dre

2.1

.5.

Flu

xos

de

po

bla

ció

. P

erí

od

e 1

990-

2004

. N

om

bre

de

pe

rso

ne

s

Mov

imen

t nat

ural

Mov

imen

t mig

rato

ri

Mig

raci

ons

inte

rnes

Imm

igra

cion

s es

trang

eres

Naix

emen

tsDe

func

ions

Sald

oRe

sta

deRe

sta

Sald

oÀf

rica

Amèr

ica

Euro

paAl

tres

Tota

lSa

ldo

natu

ral

Cata

luny

ad'

Espa

nya

mig

rac.

int.

imm

igr e

st.

mig

raci

ons

1990

2.71

61.

738

978

3.14

439

53.

539

4197

9716

251

3.79

04.

768

1991

2.64

91.

723

926

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

1992

2.74

61.

845

901

3.59

218

3.61

015

680

8813

337

3.94

74.

848

1993

2.72

61.

727

999

3.40

0–6

13.

339

145

5392

1330

33.

642

4.64

1

1994

2.78

11.

789

992

3.89

5–3

153.

580

119

4388

1526

53.

845

4.83

7

1995

2.84

51.

869

976

3.96

3–5

63.

907

167

6490

1033

14.

238

5.21

4

1996

2.95

31.

966

987

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

s.d.

1997

3.10

52.

045

1.06

04.

497

–63

4.43

421

910

279

640

64.

840

5.90

0

1998

3.09

82.

207

891

4.17

111

44.

285

227

8814

028

483

4.76

85.

659

1999

3.48

22.

297

1.18

53.

777

108

3.88

523

812

314

127

529

4.41

45.

599

2000

3.73

62.

132

1.60

43.

611

250

3.86

149

852

320

457

1.28

25.

143

6.74

7

2001

3.80

12.

264

1.53

73.

377

–26

3.35

1s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.

2002

4.14

02.

354

1.78

63.

399

174

3.57

3s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.

2003

4.28

12.

339

1.94

23.

609

–287

3.32

2s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.s.d

.

2004

4.57

82.

388

2.19

03.

290

–593

2.69

71.

885

2.05

31.

007

223

5.47

6 (1

)8.

173

10.3

63

1990

-200

4249

.637

30.6

8318

.954

47.7

25–3

4247

.383

3.69

53.

226

2.02

640

89.

663

46.8

0058

.576

1H

i ha

308

per

sone

s d

e le

s q

uals

no

cons

ta la

pro

ced

ènci

a2

En

el c

as d

e le

s m

igra

cion

s in

tern

es n

o in

clou

els

any

s 19

91 i

1996

, m

entr

e q

ue e

n el

cas

de

les

imm

igra

cion

s es

tran

gere

s no

incl

ou e

ls a

nys

1991

, 19

96,

2001

, 20

02 i

2003

s.d

.: s

ense

dad

es

Font

: Id

esca

t

Sald

o to

tal

Síntesi

L’any 2005, la comarca del Vallès Oriental tenia 361.319 h., el 30,2 % dels qualsestaven concentrats a Granollers i Mollet del Vallès. En el període 1981-2005,la població de la comarca ha crescut més que al conjunt de Catalunya, el 2 %anual acumulatiu, davant del 0,7 % de Catalunya. La posició geogràfica delVallès Oriental, pròxima a les zones que conformen el districte central denegocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixit productiu, proporcionaven unabase molt sòlida per assolir una expansió demogràfica intensa des dels anyssetanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altres comarques del seuentorn, s’ha trobat just en l’epicentre dels moviments de relocalitzaciópoblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona ique han consistit, bàsicament, en una pèrdua d’habitants de la ciutat deBarcelona en benefici de les àrees més properes. La comarca del Vallès Orientals’ha vist beneficiada de manera intensa fins al moment actual per aquestfenomen, que sembla que encara no s’ha aturat i que ha provocat canvisrellevants en la composició de la població, en el teixit productiu comarcal, en eldinamisme de la construcció residencial, en el preu de l’habitatge i en ladisponibilitat de sòl en algunes àrees per desenvolupar noves activitatsempresarials.

L’estructura de la població per sexe i per edat del Vallès Oriental era lleugeramentdiferent a la del conjunt de Catalunya. La piràmide d’edatsposa de manifest quela població de la comarca estava menys envellida que la del total català i que elnombre de persones per efectuar el relleu en el mercat laboral, en termespercentuals, era superior al Vallès Oriental que a Catalunya.

Els darrers anys, es palesa un augment espectacular de les personesestrangeres residents al Vallès Oriental, que ja representaven el 9,8 % de lapoblació, davant del 12,6 % del total català.

25


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.6. Població segons el lloc de naixement. En percentatge �

1991 1996 2001 2005

Vallès OrientalMateixa comarca 41,8 40,5 38,4 36,6Una altra comarca 22,8 26,2 28,9 28,9Resta de l'Estat 34,3 31,2 27,7 24,7Estranger 1,2 2,1 5,0 9,8Total 100,0 100,0 100,0 100,0

CatalunyaMateixa comarca 50,8 50,3 48,5 45,3Una altra comarca 16,7 18,1 19,4 19,1Resta de l'Estat 30,8 28,8 26,0 23,0Estranger 1,7 2,8 6,1 12,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Idescat

2.2. Activitat i renda

Durant el període 2002-2005, el PIB de la comarca del Vallès Oriental ha crescut demitjana interanual el 2,5 %, segons les estimacions comarcals de Caixa Catalunya, unritme pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que haestat del 2,7 %. Com a conseqüència d’aquest comportament similar de les dueseconomies, el pes del Vallès Oriental amb relació al Principat s’ha mantingut constanten aquest període i actualment la comarca representa el 4,8 % del PIB de l’economiacatalana. Amb l’excepció de l’any 2004, el creixement de la comarca va serlleugerament inferior al del conjunt de Catalunya (gràfic 2.2.1.).1

En aquest període, els quatre grans sectors productius també s’han comportat d’unamanera molt semblant a la comarca i al conjunt de l’economia catalana. En aquestsanys els sectors més dinàmics de l’economia vallesana han estat la construcció i elsserveis. En els dos casos, el creixement de l’activitat a la comarca ha estat molt similara l’assolit pel conjunt de Catalunya. La indústria ha estat el sector amb un menorcreixement al Vallès Oriental (0,2 % anual acumulatiu), per bé que ha evolucionat de la mateixa manera que el conjunt de l’economia catalana. En el cas de l’agricultura i la ramaderia, el creixement de l’activitat al Vallès Oriental (el 0,3 % anual acumulatiu)ha estat una dècima superior que al Principat (quadre 2.2.1.).

L’any 2005, el PIB/càpita de la comarca del Vallès Oriental, calculat a partir de lesestimacions de PIB de la Caixa de Catalunya i expressat en euros constants de l’any2000, ha estat de 16.207 €, un 7,7 % menys que la mitjana catalana (17.555 €).Aquest diferencial s’ha eixamplat lleugerament des del 2002 fins al 2005, atès que en aquests anys la comarca ha assolit un creixement del PIB lleugerament menysfavorable que el del conjunt de Catalunya, mentre que la població ha crescut més alVallès Oriental que al Principat (el 12,4 % a la comarca i el 10,3 % al conjunt deCatalunya) (quadre 2.2.2. i gràfic 2.2.2.).

26


DE LA COMARCA DEL


1 Les dades de creixement del PIB emprades en aquest estudi no incorporen els impostos. Així, per exemple, en el cas d’haver-los tingut en compte, el creixement del PIB del conjunt de Catalunya l’any 2005 hauria estat del 3,3 %, en lloc del 3,1 % que esmostra en el gràfic 2.2.1.

� Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB. Taxa de variació interanual, en percentatgeFont: Caixa Catalunya

5

4

3

2

1

0Taxa

de

vari

ació

inte

ranu

al, e

n %

2002 2003 2004 2005

2,9


2,32,5

2,7

3,1

2,8

2,21,9

En comparar el PIB/h. del Vallès Oriental l’any 2005 amb el de la resta de comarquescatalanes, es posa de manifest que, en ordenar-les de més a menys producció/h., elVallès Oriental ocupa el lloc dissetè, tot i que sols és superada per una comarca de

27


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.1. PIB sectorial. Període 2002-2005. Taxa mitjana de variacióinteranual, en percentatge �


Primari 0,3 0,2Indústria 0,2 0,0Construcció 5,4 5,5Serveis 3,8 3,5

Total 2,5 2,7

Font: Caixa Catalunya

Gràfic 2.2.2. PIB/càpita. Vallès Oriental. Índex Catalunya = 100 �Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa de Catalunya i l'Idescat

96

95

94

93

92

91

902002 2003

Índ

ex

2004 2005

94,5

94,0

92,9

92,3

Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 2000 �

PIB PIB/càpita

Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Vallès Catalunya VallèsOriental Catalunya % Oriental Oriental

MEUR milers €/h. Índex Cat.=100

2002 5.422 113.242 4,8 16,5 17,4 94,52003 5.539 116.039 4,8 16,3 17,3 94,02004 5.697 119.150 4,8 16,3 17,5 92,92005 5.856 122.798 4,8 16,2 17,6 92,3

Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l’Idescat

la demarcació de Barcelona (el Barcelonès, que ocupa el sisè lloc). Amb un nivell dePIB/h. de 92,3, quan es considera la mitjana catalana igual a 100, la comarca se situaen una situació similar a la de comarques com la Selva (94,7), la Garrotxa (93,1 %),l’Alt Camp (93), el Vallès Occidental (92,3), l’Urgell (92) i el Pla d’Urgell (90,7).

Quan es du a terme l’anàlisi comparativa entre Catalunya i el Vallès Oriental en termesde renda familiar bruta disponible (RFBD), els resultats són bastant similars.Malauradament, aquesta anàlisi només es pot fer per al període 1999-2002, que és eldarrer que ha publicat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).2 En el quadre2.2.3. s’observa que l’any 2002 la RFBD/h. de la comarca, quan es considera la mitjanacatalana igual a 100, se situa en 96, és a dir, un 4 % menys que al conjunt deCatalunya. En ordenar el conjunt de comarques de major a menor renda/h., el VallèsOriental ocupa el lloc 33, amb una RFBD/càpita similar a la del Priorat (98,4, enconsiderar el conjunt de Catalunya igual a 100), Osona (98), el Berguedà (97,7), el BaixEbre (96,4), el Bages (95,5), el Garraf (95,5), l’Alt Urgell (95,4) i el Vallès Occidental(95,2). Dins de la demarcació de Barcelona, el Vallès Oriental té un nivell de renda/h.molt similar al d’Osona, el Berguedà, el Bages, el Garraf i el Vallès Occidental, una micasuperior al de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat, i inferior al del Barcelonès i elMaresme. D’altra banda, entre 1999 i 2002, segons les dades de l’Idescat, l’índex derenda/càpita al Vallès Oriental s’ha allunyat lleugerament de la mitjana catalana. Així, sis’assigna cada any un índex igual a 100 a la renda/càpita de Catalunya, el VallèsOriental en els diferents anys del període 1999-2002 se situava al voltant de 96, és adir, un 4 % per sota de la mitjana catalana. En aquest període de temps, la renda/h. dela comarca ha assolit un increment anual acumulatiu del 3,3 %, per sota del 3,5 % delconjunt de Catalunya. Aquest increment sols ha estat superior al del Bages (3,2 %), elVallès Occidental (3,2 %), el Barcelonès (3,1 %), l’Alt Penedès (3 %), la Segarra (2,8 %)i l’Alt Urgell (2,2 %). Això no obstant, cal posar de manifest que entre 1999 i 2002 totesles comarques de la demarcació de Barcelona, amb l’excepció del Berguedà, l’Anoia iel Maresme, han tingut una evolució de la renda/h. menys favorable que el conjunt deCatalunya.

28


DE LA COMARCA DEL


2 Les dades de renda familiar comarcal elaborades per l’Idescat per als anys 1999-2002 s’emmarquen dins del nou sistemaeuropeu de comptes (SEC-95). Aquest fet comporta que no sigui viable la comparació d’aquestes sèries comarcals amb lespublicades per l’Idescat per al període 1986-1996. És previst que properament l’Idescat elabori una sèrie enllaçada de rendafamiliar per facilitar l’anàlisi dinàmica d’aquesta variable econòmica.

� Quadre 2.2.3. Renda familiar bruta disponible (RFBD)

RFBD RFBD/h.

Any Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Catalunya

MEUR Milers d'euros

1999 3.119 65.831 10,2 10,6 96,62000 3.332 69.466 10,6 11,0 96,42001 3.536 72.717 10,9 11,3 96,62002 3.763 77.302 11,2 11,7 96,0

Font: Idescat

VallèsOrientalRFBD/h.

ÍndexCat.=100

En el quadre 2.2.4. es posa de manifest que els municipis de més de 5.000 h.3 de lacomarca presenten diferències significatives de nivell de RFBD/h. L’any 2002, hi havia setmunicipis amb una renda/h. superior a la mitjana catalana: l’Ametlla del Vallès (152,6, sies considera la mitjana de Catalunya igual a 100), Bigues i Riells (115), Sant Fost deCampsentelles (111,9), Cardedeu (109,6), Lliçà de Vall (107,6), la Garriga (106,7) i Caldesde Montbui (103,5). D’altra banda, un municipi tenia una renda/h. superior a la mitjana dela comarca, però inferior a la de Catalunya: la Roca del Vallès (97,3). Finalment, els 12municipis restants de més de 5.000 h. gaudien d’una renda/h. inferior a la mitjanacomarcal: Lliçà d’Amunt (95,9), Granollers (95,8), Llinars del Vallès (92,7), les Franquesesdel Vallès (91,8), Parets del Vallès (91,4), Sant Celoni (91,4), Santa Maria de Palautordera(90,5), Mollet del Vallès (82,8), Montmeló (82,5), Montornès del Vallès (82,3), Canovelles(79) i la Llagosta (77). Entre els anys 1999 i 2002, d’aquests 20 municipis de més de5.000 h., tan sols 7 han tingut un creixement de la renda/h. superior al del conjunt deCatalunya: l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Cardedeu, Santa Maria de Palautordera, laGarriga, Lliçà de Vall i Montmeló. D’altra banda, l’evolució de la renda a la Llagosta haestat la mateixa que al conjunt de Catalunya, mentre que als 12 municipis restants,l’evolució, tot i ser positiva, ha estat inferior que a Catalunya.

Malgrat que una part significativa de la població resident a la comarca, on s’enregistrala RFBD, treballava en una altra comarca, on s’enregistra la seva aportació al PIB, nos’observen, com s’ha esmentat anteriorment, diferències excessivament rellevants

29


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.4. Renda familiar bruta disponible municipal (RFBD) / h. Municipis de més de 5.000 h. Catalunya = 100 �

1999 2002

Ametlla del Vallès, l' 142,1 152,6Bigues i Riells 111,3 115,0Caldes de Montbui 106,7 103,5Canovelles 81,7 79,0Cardedeu 106,7 109,6Franqueses del Vallès, les 91,9 91,8Garriga, la 105,4 106,7Granollers 98,7 95,8Llagosta, la 77,0 77,0Lliçà d’Amunt 99,0 95,9Lliçà de Vall 106,7 107,6Llinars del Vallès 94,5 92,7Mollet del Vallès 85,0 82,8Montmeló 82,2 82,5Montornès del Vallès 87,5 82,3Parets del Vallès 92,0 91,4Roca del Vallès, la 98,4 97,3Sant Celoni 94,5 91,4Sant Fost de Campsentelles 113,3 111,9Santa Maria de Palautordera 88,2 90,5

Vallès Oriental 96,6 96,0

Catalunya 100,0 100,0

Font: Idescat

3 Aquesta informació sols està disponible per als municipis de més de 5.000 h.

entre el PIB i la RFBD/h. Així, l’any 2001 sortien del Vallès Oriental per motius de treball47.948 residents, el 14,9 % de la població comarcal, i entraven a altres comarques,també per motius laborals, 37.965 residents, equivalents a l’11,8 % de la població delVallès Oriental. L’anàlisi de la mobilitat obligada per desplaçaments per motiu de treballposa de manifest que les persones que sortien del Vallès Oriental per treballar en unaaltra comarca es dirigien principalment al Barcelonès, el Vallès Occidental i, tot i quemenys, al Baix Llobregat, el Maresme, Osona i la Selva. D’altra banda, les personesresidents en altres comarques que treballaven al Vallès Oriental provenienmajoritàriament d’aquestes mateixes sis comarques (quadre 2.2.5.).

Un altre indicador per estudiar la renda/càpita territorial és el que s’inclou a l’AnuarioEconómico de España, editat pel Servei d’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona. En aquest anuari s’estima un índex de nivell econòmic per a tots elsmunicipis de més de 1.000 h. que va de l’1 al 10. El quadre 2.2.6. presenta lesestimacions d’aquest indicador corresponents als anys 1997 i 2003 per als municipisdel Vallès Oriental que tenen més de 1.000 h.

Segons aquestes dades, cap municipi no empitjora la posició relativa entre 1997 i 2003,mentre que 25 la milloren; és especialment remarcable l’evolució positiva d’aquestindicador de renda/h. a l’Ametlla del Vallès, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, la Rocadel Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vallromanes i Vilanova delVallès. Si a cada un dels índexs de nivell econòmic, que oscil·len entre 1 i 10, s’hiassigna un nivell de renda equivalent al punt mitjà de l’interval al qual fan referència(quadre 2.2.6.), es comprova que del 1997 al 2003 la renda/càpita dels municipis delVallès Oriental de més de 1.000 h. va passar de 9.317 € a 12.572 €, xifra que significaun creixement anual acumulatiu del 5,1 %, per sobre del 4,2 % del conjunt de Catalunya.D’altra banda, l’any 2003 la renda/càpita del Vallès Oriental era un 4 % inferior a la delconjunt de Catalunya (de 12.572 €, davant dels 13.100 € del Principat).

Finalment, cal esmentar la informació relativa a ingressos de l’Enquesta de la RegióMetropolitana de Barcelona, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans

30


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.2.5. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Any 2001

Entren al Vallès Oriental Surten del Vallès Oriental

Total desplaçaments entre comarques 37.965 47.948% població 11,8 14,9

Destinació/origenBarcelonès 17.996 17.012Vallès Occidental 8.739 12.961Baix Llobregat 2.795 2.105Maresme 4.652 1.276Osona 1.188 935Selva 1.011 720Bages 429 255Desplaçaments a diversos municipis — 11.104Altres 1.155 1.580

Font: Idescat

31


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.6. Evolució de la RFBD als municipis de més de 1.000 h. �

1997 2003

Aiguafreda 6 7Ametlla del Vallès, l' 6 9Bigues i Riells 6 7Caldes de Montbui 6 7Campins1 – –Canovelles 6 6Cànoves i Samalús 6 7Cardedeu 7 8Castellcir1 – –Castellterçol 6 6Figaró-Montmany1 – –Fogars de Montclús1 – –Franqueses del Vallès, les 6 7Garriga, la 7 8Granera1 – –Granollers 7 8Gualba1 – –Llagosta, la 6 6Lliçà d’Amunt 6 6Lliçà de Vall 6 8Llinars del Vallès 6 7Martorelles 6 7Mollet del Vallès 6 7Montmeló 6 7Montornès del Vallès 6 6Montseny1 – –Parets del Vallès 6 8Roca del Vallès, la 6 8Sant Antoni de Vilamajor 6 8Sant Celoni 6 7Sant Esteve de Palautordera 6 7Sant Feliu de Codines 6 6Sant Fost de Campsentelles 6 7Sant Pere de Vilamajor 5 8Sant Quirze Safaja1 – –Santa Eulàlia de Ronçana 6 7Santa Maria de Martorelles1 – –Santa Maria de Palautordera 6 7Tagamanent1 – –Vallgorguina 6 7Vallromanes 6 9Vilalba Sasserra1 – –Vilanova del Vallès 6 8

Catalunya 7 8

Expressat en €

Vallès Oriental 9.317 12.572Catalunya 10.217 13.100

1 Aquests municipis els anys 1997 i 2003 tenien menys de 1.000 h.

Nota: Els equivalents en euros als índexs econòmics creixen lleugerament cada any. L'any 2003 els índexs econòmics al quadre corresponen als valors següents (€ del 2003):

5: RFBD entre 10.200 i 11.300 €6: RFBD entre 11.300 i 12.100 €7: RFBD entre 12.100 i 12.700 €8: RFBD entre 12.700 i 13.500 €9: RFBD entre 13.500 i 14.500 €

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Anuario Económico de España, de "la Caixa"

de Barcelona. Els resultats d’aquesta enquesta corresponents a l’edició de l’any 2000es mostren en el quadre 2.2.7. i indiquen que el nivell d’ingressos nets anuals delsmembres de la llar al Vallès Oriental era lleugerament superior al del conjunt deBarcelona i de la regió metropolitana de Barcelona. Així, el 6,8 % de les llars del VallèsOriental van declarar uns ingressos nets anuals iguals o inferiors als 10.000 €, el 65,7 %de les llars se situaven en uns ingressos nets entre 10.000 i 30.000 € l’any, mentre queel 18,1 % de les llars declaraven uns ingressos nets superiors als 30.000 € anuals (caltenir en compte que el 9,4 % de les persones enquestades va preferir no respondre lapregunta de l’enquesta referida al nivell d’ingressos de la seva unitat familiar).

Síntesi

Des de l’any 2002 fins al 2005, el PIB del Vallès Oriental ha assolit un creixementmitjà interanual del 2,5 %, un ritme pràcticament idèntic al del conjunt deCatalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %. Com a conseqüènciad’aquest comportament similar de les dues economies, el pes del Vallès Orientalen relació amb el Principat s’ha mantingut constant en aquest període i el 2005la comarca representava el 4,8 % del PIB de l’economia catalana. En aquestperíode, els quatre grans sectors productius també s’han comportat d’unamanera molt semblant a la comarca i al conjunt de l’economia catalana; elssectors més dinàmics de l’economia vallesana han estat la construcció i elsserveis.

L’any 2005, el PIB/càpita de la comarca del Vallès Oriental, expressat en eurosconstants de l’any 2000, ha estat de 16.207 €, un 7,7 % menys que la mitjanacatalana (17.555 €). Aquest diferencial s’ha eixamplat lleugerament des del2002 fins al 2005, atès que en aquests anys la comarca ha assolit un creixementdel PIB lleugerament menys favorable que el conjunt de Catalunya, mentre quela població ha crescut més al Vallès Oriental que al Principat.

32


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.2.7. Nivell d'ingressos nets anuals (l'any anterior de l'enquesta) detots els membres de la llar i per tots els conceptes. Any 2000. En percentatge

Vallès Oriental Regió Metropolitana Provínciade Barcelona de Barcelona

Menys de 1.500 €/any 0,5 0,1 0,0De 1.500 a 3.000 €/any 0,0 0,2 0,3De 3.001 a 6.000 €/any 2,1 4,4 4,4De 6.001 a 10.000 €/any 4,2 8,4 8,2De 10.001 a 15.000 €/any 14,7 18,4 18,5De 15.001 a 21.000 €/any 21,3 19,7 20,1De 21.001 a 30.000 €/any 29,7 18,0 17,9De 30.001 a 42.000 €/any 12,9 8,5 8,6De 42.001 a 54.000 €/any 3,4 3,4 3,3Més de 54.000 €/any 1,8 2,1 2,1NS/NC 9,4 16,8 16,4

Total 100,0 100,0 100,0

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Quan es du a terme l’anàlisi comparativa entre Catalunya i el Vallès Oriental entermes de renda familiar bruta disponible (RFBD), els resultats són bastantsimilars. L’any 2002, la RFBD/h. de la comarca, quan es considera la mitjanacatalana igual a 100, se situava en 96, és a dir, un 4 % menys que al conjunt deCatalunya. Dins de la demarcació de Barcelona, el Vallès Oriental tenia un nivellde renda/h. molt similar al d’Osona, el Berguedà, el Bages, el Garraf i el VallèsOccidental, una mica superior al de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat, iinferior al del Barcelonès i el Maresme. En el període 1999-2002 la renda/h. dela comarca ha assolit un increment anual acumulatiu del 3,3 %, per sota del3,5 % del conjunt de Catalunya.

2.3. Ocupació i mercat laboral

Estructura i evolució de l’ocupació �

El nombre de persones ocupades a la comarca del Vallès Oriental ha crescut moltnotablement els darrers anys, com a conseqüència de l’increment de l’activitateconòmica. En el període 2000-2005, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a lacomarca, que inclou tant el règim general com el règim especial d’autònoms,4 haaugmentat el 15,4 % acumulatiu (que significa un creixement anual acumulatiu del2,9 %), una taxa molt similar al 15,8 % del conjunt de Catalunya (és a dir, un creixementanual acumulatiu del 3 %). El nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social,que l’any 2005 representava el 79,2 % dels afiliats de la comarca, ha augmentat menysen aquest període (el 2,8 % anual acumulatiu) que el d’afiliats al règim especiald’autònoms (3,5 %), que el 2005 ha significat el 20,8 % dels treballadors de la comarca.L’increment del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social a la comarca va sersuperior al català l’any 2003 i, especialment, el 2004, mentre que el darrer any elcomportament de l’ocupació al Vallès Oriental ha estat, tot i haver assolit un incrementdel 3,4 %, menys dinàmic que al conjunt de Catalunya (quadre 2.3.1. i gràfic 2.3.1.).

33


SOCIOECONÒMICA

4 En aquest capítol, quan es parla dels afiliats a la Seguretat Social es fa referència, si no s’assenyala una altra cosa, a la sumadels afiliats al règim general i al règim especial d’autònoms.

Quadre 2.3.1. Treballadors afiliats a la Seguretat Social al Vallès Oriental.Dades del quart trimestre de cada any �

Règim Vallès Oriental/ Règim Vallès Oriental/ Total Vallès Oriental/general Catalunya % especial Catalunya % Catalunya %

autònoms

2000 100.792 4,5 25.478 5,3 126.270 4,72001 102.095 4,5 25.994 5,4 128.089 4,62002 104.045 4,4 26.830 5,4 130.875 4,62003 106.712 4,5 27.964 5,4 134.676 4,62004 111.695 4,5 29.261 5,5 140.956 4,72005 115.439 4,5 30.327 5,5 145.766 4,7

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

En aquests cinc anys, el creixement del nombre d’afiliats a la comarca ha estatlleugerament inferior al de la població, fet que ha provocat un descens suau delpercentatge d’ocupats respecte a la població al Vallès Oriental. En concret, mentre quel’any 2000 el 40,8 % de la població de la comarca estava afiliada a la Seguretat Social, el2005 aquest percentatge ha estat del 40,3 %. D’altra banda, l’any 2005 el percentatge dela població ocupada de la comarca s’ha situat lleugerament per sota del 44,8 % assolit peltotal de Catalunya, fet que s’explica, en part, perquè surten més residents de la comarcaa treballar a altres comarques, especialment al Barcelonès i a les que conformen l’àreametropolitana de Barcelona, que els que hi entren a treballar procedents d’altrescomarques. En definitiva, una de les característiques del mercat de treball del VallèsOriental, com s’ha posat de manifest en el capítol anterior, és que és molt obert i que lamobilitat, tant interior a la comarca com amb les comarques veïnes, és molt elevada.

El percentatge d’afiliats a la Seguretat Social a la comarca del Vallès Oriental en relacióamb el conjunt de Catalunya s’ha mantingut estable en aquest període (el 4,7 %respecte del total de Catalunya, tant l’any 2000 com el 2005). Pel que fa al règimgeneral de la Seguretat Social, el nombre d’afiliats a la comarca ha representat el 4,5 %del total català, mentre que en el cas del règim especial d’autònoms aquestpercentatge s’ha enlairat fins al 5,5 % dels treballadors autònoms catalans. D’altrabanda, el pes dels ocupats totals a la comarca en relació amb el conjunt de Catalunyal’any 2005 és inferior que el que té la població respecte al total català (5,2 %).

Quan es compara el creixement dels afiliats a la Seguretat Social al Vallès Oriental enrelació amb la resta de comarques catalanes, es palesa que la comarca se situa entreles nou que han estat menys dinàmiques. L’augment dels afiliats que hi ha hagut a lacomarca (el 2,9 % anual acumulatiu, davant del 3 % de Catalunya) és similar al decomarques com el Vallès Occidental (3 %), el Baix Llobregat (2,9 %), Osona (2,5 %) il’Anoia (2,5 %); però se situa lluny de l’assolit per les comarques que en aquest períodede temps han estat més dinàmiques pel que fa a la creació de llocs de treball: el BaixPenedès, la Cerdanya, la Vall d’Aran, el Solsonès i el Pallars Sobirà, totes amb

34


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 2.3.1. Evolució dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada anyFont: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

5,0

4,5

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0


Taxa

de

vari

ació

inte

ranu

al, e

n %

2002 2003 2004 2005

2,3

3,4

2001

2,8

4,7

1,4

2,3

2,9

4,6

2,9

2,2

increments anuals acumulatius dels ocupats per sobre del 6 %. En tot cas, calassenyalar que en aquests anys el Vallès Oriental, dins de la demarcació de Barcelona,ha ocupat una posició intermèdia pel que fa a la creació de llocs de treball, atès quesols han assolit un major creixement del nombre d’afiliats a la Seguretat Social que elVallès Oriental les comarques de l’Alt Penedès (el 3,9 % anual acumulatiu), el Garraf(3,6 %), el Maresme (3,5 %), el Bages (3,4 %) i el Vallès Occidental (3 %).

En el període 2000-2005 el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la indústria a lacomarca del Vallès Oriental ha disminuït l’1 % anual acumulatiu, mentre que en laconstrucció i els serveis l’evolució del nombre d’ocupats ha estat molt favorable. Enconcret, en la construcció, el nombre d’afiliats s’ha incrementat el 5,1 % anualacumulatiu i, en els serveis, el creixement anual acumulatiu ha estat del 5,4 %. En laindústria i els serveis, l’evolució de l’ocupació a la comarca ha estat millor que al conjuntde Catalunya, tot i que en el cas de la indústria s’observa un cert estancament en elsdos àmbits territorials, mentre que pel que fa als serveis el dinamisme és elevat tant alVallès Oriental com al Principat. En canvi, en el cas de la construcció l’increment delnombre dels afiliats ha estat més reduït a la comarca que al conjunt de l’economiacatalana.

En la indústria, són especialment remarcables els augments del nombre d’afiliats a laSeguretat Social en els sectors de l’alimentació, begudes i tabac (amb un creixementanual acumulatiu del 4 %), del paper, edició i arts gràfiques (3,2 %), dels minerals nometàl·lics (2,8 %) i de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (1,2 %). En canvi, les pèrduesmés significatives d’ocupació han tingut lloc en els sectors del tèxtil, confecció, cuir icalçat (amb un descens anual acumulatiu del 6,3 %), de la fabricació de material detransport (–6,1 %), de la fusta i suro (–4,2 %), de l’equipament elèctric, electrònic i òptic(–3,9 %) i de la fabricació de manufactures diverses (–3,4 %). Pel que fa als serveis,totes les activitats d’aquest sector han tingut una evolució favorable del nombred’afiliats a la Seguretat Social. Així, destaca que el nombre d’afiliats a les altresactivitats empresarials (incloent-hi els serveis prestats a les empreses, les activitatsinformàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries), haassolit un creixement anual acumulatiu del 9,5 %; a la sanitat, del 7,2 %; a lesadministracions públiques, del 5,6 %; als altres serveis (incloent-hi l’assistència social,els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic), del 5,2 %; ial comerç i la reparació, del 5 % (quadre 2.3.2.).

En aquest període, la indústria ha patit una pèrdua de pes considerable en l’estructuraproductiva del Vallès Oriental, atès que l’any 2000 representava el 41,7 % dels afiliats ala Seguretat Social, mentre que el 2005 aquest percentatge s’ha situat en el 34,4 %. Encanvi, la construcció (que l’any 2005 ha ocupat el 12,1 % dels treballadors de lacomarca) i, especialment, els serveis (amb el 52,8 % dels afiliats a la Seguretat Sociala la comarca el 2005), han augmentat la seva importància en l’estructura productiva delVallès Oriental (quadre 2.3.3.).

Les activitats industrials amb un pes més important en l’estructura productiva del VallèsOriental són la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (el 6,8 % dels afiliats a la SeguretatSocial de la comarca), la química (4,4 %), el cautxú i plàstic (3,4 %) i el tèxtil, confecció,cuir i calçat (2,9 %). Pel que fa al sector serveis, les activitats amb més presència enl’estructura dels treballadors de la comarca han estat el comerç i la reparació (el 21 %dels treballadors del Vallès Oriental), les altres activitats empresarials (8,4 %) i elstransports i comunicacions (5,6 %).

35


SOCIOECONÒMICA

L’índex d’especialització productiva permet de valorar la presència dels sectorsproductius a la comarca del Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya i completar lainformació del quadre 2.3.3. mitjançant l’ús de l’expressió:

on Lij són els assalariats en el sector i al Vallès Oriental; Lj són els assalariats totals dela comarca; Li són els assalariats al sector i a Catalunya, i L són els afiliats a laSeguretat Social al conjunt de Catalunya. Si el valor que s’obté està per sobre de 100,

IEij = –––––– �100Lij /LjLi /L

36


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.3.2. Treballadors afiliats a la Seguretat Social per sectors. Dades del quart trimestre de cada any

Creixement interanual %

Vallès Oriental Catalunya Vallès Catalunya Vallès Oriental/Oriental Catalunya %

2000 2005 2000 2005 2000 2005 2000 2005

Agricultura 584 1.009 16.709 24.471 11,6 7,9 3,5 4,1

Indústria 52.640 50.132 653.794 605.078 –1,0 –1,5 8,1 8,3Act. extractives, energia i aigua 609 628 16.441 16.626 0,6 0,2 3,7 3,8Alimentació, begudes i tabac 2.926 3.562 67.729 73.765 4,0 1,7 4,3 4,8Tèxtil, confecció, cuir i calçat 5.911 4.260 97.966 68.597 –6,3 –6,9 6,0 6,2Fusta i suro 1.419 1.145 21.290 18.016 –4,2 –3,3 6,7 6,4Paper, edició i arts gràfiques 3.154 3.686 58.313 57.062 3,2 –0,4 5,4 6,5Química 6.208 6.457 57.557 57.163 0,8 –0,1 10,8 11,3Cautxú i plàstic 4.825 4.906 32.628 31.834 0,3 –0,5 14,8 15,4Minerals no metàl·lics 1.821 2.086 25.422 24.368 2,8 –0,8 7,2 8,6Metal·lúrgia i productes metàl·lics 9.311 9.894 92.992 91.623 1,2 –0,3 10,0 10,8Maquinària i equips mecànics 2.915 2.805 42.020 39.041 –0,8 –1,5 6,9 7,2Equip. elèctric, electrònic i òptic 4.557 3.735 53.821 45.122 –3,9 –3,5 8,5 8,3Fabricació material de transport 5.444 3.983 56.678 53.936 –6,1 –1,0 9,6 7,4Fabricació manufactures diverses 3.540 2.985 30.937 27.925 –3,4 –2,0 11,4 10,7

Construcció 13.749 17.673 266.359 348.006 5,1 5,5 5,2 5,1

Serveis 59.250 76.920 1.769.276 2.157.681 5,4 4,0 3,3 3,6Comerç i reparació 23.963 30.542 552.455 634.991 5,0 2,8 4,3 4,8Hoteleria 5.242 6.253 150.981 187.236 3,6 4,4 3,5 3,3Transports i comunicacions 7.191 8.154 157.788 177.827 2,5 2,4 4,6 4,6Altres activitats empresarials (*) 7.763 12.205 399.555 526.811 9,5 5,7 1,9 2,3Educació 2.845 3.424 97.445 114.201 3,8 3,2 2,9 3,0Sanitat 3.791 5.375 132.630 178.365 7,2 6,1 2,9 3,0Administracions Públiques 3.491 4.575 128.058 158.214 5,6 4,3 2,7 2,9Altres serveis (**) 4.964 6.392 150.364 180.036 5,2 3,7 3,3 3,6

No classificats 47 32 1.507 929 –7,4 –9,2 3,1 3,4

Total 126.270 145.766 2.707.645 3.136.165 2,9 3,0 4,7 4,6

*(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i lesactivitats immobiliàries.

(**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic.


significa que la comarca està més especialitzada que el conjunt de Catalunya en elsector, atès que el pes del sector és superior a la comarca que al conjunt de Catalunya.En cas contrari, si l’índex és inferior a 100, indica que a la comarca el sector té un pesmenor en l’estructura productiva que al conjunt de Catalunya.

Els resultats que es mostren al quadre 2.3.4. posen de manifest que el Vallès Oriental té unaespecialització productiva més elevada en la indústria i en la construcció, mentre que en elcas dels serveis és més reduïda. Quant a la indústria, l’índex assoleix un valor de 178,3 (queés el quocient multiplicat per 100 entre el pes del sector en l’estructura productiva de lacomarca –34,4 %– i el pes del sector en l’estructura productiva catalana –19,3 %–). Elssubsectors industrials amb un índex d’especialització més elevat, i per tant amb més pesen l’estructura productiva comarcal que en la catalana, són el cautxú i plàstic (amb un índexigual a 331,6, és a dir, que el sector té un pes 3,3 vegades més elevat al Vallès Oriental quea Catalunya), la química (243), la metal·lúrgia i productes metàl·lics (232,3) i la fabricació demanufactures diverses (230). Pel que fa a les branques dels serveis, el Vallès Orientalpresenta una especialització menor en totes les branques que s’hi inclouen, amb l’excepció

37


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.3. Estructura dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada any, en percentatge �


2000 2005 2000 2005

Agricultura 0,5 0,7 0,6 0,8

Indústria 41,7 34,4 24,1 19,3Act. extractives, energia i aigua 0,5 0,4 0,6 0,5Alimentació, begudes i tabac 2,3 2,4 2,5 2,4Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4,7 2,9 3,6 2,2Fusta i suro 1,1 0,8 0,8 0,6Paper, edició i arts gràfiques 2,5 2,5 2,2 1,8Química 4,9 4,4 2,1 1,8Cautxú i plàstic 3,8 3,4 1,2 1,0Minerals no metàl·lics 1,4 1,4 0,9 0,8Metal·lúrgia i productes metàl·lics 7,4 6,8 3,4 2,9Maquinària i equips mecànics 2,3 1,9 1,6 1,2Equip. elèctric, electrònic i òptic 3,6 2,6 2,0 1,4Fabricació material de transport 4,3 2,7 2,1 1,7Fabricació manufactures diverses 2,8 2,0 1,1 0,9

Construcció 10,9 12,1 9,8 11,1

Serveis 46,9 52,8 65,3 68,8Comerç i reparació 19,0 21,0 20,4 20,2Hoteleria 4,2 4,3 5,6 6,0Transports i comunicacions 5,7 5,6 5,8 5,7Altres activitats empresarials 6,1 8,4 14,8 16,8Educació 2,3 2,3 3,6 3,6Sanitat 3,0 3,7 4,9 5,7Administracions públiques 2,8 3,1 4,7 5,0Altres serveis 3,9 4,4 5,6 5,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0


del comerç i la reparació (103,5), mentre que en el cas dels transports i comunicacions, elpes del sector és similar a la comarca i al conjunt de Catalunya. Cal remarcar tambél’escassa especialització de la comarca en les altres activitats empresarials incloses en elsector serveis, l’educació, la sanitat i les administracions públiques.

L’activitat econòmica està repartida entre els 43 municipis que integren el VallèsOriental d’una manera força similar a la distribució de la població comarcal. Granollers,Mollet del Vallès, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès i Montornès del Vallèsconcentren el 46,2 % dels ocupats i el 42,8 % de la població. D’altra banda, els dosmunicipis més grans de la comarca, Granollers i Mollet del Vallès, que l’any 2005 hantingut el 30,2 % de la població comarcal, han acumulat el 30,8 % dels ocupats, és a dir,que és dona una concentració elevada dels treballadors en els municipis amb méshabitants de la comarca. Al quadre 2.3.5. es mostren els cinc municipis que tenen mésocupats en cada un dels sectors productius. Es pot observar que Granollers concentrala major part dels treballadors en la indústria (15,4 %), en la construcció (14,6 %) i,especialment, en els serveis (25,6 %). En el cas de la indústria també tenen un nombreelevat d’afiliats a la Seguretat Social les Franqueses del Vallès, Lliçà de Vall, Parets del

38


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.3.4. Índex d'especialització productiva del Vallès Oriental

2000 2005

Agricultura 74,9 88,7

Indústria 172,6 178,3Act. extractives, energia i aigua 79,4 81,3Alimentació, begudes i tabac 92,6 103,9Tèxtil, confecció, cuir i calçat 129,4 133,6Fusta i suro 142,9 136,7Paper, edició i arts gràfiques 116,0 139,0Química 231,3 243,0Cautxú i plàstic 317,1 331,6Minerals no metàl·lics 153,6 184,2Metal·lúrgia i productes metàl·lics 214,7 232,3Maquinària i equips mecànics 148,8 154,6Equip. elèctric, electrònic i òptic 181,6 178,1Fabricació material de transport 206,0 158,9Fabricació manufactures diverses 245,4 230,0

Construcció 110,7 109,3

Serveis 71,8 76,7Comerç i reparació 93,0 103,5Hoteleria 74,5 71,9Transports i comunicacions 97,7 98,7Altres activitats empresarials 41,7 49,8Educació 62,6 64,5Sanitat 61,3 64,8Administracions públiques 58,5 62,2Altres serveis 70,8 76,4

Total 100,0 100,0


Vallès i Mollet del Vallès. Pel que fa a la construcció, Mollet del Vallès, les Franquesesdel Vallès, Cardedeu i Sant Celoni són els municipis, després de Granollers, amb mésocupats; mentre que, finalment, en els serveis, juntament amb la capital comarcal, elsmunicipis amb més afiliats a la Seguretat Social són Mollet del Vallès, Parets del Vallès,Caldes de Montbui i Sant Celoni.

L’augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social en els municipis de la comarca haestat força desigual en el període 2000-2005 (mapa 2.3.1.). Així, en termes percentuals,els municipis que han assolit un augment més notable de l’ocupació (més del 6 % anualacumulatiu) han estat Campins, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Esteve de Palautordera,Sant Quirze Safaja, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Fogars de Montclús,Cànoves i Samalús, Sant Pere de Vilamajor i Gualba, tots, amb l’excepció de la Roca delVallès, amb un nombre relativament reduït de treballadors en els seus termes municipals.Pel que fa als cinc municipis amb un nombre de treballadors més elevat l’any 2005,l’evolució dels afiliats també ha estat desigual, atès que Montornès del Vallès (el 4,9 %d’augment anual acumulatiu), les Franqueses del Vallès (3,9 %) i, tot i que menys,Granollers (3,1 %), han crescut per sobre del conjunt de la comarca; mentre que Parets

39


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.5. Concentració dels afiliats als municipis del Vallès Oriental. Any 2005. En percentatge �

Afiliats totalsGranollers 20,6Mollet del Vallès 10,2Parets del Vallès 5,9Franqueses del Vallès, les 5,0Montornès del Vallès 4,5Total 46,2

Afiliats indústriaGranollers 15,4Franqueses del Vallès, les 7,4Lliçà de Vall 7,3Parets del Vallès 7,3Mollet del Vallès 6,6Total 44,0

Afiliats construccióGranollers 14,6Mollet del Vallès 9,1Franqueses del Vallès, les 6,1Cardedeu 5,8Sant Celoni 4,4Total 40,0

Afiliats serveisGranollers 25,6Mollet del Vallès 12,9Parets del Vallès 5,8Caldes de Montbui 4,3Sant Celoni 4,3Total 52,9


del Vallès (2,7 %) i Mollet del Vallès (2,2 %) han crescut menys que la mitjana del VallèsOriental. En canvi, en termes absoluts els municipis que han assolit un increment mésnotable del nombre de treballadors han estat Granollers (4.208 treballadors, querepresenten el 21,6 % de l’increment assolit pel conjunt de la comarca), Mollet del Vallès(1.514), Montornès del Vallès (1.402), les Franqueses del Vallès (1.276), la Roca delVallès (1.182) i Parets del Vallès (1.082). A la banda oposada, cinc municipis han perdutllocs de treball en aquest període; són especialment ressenyables Lliçà de Vall (670persones), Martorelles (274) i la Llagosta (204).

� Mapa 2.3.1. Evolució dels afiliats als municipis del Vallès Oriental. Període 2000-2005. Taxa creixement interanual, en %Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

40


DE LA COMARCA DEL


Superior al 6%

Entre el 2,9% (mitjana comarcal) i el 6%

Entre el 0% i el 2,9% (mitjana comarcal)

Inferior al 0%

� Quadre 2.3.6. Distribució dels afiliats al règim general de la Seguretat Socialper dimensió de l'empresa. En percentatge

Any 2000 Any 2005Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Catalunya

Fins a 50 treballadors 62,0 53,1 61,7 52,5De 51 a 250 treballadors 25,3 21,6 26,3 21,8Des de 251 treballadors 12,7 25,3 12,0 25,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0


En la distribució dels afiliats al règim general de la Seguretat Social per dimensiód’empresa, en el quadre 2.3.6. s’observa que el 61,7 % dels assalariats de la comarcatreballen en empreses de fins a 50 treballadors, el 26,3 %, en empreses de 51 a 250treballadors, i el 12 %, en empreses amb més de 250 treballadors. En relació amb elconjunt de Catalunya, s’observa un pes més elevat a la comarca de les empreses méspetites i de les mitjanes, mentre que el pes de les empreses més grans és inferior a lacomarca que al conjunt de Catalunya.

Distribució i evolució de l’atur �

Les dades d’atur registrat a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca delVallès Oriental hi ha hagut 11.188 persones aturades l’any 2005, el 5,4 % del totalcatalà, lleugerament per sobre del 5,2 % que representa la població del Vallès Orientalen el conjunt de Catalunya. D’altra banda, cal destacar que l’any 1983 l’atur a lacomarca representava el 4 % del de l’economia catalana, mentre que al Vallès Orientalhi vivia el 3,1 % de la població catalana. En aquests 22 anys l’evolució de l’atur registratha estat menys favorable al Vallès Oriental que al conjunt de Catalunya, atès que elnombre d’aturats a la comarca ha enregistrat un descens anual acumulatiu de l’1,6 %,mentre que a l’economia catalana aquesta disminució anual s’ha situat en el 2,9 %.5

Al gràfic 2.3.2. es pot comprovar que la variació interanual de l’atur registrat a lacomarca té un comportament, a grans trets, similar al de Catalunya. En els períodes decreixement econòmic compresos del 1987 al 1990, d’una banda, i del 1995 al 2000,de l’altra, l’atur registrat va disminuir considerablement, tant al Vallès Oriental coma Catalunya. D’altra banda, en els períodes 1993-1994 i 2001-2003, anys dedesacceleració de l’activitat econòmica, l’atur va créixer de manera significativa enaquests dos àmbits territorials. S’observa, en general, que en les etapes derecuperació econòmica l’evolució de l’atur va ser lleugerament més favorable a la

41


SOCIOECONÒMICA

5 Dades referides al mes de març de cada any.

Gràfic 2.3.2. Atur registrat. Dades del mes de març de cada any �Font: Idescat

30

20

10

0

–10

–20

–30


Taxa

de

vari

ació

inte

ranu

al, e

n %

19841985

19862005

20042003

20022001

20001999

19981997

19961995

19941987

19881989

19901991

19921993

comarca que al conjunt del Catalunya, mentre que en les fases de desacceleració,l’atur va créixer més al Vallès Oriental que a l’economia catalana. Finalment, en els dosdarrers anys l’evolució del nombre d’aturats a la comarca i a Catalunya va ser moltfavorable, com a conseqüència de la revifada de l’activitat econòmica.

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, amb dades referides a l’any 2005, de les11.188 persones en situació d’atur registrat, el 40,7 % han estat homes i el 59,3 %,dones. El fet que l’atur femení superi significativament l’atur masculí és una pauta decomportament habitual tant al Vallès Oriental com al conjunt de Catalunya; això noobstant, el pes de l’atur femení a la comarca és superior a la mitjana de Catalunya, onel 56,7 % de les persones aturades l’any 2005 han estat dones. D’altra banda, el39,9 % dels aturats del Vallès Oriental tenien més de 44 anys, el 35,8 %, entre 30 i 44anys, i el 24,3 %, menys de 29 anys. Quan es comparen aquests percentatges amb elsdel conjunt de l’economia catalana es posa de manifest un pes major en la distribuciódels aturats a la comarca de les persones de 30 a 44 anys, mentre que la situació ésla contrària en les altres dues franges d’edat considerades.

Pel que fa a la composició de l’atur per nivells de formació, el 74,3 % de les personesaturades tenien un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar, per sobredel percentatge que representaven aquests col·lectius en la composició de l’atur en elconjunt de Catalunya (70,8 %). D’altra banda, el 4,6 % dels aturats a la comarca tenienestudis universitaris, mentre que a Catalunya aquest percentatge se situava en el 6,5 %de les persones aturades. Aquestes xifres indiquen que el nivell de formació delsaturats del Vallès Oriental ha estat lleugerament inferior que el del Principat.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentrava en els serveis i la indústria, quesumen el 85,3 % de l’atur de la comarca. La distribució sectorial de l’atur, de la mateixamanera que succeïa en l’ocupació, ha estat lleugerament diferent al Vallès Oriental i aCatalunya. Els aturats del sector serveis representaven el 54,4 % de l’atur total de lacomarca, mentre que a Catalunya en representaven el 59,1 %. En canvi, el pes de l’atura la indústria era superior al Vallès Oriental que al conjunt de l’economia catalana,contràriament a la situació de la construcció (quadre 2.3.7.).

Per a un nivell superior de desagregació territorial, al quadre 2.3.8. es mostra com haevolucionat l’atur registrat als municipis de la comarca del 1983 al 2005. Els municipisamb un descens més pronunciat de l’atur en aquest període han estat Granollers (–1.467persones), Mollet del Vallès (–943), Canovelles (–726), la Llagosta (–562) i Montornès delVallès (–356). En canvi, el nombre d’aturats ha augmentat en 19 municipis, per bé que tansols en 4 l’increment ha estat superior a les 100 persones: Lliçà de Munt, Bigues i Riells,Lliçà de Vall i l’Ametlla del Vallès. D’altra banda, des de l’any 2000 fins al 2005 l’aturregistrat s’ha incrementat a un bon nombre de municipis del Vallès Oriental, mentre queen el període 1983-2000 va disminuir pràcticament a tots els municipis de la comarca.

La informació referida a la taxa d’atur registrat, obtinguda com el quocient entre l’aturregistrat i la població activa, posa de manifest que la situació del Vallès Oriental és similara la del conjunt de Catalunya. Això no obstant, cal valorar amb cautela aquestes xifresrelatives a la taxa d’atur, atès que s’han obtingut com el quocient entre l’atur registratl’any 2005 i la població activa de l’any 2001, darrer any per al qual es disposa d’aquestainformació. Aquest fet pot provocar que les taxes d’atur obtingudes siguin superiors a lesreals, atès que amb tota probabilitat la població activa de les diferents comarquescatalanes entre els anys 2001 i 2005 hagi augmentat de manera considerable.

42


DE LA COMARCA DEL


L’any 2005, la taxa d’atur del Vallès Oriental ha estat del 6,7 %, mentre que al conjunt deCatalunya ha estat del 6,6 %. Un total d’11 comarques catalanes han tingut l’any 2005un atur que s’ha situat per sobre de la mitjana del Vallès Oriental, mentre que a totesles comarques de la demarcació de Barcelona, amb l’excepció de l’Alt Penedès i elBarcelonès, la taxa d’atur s’ha situat per sobre de la que s’ha enregistrat al Vallès Oriental.

Dins de la comarca, l’any 2005 hi ha hagut 16 municipis amb una taxa d’atur quesuperava la mitjana comarcal. Entre aquests n’hi ha 6 dels més grans de la comarca:les Franqueses del Vallès (7,6 %), Mollet del Vallès (7,3 %), Canovelles (7,2 %), Paretsdel Vallès (7,1 %), Sant Celoni (7,1 %) i Montornès del Vallès (7,1 %). En canvi, altresmunicipis amb un nombre elevat d’habitants com Granollers (6,5 %), Cardedeu (6 %) iCaldes de Montbui (5,6 %), han tingut una taxa d’atur inferior a la mitjana del VallèsOriental. Finalment, cal destacar que un conjunt de 10 municipis, que tenen com acaracterística comuna l’escàs volum de població, han tingut una taxa d’atur que s’hasituat per sota del 5 %: Granera, Sant Quirze Safaja, Montseny, Fogars de Montclús,Castellcir, Tagamanent, Figaró-Montmany, Cànoves i Samalús, Campins i Vallromanes(mapa 2.3.2.).

43


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.7. Atur registrat per sexe, edat, nivell de formació i sectord'activitat econòmica. Any 2005. En percentatge �


Aturats 11.188 206.865

Per sexeHomes 40,7 43,3Dones 59,3 56,7Total 100,0 100,0

Per edatDe 16 a 29 anys 24,3 25,1De 30 a 44 anys 35,8 33,9De 45 anys i més 39,9 41,0Total 100,0 100,0

Per nivells de formacióSense estudis 0,1 0,1Estudis primaris 3,0 2,3Certificat escolar 40,4 37,8EGB/batx. elem./grad. esc. 33,9 34,0BUP/batx. superior/COU 8,6 10,9FP 9,3 8,4Titulat de grau mitjà 2,2 2,6Titulat de grau superior 2,4 3,9Total 100,0 100,0

Per sector d'activitat econòmicaAgricultura 0,6 0,7Indústria 30,9 23,9Construcció 7,4 9,1Serveis 54,4 59,1Sense ocupació anterior 6,7 7,1Total 100,0 100,0


44


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.3.8. Atur registrat per municipis. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any

Creixement absolut1983 1990 1995 2000 2005 1983-2005

Aiguafreda 83 60 95 40 58 –25Ametlla del Vallès, l' 66 80 148 93 170 104Bigues i Riells 73 66 148 129 209 136Caldes de Montbui 400 355 597 296 406 6Campins 6 5 5 5 7 1Canovelles 1.202 636 927 375 476 –726Cànoves i Samalús 16 29 64 41 47 31Cardedeu 464 316 479 278 397 –67Castellcir 7 10 4 7 9 2Castellterçol 197 130 97 44 46 –151Figaró-Montmany 16 23 21 19 20 4Fogars de Montclús 6 6 4 5 5 –1Franqueses del Vallès, les 613 416 597 346 539 –74Garriga, la 432 279 435 191 318 –114Granera 0 0 0 0 0 0Granollers 3.282 2.102 3.022 1.437 1.815 –1.467Gualba 37 18 22 9 25 –12Llagosta, la 1.096 829 821 343 534 –562Lliçà d’Amunt 134 155 331 216 355 221Lliçà de Vall 100 138 233 108 212 112Llinars del Vallès 452 199 313 179 235 –217Martorelles 316 278 292 129 169 –147Mollet del Vallès 2.792 2.329 2.848 1.506 1.849 –943Montmeló 566 326 421 230 307 –259Montornès del Vallès 845 420 714 329 489 –356Montseny 4 6 5 5 2 –2Parets del Vallès 683 546 780 455 574 –109Roca del Vallès, la 317 222 402 168 278 –39Sant Antoni de Vilamajor 107 69 115 78 108 1Sant Celoni 692 400 583 289 431 –261Sant Esteve de Palautordera 31 18 32 26 37 6Sant Feliu de Codines 220 214 216 122 126 –94Sant Fost de Campsentelles 173 200 284 163 236 63Sant Pere de Vilamajor 25 26 54 51 96 71Sant Quirze Safaja 3 4 6 4 3 0Santa Eulàlia de Ronçana 103 77 164 71 134 31Santa Maria de Martorelles 32 6 31 16 19 –13Santa Maria de Palautordera 200 130 249 191 230 30Tagamanent 1 5 6 5 5 4Vallgorguina 15 21 29 24 57 42Vallromanes 10 11 32 19 39 29Vilalba Sasserra 17 13 15 13 17 0Vilanova del Vallès1 – 0 73 45 99 99

Vallès Oriental 15.834 11.173 15.714 8.100 11.188 –4.646% s/Catalunya 4,0 4,0 4,9 4,7 5,4 –

Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 206.865 –185.686

1 Municipi segregat el 1983 del terme de la Roca del Vallès i del de Montornès del Vallès, el qual ja va formar municipiindependent entre 1936 i 1939. La variació de l'atur correspon al període 1990-2005.

Font: Idescat

Quan s’analitza l’evolució de l’atur registrat a les quatre grans àrees en què es podenagrupar els municipis de la comarca, es posa de manifest que del 1983 al 2005 al BaixMontseny i a la zona del mercat de treball de Granollers hi ha hagut un descens del

45


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.9. Atur registrat per àrees. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any �

Creixement anual acumulatiu

1983 1990 1995 2000 2005 1983-2005

Baix Montseny 991 604 929 554 794 –1,0Baix Vallès 6.503 4.934 6.191 3.171 4.177 –2,1Mercat de treball de Granollers 8.033 5.418 8.377 4.267 6.084 –1,3Altres 307 217 217 108 133 –3,9

Vallès Oriental 15.834 11.173 15.714 8.100 11.188 –1,6

Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 206.865 –3,0

Nota:Baix Montseny: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Mariade Palautordera i Vallgorguina.Baix Vallès: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost deCampsentelles i Santa Maria de Martorelles.Mercat de treball de Granollers: l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús,Cardedeu, Figaró-Montmany, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, laRoca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana, Tagamanent,Vallromanes i Vilanova del Vallès.Altres: Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja i Vilalba Sasserra.

Font: Idescat i elaboració pròpia

Mapa 2.3.2. Taxa d'atur per municipis. Any 2005. Dades del mes de març �Nota: La taxa d'atur s'ha obtingut del quocient entre l'atur registrat i la població

activa de l'any 2001.Font: Idescat

Superior al 6,7% (mitjana Vallès Oriental)

Entre el 5% i el 6,7% (mitjana Vallès Oriental)

Inferior al 5%

nombre d’aturats en termes percentuals inferior al del conjunt de la comarca, mentre queal Baix Vallès i a l’àrea que engloba la resta de municipis de la comarca la reducció ha estatmés pronunciada (quadre 2.3.9.). Pel que fa a la taxa d’atur registrat en aquestes àrees,la zona del mercat del treball de Granollers (6,3 %) i la zona que agrupa la resta demunicipis (4,7 %), s’han situat lleugerament per sota del conjunt del Vallès Oriental, el BaixMontseny (6,8 %) ha tingut una taxa d’atur similar a la mitjana comarcal, mentre que alBaix Vallès (7,3 %) la taxa d’atur ha estat superior a la de la comarca (gràfic 2.3.3.).

� Dinàmica de la contractació

L’any 2005 s’han formalitzat 136.092 contractes de treball al Vallès Oriental, querepresenta el 5,1 % dels contractes signats a Catalunya aquest any, lleugerament persota del 5,2 % que representava la població del Vallès Oriental en el total català. Aquestaxifra significa un increment del 21,2 % respecte a la mitjana dels contractes signats en elperíode 1998-2004, fet que posa de manifest el dinamisme del mercat de treball de lacomarca el darrer any. Els darrers vuit anys el percentatge de contractes indefinits signatsa la comarca s’ha situat una mica per sota del 12 %, mentre que aproximadament el88 % han estat temporals. La distribució del nombre de contractes entre indefinits itemporals a la comarca ha estat semblant a la del conjunt de Catalunya, on al voltant del13 % dels contractes han estat indefinits en aquest període (quadre 2.3.10.).

Pel que fa a la distribució dels contractes per sexe, amb dades referides a l’any 2005,dels 136.092 contractes, el 52,6 % han estat signats per homes i el 47,4 %, per dones,percentatges molt similars als que s’han enregistrat a Catalunya. Quant a l’edat, tansols l’11,4 % de les persones que han aconseguit un contracte de treball al VallèsOriental tenien més de 44 anys, mentre que el 54,5 % en tenien menys de 30. Pel quefa a la composició dels contractes per nivells de formació, el 57,3 % de les persones

46


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 2.3.3. Taxa d'atur per àrees. Any 2005. Dades del mes de març de cada any, en percentatge

Notes: La taxa d'atur s'ha obtingut del quocient entre l'atur registrat i la població activade l'any 2001.Vegeu el quadre 2.3.9. pel que fa als municipis que integren cada una de les àrees.

Font: Idescat

8,0

7,5

7,0

6,5

6,0

5,5

5,0

4,5

4,0

Taxa

d´a

tur,

en %

BaixMontseny

6,8

Catalunya

7,3

7,3

BaixVallès

6,3

Mercatde treball

de Granollers

4,7

Altres

6,7

VallèsOriental

6,6

47


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.10. Nombre i tipus de contractes. Vallès Oriental �

Vallès Oriental/Contractes Indefinits % Temporals % Catalunya %

1998 112.272 10,2 89,8 5,71999 119.150 11,7 88,3 5,42000 110.362 11,4 88,6 4,92001 108.730 12,3 87,7 5,02002 96.358 12,4 87,6 4,52003 110.672 12,0 88,0 5,32004 128.349 11,2 88,8 5,12005 136.092 11,9 88,1 5,1


Quadre 2.3.11. Contractes per sexe, edat, nivell de formació i sector d'activitat econòmica. Any 2005. En percentatge �


Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals Total

Contractes 16.251 119.841 136.092 341.822 2.326.021 2.667.843

Per sexeHomes 57,3 51,9 52,6 53,1 52,1 52,2Dones 42,7 48,1 47,4 46,9 47,9 47,8Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Per edatDe 16 a 29 anys 46,4 55,6 54,5 46,4 54,7 53,7De 30 a 44 anys 37,3 33,7 34,1 37,7 33,7 34,2De 45 anys i més 16,3 10,7 11,4 15,9 11,6 12,2Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Per nivell de formacióSense estudis 5,0 5,8 5,7 5,0 6,2 6,1Estudis primaris 3,2 5,9 5,6 4,3 6,4 6,1Certificat escolar 16,0 19,4 19,0 14,8 16,6 16,4EGB / batx. elem. / grad. esc. 43,6 37,6 38,3 38,3 35,2 35,6BUP / batx. superior / COU 12,9 14,1 13,9 14,7 16,2 16,0FP 10,3 11,1 11,0 11,3 11,2 11,2Titulat de grau mitjà 3,6 3,1 3,1 4,5 4,1 4,1Titulat de grau superior 5,5 3,0 3,3 7,0 4,2 4,5Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Per sector d'activitat econòmicaAgricultura 0,8 0,6 0,6 1,4 2,3 2,1Indústria 27,6 12,0 13,9 15,2 7,2 8,3Construcció 9,8 9,1 9,1 9,1 11,3 11,0Serveis 61,8 78,4 76,4 74,3 79,3 78,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


que han signat un contracte de treball al Vallès Oriental tenien un nivell educatiuequivalent al certificat o graduat escolar, per sobre del que representen aquestscol·lectius en els contractes signats en el conjunt de Catalunya (52 %). En canvi, tansols el 6,7 % dels contractes han estat signats per persones amb estudis superiors,mentre que al Principat aquest ha estat el nivell educatiu de les persones que hansignat el 8,6 % del nombre total de contractes. Per sectors d’activitat, el 76,4 % delscontractes corresponien al sector serveis, 2,2 punts percentuals menys que al conjuntde Catalunya, mentre que el 13,9 %, més de cinc punts percentuals més que al conjunt del’economia catalana, han estat signats a la indústria (quadre 2.3.11.).

� Expedients de regulació d’ocupació

Els expedients de regulació d’ocupació a la comarca del Vallès Oriental han afectat19.299 treballadors en el període 1990-2005, el 4 % dels treballadors afectats peraquesta contingència al conjunt de Catalunya, percentatge que se situa clarament persota del que representen la població i l’ocupació comarcals en relació amb el totalcatalà. En aquests anys, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulaciód’ocupació ha oscil·lat d’una manera pronunciada, des de les 338 persones afectadesl’any 2000 a les 5.397 de l’any 1993 (quadre 2.3.12.).

L’any 2005 ha disminuït respecte de l’any anterior el nombre de treballadors afectatsper expedients de regulació d’ocupació al Vallès Oriental, mentre que al Principat haaugmentat considerablement. En tot cas, els darrers anys, com a conseqüència de labona marxa de l’economia, el nombre de treballadors afectats per expedients deregulació d’ocupació ha estat molt inferior que en la primera meitat de la dècada delsnoranta, quan tant al Vallès Oriental com a Catalunya el nombre d’expedients deregulació i de treballadors afectats va ser molt elevat.

48


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.3.12. Expedients de regulació d'ocupació autoritzats. Nombre

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental / Cat. %

Expedients Treballadors Expedients Treballadors Expedients Treballadorsautoritzats afectats autoritzats afectats autoritzats afectats

1990 51 680 1.464 50.513 3,5 1,31991 88 2.352 1.983 41.944 4,4 5,61992 101 1.727 2.258 50.960 4,5 3,41993 268 5.397 5.102 131.280 5,3 4,11994 161 1.775 2.960 33.443 5,4 5,31995 52 1.110 1.007 31.858 5,2 3,51996 35 625 818 17.077 4,3 3,71997 30 648 702 29.499 4,3 2,21998 17 705 523 13.607 3,3 5,21999 25 557 500 7.801 5,0 7,12000 24 338 542 8.354 4,4 4,02001 27 1.029 654 18.717 4,1 5,52002 33 771 718 14.989 4,6 5,12003 28 365 606 13.885 4,6 2,62004 31 622 562 10.523 5,5 5,92005 25 598 503 14.103 5,0 4,2


El treball estranger al Vallès Oriental1

Els últims anys a la comarca del Vallès Oriental ha tingut lloc, com a bona part deCatalunya, una notable entrada de població estrangera. Sens dubte, aquest fenomenmigratori ha comportat canvis en la configuració de la societat i en particular del mercatde treball que els ha acollit. Per conèixer l’abast d’aquest fenomen a la comarca delVallès Oriental, a continuació analitzem a grans trets la situació actual pel que fa avolum de població d’origen estranger, els sectors d’activitat on treballen, el seu nivellde formació, els tipus d’ocupacions en què són contractats, el nivell d’atur, etc.

D’acord amb la informació que facilita el padró municipal d’habitants, a 1 de gener de2005, 31.868 estrangers residien al Vallès Oriental, i representaven el 8,8 % de lapoblació de la comarca. L’augment de població estrangera ha estat molt important eldarrer quinquenni; de fet, l’any 2000 la població estrangera era de només 6.819persones (el 2,2 % de la població). En aquest període 2000-2005, el creixementacumulat de la població estrangera ha estat més intens al Vallès Oriental que al conjuntde Catalunya. Però el fet que a la comarca la població amb nacionalitat espanyola hagiaugmentat (principalment atreta per una oferta immobiliària a preus relativamentassequibles en una comarca ben comunicada amb Barcelona), ha comportat que elcreixement absolut de la població total vallesana respecte de l’any 2000 hagi estatprotagonitzat a parts iguals per estrangers i per nacionals (25.049 i 26.811 més,respectivament).

En canvi, al conjunt de Catalunya l’augment de població ha estat degutfonamentalment a l’entrada d’estrangers (el 84 % d’habitants nous han estatestrangers). Així doncs, el pes de la població estrangera al Vallès Oriental (8,8 %) haquedat situat per sota de la mitjana catalana (11,4 %). Per nacionalitats, el col·lectiud’estrangers més nombrós al Vallès Oriental ha estat l’africà, ja que ha representat el 43,2 % dels estrangers (13.777 h.), seguit del llatinoamericà (34 %; 10.832 h.).Precisament aquest últim col·lectiu destaca perquè ha estat el que més ha crescut enel període analitzat; de 667 empadronats l’any 2000 s’ha passat a 10.832 el 2005, ésa dir, 10.165 més. També ha estat notable l’augment d’africans i d’europeus de fora dela Unió Europea (9.695 i 2.348 més, respectivament). Al conjunt de Catalunya, percontra, el col·lectiu més nombrós ha estat el de llatinoamericans (han representat el38,9 % dels estrangers), seguit del d’africans (25,1 %).

Per conèixer la participació dels estrangers al mercat de treball de la comarca vallesanai les seves característiques principals ens centrarem en la informació procedent delsregistres d’afiliació a la Seguretat Social i dels registres de contractació i demandesd’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). En tots els casos, la informacióes refereix a 31 de desembre de 2005.

La xifra d’estrangers afiliats a la Seguretat Social2 que treballaven en centres de treballde la comarca del Vallès Oriental s’ha elevat a 12.805, el 8,8 % de l’afiliació comarcal.S’ha mantingut, per tant, l’equilibri entre el pes que tenien els estrangers en el conjunt

49


SOCIOECONÒMICA

1 Les fonts d’informació emprades són les següents: padró municipal, Institut Nacional d’Estadística; registres d’afiliació a laSeguretat Social, Secretaria d’Estat de la Seguretat Social, i registres de contractació i atur, Observatori del Treball, Departamentde Treball i Indústria.

2 Treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de treballadors autònoms.

de la població i en el total de l’afiliació. Per grans sectors d’activitat, gairebé la meitatdels estrangers, concretament el 48,7 %, ha treballat al sector serveis; a continuació,trobem la indústria (25 %) i la construcció (24,6 %), amb un percentatge similard’estrangers i, finalment, l’agricultura, que ha concentrat l’1,7 % dels afiliats. Si escompara aquesta distribució amb la dels nacionals, es pot destacar com a tretsprincipals el major pes dels estrangers en la construcció i l’agricultura (en el cas delsnacionals, aquests sectors apleguen el 10,9 % i el 0,6 % dels afiliats) i la menorparticipació a la indústria (35,3 % dels afiliats nacionals).

Quant a branques d’activitat s’observa una forta concentració dels afiliats estrangersen determinades activitats; podríem dir així que s’estarien creant el que molts expertsanomenen nínxols laborals. En concret, més de la meitat dels afiliats estrangers s’hanlocalitzat en tal sols cinc activitats: la construcció (on s’ha aplegat un de cada quatreafiliats), l’hoteleria, el comerç al detall, les altres activitats empresarials (on s’hanlocalitzat, entre d’altres, les empreses de treball temporal) i el comerç a l’engròs.L’afiliació nacional, per contra, ha estat força distribuïda per branques d’activitat.

Quant a les activitats en les quals hi ha hagut una proporció de treball estranger méselevat amb relació al total d’ocupats, destaca la silvicultura i l’explotació forestal, amb41 estrangers per cada 100 ocupats. A continuació trobem correus i telecomunicacions(23,4 %), l’hoteleria (18,7 %), l’agricultura, ramaderia i caça (18,6 %) i la construcció(17,9 %). A l’altre extrem, les activitats en les quals el pes del treball estranger ha estatmenor (inferior al 3 %) han estat les assegurances i plans de pensions; activitatsauxiliars de mediació financera, i maquinària i materials elèctrics.

Per sexes, destaca la baixa proporció de dones estrangeres afiliades a la SeguretatSocial (de cada 100 estrangers afiliats, només 25 han estat dones) i la fortaconcentració d’aquestes en el sector serveis (el 76 % de les estrangeres quetreballaven). En comparació amb les nacionals sobresurt la proporció d’estrangeresque han treballat a l’hoteleria (el 20,3 % de les ocupades) i a les altres activitatsempresarials (10,8 %). En el cas dels homes estrangers s’observa una distribuciósectorial força més equilibrada: el 39,7 % ha treballat als serveis; el 31,6 %, a laconstrucció; el 26,7 %, a la indústria, i el 2 %, a l’agricultura, fet que contrasta amb elque ha succeït entre els homes de nacionalitat espanyola, que s’han concentrat alsserveis i la indústria, principalment.

L’anàlisi de l’afiliació per règims mostra que dels 12.805 afiliats estrangers que treballavenal Vallès Oriental, 11.990, és a dir, el 93,6 % del total, han estat afiliats al règim generalde la Seguretat Social i tan sols 815 (el 6,4 %), al règim especial de treballadorsautònoms. Certament aquest pes del treball per compte propi entre els estrangers haestat baix, sobretot si es compara amb el que s’observa entre els afiliats nacionals (el22,2 % han estat autònoms). En particular, d’aquest col·lectiu d’estrangers que hantreballat per compte propi, cal fer esment de l’elevada concentració en certes activitats;de fet, gairebé el 60 % dels estrangers que eren autònoms han treballat en un d’aquestssubsectors: la construcció (30,9 %), el comerç al detall (16,2 %) o l’hoteleria (11,3 %).

Una altra font d’informació que ens dóna una idea de les característiques principalsdels estrangers que treballaven al Vallès Oriental ha estat la contractació laboralregistrada al Servei d’Ocupació de Catalunya. Segons aquestes dades, dels 136.092

50


DE LA COMARCA DEL


contractes de treball formalitzats al Vallès Oriental durant l’any 2005, el 20 % ha estatsignat per treballadors estrangers, això és, 27.470 contractes.

Un dels trets principals que podem assenyalar és que els estrangers han signat menyscontractes indefinits que els treballadors amb nacionalitat espanyola: la proporció haestat del 8,7 % i del 12,8 %, respectivament. D’altra banda, i tal com hem vist enanalitzar l’afiliació a la Seguretat Social, el pes dels homes ha estat força superior al deles dones: tres de cada quatre contractes han estat signats per homes. En el cas delsnacionals, en canvi, les dones han aplegat una mica més de la meitat dels contractes.Per edats, el col·lectiu que ha sumat més contractes ha estat el de 30 a 44 anys, ambel 51,2 % del total (entre els nacionals ho ha estat el dels joves de menys de 30 anys,amb el 58 % dels contractes).

Quant al nivell de formació, més de la meitat dels estrangers que han formalitzat uncontracte de treball, concretament el 54 %, no tenien estudis o tenien un nivell deformació baix (estudis primaris o certificat d’escolaritat). Aquest percentatge s’ha reduïtal 24 % quan s’ha tractat dels nacionals.

Pel que fa al sector d’activitat, el 65 % dels contractes fets a estrangers ha estat pertreballar al sector serveis; el 18,3 %, a la construcció; el 14,6 %, a la indústria, i l’1,8 %,a l’agricultura. Si comparem aquesta distribució amb la dels nacionals, destaca, com enel cas de l’afiliació, el percentatge d’estrangers contractats a la construcció i l’agricultura.Un altre aspecte que cal ressenyar és que el sector industrial ha estat el que ha fet méscontractes indefinits als seus treballadors, ja siguin nacionals o estrangers: en el casd’aquests últims el percentatge d’indefinits ha estat de gairebé el 17 %, força per sobrede la mitjana dels estrangers, del 8,7 %. Per branques d’activitat, la que ha aplegat méscontractes de treball ha estat la d’altres activitats empresarials (el 40,3 %). Cal recordarque en aquesta branca ha estat on s’han localitzat, entre d’altres, les empreses de treballtemporal. La segona branca en nombre de contractes formalitzats ha estat la construcció(18,3 %); i la tercera, a certa distància, l’hoteleria (5,7 %).

51


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 1. Activitats amb un percentatge d’afiliats estrangers més elevat.Vallès Oriental. 31 de desembre de 2005 �

Font: Secretaria d’Estat de la Seguretat Social, MTAS

18,7

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0Silvic. iexplot.fores.

40,9

Correusi telec.

23,4

Hoteleria

18,6

Agr.ramad.i caça

17,9

Cons-trucció

17,2

Mineralsmetàl·lics

16,2

Mediaciófinancera

14,7

Indústriapaper

13,8

Llars pers.domèstic.

12,7

Mineralsno metàl.ni energ.

Mitjana comarcal 8,8%

%

Quant al tipus d’ocupacions en què han estat contractats els estrangers al VallèsOriental, sobresurt, amb escreix, la de peons de les indústries manufactureres, amb el50,1 % dels contractes. Sens dubte, la forta concentració de contractes en aquestaocupació ha estat conseqüència de la importància del sector industrial a la comarca.Les altres dues ocupacions en nombre de contractes han estat la d’empleatsdomèstics i personal de neteja d’edificis (7,1 %) i la de peons de la construcció (6,6 %).En el cas del conjunt de Catalunya, on el pes de la indústria en l’estructura sectorial haestat menor, s’observa una major diferenciació en el tipus d’ocupacions principals: el18,9 % dels contractes fets a estrangers han estat per treballar com a peons de lesindústries manufactureres; el 14,6 %, com a empleats domèstics i personal de netejad’edificis; el 10,8 %, com a treballadors de serveis de restauració; el 9 %, com a peonsde la construcció; el 6,5 %, com a treballadors d’obres estructurals de la construcció,i el 5,9 %, com a peons agraris o pesquers.

Pel que fa a la durada dels 25.093 contractes temporals signats per estrangers el 2005al Vallès Oriental, els més nombrosos han estat els de durada indeterminada, amb el38,3 % dels contractes temporals (principalment acostumen a ser contractes d’obra i servei). A continuació trobem els contractes de menys d’un mes (24,6 %) i els de 3 a6 mesos (17,6 %). En el cas dels nacionals, en canvi, s’observa un menor pes delscontractes de durada indeterminada (32,5 %) i una major proporció de contractes demés curta durada (el 50,7 % ha durat menys de 3 mesos, mentre que en el cas delsestrangers ha estat el 38,3 %).

Si tenim en consideració la dimensió de les empreses, veiem que les que hancontractat més estrangers han estat les més petites, d’1 a 10 treballadors. Aquest fetha estat especialment significatiu en el cas de la contractació indefinida; el 78 % delscontractes indefinits signats per estrangers han estat per treballar en empreses demenys de 50 treballadors.

En resum, els treballadors estrangers que han estat contractats al Vallès Oriental durantel 2005 ho han estat per treballar, principalment, a microempreses del sector industrialcom a peons d’indústries manufactureres, en molts casos probablement a travésd’empreses de treball temporal.

Per acabar, la informació relativa als aturats inscrits a les oficines del Servei d’Ocupacióde Catalunya indica que a 31 de desembre de 2005 al Vallès Oriental escomptabilitzaven 1.509 aturats estrangers. Quant al perfil d’aquests aturats, responiaal d’un home d’entre 30 i 44 anys que amb anterioritat havia treballat al sector serveis,tenia un nivell de formació d’educació general3 i sol·licitava una ocupació com atreballador no qualificat. En el cas dels aturats amb nacionalitat espanyola el perfilcorresponia al d’una dona de més de 45 anys que també havia treballat al sectorserveis, tenia educació general i demanava igualment una ocupació com a treballadorano qualificada.

Amb relació al conjunt d’estrangers aturats a Catalunya, els que vivien al Vallès Orientaln’han representat el 4,2 %; si comparem aquesta proporció amb la que representava la comarca quant a volum de població estrangera i afiliada a la Seguretat Social

52


DE LA COMARCA DEL


3 Nivell formatiu que inclou les persones que tenen certificat escolar, han completat els estudis d’educació general bàsica o debatxillerat.

(recordem, en els dos casos, del 8,8 %) es pot deduir que l’atur ha afectat menys elsestrangers del Vallès Oriental.

També es pot destacar que el percentatge d’aturats estrangers que han treballat ambanterioritat al sector industrial ha estat força més elevada al Vallès (16,1 %) que alconjunt de Catalunya, si bé aquest fet respon a una estructura sectorial mésindustrialitzada. Una altra diferència ha estat que el nombre d’estrangers que handemanat una ocupació com a treballador no qualificat ha estat especialment elevat enel cas del Vallès Oriental (67 % davant d’una mitjana del 51 % al conjunt de Catalunya).Per tant, podem assenyalar que la població estrangera localitzada al Vallès ha constituïtuna oferta de treball no especialitzada.

Per acabar, podem concloure que l’entrada d’estrangers al mercat de treball delVallès Oriental no representa a hores d’ara un impacte d’efectes extraordinaris, tanmateix síque pot estar provocant un cert canvi en els subsectors i tipus d’ocupacions en quès’està localitzant aquesta oferta de treball nouvinguda, atès que una de les sevescaracterístiques és, sens dubte, la forta concentració en certes activitats iocupacions. Caldrà estar atents els propers anys perquè aquest fet no impliqui unasegmentació del mercat laboral de la comarca i una precarització de les condicionsde treball.

Manuela Redondo AvilésDepartament de Treball i Indústria

Síntesi

L’increment de l’activitat econòmica al Vallès Oriental els darrers anys s’hatraduït en un creixement notable de l’ocupació. En el període 2000-2005, elnombre d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el 2,9 % anual acumulatiu,una taxa similar al 3 % del conjunt de Catalunya. El nombre d’afiliats al règimgeneral de la Seguretat Social, que l’any 2005 representava el 79,2 % delsafiliats de la comarca, ha assolit en aquest període un augment inferior (2,8 %anual acumulatiu) que el d’afiliats al règim especial d’autònoms (3,5 %), que el2005 ha significat el 20,8 % dels treballadors de la comarca.

En aquests anys, a la indústria hi ha hagut un descens dels llocs de treball de l’1 %anual acumulatiu, i aquest sector ha patit una pèrdua de pes en l’estructuraproductiva del Vallès Oriental, atès que l’any 2000 representava el 41,7 % delsafiliats a la Seguretat Social, mentre que el 2005 aquest percentatge s’ha situat enel 34,4 %. En canvi, la construcció (que l’any 2005 ha ocupat el 12,1 % delstreballadors de la comarca) i, especialment, els serveis (amb el 52,8 %), hanaugmentat el pes relatiu en l’estructura productiva del Vallès Oriental.

Les activitats industrials amb un pes més important en l’estructura productivadel Vallès Oriental són la metal·lúrgia i els productes metàl·lics, la química, el

53


SOCIOECONÒMICA

cautxú i plàstic i el tèxtil, confecció, cuir i calçat. Pel que fa al sector serveis, lesactivitats amb més presència en l’estructura dels treballadors de la comarca sónel comerç i la reparació, les altres activitats empresarials i els transports icomunicacions.

L’activitat econòmica està repartida entre els 43 municipis que integren el VallèsOriental d’una manera força similar a la distribució de la població comarcal. Així,Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès iMontornès del Vallès han concentrat el 46,2 % dels ocupats i el 42,8 % de lapoblació.

Finalment, l’any 2005 la taxa d’atur del Vallès Oriental ha estat del 6,7 %, moltsimilar a la del conjunt de Catalunya, que s’ha situat en el 6,6 % de la poblacióactiva.

2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida

En aquest apartat s’estudien un conjunt d’indicadors referits a l’ensenyament nouniversitari, la cultura i esport, la sanitat i els serveis socials, l’habitatge, la seguretatpública, els parcs de vehicles i les entitats financeres que poden ajudar, més enllà deles dades d’activitat productiva, renda i mercat de treball, a determinar la qualitat de vida de la població del Vallès Oriental. L’anàlisi d’aquests indicadors permet deconcloure que, en termes generals, la població del Vallès Oriental gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força similar al del conjunt de Catalunya. Això no obstant, encomparació amb la mitjana catalana es constata la menor dotació per habitantd’equipaments sanitaris (farmàcies, llits d’hospital i centres extrahospitalaris), d’equipamentsculturals (biblioteques, arxius, museus i sales de cinema), d’entitats financeres i deplaces en residències per a persones amb disminució. En canvi, en termes comparatius,el Vallès Oriental té una bona dotació de teatres i auditoris, d’equipaments esportius i delleure, de centres de dia per a gent gran, de mossos d’esquadra i de vehicles.

La informació relativa a la qualitat de vida de l’Enquesta de la Regió Metropolitana deBarcelona (ERM), de l’edició de l’any 2000, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionalsi Metropolitans de Barcelona, permet de concloure que la valoració que fan els residentsa la comarca del Vallès Oriental sobre el nivell de vida existent al seu municipi éssuperior al del conjunt de la província de Barcelona i dels municipis de la regiómetropolitana de Barcelona (RMB). Així, en el quadre 2.4.1. es posa de manifest que el43 % dels residents al Vallès Oriental opinen que la qualitat de vida al seu municipi ésmolt elevada (al conjunt de la província aquest percentatge és del 30,9 %, i a la RMB,del 29,9 %); mentre que el 52,7 % assenyala que és elevada. D’altra banda, únicamentel 3,4 % dels residents a la comarca opinen que el nivell de vida del seu municipi ésbaix o molt baix (mentre que al conjunt de la província ho pensen el 6,3 % delsciutadans, i a la RMB, el 6,7 %). La valoració global del nivell de vida que fan els habitantsdel Vallès Oriental (7, en una escala d’1 a 9) se situa per sobre de les valoracionsmitjanes dels residents al conjunt de comarques de la província de Barcelona (6,7) i dela RMB (6,6).

54


DE LA COMARCA DEL


Ensenyament no universitari �

En el curs 2003-2004, al Vallès Oriental hi havia 189 centres d’ensenyament nouniversitari, el 68,3 % d’ensenyament públic (percentatge lleugerament superior que en el conjunt de Catalunya, on aquesta xifra se situava en el 64,3 %) i el 31,7 %d’ensenyament privat. En els darrers vuit cursos acadèmics ha augmentat 15 unitats elnombre de centres públics, mentre que els de titularitat privada se n’han reduït dues.Aquesta evolució del nombre de centres ha provocat que hagi augmentat el 7,4 % elnombre de centres a la comarca des del curs 1996-1997 fins al curs 2003-2004.D’altra banda, els centres d’ensenyament no universitari del Vallès Oriental representenel 4,8 % dels que hi ha al conjunt de Catalunya, per sota del pes de la poblaciócomarcal en el total català (5,1 %) l’any 2004 (quadre 2.4.2.).

El nombre d’alumnes d’educació infantil, primària, especial i secundària ha augmentat el 5,3 % des del curs 1996-1997 fins al 2003-2004. Com en el conjunt de Catalunya, elnombre d’alumnes matriculats va disminuir fins al curs 2000-2001, mentre que a partir delcurs següent el nombre d’alumnes va augmentar considerablement, fet que s’explica, en part, per l’ampliació de l’ensenyament obligatori dels 14 als 16 anys. En el períodeesmentat, l’evolució del nombre d’alumnes que estudien en centres públics ha augmentatel 4,8 %, mentre que en els centres privats l’increment ha estat del 6,6 % (quadre 2.4.3.).Malgrat que l’evolució del nombre d’alumnes matriculats en ensenyaments nouniversitaris al Vallès Oriental ha estat favorable en aquest període, cal tenir en compteque en aquests anys la població de la comarca s’ha incrementat el 20,8 %.

En el quadre 2.4.4. es mostren les dades relatives al nombre d’alumnes del curs 2003-2004 diferenciades segons el tipus d’ensenyament. Dels 57.041 estudiants que hi haviaen aquest curs al Vallès Oriental, el 72,2 % eren alumnes de centres públics (molt persobre del 59,4 % corresponent al conjunt de Catalunya) i el 27,8 % ho eren de centresprivats. Aquests percentatges no eren exactament els mateixos en els diferents tipusd’ensenyament. Així, estudiaven en centres públics el 67,8 % dels alumnes d’educacióinfantil, el 72,7 % dels alumnes d’educació primària i el 75 % dels de secundària (el69,9 % dels alumnes d’ESO, el 80 % dels de batxillerat i el 90,4 % dels que cursaven

55


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.1. Valoració que fan les persones enquestades sobre el nivell de vida del municipi de residència. Any 2000. En percentatge �

Vallès Oriental Regió Metropolitana Provínciade Barcelona Barcelona

Qualitat de vida molt elevada 43,0 29,9 30,9Qualitat de vida elevada 52,7 61,1 60,7Qualitat de vida baixa 2,8 5,5 5,2Qualitat de vida molt baixa 0,6 1,2 1,1NS/NC 0,9 2,3 2,1Total 100,0 100,0 100,0

Valoració mitjana1 7,0 6,6 6,7

1 La valoració s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8,9), elevada (6,7), baixa (3,4), molt baixa i NS/NC, i s'han desestimat els que han respost 5.

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

cicles formatius de cicle mitjà o superior). D’altra banda, en el curs 2003-2004 elnombre d’estudiants del Vallès Oriental representava el 5,5 % dels alumnes catalans,mentre que l’any 2004 la població comarcal representava el 5,1 % de la del conjunt deCatalunya. Com a conseqüència del major pes del sector públic en l’ensenyament a lacomarca, el 6,7 % dels alumnes de centres públics catalans cursaven els seus estudisal Vallès Oriental, mentre que en el cas dels centres privats aquest percentatge sesituava en el 3,8 %, per sota del pes de la població de la comarca en el total català.

Un altre aspecte que cal remarcar amb relació a l’ensenyament no universitari és el delpercentatge dels alumnes nascuts a l’estranger, que en el curs 2003-2004 representaven

56


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.4.2. Centres, segons el tipus d'ensenyament. Nombre

Curs 1996-1997 Curs 2003-2004

Vallès Catalunya Vallès Vallès Catalunya VallèsOriental Oriental/ Oriental Oriental/

Catalunya % Catalunya %

Només infantil 9 318 2,8 19 465 4,1Infantil i primària 77 1.529 5,0 79 1.482 5,3Només secundària 26 491 5,3 28 508 5,5Infantil, primària i secundària 0 1 0,0 0 1 0,0Només educació especial 2 41 4,9 3 59 5,1Total públic 114 2.380 4,8 129 2.515 5,1

Només infantil 31 646 4,8 36 598 6,0Infantil i primària 4 194 2,1 2 129 1,6Només secundària 6 183 3,3 2 117 1,7Infantil, primària i secundària 19 483 3,9 19 479 4,0Només educació especial 2 70 2,9 1 69 1,4Total privat 62 1.576 3,9 60 1.392 4,3

Total centres 176 3.956 4,4 189 3.907 4,8

Font: Idescat i Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 2.4.3. Alumnes d'educació infantil, primària, especial i secundària.Vallès Oriental

Sector públic Sector privat Total

Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya

1996-1997 39.332 6,2 14.845 3,2 54.177 4,91997-1998 38.349 6,2 15.287 3,4 53.636 5,01998-1999 37.686 6,3 15.677 3,6 53.363 5,21999-2000 37.347 6,5 15.364 3,7 52.711 5,32000-2001 37.042 6,5 15.642 3,7 52.684 5,32001-2002 37.733 6,6 15.602 3,7 53.335 5,42002-2003 39.187 6,6 15.889 3,8 55.076 5,42003-2004 41.209 6,7 15.832 3,8 57.041 5,5


al Vallès Oriental el 6 % dels alumnes matriculats, mentre que al conjunt de Catalunyaaquesta xifra s’enlairava fins al 7,4 %. Aquests percentatges eren molt superiors alscentres públics (7,5 % a la comarca i 10,4 % a Catalunya) que als privats (2,2 % i 3,1 %,respectivament). Per avaluar aquests valors cal tenir en compte que l’any 2004 el 8,4 %dels residents al Vallès Oriental i el 10,6 % dels de Catalunya havien nascut a l’estranger.

Equipaments culturals i esportius6 �

L’any 2004, a la comarca del Vallès Oriental hi havia 32 biblioteques finançades perentitats i institucions diverses, que representa un percentatge de 9 biblioteques/100.000 h., xifra lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (12). El VallèsOriental tenia 9 arxius, 15 museus o col·leccions, 26 sales de cinema i 9 teatres oauditoris. En comparació amb el conjunt de Catalunya, el Vallès Oriental, ambl’excepció dels teatres i auditoris, gaudeix d’una dotació d’equipaments culturals,relativitzada pel nombre d’habitants, lleugerament més reduïda.

Entre les ofertes en l’àmbit de l’art i la cultura del Vallès Oriental destaca la ruta Raspall,que convida a la descoberta de l’arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall, comtambé de l’arquitectura per a l’estiueig, un fenomen social que va caracteritzar lacomarca al principi del segle XX. A Granollers, un dels principals punts d’interès ésl’antic Hospital de Sant Domènec, que ara funciona com a biblioteca pública. Un altreedifici que caracteritza la ciutat és la Porxada, una llotja renaixentista situada a la plaçade l’Ajuntament, al costat de diferents edificis modernistes. Entre els museus de lacomarca destaquen el Museu de Granollers de Ciències Naturals, el Museu Abelló(Mollet del Vallès) i el Museu Thermalia (Caldes de Montbui). De la resta d’atractiusnaturals i culturals de la comarca es poden esmentar les termes romanes de Caldes deMontbui, el paratge de Gallecs a Mollet del Vallès, les esglésies romàniques de Gallifa,Sant Miquel del Fai, un espai natural d’especial bellesa a la vall del riu Tenes, o al nordde la comarca els municipis situats a prop del Montseny.

57


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.4. Alumnes, segons el tipus d'ensenyament, curs 2003-2004. Vallès Oriental �

Sector públic Sector privat Total

Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya Nombre % Catalunya

Infantil 9.743 6,8 4.622 4,3 14.365 5,7Primària 15.120 6,9 5.666 3,9 20.786 5,7Especial 165 6,0 146 3,9 311 4,8Secundària 16.181 6,5 5.398 3,3 21.579 5,2

ESO 9.803 6,7 4.223 3,9 14.026 5,5Batxillerat 3.465 6,1 866 2,6 4.331 4,8CFGM 1.494 6,6 162 1,6 1.656 5,1CFGS 1.419 6,1 147 1,3 1.566 4,5

Total 41.209 6,7 15.832 3,8 57.041 5,5


6 Els comentaris d’aquest epígraf i els següents es basen en la informació estadística recollida al quadre 2.4.5.

Dintre del camp esportiu, destaca l’elevat nombre d’instal·lacions esportives: pistespoliesportives a l’aire lliure (207), pistes de tennis (224), camps de frontó (33), campsde futbol (58), poliesportius en pavellons (46), espais esportius en sales (220), piscinesa l’aire lliure (145) i cobertes (31), pistes d’atletisme (7) i altres pistes convencionals isingulars (601). En la majoria d’equipaments esportius, el Vallès Oriental té una dotacióper habitant molt similar o fins i tot superior a la mitjana de Catalunya.

� Sanitat i serveis socials

L’any 2005 hi havia al Vallès Oriental 11 centres hospitalaris i 911 llits, que representaun índex de 2,52 llits/1.000 h., un percentatge clarament inferior al de Catalunya (4,66llits/1.000 h.). Està previst que pròximament obri les portes un hospital a Mollet delVallès que servirà per corregir, en part, l’escassa dotació de llits a la comarca. Enefecte, aquesta menor dotació de llits hospitalaris a la comarca en termes relatius posade manifest que els darrers anys l’important creixement de la població, amb una partcada vegada més notable de residents nascuts a l’estranger, no ha anat acompanyatd’un increment suficient en la dotació de serveis sanitaris.

Els habitants del Vallès Oriental també disposen de 231 centres extrahospitalaris(especialment consultoris de medicina general o pediatria, consultoris especialitzats iclíniques dentals), que representa un índex de 6,4 centres/10.000 h., una mica per sotadel conjunt de Catalunya (7,1). D’altra banda, a la comarca hi ha 106 oficines defarmàcia, que representa un índex de 2,9 farmàcies/10.000 h., per sota del conjunt delPrincipat (4,2 farmàcies/10.000 h.).

L’any 2005 la comarca tenia 2.563 places de residència per a la gent gran (el 33,2 %d’iniciativa pública o social, i el 66,8 % d’iniciativa mercantil), que representa 7,09places/1.000 h., per sobre de les 6,74 places de Catalunya. Hi havia també 46 centresde dia per a la gent gran, amb 639 places. En calcular l’índex del nombre de centres i de places/1.000 h., la comarca del Vallès Oriental està més ben dotada que la mitjanade Catalunya. Finalment, a la comarca del Vallès Oriental l’any 2005 hi havia 4 centresresidencials, 3 d’iniciativa social i 1 d’iniciativa pública, per a persones amb disminució,amb 134 places. En aquest cas, l’índex de centres i de places / 1.000 h. a la comarcaés similar al del conjunt de Catalunya pel que fa referència al nombre de centres, peròlleugerament inferior quan es consideren les places disponibles.

� Habitatge

L’any 2005 es va iniciar a la comarca del Vallès Oriental la construcció de 6.296habitatges, que significa 17,4 habitatges iniciats/1.000 h., xifra lleugerament superiorals 15,8 habitatges iniciats/1.000 h. al conjunt de Catalunya. Quan es compara laintensitat constructora a la comarca, relativitzada pel nombre d’habitants, amb la de laresta de comarques catalanes, es posa de manifest que el Vallès Oriental l’any 2005 haocupat una posició intermèdia, amb un nombre d’habitatges iniciats relativitzat pelnombre d’habitants similar al d’altres comarques de la demarcació de Barcelona comOsona, el Bages, el Garraf, l’Anoia i el Vallès Occidental, però superior a l’assolit pelMaresme, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Dins de la província de Barcelona, tan solsa l’Alt Penedès i al Berguedà la intensitat constructora ha estat sensiblement superiorque al Vallès Oriental.

58


DE LA COMARCA DEL


59


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.5. Indicadors socials i de qualitat de vida �

Nombre % Per 1.000 h.

Any Vallès Catalunya Vallès VallèsOriental Oriental/ Oriental Catalunya

Catalunya

Equipaments culturalsBiblioteques 2004 32 851 3,8 0,09 0,12Arxius 2004 9 259 3,5 0,03 0,04Museus i col·leccions 2004 15 462 3,2 0,04 0,07Sales de cinema 2004 26 781 3,3 0,07 0,11Teatres i auditoris 2004 9 136 6,6 0,03 0,02

Equipaments esportius i de lleurePistes poliesportives a l'aire lliure (> 400 m2) 2004 207 3.924 5,3 0,59 0,58Pistes de tennis (> 400 m2) 2004 224 3.442 6,5 0,64 0,51Camps de frontó (> 200 m2) 2004 33 485 6,8 0,09 0,07Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (> 400 m2) 2004 58 1.183 4,9 0,17 0,17Poliesportius en pavellons (> 400 m2) 2004 46 699 6,6 0,13 0,10Espais esportius en sales (> 50 m2) 2004 220 4.235 5,2 0,63 0,62Piscines a l'aire lliure (> 50 m2) 2004 145 3.302 4,4 0,41 0,48Piscines cobertes (> 50 m2) 2004 31 471 6,6 0,09 0,07Pistes d'atletisme (200, 300 i 400 m2) 2004 7 100 7,0 0,02 0,01Altres pistes convencionals (esquaix, petanca, etc.) 2004 514 5.135 10,0 1,47 0,75Altres pistes singulars (esquí, camps de golf, etc.) 2004 87 2.019 4,3 0,25 0,30

Equipaments sanitarisOficines de farmàcia 2005 106 2.948 3,6 0,29 0,42Centres hospitalaris 2005 11 217 5,1 0,03 0,03Llits d'hospitals 2005 911 32.589 2,8 2,52 4,66Centres extrahospitalaris 2005 231 4.980 4,6 0,64 0,71

Equipaments de serveis socials

Places en residències per a gent gran, segons naturalesa jurídicaIniciativa pública 2005 180 7.756 2,3 0,50 1,11Iniciativa social 2005 671 12.475 5,4 1,86 1,78Iniciativa mercantil 2005 1.712 26.923 6,4 4,74 3,85Total 2005 2.563 47.154 5,4 7,09 6,74

Centres de dia per a gent granEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 31 388 8,0 0,09 0,06Entitat privada d'iniciativa social 2005 8 109 7,3 0,02 0,02Entitat pública 2005 7 149 4,7 0,02 0,02Total 2005 46 646 7,1 0,13 0,09

Nombre de places en centres de dia per a gent granEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 341 5.608 6,1 0,94 0,80Entitat privada d'iniciativa social 2005 120 2.246 5,3 0,33 0,32Entitat pública 2005 178 3.279 5,4 0,49 0,47Total 2005 639 11.133 5,7 1,77 1,59

Centres residencials per a persones amb disminucióEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 0 5 0,0 0,00 0,00Entitat privada d'iniciativa social 2005 3 52 5,8 0,01 0,01Entitat pública 2005 1 19 5,3 0,00 0,00Total 2005 4 76 5,3 0,01 0,01

D’altra banda, l’any 2005 ha finalitzat la construcció de 4.079 habitatges, que significaun índex d’11,3 habitatges acabats/1.000 h., valor pràcticament idèntic al del Principat(11,2 habitatges acabats/1.000 h.). Com en el conjunt de Catalunya, el dinamisme delsector residencial els darrers anys ha estat molt notable. Així, l’any 2005 s’han acabatun 112,8 % més d’habitatges que l’any 1991, mentre que en aquest període de tempsla població del Vallès Oriental s’ha incrementat el 37,6 %.

Segons les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’any 2005 el preu delmetre quadrat d’habitatge nou construït a Granollers, la capital comarcal, ha estat de3.158 €, que significa un increment notable del 14 % respecte a l’any anterior. D’altrabanda, el preu del metre quadrat d’habitatge nou construït l’any 2005 ha estat 2,5vegades més elevat que l’any 2000 (1.238 €). En comparació amb la mitjana de

60


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 2.4.5. Indicadors socials i de qualitat de vida (continuació)

Nombre % Per 1.000 h.

Any Vallès Catalunya Vallès VallèsOriental Oriental Oriental Catalunya

Catalunya

Nombre de places en residències per a persones amb disminucióEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 0 430 0,0 0,00 0,06Entitat privada d'iniciativa social 2005 71 1.892 3,8 0,20 0,27Entitat pública 2005 63 850 7,4 0,17 0,12Total 2005 134 3.172 4,2 0,37 0,45

HabitatgeHabitatges iniciats1 2005 6.296 110.513 5,7 17,4 15,8Habitatges acabats1 2005 4.079 78.403 5,2 11,3 11,2Preu del m2 d'habitatge nou construït (en €)2 2005 3.158 2.967 106,4 – –

SeguretatPlantilla orgànica de les policies locals 2004 490 9.280 5,3 1,40 1,36Mossos d'Esquadra 2004 836 9.306 9,0 2,38 1,37

Parc de vehiclesTurismes 2004 173.214 3.089.787 5,6 494 453Motocicletes 2004 17.887 443.115 4,0 51 65Camions i furgonetes 2004 40.616 714.600 5,7 116 105Tractors industrials 2004 1.761 26.048 6,8 5 4Autobusos i altres 2004 7.476 117.793 6,3 21 17Total 2004 240.954 4.391.343 5,5 687 645

Entitats financeres, per tipus Caixes 2002 230 4.857 4,7 0,70 0,75Bancs 2002 99 2.265 4,4 0,30 0,35Total 2002 329 7.122 4,6 1,00 1,09

1 Projectes visats del Col·legi d’Aparelladors.2 En el cas del Vallès Oriental es considera el preu de l'habitatge a la ciutat de Granollers, i en el cas de Catalunya no s’hi incloula ciutat de Barcelona.

Font: Idescat, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Catalunya, excloent-ne la ciutat de Barcelona, el preu a Granollers l’any 2005 ha estatun 6,4 % superior.7

Seguretat �

L’any 2004 hi havia al Vallès Oriental 490 policies locals, que significa una relació d’1,4policies locals/1.000 h., un índex pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya.D’altra banda, a la comarca hi havia 836 mossos d’esquadra, és a dir, un índex de 2,38mossos/1.000 h., clarament per sobre dels 1,37 mossos/1.000 h. del conjunt deCatalunya, que s’explica pel fet que l’any 2001 es van desplegar els mossos a lescomissaries de Granollers, Sant Celoni i Caldes de Montbui, i l’any 2002 ho van fer aMollet de Vallès, mentre que en algunes comarques catalanes, especialment les del’entorn de Tarragona, encara no s’ha desplegat totalment aquest cos policíac. Tambécal esmentar que l’Escola de Policia de Catalunya, on es formen els mossosd’esquadra, té la seu a Mollet del Vallès.

Parc de vehicles �

El parc de vehicles del Vallès Oriental era l’any 2004 de 240.954 unitats, xifra quesignifica un índex de motorització de 687 unitats/1.000 h., lleugerament superior al delconjunt de Catalunya (645). Segons la tipologia del vehicle, s’observa que l’índex demotorització més alt es dóna a la categoria de turismes (494), seguit dels camions i lesfurgonetes (116) i de les motocicletes (51).

Entitats financeres �

L’any 2002 a la comarca del Vallès Oriental hi havia 329 entitats financeres, el 70 % deles quals eren caixes, i el 30 %, bancs. La xifra relativa d’entitats financeres/1.000 h.era igual a 1, lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (1,09). Tant en el casde les caixes com dels bancs, el nombre relativitzat d’entitats és inferior a la comarcaque al Principat. �

61


SOCIOECONÒMICA

7 En el capítol 3.4. es fa una anàlisi més detallada de l’evolució del mercat de l’habitatge al Vallès Oriental.

Síntesi

L’anàlisi de diferents indicadors socials referits a l’ensenyament no universitari,la cultura, l’esport, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública,el parc de vehicles i el nombre d’entitats financeres, permet de concloure que, en termes generals, la població del Vallès Oriental gaudeix d’un nivellde qualitat de vida força similar al conjunt de Catalunya. Això no obstant, encomparació amb la mitjana catalana es constata la menor dotació per habitantd’equipaments sanitaris (farmàcies, llits d’hospital i centres extrahospitalaris),d’equipaments culturals (biblioteques, arxius, museus i sales de cinema), d’entitatsfinanceres i de places en residències per a persones amb disminució. La menordotació de llits hospitalaris a la comarca en termes relatius posa de manifest queels darrers anys l’important creixement de la població, amb un percentatge cadavegada més notable de residents nascuts a l’estranger, no ha anat acompanyatd’un increment suficient dels equipaments sanitaris. Això no obstant, aquestdèficit quedarà compensat en part per la propera obertura d’un nou centrehospitalari a Mollet del Vallès. En canvi, en termes comparatius, el Vallès Orientalté una bona dotació de teatres i auditoris, d’equipaments esportius i de lleure,de centres de dia per a gent gran, de mossos d’esquadra i de vehicles.

La valoració del nivell de vida que fan els residents al Vallès Oriental (7 d’unaescala de l’1 al 9) és superior a la valoració mitjana que fan els habitants alconjunt de la província de Barcelona (6,7) i a la RMB (6,6). El 43 % dels residentsal Vallès Oriental opinen que la qualitat de vida al seu municipi és molt elevada,el 52,7 % assenyala que és elevada, mentre que tan sols el 3,4 % opina que elnivell de vida del seu municipi és baix o molt baix.

62


DE LA COMARCA DEL


3.1. Estructura econòmica: trets principals

L’activitat productiva del Vallès Oriental es caracteritza per quatre trets principals:

� Una indústria que continua tenint un paper fonamental en el sistema productiu,tot i la terciarització creixent de l’economia de la comarca. El teixit industrial ésmolt important i és un motor de l’economia, però pateix un retrocés relatiu, ambun pes molt superior al del conjunt de Catalunya.

� Un sector serveis relativament menys desenvolupat que al conjunt de Catalunya,però en expansió constant i amb un pes en l’economia comarcal que s’apropaal 50 % de la producció.

� Un sector de la construcció en expansió, gràcies al fort dinamisme del’edificació d’habitatges, que en termes relatius ha assolit un creixement moltsuperior al del conjunt català, amb un pes en l’estructura productiva superior alde Catalunya.

� Un sector primari amb un pes molt reduït en l’estructura productiva comarcal,inferior al que té al Principat.

La població ocupada i l’estructura del PIB al Vallès Oriental l’any 2005 reflecteixen laimportància que actualment tenen la indústria i els serveis a la comarca. El 38,8 % del PIBi el 34,4 % dels afiliats a la Seguretat Social pertanyien al sector de la indústria, mentreque els serveis ocupaven el 52,8 % dels treballadors i generaven el 49,9 % de laproducció. El sector de la construcció representava el 10,7 % del PIB i ocupava el 12,1 %dels treballadors, mentre que el sector primari generava tan sols el 0,6 % de la producciócomarcal. En comparació amb el conjunt de Catalunya, al Vallès Oriental la indústria i laconstrucció tenien una presència més elevada en l’estructura productiva, atès que laseva aportació al PIB comarcal era superior; mentre que en el sector serveis i enl’agricultura el pes de l’activitat era inferior a la comarca que al Principat (quadre 3.1.1.).

3. L’activitat econòmica al territori �

63

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 3.1.1. Estructura sectorial del PIB. Pes sobre el total del PIB, en percentatge �

Diferència1991 1996 2001 2005 1991-2005

Vallès OrientalPrimari 1,4 1,1 0,6 0,6 –0,8Indústria 54,5 48,1 45,4 38,8 –15,7Construcció 7,0 6,8 9,0 10,7 3,7Serveis 37,1 44,1 45,0 49,9 12,8Total 100,0 100,0 100,0 100,0 –

CatalunyaPrimari 2,2 2,0 1,7 1,6 –0,6Indústria 34,1 31,0 31,3 26,1 –8,0Construcció 8,3 6,8 7,2 8,4 0,1Serveis 55,5 60,2 59,8 63,9 8,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0 –

Font: Idescat (1991 i 1996) i Caixa Catalunya (2001 i 2005)

En el període 1991-2005, la indústria ha patit una pèrdua de pes en l’estructuraproductiva comarcal en passar de representar el 54,5 % al 38,8 % de la producció, toti que el Vallès Oriental continuava sent una de les comarques amb una presència méssignificativa de la indústria en el teixit econòmic, atès que és la quarta comarca on elpes del valor afegit brut (VAB) industrial en l’estructura productiva comarcal era méselevat. En canvi, els serveis han augmentat considerablement el pes en la producció delVallès Oriental, atès que l’any 1991 la seva aportació era del 37,1 % de la producció i,actualment, com s’esmentava anteriorment, representen el 49,9 % del PIB comarcal.D’altra banda, el pes de la construcció també ha augmentat d’una manera notable, enpassar de representar el 7 % del PIB comarcal l’any 1991 al 10,7 % el 2005. Finalment,l’aportació de l’agricultura a la producció de la comarca (que era molt reduïda) hadisminuït lleugerament.

Al quadre 3.1.2. es mostra la distribució del VAB per sectors econòmics als 17municipis que l’any 1996 (últim disponible) tenien més de 5.000 h., que representavenel 81,7 % de la població de la comarca. El teixit productiu d’aquests municipis era moltdiferent. Així, en set municipis el pes de la indústria era superior al 55 % de la producció(Montmeló, Montornès del Vallès, les Franqueses del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fostde Campsentelles, Santa Maria de Palautordera i Lliçà de Munt), mentre que tan sols a quatre no arribava al 40 % (Cardedeu, Granollers, Mollet del Vallès i Caldes deMontbui). Pel que fa al sector serveis, en cap municipi el pes en l’estructura productivano era superior a la del conjunt de Catalunya (60,2 %), mentre que tan sols a tres vasuperar el 50 % de la producció (Mollet del Vallès, Granollers i Caldes de Montbui). Encanvi, els set municipis en els quals la indústria tenia més presència en l’estructuraeconòmica, eren els que tenien un sector serveis menys desenvolupat, atès que erenels únics en què el pes del sector terciari era inferior al 40 % de la producció. En el cas

64


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.1.2. Distribució del VAB a preus de mercat per sectors dels municipis de més de 5.000 h. Any 1996. En percentatge sobre el total

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Caldes de Montbui 2,3 34,2 10,4 53,2 100,0Canovelles 0,6 51,9 7,2 40,3 100,0Cardedeu 2,0 39,5 11,3 47,1 100,0Franqueses del Vallès, les 2,4 64,7 6,4 26,6 100,0Garriga, la 0,6 43,2 8,1 48,1 100,0Granollers 0,3 38,9 5,1 55,8 100,0Llagosta, la 0,2 49,6 6,5 43,8 100,0Lliçà d’Amunt 2,0 56,0 7,3 34,7 100,0Llinars del Vallès 2,3 40,7 12,5 44,5 100,0Mollet del Vallès 0,2 38,4 5,4 56,1 100,0Montmeló 0,2 66,3 4,7 28,8 100,0Montornès del Vallès 0,4 64,9 4,1 30,6 100,0Parets del Vallès 0,3 59,5 4,9 35,3 100,0Roca del Vallès, la 3,1 47,9 7,7 41,4 100,0Sant Celoni 0,7 46,8 8,7 43,9 100,0Sant Fost de Campsentelles 0,4 57,5 10,4 31,7 100,0Santa Maria de Palautordera 2,2 56,5 8,5 32,8 100,0

Vallès Oriental 1,1 48,1 6,8 44,1 100,0

Font: Idescat (només disponible per als municipis de més de 5.000 h.)

de la construcció, els municipis amb una presència més significativa del sector, amb unpes en l’estructura productiva superior al 10 %, eren Llinars del Vallès, Cardedeu, SantFost de Campsentelles i Caldes de Montbui. Per acabar, tan sols a la Roca del Vallèsel sector primari va assolir el 3 % de la producció, mentre que a la resta de municipisera inferior.

El Vallès Oriental ocupa una posició privilegiada a l’entorn metropolità de Barcelona,gaudeix d’un medi natural de qualitat i disposa d’una estructura econòmicadiversificada i molt dinàmica. En aquest sentit, la comarca es troba en una fase decreixement important de l’activitat i de la població que ha de ser aprofitada per establirunes bases econòmiques sòlides amb vista al futur. Les decisions que s’adoptin arainfluiran decididament en el desenvolupament futur del territori, fet que fa indispensableque siguin el resultat de la planificació i el consens de tots els agents econòmics isocials de la comarca.

El creixement demogràfic del Vallès Oriental ha de permetre en els propers anys degenerar una major oferta de serveis en el territori i, per tant, d’augmentar el pes d’aquestsector en l’estructura productiva de la comarca. En el futur immediat es requereix unimpuls del sector serveis, especialment de les activitats relacionades amb els serveisa les empreses, el turisme i els serveis a les persones, que actualment estan pocdesenvolupades a la comarca. El pes d’aquest sector en l’estructura productiva comarcal,com ja s’ha esmentat, és inferior al que té en el conjunt de Catalunya, tant pel que fa al’aportació a la producció com al nombre de llocs de treball creats, fet que provocarà queen el futur vagi guanyant importància en la generació de riquesa a la comarca.

El futur econòmic de la indústria del Vallès Oriental està molt lligat a l’evolució de laregió metropolitana de Barcelona, és a dir, del conjunt format per la ciutat de Barcelonai la seva àrea d’influència en termes econòmics i de mercat de treball. La vulnerabilitatdel teixit industrial metropolità i de la comarca del Vallès Oriental és significativa, atèsque factors estructurals, com l’escala reduïda de moltes empreses, la concentraciód’una part de les activitats en branques amb un grau de maduresa elevat i amb uncontingut tecnològic minso, l’escassa generació de noves inversions d’elevat continguttecnològic i la dependència, en molts casos, de centres de decisió exteriors, podenprovocar que els propers anys la indústria continuï perdent pes en l’estructuraproductiva de la comarca i del conjunt de la regió metropolitana.

Malgrat això, les indústries que actualment desenvolupen la seva activitat a la comarcatenen una capacitat elevada per mantenir-se en el mercat, atès que les millores enles tècniques de producció, en la mà d’obra i en el servei al client possibiliten elmanteniment d’un nivell de competitivitat elevat. En tot cas, la important diversificaciódel teixit industrial de la comarca, amb una presència significativa de la química, delsproductes farmacèutics, dels transformats metàl·lics (que inclou la indústria auxiliar del’automòbil) i també, tot i que en transformació per la forta competència, del tèxtil i del’alimentació, garanteix que els anys vinents la indústria comarcal seguirà actuant coma motor de l’economia del Vallès Oriental. D’altra banda, en el sector industrial tambécal fer referència a l’existència d’algunes especialitats concretes, que són generadesper un teixit de petites empreses vinculades entre si per diversos lligams o al voltantd’una empresa d’un volum considerable, i que provoquen una especialització elevadaen la zona on estan ubicades. Els casos més destacats són la indústria del moble a laGarriga, alguns subsectors del metall a Granollers i el seu entorn, la química bàsica aSant Celoni i les motocicletes al Baix Vallès.

65


AL TERRITORI

Una de les fortaleses principals del teixit econòmic de la comarca és la reserva de sòlindustrial urbanitzable industrial. Tot i la saturació relativa que presenten algunspolígons, especialment dels municipis situats al sud de la comarca i més propers al’entorn metropolità de Barcelona, el Vallès Oriental disposa d’una reserva de sòlelevada, atès que és una de les comarques amb més hectàrees de sòl urbanitzable,gràcies a la superfície de què disposa. En aquest sentit, s’haurà de decidir si s’opta perdisposar d’una oferta àmplia de sòl amb un preu relativament baix en comparació ambaltres zones de la regió metropolitana; d’aquesta manera atrauria empreses queconsumeixen molt de sòl; o bé invertir en la dotació i millora dels serveis dels polígonsexistents, fet que permetria de generar un sòl de més qualitat i, en conseqüència, a unpreu més elevat, però que faria que el territori pogués ser atractiu per a empreses quegenerin més valor afegit.

En definitiva, la situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu del’entorn de Barcelona, la disponibilitat de sòl industrial, l’existència de reserva de sòl,les bones vies de comunicació i la proximitat de la comarca a centres universitaris id’innovació tecnològica, ofereixen bones oportunitats per atraure noves empreses i ampliar el teixit industrial.

La construcció ha assolit forts creixements de l’activitat els darrers anys gràciessobretot a l’edificació d’habitatges, que s’explica per la millor relació qualitat/preu de l’habitatge que troben els nous residents procedents de l’entorn de la ciutat deBarcelona, l’augment significatiu de la població i l’edificació de segones residències enles zones més rurals situades al nord de la comarca. Cal esperar que en el futurl’aportació del sector de la construcció a la generació de riquesa no continuï creixentcom ho ha fet els darrers anys, tot i que la seva aportació a la producció comarcalcontinuarà sent elevada.

Finalment, el sector primari probablement seguirà perdent pes en l’estructuraproductiva. Per dotar de més força l’activitat del sector agrari caldria potenciar en elfutur les empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agrariscomarcals, la interrelació entre el sector primari i el sector terciari, especialment elturisme, i apostar clarament per fomentar la cultura de la producció de qualitat en el món agrari.

66


DE LA COMARCA DEL


Les principals empreses

L’any 2003 hi havia registrades a la comarca del Vallès Oriental 540 empreses amb un volum de vendes superior a 1 MEUR, xifra que representa el 6,9 % de les 7.833empreses catalanes amb aquest volum de facturació. D’aquestes 540 empreses, 91 tenien més de 100 treballadors, el 6,5 % de les 1.408 empreses catalanes quecomplien aquestes dues característiques. Atès que el pes del PIB del Vallès Oriental enel conjunt de Catalunya era del 4,8 % i el de la població, del 5,2 %, es posa de manifestuna important presència relativa d’indústries amb una facturació elevada a la comarca,fruit de la tradició industrial del Vallès Oriental.

Les empreses més grans del Vallès Oriental estaven molt repartides entre els diferentsmunicipis de la comarca. La capital de la comarca, Granollers, concentrava el 20 % deles empreses de la comarca amb un volum de vendes superior a 1 MEUR l’any i l’11 %de les que tenien més de 100 treballadors. Pel que fa a la resta de la comarca, entreels municipis que tenien més empreses amb un volum de vendes superior 1 MEURl’any destaquen Parets del Vallès (48 empreses), les Franqueses del Vallès (45), Lliçà deVall (43), Mollet del Vallès (34), Montornès del Vallès (30), Caldes de Montbui (29) iCanovelles (23). En considerar les empreses amb més de 100 treballadors, elsmunicipis que sobresurten, a més de Granollers, són Parets del Vallès (12 empreses),Montornès del Vallès (9), Mollet del Vallès (8), Martorelles (7), les Franqueses del Vallès(5), Lliçà de Vall (5) i Caldes de Montbui (4) (quadre 1.).

Quan s’analitza la dimensió de les empreses, es posa de manifest la important presènciaa la comarca d’empreses amb un volum de facturació entre 1 i 10 MEUR i d’empresesamb un nombre de treballadors entre 50 i 250 (quadre 2.). Un total de 364 empresestenien una facturació anual entre 1 i 10 MEUR (el 7,2 % de les empreses catalanes ambaquest volum de facturació), 164, entre 10 i 100 MEUR (6,6 %), 12, entre 100 i 1.000MEUR (4,3 %), mentre que a la comarca no hi havia cap empresa amb una facturaciósuperior a 1.000 MEUR. Pel que fa al nombre de treballadors, 160 empreses tenien entre50 i 250 treballadors (el 7,3 % de les empreses catalanes amb aquest nombre d’ocupats),28, entre 250 i 1.000 treballadors (6,6 %), mentre que no n’hi havia cap amb més de 1.000treballadors, tot i que a Catalunya n’hi havia 109 amb aquest volum d’ocupació.

Pel que fa al sector d’activitat de les principals empreses del Vallès Oriental, al quadre3. es mostren els sectors productius als quals pertanyen les 540 empreses de lacomarca, amb un volum de facturació superior a 1 MEUR. Es posa de manifest elpredomini de les empreses comercials (92 empreses), de les químiques (90), de lesconstruccions mecàniques (66) i de l’alimentació (56). Destaca també que el 21,3 % deles empreses de la metal·lúrgia no fèrria catalanes amb vendes superiors a 1 MEURestaven instal·lades al Vallès Oriental, mentre que també hi desenvolupaven l’activitat el15,5 % de les empreses químiques catalanes, el 12,5 % de les dedicades a la pell,calçat i adobats, l’11,2 % de les del sector de les construccions mecàniques, el 10,5 %del sector de vidre, el 10,2 % del sector de les joguines, el 10,2 % de la indústriafarmacèutica i el 10 % del sector del material elèctric.

Al quadre 4. es presenten, ordenades de major a menor, les 100 empreses del VallèsOriental amb més treballadors l’any 2003. S’indica el nom de l’empresa, la poblacióon està situada, el volum de vendes, el nombre de treballadors i el sector d’activitatal qual pertanyen. Així, les 10 empreses amb un nombre de treballadors més elevateren Superficies de Alimentación, SA (Granollers, supermercats), Autoliv Kle, SA(Granollers, components d’automoció), Fico Mirrors, SA (Mollet del Vallès, components

67


AL TERRITORI

68


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 1. Nombre d'empreses, per municipis. Any 2003

Vendes superiors Vendes superiors a 1 MEURa 1 MEUR i més de 100 treballadors

Nombre % Nombre %

Aiguafreda 4 0,7 1 1,1Ametlla del Vallès, l' 9 1,7 1 1,1Bigues i Riells 2 0,4 – –Caldes de Montbui 29 5,4 4 4,4Campins – – – –Canovelles 23 4,3 2 2,2Cànoves i Samalús – – – –Cardedeu 15 2,8 – –Castellcir 1 0,2 – –Castellterçol 2 0,4 – –Figaró-Montmany – – – –Fogars de Montclús – – – –Franqueses del Vallès, les 45 8,3 5 5,5Garriga, la 16 3,0 3 3,3Granera – – – –Granollers 108 20,0 10 11,0Gualba – – – –Llagosta, la 15 2,8 – –Lliçà d’Amunt 11 2,0 3 3,3Lliçà de Vall 43 8,0 5 5,5Llinars del Vallès 9 1,7 2 2,2Martorelles 14 2,6 7 7,7Mollet del Vallès 34 6,3 8 8,8Montmeló 16 3,0 3 3,3Montornès del Vallès 30 5,6 9 9,9Montseny – – – –Parets del Vallès 48 8,9 12 13,2Roca del Vallès, la 16 3,0 3 3,3Sant Antoni de Vilamajor 1 0,2 – –Sant Celoni 16 3,0 3 3,3Sant Esteve de Palautordera – – – –Sant Feliu de Codines 2 0,4 1 1,1Sant Fost de Campsentelles 9 1,7 2 2,2Sant Pere de Vilamajor 4 0,7 2 2,2Sant Quirze Safaja 1 0,2 – –Santa Eulàlia de Ronçana 5 0,9 – –Santa Maria de Martorelles – – – –Santa Maria de Palautordera 5 0,9 2 2,2Tagamanent 1 0,2 1 1,1Vallgorguina 2 0,4 1 1,1Vallromanes – – – –Vilalba Sasserra 1 0,2 – –Vilanova del Vallès 3 0,6 1 1,1

Vallès Oriental 540 100 91 100Catalunya 7.833 – 1.408 –

% Vallès Oriental / Catalunya 6,9 – 6,5 –

Font: Elaboració pròpia a partir d'España 30.000, Fomento de la Producción (2005)

d’automoció), Merck Farma y Química, SA (Mollet del Vallès, indústria farmacèutica), TIGroup Automotive Systems, SA (Montornès del Vallès, components d’automoció),Coperfil Group, SA (Vallgorguina, construcció i immobiliàries), Ramcon Empresa deServicios, SA (Mollet del Vallès, activitats diverses), Intermas Nets, SA (Llinars del Vallès,química-plàstics), Valeo Climatización, SA (Martorelles, components d’automoció) iDimodes, SA (Montmeló, grans magatzems). Entre aquestes 10 empreses amb unnombre més elevat de treballadors destaca la presència de quatre empreses del sectordels components de l’automoció, fet que palesa la importància d’aquesta activitat enel teixit productiu del Vallès Oriental.

Les empreses amb seu al Vallès Oriental tenien una important presència internacional,atès que l’any 2001, com a mínim, 21 empreses tenien 37 establiments productius al’estranger (quadre 5.). Aquestes empreses estaven localitzades a Aiguafreda, l’Ametlladel Vallès, Caldes de Montbui, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Lliçàde Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, SantEsteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera. Al quadre es mostra els païsoson estan ubicats els establiments d’aquestes empreses i el sector d’activitat al qualpertanyen, i es posa de manifest la diversitat dels països que acullen aquestesmultinacionals catalanes i de l’activitat que desenvolupen.

Finalment, un estudi recent del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat deCatalunya permet de concloure que a Catalunya hi ha 42 sistemes productius locals (SPL)de caire industrial i oberts a la competència.1 Un SPL és una aglomeració d’empreses d’undeterminat sector o segment estratègic en un espai geogràfic limitat, que creen entre sivincles de cooperació i competició, i juntament amb les quals hi ha la presència deproveïdors especialitzats, empreses de serveis o institucions associades. Aquests SPL

69


AL TERRITORI

Quadre 2. Nombre d'empreses, per dimensió. Any 2003 �

Vendes Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental /

Nombre % Nombre %Catalunya %

1-10 MEUR 364 67,4 5.066 64,7 7,210-100 MEUR 164 30,4 2.469 31,5 6,6100-1.000 MEUR 12 2,2 276 3,5 4,3Més de 1.000 MEUR 0 0,0 22 0,3 0,0

Total1 540 100 7.833 100 6,9

Traballadors Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental /

Nombre % Nombre %Catalunya %

50-250 160 85,1 2.188 80,5 7,3250-1.000 28 14,9 422 15,5 6,6Més de 1.000 0 0,0 109 4,0 0,0

Total2 188 100 2.719 100 6,9

1 Empreses amb un volum de vendes superior a 1 MEUR.2 Empreses amb 50 o més treballadors.


1 Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005): Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya.Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

estan oberts a la competència, atès que les companyies que els integren competeixenamb empreses de fora del país. En el quadre 6. s’assenyalen els sistemes productius delsquals forma part la comarca del Vallès Oriental. En concret, s’indica el nom de l’SPL, la localització (comarques que l’integren), el nombre d’establiments, el nombre detreballadors, el percentatge que representen les exportacions sobre conjunt de laproducció i el pes de la producció de l’SPL sobre el conjunt del sector a Catalunya.

La comarca del Vallès Oriental pertany a 17 dels 42 SPL identificats a l’economiacatalana: pell petita, moble domèstic, arts gràfiques i edició, química de gran consum,productes farmacèutics, productes de matèries plàstiques, productes metàl·lics,maquinària i equips d’envàs i embalatge, maquinària de manipulació i elevació, motllesi matrius, electrònica, aparellatge elèctric, llums i aparells d’il·luminació, automoció,motocicletes, material ferroviari i material aeroespacial. En el cas del moble, l’SPL ésformat tan sols per municipis del Vallès Oriental, mentre que la resta dels SPL sóncompartits per diverses comarques. Es posa de manifest que en la majoria de lesactivitats esmentades el pes de les exportacions sobre el total de producció decadascun dels SPL és molt elevat, així com el pes de la producció de l’SPL sobre elconjunt del sector a Catalunya.

70


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per sector d'activitat.Any 2003

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental /Catalunya %

Comercials 92 1.227 7,5Química 90 581 15,5Construccions mecàniques 66 588 11,2Alimentació 56 1.202 4,7Distribució 26 431 6,0Tèxtil 24 396 6,1Transports i logística 23 282 8,2Material elèctric 22 221 10,0Metal·lúrgia no fèrria 16 75 21,3Construcció i immobiliàries 14 307 4,6Fusta, suro i mobles 14 180 7,8Materials de construcció 12 138 8,7Paper 12 146 8,2Indústria farmacèutica 10 98 10,2Pell, calçat i adobats 9 72 12,5Electrònica 6 64 9,4Hoteleria i agències de viatge 6 292 2,1Joguines 5 49 10,2Mitjans de comunicació 5 247 2,0Siderometal·lúrgia 5 77 6,5Vidre 4 38 10,5Electrodomèstics 3 42 7,1Publicitat i màrqueting 3 74 4,1Confecció i gèneres de punt 2 155 1,3Energia 2 88 2,3Enginyeries i consultoria d'empreses 2 84 2,4Altres sectors 11 679 1,6

Total 540 7.833 6,9


71


AL TERRITORI

Empresa Població Vendes Treballadors Sector(MEUR)

1 Superficies de Alimentación, SA Granollers 143,51 970 Distribució-supermercats(Sorli Discau)

2 Autoliv Kle, SA Granollers 146,26 897 Construccions mecàniques - componentsautomoció

3 Fico Mirrors, SA Mollet del Vallès 97,35 881 Construccions mecàniques - components(Ficosa International, SA)1 automoció

4 Merck Farma y Química, SA Mollet del Vallès 127,84 712 Indústria farmacèutica5 TI Group Automotive Systems, SA Montornès del Vallès 70,50 680 Construccions mecàniques - components

automoció6 Coperfil Group, SA Vallgorguina 127,65 587 Construcció i immobiliàries7 Ramcon Empresa de Servicios, SA Mollet del Vallès 7,58 555 Activitats diverses8 Intermas Nets, SA Llinars del Vallès 54,17 542 Química-plàstics9 Valeo Climatización, SA Martorelles 138,20 538 Construccions mecàniques - components

automoció10 Dimodes, SA Montmeló 67,71 534 Distribució - grans magatzems11 Sandvik Española, SA Caldes de Montbui 120,63 485 Construccions mecàniques - diversos12 Sati Grupo Textil, SA Garriga, la 54,31 429 Tèxtil13 Bacardí España, SA Mollet del Vallès 321,62 411 Alimentació-begudes14 Domar, SA Martorelles 64,02 400 Electrodomèstics15 Automotive Lighting Rear Lamps Llinars del Vallès 43,11 395 Material elèctric

España, SA16 Cray Valley Ibérica, SA Sant Celoni 139,76 382 Química-diversos17 Intertransit, SA Parets del Vallès 6,24 378 Transports i logística18 Remco, SL Lliçà de Vall 47,53 374 Electrònica19 Showa Europe, SA Martorelles 47,80 361 Construccions mecàniques - components

automoció20 Industrias Murtra, SA Granollers 42,98 348 Tèxtil21 United Biscuits Ibérica, SL Montornès del Vallès 295,21 339 Alimentació-farines22 Nacional Motor, SA (Derbi) Martorelles 90,57 331 Vehicles23 ITW España, SA Franqueses del Vallès, les 112,67 324 Química-plàstics24 Laboratorios Inibsa, SA Lliçà de Vall 41,51 321 Indústria farmacèutica25 Elis Manomatic, SA Parets del Vallès 14,43 289 Activitats diverses26 Distribuciones Juan Salinas, SA Caldes de Montbui 5,52 273 Fusta, suro i mobles27 J. Feliu de la Penya, SL Canovelles 32,42 268 Material elèctric28 Lucta, SA Montornès del Vallès 59,16 257 Química-perfumeria i detergents29 Bandalux Industrial, SA Granollers 29,66 241 Metal·lúrgia no fèrria30 Técnicas Modulares e Industriales, SA Granollers 64,49 235 Construccions mecàniques - maquinària31 Alkor Draka Ibérica, SA Sant Celoni 72,56 231 Química-plàstics32 Lamigraf, SA Ametlla del Vallès, l' 50,12 228 Mitjans de comunicació33 Salicrú, SA Santa Maria de Palautordera 30,05 221 Electrònica34 Grupo Corona España 2, SA Parets del Vallès 29,46 212 Comercials - material elèctric35 Freudenberg España, SA, Parets del Vallès 36,55 208 Tèxtil

Telas sin Tejer, S. en C.36 Flexngate España, SA Franqueses del Vallès, les 57,56 200 Construccions mecàniques - diversos37 Hydro Building Systems, SL Parets del Vallès 61,07 200 Metal·lúrgia no fèrria38 Piedra Natural Leiro, SA Tagamanent 23,15 199 Materials de construcció39 Egar 10, SL Mollet del Vallès 2,28 195 Activitats diverses40 Plásticos Ta-Tay, SA Montornès del Vallès 35,37 192 Química-plàstics41 ALP Revetón, SL Franqueses del Vallès, les 9,59 191 Química-diversos42 Durero Packaging, SA Montornès del Vallès 23,95 190 Paper-embalatge43 Gráficas de Prensa Diaria, SA Parets del Vallès 48,92 189 Mitjans de comunicació44 Linde & Wiemann, SA Garriga, la 42,10 180 Siderometal·lúrgia45 Freudenberg Ibérica, S. en C. Parets del Vallès 20,20 180 Química-cautxú46 Masa Decor, SA Sant Pere de Vilamajor 44,50 180 Mitjans de comunicació47 Sanndoz Industrial Products, SA Franqueses del Vallès, les 138,52 176 Indústria farmacèutica48 Actaris Contadores, SA Montornès del Vallès 47,85 174 Material elèctric49 Cepex, SAU Granollers 27,29 173 Química-plàstics50 Figueras International Seating, SA Lliçà d'Amunt 38,67 170 Fusta, suro i mobles

Quadre 4. Les 100 empreses amb més treballadors. Any 2003 �

72


DE LA COMARCA DEL


Empresa Població Vendes Treballadors Sector(MEUR)

51 Puntiblond, SA Sant Pere de Vilamajor 15,59 170 Tèxtil52 Vileda Ibérica, Sociedad en Comandita Parets del Vallès 84,22 165 Química-perfumeria i detergents53 Givaudan Ibérica, SA Sant Celoni 55,79 165 Química-diversos54 Diagnòstic Grifols, SA Parets del Vallès 26,59 164 Indústria farmacèutica55 Farmhispania, SA Montmeló 58,70 163 Indústria farmacèutica56 Productos Eaton Livia, SA Montornès del Vallès 25,91 163 Construccions mecàniques - components

automoció57 Logisfashion, SA Santa Maria de Palautordera 6,50 160 Transports i logística58 Biokit, SA Lliçà d'Amunt 28,76 150 Química-diversos59 Prielà, SA Granollers 22,96 147 Distribució-supermercats60 Bericap, SA Roca del Vallès, la 24,15 146 Química-plàstics61 ThyssenKrupp Materials Ibèrica, Sa Martorelles 195,11 144 Comercials-siderúrgiques62 Manaut, SA Martorelles 27,65 142 Construccions mecàniques - diversos63 Purac Bioquímica, SA Montmeló 66,30 141 Química-diversos64 Fabricación Asientos Vehículos Martorelles 34,10 140 Construccions mecàniques - components

Industriales, SA automoció65 Grupo Combursa, SA Parets del Vallès 27,81 139 Construccions mecàniques - maquinària66 Epidor, SA Lliçà de Vall 20,12 135 Comercials-diversos67 Basf Sistemas de Impresión, SA Vilanova del Vallès 34,97 134 Química-diversos68 Seminis Vegetable Seeds Ibérica, SA Montornès del Vallès 30,38 129 Alimentació-diversos69 Terasaki España, SAU Granollers 10,51 124 Material elèctric70 Calibrados de Precisión, SA Llagosta, la 42,05 123 Siderometal·lúrgia71 Rauschert España, SL Lliçà de Vall 7,86 121 Materials de construcció72 Aguilar y Salas, SA Franqueses del Vallès, les 16,71 120 Construccions mecàniques - diversos73 Acabados del Vallès, SA Garriga, la 19,41 120 Pell, calçats i adobats74 Miralles Cartonajes, SA Mollet del Vallès 14,77 120 Paper-embalatge75 Compañía Maquinaria 93, SA Parets del Vallès 64,31 120 Comercials-maquinària76 Industrias Químicas del Vallès, SA Mollet del Vallès 35,22 119 Química-diversos77 Witte y Solá, SA Sant Fost de Campsentelles 11,43 119 Metal·lúrgia no fèrria78 Franke España, SA Mollet del Vallès 37,85 118 Construccions mecàniques - diversos79 Hager Sistemas, SA Roca del Vallès, la 34,17 117 Material elèctric80 Industrias Kores, SA Sant Fost de Campsentelles 18,84 117 Activitats diverses81 Klüber Lubrication GmbH Ibérica, S. en C. Parets del Vallès 26,14 114 Química-diversos82 Industrias Cosmic, SAU Caldes de Montbui 18,67 113 Materials de construcció83 Fabricación Aparatos de Control, SA Aiguafreda 7,34 112 Material elèctric84 Lavandería Logo, SL Sant Feliu de Codines 5,16 112 Activitats diverses85 Curtidos Riba Guixa, SL Montornès del Vallès 23,22 108 Pell, calçat i adobats86 Iberhospitex, SA Lliçà de Vall 10,52 107 Indústria farmacèutica87 Cristales Curvados, SA Granollers 11,72 106 Vidre88 Saplex, SA Canovelles 17,93 105 Química-plàstics89 Relats, SA Caldes de Montbui 13,82 100 Material elèctric90 Zedis, SA Lliçà d'Amunt 18,01 100 Publicitat i màrqueting91 Hydro Aluminio La Roca, SA Roca del Vallès, la 40,36 100 Metal·lúrgia no fèrria92 Textiles y Bordados, SA Roca del Vallès, la 3,54 99 Tèxtil93 Superficies Anódicas, SL Llagosta, la 6,54 98 Metal·lúrgia no fèrria94 Karcher, SA Granollers 32,87 97 Comercials-maquinària95 Fivent, SA Llinars del Vallès 14,41 95 Metal·lúrgia no fèrria96 Embalajes Petit, SA Parets del Vallès 55,78 95 Paper-embalatge97 Laboratorios Cosméticos Feltor, SA Sant Celoni 8,34 95 Química-perfumeria i detergents98 Instaclack Internacional, SA Martorelles 10,59 94 Materials de construcció99 Mier Comunicaciones, SA Garriga, la 9,65 91 Electrònica

100 Géneros de Punto Torras, SA Caldes de Montbui 23,81 90 Pell, calçats i adobats

� Quadre 4. Les 100 empreses amb més treballadors. Any 2003 (continuació)

1 En l'actualitat, en les instal·lacions d'aquesta fàbrica s'hi troba situat el Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (FicosaInternational, SA).


73


AL TERRITORI

Quadre 5. Multinacionals industrials catalanes al Vallès Oriental. Any 2001 �

Població Empresa Activitat Establiments a l'estranger

Aiguafreda Monesal Teixits de cotó i derivats 1 PortugalAmetlla del Vallès, l' Lamigraf Impressió paper decoratiu 1 AlemanyaCaldes de Montbui Géneros de Punto Torras Confecció de peces 1 Índia

de pell i puntCaldes de Montbui Relats Aïllants tèrmics, elèctrics 1 Regne Unit

i protecció mecànicaCanovelles J. Feliu de la Peña Aparells d'il·luminació 1 MèxicFranqueses del Vallès, les Frutos Secos Puig Fruita seca 1 PortugalGranollers Industrias Murtra Cintes, fil polipropilè 1 ItàliaGranollers Técnicas Modulares Material ferroviari 1 Brasil, 1 Canadà, 1 Estats Units,

e Industriales 1 Tunísia, 1 Xile i 1 XinaGranollers Vismon Internacional Productes químics 1 Argentina, 1 Índia i 1 MèxicLliçà de Vall Plasticband Plàstics per a embalatge 1 Argentina i 1 FrançaLlinars del Vallès Fivent Mosquiteres, mampares 1 Estats Units

de banyLlinars del Vallès Intermas Nets Transformació plàstic 1 MèxicMartorelles FAINSA-Fabricación Seients de tren i autocar 1 Estats Units i 1 Regne Unit

Asientos Vehículos Industriales

Martorelles Manaut Radiadors per a 1 Bèlgicacalefacció central

Martorelles Ollearis Dipòsits, canonades 1 Argentina i 1 Marroci equips amb polièster

Montornès del Vallès Durero Packaging Arts gràfiques 1 CubaMontornès del Vallès Lucta Aromes, fragàncies 1 Colòmbia, 1 Estats Units,

i additius 1 Mèxic i 1 XinaMontornès del Vallès Plásticos Ta-Tay Articles plàstics d'ús 1 Romania

domèsticParets del Vallès Zanini Auto Grup Components de 1 Brasil, 1 França i 1 Mèxic

l'automòbilSant Esteve de Palautordera Conitek Enllumentat públic 1 TunísiaSanta Maria de Palautordera Salicrú Equips d'electrònica 1 Brasil i 1 Xina

i potència

Font: Les multinacionals industrials catalanes, 2001, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat deCatalunya

74


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 6. Sistemes productius locals industrials al Vallès Oriental

Nom de l'SPL Localització Establiments Treballadors Exportacions/ Pes s/producciól'SPL l'SPL producció, % del sector, %

1 Moble domèstic al Vallès Oriental 95 942 5 11Vallès Oriental

2 Pell petita a Osona i Osona i Vallès Oriental 28 1.918 65 35al Vallès Oriental

3 Arts gràfiques i edició Anoia, Bages, Baix Llobregat, 1.025 19.208 30 75a l'àmbit metropolità de Barcelonès, Vallès Occidentali la Catalunya Central1 i Vallès Oriental

4 Química de gran Baix Llobregat, Barcelonès, 205 8.056 30 72consum a l'àmbit Maresme, Vallès Occidentalmetropolità de i Vallès OrientalBarcelona

5 Productes farmacèutics Baix Llobregat, Barcelonès, 132 12.523 25 64a l'àmbit metropolità Maresme, Vallès Occidentalde Barcelona i Vallès Oriental

6 Productes de matèries Baix Llobregat, Barcelonès, 803 28.182 30 70plàstiques a l'àmbit Vallès Occidental i Vallès metropolità Oriental

de Barcelona

7 Productes metàl·lics Bages, Baix Llobregat, 2.680 39.018 20 73a l'àmbit metropolità Barcelonès,de Barcelona i la Maresme, Osona, Vallès

Catalunya Central2 Occidental i Vallès Oriental

8 Maquinària i equips Baix Llobregat, Barcelonès, 54 1.443 55 62d'envàs i d'embalatge a Vallès Occidental i Vallès l'àmbit metropolità Oriental

de Barcelona

9 Maquinària de Baix Llobregat, Barcelonès, 139 4.400 25 69manipulació i elevació Vallès Occidental i Vallès a l'àmbit metropolità Oriental

de Barcelona3

10 Motlles i matrius a Baix Llobregat, Barcelonès, 278 3.691 15 82l'àmbit metropolità Vallès Occidental i Vallèsde Barcelona Oriental

11 Electrònica a l'àmbit Baix Llobregat, Barcelonès, 125 7.656 75 (consum) / 83metropolità de Barcelona Vallès Occidental i Vallès 50 (professional)

Oriental

12 Aparellatge elèctric a Baix Llobregat, Barcelonès, 133 5.222 15 74l'àmbit metropolità Vallès Occidental i Vallèsde Barcelona Oriental

13 Llums i aparells Baix Llobregat, Barcelonès, 125 2.500 35 79d'il·luminació a l'àmbit Vallès Occidental i Vallèsmetropità de Barcelona Oriental

14 Automoció al cinturó Alt Penedès, Bages, Baix 226 35.188 66 77industrial de Barcelona4 Llobregat, Barcelonès,

Maresme, Selva, Vallès Occidental i Vallès Oriental

15 Motocicletes a l'àmbit Baix Llobregat, Barcelonès, 37 2.500 > 50 63metropolità de Barcelona5 Vallès Occidental i Vallès

Oriental

La industrialització del Vallès Oriental en perspectiva històrica

Avui el Vallès Oriental és una de les comarques més industrials de Catalunya, fruit d’unaevolució relativament recent: dels darrers 50 anys. Els anys 1930, quan es van definirels àmbits comarcals, era una comarca «predominantment agrícola«, mentre que elVallès Occidental era –en paraules de Pau Vila– «essencialment industrial». Precisamentun dels criteris per establir els límits de la comarca va ser el radi d’influència del mercatde Granollers, que aleshores era un dels principals mercats agraris de Catalunya.

Durant el segle XIX el Vallès Oriental va participar molt poc en la transformació que hi vahaver a l’economia catalana. Una memòria sobre l’economia de la comarca elaboradal’any 1874 (redescoberta fa pocs anys) ens descriu una economia amb una orientacióproductiva molt marcadament agrària. Segons l’autor de la memòria, Granollers era unade les ciutats importants de la província de Barcelona, principalment pel seu mercatsetmanal, en segon lloc, perquè era cap del partit judicial, després, per ser lloc de pasper als viatgers cap a Barcelona, i només en darrer terme, per la indústria que hi teniaestablerta. Aquesta realitat contrastava molt amb les ciutats de Sabadell i Terrassa, quea l’altra banda del Vallès estaven creixent en l’àmbit industrial.

A Granollers la industrialització moderna va arrencar precisament el darrer quart delsegle XIX. No era una localitat amb una gran tradició manufacturera. Des d’antic haviadesenvolupat una funció de centre comarcal, proveïdor de béns elaborats per a la seva rodalia; però en el segle XVIII hi havia altres localitats de la comarca amb una especialització industrial molt més marcada, com ara Castellterçol o Sant Feliu

75


AL TERRITORI

1 En el nombre d'establiments i de treballadors que s'hi assenyalen hi manquen algunes editorials importants comPlaneta, Grup Zeta o RBA Holding Editorial. Si s'hi incloguessin, les dades augmentarien considerablement.

2 No s'hi inclouen els establiments dedicats al recliclatge de la ferralla i rebuigs de metall.3 S'hi inclouen les empreses d'ascensors, que són un negoci diferent de la manutenció i l'elevació industrial. També s'hi

inclouen importadors i serveis postvenda.4 No s'hi han inclòs empreses que treballen per a la indústria auxiliar de l'automòbil, però tenen codis estadístics de

motlles i matrius, plàstics o productes metàl·lics.per la qual cosa s'estima que el nombre real d'establiments d'aquestSPL està prop dels 500 i donen ocupació a uns 100.000 treballadors.

5 Les xifres són estimades, atès que hi ha nombroses empreses que treballen per al sector de les motocicletes però tenen codis estadístics d'altres activitats.

6 Les xifres són estimades, atès que hi ha nombroses empreses que treballen per al sector del material ferroviari però tenen codis estadístics d'altres activitats.

s.d.: sense dades

Font: Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya, 2005, Departament de Treball i Indústria de laGeneralitat de Catalunya

Quadre 6. Sistemes productius locals industrials al Vallès Oriental (continuació) �

Nom de l'SPL Localització Establiments Treballadors Exportacions/ Pes s/producciól'SPL l'SPL producció, % del sector, %

16 Material ferroviari a Baix Llobregat, Barcelonès, 120 11.000 20 63l'àmbit metropolità de Vallès Occidental i Vallès Barcelona6 Oriental

17 Material aeroespacial a Baix Llobregat, Barcelonès, 43 750 25 s.d.l'àmbit metropolità Vallès Occidental i Vallèsde Barcelona Oriental

de Codines, que concentraven una important producció de teixits de llana. Durant elsegle XIX aquesta indústria artesana va entrar en una crisi que ja va ser definitiva. La competència amb els mètodes de producció moderns, amb maquinària moguda a vapor, era insalvable, i per adoptar el vapor les comunicacions eren un elementessencial. Un element que no va faltar a Granollers, cruïlla de camins des dels tempsmés antics, que també va saber adaptar-se als nous sistemes de transport: el ferrocarrilde Barcelona a Granollers (1854) va ser el segon de Catalunya (només precedit pel deBarcelona a Mataró, de 1848), reforçat més tard amb una segona línia cap a Sant Joande les Abadesses (1875). Uns anys abans de l’arribada del ferrocarril, Granollers vasoterrar les muralles medievals i va acollir la nova carretera de Barcelona a Vic (1848),que va modificar totalment l’estructura urbana de la vila. D’aquesta manera quedavaconnectada també per un altre sistema de comunicació estratègic en el futur.

No és sorprenent que al començament de la dècada de 1840-1849 Pascual Madoz jaconstatés l’existència a Granollers de mitja dotzena de fàbriques cotoneres, una ambtelers mecànics moguts per una màquina de vapor. Si les primeres fàbriques mogudesa vapor es van instal·lar a Catalunya durant la dècada de 1830-1839, s’ha de convenirque l’aparició de la indústria moderna no va ser pas tardana. Tanmateix, el creixementindustrial va ser molt lent fins ben entrat el segle XX. El 1857, Víctor Balaguerassenyalava l’escassa importància de la indústria tèxtil granollerina quan advertia quela fàbrica més gran disposava només d’una setantena de telers. El 1874 ja eren 13fàbriques tèxtils, però només dues superaven els 25 telers (en total sumaven 164 telers,més de la meitat manuals). Cap al final del segle XIX les fàbriques tèxtils que funcionavena Granollers eren una vintena i sumaven més d’un miler de telers. Gairebé tots erenmecànics i destinats a teixits de cotó, una opció que es va anar consolidantprogressivament fins a esdevenir totalment hegemònica, a diferència de les ciutatsveïnes de Sabadell i Terrassa. Aleshores ja s’havien creat les primeres fàbriques deproducció metal·lúrgica associada al sector tèxtil, com ara l’empresa Trullàs (1880).Però va caldre esperar l’impuls decisiu de l’electricitat com a força motriu (1913) i laconjuntura especialment favorable de la Primera Guerra Mundial, per donar a aquestcreixement industrial l’impuls definitiu.

Fins a la segona meitat del segle XX, dintre del procés d’industrialització, el sectorcotoner va ser protagonista indiscutible i va estar molt concentrat a la capital comarcal.Als anys trenta gairebé la meitat dels telers de tota la comarca es localitzaven aGranollers. Es va establir un fort contrast entre l’ambient industrial i urbà de Granollersi la seva rodalia rural. Tanmateix, els anys del canvi de segles XIX-XX ja van sorgir algunesiniciatives remarcables a altres poblacions, com ara Mollet o Sant Celoni.

A Mollet, cap al final del segle XIX ja hi havia instal·lades dues fàbriques mogudes pervapor: una de dedicada a la producció de teixits de cotó, amb un centenar de telersmecànics i prop de 200 treballadors; l’altra, la serradora dels germans Moretó, queaviat es va transformar en farinera i que ha continuat l’expansió fins a convertir-se enuna de les grans empreses espanyoles d’aquest sector. La proximitat del nuclibarceloní i les bones comunicacions, especialment les dues línies de ferrocarril (el 1880s’hi va sumar una tercera línia, el Calderí de Mollet a Caldes de Montbui, orientada altransport de viatgers cap a la vila termal), van afavorir el creixement industrial. Una altracondició, la disponibilitat d’aigua abundant pel curs del Besòs, va ser estratègica perinstal·lar algunes produccions industrials. És el cas de la Pelleria (1897), que aviat es va

76


DE LA COMARCA DEL


convertir en societat anònima (1911, Tenería Moderna Franco-Española, SA) i que va esdevenir una de les protagonistes del creixement industrial de Mollet durant tot el segle XX. Cap al 1930 donava ocupació a uns 400 treballadors i era una de lesadoberies més importants d’Espanya. Aleshores Pau Vila ja definia Mollet com una vila«netament industrial», atès que disposava d’un miler de treballadors industrials per auna població total que no arribava als 5.000, i només uns 300 treballadors de la terra.

A Sant Celoni l’activitat agrària continuava sent preponderant, amb una poblaciópagesa d’unes 800 persones sobre un total de 4.000 i escaig, tot i que la indústriacotonera ocupava unes 500 persones. En aquells moments ja havia entrat en decliviuna altra branca industrial de gran importància al començament del segle XX: laindústria surotapera. Cap al 1900 hi havia establertes a Sant Celoni 14 fàbriques detaps de suro i només 5 de teixits de cotó. La proximitat dels boscos amb alzinessureres del Montseny i del Montnegre, i també la facilitat de comunicacions ambBarcelona (des del 1860 connectada amb el ferrocarril), van afavorir aquestaespecialització, que va entrar en crisi els anys de la Primera Guerra Mundial.

Fins a la dècada dels seixanta del segle XX el sector tèxtil va mantenir un protagonismeabsolut a Granollers. Es calcula que el 80 % de la població activa industrial treballavaen activitats relacionades amb el sector tèxtil. Durant el període autàrquic es van crearun gran nombre de petites empreses, que invertien poc en tecnologia, tot aprofitant laprecària situació del món laboral i la reserva del mercat espanyol per a les empresesautòctones. Però a partir d’aquell moment el sector va entrar ràpidament en crisi, lesfallides d’empreses es van succeir i el nombre de treballadors del sector es va reduirgairebé a la meitat en molt pocs anys: de 4.370 (1960) a 2.538 (1964), és a dir, que vatornar al nivell del 1936. Aquesta crisi del sector tèxtil es va produir també a la resta dela comarca i, amb intensitats diferents, ha continuat fins als nostres dies.

Paral·lelament, però, es van desenvolupar altres sectors que fins aleshores havientingut una importància molt menor, especialment el sector del metall, el químic il’alimentari, que es van convertir en els nous protagonistes del creixement industrial.L’impuls d’aquests sectors va venir fonamentalment de l’exterior: la comarca es vabeneficiar de la proximitat de la metròpoli barcelonina i –una autèntica constanthistòrica– del traçat de la xarxa de comunicacions, que al final dels anys seixanta vaincorporar el primer tram d’una de les primeres autopistes d’Espanya. Així, la màximaconcentració industrial es va localitzar a l’àrea de Granollers, Lliçà de Vall, Parets iMollet, amb una densa xarxa viària, però també cal destacar els municipis de lesFranqueses, la Garriga, Cardedeu i Sant Celoni, i al mateix temps es difonia la indústriaa molts municipis de la comarca que fins aleshores havien estat totalment rurals, comara Montornès, Martorelles o la Llagosta. Els anys setanta el sector industrial ocupavadues terceres parts de tota la població activa comarcal, i després de la crisi derivadade l’augment de preus del petroli, la població ocupada per la indústria seguia superantel 50 %.

El sector del metall es va convertir en el més gran de la comarca, molt concentrat en lagran àrea industrial que segueix l’eix viari de Granollers a Mollet. A Granollers, cap al1970 ja ocupava gairebé una tercera part dels treballadors industrials, a molta distànciadels treballadors del sector tèxtil (17 %) o químic (16 %). Aquesta indústria metal·lúrgicaja no estava associada al sector tèxtil, que els anys seixanta havia iniciat la davallada,

77


AL TERRITORI

sinó que orientava la producció cap als altres sectors emergents, com ara l’automocióo la construcció.

El sector químic havia tingut històricament una importància escassa a la comarca, ambl’excepció de la producció de sabó a Granollers: una empresa fundada per EsteveBarangé el segle XIX es va convertir al primer terç del segle XX en una de les empresesmés importants d’Espanya. Més tard, als anys cinquanta, va iniciar la seva expansió lafàbrica de sabons dels germans Camp, que a la dècada dels setanta va arribar aocupar més d’un miler de treballadors. A partir dels anys seixanta, i amb Sant Celonicom un altre centre productor important, va ser quan aquest sector va començar aprendre una rellevància decisiva a la comarca, i es va convertir en el segon sector envolum d’ocupació (el 20 % de la mà d’obra industrial) i el primer en especialitzaciórespecte del total català (8,5 %), segons dades de 1984.

El tercer sector emergent a partir dels anys seixanta va ser l’alimentari. Abans, la baseagrícola de la comarca havia facilitat l’aparició a Granollers d’algunes petites indústriesde vins i aiguardents (ja al segle XIX) i d’algunes fàbriques de fruita seca (els anys vint i,amb més força, a la postguerra). També amb relació a l’especialització ramadera en elsector vaquí productor de llet, que es va difondre a la comarca a partir de la segonadècada del segle XX, es va establir a Sant Celoni una fàbrica de productes làctics (laSila), que cap al 1930 ocupava una cinquantena de persones. Però la indústriaalimentària que es va desenvolupar a partir de la dècada dels seixanta ja no teniaconnexió amb la producció agrària comarcal i la inversió també era de procedènciaforana. En destaca principalment l’elaboració de productes alimentaris per al consumhumà i particularment els derivats de la farina, com ara les galetes o les pastes. L’any1991, tres de les primeres quatre empreses industrials de la comarca en nombre detreballadors eren d’aquest sector.

En conjunt, el sector industrial ha esdevingut molt independent del territori comarcal(tant en capital, com en proveïments i vendes). En un context de globalització i deterciarització de l’economia com el que estem vivint, caldrà veure si en l’evolució futurael Vallès Oriental serà capaç de mantenir la dinàmica industrial que l’ha caracteritzat elsdarrers temps.

Jordi Planas MaresmaUniversitat de Barcelona

78


DE LA COMARCA DEL


Síntesi

De l’anàlisi econòmica sectorial es desprèn que el teixit industrial de la comarcaés molt important i és motor de l’economia, però està en retrocés relatiu, ambun pes molt superior al del conjunt de Catalunya. El sector serveis estàrelativament menys desenvolupat que en el conjunt de Catalunya, però enexpansió constant i amb un pes en l’economia comarcal que s’apropa al 50 %de la producció. El sector de la construcció té un pes en l’estructura productivasuperior a la del conjunt de Catalunya i en els darrers anys hi ha hagut una fortaexpansió gràcies al fort dinamisme de l’edificació d’habitatges. Finalment, elsector primari té un pes molt reduït en l’estructura productiva comarcal, inferioral que té al Principat.

El Vallès Oriental ocupa una posició privilegiada en l’entorn metropolità deBarcelona, gaudeix d’un medi natural de qualitat i té una estructura econòmicadiversificada, ben posicionada i dinàmica. En aquest sentit, la comarca es trobaen una fase de creixement important de l’activitat i de la població que ha de seraprofitada per establir unes bases econòmiques sòlides amb vista al futur.

En el futur immediat es requereix un impuls del sector serveis, especialment deles activitats relacionades amb els serveis a les empreses, el turisme i els serveisa les persones, que actualment estan poc desenvolupades a la comarca. Enaquest sentit, cal aprofitar les potencialitats de la mà d’obra immigrant i formar-la de manera adequada, per expansionar el sector terciari del Vallès Oriental.

En l’àmbit industrial, una de les fortaleses principals del teixit econòmic de lacomarca és la disponibilitat de sòl. Tot i la saturació relativa que presentenalguns polígons, especialment dels municipis situats al sud de la comarca i méspropers a l’entorn metropolità de Barcelona, el Vallès Oriental disposa d’unareserva de sòl elevada. Altres factors positius per atraure noves empreses són laimportant diversificació del teixit industrial de la comarca, la situació geogràficadel Vallès Oriental propera al teixit productiu de l’entorn de Barcelona, les bonesvies de comunicació i la proximitat de la comarca a centres universitaris id’innovació tecnològica.

En el futur l’aportació del sector de la construcció a la generació de riquesa,amb tota probabilitat, no continuarà creixent com ho ha fet els darrers anys, toti que la seva contribució a la producció comarcal continuarà sent elevada.

Per evitar que el sector primari continuï perdent pes en l’estructura productiva,en el futur caldrà potenciar les empreses agroalimentàries, la interrelació entre elsector primari i el sector terciari, especialment el turisme, i apostar clarament perfomentar la cultura de la producció de qualitat en el món agrari.

79


AL TERRITORI

3.2. Agricultura i ramaderia

L’any 2005, l’activitat agrària i ramadera ha representat únicament el 0,6 % del PIBdel Vallès Oriental, per sota del pes que té al conjunt de Catalunya (l’1,6 % del PIB).Amb relació a l’any 1991, el pes del sector primari en l’estructura productiva de lacomarca, igual que al total català, s’ha reduït de manera significativa. D’altra banda,com ja s’ha comentat en l’apartat 2.2., en el període 2002-2005 el PIB primari delVallès Oriental ha assolit un creixement anual del 0,3 %, molt inferior que el conjunt del’economia comarcal i lleugerament superior al 0,2 % anual assolit pel sector primari aCatalunya.

Al quadre 3.2.1. es mostra l’estructura de la producció del sector primari a la comarcadel Vallès Oriental per productes l’any 2005, en comparació amb la del conjunt deCatalunya. L’agricultura ha representat el 39,8 % del PIB agrari de la comarca; laramaderia, el 50,3 %, i la fusta, el 9,9 %. Dins de l’agricultura destaca l’aportació al PIBde productes com les hortalisses (25 % del PIB agrari), els cereals (3,8 %), el vi i

80


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.2.1. Estructura del PIB al sector primari per productes. Any 2005. En percentatge

Vallès Oriental Pes s/Catalunya

Cereals 3,8 4,7Lleguminoses 1,7 0,2Tubercles per a consum humà 1,2 0,3Cultius industrials herbacis 0,1 0,3Farratges 0,0 1,1Hortalisses 25,0 11,6Fruita fresca (no cítrics) 1,2 18,0Fruita seca 1,5 3,7Cítrics 0,0 2,2Vi i subproductes 2,1 9,4Oli d'oliva i subproductes 0,1 3,7Flors i plantes ornamentals 0,8 5,1Llavors i planters 2,1 1,7Altres productes agrícoles 0,1 0,3Agricultura 39,8 62,3

Vaquí 19,3 6,4Oví i cabrum 0,9 0,4Porcí 15,4 16,3Aviram 0,5 1,1Altres animals 0,3 0,3Llet 13,5 3,3Ous 0,2 0,3Altres productes ramaders 0,1 0,2Ramaderia 50,3 28,3

Fusta 9,9 4,3

Pesca marítima i continental 0,0 5,1

Total 100,0 100,0


subproductes (2,1 %) i les llavors i planters (2,1 %). En el cas de la ramaderia, l’any2005 destaca l’aportació del sector vaquí (19,3 % del PIB agrari comarcal), el porcí(15,4 %) i la llet (13,5 %). El pes de la ramaderia dins de l’activitat agrària de la comarcaés, en definitiva, molt elevat, i no es pot oblidar que el sector ha estat tradicionalmentuna activitat molt rellevant per a l’economia comarcal, especialment als municipis de lazona nord.

El creixement de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, així com els canvis en els mitjansde transport a partir de la segona meitat de segle XIX, van impulsar un canvi significatiuen la producció agrària del Vallès Oriental. Si al segle XIX es va produir l’expansió de la vinya i la introducció del conreu de patates, al principi del segle XX la novaespecialització fonamental va ser l’explotació de vaques lleteres, amb pràcticament totala producció destinada al mercat barceloní. Això va provocar, a més, l’expansió delconreu de farratges i de cereals per al consum dels animals estabulats. Aquestaespecialització ramadera s’explica també per les condicions climàtiques de la comarca,que no eren gaire favorables per fer competitius els conreus d’altres productesagrícoles. Actualment, el sector vaquí i la llet representen encara el 32,8 % de laproducció agrària comarcal, per bé que els cultius de cereals i, especialment, defarratges han descendit considerablement, mentre que el cultiu d’hortalisses haaugmentat de manera significativa. La comarca no ha tingut històricament, fora delsector vaquí, una forta densitat ramadera, tot i que en els darrers anys, en part per lanormativa europea relacionada amb la llet, ha disminuït el sector del vaquí i de la llet ala comarca i ha augmentat la del sector porcí.

Segons les dades del darrer cens agrari (1999), a la comarca del Vallès Oriental el26,5 % de la superfície agrària (11.652 ha) estava dedicada a terres de conreu, mentreque els prats i les pastures n’ocupaven només el 3,7 % (1.633 ha), i la zona forestal, el62,8 % (27.608 ha). El Vallès Oriental era una comarca amb una presència rellevant deconreus de regadiu; aquest tipus de cultius representaven el 22,5 % de les terresllaurades, mentre que al conjunt de Catalunya aquest percentatge era del 28 % (quadre3.2.2.). El regadiu estava força estès als municipis que feien ús de les aigües delMontseny i en els que aprofitaven les parts baixes de la riera de Tenes, del Congost i lariera de Mogent. La zona de la comarca més conreada era la part central, la zona nordtenia més superfície forestal, mentre que la zona sud havia perdut bona part de lasuperfície agrícola amb el desenvolupament industrial i urbanístic de les darreresdècades.

El Vallès Oriental tenia, segons aquestes dades del cens, l’1,1 % de la superfícieagrícola utilitzada de Catalunya i el 3,3 % de la superfície forestal total, mentre que lacomarca representava el 2,7 % de la superfície total del conjunt del país. Els darrersanys s’havia reduït significativament la superfície agrícola utilitzada a la comarca, atèsque el 1989 les dades del cens agrari assenyalaven que el Vallès Oriental tenia el 2,4 %del sòl agrícola català. Aquesta pèrdua de sòl agrícola s’explica, en bona part, pel fetque la comarca ha vist com molta de la seva superfície s’ha convertit en sòlurbanitzable, especialment al voltant dels municipis amb més habitants, seguint unatendència que s’ha anat generalitzant a moltes comarques catalanes, especialment enles més poblades.

Les dades del cens agrari de 1999 posen de manifest que el sector vaquí era elpredominant en la ramaderia del Vallès Oriental, seguit del porcí i de l’aviram. Des de l’any1982 ha disminuït el nombre d’explotacions que es dediquen a la ramaderia, amb l’única

81


AL TERRITORI

excepció de les dedicades al bestiar oví. Això no obstant, les explotacions que s’hanmantingut són més grans, en un procés molt semblant al que ha tingut lloc en l’agricultura.

El Vallès Oriental, segons la classificació de la política de desenvolupament rural de laGeneralitat de Catalunya, és una comarca que queda definida com a zona d’agriculturaconsolidada, que es caracteritza per la seva integració amb la resta de sectorseconòmics autòctons, especialment amb les indústries agroalimentàries. Cal dir que lazona sud de la comarca, més propera a l’àrea metropolitana de Barcelona, té forçasimilituds amb les zones denominades d’agricultura periurbana, que es caracteritzenpel fet de tenir una activitat agrícola desenvolupada a la perifèria de les aglomeracionsurbanes i per la pressió urbanística per l’ocupació del sòl, que condiciona eldesenvolupament de les activitats agràries.

És evident que, tant a la comarca del Vallès Oriental com al conjunt de Catalunya,l’activitat agrària està estretament lligada al desenvolupament i l’equilibri territorial i que,per tant, seria positiu fomentar-ne el desenvolupament. Per dotar de més forçal’activitat del sector agrari caldria potenciar en el futur les empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agraris comarcals; establir les eines i elsmecanismes adients per enfortir la tasca dels productors locals; potenciar les línies de treball que potenciïn la interrelació entre el sector primari i el sector terciari,especialment el turisme, a la comarca, i apostar clarament per fomentar la cultura de laproducció de qualitat en el món agrari. En aquest sentit, s’ha d’efectuar un esforç perdesenvolupar les innovacions que aportin una millora competitiva al sector quepossibilitin la seva supervivència en el futur en un context de pressió urbanísticacreixent, i que ofereixin unes bones perspectives per als joves que es vulguin incorporaral camp per desenvolupar activitats agràries i ramaderes.

Finalment, cal destacar que recentment el Consell Comarcal del Vallès Oriental haelaborat una anàlisi DAFO del sector agrari de la comarca.1 Entre les debilitats més

82


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.2.2. Superfície agrària per tipus. Any 1999


ha % ha %

Superfície agrària utilitzada (SAU) 13.285 30,2 1.156.828 50,2Terres llaurades 11.652 87,7 817.031 70,6

–secà 9.027 77,5 588.400 72,0–regadiu 2.625 22,5 228.631 28,0

Pastures permanents 1.633 12,3 339.797 29,4

Superfície forestal 27.608 62,8 838.663 36,4

Altres terres (erm, espartar, matoll, etc.) 3.038 6,9 308.488 13,4

Total 43.931 100,0 2.303.979 100,0

Font: Idescat

1 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005), Anàlisi DAFO dels sectors agroalimentari i industrial a la comarca del Vallès Oriental,Granollers, p. 28-29.

destacades del sector cal esmentar la davallada del nombre d’explotacions agràries, lainversió insuficient en els processos productius, les baixes rendes econòmiques delcamp, l’existència d’un elevat nombre de petites explotacions agràries amb dificultatsper poder competir en el mercat, la manca de política comercial per part delsproductors, l’envelliment de la població ocupada, les dificultats per efectuar el relleugeneracional, la generació d’un elevat volum de residus i la poca promoció delsproductes de qualitat. Pel que fa a les amenaces a què haurà de fer front el sector enl’esdevenidor cal fer referència a la pressió urbanística, la incorporació a la UnióEuropea de països de l’est amb una gran tradició agrària, el canvi en les pautes deconsum de la població i la disminució dels ajuts provinents de la política agràriacomunitària els propers anys.

Al costat d’aquests aspectes poc favorables a l’agricultura i la ramaderia, la comarcaté una sèrie de fortaleses i oportunitats que han de ser aprofitades en el futur perconsolidar les activitats agràries al territori. Entre les fortaleses principals destaquenl’elaboració de productes amb trets característics, l’existència de productes autòctonsde la comarca, la presència d’un nombre notable d’explotacions econòmicamentviables, la diversificació d’activitats econòmiques en l’àmbit rural i l’elevada relacióentre el món agrari i les indústries agroalimentàries. Pel que fa a les oportunitats,destaca l’augment de la sensibilitat pel consum de productes sans i de qualitat entre lapoblació, la concentració de consumidors potencials a l’àrea metropolitana deBarcelona, la valoració del paisatge rural com a recurs ambiental i turístic i l’elevadasensibilitat dels agents econòmics i socials de la comarca vers el món rural.

L’Espai Rural de Gallecs: un exemple de desenvolupamenteconòmic sostenible en el sector primari

La meitat del territori de la comarca del Vallès Oriental és superfície agrària i, segonsles dades del cens agrícola de l’any 1999, el sol agrícola del Vallès Oriental represental’1,1 % del total de Catalunya i el 3,3 % de la superfície forestal. Tanmateix, el paisatgeagrícola i rural ha anat disminuint els darrers anys a favor d’un increment del sòlurbanitzable a causa, entre altres factors, de la pressió demogràfica i urbanísticagenerades per les dinàmiques econòmiques i socials que han tingut lloc a l’entorngeogràfic de la segona corona metropolitana.

L’any 2004 el sector agrari al Vallès Oriental va representar el 0,6 % del PIB comarcal,mentre que el 2005, les empreses orientades al sector agrari i la indústria alimentàriahan representat el 2,5 % del total d’empreses de la comarca i el 3,3 % dels assalariats.Una dada que cal tenir en compte és que la mitjana d’edat de la població ocupada alsector primari a la comarca, a l’igual que per al conjunt de Catalunya, és més elevadaque la de la resta de sectors. En el cens agrari de 1999 es comptabilitzaven 1.136explotacions, que representen l’1,5 % del total de Catalunya. La meitat es dedicaexclusivament a l’agricultura i l’altra meitat, de manera mixta, a l’activitat ramadera.

Els darrers anys, l’augment de la demanda de productes alimentaris de qualitat, unapreocupació creixent per la protecció del medi ambient i la recerca d’espais de lleure a

83


AL TERRITORI

l’entorn de les ciutats, entre altres factors, han fet que es comenci a valorar el sectoragrari molt més enllà del seu valor estrictament econòmic. La recerca de l’equilibri entreespai i natura a l’entorn metropolità i la idea d’un sector agrari com a vertebrador delterritori han propiciat el plantejament de diferents actuacions adreçades a vitalitzar elsector i promoure’l econòmicament.

Les iniciatives municipalistes, públiques i privades i associatives, que s’estan treballanta la comarca afavoreixen la pràctica d’experiències pilot de caire sostenible,perdurables i equilibradores del territori, i tenen com a objectius finals l’activacióeconòmica del sector agroalimentari, la preservació mediambiental dels espais ruralsexistents a la comarca i la seva projecció en l’àmbit social i del lleure. Tot això tenintpresent que el resultat d’un bon model de desenvolupament rural repercuteixpositivament en tots els sectors econòmics i també en la qualitat de vida social i en laconservació del medi ambient.

En resum, les línies d’actuació bàsiques d’aquest suport al desenvolupament rural enquè se sustenten les accions que s’estan duent a terme tenen a veure amb:

� la diversificació i la promoció econòmica,

� l’associacionisme, el treball en xarxa i la participació,

� la valoració cultural, de lleure i patrimonial, i

� la protecció del medi ambient.

El Consell Comarcal i la pràctica totalitat dels ajuntaments de la comarca estanimplicats, a diferents nivells, en aquest procés, impulsant o programant diversesiniciatives i participant en xarxes o plataformes de desenvolupament sostenible delterritori (Agenda 21, Natura 2000 o Fedenatur). Una mostra clara d’aquest compromísva ser la signatura del Consell d’alcaldes de la comarca d’una declaració de principissobre desenvolupament rural, on es van acordar unes voluntats d’actuació del sectorpúblic envers la promoció econòmica sostenible del territori.

Ara bé, de tots els espais rurals de la comarca, n’hi ha un de concret que, per la sevasituació geogràfica, la seva història recent i pel conjunt d’iniciatives que s’hi estan duenta terme, s’ha convertit en un punt de referència comarcal en la posada en marxa deprogrames per al desenvolupament sostenible: l’Espai Rural de Gallecs.

El cas concret de l’Espai Rural de Gallecs

Gallecs és un espai geogràfic situat al sector central de la plana del Vallès i és una de leszones agrícoles més grans que hi queden avui. El seu territori està repartit entre elstermes municipals de sis poblacions: Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètuade Mogoda, Palau de Plegamans, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac i, per tant, estàenvoltat d’importants nuclis industrials i residencials, així com per xarxes de comunicaciómolt transitades. Actualment hi viuen unes 200 persones i, a més dels espais destinats al’activitat agrària, Gallecs té zones de boscos, amb un nucli rural que envolta l’esglésiaromànica de Santa Maria de Gallecs i amb un conjunt de masies aïllades, algunes d’unimportant valor arquitectònic i destinades a habitatge o a finalitats socials i de lleure.

84


DE LA COMARCA DEL


La situació actual d’aquesta àrea natural periurbana és resultat de diversos factorspolítics que han ocasionat canvis en la consideració i la gestió del terreny, i la sevapeculiaritat la converteix en un exemple clar de treball per a la recerca de l’equilibrientre el sector agrari, la prevenció del medi ambient i l’oferta d’un espai de lleure.

La història recent de Gallecs és singular. L’any 1970, el Ministeri de l’Habitatge vaexpropiar 1.470 ha de terreny repartides entre set municipis per crear una macrociutatde 150.000 habitants a les rodalies de Barcelona amb l’objectiu d’absorbir el creixementdemogràfic fruit del desenvolupament industrial de la província de Barcelona, peròl’arribada de la democràcia i la forta oposició popular van aturar el desenvolupamentdel projecte de macrociutat. Posteriorment, el traspàs de competències de l’anticInstitut Nacional d’Urbanització (INUR) a les comunitats autònomes va transferir a laGeneralitat de Catalunya –Incasol– la titularitat del sòl.

Després d’anys de reivindicacions ciutadanes, mobilitzacions socials, negociacions iacords entre administracions i, sobretot, d’una aposta clara d’alguns dels ajuntamentsamb terme municipal a Gallecs per la preservació d’aquest espai com a zona rural, l’any2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar el Pla directorurbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, amb el qual la classificació del sòl es converteix d’urbanitzable no programat a sòl no urbanitzable destinat a sistemad’espais lliures públics d’interès general. Després de 35 anys de les expropiacions, deles 1.470 ha expropiades l’any 1970, actualment en queden 775 ha protegides pel seuvalor agrari, mediambiental i paisatgístic.

Abans d’arribar a la protecció definitiva de Gallecs, el compromís del sector públic dela comarca en l’impuls d’iniciatives de desenvolupament sostenible al territori i,sobretot, la clara voluntat de preservar la zona, va portar els ajuntaments de Mollet delVallès i Parets del Vallès a crear, l’any 2001, un consorci per gestionar l’Espai Rural deGallecs. Aquest ens té com a objectiu garantir la preservació i la millora dels valorsproductius, ecològics, paisatgístics i culturals, i impulsar les funcions econòmiques,mediambientals, educatives i socials inherents al seu àmbit d’actuació.

El Consorci gestiona una superfície total de 525,6 ha, el 86,6 % de les quals pertanyena Mollet i el 13,4 % restant, a Parets. Aquesta realitat converteix Mollet del Vallès, ambuna població de 51.218 habitants l’any 2005, en una ciutat peculiar, ja que gairebé lameitat del terme municipal és sòl no urbanitzable, fet que repercuteix de manera moltpositiva en la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a la ciutat.

Les línies de treball que s’han fixat des del Consorci per aconseguir els objectius queassenyalàvem anteriorment s’engloben en les tres àrees següents:

� foment de l’agricultura sostenible i ecològica,

� preservació del medi ambient i la natura, i

� promoció de l’espai lúdic i d’educació.

En l’àmbit de l’agricultura sostenible, el Consorci treballa per fomentar una activitateconòmica que sigui respectuosa amb el medi ambient i que permeti obtenir productesalimentaris d’una qualitat elevada. En aquest sentit, la redacció del Pla de gestió

85


AL TERRITORI

agrícola sostenible de Gallecs va dotar els pagesos d’instruments necessaris pergarantir el seu nivell de benestar i millorar qualitativament la seva producció.

Quant a accions concretes, la col·laboració entre el Consorci i l’Associació de Pagesosha propiciat la recuperació de productes del camp i la creació d’una agrobotiga on espoden comprar productes elaborats a l’Espai, com el pa de Gallecs, la coca de SantGaldric, la mongeta del ganxet o mistela. En l’àmbit comarcal, s’ha participat en unprograma europeu, liderat pel Consell Comarcal, per trobar economies d’escala entreels petits productors alimentaris que els ajudi en la recerca de mecanismes conjunts dedistribució dels seus productes i per fomentar l’intercanvi d’experiències i el treball en xarxa. Fruit d’aquest programa sorgeix la iniciativa d’organitzar a Mollet elsagromercats, que, a hores d’ara, s’han convertit en una cita ineludible del calendari defires i mercats de la comarca.

També es participa en programes comarcals per trobar vies de comercialització delsproductes agroalimentaris entre els agents del sector terciari –restauració oagroturisme, entre d’altres– i per al foment i la difusió entre els consumidors de laimportància d’uns bons hàbits alimentaris i el consum de productes de qualitat i laseguretat alimentària.

A més, el Consorci promou convenis de col·laboració amb els centres docents id’investigació per a la cessió d’espais destinats a l’experimentació agrícola i la recercaen agricultura ecològica. Paral·lelament, s’impulsen accions de formació que permetinla millora de les qualificacions professionals, la capacitació i el foment de l’ocupacióentre els col·lectius més desfavorits. En aquest àmbit, s’està treballant en programescomarcals que fomentin l’entrada de joves al camp per afavorir el rejoveniment delsector i el seu enfortiment potencial gràcies a un nivell formatiu més elevat que potrepercutir en la millora qualitativa del sector.

La feina que es desenvolupa en l’àmbit de la conservació del medi ambient estàenfocada en el manteniment dels boscos, el foment de les energies renovables, labiodiversitat i la connectivitat biològica de l’espai amb altres espais de valor ecològicpropers que n’impedeixin l’aïllament. En aquest camp, Gallecs ha obtingutfinançament a través del programa LIFE, promogut per la Unió Europea, per alfinançament del medi ambient i és membre de la Federació d’Espais Naturals,Metropolitans, Rurals i Periurbans (Fedenatur), una xarxa europea de parcs naturalsperiurbans que treballa per trobar solucions per fer front a l’impacte de la pressióurbana i industrial, causants, en bona part, de la degradació paisatgística i ambiental.Algunes de les accions que s’han dut a terme són la recuperació i la regeneraciód’espais malmesos i la creació de zones humides –aiguamolls–, que han permèsd’incrementar l’atractiu paisatgístic de la zona i, també, han fet augmentar el potencialecològic i biològic, i han permès de convertir-lo en un punt d’aturada d’ausmigratòries, on nien unes 60 espècies d’aus.

La proximitat de Gallecs a la ciutat de Mollet i a la resta de poblacions de l’entornconverteix aquest espai en una zona de visita i de passeig on es posa a l’abast delsciutadans la possibilitat de gaudir del paisatge que ofereixen els camps conreats i delpatrimoni arquitectònic rural que formen les masies i l’església romànica. La redacció del Pla d’ús públic de Gallecs va determinar els usos socials de l’espai conciliant-los

86


DE LA COMARCA DEL


amb l’activitat agrícola. Algunes de les actuacions que s’han anat implantant han anatadreçades a l’adequació i la recuperació de camins que possibilitin als visitants fersenderisme seguint diferents itineraris, a la creació d’àrees de lleure i a l’oferta d’activitatsadreçades a l’educació ambiental i a la interpretació del medi. D’altra banda, l’espai és unescenari únic per a l’organització d’esdeveniments culturals respectuosos amb el medi.

Aquestes són, a grans trets, les línies de treball que s’estan duent a terme a l’EspaiRural de Gallecs. Ara, després de la seva recent protecció, els nous reptes se centrenen la definició d’unes noves propostes de promoció econòmica i en la redacció d’unnou projecte estratègic, que tingui a veure amb la promoció d’un desenvolupamentrural i uns models d’explotació i gestió agrària avançats que treballin per a la recercade sinergies mitjançant elements clau com la concertació publicoprivada i la cooperacióempresarial.

Anna M. GómezEconomista i tècnica de l’Ajuntament de Mollet

Síntesi

L’any 2005, l’activitat agrària i ramadera ha representat únicament el 0,6 % delPIB del Vallès Oriental, per sota del pes que té al conjunt de Catalunya (l’1,6 %del PIB). En el període 2002-2005, el PIB primari del Vallès Oriental ha assolitun creixement anual del 0,3 %, molt inferior que el conjunt de l’economiacomarcal i lleugerament superior al 0,2 % anual assolit pel sector primari aCatalunya.

L’agricultura ha representat l’any 2005 el 39,8 % del PIB agrari de la comarca;la ramaderia, el 50,3 %, i la fusta, el 9,9 %. En comparació amb el conjunt deCatalunya, es posa de manifest una major especialització de la comarca enla ramaderia i la fusta, mentre que en l’agricultura la situació és la contrària.Dins de l’agricultura destaca el conreu de les hortalisses, els cereals, el vi isubproductes i les llavors i planters. En el cas de la ramaderia, destacal’aportació a la producció agrària del sector vaquí, el porcí i la llet. El pes de laramaderia dins de l’activitat agrària de la comarca és molt elevat i no es potoblidar que el sector ha estat tradicionalment una activitat molt rellevant per al’economia comarcal.

La superfície agrícola de la comarca equival a l’1,1 % de la del conjunt deCatalunya, mentre que el Vallès Oriental representa el 2,7 % de la superfície totaldel conjunt del país. En canvi, la superfície forestal de la comarca en relació ambla catalana (3,3 %), gràcies en bona part al massís del Montseny, és superior alpes de la superfície de la comarca en el conjunt del Principat.

Els darrers anys s’ha reduït significativament en la superfície agrícola utilitzada alVallès Oriental, atès que la comarca ha vist com molta de la seva superfície s’haconvertit en sòl urbanitzable, especialment al voltant dels municipis amb méshabitants, seguint una tendència que es va generalitzant a moltes comarques

87


AL TERRITORI

catalanes, especialment a les més poblades. Per dotar de més força l’activitatdel sector agrari caldria potenciar en el futur les empreses agroalimentàries i laseva relació amb els productors agraris comarcals; establir les eines i elsmecanismes adients per enfortir la tasca dels productors locals; potenciar leslínies de treball que augmentin la interrelació entre el sector primari i el sectorterciari, especialment el turisme, i apostar clarament per fomentar al món agrarila cultura de la producció de qualitat.

3.3. Indústria

El Vallès Oriental, malgrat l’important procés de terciarització que hi ha hagut elsdarrers anys, ha estat històricament una comarca amb una forta tradició industrial iactualment disposa d’un potent teixit industrial que és el principal motor econòmic,atès que una gran part de les activitats econòmiques es desenvolupen al voltant de la presència d’empreses del sector industrial. L’any 2005, el sector industrial harepresentat el 38,8 % del PIB comarcal, per sobre del 26,1 % de l’economia catalana,malgrat que en el període 1991-2005 la indústria ha perdut pes en el teixit econòmicdel Vallès Oriental, ja que l’any 1991 representava el 54,5 % de la producció. L’any2005 la comarca ha aportat el 7,1 % de l’activitat industrial de l’economia catalana, persobre del pes que ha tingut el PIB comarcal (4,8 %) al conjunt de Catalunya.

Al quadre 3.3.1. es mostra l’estructura del PIB de la indústria l’any 2005 al VallèsOriental i al conjunt de Catalunya. La química (que ha generat el 21,9 % del PIBindustrial de la comarca), la metal·lúrgia i productes metàl·lics (13,5 %), els aliments,begudes i tabac (11,3 %), el cautxú i plàstic (9,5 %), l’equipament elèctric, electrònic iòptic (7,1 %) i el paper i arts gràfiques (7,1 %), han estat les branques industrials ambmés pes en l’estructura productiva comarcal. Pel que fa a la resta de subsectorsindustrials, tres han aportat al voltant del 6 % de la producció de la indústria a la

88


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.3.1. Estructura del PIB al sector industrial. Any 2005. En percentatge


Energia, aigua i extractives 1,9 12,8Aliments, begudes i tabac 11,3 11,2Tèxtil, cuir i calçat 5,2 6,2Fusta i suro 1,3 1,4Paper i arts gràfiques 7,1 9,1Química 21,9 14,5Cautxú i plàstic 9,5 4,9Altres minerals no metàl·lics 4,3 4,9Metal·lúrgia i productes metàl·lics 13,5 9,9Maquinària i equips mecànics 5,9 5,8Equipament elèctric, electrònic i òptic 7,1 8,1Material de transport 6,6 7,8Indústries manufactureres diverses 4,3 3,3Indústria 100,0 100,0


comarca (el tèxtil, cuir i calçat, la maquinària i equipament mecànic, i el material detransport), mentre que la resta han tingut una presència menor en l’estructura industrialdel Vallès Oriental.

Pel que fa a l’ocupació, al quadre 2.3.3. del capítol de mercat de treball s’ha posat demanifest que l’any 2005 el 34,4 % dels afiliats a la Seguretat Social (règim general irègim especial d’autònoms) del Vallès Oriental treballava a la indústria, per sobre del19,3 % del conjunt de Catalunya. Les pautes de comportament del nombre d’ocupatsentre 2000 i 2005 han estat similars a grans trets a les que s’han observat en estudiarla producció industrial de la comarca. Així, entre aquests dos anys hi ha hagut unapèrdua de pes relatiu de la indústria en l’estructura ocupacional de la comarca, que hapassat del 41,7 % dels ocupats de la comarca l’any 2000 al 34,4 % el 2005. Lametal·lúrgia i productes metàl·lics (el 6,8 % dels ocupats totals de la comarca), laquímica (4,4 %), el cautxú i plàstic (3,4 %), el tèxtil, confecció, cuir i calçat (2,9 %), la fabricació de material de transport (2,7 %) i l’equipament elèctric, electrònic i òptic(2,6 %), han estat les branques industrials amb més ocupats a la comarca. D’altrabanda, en el període 2000-2005, hi ha hagut un descens anual acumulatiu del nombrede treballadors a la indústria al Vallès Oriental de l’1 %, mentre que a Catalunya ladavallada ha estat de l’1,5 %.

En el mapa 3.3.1. es mostra l’especialització industrial dels municipis de la comarca, ésa dir, el percentatge dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (règim general i règimespecial d’autònoms) que estaven ocupats a la indústria. S’observen grans diferènciesentre els municipis vallesencs, atès que a 14, situats majoritàriament al Baix Vallès i al’entorn de la capital comarcal, el pes dels afiliats a la indústria era superior al 40 %.Això no obstant, els municipis més grans de la comarca al voltant dels quals hi haviauna forta presència de la indústria en el teixit productiu, Granollers i Mollet del Vallès,tenien una especialització industrial relativament baixa, fet que s’explica per laimportància de les activitats relacionades amb els serveis. Els municipis amb unamenor especialització industrial han estat, a grans trets, els situats al nord de lacomarca i els més petits dels que formaven part del mercat de treball de Granollers. Entot cas, cal destacar que en alguns municipis de la zona nord, com Sant Celoni,Vallgorguina, Gualba i Aiguafreda, la indústria també ha tingut una presènciasignificativa en el teixit productiu.

Per analitzar més acuradament la indústria manufacturera al Vallès Oriental s’hanagrupat els subsectors industrials en tres grans grups a partir de les característiquesproductives i competitives. Segons la classificació de l’OCDE, s’han agrupat lesmanufactures industrials en avançades, intermèdies i tradicionals. Les activitatsavançades es caracteritzen pels trets següents: tenen un ús intensiu de la tecnologia,disposen d’una mà d’obra molt qualificada, desenvolupen intensament les activitats derecerca, presenten nivells de productivitat elevats i tenen una demanda de producteselevada. Les manufactures tradicionals estan en una situació totalment oposada: tenenuns processos productius menys desenvolupats, amb uns nivells de qualificació de lamà d’obra baixos, una activitat de recerca feble, una productivitat reduïda i unademanda de productes estancada. Les manufactures intermèdies se situaven entre lesactivitats tradicionals i les avançades.

Les manufactures intermèdies han tingut un pes superior en l’estructura productivaindustrial del Vallès Oriental que en la catalana, atès que representaven el 36,2 % delsocupats a la comarca i el 30,1 % dels del conjunt de Catalunya. Pel que fa a les

89


AL TERRITORI

manufactures avançades, el pes a la comarca, el 7,5 % dels llocs de treball, era elmateix que al conjunt català. Finalment, en el cas de les manufactures tradicionals,el seu pes en l’ocupació industrial comarcal (56,3 %) era inferior al del conjunt del’economia catalana (62,4 %) (quadre 3.3.2.). En el període 2000-2005, lesmanufactures tradicionals han guanyat una mica de pes en l’estructura industrial de lacomarca, mentre que les intermèdies i les avançades n’han perdut lleugerament.

En termes de distribució territorial de la indústria al Vallès Oriental, els assalariats deles manufactures avançades es concentraven als municipis de Lliçà de Munt (18,4 %),Lliçà de Vall (12,5 %) i Granollers (10,6 %). Pel que fa a les manufactures intermèdies,els tres municipis amb un nombre més elevat d’assalariats eren Granollers (17,5 % deltotal), les Franqueses del Vallès (10,9 %) i Martorelles (10,9 %). En canvi, en lesmanufactures tradicionals els llocs de treball estaven més repartits entre els diferentsmunicipis de la comarca, atès que els tres municipis amb més assalariats (Granollers,Lliçà de Vall i Parets del Vallès) concentraven el 30,8 % d’aquestes branques productives(quadre 3.3.3.).

El Vallès Oriental va iniciar els processos d’industrialització especialitzant-se, ben entratel segle XIX, en el sector tèxtil cotoner, les indústries auxiliars del sector tèxtil i, tot i quemenys, en la metal·lúrgia, que bàsicament proveïa de maquinària les empreses tèxtils.Aquesta especialització es va mantenir fins als anys seixanta del segle xx, quan el

90


DE LA COMARCA DEL


� Mapa 3.3.1. Especialització industrial dels municipis del Vallès Oriental.Any 2005Nota: L'especialització industrial s'obté del quocient (multiplicat per 100) entre els

afiliats al sector industrial i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cadamunicipi.


Superior al 40%Entre el 29% i el 40%Inferior al 29%

sector tèxtil va patir una forta crisi al conjunt de l’economia catalana. Aquesta crisi va coincidir amb un procés de diversificació del teixit industrial de la comarca, que vaprovocar que sectors com la química, els transformats metàl·lics i l’alimentació esdesenvolupessin considerablement. A partir de la dècada dels setanta, la zona sud delVallès Oriental es va configurar com una zona natural d’expansió de la indústria i lapoblació de l’entorn de la ciutat de Barcelona. És en aquest moment, en definitiva,quan va tenir lloc una clara diferenciació territorial a la comarca entre la zona sud,fortament integrada a l’àrea metropolitana de Barcelona, i la resta de la comarca, queconserva, en part, les estructures socioeconòmiques prèvies al fort desenvolupamentindustrial dels anys setanta.

Els darrers anys, el Vallès Oriental ha estat una àrea de forta expansió industrial, tot i que la configuració industrial actual és en bona mesura conseqüència de lestransformacions que van tenir lloc en el teixit productiu de la comarca als anys setantadel segle XX, quan es va formar un nucli industrial molt important a la zona compresaentre Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Lliçà de Vall, dotat d’una densaxarxa de comunicacions que facilita l’accés a les zones més poblades de Catalunya.Aquest nucli s’estén cap a municipis propers com Montmeló, Montornès del Vallès,Martorelles, les Franqueses del Vallès i la Llagosta.

El teixit industrial es caracteritza, des d’aleshores, per una presència important de laindústria química, dels transformats metàl·lics (que inclou la indústria auxiliar del’automòbil) i també, tot i que en declivi, del tèxtil i de l’alimentació. D’altra banda,actualment a la indústria de la comarca predomina la petita i mitjana empresa amb unaproducció molt diversificada, però també empreses, tot i que escasses, d’una dimensiónotable que s’han instal·lat a la comarca com a resultat de l’expansió metropolitana.Una part d’aquestes indústries més grans tenen l’origen en inversions foranes, demanera que avui les empreses d’origen local i de gran dimensió són molt escasses.També cal esmentar que, tot i la forta presència d’algunes empreses importants delsector químic i farmacèutic, la indústria de la comarca no genera inversions d’elevatcontingut tecnològic.

91


AL TERRITORI

Quadre 3.3.2. Afiliats per grans branques industrials. En percentatge �


2000 2005 2000 2005

Manufactures avançades 8,7 7,5 8,2 7,5Manufactures intermèdies 36,8 36,2 28,9 30,1Manufactures tradicionals 54,5 56,3 62,9 62,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Manufactures avançades: equipament elèctric, electrònic i òptic.Manufactures intermèdies: química, cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics i fabricació de material de transport. Manufactures tradicionals: activitats extractives, energia i aigua, alimentació, begudes i tabac, tèxtil, confecció, cuir

i calçat, fusta i suro, paper, edició i arts gràfiques, minerals no metàl·lics, metal·lúrgia iproductes metàl·lics i fabricació de manufactures diverses.

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Una altra característica definitòria de la indústria comarcal és l’existència d’algunesespecialitats concretes, que són generades per un teixit de petites empresesvinculades entre si per diversos lligams o al voltant d’una empresa de dimensióconsiderable, i que provoquen una elevada especialització en la zona on estanubicades. Els casos més destacats són la indústria del moble a la Garriga, algunssubsectors del metall a Granollers i el seu entorn, la química bàsica a Sant Celoni i les motocicletes al Baix Vallès. També cal esmentar que al Vallès Oriental hi hainstal·lades moltes empreses logístiques, que es caracteritzen pel fet d’utilitzar molt deterreny i ocupar un nombre relativament reduït de persones, tot i que, com acontrapartida, la seva presència permet a altres indústries externalitzar aquest servei ireduir costos i espai. Un exemple seria el CIM Vallès, localitzat a Santa Perpètua de laMogoda al Vallès Occidental, però que és aprofitat per les empreses del VallèsOriental, que aprofita la disponibilitat de sòl industrial i la proximitat a la xarxa decomunicacions amb la resta de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa per intercanviarmercaderies.

La situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu de l’entorn deBarcelona, la disponibilitat de sòl industrial en alguns municipis, l’existència de reservade sòl, les bones vies de comunicació i la proximitat de la comarca a centresuniversitaris i d’innovació tecnològica, ofereixen bones oportunitats per atraure novesempreses i ampliar el teixit industrial.

92


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.3.3. Concentració dels assalariats de la indústria als municipis del Vallès Oriental. Any 2004. En percentatge

Assalariats indústriaGranollers 15,9Lliçà de Vall 7,6Franqueses del Vallès, les 7,5Total 31,0

Assalariats manufactures avançadesLliçà de Munt 18,4Lliçà de Vall 12,5Granollers 10,6Total 41,5

Assalariats manufactures intermèdiesGranollers 17,5Franqueses del Vallès, les 10,9Martorelles 10,9Total 39,3

Assalariats manufactures tradicionalsGranollers 15,1Lliçà de Vall 8,6Parets del Vallès 7,1Total 30,8

Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2006, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Les empreses principals,2 amb més de 300 treballadors l’any 2003, del sectormetal·lúrgic, productes metàl·lics i equipaments mecànics eren Autoliv Kle, SA(Granollers, 897 treballadors), Fico Mirrors, SA – Ficosa, que en l’actualitat acull elCentre Tecnològic Pujol i Tarragó (Mollet del Vallès, 881 treballadors), TI GroupAutomotive Systems (Montornès del Vallès, 680 treballadors), Valeo Climatización, SA(Martorelles, 538 treballadors), Sandvik Española, SA (Caldes de Montbui, 485treballadors) i Showa Europe, SA (Martorelles, 361 treballadors).

Un altre sector industrial destacat a la comarca és el de la química i les indústriesfarmacèutiques, amb empreses com Merck Farma y Química, SA (Mollet del Vallès, 712treballadors), Intermas Nets, SA (Llinars del Vallès, 542 treballadors), Cray ValleyIbérica, SA (Sant Celoni, 382 treballadors), ITW España, SA (les Franqueses del Vallès,324 treballadors) i Laboratorios Inibsa, SA (Lliçà de Vall, 321 treballadors).

Altres empreses no energètiques amb seu social a la comarca del Vallès Oriental i mésde 300 treballadors l’any 2003 eren Superficies de Alimentación, SA (Granollers,distribució-supermercats, 970 treballadors), Coperfil Group, SA (Vallgorguina, 587treballadors), Ramcon Empresa de Servicios, SA (Mollet del Vallès, activitats diverses,555 treballadors), Dimodes, SA (Montmeló, distribució - grans magatzems, 534treballadors), Sati Grupo Textil, SA (la Garriga, tèxtil, 429 treballadors), Bacardí España,SA (Mollet del Vallès, alimentació-begudes, 411 treballadors), Domar, SA (Martorelles,electrodomèstics, 400 treballadors), Automotive Lighting Rear Lamps España, SA(Llinars del Vallès, material elèctric, 395 treballadors), Intertransit, SA (Parets del Vallès,transports i logística, 378 treballadors), Remco, SL (Lliçà de Vall, electrònica, 374treballadors), Industrias Murtra, SA (Granollers, tèxtil, 348 treballadors), United BiscuitsIbérica, SL (Montornès del Vallès, alimentació, 339 treballadors) i Nacional Motor, SA,la coneguda Derbi, que ha estat venuda recentment a l’empresa italiana Piaggio(Martorelles, ciclomotors i motocicletes, 331 treballadors).

El sector del moble a la Garriga i al Vallès Oriental

La història del moble a la Garriga es remunta a un segle enrere, quan va començarl’activitat una fàbrica de pianoles. Més tard es va anar desenvolupant tota una sèried’especialitats derivades, com fusters o ebenistes, que van evolucionar cap als mobles.Inicialment, es produïen mobles per a comandes particulars de famílies, que elsencarregaven aprofitant els coneixements i l’experiència de professionals que esdedicaven a altres àmbits. Però va anar adquirint més volada en la mesura que creixienels encàrrecs familiars. Aquests professionals es van anar dedicant cada vegada mésa la fabricació de mobles, al mateix temps que assolien unes estructures de caràctermés empresarial i industrial.

Actualment, la comarca està especialitzada en la producció de mobles de disseny,moderns i d’avantguarda, d’una qualitat elevada, i dintre d’una gamma mitjana-alta. Defet, hom pot dir que a Catalunya les dues àrees fabricants d’aquest tipus de moble sónla Garriga i rodalies i la Sénia, a Tarragona. Val a dir que, mentre que al Vallès Orientall’activitat es caracteritza per mitjanes i petites sèries de fabricació, a la Sénia els volums

93


AL TERRITORI

2 En l’apartat 3.1. es presenten de manera detallada les empreses principals de la comarca.

de producció que predominen són de més dimensió. Al Principat també hi ha activitatde producció de mobles rústics, semiclàssics i clàssics. Aquests, no obstant això,presenten una tendència descendent als mercats, davant de la inèrcia creixent delsmobles moderns i d’avantguarda, que fa que les empreses fabricants estiguin duent aterme un procés de canvi d’especialitat.

Des del final de la dècada dels noranta el sector travessa un procés d’alts i baixos, tanten vendes com en producció, que ha significat que el creixement sigui cada vegadamenor. Actualment, el sector no està en un dels seus millors moments. S’augura unatransformació industrial mai viscuda, causada principalment per la competènciainaccessible que representa una bona part de la importació desmesurada que s’estàduent a terme, així com pels canvis dels hàbits de consum de les famílies, queprogressivament destinen una part més reduïda de la renda a comprar mobles.

El sector del moble està immers en una sèrie de canvis importants marcats, sobretot,per les tendències del mercat. Es pot destacar, per exemple, que la demanda nopresenta uns perfils clarament identificats i definits, fet que obliga a presentar, enterminis cada vegada més curts, noves col·leccions amb nous colors, dissenys omaterials, que requereixen, alhora, nous tractaments, noves línies de producció i novescampanyes de difusió. En resum, un alt cost econòmic per als fabricants.

El competidor principal del tipus de moble que es fabrica al Vallès Oriental, i en generala Catalunya, és Itàlia, atès que produeix uns articles molt similars. En aquest sentit, totsdos marquen les tendències. Tot i així, cal posar l’èmfasi en el fet que els nostresmobles són internacionalment tan competitius i valorats com els italians. De fet, elsdarrers anys moltes empreses de la comarca han començat, o bé han intensificat, lesexportacions a diversos països, amb un èxit important, per la qualitat i el disseny queaporten. Actualment, les exportacions es dirigeixen, principalment, a França, Portugal,el Regne Unit, Alemanya, i els Estats Units. Des del punt de vista productiu, elsfabricants catalans es caracteritzen per una competitivitat elevada, tot i que encaraqueda molt camí per assolir més fites en l’àmbit comercial.

La Fira del Moble de la Garriga està contribuint de manera destacada a promocionarnacionalment i internacionalment el moble modern i d’avantguarda, i identificar-lo ambuna imatge de marca i de qualitat. Cal destacar que la Fira ha estat i és l’elementaglutinador del sector, i l’instrument més important per garantir la màxima promoció almenor cost.

La Fira va començar l’any 1999, després que des del principi de la dècada dels norantaun conjunt de fabricants desenvolupessin accions encaminades a promocionar elsector a escala estatal. Juntament a aquestes accions, es pot mencionar la posada enmarxa el 1998 d’uns premis anuals per motivar els estudiants de formació professionalen fusta i moble de la Garriga, i el mateix any va tenir lloc la primera Festa de la Fusta.La primera edició va aplegar 43 fabricants expositors de mobles de la Garriga i rodaliesi 10.000 visitants (3.500 de professionals). En l’última edició del 2005 n’hi ha hagut23.748, 12.489 dels quals eren professionals. També és important assenyalar que laFira ha ampliat notablement l’àrea d’influència, atès que cada vegada és més visitadaper professionals d’altres països europeus i dels Estats Units, i per mitjans decomunicació estrangers.

94


DE LA COMARCA DEL


Pel que fa als reptes més importants del sector del moble al Vallès Oriental, cal serconscients de l’impacte que té la competència procedent d’altres països. En aquestsentit, cal assenyalar que l’ampliació de països de la Unió Europea i la importació deproducte del continent asiàtic, tenen una incidència negativa sobre el sector, atès queen aquests països hi ha productors de fusta i de mobles a baix cost, amb els quals ésimpossible competir.

Entre els reptes del sector del moble del Vallès Oriental, per fer front a aquesta situació,cal destacar també la necessitat de consolidar el mercat nacional i d’impulsar-ne lapromoció internacional, tractant, d’una banda, de crear una marca i una imatgeassociades al valor afegit, al disseny i a la qualitat, i, de l’altra, d’obrir mercats exteriors.Un altre repte de gran transcendència en l’activitat és el disseny i la innovació, atès quesón fonamentals per garantir la competitivitat de les empreses, tot i que exigeixeninversions importants. Paral·lelament, s’està actuant en diversos àmbits que garanteixinel futur i la continuïtat del sector. Així, fa uns anys es va posar en marxa l’Escola d’Oficis(ebenisteria, disseny, etc.) a la Garriga, en col·laboració amb l’Ajuntament, que estàrebent una resposta positiva per part dels joves, i també de les empreses, que hirecorren per incorporar alumnes, primer en pràctiques i, més tard, com a empleats.

D’altra banda, des de fa un temps el sector s’enfronta a canvis importants en elcomportament de les famílies i en les seves pautes de consum, que han provocat un desplaçament de les preferències pels mobles en favor d’altres articles, comelectrodomèstics, automòbils, etc. Això ha convertit el moble en un bé complementarid’altres i, en cap cas, en un producte imprescindible per a la vida quotidiana. Peraquesta raó es planteja un repte de gran transcendència com és el d’endegar iniciativesencaminades a crear socialment la necessitat del moble, com ara a través de campanyespublicitàries. Cal pensar que en el futur un benestar més elevat de la societat portaràassociat una utilització més intensa de la llar, fet que exigirà que aquesta sigui mésconfortable per a les persones.

Màrius Catalan i FontPresident de Fimoga Associació

KH Lloreda, SA

KH Lloreda és una empresa familiar a cavall de la segona i la tercera generació,dedicada a la fabricació i comercialització de detergents per a la llar. Va ser fundadal’any 1949 per Jaume Lloreda i es va dedicar inicialment als recobriments metàl·lics.Però com a resultat de la necessitat interna de netejar les peces dels clients, l’empresava elaborar l’any 1965 la seva primera gamma de detergents. La qualitat d’aquestsproductes va incitar l’empresari a comercialitzar-los principalment en el sector de larestauració, tintoreries, hospitals, tallers mecànics i a entrar formalment en aquestanova activitat productiva. Fins a l’any 1998, es van compatibilitzar les dues activitats(recobriments i detergents), i a partir d’aleshores Josep Maria Lloreda, fill del fundador,es va centrar exclusivament en la fabricació i comercialització de productes de neteja,tant per al mercat industrial com per al gran consum. Al final de l’any 2002 va passarde denominar-se IRM Lloreda a la seva denominació actual.

95


AL TERRITORI

Amb unes vendes de més de 26 MEUR, l’empresa és present a tot el mercat espanyoli també a Portugal i al sud de França, on disposa de filials comercials. A l’empresatreballen 95 persones, de les quals aproximadament una tercera part es dedica aoperacions i específicament menys del 10 % és mà d’obra directa, fet que posa enrelleu un procés productiu altament mecanitzat. Inicialment instal·lada a les Franquesesdel Vallès, després a la Garriga i finalment al seu emplaçament actual, a Canovelles,l’empresa no s’ha mogut mai de la comarca. Ocupa 4.000 m2 de sostre, on disposad’una línia productiva amb capacitat de 250 unitats/minut.

KH Lloreda fabrica quatre línies de productes de neteja, per a la cuina, la roba, la llaren general i una línia professional amb formats de 5 l. Les marques amb què operal’empresa són KH-7 i ZAS!. Els productes KH-7 Quitagrasas (netejador de cuina) iSinManchas (llevataques) són líders al mercat espanyol en la seva categoria, ambquotes del 56,8 % i 30,7 %, respectivament. El producte més emblemàtic de l’empresa,el KH-7, és distribuït pràcticament pel 90 % del sector de la distribució a Espanya. Esven sempre amb marca pròpia.

La innovació és un valor que ve de lluny: ja el 1954 es va crear el primer laboratori deR+D; el 1989 es van aplicar els primers robots; el 2001 es va implantar el SIG (sistemaintegrat de gestió); el 2003 l’empresa va fabricar el detergent dintre de l’envàs final; el2003 va obtenir la primera etiqueta ecològica. Contínuament s’estan introduint milloresen el producte, no només les que permeten noves aplicacions sinó també per les sevescaracterístiques mediambientals.

La producció i els productes de KH Lloreda es fan amb una preocupació manifesta perrespectar els estàndards de qualitat en el procés, en el producte, en l’organització, enel tracte al client, amb l’objectiu de satisfer les seves necessitats. Potser per aixòl’empresa disposa no només de les certificacions ISO 9001:2000 (qualitat) i la ISO14001:1996 (medi ambient), sinó que també té establert el sistema de gestió de l’ètica(SGE21:2005). A més a més, KH Lloreda va obtenir el certificat d’etiqueta ecològica dela Unió Europea, i va ser el primer producte espanyol de neteja a obtenir-lo. Actualmentté aquesta etiqueta per a tres productes, la qual cosa garanteix que són altamentrespectuosos amb el medi ambient.

L’arrelament de l’empresa a la comarca està determinat pel fet d’haver-hi nascut coma empresa i d’haver-s’hi quedat, i per la política de proveïments que practica, atès queles ampolles que fan d’envàs i les etiquetes es fabriquen al Vallès Oriental. La resta deprimeres matèries tenen orígens diversos. Pel que fa al personal, en la seva major parttambé són residents a la comarca.

En un mercat amb una presència de grans empreses multinacionals, els recursoscompetitius de KH Lloreda es fonamenten en la innovació, en la rapidesa de respostai en la diferenciació per qualitat i respecte al medi ambient. El futur de l’empresa està determinat per les previsions de creixement, amb la voluntat de doblar la xifra vendes en un termini de 3-4 anys, i descansa en la qualitat, la fidelització del consumidor i el respecte pels distribuïdors, que, com tots els qui participen en la cadena de valor, també han de trobar atractiu de vendre els productes de KHLloreda.

96


DE LA COMARCA DEL


Celtic Group

Celtic Group es dedica a la fabricació i distribució de teixits tècnics i de cortines através de les empreses Vertisol, Bandalux Industrial i Vertilux. Es tracta d’un grup decaràcter familiar en mans de tres germans, García García, d’origen gallec, establertsdes de fa més de 25 anys a Catalunya. Cada un d’ells és al front d’una de lesempreses. Actualment Celtic Group dóna feina directament a unes 700 persones iindirectament a unes 1.000.

Vertisol és fabricant de teixits tècnics. Està implantada a Granollers, disposa d’unproducte dominant, el polyscreen, un teixit de fil de polièster d’alta tenacitat ques’aplica en la fabricació de cortines, tendals, revestiments i arquitectura tèxtil. És undels tres fabricants del món en aquest tipus de teixit, i l’únic que du a terme el procéscomplet, incloent-hi la filatura. Anualment la producció de teixits tècnics supera els 10milions de metres quadrats, amb un respecte total de la normativa de protecció delmedi ambient. El procés productiu té la certificació ISO9001. Durant l’any 2006 haposat en marxa una nova fàbrica a Galícia. L’empresa té una delegació comercial a Austràlia, concretament a Berwick. Les exportacions de Vertisol representenaproximadament dues terceres parts de les vendes de l’empresa.

Bandalux Industrial és l’empresa del grup dedicada al disseny, la confecció i lacomercialització de cortines i sistemes d’accionament orientats al sector de la llar,l’oficina i obres emblemàtiques. Disposa d’una àmplia gamma de productes (cortinaenrotllable, vertical, veneciana d’alumini i fusta, estors plegables, plafó japonès,tendals, etc.) així com solucions d’instal·lació, automatització, domòtica iassessorament tècnic. La seu és a Granollers i ocupa unes instal·lacions de 8.000 m2.La implantació de l’empresa en el mercat es du a terme a través de delegacions a lescapitals principals d’Espanya. Cada delegació actua d’oficina comercial (amb el seuespai d’exposició de producte), així com de centre d’assistència tècnica i formació. Enaquest sector, Bandalux és l’única empresa que opera a tot el territori espanyol, davantde competidors generalment d’abast només local o regional. Produeix anualment unmilió de cortines.

En cortina tècnica, Bandalux és líder absolut al mercat espanyol, i té delegacions aFrança (París i Niça), Bèlgica (Brussel·les) i Portugal (Lisboa i Porto). Actualment lesexportacions representen al voltant del 50 % de la xifra de vendes. El creixement del’empresa, de la mateixa manera que a Vertisol, ha tingut lloc recentment amb una novafàbrica de 16.000 m2 al municipi de Moraña (Galícia), d’on són originaris els germansGarcía, amb el nom de Celtic Estores. El mercat de cortines de Bandalux es dirigeixmés al no residencial (oficines, hotels, edificis públics, etc.) que no pas al residencial,tot i que amplia any rere any la gamma decorativa. Cal destacar que prop de duesterceres parts dels empleats de Bandalux són dones.

Vertilux, la tercera de les empreses del grup, és una comercial amb seu central a Miami(Estats Units) dedicada a la distribució de teixits tècnics i components a tot el continentamericà. Té dues delegacions pròpies als Estats Units (Los Ángeles i Dallas) i filials aPuerto Rico, Mèxic, el Salvador, Veneçuela i el Brasil. Els seus clients són els fabricantsde cortines, persianes i tendals, als quals se subministra tots els elements necessaris:maquinària, mecanismes, components, teixits, PVC, alumini i altres.

97


AL TERRITORI

Les estratègies competitives de les empreses industrials de Celtic Group sóndiferenciades en cada cas. Així, Vertisol, la productora de teixits tècnics, té com aelement competitiu bàsic la innovació de producte, de la qual és una mostra elpolyscreen, així com el desenvolupament continu de noves aplicacions sobre la mateixabase. A Bandalux, que es beneficia de les innovacions que aporta Vertisol, la innovaciótambé és important en l’àmbit dels mecanismes que accionen les cortines i en l’estudide les solucions en ambients específics. Tot i això, la major força competitiva deBandalux és el servei al client i la proximitat. Les delegacions són l’instrument adequatper contactar amb els clients, interpretar les seves necessitats, fer les propostes i, peracabar-ho d’arrodonir, servir les cortines en un termini extremadament curt, de 4-5dies, en un tipus de comandes que són, necessàriament, productes fets a mida, perajustar-se a les necessitats concretes de cada client. L’estratègia com a grup és laintegració vertical, que permet el control de tot el procés productiu i també l’obtenciód’una major agilitat en el desenvolupament i fabricació del producte.

El grup, arrelat a Granollers, manté, com els seus fundadors, arrels a Galícia. Sesubministra, en tot allò del que hi ha oferta, d’empreses de la zona, i, no cal dir, de personal resident als municipis dels seus entorns, i aplica el mateix principi deproximitat que aplica als seus clients i que tants èxits els ha proporcionat, com homostren unes taxes de creixement anual de la xifra de vendes del 15 % al llarg delsdarrers anys.

Síntesi

El Vallès Oriental, malgrat l’important procés de terciarització que hi ha hagut elsdarrers anys, disposa d’un potent teixit industrial, que és el motor econòmic de la comarca, atès que una gran part de les activitats econòmiques esdesenvolupen al voltant de la presència d’empreses del sector industrial.

L’any 2005, el sector industrial ha representat el 38,8 % del PIB comarcal, persobre del 26,1 % de l’economia catalana i ha aportat el 7,1 % de l’activitatindustrial de l’economia catalana, per sobre del pes que ha tingut el PIBcomarcal (4,8 %) al conjunt de Catalunya. Les branques industrials amb més pesen l’estructura productiva comarcal han estat la química (que genera el 21,9 %del PIB industrial de la comarca), la metal·lúrgia i productes metàl·lics (13,5 %),els aliments, begudes i tabac (11,3 %), el cautxú i plàstic (9,5 %), l’equipamentelèctric, electrònic i òptic (7,1 %) i el paper i arts gràfiques (7,1 %).

Les manufactures intermèdies han tingut un pes superior en l’estructuraproductiva industrial del Vallès Oriental que en la catalana i representaven el36,2 % dels ocupats a la comarca. En les avançades, el pes ha estat el mateixque al conjunt de Catalunya (7,5 %), mentre que en les tradicionals ha estatinferior (56,3 %).

Els darrers anys el Vallès Oriental ha estat una àrea de forta expansió industrial, toti que la configuració industrial actual és en bona mesura conseqüència de lestransformacions que van tenir lloc en el teixit productiu de la comarca als anys

98


DE LA COMARCA DEL


setanta del segle XX, quan es va formar un nucli industrial molt important a la zonacompresa entre Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Lliçà de Vall, dotatd’una densa xarxa de comunicacions que facilita l’accés a les zones més pobladesde Catalunya. Aquest nucli s’estén cap a municipis propers com Montmeló,Montornès del Vallès, Martorelles, les Franqueses del Vallès i la Llagosta.

La indústria de la comarca també es caracteritza per la presència d’algunesespecialitats concretes com la indústria del moble a la Garriga, algunssubsectors del metall a Granollers i el seu entorn, la química bàsica a SantCeloni i les motocicletes al Baix Vallès.

La situació geogràfica del Vallès Oriental propera al teixit productiu de l’entornde Barcelona, la disponibilitat de sòl industrial en alguns municipis, l’existènciade reserva de sòl i d’unes bones vies de comunicació i la proximitat de lacomarca a centres d’innovació tecnològica, ofereixen bones oportunitats peratraure noves empreses i ampliar el teixit industrial.

3.4. Construcció

El sector de la construcció té una presència superior en l’estructura productiva delVallès Oriental que en la de Catalunya. L’any 2005, l’aportació del sector a la produccióde la comarca ha estat del 10,7 %, i al conjunt de l’economia catalana, del 8,4 %(quadre 3.1.1.). D’altra banda, des de l’any 2002 fins avui el sector de la construccióha aconseguit un creixement anual mitjà del PIB del 5,4 % a la comarca, pràcticamentidèntic al 5,5 % de Catalunya, i clarament per sobre de l’increment del 2,5 % assolit pelPIB del conjunt d’activitats productives del Vallès Oriental. Aquest increment del’activitat s’ha traduït en un augment molt notable del nombre de treballadors afiliats ala Seguretat Social (règim general i règim especial d’autònoms). En concret, en elperíode 2000-2005 el nombre d’ocupats al sector a la comarca ha tingut un creixementanual acumulatiu del 5,1 %, lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya (5,5 %), iha passat dels 13.749 ocupats l’any 2000 als 17.673 l’any 2005. En aquests anys, elnombre d’afiliats a la Seguretat Social a la construcció ha crescut molt més que alconjunt de la comarca (el 2,9 % anual acumulatiu), fet que posa de manifest l’importantdinamisme del sector al Vallès Oriental (quadres 2.3.2.).

L’any 2005, el nombre d’ocupats a la construcció ha representat el 12,1 % dels afiliatsa la Seguretat Social al Vallès Oriental, per sobre de l’11,1 % del conjunt de Catalunya.Entre 2000 i 2005, el pes del sector a la comarca, en termes d’afiliats a la SeguretatSocial, igual que a l’economia catalana, s’ha incrementat 1,3 punts percentuals, atèsque, com ja s’ha esmentat, la construcció ha mostrat més dinamisme en aquests dosàmbits territorials que la resta de branques productives pel que fa a la creaciód’ocupació (quadre 2.3.3.). D’altra banda, els ocupats de la construcció al VallèsOriental han representat l’any 2005 el 5,1 % dels ocupats en el sector a Catalunya,lleugerament per sota del 5,2 % de la població de la comarca respecte al total català.

La importància relativa del sector de la construcció no és la mateixa en els diferentsmunicipis de la comarca. En el mapa 3.4.1. es pot observar, amb dades referides a

99


AL TERRITORI

l’any 2005, que els municipis amb un pes més elevat dels afiliats en la construcció (mésdel 20 % dels ocupats) són relativament petits, amb l’excepció de Cardedeu, idistribuïts per tota la comarca, amb l’excepció de la zona del Baix Vallès. D’altra banda,els tres municipis de la comarca amb un volum superior d’ocupació tenen unpercentatge d’afiliats al sector de la construcció inferior a la mitjana comarcal (12,1 %):Parets del Vallès (6 %), Granollers (8,6 %) i Mollet del Vallès (10,8 %).

L’evolució del nombre d’habitatges acabats al Vallès Oriental confirma que la comarcaha assolit, igual que el conjunt de Catalunya, un creixement important del sector de laconstrucció des de la dècada dels vuitanta. Així, mentre que l’any 1981 es van acabaral Vallès Oriental 7,7 habitatges/1.000 h., l’any 2005 aquesta xifra s’ha situat en 11,3habitatges/1.000 h., i des de l’any 1993 i fins avui el nombre d’habitatges acabats a lacomarca ha estat en tots els anys superior a 9 habitatges/1.000 h. D’altra banda, ambl’excepció del 2004, el nombre d’habitatges acabats relativitzat pel nombre d’habitantsha estat tots els anys superior a la comarca que a Catalunya (quadre 3.4.1.).

En el període 1981-2005, a la comarca del Vallès Oriental s’han acabat 63.093habitatges, el 5,9 % dels que s’han acabat a Catalunya, un percentatge superior al pesde la població comarcal al conjunt català (5,2 % l’any 2005). En aquest període, el ritmede creixement del nombre d’habitatges acabats al Vallès Oriental (un increment anualacumulatiu del 3,6 %) ha estat similar al de Catalunya (3,7 %). Després de dos anys derelativa atonia del sector de la construcció, l’any 2005 el nombre d’habitatges acabats a

100


DE LA COMARCA DEL


� Mapa 3.4.1. Especialització en la construcció dels municipis del Vallès Oriental.Any 2005Nota: L'especialització en la construcció s'obté com el quocient (multiplicat per 100) entre

els afiliats en el sector de la construcció i el total dels afiliats a la Seguretat Social acada municipi.


Superior al 20%Entre el 12,1% (mitjana comarcal)i el 20%Inferior al 12,1% (mitjana comarcal)

la comarca ha assolit un nivell màxim històric, amb la construcció de 4.079 habitatges.En el quadre 3.4.1. també es posa de manifest que, amb l’excepció del 2004, en tots elsanys, des del començament de la dècada dels vuitanta i fins avui, el nombre d’habitatgesacabats per habitant ha estat superior a la comarca que al conjunt de Catalunya.

El fort increment del nombre d’habitatges construïts al Vallès Oriental a partir de ladècada dels noranta s’explica, en bona part, pel desplaçament cap a la comarca d’unimportant nombre de famílies joves que no podien fer front als elevats preus del’habitatge a la ciutat de Barcelona; però també per la construcció d’habitatges enurbanitzacions que, en alguns casos, especialment a la zona propera al Montseny,s’han convertit en segones residències per als seus propietaris. Aquest dinamisme delmercat de l’habitatge coincideix, com s’ha vist al capítol 2.1., amb l’etapa de méscreixement de la població de la comarca.

Quan es considera el nombre d’habitatges acabats a les comarques catalanes l’any2005 relativitzat per la població, el Vallès Oriental (11,3 habitatges/1000 h.) és superat

101


AL TERRITORI

Quadre 3.4.1. Habitatges acabats �

Nombre Per 1.000 h.

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental Vallès Oriental Catalunya Vallès OrientalCatalunya % Catalunya=100

1981 1.742 32.897 5,3 7,7 5,5 140,71982 1.666 34.126 4,9 7,3 5,7 128,11983 1.839 29.383 6,3 8,0 4,9 162,21984 1.631 27.022 6,0 7,0 4,5 155,11985 1.438 29.136 4,9 6,1 4,8 126,51986 1.316 29.665 4,4 5,5 5,0 109,41987 1.524 31.735 4,8 6,3 5,3 118,71988 1.749 34.573 5,1 7,1 5,7 124,21989 1.914 37.623 5,1 7,6 6,1 124,31990 1.788 36.369 4,9 6,9 5,9 117,51991 1.917 32.640 5,9 7,3 5,4 135,21992 1.687 30.938 5,5 6,3 5,1 123,31993 2.501 33.579 7,4 9,2 5,5 166,91994 2.492 32.814 7,6 9,0 5,4 166,91995 3.392 36.547 9,3 12,1 6,0 201,21996 3.431 39.812 8,6 12,0 6,5 185,11997 3.299 40.490 8,1 11,3 6,6 171,61998 3.353 47.449 7,1 11,4 7,7 147,41999 3.175 49.875 6,4 10,5 8,0 131,32000 3.220 57.368 5,6 10,4 9,2 113,12001 3.530 65.556 5,4 11,0 10,3 106,62002 3.615 65.538 5,5 11,0 10,1 108,62003 3.551 68.798 5,2 10,4 10,3 101,22004 3.244 71.101 4,6 9,3 10,4 89,02005 4.079 78.403 5,2 11,3 11,2 100,8

Total 63.093 1.073.437 5,9 8,9 (*) 6,8 (*) 134,2 (*)

(*) Mitjana del període 1981-2005.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

per 27 comarques i se situa molt lluny de les que tenien una intensitat constructora més elevada: el Baix Penedès (51,2) el Baix Camp (44,5), el Pallars Sobirà (44), elTarragonès (43,1), l’Alta Ribagorça (38,5), la Cerdanya (38,4) i la Vall d’Aran (37). Dinsde la demarcació de Barcelona, l’activitat constructora al Vallès Oriental ha estat unamica inferior a la del Bages, el Garraf, l’Anoia, Osona i l’Alt Penedès; similar a la delVallès Occidental, el Maresme i el Berguedà, i superior a la del Baix Llobregat i elBarcelonès, que han estat les dues comarques catalanes amb un nombre d’habitatgesacabats / 1.000 h. més reduït.

En el mapa 3.4.2. es mostra el nombre d’habitatges acabats / 1.000 h. l’any 2005 als 43municipis que formen la comarca del Vallès Oriental. La intensitat constructora méselevada ha tingut lloc en alguns municipis situats a l’entorn de la ciutat de Granollers itambé a la zona del Baix Montseny. Entre aquests municipis n’hi ha de relativament petits,com Vilanova del Vallès, Tagamanent, Sant Esteve de Palautordera, Castellterçol,Vallgorguina i Sant Antoni de Vilamajor; i d’altres que, sense ser els més grans de lacomarca, tenen un volum de població superior als 10.000 habitants, com la Garriga, lesFranqueses del Vallès, Sant Celoni i Cardedeu. En canvi, a tots els municipis del BaixVallès, amb l’excepció de Parets del Vallès (11,9 habitatges/1.000 h.), l’activitatconstructora ha estat molt inferior a la mitjana comarcal. Quan es consideren els setmunicipis més grans de la comarca, amb una població l’any 2005 superior als 15.000habitants, es pot observar que l’evolució dels habitatges acabats relativitzada pel nombred’habitants ha estat desigual. Així, com ja s’ha esmentat, a les Franqueses del Vallès (19,5habitatges acabats / 1.000 h.), a Sant Celoni (16,6), a Cardedeu (15,6) i a Parets del Vallès(11,9), l’activitat constructora ha estat superior que al conjunt de la comarca, mentre quea Caldes de Montbui (9), Mollet del Vallès (8,5) i Granollers (4,1), ha estat inferior.

102


DE LA COMARCA DEL


� Mapa 3.4.2. Habitatges acabats/1.000 h. per municipis. Any 2005Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Més de 15Entre 8 i 15

Menys de 8

103


AL TERRITORI

L’increment de la demanda de l’habitatge a la comarca ha provocat un augment moltconsiderable dels preus els darrers anys. El preu de l’habitatge nou,3 mesurat en €/m2

construït, s’ha incrementat, en el període 1996-2005, el 155 % a Granollers (mentre quedes de l’any 1996 fins avui l’increment ha estat del 277 %) i el 138 % a Mollet del Vallès.Aquests augments han estat similars als de ciutats com Barcelona (135 %), Manresa (142 %),Mataró (153 %), Sabadell (140 %) i Terrassa (150 %); superiors als de Montcada i Reixac(114 %), Ripollet (125 %) i Rubí (108 %), i inferiors als d’Igualada (174 %). Pel que fa al nivellde preus, l’any 2005 ha estat similar a Granollers (3.158 €/m2) i a Mollet del Vallès (3.175€/m2). Els preus a aquests dos municipis vallesans han estat propers als de Montcada iReixac (3.134 €/m2) i Terrassa (3.110 €/m2); superiors als d’Igualada (2.553 €/m2), Manresa(2.343 €/m2), Ripollet (2.784 €/m2) i Rubí (2.783 €/m2), i inferiors als d’altres ciutats comBarcelona (5.082 €/m2), Mataró (3.646 €/m2) i Sabadell (3.409 €/m2) (quadre 3.4.2.).

Pel que fa al mercat de lloguer, al quadre 3.4.3. es posa de manifest que els preus aGranollers s’han situat l’any 2005 en 571 €/mes, a Mollet, en 761 €/mes, i a Caldesde Montbui, en 526 €/mes. En el cas de Granollers, el preu del lloguer és similar al deRubí (606 €/mes); superior al d’Igualada (434 €/mes), Manresa (476 €/mes) i Ripollet(524 €/mes), i clarament inferior al de Barcelona (779 €/mes), Mataró (692 €/mes),Sabadell (750 €/mes) i Terrassa (700 €/mes). D’altra banda, l’evolució del preu delmercat de lloguer a Granollers i Mollet del Vallès fins a l’any 2004 va ser més moderadaque la de l’habitatge nou, però l’any 2005 el preu del mercat dels habitatges de lloguers’ha incrementat fortament en aquests dos municipis.

El percentatge d’habitatges de protecció oficial acabats al Vallès Oriental amb relació alconjunt d’habitatges acabats en el període 1996-2005 ha estat del 5,8 %, davant del9,4 % assolit pel conjunt de Catalunya. Un fet remarcable és que els darrers dos anysel nombre d’habitatges de protecció oficial acabats a la comarca ha estatextremadament reduït, tant en nombre com en el percentatge que representen sobre eltotal d’habitatges construïts al Vallès Oriental (quadre 3.4.4.).

Els habitatges acabats al Vallès Oriental tenen una tipologia diferent a la dels habitatgesacabats del conjunt de Catalunya (quadre 3.4.5.). Així, l’any 2005, el 29,1 % delshabitatges acabats a la comarca han estat unifamiliars, mentre que al conjunt deCatalunya aquesta xifra ha estat del 18,7 %. Entre els habitatges unifamiliars, a lacomarca predominen els aïllats, mentre que a Catalunya són més habituals elsadossats. D’altra banda, a la comarca del Vallès Oriental els habitatges plurifamiliars enbloc representen el 70,9 % dels habitatges acabats, davant del 81,3 % del conjunt deCatalunya. La superfície també diferencia els habitatges acabats al Vallès Oriental i aCatalunya. Així, s’observa que una tercera part dels habitatges acabats a la comarcatenien una superfície superior als 150 m2, mentre que a Catalunya tan sols unacinquena part complien aquesta característica (quadre 3.4.6.).

3 L’anàlisi de l’evolució dels preus de l’habitatge nou només es pot fer per als municipis de Granollers i de Mollet del Vallès, atèsque són els únics per als quals es disposa de la informació elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya. Pel que fa al preu de l’habitatge de lloguer, a més de la informació relativa a aquests dos municipis,també està disponible la referida a Caldes de Montbui.

104


DE LA COMARCA DEL


�Q

ua

dre

3.4

.2.

Pre

u d

e l

'ha

bit

ag

e n

ou

. €

/m2

co

nst

ruït

Gra

no

llers

Mo

llet

Ba

rce

lon

aIg

ua

lad

aM

an

resa

Ma

taró

Mo

ntc

ad

aR

ipo

llet

Ru

bí

Sa

ba

de

llTe

rra

ssa

de

l V

allè

si

Re

ixa

c

1996

837

s.d

.1.

434

677

674

794

s.d

.82

4s.

d.

925

784

1997

868

s.d

.1.

457

690

795

828

s.d

.89

3s.

d.

935

823

1998

984

s.d

.1.

569

714

833

989

s.d

.97

9s.

d.

1.02

991

8

1999

1.08

4s.

d.

1.91

383

791

51.

135

s.d

.1.

159

s.d

.1.

125

1.06

5

2000

1.23

81.

333

2.16

593

197

01.

440

1.46

61.

240

1.33

81.

419

1.24

4

2001

1.58

71.

536

2.50

01.

042

1.09

51.

698

1.46

51.

426

1.55

91.

594

1.40

5

2002

1.70

91.

809

2.93

11.

107

1.21

11.

797

1.59

11.

661

1.63

01.

810

1.65

2

2003

2.08

02.

082

3.47

61.

542

1.52

02.

301

1.70

52.

000

1.97

52.

228

2.01

5

2004

2.77

12.

662

4.19

32.

041

1.80

42.

930

2.60

22.

664

2.50

32.

789

2.50

5

2005

3.15

83.

175

5.08

22.

553

2.34

33.

646

3.13

42.

784

2.78

33.

409

3.11

0

Va

ria

ció

2000

-200

5 (%

)15

5,1

138,

213

4,7

174,

214

1,5

153,

211

3,8

124,

510

8,0

140,

215

0,0

s.d

.: s

ense

dad

es

Font

: D

epar

tam

ent

de

Med

i Am

bie

nt i

Hab

itatg

e d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

105


AL TERRITORI

�Q

ua

dre

3.4

.3.

Pre

u d

e l

'ha

bit

atg

e d

e l

log

ue

r. €

/me

s

Gra

no

llers

Mo

llet

Ca

lde

s d

eB

arc

elo

na

Igu

ala

da

Ma

nre

saM

ata

róM

on

tca

da

Rip

olle

tR

ub

íS

ab

ad

ell

Terr

ass

a

de

l V

allè

sM

on

tbu

ii

Re

ixa

c

2000

485

s.d

.29

944

926

624

237

4s.

d.

s.d

.38

544

038

7

2001

349

s.d

.39

951

827

826

541

5s.

d.

s.d

.40

447

942

9

2002

442

489

386

579

322

286

467

360

397

424

539

487

2003

507

535

468

639

304

313

528

475

436

439

610

549

2004

486

457

446

700

333

398

580

486

533

485

629

600

2005

571

761

526

779

434

476

692

645

524

606

750

700

Va

ria

ció

2000

-200

5 (%

) (*

)17

,755

,675

,973

,563

,296

,785

,079

,232

,057

,470

,580

,9

s.d

.: s

ense

dad

es(*

): E

xcep

te M

olle

t d

el V

allè

s, M

ontc

ada

i Rei

xac

i Rip

olle

t, q

ue c

orre

spon

al p

erío

de

2002

-200

5.

Font

: D

epar

tam

ent

de

Med

i Am

bie

nt i

Hab

itatg

e d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

106


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.4.6. Habitatges acabats segons superfície. Any 2005. En percentatge


Fins a 50 m2 0,8 1,0Entre 51-75 m2 11,5 11,7Entre 76-100 m2 20,2 29,0Entre 101-125 m2 21,1 25,9Entre 126-150 m2 13,1 13,3De més de 150 m2 33,4 19,0

Total 100,0 100,0


� Quadre 3.4.4. Habitatges de protecció oficial acabats

Vallès Oriental/Vallès Oriental Catalunya Catalunya

Nombre % habitatges Nombre % habitatges %acabats acabats

1996 466 13,6 6.798 17,1 6,91997 298 9,0 5.972 14,7 5,01998 301 9,0 5.547 11,7 5,41999 318 10,0 5.875 11,8 5,42000 167 5,2 5.280 9,2 3,22001 118 3,3 5.384 8,2 2,22002 65 1,8 4.543 6,9 1,42003 200 5,6 4.901 7,1 4,12004 15 0,5 5.887 8,3 0,32005 59 1,4 5.039 6,4 1,2

Total 2.007 5,8 55.226 9,4 3,6


� Quadre 3.4.5. Tipologia dels habitatges acabats. Any 2005. En percentatge


Unifamiliars 29,1 18,7Aïllats 18,5 8,1Adossats 10,6 10,6

Plurifamiliars en bloc 70,9 81,3

Total 100,0 100,0


107


AL TERRITORI

L’expansió del sector immobiliari

Tot va començar el dia que els Puig es van aturar en una àrea de servei de l’autopistaAP-7, ja de tornada a Barcelona. Van fer benzina, van prendre un parell de coca-colesi, de sobte, van topar amb el quadern publicitari d’una promoció immobiliària. «Mira,mama, és el Damià, de Ventdelplà». Ventdelplà és la sèrie de més audiència de TV3 i Damià Delmàs és l’actor Jordi Boixaderas, que apareix al quadern amb altrescompanys de rodatge cantant les meravelles del Solell de Santa Agnès, una promociód’habitatges unifamiliars de Med Group (immobiliària participada pel financer GeorgeSoros) a la Roca del Vallès.

El Solell és l’últim –i ara per ara el més acurat en matèria de màrqueting– capítol delprocés d’expansió residencial que actua a Catalunya des de meitat de la dècada delsvuitanta, que ha colonitzat ja el Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme i que arriba araals darrers racons de comarques com Osona al nord o el Bages a l’oest. En aquestprocés, el Vallès Oriental ha estat –i continua sent– una de les comarquesparadigmàtiques d’un procés que es pot qualificar com el més gran moviment depoblació viscut a Catalunya des de la dècada dels setanta i que ha canviat l’aspectedel territori i, potser també, la manera de veure les coses dels seus habitants.

Sortosament, però, el Vallès Oriental té una estructura econòmica prou diversificadaper no dependre exclusivament del monocultiu immobiliari. Té una indústriacompetitiva, un sector serveis i comercial en expansió i compta –encara– amb elsdarrers grans espais agrícoles de la regió metropolitana barcelonina. Amb tot, però, laconstrucció i el sector immobiliari han modelat profundament l’aparença de la comarcai la seva economia els darrers anys. L’any 2005, el nombre d’habitatges nous iniciatsals municipis del Vallès Oriental assolia la xifra de 6.296, fet que la situava com latercera comarca catalana en xifres absolutes (només superada pel Vallès Occidental,amb 13.945 i el Barcelonès, amb 8.058 nous habitatges). Tampoc no es pot parlar demonocultiu de la construcció en termes d’ocupació, encara que el nombre d’afiliats ala Seguretat Social en aquest sector ha crescut els darrers anys de manera forçaimportant. El 1995 representaven el 8,9 % dels ocupats (en aquell any, 95.091persones), mentre que el 2005 el nombre de treballadors del sector de la construccióafiliats a la Seguretat Social era ja del 12,1 % d’un total de 145.766 persones.

La família Puig, amb la qual començava aquesta història, ja viu al Solell. No ha perdutl’entusiasme. Quan et conviden a casa, el primer que fan és ensenyar-te com des delmenjador es poden veure els cims del Montseny. «Per això som ací!», et diuen. Els Puighan actuat motivats per allò que alguns economistes i sociòlegs anomenen ideologiaclorofil·la, o de manera més local, la síndrome de la caseta i l’hortet, el desig de viuremés a prop de la natura i de veure créixer els fills en un entorn familiar, de tocar de peusa terra i fugir de les ciutats construïdes entre els anys cinquanta i vuitanta del seglepassat, en molts casos amb condicions mediocres d’il·luminació i edificació.

Francesc Muñoz, geògraf i urbanista que ha estudiat el fenomen, alerta però del desigambivalent que s’amaga darrere d’aquest petit èxode de les classes mitjanes:1 «La gentparla de ser més a prop de la natura. És també el discurs que fan servir les

1 F. Muñoz (2004). UrBANALització. La producció residencial de baixa intensitat a la província de Barcelona, 1985-2001,tesi doctoral. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

108


DE LA COMARCA DEL


immobiliàries, però el que hi ha darrere és l’objectiu de gaudir de més metres quadratsd’espai, cada vegada menys accessibles a la ciutat.» Muñoz ha encunyat un terme queha fet fortuna, la urBANALització, l’edificació seriada d’habitatges unifamiliars fins alpunt de modificar i transformar el paisatge. Aquest fenomen ha estat el resultat d’uncontext econòmic únic: uns tipus d’interès excepcionalment baixos en la història recentd’aquest país, uns ajuntaments amb dificultats per aconseguir recursos econòmics i dues dècades d’energia barata que han facilitat la dispersió de la població. «Lamotorització de la societat ha estat la base d’aquesta expansió –afegeix Muñoz. El65 % de les noves promocions immobiliàries de la regió metropolitana estan vinculadesa les noves autopistes.» Entre 1987 i 2001, un de cada tres habitatges construïts a laregió metropolitana era unifamiliar.

El Vallès Oriental ha estat escenari central d’aquest procés. En la primera meitat delsanys setanta, algunes localitats, com Lliçà de Munt o Santa Eulàlia de Ronçana, vanacollir les primeres urbanitzacions. Es tractava de segones residències construïdes encondicions i infraestructures precàries que van haver de ser resoltes amb l’arribada delsprimers ajuntaments democràtics. Però els grans canvis van arribar la segona meitatdels anys vuitanta, quan la comarca es va especialitzar en la construcció d’habitatgesunifamiliars. Localitats com Lliçà de Munt, Bigues i Riells, Sant Fost de Campsentelles,l’Ametlla del Vallès o Lliçà de Vall es van especialitzar en el format d’habitatge aïllat,més car i de més superfície, dirigits per tant a rendes més elevades. Mollet del Vallès,però també Cardedeu, les Franqueses o la Garriga, es van especialitzar, en canvi, enhabitatges adossats.

«Els anys vuitanta la gent marxava de la ciutat per raons culturals, per la influència del’anomenat somni americà; a partir dels anys noranta, però, la gent marxa per guanyarmés espai», explica Muñoz. Les xifres avalen el paper central del Vallès Oriental en ladescompressió de l’àrea central de la metròpoli barcelonina. El 1986, el Vallès Orientaltenia 243.697 habitants. El desembre del 2004 aquesta xifra arribava als 352.252, quesignifica un increment del 45 % en 18 anys. La comarca ha estat els darrers 15 anys laquarta amb un volum més important d’immigració interior, és a dir, procedent de lescomarques veïnes, per darrere només del Barcelonès, el Vallès Occidental i elMaresme. El 2005 era també la quarta comarca en què la població en edat escolar(entre 0 i 15 anys) representava un percentatge del total més alt (fins al 17,2 %), queindica la preferència de les parelles en edat fèrtil a l’hora de triar una nova residència.

La relació entre la construcció de nous habitatges i immigració de les comarques veïnesqueda també patent amb les xifres recollides per Muñoz entre 1986 i 2001. En aquestperíode, poblacions especialitzades en la construcció d’habitatges unifamiliars hanenregistrat increments exorbitants de la població. És el cas de Sant Pere de Vilamajor,on el 45,3 % dels habitants han arribat al poble entre 1986 i 2001. O de Bigues i Riells(45,3 %), Lliçà de Munt (34,8 %) o Sant Antoni de Vilamajor (33,2 %).

El procés semblaria no tenir fi si no fos perquè el sòl ha esdevingut darrerament unaprimera matèria escassa. Un informe recent de l’Observatori del Risc de la Generalitatde Catalunya adverteix que, si segueix el model constructiu actual, el sòl s’hauràesgotat a la regió metropolitana entre els anys 2015 i 2021. «El mercat sembla entendreaquesta escassetat. El procés urbanitzador continua, però ara es fan més adossats quehabitatges aïllats, fins i tot fora de les ciutats. I en molts casos es va cap a un model

109


AL TERRITORI

de blocs de quatre plantes», explica Muñoz. Els constructors i promotors immobiliarisque actuen al Vallès Oriental no han tingut, en aquest sentit, cap problema per adaptar-se a la nova situació. Els darrers anys hi ha hagut una disminució creixent de lasuperfície mitjana dels habitatges que s’inicien. Al mateix temps, els habitatges en bloc,que durant aquests anys semblaven reservats a localitats com Granollers, Mollet,Cardedeu, les Franqueses, Montornès o Parets, comencen a sovintejar en localitatsmés petites, i especialment als municipis de la riera de Caldes.

La motorització, la facilitat per desplaçar-se de municipi per treballar o comprar, i elsfactors esmentats abans –fàcil accés al crèdit i energia barata– han estat motors delprocés. Els darrers anys, però, se n’hi ha afegit un altre que promet de mantenir elcircuit en funcionament. Són els immigrants extracomunitaris. «La immigració dels anysseixanta i setanta va ocupar espais nous a la perifèria, va construir nous barris encondicions precàries. La immigració actual no té espai, ha de comprar habitatges jaconstruïts, cosa que revalora el mercat en els seus estrats més baixos, i permet que elcircuit es mantingui viu», explica el també geògraf Juan Antonio Módenes. És el queestà passant ara mateix als barris de les grans ciutats catalanes, on l’arribada de nousimmigrants –ja siguin del Magrib, sud-americans, xinesos o de l’Europa de l’est–revaloren els habitatges i porten a alguns dels propietaris, parelles d’edat mitjana ambfills, a plantejar-se la possibilitat de desplaçar-se a noves ubicacions. El procés té unasemblança amb allò que es va viure als Estats Units després de la postguerra. «Enaquells anys va ser la població negra del sud la que, en desplaçar-se cap al nordindustrial, va revalorar el centre de les ciutats i va propiciar l’èxode de la classe mitjanablanca cap als suburbis», afegeix Módenes. Curiosament, també en aquells anys, elmapa de la localització industrial i residencial als Estats Units va canviar per laconstrucció d’autopistes.

El lloc on es viu canvia la manera que un té de pensar? Les urbanitzacions canvien lamanera de veure el món? En la dècada dels noranta, els suburbis americans –aïllatsdels problemes de la gran ciutat, on es concentraven les persones més pobres–, el queallà anomenen suburbia, va ser el cor de la revolució neoconservadora. Els catalanscanviaran la manera de pensar després que una bona part d’ells hagi abandonat lesciutats per les urbanitzacions i la perifèria? Muñoz i Módenes dubten a l’hora derespondre. La vida suburbana canvia les preocupacions i les prioritats. Els Puig avuiestan més preocupats per la seguretat i es diverteixen d’una altra manera. Els seus fillsconeixen poc Barcelona i amb prou feines han vist un magribí de prop. «Encara ésmassa d’hora per saber què pot acabar passant. La gent que es mou busca mésseguretat i millors equipaments que a la gran ciutat. El que és important és que lesnoves localitats són molt homogènies. El mateix tipus de gent, la mateixa edat, elmateix nombre de fills. El misteri és saber quins seran els problemes que haurand’afrontar aquestes localitats d’aquí a 20 anys. Faltarà transport públic, faltaranresidències i centres de dia per a la tercera edat. Faltaran nens, sens dubte. Això sí queés inquietant.»

Ramon AymerichPeriodista

110


DE LA COMARCA DEL


Coperfil Group, SA

Coperfil Group és la capçalera d’un grup d’empreses del sector immobiliari noresidencial amb seu social a Vallgorguina. Els orígens del que avui és un dels principalsreferents del sector a l’Estat espanyol, se situen en una petita empresa creada perVicente Roig, que als anys setanta fabricava i instal·lava cobertes metàl·liques. A mitjananys noranta, Roig va fer una aposta clara i decidida pel sector empresarial a través dela construcció amb projectes del tipus clau al pany. A partir de l’any 2001 va entrar enel sector de la promoció immobiliària.

A remolc del creixement que assolia l’empresa, l’any 1988 es va traslladar al’emplaçament actual, a peu d’autopista, al terme de Vallgorguina, on ocupa unasuperfície de 32.000 m2 de sostre. El grup té delegacions a Madrid (la més important),València, Sevilla, Saragossa, Santander, Canàries, Lisboa i Porto. Genera unes vendesconsolidades de prop de 310 MEUR anuals i té 650 empleats, que operen en tres líniesde negoci: immobiliària, construcció i patrimonial.

L’activitat que desenvolupa Coperfil al sector immobiliari és la promoció i l’explotacióno residencials. De manera individual, però també amb altres empreses –com perexemple Landscape, del Banc Sabadell Atlántico–, promou projectes logístics, parcsd’oficines, centres comercials, parcs empresarials i hotels express (hotels barats a peude carretera). La política que segueix l’empresa habitualment és de rotació: desprésd’un període inicial de dos a cinc anys d’explotar aquests projectes els posa a la venda,bé sigui als mateixos usuaris o bé a fons d’inversió immobiliària. La xifra de vendes enl’activitat immobiliària el 2005 ha estat de 110 MEUR i ha donat feina a 60 persones.La inversió en actius en la mateixa data ha estat de 250 MEUR.

Per bé que opera fonamentalment al sector privat, Coperfil també desenvolupaprojectes per a l’Administració, com ara en l’activitat logística, amb esquemes decol·laboració financera en virtut dels quals als 25-30 anys la propietat del projectepassa a mans del sector públic.

En la construcció no residencial, Coperfil se centra en allò on està més especialitzat:l’enginyeria dels projectes i la producció i el muntatge de la part constructiva relacionadaamb el metall, el vidre i l’alumini, en peces prefabricades i premuntades a Vallgorguina. Lapart de construcció relacionada amb el ciment se subcontracta a l’extensa xarxa decol·laboradors que té l’empresa. En aquest sector d’activitat, Coperfil té una xifra de vendesde 200 MEUR anuals i dóna ocupació a 450 persones. D’aquestes, 250 són tècnicssuperiors, fet que posa en relleu el perfil de l’activitat que es desenvolupa en aquesta àrea.Només unes 60 persones són mà d’obra directa. La construcció es fa tant per a projectesimpulsats pel mateix grup, com per encàrrec d’altres empreses o promotors.

El perfil de l’activitat en aquesta àrea canvia amb el temps. Així, si en la construccióindustrial abans dominaven els projectes d’empreses estrangeres que buscavencontractes claus al pany per fabricar al mercat espanyol (incloent-hi des de la cercad’emplaçament, l’urbanisme i la construcció pròpiament dita), actualment, per bé que el mercat segueix creixent, dominen els projectes d’empreses locals i més orientats a l’emmagatzematge i la logística. També es transformen fàbriques velles i esconstrueixen, lògicament, hotels, centres comercials i oficines.

111


AL TERRITORI

El sector patrimonial del grup és la branca immobiliària en què inverteix amb voluntatde permanència. El tipus de projectes més representatius són els centres comercials,per bé que n’hi ha d’altres. En aquesta activitat Coperfil hi té invertits 80 MEUR, ambla previsió de créixer fins a 280 en l’horitzó 2010. Es tracta de projectes que fins avuiestan molt lligats al territori català.

El grup Coperfil és líder del sector de la logística a Espanya, amb la producció de propdel 10 % dels metres quadrats que entren anualment al mercat. En el conjunt del sectorno residencial la posició del grup també té lideratge destacat, amb una participació delvoltant del 5 %.

Les previsions de creixement d’aquest grup immobiliari especialitzat en el sector noresidencial per al futur es basen en la mateixa línia que els creixements sostinguts queha tingut al llarg dels darrers anys, amb ritmes d’increment de l’activitatd’aproximadament el 30 % anual, fet que posa de manifest la forta expansió de Coperfilen el sector immobiliari no residencial.

Síntesi

L’any 2005, l’aportació del sector de la construcció a la producció de la comarca haestat del 10,7 %, per sobre del conjunt de l’economia catalana (8,4 %). En el període2000-2005, el nombre d’ocupats en la construcció a la comarca ha assolit uncreixement anual acumulatiu del 5,1 %, lleugerament inferior al del conjunt deCatalunya (5,5 %), i en els dos casos l’evolució de l’ocupació ha estat més favorableque al conjunt del teixit productiu. Actualment, el pes dels afiliats a la Seguretat Socialen el sector és del 12,1 % dels ocupats, mentre que a Catalunya és de l’11,1 %.

En el conjunt del període 1981-2005, el nombre mitjà anual d’habitatgesacabats / 1.000 h. a la comarca ha estat de 8,9, molt superior a l’assolit alconjunt de Catalunya (6,8). Amb l’excepció del 2004, tots els anys, des delcomençament de la dècada dels vuitanta i fins avui, el nombre d’habitatgesacabats / h. ha estat superior a la comarca que al conjunt de Catalunya.

El fort increment del nombre d’habitatges construïts al Vallès Oriental a partir de ladècada dels noranta s’explica, en bona part, pel desplaçament cap a la comarcad’un important nombre de famílies joves que no podien fer front als elevats preusde l’habitatge a la ciutat de Barcelona; però també per la construcció d’habitatgesen urbanitzacions que, en alguns casos, especialment a la zona propera alMontseny, s’han convertit en segones residències per als seus propietaris. Aquestdinamisme del mercat de l’habitatge coincideix amb l’etapa de més creixement dela població de la comarca. L’important augment de la demanda ha provocat elsdarrers anys un creixement molt significatiu dels preus de l’habitatge.

El percentatge d’habitatges de protecció oficial acabats al Vallès Oriental ambrelació als habitatges acabats totals ha estat molt inferior al de Catalunya en elconjunt del període 1996-2005. Finalment, els habitatges acabats al VallèsOriental tenen una superfície mitjana superior a la del conjunt de Catalunya.

3.5. Serveis

El procés de terciarització de l’activitat econòmica és un fet que no té aturador, però noés necessàriament homogeni, a tot el territori del Vallès Oriental. A la comarca el pesdels serveis en l’activitat econòmica és molt inferior que al conjunt de Catalunya, peròdes de l’inici de la dècada dels noranta la incidència del sector en el teixit productiu delVallès Oriental ha augmentat de manera molt considerable i molt més que al Principat.

Els darrers anys a la comarca hi ha hagut un desenvolupament notable dels serveisprestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores en tecnologia i innovació,etc.), procés que està íntimament lligat a la transformació de l’activitat industrial, queprovoca l’aparició de determinades activitats de serveis que necessiten contractarexternament empreses per donar suport al seu procés productiu. També han assolitmés rellevància en el teixit productiu de la comarca els serveis adreçats a les persones(salut, llars d’infants, centres geriàtrics, etc.), el turisme, les activitats comercials il’activitat logística, que es configura també com un dels punts forts de la comarca, pelseu posicionament en l’entorn metropolità i la relativa disponibilitat de sòl a preus mésreduïts que a la majoria de les comarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona.

En termes de producció, el sector serveis ha representat l’any 2005 el 49,9 % del PIBdel Vallès Oriental, molt per sota del 63,9 % del conjunt de Catalunya, però mostra un potencial de creixement significatiu. A la comarca el sector està molt menysdesenvolupat que a l’economia catalana, i des de l’any 1991 i fins avui l’aportació delsserveis a la creació de riquesa al Vallès Oriental ha augmentat més que a Catalunya,atès que al principi de la dècada dels noranta el sector representava el 37,1 % del PIBcomarcal i el 55,5 % al Principat. Al quadre 3.5.1. es mostra l’estructura del PIB alsector serveis l’any 2005 al Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya, i es posen demanifest un reguitzell de semblances entre els dos àmbits territorials. El comerç, lesadministracions públiques, la sanitat, l’educació, les immobiliàries i els serveis aempreses són els subsectors més rellevants, i representen el 68,3 % del PIB del sectorserveis al Vallès Oriental, mentre que al conjunt de Catalunya aquest percentatge sesitua en el 65,3 %. La importància de les diferents activitats terciàries en el conjunt delsector a la comarca és molt similar a la que tenen a l’economia catalana, amb lesúniques excepcions remarcables del comerç, que té un pes superior al Vallès Oriental,

112


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.5.1. Estructura del PIB al sector serveis. Any 2005. En percentatge


Comerç i reparació 23,2 19,2Hoteleria 9,4 10,8Transports i comunicacions 13,4 14,2Intermediació financera 2,0 2,5Immobiliàries i serveis a empreses 22,6 24,3AP, sanitat i educació pública i privada 22,5 21,8Altres activitats socials i serveis 6,9 7,2

Serveis 100,0 100,0


atès que representa el 23,2 % de la producció dels serveis, mentre que a Catalunya ésdel 19,2 %, i dels serveis a les empreses, que tenen una presència menor al VallèsOriental (el 22,6 % de l’activitat dels serveis) que a l’economia catalana (24,3 %).

Pel que fa als treballadors afiliats al règim de la Seguretat Social (règim general i règimespecial d’autònoms), al quadre 2.3.3. del capítol anterior s’ha posat de manifest quel’any 2005 el 52,8 % dels ocupats al Vallès Oriental han treballat en el sector serveis,clarament per sota del 68,8 % del conjunt de Catalunya. No obstant això, en el període2000-2005 el pes dels ocupats en els serveis al Vallès Oriental ha crescutconsiderablement, atès que l’any 2000 tan sols el 46,9 % dels treballadors de lacomarca pertanyien al sector. En aquest període de temps, el nombre d’afiliats a laSeguretat Social en el sector a la comarca ha crescut el 29,8 % (que significa uncreixement anual acumulatiu del 5,4 %), per sobre de l’increment del 22 % assolit alconjunt de Catalunya (amb un increment anual acumulatiu del 4 %). En aquest períodede temps, la creació de llocs de treball als serveis, tant a la comarca com a Catalunya,ha estat clarament superior a l’augment de l’ocupació en el conjunt de les branquesproductives. Això no obstant, l’any 2005 els ocupats als serveis a la comarca hanrepresentat tan sols el 3,6 % dels afiliats al sector al conjunt de Catalunya, mentre quela població del Vallès Oriental equivalia al 5,2 % de la catalana.

Des de l’any 2000 fins avui els serveis que s’han mostrat més dinàmics en la creaciód’ocupació han estat les altres activitats empresarials, que inclouen els serveis prestatsa les empreses, la mediació financera, les assegurances, les activitats immobiliàries iles activitats informàtiques (amb un creixement anual acumulatiu del nombre d’ocupatsdel 9,5 %), la sanitat (7,2 %) i les administracions públiques (5,6 %). A la restad’activitats econòmiques incloses dins del sector terciari els afiliats a la SeguretatSocial han crescut també considerablement, però s’han mostrat una mica menysdinàmiques que el conjunt del sector terciari del Vallès Oriental. En tot cas, ambl’excepció dels transports i comunicacions, totes les activitats terciàries han tingut unincrement del nombre d’afiliats superior al conjunt de l’economia comarcal.

La importància relativa dels serveis no és la mateixa en els diferents municipis de lacomarca. En el mapa 3.5.1. es pot observar, amb dades referides a l’any 2005, que elsmunicipis amb un pes més elevat dels afiliats al sector serveis són Granollers, Mollet delVallès, alguns municipis de dimensió intermèdia com Cardedeu, la Roca del Vallès, laGarriga, l’Ametlla del Vallès, Vilanova del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor, situats al’entorn de la capital comarcal, i un conjunt de municipis relativament petits situatsmajoritàriament a la zona del Baix Montseny. Pel que fa als que tenen una presènciamenor dels serveis en el teixit productiu, és més difícil trobar una pauta que elsdefineixi, atès que n’hi ha de molt petits, com Montseny, Tagamanent o Vallgorguina, id’altres amb un nombre d’habitants força considerable, com les Franqueses del Vallès,Lliçà de Vall, la Llagosta o Canovelles. En tot cas, aquests municipis amb una presènciamenor dels serveis en el teixit productiu estan repartits per tota la comarca.

Els municipis més grans de la comarca tenen un percentatge d’afiliats als serveis forçadesigual, atès que a Mollet del Vallès, Granollers i la Garriga és superior al 55 %; a SantCeloni, Caldes de Montbui, Parets del Vallès i Montornès del Vallès se situa entre el45 % i el 55 %; mentre que, finalment, a les Franqueses del Vallès i Lliçà de Vall, comja s’ha esmentat, el pes dels ocupats en el sector serveis amb relació al conjunt del’ocupació del municipi és clarament inferior a la mitjana comarcal.

113


AL TERRITORI

� Comerç

Els ocupats del sector comercial han representat l’any 2005 el 21 % de les personesafiliades a la Seguretat Social al Vallès Oriental, una mica per sobre del 20,2 % delconjunt de Catalunya. Granollers concentra el 22,2 % dels establiments comercials dela comarca, Mollet del Vallès, el 15,5 %, i Sant Celoni, el 6 %. Aquests tres municipis,però en especial Granollers, per la seva tradició comercial, actuen com a mercatprincipal de les seves àrees d’influència. Els municipis més petits de la comarca tenenun nombre d’activitats comercials escàs, fet que dificulta l’accés d’una bona part de lapoblació al comerç de proximitat.

Pel que fa al nombre d’establiments relativitzat pel nombre d’habitants, al quadre 3.5.2.es posa de manifest que al Vallès Oriental hi ha 1,62 establiments/100 h., lleugeramentper sota que al conjunt de Catalunya (1,78).4 Els municipis amb més establimentscomercials per habitant són Sant Celoni, Montseny, Granollers, Sant Esteve dePalautordera, Cardedeu, Vilalba Sasserra, Santa Maria de Palautordera i Caldes de Montbui.

114


DE LA COMARCA DEL


4 La informació referida als establiments de comerç al detall s’ha obtingut de les dades de l’IAE publicades per l’Idescat. Atès queaquest impost ha estat modificat, les darreres dades que es poden obtenir amb una fiabilitat elevada del nombre d’establimentscomercials fan referència a l’any 2002.

� Mapa 3.5.1. Especialització en els serveis dels municipis del Vallès Oriental.Any 2005

Nota: L'especialització en els serveis s'obté com el quocient (multiplicat per 100) entre elsafiliats en el sector dels serveis i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cadamunicipi.


Superior al 55%Entre el 45% i el 55%

Inferior al 45%

115


AL TERRITORI

Quadre 3.5.2. Establiments d'empreses de comerç al detall per municipis. Any 2002 �

Nombre % Per 100 h.

Aiguafreda 30 0,6 1,38Ametlla del Vallès, l' 78 1,5 1,23Bigues i Riells 69 1,3 1,14Caldes de Montbui 235 4,4 1,77Campins 2 0,0 0,66Canovelles 226 4,2 1,69Cànoves i Samalús 12 0,2 0,58Cardedeu 239 4,5 1,82Castellcir 5 0,1 1,19Castellterçol 32 0,6 1,52Figaró-Montmany 13 0,2 1,44Fogars de Montclús 3 0,1 0,82Franqueses del Vallès, les 181 3,4 1,33Garriga, la 204 3,8 1,65Granera 0 0,0 0,00Granollers 1.182 22,2 2,16Gualba 14 0,3 1,63Llagosta, la 202 3,8 1,64Lliçà d'Amunt 128 2,4 1,18Lliçà de Vall 73 1,4 1,35Llinars del Vallès 122 2,3 1,66Martorelles 51 1,0 1,02Mollet del Vallès 826 15,5 1,70Montmeló 113 2,1 1,30Montornès del Vallès 180 3,4 1,37Montseny 7 0,1 2,37Parets del Vallès 204 3,8 1,33Roca del Vallès, la 127 2,4 1,59Sant Antoni de Vilamajor 44 0,8 1,11Sant Celoni 321 6,0 2,42Sant Esteve de Palautordera 30 0,6 1,89Sant Feliu de Codines 64 1,2 1,36Sant Fost de Campsentelles 61 1,1 0,91Sant Pere de Vilamajor 13 0,2 0,44Sant Quirze Safaja 3 0,1 0,68Santa Eulàlia de Ronçana 42 0,8 0,84Santa Maria de Martorelles 7 0,1 1,00Santa Maria de Palautordera 123 2,3 1,80Tagamanent 3 0,1 1,36Vallgorguina 21 0,4 1,39Vallromanes 11 0,2 0,69Vilalba Sasserra 9 0,2 1,81Vilanova del Vallès 26 0,5 1,00

Vallès Oriental 5.336 100,0 1,62Catalunya 115.640 – 1,78

% Vallès Oriental / Catalunya 4,6 – –

Font: Idescat

En l’àmbit de l’activitat comercial, també es pot esmentar que el darrer any es vanorganitzar a la comarca del Vallès Oriental 19 fires, amb un total de 38 dies d’activitatfiral. Sens dubte, l’elevat nombre d’activitats firals organitzades a la comarca posa demanifest el dinamisme del teixit productiu del Vallès Oriental, en general, i del sector delcomerç, en particular.

Finalment, també cal fer referència dins del sector del comerç al centre comercial de laRoca del Vallès, que atrau un gran nombre de visitants durant tot l’any provinents de la resta de comarques catalanes, especialment de l’entorn metropolità de Barcelona.

� Turisme

Pel que fa al turisme, l’any 2005 el 4,3 % dels ocupats a la comarca han treballat en elsector de l’hoteleria, mentre que al Principat ha estat el 6 %. El Vallès Oriental disposade 48 establiments hotelers, amb 2.563 places, 10 càmpings, amb 3.556 places, 554restaurants i 30 cases de pagès, amb 245 places. Cal destacar que els darrers anys hiha hagut un increment significatiu del nombre de places en establiments hotelers i, demanera especial, de les cases de pagès i de les places ofertes per aquest tipusd’establiments, en especial a la zona del Baix Montseny, que ofereix als visitants unsparatges encisadors.

L’escassa tradició turística de la comarca provoca que el sector estigui molt pocdesenvolupat, però actualment, com es posa de manifest en el requadre que s’adjuntaal text, s’estan impulsant, i fins i tot en alguns casos consolidant, ofertes molt atractivesper atraure visitants al Vallès Oriental. El turisme és, sens dubte, una de les activitatseconòmiques amb més bones perspectives de futur a la comarca. És evident que elsector turístic de la comarca no s’ha d’orientar cap a una oferta de temporada, sinóque s’hauria de parlar d’un turisme amb vocació de mantenir una activitat més o menysregular de caràcter permanent. Per aconseguir-ho, es disposa de l’ampli patrimonicultural i natural de la comarca, en especial el Parc Natural del Montseny, la rica ivariada oferta de balnearis, que tenen una gran tradició a la comarca, l’atractiu

116


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 3.5.3. Establiments turístics, per tipus. Nombre i places

Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagès

Establiments Places Establiments Places Nombre Establiments Places

Vallès Oriental2000 43 2.100 10 3.246 467 10 952005 48 2.563 10 3.556 554 30 245

Catalunya2000 2.557 231.938 370 256.767 13.986 645 5.5582005 2.591 253.438 354 241.082 16.399 1.457 11.369

% Vallès Oriental/Catalunya2000 1,7 0,9 2,7 1,3 3,3 1,6 1,72005 1,9 1,0 2,8 1,5 3,4 2,1 2,2

Font: Idescat i Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

117


AL TERRITORI

d’algunes ciutats com Granollers o les rutes modernistes organitzades per diferentsmunicipis, en especial la ruta Raspall, que permet de conèixer els edificis modernistesque aquest arquitecte va dissenyar a Cardedeu i la Garriga. Una menció especial mereixel Circuit de Montmeló, atès que, a més de les dues grans curses que s’hi organitzendurant l’any, acull durant un bon grapat de caps de setmana diferents curses de menysanomenada que atrauen un nombre significatiu de visitants. D’altra banda, les bonescondicions climàtiques i tècniques del circuit fan que molts equips automobilístics deprimer nivell hi facin una part considerable dels entrenaments, fet que genera un elevatgrau d’ocupació hotelera a la comarca.

Altres serveis �

Quant a la resta d’activitats incloses en el sector terciari, els serveis empresarials (inclouels serveis prestats a les empreses, la mediació financera, les assegurances, lesactivitats immobiliàries i les activitats informàtiques), representen el 8,4 % dels afiliats ala Seguretat Social a la comarca del Vallès Oriental; els transports i comunicacions, el5,6 %; els altres serveis –assistència social, serveis recreatius i culturals, serveispersonals i servei domèstic–, el 4,4 %; la sanitat, el 3,7 %; les administracions públiques,el 3,1 %, i l’educació, el 2,3 %.

Entre les activitats del sector serveis, cal esmentar que a la comarca hi ha la seu del’Escola de Policia de Catalunya, així com la presó de la Roca del Vallès, els qualsgeneren un nombre de llocs de treball i un volum d’activitat econòmica forçaremarcables.

Els serveis prestats a les empreses, les activitats logístiques i els serveis a les persones,són algunes de les activitats terciàries que més s’han desenvolupat els darrers anys.Aquestes activitats, conjuntament amb el turisme, la cultura, el lleure i les activitatsesportives, els propers anys permetran de crear un volum considerable de llocs detreball a la comarca. �

Granollers canvia la imatge

Els últims 10 anys Granollers ha patit un canvi d’imatge molt important. Els dos eixosmés visibles d’aquest canvi són la reurbanització del centre històric i la recuperació delriu Congost. Amb la creació de l’illa de vianants al voltant de l’edifici més emblemàticde la ciutat, la Porxada, s’ha aconseguit una ciutat més amable per al vianant. Elresultat ha estat una millora de la satisfacció del ciutadà i la consolidació de la capacitatd’atracció de Granollers sobre la seva àrea d’influència (Canovelles, la Roca del Vallès,les Franqueses del Vallès, la Vall del Tenes, l’Ametlla del Vallès, etc.).

Aquest projecte de reurbanització del centre històric de la ciutat s’ha viscut en simbiosiamb l’Associació de Comerciants de Granollers Centre, coneguda com a Gran CentreGranollers. Amb l’objectiu de ser competitius davant la proliferació de grans superfíciescomercials, aquesta associació de comerciants ha desenvolupat des del seunaixement, el 1995, un projecte global que té en compte tant l’àmbit comercial com elcultural i de ciutat. D’aquesta manera ha contribuït a la millora de la ciutat, tant capendins com per a la projecció de Granollers fora del municipi. Finalment, la recuperació

118


DE LA COMARCA DEL


del riu Congost ha estat un altre dels projectes visibles que han contribuït al canvid’imatge de la ciutat. La creixent preocupació generalitzada pel medi ambient també haarribat a l’Ajuntament de Granollers, que, des del Consorci per a la Defensa de laConca del Riu Besòs, ha contribuït a les millores dutes a terme al riu Congost al seupas per la ciutat. Amb aquests canvis i la transformació constant de la ciutat, la qualitatde vida a Granollers ha augmentat considerablement els últims anys.

La reurbanització del centre històric

Qui conegui la Granollers de fa 10 anys recordarà que era una ciutat poc amiga delsvianants, amb voreres estretes i un trànsit intens. L’Ajuntament de Granollers va decidirel maig de 1996 engegar un procés de planificació estratègica per millorar aquest ialtres aspectes de la ciutat. Aquest pla estratègic, aprovat el 25 de març de 1999,incloïa, dins del pla integral de millora urbana i potenciació del centre, el projecte deconversió de la zona centre de la ciutat en zona de vianants. El dia 3 de juny de 1997es va aprovar en el Ple municipal l’Avantprojecte de reurbanització del centre històricde Granollers, que canviaria el model de ciutat. Els objectius principals eren unificar totel centre històric, dotant-lo d’un caràcter identificador de Granollers, guanyar espai perals vianants i aprofitar també per ordenar la xarxa de serveis de la zona (enllumenat,clavegueram, etc.). Tot plegat amb un pressupost de més de 1.000 MPTA (més de 6 MEUR) i amb voluntat d’invertir-los amb el màxim consens possible, involucrant-hi també els mateixos ciutadans. Va ser precisament el Consell General del PlaEstratègic de Granollers l’organisme encarregat de canalitzar la participació ciutadanaen el projecte. Aquest organisme va començar amb un centenar de membres:organitzacions, entitats i col·lectius de la ciutat.

La remodelació del nucli antic s’ha desenvolupat en diferents etapes i encara avui estroba en procés de realització. La primera actuació es va fer a la zona compresa entrela plaça de la Porxada i els carrers de Sant Roc i de Santa Anna (1998). Tota aquestaàrea es va convertir en zona de vianants, amb totes les línies elèctriques soterrades. El2000 es van iniciar les obres a la rectoria de la parròquia de Sant Esteve i a la plaça de l’Església, que van canviar la fesomia d’aquest espai cèntric i històric de la ciutat.En aquest cas, el canvi no ha consistit simplement en la transformació en zona de vianants, sinó en una reestructuració total, s’han enderrocat alguns edificis (lacomissaria de policia i l’edifici de Càritas) i se n’han construït de nous per donar mésamplitud a la plaça i respectar l’església com a eix vertebrador d’aquest espai. A mésa més, l’existència d’un jaciment arqueològic a la zona, tot i que ha complicat la feina,ha augmentat el valor històric i arqueològic de la ciutat.

Una altra etapa del procés de reurbanització va ser la que es va iniciar el 2004 i que vaafectar un tram de la carretera (carrer d’Anselm Clavé). Aquest carrer, tot i que no ésde vianants de forma permanent, durant els caps de setmana i els dies festius restatancat al trànsit. I de moment sembla que la zona de vianants ha de seguir creixent.Està previst durant el 2006 afegir-hi dos trams més: el carrer de les Travesseres i untram del carrer de Catalunya.

Tot aquest esforç de la ciutat n’ha rebut el reconeixement. El 1999 l’Ajuntament deGranollers va rebre un accèssit del Premi Nacional de Comerç Interior, que concedeix

119


AL TERRITORI

el Ministeri d’Economia i Hisenda, per les seves actuacions de renovació urbanacomercial al centre de la ciutat. Però el millor premi és, de ben segur, la satisfacció delsciutadans. Una enquesta del 2005, encarregada per la Diputació de Barcelona il’Ajuntament de Granollers, indica que el 81,5 % dels granollerins i granollerines se sentmolt o bastant satisfet de viure a la seva ciutat. Quan se’ls pregunta sobre lesactuacions municipals que consideren positives, tot i que el 70 % dels enquestats noen recorden cap en concret, les més recordades són les obres i infraestructures i lazona de vianants del centre.

La transformació de Granollers continua. No és un procés del passat; és un projecte deciutat per al futur que evoluciona amb la voluntat de la ciutadania. El Pla estratègic dela ciutat veu la seva continuïtat en el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)aprovat aquest any. Aquest Pla consolida el model de ciutat actual i identifica novesactuacions. Es tracta de millorar ara totes les zones perifèriques que ho necessitin i elsaccessos a la ciutat, a més de descongestionar-la. Però això queda fora de l’abastd’aquesta nota.

L’Associació Gran Centre Granollers

Gran Centre Granollers aplega comerciants, professionals i empreses de serveis de lazona centre de Granollers. Aquesta associació de comerciants va ser fundada el 1995per competir amb les grans superfícies comercials, que ofereixen comerç i activitats delleure conjuntament. Gran Centre va veure que per atraure els clients calia un projecteque anés més enllà de l’àmbit comercial: calia crear una zona agradable i dinàmica. Peraquesta raó van establir tres eixos sobre els quals actuar: ciutat, cultura i comerç. Fentuna ullada als objectius de Gran Centre Granollers, hom s’adona de l’esperit del’Associació.

Objectius de Gran Centre Granollers:

1. Representar i gestionar els interessos dels membres davant de l’Administraciómunicipal, estatal i comunitària, així com altres organismes públics o privats permitjà del diàleg i la col·laboració.

2. Fomentar l’amistat i les bones relacions entre tots els associats.

3. execució dels seus objectius, si es creu convenient.

4. Assolir la independència econòmica.

5. Fidelització dels clients a partir d’una targeta de crèdit pròpia.

6. Recuperar la ciutat per a la gent: illa de vianants.

7. Animació de l’illa de vianants com a espai perquè els ciutadans gaudeixin de laciutat.

8. Formació de comerciants i dependents.

9. Informació als associats: assemblees, circulars, etc. i informació als titulars de latargeta amb la Revista de Gran Centre.

10. Participació, promoció i difusió de la cultura.

120


DE LA COMARCA DEL


11. Col·laboració amb les entitats ciutadanes.

12. Ser un membre actiu, positiu, innovador i engrescador de la societat granollerina.

13. Promoure el respecte entre les persones, i millorar el tracte i el servei amb elsclients i ciutadans.

14. Formació d’una Junta Directiva participativa i compromesa en el projecte.

Seguint aquests objectius establerts, l’Associació ha iniciat un procés de dinamitzaciócomercial i cultural a la zona centre de Granollers molt important, que contribueix alcanvi general de la ciutat.

Dins de les activitats relacionades amb fer ciutat hi ha l’impuls de l’Associació en elprocés de reurbanització del centre històric de Granollers i, en particular, en la creacióde l’illa de vianants. La campanya «Seu, guaita i fes-la petar», que consisteix en lacol·locació de cadires dins de l’illa de vianants perquè qualsevol passejant pugui fer unaparada, emfasitza la voluntat de Gran Centre de crear un ambient acollidor i decomunicació. També la campanya «Aquí tens un amic», amb la col·laboració de «Petitsperò ciutadans» de l’Associació Cultural de Granollers, contribueix a crear un ambientfamiliar a la zona centre de Granollers. Amb aquesta campanya els comerciantsadquireixen el compromís d’ajudar els infants que ho requereixin, ja sigui pel fet detrobar-se perduts, com per dubtes o consells, i millora l’autonomia dels petitsciutadans. Altres activitats per amenitzar l’estada al centre de Granollers inclouen eltren turístic Gran Centre, que recorre gratuïtament la zona tots els dissabtes a la tarda,així com una programació cultural complementària per a tots els gustos (trobada anualde puntaires, actuacions musicals, actuacions infantils, jazz al carrer, xerrades al carrer,representació de L’auca del senyor Esteve, etc.). També desenvolupa activitatssolidàries, com les relacionades amb el centre d’acolliment El Xiprer (l’any 2002, perexemple, va recollir 7 t de menjar per a aquesta institució granollerina), o col·laborantamb algunes ONG, com ara Nous Camins i Mans Unides, per desenvolupar projectesal Tercer Món (el 2003 van recollir 3.381 € per finançar la construcció d’un molí aNambuma, Malawi).

Un dels elements essencials de l’èxit de l’Associació Gran Centre ha estat la targeta decrèdit Gran Centre, un mitjà de pagament propi que ha permès de fidelitzar els clientsa les botigues de Gran Centre Granollers. Aquesta targeta ofereix a l’usuari el pagamentfraccionat en tres mesos sense interessos, l’obtenció de punts culturals, que es podenintercanviar per entrades al Teatre Auditori de Granollers, una hora diària d’aparcamentgratuït i altres descomptes i avantatges. Per obtenir aquesta targeta no cal obrir capcompte corrent nou ni pagar cap comissió d’obertura o manteniment. Des del seuorigen, el 1995, fins a l’any 2000, la targeta Gran Centre va guanyar 10.000 usuaris, ial març del 2005 el nombre d’usuaris era de 15.000. Si tenim en compte que lapoblació de Granollers no arriba als 60.000 habitants, ens podem fer una idea de l’èxitaconseguit.

Amb tot això, no és sorprenent el reconeixement que ha rebut l’Associació Gran Centreamb premis d’àmbit autonòmic i nacional:

� Premi de l’escola universitària INTUR a l’entitat que més ha potenciat el turismeal Vallès Oriental al 1999

121


AL TERRITORI

� Premi de la Generalitat de Catalunya a la iniciativa comercial de 1998

� Premi del Ministeri d’Economia i Hisenda: Premi Nacional de Comerç Interior alPetit Comerç (Madrid, 1999)

� Reconeixement especial de la Cambra de Comerç de Barcelona, Delegació alVallès Oriental, en les XIII Jornades de la Cambra 2001

� Premi Pimes a la millor iniciativa comercial 2002, atorgat per Pimec-Sefes (maig2002)

� Premi a la innovació empresarial, atorgat per l’Ajuntament de Granollers (maig 2003).

Gran Centre també ha despertat l’interès de moltes associacions de comerciantsd’arreu de Catalunya, d’Espanya (Màlaga, Almeria, Vigo, Sant Sebastià, etc.) i d’Europa(representants de la ciutat de Molfeta, a Itàlia, i Faro, a Portugal), que han estatbenvingudes a conèixer el funcionament de Gran Centre Granollers. Fins i totinvestigadors de la Manchester Metropolitan University (Regne Unit) han elaborat unestudi de la relació particular entre ciutat i comerç que ha desenvolupat l’AssociacióGran Centre Granollers. Aquest ampli reconeixement de l’Associació ha contribuït aprojectar la imatge de Granollers fora del municipi.

La recuperació del riu Congost

L’any 1998, el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs celebrava el desèaniversari. L’objectiu des del seu inici va ser aconseguir la recuperació dels rius i rieresde la conca, entenent els rius com una unitat d’aigua, llera i espai de ribera. La tascaera difícil, ja que la conca del riu Besòs era una de les més contaminades d’Europa. Peraixò els ajuntaments de la conca van constituir el Consorci. Les línies de treball dutesa terme pel Consorci han estat: la gestió de les infraestructures públiques desanejament, abastant el control d’abocaments i l’operació i el manteniment de lesestacions depuradores d’aigües residuals, entre d’altres; la restauració i la milloraambiental dels espais de ribera, i l’educació ambiental.

Dins d’aquest projecte global s’hi inclou la millora del riu Congost i, en particular, eltram del seu pas per Granollers. Les actuacions al riu Congost a Granollers han estatdestinades principalment a recuperar el valor paisatgístic i integrar el riu i el seu entorn,i garantir la capacitat de desguàs en les riuades. Tant el 1962 com el 1994 es van patirinundacions molt importants, que ara es volen evitar. Precisament les pluges del 1994van endur-se riu avall les millores que s’acabaven de dur a terme als laterals del riu, queconsistien en la creació d’un passeig de sauló per a vianants i la sembra de sis varietatsd’herbes autòctones adequades a l’ecosistema del lloc. A partir d’aleshores, s’harenunciat a la idea de crear un passeig a les vores immediates del riu, però s’hacontinuat el projecte de millora del riu en tots els altres vessants. La recuperació de lavida aquàtica és un element clar i il·lustratiu dels bons resultats que s’han aconseguita tota la conca i, en particular, al riu Congost a Granollers.

Aquest esforç per recuperar la vida al riu Congost ha estat també mereixedor depremis, com el que va rebre l’Ajuntament de Granollers per la bona gestió dels recursoshídrics no potables de la Diputació de Barcelona a la millor iniciativa local per a l’estalvi

122


DE LA COMARCA DEL


de l’aigua 2004. A més d’utilitzar aigües residuals per a la neteja de carrers i el rec deparcs urbans, es va crear un aiguamoll al costat del riu Congost, amb constantmoviment d’aigua, la flora del qual s’encarrega de millorar la qualitat de l’aigua, la qualcosa permet la vida animal. Aquest aiguamoll funciona com a porta d’entrada depeixos, amfibis, ocells migratoris i llúdrigues al riu Congost.

El reconeixement a la feina feta al riu Congost arriba també a l’àmbit internacional. Al’octubre de 2005, membres de l’associació d’alcaldes de grans municipis del Japó vanvisitar la ciutat de Granollers, interessats especialment a aprendre com fer compatiblel’activitat industrial i la regeneració urbana i d’espais naturals.

Conclusions

Els últims anys la ciutat de Granollers ha sofert una transformació que ha tingut ressòfora de la ciutat, tant a escala autonòmica com internacional. Amb el Pla estratègic dela ciutat es va materialitzar l’empenta que tots els agents involucrats en la ciutat vanengegar per millorar la qualitat de vida del ciutadà. S’han dut a terme grans projectes,com la remodelació del centre històric, que encara avui està en procés d’execució, i larecuperació del riu Congost. Ara és possible gaudir d’una passejada pel centre deGranollers, ja sigui amb nens, amics o gent gran, sense entrebancs arquitectònics, nipatiment per la circulació de vehicles, tot plegat amenitzat amb les activitats queorganitza l’Associació Gran Centre. I ara és possible parar-se a contemplar el cabal delriu Congost i els animals que hi viuen, sense les molèsties de males olors, ni vistesd’escuma contaminant. En aquesta nota s’ha volgut donar una visió general, en capcas exhaustiva, d’aquesta transformació de Granollers els últims anys.

Montserrat Vilalta BufíProfessora de la Universitat de Barcelona

Comerç i territori

Comerç i territori són dos conceptes que sovint van interrelacionats. De fet, la funcióque desenvolupa el comerç depèn del territori en el qual s’ubica, de la sevaconfiguració, de les necessitats de compra de la població resident, o del mix comercialde la seva oferta. Es tracta de tot un conjunt d’elements que determinen el productecomercial que ofereix un determinat espai (carrer, barri o municipi) i, per tant, això és elque configura i, a la vegada, condiciona les accions de promoció i ordenació que esvulguin dur a terme.

Aquest fet també ha quedat clarament reflectit en la normativa vigent. En aquest sentit,un dels instruments que s’ha emprat per resoldre la necessitat de donar solucions a lesconseqüències que es deriven d’aquesta interrelació entre comerç i territori, ha estattota la normativa de regulació i ordenació del creixement de la superfície comercial, per tal d’evitar desequilibris, desertització dels centres comercials urbans o la sevasaturació.

123


AL TERRITORI

Aquest darrer aspecte ha generat la necessitat, no sols de tenir una llei d’equipamentscomercials, sinó també de disposar d’una valoració i anàlisi objectiva de com estàimplantat el comerç en el nostre territori, és a dir, de tenir instruments de planificacióurbanística que tinguin en compte, d’una banda, la possibilitat de creixement comercialdel territori a partir de la interrelació entre l’oferta comercialitzable disponible amb ladespesa comercialitzable (Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC) i,de l’altra, oferint als ajuntaments els instruments perquè puguin definir quin és el modelcomercial que volen per a les seves ciutats, mitjançant els plans d’orientació delsequipaments comercials (POEC).

Pel que fa al Vallès Oriental, quan s’analitzen aquests instruments es pot comprovarquins han estat els objectius que s’ha volgut aconseguir des de l’òrbita municipal. Defet, la finalitat d’aquests programes és permetre als ajuntaments d’«adaptarprogressivament els equipaments comercials de les poblacions respectives a lesnecessitats de consum i compra dels consumidors», en definitiva, definir quin és elmodel comercial que es vol per a cada municipi.

En aquest sentit, caldria destacar el resultat de les informacions que es deriven delsPOEC duts a terme fins al moment a la comarca, així com les indicacions del Platerritorial general de Catalunya, quan estableix que els sistemes de reequilibrimetropolità es basen sobre polaritats ja existents al territori, com són les anomenadesciutats intermèdies (Mataró, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Sant Celoni i Martorell) i queactuen com a centres dels seus sistemes urbans i àrees d’influència.

Al Vallès Oriental es consoliden tres sistemes urbans principals:

� El sistema de Granollers, clarament delimitat pel seu continu urbà, format perla seva ciutat central més Canovelles, la Roca del Vallès, les Franqueses delVallès, que organitzen també els municipis més petits del seu voltant (Lliçà deVall, Lliçà de Munt, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla del Vallès, entred’altres).

� El sistema de Mollet, que organitza el territori al seu voltant, format perMontmeló, Parets del Vallès, Montornès, Sant Fost de Campsentelles, etc.

� El sistema de Sant Celoni, que articula el territori del Baix Montseny,estructurat al voltant mateix de Sant Celoni, a més dels municipis de SantaMaria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor,Sant Antoni de Vilamajor, etc.

A banda d’altres POEC, com els de les Franqueses del Vallès o Sant Celoni, cal fer unaespecial referència, pel seu valor estratègic en el context de la comarca, als POEC deGranollers i Mollet del Vallès.

POEC de Granollers (2004)

En el POEC de Granollers es consolida la ciutat com a centre d’atracció comercial i delleure a escala comarcal, i s’assenyala la dependència reduïda del centre barceloní adiferència de la resta de comarques limítrofes del Barcelonès. Granollers té una ofertaequilibrada sectorialment, que permet de satisfer, amb estàndards sovint superiors als

124


DE LA COMARCA DEL


mitjans, les necessitats de la mateixa població, així com les de l’entorn més immediat.De fet, Granollers es considera capçalera d’una de les subàrees comercials de l’àmbitmetropolità (Anuari econòmic de la Caixa), i és el centre de gravitació comercial de 37municipis del seu entorn situats a una distància inferior als 57 km, i aglutina un mercatpotencial local d’unes 200.000 persones.

La dotació comercial a Granollers en termes de superfície de venda per cada 1.000habitants és un 37 % superior a la mitjana de Catalunya, però aquesta major dotacióno es dóna per igual en tots els sectors, i en el comerç de consum alimentari i comerçmixt les dotacions estan lleugerament per sota dels valors de referència.

A partir d’una configuració comercial amb una elevada centralitat comercial, amb uncomerç de trama urbana que es concentra en el 37 % en la part més cèntrica del teixiturbà granollerí, a banda del mercat municipal de Sant Carles que també esdevé unapolaritat destacable per la seva ubicació en ple centre comercial de la ciutat; el modelque es dedueix d’aquest POEC estableix unes línies d’actuació que perseveren enaquest model comercial que ja té, per la seva configuració, Granollers, i per mantenirl‘equilibri existent, que permet tan sols la possibilitat d’obertura de nous establimentsen l’àmbit de la mitjana superfície alimentària (menys de 700 m2).

POEC de Mollet del Vallès (2000)

El POEC de Mollet del Vallès (2000) té una vessant estratègica molt marcada, entred’altres coses, pels canvis en la configuració del territori dels darrers anys, així com perla nova orientació de les activitats econòmiques que es desenvolupen al municipi. Desde les primeres actuacions municipals en matèria comercial, a Mollet del Vallès es vananar succeint canvis estructurals importants. En aquest sentit, un dels elementsdeterminants és i ha estat l’evolució demogràfica tant de Mollet com de la seva rodalia,i és en bona part aquesta dinàmica demogràfica la que explica els hàbits i elscomportaments de compra dels consumidors. D’altra banda, cal tenir present laterciarització generalitzada de les activitats econòmiques a la ciutat, amb unaimportància creixent del sector comercial i dels serveis personals.

Mollet del Vallès, amb una població l’any 2005 de 51.218 habitants, és una ciutat queha anat creixent els darrers anys, en bona part gràcies a la construcció de noves àreesresidencials. És una ciutat jove que actua de pol d’atracció dels municipis veïns queformen el territori identificat com a Baix Vallès, i que agrupa una població aproximadade 120.000 habitants.

El POEC de Mollet del Vallès donava resposta a aquests creixements demogràfics, alsorgiment de nous barris residencials, amb necessitat d’equipament comercial; peròsobretot ajudava a respondre a un fet constatable com era l’augment de la mobilitatpersonal i la consolidació de noves ofertes comercials al conjunt de l’entorn de la ciutatde Barcelona i a la mateixa comarca, que havien provocat el manteniment d’un nivellimportant d’evasió de despesa comercialitzable. També dóna resposta als objectiuscentrals que es recollien en el seu Pla estratègic del 1994, on s’establia la voluntat de«[…] fer de Mollet una ciutat socialment integradora i integrada en el medi natural, quevertebri el Baix Vallès, que contribueixi al desenvolupament i a la modernització

125


AL TERRITORI

econòmica, social, cultural i humana del conjunt de l’àrea; […] i configurar Mollet coma nova centralitat comarcal és el millor escenari per al futur de la ciutat».

Per tant, les actuacions que es recollien i que s’han anat materialitzant demostren unavessant molt estratègica per dissenyar el desenvolupament futur del municipi, sobretotper tirar endavant actuacions que potenciïn i consolidin el paper de Mollet com a centrecomercial, no tan sols que servissin per augmentar-ne l’atractivitat, sinó que tambécomportessin una millora de l’equipament al servei dels residents i que desincentivessinels desplaçaments per comprar en altres ciutats.

Servei de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona

Oferta turística

Ben a prop de Barcelona i ple d’indrets per descobrir s’estén el territori vallesà. Lesformes suaus de la seva plana li donen una aparença tranquil·la, però a mesura que enshi endinsem, veiem com aquesta plana s’enfila per muntanyes i cingleres i ofereix unpaisatge únic, una gastronomia de qualitat i unes tradicions pròpies, que lluiten perressorgir un altre cop de les èpoques passades.

Des del principi del segle XX, l’economia agrària que nodria la població es basava enproductes com el lli, el cànem, la llana, o en activitats com els assaonadors, els molinsde farina, els pous de glaç, les carboneres o els forns de pega. Aquestes activitats es van anar substituint gradualment per fàbriques, enllumenat públic, construccionsmodernistes, balnearis i noves vies de comunicació que van portar nous fluxos depoblació de Barcelona i d’altres punts d’Espanya. Poc a poc es va anar teixint un nouesquema social que va explotar a l’època franquista, on el progrés va arribar a cotesdesmesurades acompanyat d’un fort creixement demogràfic i urbanístic que, permanca de planificació, va anar desdibuixant el paisatge de la comarca.

L’aglomeració urbanística es concentra amb més insistència a la zona sud de la comarca,la més propera a Barcelona. Ara bé, cap al nord, queda encara un ampli i extens territoriper gaudir de la natura i de la vida, tant en paratges naturals protegits que conviden aldescans i al gaudi, com en poblacions dinàmiques i riques en patrimoni cultural. La fortatendència dels seus habitants per recuperar la seva identitat i les seves tradicions i perconservar el que encara en queda, fa que el territori es vagi tornant cada cop més amablei d’aquesta manera més mereixedor de dedicar uns dies a la seva descoberta.

Natura a prop de Barcelona

El Vallès sempre ha servit d’escapatòria pels qui s’han sentit aclaparats pel ritmefrenètic de la ciutat. Aquesta no és una comarca amb grans monuments o altíssimscims, però té el toc casolà i acollidor d’un lloc sense pretensions que es mostra obert.Al nord hi tenim el Parc Natural del Montseny, que llinda amb les comarques de la Selvai Osona. El seu punt més alt, el Turó de l’Home, es troba a 1.689 m d’alçada i, en

126


DE LA COMARCA DEL


èpoques fredes, presideix la vall amb la seva corona emblanquinada per la neu. Cap al’est, un altre parc natural, el del Corredor-Montnegre, i al sud-est, els de la SerraladaLitoral i la Serralada de Marina. Tots tres formen una frontera natural amb la comarcadel Maresme, que s’obre al mar.

Aquestes reserves naturals contenen camins i caminets que ens permeten de gaudir dellargues passejades entre el fullatge, i per als més intrèpids, de fortes pujades i paretsper escalar. El turisme actiu és protagonista avui i el patrimoni natural del Vallès permetel senderisme, la bicicleta i el cavall: fer els cims del Matagalls o les Agudes, arribar aSant Martí de Montnegre des de Vallgorguina, la ruta prehistòrica de la Roca fins aCèllecs, qualsevol de les rutes que surten des del Turó del Tagamanent, són magnífiquesopcions per passar un dia. El Parc Etnològic de la Calma, també a Tagamanent, potcompletar la nostra activitat, amb una visita a la masia Bellver i la Casa Museu Agustí.Aquests espais ens ofereixen la possibilitat de combinar la caminada amb unapinzellada d’història local i un bon dinar de productes locals. I si volem ens podemengrescar a fer algun curs d’orientació per la muntanya o descobrir de la mà d’un guiaexpert les orquídies del Montseny.

Sense cap mena de dubte, un entorn natural com aquest ens convida a allotjar-nos enuna casa rural que ens ofereixi la comoditat d’una llar per passar els capvespres enbona companyia. Tant si triem l’opció de l’agroturisme, amb la qual conviurem en elmateix espai que els habitants de la masia, com si preferim llogar una casa sencera pera nosaltres, la llum de l’albada al matí, farà que l’experiència hagi estat més enriquidora.A més a més, el tracte personalitzat i atent dels habitants de les cases ens ajudarà aapropar-nos al territori i a preguntar-nos si pot ser possible que tinguem tota aquestariquesa tant a prop de Barcelona.

Si dirigim el nostre rumb cap al nord-oest, la comarca ens ofereix el PEIN (Pla d’espaisd’interès natural) dels cingles de Bertí, amb el seu ja conegut monestir de Sant Miqueldel Fai, prop dels pobles de Bigues i Riells i Sant Feliu de Codines. A Castellcir, gairebéfent frontera amb Osona, ens podrem perdre per la fageda de la Sauva Negra, o fer laruta dels pous de glaç a Castellterçol, vila natal de Prat de la Riba, en la qual podremvisitar la casa museu on va néixer.

A Sant Miquel del Fai podem arribar, a peu, des del poble de Riells fent una caminadetad’una hora o, amb cotxe, des del poble de Sant Feliu de Codines. Tant se val com s’hiarribi, el que és important és arribar-hi sense presses per poder passar una bonaestona descobrint grutes, saltants d’aigua i ermites excavades a la roca. Per als menutsés perfecte per córrer sense por de cotxes i per jugar a la seva zona d’esbarjo igronxadors. Per als adults, res millor que observar la grandiositat del paisatge fixant lavista en les cingleres que l’envolten. Fent això, potser tenim sort i podem divisar unexemplar d’àguila de cua barrada, una espècie protegida de la qual només n’hi haaquesta parella que viu al turó de les Onze Hores, un turó ben proper a Sant Miquel.

La plana i els seus racons

Cal dir que pintors com Joan Abelló han fet del paisatge del Vallès Oriental la seva fontd’inspiració, com ho va fer Dalí amb Port Lligat o Paul Gauguin amb el paradisíac Haití.

127


AL TERRITORI

Ho podem comprovar visitant el Museu Abelló a Mollet del Vallès, una de les poblacionsde la zona sud del Vallès Oriental que més va sofrir la industrialització i que lluita dia adia per conservar els seus espais naturals i la seva identitat. Mollet és una vila activaque organitza nombrosos actes culturals i on trobem el miracle de Gallecs, un espairural que ha pogut sobreviure a l’especulació i que encara conserva camps, boscos imasies, connectats tots per una xarxa de senders que permeten de fer-ne ladescoberta a peu o amb bicicleta.

Al mig de Gallecs hi trobarem l’ermita romànica de Santa Maria de Gallecs, un bonexemple del llegat romànic vallesà, recentment restaurada. Des d’aquest punt es potarribar fins als aiguamolls de Can Benito tot passejant. Aquí trobareu també unaagrobotiga, la primera botiga de productes ecològics de la comarca que gestionen elsmateixos pagesos de la zona.

Parada i fonda

No han estat només pintors els que s’han enamorat d’aquesta terra sinó que escriptorscom Núria Albó ens la descriuen poèticament com una comarca que té forma d’un coramb les ales esteses, o com Josep Pla, que ens parla de la gran simfonia domèsticaque llueixen els seus mercats setmanals, sobretot el dels dijous a Granollers.

El ritual del mercat dels dijous a Granollers és anar a fer un esmorzar de forquilla iganivet a la Fonda Europa, l’establiment de restauració més emblemàtic de la ciutat. LaFonda acull aquesta festa sociogastronòmica des de fa més de 50 anys, quan elspagesos que arribaven de matinada a la ciutat per vendre els seus productes al mercat,s’entaulaven a la fonda per esmorzar. Són esmorzars a base de cap i pota ambsamfaina, d’arròs Parellada o de costelles de xai, que es reguen amb bon vi i queesdevenen l’àpat principal de la jornada i una bona manera de relacionar-se amb altrespagesos i marxants. Actualment, la Fonda Europa continua sent un referent els dies demercat i en el mateix brogit del local es respira encara aquesta aroma de tradició.

La cultura de l’aigua termal

És clar que la gastronomia i l’alimentació són bàsics per contribuir a tenir una salut deferro, però el Vallès ofereix també a tots els que tinguem ganes de descansar i relaxar-nos una font natural de salut i vitalitat diferent: l’aigua termal. Al Vallès, a les poblacionsde Caldes de Montbui i la Garriga, s’hi concentren el 50 % dels balnearis de la provínciade Barcelona. Aquestes poblacions, gràcies a aquest bé natural, han esdevingut al llargdel temps unes de les més dinàmiques de la comarca pel que fa al turisme, i hocontinuen sent. Totes dues poblacions han sabut aprofitar l’aigua termal des de l’èpocaromana, on els tractaments per aprofitar els efectes curatius d’aquesta aigua ja es feienservir.

A Caldes de Montbui trobem el Balneari Broquetes, el Vila de Caldes i el TermesVictòria, tots tres situats al centre històric de la població i amb una oferta molt completade tractaments termals. A tocar d’aquests, al mig de la plaça del Lleó, hi trobem lesrestes de les termes romanes que encara avui es poden visitar, el Museu Thermalia i la

128


DE LA COMARCA DEL


popular Font del Lleó, des d’on l’aigua brolla a 74 ºC les 24 hores del dia i quesimbolitza la ciutat.

El Museu Thermalia ens proposa un circuit inspirat en l’experiència de l’aigua termal iens presenta el patrimoni i la historia de la Vila de Caldes. A part hi trobem tambél’exposició d’escultures de l’artista local Manolo Hugué juntament amb les obres quePicasso li va regalar per l’amistat que els unia.

A la Garriga, els balnearis Termes la Garriga i el Gran Balneari Blancafort ofereixen elsmés avançats tractaments en un entorn molt acollidor a les faldes del turó deTagamanent. El passeig ple de torres d’estiueig de principi del segle passat i el centredinàmic i modern configuren un dels municipis més agradables de la comarca.

Modernisme

Val la pena, un cop a la Garriga, aprofundir en el seu llegat modernista, que ens repamb l’obra més representativa de l’arquitecte Manel Joaquim Raspall, un dels pionersdel modernisme arquitectònic català. Des d’aquesta població, i per què no com acomplement cultural de la nostra estada en un dels seus balnearis, podem començarla Ruta Raspall per la comarca. Aquesta ruta ens durà a través de l’obra d’aquestprestigiós arquitecte per les poblacions de la Garriga, Cardedeu, Granollers i l’Ametllai el Figaró. A la Garriga, però, a l’illa Raspall, s’hi concentra el millor de la seva obra.Encapçala el passeig d’aquesta població, vestit de cases a banda i banda, la majoriad’aquestes construïdes a l’època d’or de l’estiueig, al principi del segle XX. Va seraleshores quan entre les classes benestants de la burgesia barcelonina es va posar demoda anar a passar les llargues temporades d’estiu a la comarca per gaudir de lafrescor de la seva natura i dels efectes curatius de les seves aigües. Per anar-hi,aquestes famílies adinerades encarregaven la construcció de magnífiques mansions aarquitectes com Raspall, fet que va contribuir a la fesomia actual d’aquesta població ique ha deixat un patrimoni arquitectònic que ara es pot conèixer a través de la RutaRaspall, que surt el darrer diumenge de cada mes des de Cardedeu.

La màgia del motor i la passió per les compres

Com a contrapunt a tanta placidesa, i prop de les zones més urbanes com pot serGranollers, Montmeló i Parets, podem experimentar les emocions fortes que ens ofereixl’espectacle del Circuit de Catalunya. Aquesta instal·lació, oberta l’any 1991, és plenad’activitat tot l’any. Cada cap de setmana hi trobem competicions de diferents nivells, peròels mesos de maig i juny arriben les proves més esperades: el Gran Premi de Fórmula 1 iel Gran Premi de Motociclisme, on es congrega l’elit dels esports de motor. Durantaquests caps de setmana la comarca queda envaïda d’aficionats que esperen veure elsseus ídols en plena efervescència durant els entrenaments previs i durant la carrera.

Per als amants de les compres a bon preu, una visita a la Roca Village farà les delíciesdels compradors més exigents. En aquesta ciutat de les botigues es poden trobarveritables oportunitats, a preus molt raonables, de les marques més conegudes iprestigioses del mercat. Per anar a comprar, també és molt aconsellable passejar pel

129


AL TERRITORI

centre de viles com Granollers, Sant Celoni o Mollet, amb un comerç que cada cop estàmés a l’alça i on es poden trobar botigues diferents de les botigues de les gransmarques i cadenes.

Laura GrauTècnica de turisme del Consorci de Turisme del Vallès Oriental

El futur dels serveis a la comarca

El sector serveis inclou activitats força diferents. D’una banda, hi ha una sèrie deserveis de coneixement baix o tradicionals, adreçats principalment a cobrir lesnecessitats de les persones i en els quals la proximitat té un pes important pel que faal seu consum. De l’altra, hi ha els serveis basats en el coneixement o avançats, on la proximitat ja no té un pes tan important, i on adquireix una gran importància lageneració de coneixement i la innovació. Aquest últim tipus de serveis és el quepresenta, en general, un dinamisme més elevat i més capacitat de creació d’ocupació.

Al Vallès Oriental, el sector terciari es caracteritza pel predomini de les empreses deserveis de coneixement baix. D’acord amb les dades de l’any 2005, el sector serveisagrupava 8.092 empreses, de les quals només el 23,3 % corresponien a serveis deconeixement alt. Si s’analitza per nombre d’assalariats, en el mateix període lespersones ocupades en aquest tipus de serveis eren el 27,2 % dels treballadors delsector. Entre aquest tipus d’empreses destaquen, pel nombre d’assalariats, lesdedicades a les activitats sanitàries i de serveis socials. Si s’analitza per nombred’establiments, destaquen les relacionades amb activitats jurídiques i de comptabilitati les immobiliàries. Es pot dir que, dins del sector, s’evidencien unes mancancesespecials pel que fa al sector terciari més avançat i de contingut més tecnològic.

Pel que fa a les empreses de serveis de coneixement baix, destaquen, tant pel nombred’empreses com d’assalariats, les activitats comercials, especialment les de comerç al detall en establiments especialitzats. Per nombre d’assalariats també destaquenl’Administració pública i els transports.

El sector terciari del Vallès Oriental i, més concretament, el de coneixement alt, ha de superar dos obstacles importants. En primer lloc, el dèficit en la formació delstreballadors i, en segon lloc, la poca inversió dedicada a l’R+D, a més de la proximitata Barcelona. D’altra banda, les inversions estrangeres dirigides al sector serveis hantingut com a destinació principal la ciutat de Barcelona, especialment pel que fa a laintermediació financera, les assegurances, l’hoteleria, l’educació, la sanitat o lestelecomunicacions.

No obstant això, el Vallès Oriental disposa d’algunes fortaleses i punts forts que obrenuna porta al desenvolupament d’aquest tipus de serveis. Per exemple, la presènciad’un teixit industrial encara important a la comarca, i l’increment de la importància de les activitats industrials més avançades tecnològicament, poden representar unincrement de la demanda d’alguns serveis, sobretot de tipus tecnològic. Des del puntde vista del sector serveis en conjunt, la comarca disposa d’alguns punts d’atracció

130


DE LA COMARCA DEL


turística i comercial (alguns nuclis en què destaca l’activitat comercial, el Circuit deMontmeló, o la potenciació de la gastronomia i dels espais naturals) que podenpermetre’n un dinamisme més elevat. També el creixement demogràfic que viu lacomarca i la relativa joventut de la seva població comporten un augment de la demandade serveis relacionats amb el lleure i la formació.

Amb vista al futur, s’evidencia cada cop més un augment de la terciarització del’economia comarcal, tot i que a un ritme més lent que al conjunt metropolità o català.Juntament amb el sector de la construcció, el millor comportament del sector serveises pot vincular també al fet que no presenta un grau de dependència tan gran delcontext internacional com el sector industrial. No obstant això, el sector terciari delVallès Oriental ha de superar, entre d’altres, els obstacles de la formació i de la inversióen R+D per donar una millor resposta a les necessitats de la indústria del territori i peraconseguir una competitivitat més elevada.

Mercè Llorente i GutiérrezTècnica de l’Observatori de l’Activitat Econòmicai el Mercat Laboral del Vallès Oriental

Grup HD Covalco, SA

El grup HD Covalco engloba un conjunt d’empreses de propietat familiar dedicades ala distribució majorista de productes d’alimentació i de la llar (com ara productes deneteja o perfumeria, però en cap cas producte fresc), que operen sota la conegudamarca CoAliment, entre d’altres. L’origen de Covalco arrenca en un establiment decomerç al detall d’una família, els Saperas, de Granollers, que venia del poble tarragoníde la Juncosa de Montmell. L’activitat majorista es va iniciar als anys quaranta, per béque no va ser fins als cinquanta que es va configurar com una estructura empresarialmajorista d’àmbit local i de la província de Barcelona. El negoci va créixer a poc a poc,però de manera sostinguda, fins a arribar a la situació actual. El grup d’empreses queformen Covalco està regentat per la segona i tercera generació de la família Saperas, ila gestió està en mans de professionals externs.

L’any 2005 HD Covalco va facturar 318 MEUR, 2,2 vegades el que va facturar l’any2000, i té una plantilla que oscil·la, segons les temporades, entre 850 i 1.000 persones,100 de les quals són comercials. L’estructura empresarial està formada per vuitsocietats: CoAliment Granollers, CoAliment Penedès, BonMerkat, Digasa (Euskadi),CoAliment Aragó, CoAliment València, CoAliment Andalusia i Curiel y Díaz (Castella - laManxa, Extremadura i Madrid). En total disposa de set plataformes de distribució i 63autoserveis a l’engròs (cash & carry), que ocupen 136.000 m2 de sostre. Totes lessocietats del grup estan equipades amb les últimes tecnologies pròpies de ladistribució i de la logística, com ara radiofreqüència instal·lada a tots els magatzems,EDI (intercanvi electrònic de dades), que permet de fer factures telemàtiques i firmeselectròniques, o el control d’estocs als establiments franquiciats. D’altra banda, l’any2006 el grup HD Covalco ha comprat el grup 7 Alimentación 7, que té botigues pròpiesi en règim de franquícia a Aragó, Navarra, La Rioja, Sòria i Guadalajara.

131


AL TERRITORI

Les dues línies bàsiques d’activitat de distribució són la del comerç de proximitat i lad’hoteleria. En la primera, HD Covalco té prop de 3.800 clients, és a dir, establimentscomercials que operen sota alguna de les fórmules de col·laboració que té establertes:franquícia (sigui exclusiva, sigui integrada, que sumen la xifra de 1.400 punts de venda)i clients independents. Les marques amb les quals opera Covalco en aquest àmbit són,a més a més de CoAliment, Spar, Compra Descuento i Bona Compra. El grup no operaamb clients esporàdics.

Pel que fa a l’hoteleria, l’activitat consisteix en autoserveis a l’engròs especialitzats pera restauració, hoteleria pròpiament, cafeteries i comunitats (col·legis i hospitals,bàsicament). L’estructura de distribució consisteix en 63 punts de venda (cash) d’unasuperfície mitjana de 1.700 m2. Les marques sota les quals opera el grup en aquestàmbit són BonMerkat, Comerco i Enaco.

Covalco ven productes de tot tipus de marques i proveïdors que es poden trobar en unsupermercat, i també ven amb marca pròpia alguns productes seleccionats, tantd’alimentació com de la llar. Aquesta línia de productes, que estan en fase decreixement, signifiquen actualment el 20 % de les vendes. El servei del gènere als seusclients es fa en 24, o com a màxim 48 hores. En el negoci de l’hoteleria el lliurament espot fer en 12 hores.

L’estratègia de creixement d’HD Covalco descansa en l’adquisició d’empreses dedistribució locals i regionals, o bé en la presa de participacions majoritàries quen’assegurin el control. Així l’empresa ha anat adquirint volum, i com a resultat també haadquirit capacitat negociadora per efectuar les compres davant dels proveïdors, fet queli permet de ser un subministrador molt competitiu del comerç de proximitat i del’hoteleria. Aquesta estratègia es complementa amb una concepció del negoci pròpiad’una empresa de logística que posa l’èmfasi en el servei al client.

L’organització té una estructura centralitzada i unitats de negoci descentralitzades. A lacentral, ubicada a Granollers, l’empresa gestiona l’activitat comercial, l’administració,les finances, la tresoreria, els sistemes d’informació i els recursos humans, a mésd’establir l’estratègia i les polítiques que cal seguir. L’empresa compra allà on obtéels millors productes als millors preus. Tot i això, la seva configuració territorialmentdispersa fa que, tant en personal com en serveis de manteniment i la resta de compresoperatives de proximitat, s’abasteixi localment. A més a més, HD Covalco és proactivaamb la societat civil i col·labora amb iniciatives del seu entorn, com, per exemple, aGranollers amb el teatre, l’handbol i l’Òmnium Cultural, entre d’altres.

132


DE LA COMARCA DEL


Síntesi

Els serveis representen el 49,9 % del PIB del Vallès Oriental, molt per sota del63,9 % del conjunt de Catalunya, però mostren un potencial de creixement moltelevat, ja que els darrers anys ha anat augmentant molt considerablement laseva aportació a la producció comarcal.

Els ocupats del sector del comerç i reparació han representat l’any 2005 el 21 %de les persones afiliades a la Seguretat Social al Vallès Oriental, lleugerament persobre del 20,2 % del conjunt de Catalunya. Granollers, per la seva tradiciócomercial, Mollet del Vallès i Sant Celoni actuen com a mercat principal de les seves àrees d’influència. Els municipis més petits de la comarca tenen unnombre d’activitats comercials escàs, fet que dificulta l’accés d’una bona partde la població al comerç de proximitat. En l’àmbit comercial cal destacar elcentre comercial de la Roca del Vallès, que atrau un gran nombre de visitantsdurant tot l’any, provinents de la resta de comarques catalanes, especialment del’entorn metropolità de Barcelona.

L’escassa tradició turística de la comarca provoca que actualment el sectorestigui molt poc desenvolupat. Això no obstant, el turisme és una de lesactivitats econòmiques amb més bones perspectives de futur al Vallès Oriental,atès que s’estan impulsant, i fins i tot en alguns casos consolidant, ofertes moltatractives per atraure visitants. És evident que el sector turístic de la comarca nos’ha d’orientar cap a una oferta de temporada, sinó que s’hauria de parlar d’unturisme amb vocació de mantenir una activitat més o menys regular de caràcterpermanent. Per aconseguir-ho es disposa de l’ampli patrimoni cultural i naturalde la comarca, en especial el Parc Natural del Montseny, la rica i variada ofertade balnearis, l’atractiu d’algunes ciutats com Granollers, les rutes modernistesorganitzades per diferents municipis de la comarca o les activitats dutes a termeal Circuit de Montmeló.

Els darrers anys a la comarca s’han desenvolupat considerablement els serveisprestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores en tecnologia iinnovació, etc.) i els serveis adreçats a les persones (salut, llars d’infants,centres geriàtrics, etc.). L’activitat logística es configura també com un delspunts forts de la comarca, pel seu posicionament en l’entorn metropolità i larelativa disponibilitat de sòl a preus més reduïts que a la majoria de lescomarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona. Aquestes activitats,conjuntament amb el turisme, seran les que els propers anys permetran de crearmés llocs de treball a la comarca.

Els darrers anys en l’estructura productiva del Vallès Oriental hi ha hagut, com s’haposat de manifest en els capítols anteriors, canvis significatius. Els factors que podenexplicar aquesta transformació són molt diversos i tenen molt a veure amb la capacitatde la comarca d’atraure noves activitats econòmiques o d’ampliar i transformar lesexistents. En aquest capítol s’analitzen cinc factors que han contribuït a determinar lalocalització de l’activitat i l’ocupació a la comarca durant els últims anys, i que en podencondicionar les perspectives futures: l’especialització i la diversificació del teixitproductiu; la disponibilitat de sòl industrial; la dotació d’infraestructures; la disponibilitatde mà d’obra qualificada i capital humà, i la xarxa institucional de promoció econòmicai suport empresarial.

4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu

El primer factor que s’analitza són els avantatges competitius associats amb elsprocessos d’especialització i de diversificació de les activitats productives al territori.Els estudis sobre la localització de l’activitat econòmica consideren que els teixitsproductius ubicats en un territori poden obtenir avantatges de localització per la via de l’especialització o, de manera alternativa, de la diversificació d’activitats.L’especialització, per exemple, afavoreix les economies d’escala, les sinergies entreempreses localitzades en un mateix territori i la difusió dels avenços tècnics.

L’evolució de l’especialització productiva al Vallès Oriental amb relació a Catalunyamostra que del 2000 al 2005 el teixit productiu de la comarca no s’ha diversificatexcessivament. Al quadre 4.1.1.1 es posa de manifest que l’any 2000 el Vallès Orientalpresentava una especialització productiva més elevada que el conjunt de Catalunya entotes les branques industrials, amb l’excepció de les activitats extractives, energia iaigua, de l’alimentació, begudes i tabac, i de la construcció. En canvi, pel que fa alsector serveis, el pes de totes les activitats que s’hi inclouen han tingut un pes inferiora la comarca que al conjunt de Catalunya.

L’any 2005, el Vallès Oriental ha continuat presentant una especialització productiva enels mateixos sectors que cinc anys abans i ha passat a tenir una major especialitzacióen dues activitats econòmiques que l’any 2000 tenien menys presència en l’economiacomarcal que en la catalana: l’alimentació, begudes i tabac, i el comerç i la reparació.En aquest període de temps ha augmentat l’especialització de la comarca en el conjuntde la indústria i dels serveis, mentre que ha disminuït en la construcció. En la indústria,com s’ha posat de manifest en el capítol 2.3., aquest augment de l’especialització dela comarca ha tingut lloc com a conseqüència del fet que la destrucció de llocs detreball industrials ha estat inferior que al conjunt de Catalunya, mentre que en elsserveis la situació és diametralment oposada, atès que l’augment de l’especialitzacióha estat provocada per un augment dels afiliats a la Seguretat Social al Vallès Orientalclarament superior a l’assolit en el conjunt de Catalunya. Pel que fa a la construcció, lapèrdua d’especialització s’explica pel fet que el nombre d’afiliats, per bé que s’haincrementat molt notablement, ha crescut una mica menys que al Principat.

4. Factors determinants de la localització de l’activitat �

133

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

1 Per elaborar els quadres 4.1.1. i 4.1.2. s’ha considerat la suma del nombre d’afiliats al règim general i al règim especiald’autònoms de la Seguretat Social els anys 2000 i 2005. No s’ha inclòs en l’anàlisi l’agricultura, atès que no es disposa delnombre d’afiliats al règim especial agrari. Això no obstant, les dades de producció presentades en el capítol 2. posen demanifest que el pes del sector primari a la comarca és molt reduït, i que els darrers 15 anys ha disminuït tant a la comarca comal conjunt de Catalunya.

Quan s’analitza l’especialització productiva del Vallès Oriental de l’any 2005, crida l’atenciól’especialització escassa de la comarca en la sanitat, l’educació, les administracionspúbliques i, especialment, les activitats empresarials incloses en el sector serveis (els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera,les assegurances i les activitats immobiliàries). En canvi, la comarca presenta unaespecialització molt elevada en algunes branques industrials com la química, el cautxúi plàstic, la metal·lúrgia i productes metàl·lics, els minerals no metàl·lics, l’equipamentelèctric, electrònic i òptic, i la fabricació de manufactures diverses.

Un altre aspecte que permet de caracteritzar els sectors productius de la comarcaconsisteix a estudiar si el seu creixement és més o menys intens al Vallès Oriental queal conjunt de Catalunya. Així, un sector es considera competitiu al Vallès Oriental si elseu creixement és superior al del mateix sector al conjunt de Catalunya. Al quadre4.1.2. es presenten els sectors productius comarcals agrupats, en primer lloc, segonssi durant el període 2000-2005 el nombre d’assalariats del sector ha augmentat o hadisminuït i, en segon lloc, segons si el sector és competitiu o no, és a dir, si l’evolucióen aquest període ha estat millor o pitjor, en termes de creació d’ocupació, que la delsector al conjunt de Catalunya.

134


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.1.1. Evolució de l'especialització productiva al Vallès Oriental

Especialització productiva al Vallès Oriental. Any 2005

SÍ NO

Tèxtil, confecció, cuir i calçatFusta i suroPaper, edició i arts gràfiquesQuímicaCautxú i plàsticMinerals no metàl·lics

SÍMetal·lúrgia i productes metàl·licsMaquinària i equips mecànicsEquip. elèctric, electrònic i òpticFabricació material de transportFabricació manufactures diversesConstrucció

Alimentació, begudes i tabac Act. extractives, energia i aiguaComerç i reparació Hoteleria

Transports i comunicacionsAltres activitats empresarials (serveis) (*)

NOEducacióSanitatAdministracions públiquesAltres serveis (**)

Nota: El Vallès Oriental està especialitzat en un sector si el seu pes en l'estructura productiva de la comarca és superior queal conjunt de Catalunya.

(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i lesactivitats immobiliàries.



Especialització productiva alVallès Oriental. Any 2000

La classificació dels sectors productius del Vallès Oriental d’acord amb aquests doscriteris permet de concloure, en primer lloc, que del 2000 al 2005 el nombre d’afiliatsen totes les branques del sector serveis ha evolucionat positivament i, amb l’excepcióde l’hoteleria, totes les activitats terciàries, a més, han tingut un creixement del’ocupació superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. La construcció ha tingutun comportament similar al de l’hoteleria, és a dir, el nombre d’ocupats ha augmentat,però a un ritme inferior que a l’economia catalana. Pel que fa a la indústria, ja s’haesmentat que aquests anys ha perdut ocupació a la comarca, però a un ritme inferiorque a Catalunya. Tot i així, el comportament de les branques industrials presentadiferències remarcables. Així, un primer grup d’activitats han assolit un augment de l’ocupació que, a més, ha estat superior que al Principat: activitats extractives,energia i aigua; alimentació, begudes i tabac; paper, edició i arts gràfiques; química;cautxú i plàstic; minerals no metàl·lics, i metal·lúrgia i productes metàl·lics. A la resta de branques industrials ha disminuït l’afiliació a la Seguretat Social en aquestperíode de temps, tot i que en alguns casos la pèrdua d’ocupació en termespercentuals ha estat inferior que al conjunt de Catalunya (tèxtil, confecció, cuir i calçat; i maquinària i equips mecànics); mentre que en d’altres la destrucció de llocsde treball ha estat més pronunciada a la comarca (fusta i suro; equipament elèctric,electrònic i òptic; fabricació de material de transport i fabricació de manufacturesdiverses).

135



Quadre 4.1.2. Competitivitat dels sectors productius del Vallès Oriental �

Competitivitat

SÍ NO

Act. extractives, energia i aigua ConstruccióAlimentació, begudes i tabac HoteleriaPaper, edició i arts gràfiquesQuímicaCautxú i plàsticMinerals no metàl·lics

Evolució dels afiliats Metal·lúrgia i productes metàl·licsal Vallès Oriental.

PositivaComerç i reparació

Període 2000-2005 Transports i comunicacionsAltres activitats empresarials (*)EducacióSanitatAdministracions públiquesAltres serveis (**)

Tèxtil, confecció, cuir i calçat Fusta i suroMaquinària i equips mecànics Equip. elèctric, electrònic i òptic

NegativaFabricació de material de transportFabricació de manufactures diverses

Nota: Un sector és competitiu al Vallès Oriental si en el període 2000-2005 ha crescut més que en el conjunt de Catalunya.En cursiva i negreta s'han assenyalat els sectors productius en què estava especialitzat el Vallès Oriental el 2005.

*(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i lesactivitats immobiliàries.



La informació recollida al quadre 4.1.2. també permet d’analitzar simultàniament lacompetitivitat i l’especialització del Vallès Oriental en les diferents activitats productives.En concret, cal destacar que la comarca és competitiva (el nombre d’assalariats entreels anys 2000 i 2005 ha crescut més que a Catalunya) i l’any 2005 s’ha especialitzatmés que el conjunt de Catalunya en l’alimentació, begudes i tabac; el paper, edició iarts gràfiques; la química, el cautxú i plàstic; els minerals no metàl·lics; la metal·lúrgia i productes metàl·lics, i el comerç i la reparació. D’altra banda, pel que fa al tèxtil,confecció, cuir i calçat, i la maquinària i equips mecànics, l’any 2005 la comarca tambés’ha especialitzat en aquests sectors i en el període 2000-2005 s’han mostratcompetitius, però, a diferència de les activitats esmentades anteriorment, han perdutllocs de treball, per bé que menys que al Principat.

Quan es compara l’especialització productiva del Vallès Oriental amb la de la resta decomarques catalanes emprant les dades d’afiliació a la Seguretat Social l’any 2005, ireferida únicament als tres grans sectors productius (indústria, construcció i serveis), es posa de manifest que la comarca està especialitzada, com ja s’ha comentatanteriorment, en la indústria i en la construcció (és a dir, el pes d’aquestes activitats ala comarca és superior que al conjunt de Catalunya). Aquesta situació és compartidaamb unes altres 21 comarques catalanes, entre les quals n’hi ha 6 de la demarcació de Barcelona: l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Maresme i Osona(quadre 4.1.3.). Cal esmentar, per contextualitzar aquestes dades, que tan sols 7comarques estan especialitzades en el sector serveis: les 4 que tenen en el seu territoriuna ciutat que és capital de província i les 3 en les quals el turisme té un fortdesenvolupament (l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran).

136


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.1.3. Especialització de les comarques catalanes. Any 2005

Indústria Construcció Serveis Indústria Indústria Construcciói construcció i serveis i serveis

Alt Penedès Alt Urgell Barcelonès Alt Camp – Alt EmpordàSegarra Baix Camp Gironès Anoia Alta RibagorçaVallès Occidental Baix Ebre Bages Segrià

Baix Empordà Baix Llobregat TarragonèsBaix Penedès Berguedà Vall d'AranCerdanya Conca de BarberàGarraf GarriguesPallars Jussà GarrotxaPallars Sobirà Maresme

MontsiàNogueraOsonaPla d'UrgellPla de l'EstanyPrioratRibera d'EbreRipollèsSelvaSolsonèsTerra AltaUrgellVallès Oriental


Localització de l’activitat econòmica al Vallès Oriental1

Els factors determinants de la localització i el creixement de l’activitat econòmica en elterritori es poden classificar en tres grans grups: els factors clàssics (amb incidènciadirecta sobre els costos de producció), els factors lligats a decisions de políticaeconòmica i els factors de creixement (relacionats amb el capital humà i les economiesexternes, tant de localització com d’urbanització).

Entre els factors clàssics de localització cal esmentar la disponibilitat de primeresmatèries i d’energia, la mà d’obra i els aspectes relacionats amb el mercat de treball,com la taxa d’activitat i la taxa d’atur, la disponibilitat de fonts de finançament i ladotació d’infraestructures (entre les quals destaca la disponibilitat de sòl industrial i la bona accessibilitat a la xarxa de transports i comunicacions).

D’altra banda, els factors de localització relacionats amb les decisions de políticaeconòmica fan referència, entre d’altres, al paper que tenen els impostos que han desuportar el teixit empresarial, les ajudes o subvencions que les autoritats puguinconcedir (per exemple, sòl industrial barat, desgravacions fiscals o subvencions per ala creació de llocs de treball), i al fet que les autoritats dediquin recursos a la promocióindustrial del seu territori.

Finalment, els factors de creixement, com s’ha esmentat, es relacionen amb el capitalhumà i les economies externes. El capital humà fa referència a la possibilitat que tenenels treballadors d’augmentar la productivitat a mesura que adquireixen un nivell superiorde formació. D’altra banda, les economies externes estan relacionades amb la possibilitatque tenen les empreses d’obtenir rendiments d’escala creixents, externs a l’empresaperò interns al territori on són ubicades. Aquestes economies externes poden ser delocalització o d’urbanització. Les economies externes de localització fan referència a lapossibilitat que tenen les empreses d’obtenir rendiments creixents pel fet d’estarlocalitzades en entorns on ja hi hagi instal·lat un nombre elevat d’empreses del mateixsector o pertanyents a activitats complementàries, és a dir, en entorns locals en els qualses doni una elevada especialització en un sector específic. En canvi, les economiesexternes d’urbanització estan relacionades amb el fet que una empresa es pot veurebeneficiada pel fet de localitzar-se en un lloc amb una densitat econòmica notable (volumelevat de població, treballadors o empreses) i amb una gran diversitat econòmica.

Mitjançant l’ús de tècniques economètriques i utilitzant com a variable de referència elnombre d’assalariats obtingut a partir del nombre d’afiliats al Registre general de laSeguretat Social, es poden analitzar els factors determinants de la localització i elcreixement de l’activitat econòmica a les comarques catalanes en el període 1991-2001. En l’anàlisi es diferencia la dinàmica del conjunt de l’activitat econòmica, de laindústria i dels serveis, així com de les indústries manufactureres avançades i elsserveis basats en el coneixement. Els resultats més destacats de l’anàlisi, amb especialèmfasi a la comarca del Vallès Oriental, són els següents:

� La dècada dels noranta es va caracteritzar pel procés de deslocalització de lapoblació i de l’activitat econòmica, sobretot industrial, des del Barcelonès cap a

137



1 Es basa en el treball Álvarez, M.; García, J. i Viladecans, E. (2005). «La localització i el creixement de l’activitat econòmica a lescomarques catalanes en la dècada dels noranta». Revista Econòmica de Catalunya, vol. 51, p. 12-22.

les comarques més properes dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. Enaquesta línia, la comarca del Vallès Oriental, juntament a les del Baix Llobregat iel Vallès Occidental, és una de les que ha assolit un augment més considerablede població i ocupació procedent de l’àrea de Barcelona. El procés dedeslocalització s’explica, en bona part, en el cas de la població, pel preu del’habitatge i la congestió, i en el cas de les empreses industrials, per l’esgotamentdel sòl industrial i el seu encariment. Aquest procés ha motivat paral·lelament un fort augment del fenomen de la mobilitat laboral, que no es limita a l’àreametropolitana de Barcelona sinó que s’ha estès per tot Catalunya. De fet, lesdades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) referides a la mobilitat permotius laborals indiquen que, mentre que l’any 1986 el 30 % dels treballadorscatalans residien i treballaven en municipis diferents, l’any 2001 aquestpercentatge havia augmentat fins a gairebé el 46 %.

� El Vallès Oriental forma part del grup de comarques en què, juntament amb elVallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat, ha crescut més el nombred’assalariats en termes absoluts en la dècada analitzada. En termes relatius, elsmajors creixements es van donar al Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i la Conca deBarberà, comarques de poc pes en el teixit productiu català. En canvi, elBarcelonès va ser la comarca amb un menor increment relatiu del nombred’assalariats en el període considerat.

� Així mateix, quan s’analitza específicament el sector industrial, també el VallèsOriental forma part del grup de comarques, amb el Vallès Occidental i el BaixLlobregat, en què es va incrementar més el nombre d’assalariats, en termesabsoluts. Els dos Vallès també es caracteritzen per haver estat les duescomarques amb més disponibilitat de sòl industrial a la dècada dels noranta.

� Dins de la indústria, a escala subsectorial, les manufactures avançades han tingutuna evolució similar a la del conjunt de la indústria. Novament el Vallès Orientalha assolit un dels increments més notables del nombre d’assalariats, en la líniade comarques com el Vallès Occidental o el Baix Llobregat.

� Pel que fa al sector serveis, el Vallès Oriental va assolir un augment de l’ocupacióen termes absoluts molt notable. Aquest augment va tenir lloc també a altrescomarques, com el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, elMaresme, el Tarragonès, el Gironès i el Segrià. És a dir, tant comarques que hanperdut assalariats industrials a favor dels serveis, com comarques que han estatdinàmiques en tots els àmbits productius, com és el cas del Vallès Oriental.

� Els resultats de l’anàlisi indiquen que les variables que més han influït en la localitzaciói el creixement de l’activitat econòmica a les comarques catalanes en aquest períodehan estat la població (que es relaciona amb les economies externes d’urbanització) ila disponibilitat de sòl (especialment per a les activitats industrials i els serveistradicionals). Entre les comarques amb més disponibilitat de sòl industrial destacaven,al principi de la dècada dels noranta, per aquest ordre, el Vallès Occidental, el VallèsOriental, el Tarragonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Entre les comarques méspoblades, a més de les esmentades, també destacava el Barcelonès.

� En el cas dels serveis basats en el coneixement també hi ha influït d’una maneranotable la disponibilitat de capital humà de la comarca i les economies externesde localització, és a dir, que la comarca estigués especialitzada en aquest tipusd’activitat a l’inici del període estudiat.

138


DE LA COMARCA DEL


� Les economies externes, sobretot les d’urbanització lligades a la dimensió delmercat i, tot i que menys, les economies externes de localització, també haninfluït en el creixement i la localització de l’activitat del conjunt de les activitatsproductives a les comarques catalanes. Això no obstant, cal esmentar que laseva influència no està limitada a l’àmbit de la comarca, sinó que va més enllàgràcies al fenomen de la mobilitat laboral.

� L’evidència també indica que el sòl industrial ha tingut un paper fonamental en lalocalització i el creixement de l’activitat econòmica a les comarques catalanes enel període analitzat. En particular, el creixement econòmic de la comarca delVallès Oriental, juntament amb les comarques del Baix Llobregat i el VallèsOccidental, en la dècada dels noranta es va veure molt afavorida per aquest fet.No obstant això, actualment aquestes comarques estan ja immerses en unprocés de congestió i esgotament del sòl destinat a les activitats productives.Aquest fet fa preveure nous processos de deslocalització de l’activitat econòmicacap a altres comarques de la província de Barcelona més allunyades del’aglomeració de la ciutat de Barcelona, com poden ser les comarques de l’AltPenedès, l’Anoia, el Bages o Osona.

Elisabet Viladecans MarsalInstitut d’Economia de Barcelona (Universitat de Barcelona)

Síntesi

L’evolució de l’especialització productiva al Vallès Oriental amb relació a Catalunyamostra que del 2000 al 2005 el teixit productiu de la comarca no s’ha diversificatd’una manera considerable i que tant el 2000 com el 2005 ha tingut una fortaespecialització en les branques industrials. L’any 2005 el Vallès Oriental hapresentat una especialització productiva més pronunciada que el total deCatalunya en totes les branques industrials, en la construcció i en el comerç ireparació. Pel que fa a la indústria, destaca l’elevada especialització en la química,el cautxú i plàstic; la metal·lúrgia i productes metàl·lics; els minerals no metàl·lics;l’equipament elèctric, electrònic i òptic, i la fabricació de manufactures diverses.

D’altra banda, si considerem com a sectors competitius els que han evolucionatmillor que al conjunt de Catalunya i que han augmentat l’ocupació en el període2000-2005, al Vallès Oriental totes les branques del sector serveis han assolit uncreixement de l’ocupació i, amb l’excepció de l’hoteleria, en totes l’increment ha estat superior que al conjunt de Catalunya. En la construcció, el nombred’ocupats ha augmentat, però a un ritme inferior que a l’economia catalana. Laindústria ha perdut ocupació a la comarca en aquest període, però menys quea Catalunya. D’altra banda, el comportament de les branques industrialspresenta diferències remarcables. Així, un primer grup d’activitats ha assolit unaugment de l’ocupació que, a més, ha estat superior que al Principat: activitatsextractives, energia i aigua; alimentació, begudes i tabac; paper, edició i artsgràfiques; química; cautxú i plàstic; minerals no metàl·lics, i metal·lúrgia iproductes metàl·lics. A la resta de branques industrials ha disminuït l’afiliació ala Seguretat Social en aquest període de temps, tot i que en alguns casos lapèrdua d’ocupació en termes percentuals ha estat inferior que a l’economiacatalana (tèxtil, confecció, cuir i calçat, i maquinària i equips mecànics).

139



4.2. Disponibilitat de sòl industrial

La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat decreixement d’una àrea geogràfica. Disposar de més sòl implica més possibilitatsd’atraure activitats productives i usos residencials a uns costos relativament menors, encomparació amb altres àrees més congestionades. L’encariment relatiu i l’escassetatper oferir nova superfície a la regió metropolitana de Barcelona representen una granlimitació per augmentar el sòl industrial en aquesta zona i, a la vegada, pot provocar undesplaçament d’algunes activitats productives cap a altres comarques menyscongestionades i amb un preu del sòl industrial més competitiu.

Les competències en matèria d’ordenació urbanística corresponen als ajuntaments; peraixò han estat els impulsors principals, conjuntament amb l’Institut Català del Sòl(Incasol), de polígons industrials situats al seu territori, amb l’objectiu d’atreure nousprojectes empresarials que generin llocs de treballs per a la població resident,aconseguir ingressos per a les hisendes locals i descongestionar els nuclis urbans. Aixòno obstant, la planificació de l’oferta de sòl industrial amb una perspectivaexclusivament municipal pot generar ineficiències en no tenir en compte plenamentfactors estratègics d’escala supranacional, fet que pot generar un desaprofitament desinergies entre els municipis d’una mateixa comarca o d’una àrea econòmica.

� Inventari dels polígons industrials

El Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració dediversos ajuntaments i entitats, entre les quals la Cambra de Comerç de Barcelona, haidentificat 528 polígons industrials a les comarques de la regió metropolitana deBarcelona l’any 2004, repartits en 143 dels 164 municipis. L’any 2002, la superfície desòl industrial de la regió era d’11.580 ha, distribuïdes per comarques, tal com esmostra en el quadre 4.2.1., i representava el 3,6 % del conjunt del territori.

A la comarca del Vallès Oriental la superfície destinada a usos industrials era de 2.299 ha,que representava el 2,7 % de la superfície de la comarca i el 19,9 % del sòl industrialde la regió metropolitana. D’altra banda, el 81,3 % del sòl destinat a usos industrials al

140


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.2.1. Superfície de polígons industrials per comarques de la RMB

Superfície Sòl industrial Sòl industrial/ % Sòl industrialtotal (ha.) (ha.) Superfície total (%) ocupat

Alt Penedès 59.240 912 1,5 61,2Baix Llobregat 48.598 2.616 5,4 86,9Barcelonès 14.310 1.525 10,7 98,8Garraf 18.408 234 1,3 83,3Maresme 39.690 766 1,9 75,5Vallès Occidental 58.070 3.228 5,6 89,3Vallès Oriental 85.190 2.299 2,7 81,3

Total 323.506 11.580 3,6 85,2

Font: Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

Vallès Oriental estava ocupat, un percentatge similar al del Garraf i el Baix Llobregat,inferior al del Barcelonès i el Vallès Occidental, i superior al de l’Alt Penedès i el Maresme.

Actualment a la comarca del Vallès Oriental hi ha 111 polígons industrials, distribuïtsen 30 municipis. Cal esmentar que els que no en tenen cap són municipis amb pocshabitants i situats majoritàriament al nord de la comarca. Els municipis amb méspolígons, com es posa de manifest en el quadre 4.2.2., són Lliçà de Vall (12), SantCeloni (11), Granollers (10), Parets del Vallès (7), Cardedeu (6), la Garriga (6),Montmeló (5) i Montornès del Vallès (5). Al mapa 4.2.1. es posa de manifest que elspolígons de la comarca estan repartits per tot el territori d’una manera desigual, atèsque el 64 % es concentren a l’entorn del mercat de treball de Granollers (que té el58 % de la població comarcal); el 22,5 %, al Baix Vallès (amb el 32,3 % de lapoblació); el 12,6 %, al Baix Montseny (que té el 8 % de la població comarcal), tot ique la majoria estan concentrats a Sant Celoni (11 dels 14 polígons de l’àrea); mentreque la resta de municipis de la comarca, que representen l’1,7 % de la població,tenen en el seu territori el 0,9 % dels polígons (és a dir, un polígon, localitzat aCastellterçol).

La disponibilitat de sòl industrial ha estat un factor determinant en l’augment de lalocalització de l’activitat econòmica al Vallès Oriental. L’any 1991, el Vallès Oriental erala segona comarca catalana amb més superfície industrial disponible per ocupar,només superada pel Vallès Occidental. Actualment, al voltant del 80 % del sòl industrialja està ocupat, i aquesta ocupació s’ha accelerat des de mitjan anys noranta. Elsmunicipis amb més sòl industrial són Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del

141



Mapa 4.2.1. Polígons industrials per municipis �Font: Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a), García et al. (2002) i Parés

i Bibiloni (2005)

3

3

1

1

1

2

2

2

6

2

3

4

6

10

1

4

12

2

13

5

5

7

4

1

11

3

2

2

1

Entre 1 i 4Entre 5 i 8Entre 9 i 12

0

142


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.2.2. Identificació dels polígons industrials del Vallès Oriental

Municipi Polígon Sòl net m2 % ocupat Empreses

Ametlla del Vallès, l' Mas Dorca 86.780 45 9Monguit I 60.343 90 24Monguit II 25.236 85 36

Bigues i Riells Can Barri 187.329 85 47Can Margarit 65.261 s.d. s.d.

Caldes de Montbui El Pinatar 63.123 100 90La Borda 377.419 85 89

Canovelles Can Castells 406.687 85 171Can Galobardes 44.717 100 53

Cardedeu Ampliació zona industrial sud 45.741 90 s.d.Can Buixadera 13.000 100 8Carretera de les Aigües 27.565 25 1El Marital 108.000 35 7Marsell s.d. s.d. s.d.Sud 29.496 85 39

Castellterçol El Vapor 21.072 s.d. 3

Figaró-Montmany Can Oliveres 10.088 100 2La Rompuda 11.005 100 3Polígon del c/ Tagamanent 8.790 100 3

Franqueses del Vallès, les El Ramassar 190.363 100 27Pla de Llerona (i Can Jubany) 536.832 70 55Sector U 55.000 s.d. s.d.Sector V 74.800 s.d. s.d.

Garriga, la Ampliació Congost 97.364 s.d. s.d.Ca n'Illa 120.937 100 49Can Met-Sidru 197.746 95 13Can Terrers 217.997 s.d. s.d.Congost 268.505 100 49Nucli urbà 17.699 100 s.d.

Granollers Can Gordi-Can Català 144.544 70 s.d.Can Muntanyola 237.201 30 s.d.Coll de la Manya 530.730 80 s.d.Congost 410.871 95 160El Ramassar 86.630 80 s.d.Els Xops 111.368 100 s.d.Font de Ràdium 84.654 95 34Jordi Camp 232.564 95 84Palou Nord 188.146 100 31Torre Pinós 29.150 s.d. s.d.

Gualba M.O.D. Zona industrial 203.700 30 14

Llagosta, la Polígon industrial la Llagosta 373.434 100 s.d.

Lliçà d’Amunt Figueres 13.600 100 s.d.Industrial Tenes 61.600 30 3Molí d'en Fonolleda 115.500 60 32Zona desplegament industrial 20.856 s.d. s.d.

Lliçà de Vall Can Coll 102.786 100 s.d.Can Perdellot 108.319 100 s.d.Cantallops 149.500 100 s.d.Els Batzacs-Els Xops 196.951 s.d. s.d.La Serra I s.d. s.d. s.d.La Serra II 77.357 100 s.d.Les Argelagues 35.634 s.d. s.d.Palaudàries 82.602 s.d. s.d.Sector industrial 11 33.060 s.d. s.d.Sector industrial 4 56.346 s.d. s.d.Sector industrial 5 157.122 s.d. s.d.Sector industrial 6 43.047 s.d. s.d.

143



s.d.: sense dades

Font: Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a), García et al. (2002) i Parés i Bibiloni (2005)

Quadre 4.2.2. Identificació dels polígons industrials del Vallès Oriental (continuació) �

Municipi Polígon Sòl net m2 % ocupat Empreses

Llinars del Vallès Zona industrial Coll Sabadell 88.923 95 40Zona industrial sud 111.700 90 25

Martorelles Polígon industrial de Martorelles 688.353 95 63

Mollet del Vallès Can Magarola 735.750 100 63Can Prat 528.750 100 86Santa Rosa 219.384 80 42

Montmeló El Pedregar 153.318 100 30El Raiguer 39.096 100 1Pla sota el Molí 148.112 70 12Riera Marsà 185.270 100 5Zona industrial del Circuit 185.424 70 1

Montornès del Vallès Can Buscarons de Baix 290.371 100 13Concentració Industrial Vallesana 343.500 100 43El Congost 323.490 90 7El Raiguer 328.996 100 6Lucta-Butano 417.538 95 8

Parets del Vallès Eixample Industrial 78.980 80 13Llevant Industrial 503.539 80 54Nutrexpa 200.400 s.d. s.d.Polígon industrial Bruguera 109.860 70 s.d.Sector Autopista 405.318 80 36Sector Mollet 80.453 100 10Volart 585.846 95 73

Roca del Vallès, la Can Font de la Parera 18.350 90 58Can Massaguer 211.495 50 9Carretera de Vallderiolf 235.813 95 17Roca Centre 77.100 80 22

Sant Antoni de Vilamajor La Torreta s.d. s.d. s.d.

Sant Celoni Can Batllori 15.811 s.d. s.d.Can Caseta 25.984 s.d. s.d.Cementiri 64.106 10 4Industrial Nord-Est 210.962 90 5Les Torres 49.556 s.d. 2Molí Planes 149.636 90 85Nord-Cementiri 26.912 s.d. s.d.Porta de Ponent 17.776 100 s.d.Riera Can Planes 23.121 100 s.d.Roca Umbert 30.545 s.d. s.d.Serra Valet s.d. s.d. s.d.

Sant Feliu de Codines Pla de la Costa 33.712 60 7

Sant Fost de Campsentelles Zona industrial 113.983 100 114Can Baliarda 129.474 s.d. s.d.Polígon B3 170.200 100 s.d.

Sant Pere de Vilamajor El Pla s.d. s.d. 1Masadecor s.d. s.d. 1Puntiblond s.d. s.d. 1

Santa Eulàlia de Ronçana Can Magre 125.776 60 23Mopresa 35.800 70 1

Santa Maria de Palautordera Desenvolupament industrial 1 214.628 50 4La Serra 67.089 80 23

Tagamanent Cantera Avencó s.d. s.d. s.d.

Vilanova del Vallès Barri Pinxo 37.260 80 4Can Forns 38.281 90 9Mas Ferrer 65.387 90 4

Vallès, Granollers, Lliçà de Vall i, tot i que menys, Sant Celoni. Els municipis més gransdel Vallès Oriental, situats majoritàriament al sud de la comarca, tenen un graud’ocupació molt elevat, fins i tot superior al 80 % esmentat anteriorment. Això noobstant, malgrat la relativa saturació que presenten alguns polígons, cal remarcar queel Vallès Oriental disposa d’una reserva de sòl elevada, atès que és una de lescomarques amb més hectàrees de sòl urbanitzable, gràcies a la superfície de lacomarca. D’altra banda, aquesta possibilitat de desenvolupar nou sòl industrial és unelement avantatjós del Vallès Oriental amb relació a altres comarques de l’entornmetropolità de Barcelona que estan molt més saturades.

Els polígons de la comarca presenten, en general, una bona provisió de serveis urbansbàsics, com pavimentació, sanejament, aigua, electricitat o telefonia; malgrat ques’observen algunes mancances en els accessos, en les xarxes de fibra òptica i en lasenyalització de molts polígons industrials. D’altra banda, els polígons vallesencs hande fer front a una xarxa viària mal organitzada i a les insuficiències del transportferroviari per transportar mercaderies i persones.

L’ampliació dels polígons actuals, la seva modernització i la creació de més sòlespecíficament industrial s’ha de convertir, per als agents socials de la comarca, en unaprioritat per dinamitzar l’economia del Vallès Oriental, atès que pot permetre atreurenoves inversions en activitats productives diversificades que generin més valor afegit i,per tant, compensar les deslocalitzacions d’activitats industrials tradicionals cap apaïsos més competitius en costos laborals.

Un aspecte important que cal tenir en consideració és que no hi ha cap norma jurídicaque reguli específicament la conservació dels polígons industrials i les relacions entreels titulars de les parcel·les i les diferents administracions, especialment les locals. Seriainteressant, per tant, fomentar la creació d’associacions representatives en cadapolígon, per tal que els empresaris s’organitzin i puguin negociar amb una veu únicadavant les administracions. Aquest fet facilitaria la creació d’unes normes d’actuació en les relacions entre els ajuntaments i les associacions dels polígons, que permetriaanalitzar de manera conjunta les necessitats dels polígons i, en la mesura del que espugui, trobar-hi solucions consensuades. En aquest sentit, cal valorar positivament lesiniciatives, per exemple la de la Cambra de Comerç de Barcelona, que lidera laconstitució de la Unió de Polígons de Catalunya, o de Pimec, amb la creació d’undepartament de gestió de polígons industrials, que tenen com a objectiu impulsarl’associacionisme en els polígons.

� Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl

L’Incasol és l’organisme autònom del Departament de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat de Catalunya amb competència en la creació de sòlurbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les actuacions es desenvolupen,principalment, amb recursos propis, tot i que de vegades també s’utilitzen altressistemes d’execució que permeten de compartir els costos de la urbanització, com lesjuntes de compensació, els consorcis, els sistemes de cooperació i els sectorsd’urbanització prioritària.

El quadre 4.2.3. mostra l’import de les operacions d’adquisició, d’urbanització i devenda de sòl industrial dutes a terme per l’Incasol a la comarca del Vallès Oriental i al

144


DE LA COMARCA DEL


145



�Q

ua

dre

4.2

.3.

Sò

l in

du

stri

al

Adqu

isic

ióUr

bani

tzac

ióVe

nda

Vend

a

Vallè

s Ca

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Vallè

sCa

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Vallè

s Ca

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Vallè

sCa

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Orie

ntal

Cata

luny

a Or

ient

alCa

talu

nya

Orie

ntal

Cata

luny

aOr

ient

alCa

talu

nya

en €

%en

€%

en m

2%

en €

%

1992

024

.533

.014

0,0

031

.011

.203

0,0

025

6.75

10,

00

23.1

09.0

300,

0

1993

014

.113

.159

0,0

4.11

728

.674

.275

0,0

060

.777

0,0

03.

963.

254

0,0

1994

626.

315

8.24

5.93

47,

60

21.4

36.2

330,

00

277.

841

0,0

019

.628

.394

0,0

1995

2.38

7.46

010

.720

.565

22,3

16.9

5515

.607

.671

0,1

020

4.51

00,

00

13.5

71.8

030,

0

1996

65.9

745.

340.

049

1,2

13.2

0720

.717

.431

0,1

2.06

048

8.34

50,

417

7.14

632

.782

.818

0,5

1997

1.76

711

.957

.388

0,0

40.4

3623

.113

.699

0,2

066

9.92

00,

00

62.8

48.3

720,

0

1998

129.

115

12.2

25.0

851,

142

.281

14.7

27.7

360,

30

849.

264

0,0

048

.562

.487

0,0

1999

104.

228

12.5

78.9

970,

810

.578

20.9

68.6

570,

111

.833

1.01

8.59

71,

249

0.82

975

.911

.579

0,6

2000

233.

469

11.5

03.0

532,

040

1.20

012

.239

.726

3,3

099

0.45

00,

00

71.5

45.8

510,

0

2001

8.95

931

.434

.846

0,0

1.17

7.71

714

.105

.926

8,3

01.

205.

599

0,0

068

.355

.550

0,0

2002

118.

060

33.6

61.9

480,

422

9.82

818

.999

.788

1,2

15.4

2979

7.51

31,

92.

797.

272

36.6

51.5

867,

6

2003

219.

548

36.1

66.7

240,

694

.580

38.0

32.1

260,

27.

135

815.

707

0,9

1.28

4.29

837

.179

.767

3,5

2004

16.3

4715

.406

.150

0,1

71.5

4928

.282

.767

0,3

7.57

374

1.04

11,

02.

286.

175

50.0

90.1

104,

6

Tota

l3.

911.

242

227.

886.

912

1,7

2.10

2.44

828

7.91

7.23

80,

744

.030

8.37

6.31

50,

57.

035.

720

544.

200.

601

1,3

Font

: In

caso

l

conjunt de Catalunya, durant el període 1992-2004. En aquests anys, l’import de lesadquisicions de sòl industrial de l’Incasol al Vallès Oriental va representar l’1,7 % deltotal de Catalunya, les obres d’urbanització, el 0,7 %, i el sòl industrial venut, el 0,5 %en superfície i l’1,3 % en valor. Cal valorar aquestes xifres tenint en compte quel’extensió de la comarca representa el 2,7 % del total català, i la superfície de sòlurbanitzable, el 7,4 %, mentre que l’ocupació industrial de la comarca significa el 8,3 %dels ocupats en la indústria al conjunt de Catalunya. D’altra banda, la superfície de sòlno urbanitzable a la comarca del Vallès Oriental representa el 2,4 % del conjunt deCatalunya (quadre 4.2.4.). Tot i que cal valorar positivament les actuacions efectuadesper l’Incasol, la tradició industrial de la comarca i el seu ric teixit productiu fanindispensable que les diferents institucions públiques s’esforcin més per dotar lacomarca, especialment la zona sud, de més sòl per desenvolupar-hi activitatsproductives.

Finalment, al principi de l’any 2006 s’han programat a diferents municipis de la comarcaquatre operacions de sòl industrial de l’Incasol: Mollet del Vallès (Sector Sud Gallecs,exhaurida), Montmeló (Sota el Molí, exhaurida) i Sant Feliu de Codines (el Pla de laCosta I –exhaurida– i el Pla de la Costa II –en preparació–).

Síntesi

Actualment a la comarca del Vallès Oriental hi ha 111 polígons industrials,distribuïts en 30 municipis. Cal esmentar que els que no en tenen cap sónmunicipis amb pocs habitants i situats majoritàriament al nord de la comarca.L’any 2002 la superfície de sòl industrial a la comarca del Vallès Oriental era de2.299 ha, que representava el 2,7 % de la superfície de la comarca i el 19,9 %del sòl industrial de la regió metropolitana de Barcelona.

Avui dia al voltant del 80 % del sòl industrial ja està ocupat, i aquesta ocupaciós’ha accelerat des de mitjan anys noranta. Els municipis amb més sòl industrialsón Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del Vallès, Granollers, Lliçà deVall i, tot i que menys, Sant Celoni. Els municipis més grans del Vallès Oriental,situats majoritàriament al sud de la comarca, tenen un grau d’ocupació moltelevat, fins i tot superior al 80 % esmentat anteriorment. Això no obstant,malgrat la relativa saturació que presenten alguns polígons, cal remarcar que el

146


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.2.4. Classificació del sòl. Any 2004. En hectàrees

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/Catalunya%

Superfície total 85.190 3.189.430 2,7Sòl urbà 9.646 112.501 8,6Sòl urbanitzable 4.663 63.082 7,4

Programat 3.686 36.419 10,1No programat 977 9.074 10,8

Sòl no urbanitzable 70.881 3.013.847 2,4

Font: Incasol

Vallès Oriental disposa d’una reserva de sòl elevada, atès que és una de lescomarques amb més hectàrees de sòl urbanitzable, gràcies a la superfície queté la comarca.

Els polígons de la comarca presenten, en general, una bona provisió de serveisurbans bàsics, tot i que tenen una xarxa viària mal organitzada i pateixen certesinsuficiències en el transport ferroviari de mercaderies i persones.

Un aspecte important que cal tenir en consideració és que no hi ha cap normajurídica que reguli específicament la conservació dels polígons industrials i lesrelacions entre els titulars de les parcel·les i les diferents administracions,especialment les locals. Seria interessant, per tant, fomentar la creaciód’associacions representatives a cada polígon, perquè els empresaris s’organitzini puguin negociar amb una veu única davant les administracions.

Malgrat que les actuacions d’adquisició de sòl industrial dutes a terme perl’Incasol els darrers anys s’han de valorar molt positivament, no es pot oblidarque la tradició industrial del Vallès Oriental i el seu ric teixit productiu fanindispensable que les diferents institucions públiques s’esforcin més per dotar lacomarca, especialment la zona sud, de més sòl industrial, fet que ajudaria adinamitzar-ne el teixit productiu.

4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures

Un dels principals factors determinants en les decisions de localització d’activitatsproductives al territori és la dotació d’infraestructures de transport i comunicacions. Unbon nivell d’infraestructures redueix els costos per a les empreses que decideixeninstal·lar-se en un territori determinat, facilita l’accés als mercats, tant de primeresmatèries com de finals i, en conseqüència, fa que augmentin les expectatives derendibilitat de les inversions projectades pels agents privats. La major part de la dotaciód’infraestructures d’un territori és el resultat de la inversió pública que genera un estocde capital públic en aquest territori, que afavoreix el desenvolupament econòmic isocial, atès que cal esperar una relació elevada entre el nivell assolit per l’estoc decapital públic per habitant en un territori i els nivells de productivitat i de renda percàpita de la població establerta en el territori.

Esforç inversor de l’Administració de l’Estat �

En el període 1997-2000,2 l’Administració de l’Estat no va dur a terme cap projected’inversió que pugui ser assignat directament a la comarca del Vallès Oriental.3 Això noobstant, cal tenir en compte que una part de les inversions efectuades en la xarxaferroviària de rodalies de Renfe es va executar a la comarca, tot i que no ha estat

147



2 Malauradament no ha estat possible disposar dels projectes d’inversió de l’Estat distribuïts per comarques amb posterioritat al’any 2000.

3 Aquestes dades provenen de La inversió de l’Administració central a la província de Barcelona en el període 1995-2000, Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal, gener de 2002, p. 53-59.

possible determinar-ne la quantia. Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué,2002), durant el període 1997-2000, l’Administració de l’Estat va transferir a laGeneralitat 721,2 MEUR, 66,1 dels quals són directament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversions corresponen, majoritàriament, a operacionsurbanístiques de rehabilitació urbana i subvencions a l’habitatge, una part de les qualsha estat destinada a la comarca del Vallès Oriental.

També cal fer referència a la inversió efectuada per l’Administració de l’Estat viaAdministració local, que representa una quantia molt menor. Així, durant el període1997-2000, els ajuntaments de la província de Barcelona van rebre aproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat, i poc més del 4 % de la inversióexecutada directament per l’Administració de l’Estat. En general, l’Administració del’Estat finança una part molt petita de la inversió dels municipis, que representaaproximadament el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.

Aquests fluxos d’inversió cal valorar-los en el context de la inversió efectuada perl’Administració de l’Estat a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Talcom s’afirma a l’estudi esmentat anteriorment, les «dades mostren que un habitant dela província de Barcelona va rebre, al llarg del període 1995-2000, el mateix que unhabitant mitjà de l’Estat espanyol en un any» (p. 34). D’altra banda, un estudi del’Ajuntament de Barcelona4 assenyala que, des del 1991 fins a l’any 2002, la diferènciaentre el que ha invertit l’Administració de l’Estat a la província de Barcelona i a laComunitat Autònoma de Madrid és de 6.155 MEUR menys per a la província deBarcelona. En aquest estudi també s’indica que la diferència d’inversió Barcelona-Madrid dels darrers anys ha augmentat de manera progressiva.

L’any 2006, segons els pressupostos generals de l’Estat, únicament és previst que elMinisteri de Foment efectuï al Vallès Oriental una inversió d’1,6 MEUR en l’adaptació de lalínia ferroviària el Papiol - Mollet (que té un cost pressupostat total de 132,7 MEUR, queseran executats en els propers anys) i una altra d’1 MEUR en el desdoblament de la líniade rodalies de Renfe entre Montcada i la Garriga. Cal tenir en compte, però, que entreaquestes inversions no s’inclouen les efectuades per les entitats públiques empresarialscom AENA (en aeroports), GIF (en obres de l’alta velocitat), l’ens públic de Ports de l’Estati una part de les inversions de Renfe, que representen al voltant del 75 % de les obresefectuades a Catalunya per l’Estat. En tot cas, d’aquestes inversions efectuades per lesempreses públiques, el Vallès Oriental sols es podria beneficiar en part de les efectuades ala xarxa ferroviària, especialment, a la línia d’alta velocitat Madrid-Lleida-Barcelona-França.

� Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya

El quadre 4.3.1. recull les inversions reals (capítol 6 del pressupost) liquidades de laGeneralitat de Catalunya, total i per càpita, del 1994 al 2004, a la comarca del VallèsOriental i al conjunt de Catalunya. Les inversions totals al Vallès Oriental en aquestperíode van ser de 671 MEUR, que representa el 5,4 % del total comarcalitzat d’aquestesinversions al conjunt de Catalunya (12.542 MEUR), pràcticament el mateix percentatgeque avui representa la població de la comarca amb relació al total català (5,2 % l’any2005) i molt per sobre del 2,7 % que representa la superfície del Vallès Oriental ambrelació al conjunt de Catalunya. En termes per càpita, el Vallès Oriental va rebre aquests

148


DE LA COMARCA DEL


4 Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

11 anys un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a 2.230 €/h.,clarament per sobre dels 1.982 €/h. del conjunt de Catalunya. En el gràfic 4.3.1. esmostra l’evolució de la inversió real liquidada per càpita de la Generalitat al Vallès Orientali al conjunt del país. En els períodes 1996-1997 i 1999-2001, la inversió per càpita alVallès Oriental va ser inferior que al conjunt de Catalunya, mentre que a la resta d’anysconsiderats, especialment el 1994 i el 1995, es va situar per sobre de la mitjana catalana.

149



Quadre 4.3.1. Inversions reals de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats �

Any Vallès Oriental Catalunya (*) Vallès Oriental/ Vallès Oriental Catalunya (*) Inversió h.Catalunya % Cat = 100

milers d'€ €/h.

1994 86.877 1.042.462 8,3 331 172 192,41995 86.552 1.023.049 8,5 330 169 195,31996 25.441 855.439 3,0 89 141 63,11997 33.194 917.830 3,6 116 151 76,81998 45.268 795.519 5,7 159 131 121,41999 38.592 843.061 4,6 135 138 97,82000 33.840 955.727 3,5 119 157 75,82001 47.991 1.083.157 4,4 149 171 87,12002 80.885 1.443.522 5,6 245 222 110,42003 94.807 1.818.566 5,2 278 271 102,62004 97.631 1.763.678 5,5 279 259 107,7Total 671.078 12.542.010 5,4 2.230 1.982 112,5

Nota: Es consideren les inversions fetes per les diverses direccions generals, ens autònoms administratius, comercialsi financers, gestors de la Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i les empreses públiques.

(*) Total comarcalitzat.

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Gràfic 4.3.1. Inversions reals per habitat de la Generalitat de Catalunya.Valors liquidats �

Nota: Es consideren les inversions fetes per les diverses direccions generals, ens autònomsadministratius, comercials i financers, gestors de la Seguretat Social, el Servei Català de la

Salut i les empreses públiques.(*) Total comarcalitzat.


350

300

250

200

150

100

50

0


€/h

.

1998 2000 2001 20021997199619951994 1999 2003 2004

D’altra banda, en el quadre 4.3.2. es recullen les inversions del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat deCatalunya, durant el període 1991-2004. A la comarca del Vallès Oriental, el volumd’inversions a la xarxa de carreteres va ser de 269,2 MEUR, que representa el 7,8 %de la despesa comarcalitzada per aquest concepte al conjunt de Catalunya. Ambl’excepció dels anys 1997 i 1998, la inversió en la xarxa de carreteres del Vallès Orientalper part de la Generalitat de Catalunya va ser força significativa.

� Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport (a maig del 2006)

Xarxa viària

La xarxa viària bàsica del Vallès Oriental està formada per vies de gran capacitat quees creuen a Mollet del Vallès: la C-17, que transcorre de sud a nord de Catalunya,travessant les serralades Litoral i Prelitoral seguint la vall del Congost, i que connectala comarca amb el Barcelonès, Osona i el Ripollès; l’AP-7, que circula paral·lela a lacosta entre les dues serralades, i la C-33, que uneix Mollet del Vallès amb Barcelona,seguint el curs del riu Besòs.

També val la pena destacar altres carreteres, com la C-59 (eix de la riera de Caldes),que travessa la comarca per la banda oest; la C-35, paral·lela a l’AP-7 des de Molletdel Vallès fins a l’enllaç amb la C-65 (al Gironès), i la C-60, que uneix la Roca del Vallèsi Mataró, on enllaça amb la C-32.

150


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.3.2. Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats, en milers d'€

Any Vallès Oriental Catalunya (*) Vallès Oriental/Catalunya %

1991 10.878 217.328 5,01992 18.113 242.809 7,51993 12.610 231.484 5,41994 42.769 326.021 13,11995 25.027 300.590 8,31996 18.500 191.813 9,61997 1.717 173.060 1,01998 2.450 84.578 2,91999 10.154 164.510 6,22000 12.689 180.863 7,02001 10.027 199.712 5,02002 26.104 292.083 8,92003 45.200 448.743 10,12004 32.961 389.315 8,5

Total 269.199 3.442.909 7,8

(*) Total comarcalitzat.


La demanda de mobilitat amb el Barcelonès i el Vallès Occidental, d’una banda, i lacorresponent a les relacions entre els municipis de la comarca, de l’altra, representenun elevat nombre de viatges que la xarxa viària actual, incompleta i jerarquitzadadeficientment, difícilment pot assimilar. A més, s’ha de tenir molt en compte que elmunicipi de Granollers està sotmès a un trànsit elevat de tipologia molt variada, quedemana de manera urgent una millora del sistema viari de circumval·lació.

Actualment es troben en marxa o estan planificades diverses infraestructures, quepermetran de millorar la xarxa viària del Vallès Oriental:

� Eix del Congost Barcelona-Vic-Ripoll (C-17)Aquest eix, fonamental per a les relacions del Vallès Oriental amb elBarcelonès, Osona i el Ripollès, està desdoblat fins al municipi de les Masiesde Voltregà. Actualment està en licitació la concessió de l’eix Vic-Ripoll per al’execució del seu desdoblament i l’explotació posterior. El Govern preveu queentri en servei l’any 2009.

� Ronda Nord de GranollersL’anomenada segona fase de la ronda Nord de Granollers, entre les Franquesesi Canovelles, és un projecte de via urbana desdoblada que permetrà de tancarl’anella de rondes de la ciutat i millorar les connexions amb la C-17, la B-40 il’AP-7. La primera fase d’aquesta actuació, des de l’enllaç amb la carreteraCardedeu - Sant Celoni (C-251) fins a l’antiga N-152, ha entrat en servei l’any2005. La segona fase, actualment en un estat d’execució avançat, correspon a

151



Mapa 4.3.1. Mapa de carreteres del Vallès Oriental �Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

la continuació del tram anterior cap a l’oest, fins a la C-17. També estan enexecució les obres de soterrament de 800 m de tram de la ronda Nord entre elstrams de la primera i la segona fase, al barri de Can Calet.

� Autovia Orbital B-40L’autovia Orbital B-40 és un antic projecte de via perimetral que facilitarà lesrelacions entre les ciutats mitjanes de la segona corona de la regiómetropolitana de Barcelona (Terrassa, Sabadell i Granollers) i la descongestióde la xarxa local i comarcal, a més de canalitzar part del trànsit de llarg recorreguti de pas, així com connectar amb l’eix del Llobregat.

Els projectes constructius corresponents al tram Abrera-Terrassa s’hand’acabar abans de finalitzar l’any 2006. Als pressupostos generals de l’Estatper a l’any 2006 s’ha assignat una partida per a l’inici de l’execució d’aquesttram, que durarà uns tres anys. D’altra banda, aquest tram de la B-40 s’hainclòs també com a actuació prioritària el Conveni de carreteres, amb unpressupost previst de 165 MEUR. Es preveu que la redacció de l’estudiinformatiu del tram Terrassa-Granollers i el tancament de l’autovia cap al nords’acabi abans de finalitzar l’any 2006.

Xarxa ferroviària

El transport per ferrocarril al Vallès Oriental consta de dues línies de passatgers: la queuneix Barcelona amb Maçanet per l’interior, passant després a Girona i França, i la que,des de l’Hospitalet, connecta amb Barcelona, Vic, Ripoll i la Tor de Querol (França).També hi ha una altra línia, actualment dedicada al trànsit de mercaderies, que uneixMollet del Vallès i el Papiol.

Per les línies de Maçanet i Vic hi circulen serveis de rodalies i regionals. Els serveis derodalies corresponen a les línies R2 i R3, respectivament. Pel que fa a la infraestructura,són d’ample ibèric, amb via doble en el cas de la línia R2 i via única la línia R3 (des del’estació de Montcada i la bifurcació cap al nord).

El reduït nombre de serveis oferts a la línia R3 provoquen en hora punta elevats índexsde saturació als trens, especialment a partir de Granollers en direcció a Barcelona.D’altra banda, la línia R2 té el trànsit més elevat de passatgers de tota la xarxa derodalies catalana (més de 37 milions de viatgers anuals), mentre que la línia R3 és laque té un pes menor a la xarxa de rodalies, amb uns 8 milions de viatgers anuals.

La línia ferroviària Barcelona - Vic - Ripoll - la Tor de Querol pateix, a més d’una manca decapacitat, unes condicions d’infraestructura deficients. Aquestes circumstàncies restringeixenenormement la freqüència i la qualitat dels serveis, tant de rodalies com regionals.

En el moment actual es troben en marxa o estan planificades diferents millores en laxarxa ferroviària de la comarca:

� Línia R3, l’Hospitalet - VicAquesta línia té via única a partir de Montcada-bifurcació, en direcció a Girona,la qual cosa en redueix considerablement la capacitat. El Ministeri de Foment vaadjudicar al final de l’any 2005 la redacció de l’estudi d’alternatives per a laduplicació de la via Montcada-Vic de la línia R3 de rodalies, que actualmentsegueix en redacció. El retard amb què s’ha iniciat aquest estudi exigeix ques’acabi com abans millor.

152


DE LA COMARCA DEL


� Nou servei ferroviari transversal Mollet-MartorellLa conversió de la línia de mercaderies el Papiol - Mollet per al servei depassatgers permetrà d’enllaçar Mollet i Martorell i oferir noves alternatives de connexió de la comarca del Vallès Oriental a la xarxa de rodalies de Barcelona,connectant amb les línies d’FGC a Igualada i Manresa (intercanviador deMartorell), a Terrassa (intercanviador d’Hospital General), i a Sabadell(intercanviador de Vullpalleres), i amb les línies de Renfe a Terrassa/Manresa(intercanviador de Barberà). Actualment el tram de línia comprès entre el Papioli Santa Perpètua ja està adaptat i en servei, la qual cosa ha permès d’establirel nou servei de rodalies R7 de l’Hospitalet - Martorell.

No es podrà posar en funcionament la línia sencera entre Martorell i Mollet, iper tant no serà efectiva al cent per cent la connexió del Vallès Oriental amb elBaix Llobregat, fins que no es desdobli el tram Santa Perpètua - Mollet,actualment de via única. El desdoblament d’aquest últim tram pendent està enfase de redacció del corresponent estudi informatiu per part de la DireccióGeneral de Ferrocarrils del Ministeri de Foment.

� Línia d’alta velocitat Madrid-Lleida-Barcelona-FrançaActualment, dels 804 km de longitud que tindrà aquesta línia, està en serveiprop del 60 % (tram Madrid-Lleida). La resta de la línia està en diferents fasesde projecte i execució. Els trams pendents de la línia d’alta velocitat entreLleida i l’entrada a Barcelona estan en construcció. El túnel de pas perBarcelona està encara en fase d’estudi, i a partir d’aquí cap al nord la línia estàen diferents fases de projecte i execució, amb diversos trams pendents dedefinició del traçat definitiu. Més concretament, pel que fa als trams de pas perla comarca del Vallès Oriental, estan en fase de projecte fins a la Roca delVallès, i en execució d’obres a partir d’aquest municipi.

� Nova línia ferroviària orbitalEl PDI 2001-2010 va proposar en el seu moment aquest projecte, per sersotmès a estudi. La Generalitat l’ha incorporat a la seva proposta de ferrocarrilal nou Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC), i ha encarregata l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) la redacció delcorresponent estudi informatiu.

Segons la Generalitat, aquesta nova línia orbital hauria de connectar elsmunicipis de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa,Sabadell, Granollers i Mataró. La connexió de Martorell, Terrassa i Sabadellrequerirà la construcció de 55 km de traçat de línia nova, la major part entúnel. Tota l’obra implicarà una inversió de 1.227 MEUR, que requeriran laparticipació del Govern de l’Estat i del sector privat. La Generalitat no preveuque la nova línia pugui entrar en servei abans de l’any 2016.

Transport públic per carretera

S’hauran de portar a terme, de manera paral·lela, certes millores a la xarxa de transportpúblic per carretera, consistents sobretot en la millora de l’aportació de viatgers alferrocarril i les connexions de tots els municipis i polígons industrials del Vallès Orientalamb la seva capital i/o subcentres comarcals i destinacions principals fora de lacomarca, fonamentalment amb Sabadell i Mataró.

153



� Infraestructures tecnològiques

Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (Ficosa International, SA)

Ficosa International és una de les empreses catalanes amb més presència mundial,referent tecnològic i de qualitat dins del seu sector, el disseny i la fabricació de sistemesi components per a la indústria de l’automòbil. Una de les característiques del’empresa, que ha contribuït al seu èxit, és l’organització descentralitzada per divisionso unitats de negoci. L’organització de la producció per producte o famílies deproductes fa que cada línia no només treballi per vendre o produir, sinó també perassegurar les vies de futur i la innovació en el seu àmbit d’actuació. Actualment,l’empresa disposa de sis unitats de negoci: retrovisors, sistemes de comandament icontrol, plàstics, antenes, vehicles comercials (camions, autobusos i vehicles industrialsen general), i seguretat i tancaments. Ficosa International és, per tant, una multinacionalde components per a l’automòbil multiproducte i cada una de les seves unitats denegoci ocupa una posició destacada en el seu segment de producció a escala mundial.

Un altre dels factors que expliquen l’expansió de Ficosa International és haver-seconvertit en un soci tecnològic per als seus clients, desenvolupant i fabricant els seuscomponents a mida, gràcies a una àmplia estructura industrial a escala mundial ambcentres productius flexibles, de dimensions operatives i personal qualificat, quepermeten a l’empresa d’anticipar-se amb solucions enginyoses i innovadores a lesexpectatives dels seus clients i també dels usuaris finals dels seus productes.

Ficosa International, avui una de les principals empreses multinacionals en la fabricacióde components per a l’automòbil, va néixer l’any 1949 a Barcelona a partir d’un petittaller de dues famílies, els Pujol i els Tarragó. En els seus orígens es va denominarEmpresa Pujol i Tarragó, posteriorment, l’any 1974, es va crear una companyia holdinganomenada Serco, SA, que aglutinava l’activitat de les diferents empreses que s’havienanat creant progressivament per desenvolupar diferents productes. Dos anys més tardva passar a denominar-se Ficosa, SA, mentre que des de l’any 1987 l’empresa ésconeguda com a Ficosa International, SA.

Als anys cinquanta i seixanta del segle passat l’empresa va començar a subministrarcomponents a Pegaso, Seat (Fiat), Fasa (Renault), Citroën, Barreiros, Avia i Imosa. Alsanys setanta la cartera de clients es va ampliar amb Ford, Mercedes Benz, Peugeot iNissan. L’any 1972 es va crear la primera fàbrica a l’estranger, concretament a Porto(Portugal), i l’any 1983 es va obrir la factoria de Burgo de Osma (Sòria), coincidint ambl’arribada de General Motors a Espanya i l’obertura de la fàbrica d’Opel a Figueruelas(Saragossa).

Al final de la dècada dels vuitanta l’empresa començava una forta expansió per Europa(Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia). L’any 1993, Ficosa International travessaval’Atlàntic i creava una nova companyia a Mèxic, amb l’objectiu d’assortir el mercatnord-americà. Posteriorment, l’any 1995 es va crear a Michigan (Estats Units) un centrede desenvolupament i enginyeria, situat a prop dels principals productors de vehiclesnord-americans, a la ciutat de Detroit. Al final de la dècada dels noranta entrava en elmercat sud-americà amb la creació d’empreses a l’Argentina i al Brasil, i accedia almercat asiàtic gràcies a la implantació a l’Índia.

154


DE LA COMARCA DEL


Els anys següents l’expansió internacional de l’empresa va continuar amb la compra del’empresa de retrovisors alemanya Metallwarenfabrik Wilke (1999); l’adquisició de ladivisió de retrovisors de Magneti-Marelli, del grup Fiat, amb presència a Itàlia, França,Espanya, Polònia, Turquia, el Brasil i l’Argentina (2000); la formalització d’una aliançad’empreses amb SC UAMT a Romania per convertir-se en proveïdora de Dacia, grupRenault (2002); una altra aliança d’empreses, en aquest cas a la Xina, amb lacompanyia Shanghai Benyuan (2002); l’expansió a la Xina, amb la creació de FicosaInternational Shanghai Automotive Components Co., Ltd. (2004); la inauguració l’any2005 de la segona planta de producció a l’Índia, en col·laboració amb l’empresa localTata, i l’establiment l’any 2006 d’una nova planta de retrovisors a Polònia.

Actualment, Ficosa International té presència a 18 països, ja sigui mitjançant plantes deproducció, oficines tècniques o delegacions, té una facturació que se situa per sobredels 800 MEUR anuals, més de 6.500 treballadors, unes inversions anuals al voltantdels 40 MEUR i 25 fàbriques repartides arreu del món, 4 de les quals estan a Catalunyai 4 a la resta de l’Estat espanyol. Els darrers 10 anys l’empresa ha quadruplicat el volumde facturació, fet que posa de manifest l’important procés d’expansió de FicosaInternational en un mercat global i extremadament competitiu. L’empresa continua sotael control de les famílies Pujol i Tarragó, i ja s’ha incorporat a la direcció la segonageneració de les dues famílies fundadores.

Una de les joies més preuades de la corona és el Centre Tecnològic Pujol i Tarragó,situat a Mollet del Vallès, inaugurat oficialment l’any 2004, però que va començarl’activitat tres anys abans. Amb uns 8.000 m2 de superfície, hi treballen al voltant de400 persones, el 75 % de les quals són enginyers i personal altament qualificat. D’altrabanda, des del Centre es mantenen diferents contactes amb universitats i centres de recerca catalans, fet que constitueix un clar exemple de la importància de latransferència de coneixements entre el món universitari i l’empresarial.

La recerca i el desenvolupament de nous projectes és cabdal en el sector de lafabricació de components de l’automòbil, atès que la globalització creixent obliga lesempreses a controlar molt de prop els costos de producció i el disseny dels seusproductes. Fins al principi de la dècada dels noranta les empreses del sector competienmitjançant els preus dels productes, però a partir d’aquest moment es va produir un gircopernicà: els fabricants d’automòbils, a més d’uns preus competitius, van exigir alsseus proveïdors, com Ficosa International, un procés continuat d’innovació i milloradels components que els subministraven per incorporar al seu procés productiu.

Ficosa International va assumir el repte que li plantejaven els fabricants d’automòbils iva iniciar una política molt ambiciosa de recerca i desenvolupament de nous productesen cada una de les unitats de negoci. L’organització descentralitzada de l’empresa vaprovocar que cada una de les unitats de negoci fos la responsable de la recerca i lainnovació dels seus productes.

L’any 2001 hi va haver una petita redefinició del funcionament de l’empresa i es vadecidir agrupar en un centre tecnològic la recerca desenvolupada per les diferentsunitats de negoci, que, si bé mantenen la seva independència, es veuen beneficiadesper les sinergies que es produeixen en concentrar en un espai comú una massa críticad’enginyers i de personal altament qualificat. I el lloc escollit per instal·lar aquest centre

155



punta va ser Mollet del Vallès, en part per la voluntat dels propietaris de l’empresa queel volien instal·lar a Catalunya, per la proximitat de Mollet a l’entorn metropolità deBarcelona, i també perquè en aquell moment l’empresa disposava d’unes instal·lacionsadequades al municipi per desenvolupar les activitats de recerca.

Les activitats de Ficosa International a Mollet de Vallès van començar l’any 1997,gràcies a la compra dels locals que l’empresa Pelikan tenia en aquesta ciutat vallesana.A Mollet s’hi van desplaçar les activitats que l’empresa ja feia anys desenvolupava aCardedeu, en una planta que s’havia quedat petita, i va esdevenir la seu central de ladivisió de retrovisors. En un sector tan dinàmic com el dels components de l’automòbilben aviat es va fer palès que la fabricació de retrovisors interiors, que incorporen moltpoc valor afegit, no era competitiva a la planta de Mollet i es va decidir de traslladar lafabricació a l’Índia. D’altra banda, la compra de la divisió de retrovisors de Magneti-Marelli, del grup Fiat, esmentada abans, va provocar una reestructuració en el lloc defabricació dels retrovisors exteriors, que, a diferència dels interiors, sí que incorporenun notable valor afegit, i la producció de Mollet del Vallès es va traslladar a la planta deBurgo de Osma. Avui, a Mollet només queda una petita unitat productiva dedicada a lapintura de diferents components de l’automòbil, a la qual darrerament s’hi han afegitels treballadors que l’empresa tenia en una planta situada a Lliçà de Munt.

Avui a Mollet del Vallès s’hi troba la direcció de quatre de les unitats de negoci del’empresa (retrovisors, sistemes de comandament i control, plàstics i antenes) i per acadascuna els corresponents equips d’enginyeria i desenvolupament de productes, aixícom les unitats de recerca. Aquestes són les encarregades de desenvolupar novesidees per a les quals encara no es disposa de comandes i que, posteriorment, serandeterminants per presentar-se amb garanties d’èxit als concursos per alsubministrament de components que convoquen les empreses automobilístiques.Aquestes unitats de recerca donen un èmfasi especial als components electrònics, atèsque avui representen el 20 % d’un cotxe, però els experts ja auguren que solament enuna dècada constituiran el 40 % del vehicle. D’altra banda, un cop l’empresa haguanyat un concurs per subministrar un component determinat a una empresaautomobilística,1 els equips de desenvolupament són els encarregats de dissenyar elsproductes que posteriorment es fabricaran a les plantes disseminades arreu del món.

Les altres dues unitats de negoci de l’empresa (vehicles comercials, i seguretat itancaments) desenvolupen les activitats de recerca a Alemanya, especialment en elsegon cas, pel qual s’ha formalitzat una aliança estratègica amb el grup alemany Huf.L’empresa també disposa de diferents centres tècnics repartits arreu del món dedicatsal desenvolupament de productes, entre els quals destaca el de Michigan.

El Centre Tecnològic Pujol i Tarragó de Mollet del Vallès és el cor i el cervell de FicosaInternational, atès que és on s’està fent la recerca necessària per dissenyar nousproductes i, a la vegada, és el lloc on es desenvolupen la majoria dels components ques’han de subministrar als fabricants d’automòbils una vegada s’ha aconseguit guanyarun concurs per a un component concret d’un determinat model de vehicle.

156


DE LA COMARCA DEL


1 Cal tenir en compte que al mercat dels components de l’automòbil, les empreses proveïdores competeixen, mitjançantconcursos convocats pels constructors, de manera separada per a cadascun dels components que s’han d’incorporar alproducte final. Es pot donar el cas, per tant, que cadascun dels components incorporats en un vehicle provinguin de diferentsproveïdors.

Ficosa International és un clar exemple que demostra que una empresa que no tinguiun producte diferenciat, que no agafi la capçalera tecnològica, difícilment podràcompetir en un món cada vegada més globalitzat. La creativitat i la millora del producteha estat la manera que ha tingut l’empresa per poder continuar mantenint els marges iper competir a l’estranger. La indústria automobilística demana components a unspreus competitius i amb un valor afegit elevat que només es poden subministrar fentuna aposta per l’R+D+I decidida i ambiciosa, i l’empresa ha optat per desenvoluparaquestes activitats a Mollet del Vallès, amb l’objectiu de continuar mantenint uns nivellsde tecnologia, qualitat i eficiència que li permetin de continuar sent un dels lídersmundials en el seu sector. En altres paraules, el futur de Ficosa International esdissenya des de Mollet del Vallès.

Centre Tecnològic i Universitari de Granollers

El novembre del 2002, s’inaugurava el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers,CTUG, un consorci impulsat per l’Ajuntament de Granollers i integrat, a més, per CaixaManlleu, la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació de la Universitat Politècnicade Catalunya, amb l’objectiu de convertir-se en un centre de serveis avançats per a lesempreses, en ser el centre de referència de l’àmbit de les tecnologies de la informaciói la comunicació al Vallès Oriental, i amb l’encàrrec de canalitzar la diferent ofertauniversitària a la ciutat de Granollers.

Tres anys més tard des de la constitució, el mateix consorci ha anat veient com esmodelaven i redefinien els seus objectius, sobretot en funció del context general i ambl’aparició del decret de centres tecnològics de la Generalitat de Catalunya, que posavaordre i dibuixava el futur tecnològic del nostre país. Així doncs, el CTUG no noméscontinua impulsant els seus objectius fundacionals, sinó que, a més, busca el seunínxol tecnològic en el mapa català.

Com hem dit més amunt, els objectius del CTUG, i així figuren en els seus estatuts, són,d’una banda, ser el centre de referència en tecnologies de la informació i comunicació(TIC) a Granollers i al seu àmbit d’actuació: el Centre s’ha convertit en la seu i enl’entitat impulsora i organitzadora de la setmana tecnològica de Granollers, unasetmana on s’imparteixen més de 100 hores formatives i de divulgació en aqueststemes i que posiciona la comarca com una de les actives en temes TIC. Cal esmentartambé que és al CTUG on s’han dut a terme la majoria d’actes de la setmana d’Internetque ha impulsat la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i és amés, on les empreses de l’àmbit TIC presenten els nous productes per a clients de lacomarca. El Centre també té una programació estable de cursos per a novestecnologies, dirigit tant a ciutadans com empreses.

A partir de l’any 2006, el Centre comptarà amb el primer Telecentre del Vallès Oriental,on es promourà el programari lliure, sobretot per al col·lectiu de la petita i mitjanaempresa, tot i que serà de lliure ús per a la ciutadania en general. Dins l’àmbit de lesTIC, el CTUG és ja una referència a Catalunya com a entitat que participa en elsdiferents fòrums i xarxes tecnològiques.

157



D’altra banda, el CTUG és també un centre avançat de serveis per a les empreses. Enaquest àmbit, ha donat passes de gegant els darrers mesos, i ja és un actor coneguta la ciutat i a la comarca per al món empresarial. El Centre va començar posant al’abast una sèrie de serveis a les empreses que responien a les seves necessitats, comara formació a mida, disponibilitat d’espais per a activitats empresarials o organitzacióde jornades. Però el CTUG volia anar més enllà i oferir uns serveis més avançats, queajudessin les empreses de Granollers i del Vallès Oriental a ser més competitives en un entorn cada dia més global. Així, durant el 2005, ha posat en marxa un servei de solucions TIC per a empreses, que pretén de convertir el CTUG en el centre desolucions TIC per a les empreses del Vallès Oriental creant una xarxa de suport alcentre tecnològic, formada bàsicament per consultores de serveis i fabricantstecnològics que pugui resoldre els problemes detectats, en temes TIC, dins el sectorindustrial i empresarial del Vallès Oriental.

El CTUG també és la seu de tota la formació universitària que es fa a la ciutat deGranollers, bàsicament formació de tercer cicle, que posa a l’abast de la sevaciutadania per territorialitzar l’oferta de les diferents universitats catalanes al territori delVallès Oriental. Així, per al proper curs es preveuen cinc titulacions de postgrau omestratge i dues carreres universitàries en format semipresencial. Aquestacaracterística, juntament amb el fet que el CTUG sigui Punt de Suport de la UOC, fanque en tota la comarca no hi hagi un centre amb aquesta singularitat, on universitats,empreses i administració s’apleguen sota un mateix concepte: aportar valor afegit alterritori a través de la formació i la innovació.

Estem, doncs, en un moment dolç per a l’esdevenidor del CTUG. Un centre que reuneixdiferents requisits per poder ser un centre que els ciutadans vegin com el referent entemes de tecnologies de la informació i la comunicació i en la formació universitària,però també un centre que aporti solucions a les empreses per ser competitives, i onempreses, administracions i universitats, treballin colze a colze per fer que Granollers iel Vallès Oriental estiguin plenament presents en aquest món global que avui vivim. ElCTUG constitueix, per tant, la triple hèlix del Vallès Oriental: empreses, universitats iadministració.

Pere Gabern i GuileraDirector del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers

� Infraestructures mediambientals

La comarca del Vallès Oriental disposa de 17 depuradores d’aigües residuals (EDAR)amb tractament biològic, que permeten que una bona part de la població de lacomarca depuri les aigües residuals. D’altra banda, a la comarca hi ha 78 instal·lacionsde gestió de residus industrials, 31 per a la gestió de residus d’origen municipal, 1 peral tractament de les dejeccions ramaderes i 3 per a la gestió de runes i altres residusde la construcció. A la comarca també hi ha 119 transportistes autoritzats per gestionarels residus, que representa el 9,3 % del conjunt de Catalunya.

158


DE LA COMARCA DEL


La consciència mediambiental dels habitants del Vallès Oriental es pot conèixeranalitzant dues variables rellevants: el tant per cent de materials recuperats iseleccionats envers el total de residus municipals generats i els quilos de deixalles quegenera un habitant per dia. El percentatge de residus municipals recuperats iseleccionats a la comarca l’any 2004 va ser del 22 %, lleugerament per sobre del21,5 % del conjunt de Catalunya. Pel que fa a la generació de deixalles per habitant, elVallès Oriental se situa entre les comarques catalanes que menys en produeix perhabitant, atès que en genera 1,44 kg per habitant i dia, sensiblement per sota dels 1,66del conjunt del país.

Síntesi

El nivell de dotació d’infraestructures de transport i comunicacions és un delsfactors determinants en les decisions de localització d’activitats productives alterritori, i per això des de fa anys s’ha convertit en una reivindicació dels agentseconòmics i socials de la comarca. D’altra banda, no es pot oblidar que el VallèsOriental és un eix de comunicacions molt important dins de la regiómetropolitana de Barcelona i Catalunya, fet que implica que les inversions eninfraestructures a la comarca siguin fonamentals per al desenvolupamenteconòmic del conjunt del país.

La xarxa viària bàsica del Vallès Oriental està formada per vies de gran capacitatque es creuen a Mollet del Vallès: la C-17, l’AP-7 i la C-33. També val la penadestacar altres carreteres, com la C-59 (eix de la riera de Caldes), la C-35 i la C-60. La demanda de mobilitat amb el Barcelonès i el Vallès Occidental, d’unabanda, i la corresponent a les relacions entre els municipis de la comarca, del’altra, representen un elevat nombre de viatges que la xarxa viària actual,incompleta i jerarquitzada deficientment, difícilment pot assimilar. A més, s’ha detenir molt en compte que el municipi de Granollers està sotmès a un trànsitelevat de tipologia molt variada que demana de manera urgent una millora delsistema viari de circumval·lació.

Actualment, el transport per ferrocarril al Vallès Oriental consta de dues línies depassatgers: la que uneix Barcelona amb Maçanet per l’interior, passant desprésa Girona i França, i la que, des de l’Hospitalet, connecta amb Barcelona, Vic,Ripoll i la Tor de Querol (França). També hi ha una altra línia, actualmentdedicada al trànsit de mercaderies, que uneix Mollet del Vallès i el Papiol. Elsserveis de rodalies que donen serveis a la comarca corresponen a les línies R2,que representa el trànsit de passatgers més elevat de tota la xarxa de rodaliescatalana, i R3, que està molt saturada, especialment a partir de Granollers endirecció a Barcelona. D’altra banda, la línia ferroviària Barcelona - Vic - Ripoll -la Tor de Querol pateix, a més d’una manca de capacitat, unes condicionsdeficients d’infraestructures.

Estan en marxa o planificades diverses infraestructures de transport terrestreque són clau per a l’esdevenidor de la comarca. Pel que fa a la xarxa viària,destaquen l’eix del Congost Barcelona – Vic - Ripoll (C-17), la ronda Nord deGranollers i l’autovia Orbital B-40, que facilitarà les relacions entre les ciutatsmitjanes de la segona corona de la regió metropolitana de Barcelona (Terrassa,

159



Sabadell i Granollers), la descongestió de la xarxa local i comarcal, i la connexióamb l’eix del Llobregat.

Quant al ferrocarril, les obres que estan en execució o està previst que es duguina terme els propers anys són la duplicació de la via Montcada-Vic, de la línia R3de rodalies, el nou tram transversal Mollet-Martorell, la línia d’alta velocitatMadrid-Lleida-Barcelona-França (a la comarca del Vallès Oriental estan en fasede projecte els trams fins a la Roca del Vallès i en execució les obres a partird’aquest municipi), i la nova línia ferroviària orbital. Malauradament, totesaquestes obres de la xarxa ferroviària encara estan en una fase embrionària o,en alguns casos, com el de la línia ferroviària orbital, són tan sols un projecte.

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà

El nivell de qualificació de la mà d’obra és un dels factors de localització principals deles activitats econòmiques al territori, especialment de les que tenen un valor afegit perpersona ocupada més elevat. La qualificació de la mà d’obra es relaciona sovint amb elnivell d’instrucció de la població i amb la presència de centres superiors d’ensenyamento universitats. La comarca del Vallès Oriental és molt propera a l’entorn de la ciutat deBarcelona, que disposa de set universitats que imparteixen les seves titulacions en totel territori metropolità. A la comarca hi ha dos centres vinculats a l’ensenyament superiori a la transferència de tecnologia a Mollet del Vallès, l’Escola Universitària Politècnica delMedi Ambient, que recentment s’ha reconvertit en un centre tecnològic d’estudi delsresidus, i l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia, que és un centre privatd’innovació i desenvolupament tecnològic dirigit als sectors químic, farmacèutic,mediambiental i alimentari. També es pot assenyalar que al principi de l’any 2003 es vainaugurar a la capital comarcal el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, vinculata la Fundació Politècnica de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, i que técom a objectiu donar suport a les empreses de la zona per potenciar la formacióespecialitzada dels seus treballadors, apropar les noves tecnologies de la comunicaciói la informació a la població i a les empreses, i impartir ensenyaments universitaris.D’altra banda, l’any 2006 s’ha signat l’acord entre el Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona perquè latorre Marimon de Caldes de Montbui aculli la seu de l’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries, espai en el qual també s’impartirà formació universitària. En tot cas,l’escassa dotació de centres universitaris a la comarca queda compensat per laproximitat relativa a les ciutats universitàries catalanes.

� Estructura de la població per nivells d’instrucció

El quadre 4.4.1. mostra els percentatges de la població de 16 anys i més resident enhabitatges familiars a la comarca del Vallès Oriental per nivells d’instrucció, a partir delcens de població de l’any 2001, i els compara amb els percentatges corresponents al conjunt de Catalunya. Segons aquesta informació, el 2,5 % de la població de 16 anyso més de la comarca és analfabeta, el 10,9 % no té estudis, el 21,4 % ha cursat estudisprimaris, el 54,3 %, estudis de segon grau (ESO, batxillerat i FP), i el 10,8 % té estudis superiors o de tercer grau (diplomatura, llicenciatura i doctorat).

160


DE LA COMARCA DEL


De manera complementària, el gràfic 4.4.1. mostra la proporció que representa cadaun dels segments per nivell d’instrucció al Vallès Oriental respecte del conjunt de Catalunya. Si es té en compte que el pes de la població de 16 anys o més de la comarca sobre el total de Catalunya l’any 2001 era del 5,1 %, s’observa que lacomarca té una presència relativa inferior de la població amb estudis superiors encomparació amb la mitjana de Catalunya; similar en el cas de les persones amb estudisprimaris i de les que no tenen estudis; mentre que és superior en el cas de les personesanalfabetes i de les que tenen estudis secundaris. En concret, com ja s’ha esmentat, el10,8 % de la població de 16 anys o més del Vallès Oriental tenia l’any 2001 estudis detercer grau, mentre que aquest percentatge era del 13,6 % al conjunt de Catalunya. Encanvi, el percentatge de població de 16 anys o més amb estudis secundaris a lacomarca (54,3 %) era superior al de la mitjana catalana.

Quan es consideren els 43 municipis que integren la comarca del Vallès Oriental espalesen diferències significatives en el nivell d’instrucció dels seus habitants. Un totalde 17 municipis tenen un percentatge de persones de 16 anys o més amb estudis

161



Quadre 4.4.1. Nivell d'instrucció de la població de 16 anys o més residenten habitatges familiars. Any 2001 �


Nombre % Nombre %

Analfabets 6.640 2,5 124.269 2,3Sense estudis 29.082 10,9 604.062 11,2Estudis primaris 57.123 21,4 1.205.812 22,5Estudis secundaris1 144.723 54,3 2.703.693 50,3Estudis superiors2 28.764 10,8 733.113 13,6

Total 266.332 100,0 5.370.949 100,0

1 ESO, batxillerat, FP.2 Diplomatura, llicenciatura i doctorat.

Font: Cens de població i habitatges, INE

Gràfic 4.4.1. Població per nivells d'instrucció. Any 2001 �Vallès Oriental/Catalunya, en percentatgeFont: Cens de població i habitatges, INE

5,3

6

5

4

3Analfabets Sense

estudisEstudisprimaris

Estudissecundaris

Estudissuperiors

Total

%

4,8

5,4

4,7

3,9

5,0

162


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 4.4.2. Nivell d'instrucció de la població de 16 anys o més resident en habitatges familiars, per municipis. Any 2001

Analfabets Sense Estudis Estudis Estudis Totalestudis primaris secundaris superiors

Aiguafreda 1,1 10,2 12,7 64,6 11,4 100,0Ametlla del Vallès, l' 1,2 4,1 14,7 55,4 24,7 100,0Bigues i Riells 1,1 8,1 22,0 56,7 12,1 100,0Caldes de Montbui 2,1 9,7 18,4 56,7 13,1 100,0Campins 0,0 7,9 20,4 52,5 19,2 100,0Canovelles 5,3 18,5 21,7 48,8 5,6 100,0Cànoves i Samalús 1,6 12,7 16,1 61,1 8,5 100,0Cardedeu 1,8 9,3 18,7 54,3 15,8 100,0Castellcir 0,9 5,1 18,4 57,5 18,1 100,0Castellterçol 1,1 4,2 37,3 41,6 15,8 100,0Figaró-Montmany 1,3 12,8 22,4 49,7 13,8 100,0Fogars de Montclús 1,3 8,7 17,8 59,4 12,8 100,0Franqueses del Vallès, les 3,2 14,2 19,4 54,9 8,2 100,0Garriga, la 2,2 9,6 15,9 55,9 16,4 100,0Granera 1,5 9,1 19,7 48,5 21,2 100,0Granollers 2,4 9,4 19,8 56,0 12,3 100,0Gualba 1,4 9,8 16,9 57,8 14,1 100,0Llagosta, la 3,5 15,3 27,3 48,6 5,3 100,0Lliçà d’Amunt 1,3 7,5 24,6 57,8 8,9 100,0Lliçà de Vall 1,6 10,8 20,7 57,1 9,8 100,0Llinars del Vallès 2,5 8,0 20,9 56,1 12,4 100,0Martorelles 2,8 12,3 25,1 51,0 8,8 100,0Mollet del Vallès 2,4 12,2 22,9 54,3 8,2 100,0Montmeló 2,9 16,8 28,3 44,9 7,1 100,0Montornès del Vallès 5,7 12,7 24,0 51,4 6,3 100,0Montseny 2,0 15,1 25,0 46,8 11,1 100,0Parets del Vallès 2,3 10,3 21,6 57,6 8,2 100,0Roca del Vallès, la 1,6 9,8 20,9 55,3 12,4 100,0Sant Antoni de Vilamajor 1,9 10,5 18,5 53,2 15,9 100,0Sant Celoni 3,2 10,8 23,6 52,9 9,5 100,0Sant Esteve de Palautordera 1,8 5,0 20,7 53,6 18,9 100,0Sant Feliu de Codines 1,7 8,2 21,2 55,0 13,9 100,0Sant Fost de Campsentelles 1,3 12,2 21,2 53,4 11,9 100,0Sant Pere de Vilamajor 1,4 9,3 21,6 53,6 14,1 100,0Sant Quirze Safaja 1,4 6,4 13,3 56,2 22,6 100,0Santa Eulàlia de Ronçana 1,3 12,4 21,8 53,6 10,9 100,0Santa Maria de Martorelles 2,0 3,8 26,2 54,5 13,6 100,0Santa Maria de Palautordera 2,2 7,8 26,7 52,2 11,0 100,0Tagamanent 1,1 4,4 17,1 57,5 19,9 100,0Vallgorguina 1,3 4,4 18,1 61,2 15,0 100,0Vallromanes 0,4 3,3 11,1 62,1 23,1 100,0Vilalba Sasserra 1,7 10,1 18,8 60,6 8,9 100,0Vilanova del Vallès 1,8 11,4 17,5 56,6 12,7 100,0

Vallès Oriental 2,5 10,9 21,4 54,3 10,8 100,0

Catalunya 2,3 11,2 22,5 50,3 13,6 100,0

Font: Cens de població i habitatges, INE

superiors més elevat que la mitjana catalana, entre els quals destaquen l’Ametlla delVallès (24,7 %), Vallromanes (23,1 %), Sant Quirze Safaja (22,6 %) i Granera (21,2 %). Ala banda oposada, 4 municipis tenen un percentatge de població de 16 anys o mésamb estudis superiors molt reduït: la Llagosta (5,3 %), Canovelles (5,6 %), Montornèsdel Vallès (6,3 %) i Montmeló (7,1 %). Pel que fa als dos municipis amb més habitantsde la comarca, es posen de manifest diferències significatives amb relació alpercentatge de persones de 16 anys o més amb estudis superiors. Així, Granollers(12,3 %) se situa per sobre de la mitjana comarcal (10,8 %), mentre que Mollet delVallès (8,2 %) es posiciona per sota de la mitjana del Vallès Oriental (quadre 4.4.2.).

La formació ocupacional �

El quadre 4.4.3. mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de lessubvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formacióprofessional ocupacional, del 1997 al 2003, al Vallès Oriental, en comparació amb elconjunt de Catalunya. L’any 2003 el percentatge de nombre de cursos (3,1 %), d’alumnesmatriculats (3,1 %), d’hores impartides (3,5 %) i de subvencions rebudes (3,4 %) ambrelació al conjunt català s’allunyava considerablement de la proporció que representava lapoblació de la comarca en relació amb Catalunya (5,1 %). Tot i que la taxa d’atur del VallèsOriental (6,7 % l’any 2005) ha estat similar a la del conjunt de l’economia catalana (6,6 %),s’hauria de fer un esforç per augmentar la quantitat de cursos de formació professional ala comarca per apropar-lo al pes de la població comarcal en el total de Catalunya.

En el quadre 4.4.4. es mostren els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2003 segonsels col·lectius a què anaven dirigits. La majoria de cursos impartits al Vallès Orientalanaven adreçats a diferents col·lectius de persones ocupades (44,6 %) i de personesaturades (43,6 %), mentre que els cursos destinats a beneficiaris del programa degarantia social (5,4 %) i a persones amb dificultats especials (6,4 %) eren molt menyshabituals en la formació professional ocupacional de la comarca. Aquestes xifres sónlleugerament diferents a les del conjunt de Catalunya, on el 54,4 % dels cursos impartitsanaven adreçats a persones ocupades, i el 40,2 %, a persones aturades.

El quadre 4.4.5. mostra els centres col·laboradors de la Generalitat en l’oferta decursos de formació professional ocupacional, segons el tipus d’entitat. Al VallèsOriental la major part dels cursos els van impartir els centres de formació (63,7 %), lesadministracions locals (16,7 %) i les organitzacions sindicals i empresarials (15,2 %). La distribució dels cursos atorgats segons el tipus d’entitat era lleugerament diferent ala del conjunt de Catalunya, on el 47,8 % dels cursos van ser impartits per centres de formació, el 18,8 %, per les associacions, fundacions i gremis, el 18,2 %, perorganitzacions sindicals i empresarials, i l’11,3 %, per les administracions locals.Destaca també que el pes de l’oferta de cursos formatius de les associacions, lesfundacions i els gremis a la comarca era molt inferior que al conjunt del país.

La formació d’adults �

Al quadre 4.4.6. es mostra el nombre de centres, de professors i d’alumnes destinatsa la formació d’adults a la comarca i al conjunt del país. Pel que fa als centres i alsprofessors, el pes en el total de Catalunya era superior al de la població comarcal,mentre que quant als alumnes matriculats era inferior. L’any 2004 al Vallès Oriental esvan matricular 2.403 alumnes en la formació d’adults, que representa el 4,4 % delsmatriculats al conjunt de Catalunya.

163



164


DE LA COMARCA DEL


�Q

ua

dre

4.4

.3.

Fo

rma

ció

oc

up

ac

ion

al.

Cu

rso

s, a

lum

ne

s, h

ore

s i

sub

ven

cio

ns

Curs

osAl

umne

sHo

res

Subv

enci

ó (m

ilers

€)

Any

Vallè

s Ca

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Vallè

s Ca

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Vallè

s Ca

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Vallè

s Ca

talu

nya

Vallè

s Or

ient

al/

Orie

ntal

Cata

luny

a %

Orie

ntal

Cata

luny

a %

Orie

ntal

Cata

luny

a %

Orie

ntal

Cata

luny

a %

1997

367

11.0

323,

34.

942

152.

923

3,2

69.4

112.

377.

596

2,9

3.93

514

1.75

42,

8

1998

276

9.46

12,

94.

000

138.

346

2,9

60.2

622.

058.

114

2,9

3.45

612

0.94

82,

9

1999

366

11.1

093,

35.

205

158.

573

3,3

74.2

102.

212.

982

3,4

4.19

113

5.18

23,

1

2000

346

8.99

63,

84.

881

127.

655

3,8

67.2

111.

883.

972

3,6

3.86

811

3.82

63,

4

2001

214

7.11

53,

03.

195

106.

882

3,0

44.3

151.

455.

074

3,0

2.79

998

.214

2,8

2002

238

7.46

53,

23.

630

112.

768

3,2

52.2

251.

542.

716

3,4

3.24

710

2.06

83,

2

2003

204

6.68

63,

13.

135

101.

069

3,1

54.4

181.

536.

006

3,5

3.51

110

3.11

13,

4

Font

: D

epar

tam

ent

de

Treb

all i

Ind

ústr

ia d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

165



Quadre 4.4.4. Formació professional ocupacional: cursos i alumnes segons el col·lectiu a qui van dirigits. Any 2003 �

Cursos Alumnes

Vallès % Catalunya % Vallès % Catalunya %Oriental Oriental

Persones aturades 89 43,6 2.688 40,2 1.335 42,6 40.230 39,8Persones ocupades 91 44,6 3.640 54,4 1.365 43,5 54.600 54,0Persones amb especials dificultats 13 6,4 251 3,8 270 8,6 4.634 4,6Beneficiaris programa de garantia social 11 5,4 107 1,6 165 5,3 1.605 1,6

Total 204 100,0 6.686 100,0 3.135 100,0 101.069 100,0


Quadre 4.4.5. Formació professional ocupacional: cursos atorgats segons el tipus d'entitat. Any 2003 �

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/

centres % centres %Catalunya %

Centres de formació 130 63,7 3.195 47,8 4,1Administracions locals 34 16,7 754 11,3 4,5Associacions, fundacions, gremis 5 2,5 1.256 18,8 0,4Organitzacions sindicals i empresarials 31 15,2 1.216 18,2 2,5Universitats 0 0,0 36 0,5 0,0Empreses per als seus treballadors 4 2,0 229 3,4 1,7

Total 204 100,0 6.686 100,0 3,1


Quadre 4.4.6. Formació d'adults: centres, professors i alumnes. Any 2004 �

Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/Catalunya %

Centres-aules 12 172 7,0Professors 58 1.019 5,7Alumnes 2.403 55.160 4,4

Font: Idescat

Síntesi

Un dels factors de localització principals de les activitats econòmiques al territoriés el grau de qualificació de la mà d’obra. La comarca del Vallès Oriental és moltpropera a l’entorn de la ciutat de Barcelona, que disposa de set universitats queimparteixen les seves titulacions en tot el territori metropolità. A la comarca hi ha diversos centres vinculats a l’ensenyament universitari i a la transferència de tecnologia, com el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, l’EscolaUniversitària Politècnica del Medi Ambient (reconvertida recentment en un centretecnològic d’estudi dels residus) i l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia, i pròximament acollirà la seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.En tot cas, l’escassa dotació de centres universitaris a la comarca quedacompensat amb la proximitat relativa a les ciutats universitàries catalanes.

El nivell d’instrucció de la població de la comarca és lleugerament inferior al delconjunt de Catalunya, sobretot quan es considera el percentatge de la poblacióamb estudis superiors. Així, el 10,8 % de la població de 16 anys o més del VallèsOriental té estudis de tercer grau (diplomatura, llicenciatura i doctorat). En canvi,el percentatge de població amb estudis secundaris a la comarca és superior alde la mitjana de Catalunya. D’altra banda, hi ha grans diferències entre elsmunicipis que formen la comarca pel que fa al nivell d’instrucció de la sevapoblació.

El percentatge de cursos de formació professional ocupacional impartits,d’alumnes matriculats, d’hores impartides i de subvencions rebudes amb relacióal conjunt català s’allunya considerablement de la proporció que representavala població de la comarca amb relació a Catalunya (5,1 %). Malgrat que la taxa d’atur del Vallès Oriental (6,7 % l’any 2005) és similar a la del conjunt de l’economia catalana (6,6 %), s’hauria de fer un esforç per ajustar l’oferta deformació ocupacional a les necessitats de les empreses de la comarca.

4.5. Principals entitats i polítiques de promocióeconòmica territorial

La tradició industrial del Vallès Oriental ha comportat que a la comarca hi hagi diversesassociacions que agrupen els empresaris per defensar els seus interessos i esdevenir-ne l’interlocutor davant l’Administració. Entre aquestes associacions destaquen ladelegació de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental, la delegació de Pimec al VallèsOriental, la Federació d’Associacions Empresarials del Vallès Oriental (Faevo), l’Agrupaciód’Industrials del Baix Vallès (AIBV), la Unió Empresarial Intersectorial - Cercle d’Empresaris(UEI-Cerclem) i Fimoga Associació.

Des de la dècada dels anys noranta s’han creat a la comarca diversos serveis depromoció econòmica, adreçats principalment a fomentar l’ocupació, i consorcis perdonar impuls a determinats sectors econòmics. Entre aquestes iniciatives, la majoriapúbliques, es poden esmentar l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal delVallès Oriental, el Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació del Vallès

166


DE LA COMARCA DEL


Oriental (PTVO), la Plataforma d’Informació Laboral i Econòmica (PILE) i el Consorci deTurisme del Vallès Oriental. També cal remarcar que els ajuntaments més grans de lacomarca disposen d’àrees de promoció econòmica o empreses públiques per tal depromoure l’activitat econòmica en els seus municipis. Entre aquestes iniciatives espoden esmentar l’empresa pública Granollers Mercat, que depèn de l’Ajuntament deGranollers; o les societats municipals Empresa Municipal per a la FormacióOcupacional i l’Ocupació (EMFO), Mercamollet i Promoció de Sòl Municipal de Mollet(Promosol), les tres dependents de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Finalment, calassenyalar la importància del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona,que és una iniciativa de promoció econòmica que desenvolupa les seves actuacions enl’àmbit metropolità.

Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental �

La Cambra de Comerç de Barcelona té delegació a la comarca del Vallès Oriental desde l’any 1982 i està ubicada a Granollers. La seva funció principal és apropar elconjunt de serveis o actuacions que presta la corporació al territori, entre els qualsdestaquen:

� Recollir i transmetre les inquietuds econòmiques del col·lectiu empresarial delVallès Oriental als òrgans de govern de la corporació i a les administracionspúbliques competents quan es consideri necessari.

� Organitzar cursos de formació empresarial, dissenyats especialment persatisfer les necessitats formatives de les empreses de la demarcació. Esdesenvolupen mitjançant diversos programes d’estructura modular i oberta, demanera que sigui una proposta flexible.

� Difondre informació econòmica útil per a les empreses a la comarca. Disposade diferents bases de dades empresarials actualitzades i informació sobre ajutsi creació d’empreses.

� Facilitar l’actuació de les empreses als mercats internacionals. A la Delegacióes poden tramitar els documents necessaris per exportar (certificats d’origen,legalització de documents, etc.). També es facilita informació sobre comerçinternacional i els mercats exteriors, i es duu a terme una notable tasca desensibilització vers la internacionalització de les empreses.

� Organitzar jornades i seminaris de tipus tècnic per analitzar el que mésinteressa a les empreses de la comarca, com ara el medi ambient, el comerçexterior i interior, el turisme, la innovació o la fiscalitat empresarial.

� L’any 2002 es va posar en funcionament el Punt de l’Oficina de GestióEmpresarial (OGE) a la Delegació al Vallès Oriental, fet que permet lesempreses de dur a terme tot un seguit de tràmits relatius a la indústria i alcomerç.

Des de l’inici, la Delegació manté una estreta política de col·laboració amb el conjuntd’entitats de promoció econòmica presents a la comarca. En aquest sentit, laDelegació és present a diverses entitats comarcals. Igualment, col·labora en lesiniciatives que puguin afavorir el creixement sostenible del Vallès Oriental.

167



� Delegació de Pimec al Vallès Oriental – Faevo

Pimec és la patronal catalana que representa les microempreses i les petites i mitjanesempreses de tots els sectors productius. A més de les empreses individuals, formenpart de l’entitat al voltant de 200 gremis i associacions empresarials. Va néixer amb lavocació de defensar i representar els interessos de les pimes i tenir presència en totsels fòrums de consulta i debat, tant de l’Administració autonòmica, com l’estatal il’europea. Pimec té seus territorials a tot Catalunya: Barcelona, Manresa (Catalunyacentral), Tarragona, Lleida i Girona. A més, té delegacions al Baix Llobregat, al VallèsOccidental i al Vallès Oriental.

Per donar resposta a les empreses que en formen part, Pimec ha posat enfuncionament les àrees següents: ajuts i finances corporatives, consultoria de recursoshumans, estrangeria, formació, innovació, internacional, Internet i noves tecnologies,assessorament jurídic, medi ambient, polígons industrials, prevenció de riscos laboralsi protecció de dades.

A la seu del Vallès Oriental disposa d’un acord de col·laboració amb la Federaciód’Associacions Empresarials del Vallès Oriental (Faevo), amb la finalitat de poderestructurar d’una manera més eficaç i efectiva la consolidació d’una patronal forta icapdavantera que pugui representar i defensar els interessos i les necessitats de totsels sectors empresarials de la comarca.

� Agrupació d’Industrials del Baix Vallès (AIBV)

L’Agrupació d’Industrials del Baix Vallès és una associació empresarial constituïda l’any1974 com a òrgan de coordinació, representació, gestió, foment i defensa delsinteressos generals i comuns dels seus afiliats. Agrupa indústries multisectorialsubicades a la zona del Baix Vallès, que tenen actualment una facturació aproximadamentde 2.200 MEUR i un volum d’ocupació al voltant dels 14.500 treballadors.

Els serveis que ofereix l’AIBV als seus associats són, principalment, actuacions davantde l’Administració, així com serveis d’informació, assessoria jurídica, cursos deformació contínua per als treballadors, formació pràctica per a directius, reunions entreels associats i acords comercials, entre d’altres.

� Unió Empresarial Intersectorial - Cercle d’Empresaris

La Unió Empresarial Intersectorial (UEI) va ser creada l’any 1978 amb l’objectiud’agrupar les unions patronals i els gremis de caràcter sectorial que actuaven a lacomarca del Vallès Oriental. L’any 2001, la UEI va ampliar el seu marc d’actuació i va passar a denominar-se Unió Empresarial Intersectorial - Cercle d’Empresaris (UEI-Cerclem) i actualment continua tenint la seva seu a Granollers, però agrupaassociacions tant d’àmbit comarcal com del conjunt de Catalunya.

Una de les seves principals funcions consisteix a donar suport a les activitats quedesenvolupen les patronals i els gremis sectorials que en formen part, així com a lesempreses que hi estan associades. Entre els objectius de la UEI-Cerclem també calesmentar el de salvaguardar els interessos de les empreses que en formen part, de

168


DE LA COMARCA DEL


manera que es converteix en un grup de representació davant les administracionspúbliques, els sindicats i les organitzacions polítiques i socials. Les empreses que hiestan associades reben assessorament mitjançant els seus diferents departaments,serveis i formació.

Entre les entitats integrades a la Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental espoden esmentar la Unió d’Empresaris d’Automoció, el Centre Empresarial Metal·lúrgic,la Unió d’Empresaris de la Fusta, la Unió de Gremis d’Automoció de Catalunya,l’Agrupació de Serveis i Comerciants de la Garriga, la Unió de Comerciants Industrialsde Caldes i la Unió de Fabricants de Mobles de la Garriga.

Fimoga Associació �

La Fira del Moble de la Garriga (Fimoga) és una associació privada, independent i senseànim de lucre, formada per industrials del sector del moble. Va ser creada l’any 2002amb la finalitat de promocionar el fabricant de moble de qualitat i actualment organitzauna fira de moble professional, biennal i d’àmbit estatal, diferent a les ja existents aEspanya i única a Catalunya, en la qual predomina el moble de disseny i avantguarda.

Els objectius principals de Fimoga són els següents:

� Promocionar el moble de qualitat fabricat al nostre país, a escala nacional iinternacional.

� Oferir l’oportunitat a la petita i mitjana indústria de promocionar-se i evitar ladesaparició de les empreses d’alt nivell professional, enfortint-les davantl’important volum d’importació de moble.

� Crear un certamen biennal de prestigi per la seva exclusivitat en producteseleccionat, fet reconegut pels mateixos professionals del sector.

� Potenciar el disseny, la marca i la qualitat del producte fabricat.

Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Vallès Oriental �

L’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Vallès Oriental pretén defomentar el desenvolupament econòmic i sostenible del territori i, alhora, esdevenir unagent actiu en la generació i la qualitat de l’ocupació. Actualment els seus tres granseixos de treball són els següents:

� Programació d’un ampli ventall d’accions adreçades a dinamitzar el sectoragroalimentari, en el marc d’un desenvolupament econòmic sostenible, com acatalitzador del desenvolupament local i de la creació d’ocupació.

� Interlocució i coordinació del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica il’Ocupació del Vallès Oriental, del qual és alhora entitat membre i executadirectament algunes accions comunes a tot el territori, com per exemple, laPlataforma d’Informació Laboral i Econòmica (PILE).

� Des de l’any 2006 du a terme una important tasca derivada del procés deconstitució del Consorci per al Desenvolupament Local i l’Ocupació, com a ens

169



de descentralització de les polítiques actives d’ocupació del Servei d’Ocupacióde Catalunya. Aquesta activitat ha comportat la definició del model de consorcique es vol per al Vallès Oriental, a partir d’una diagnosi estratègica i de l’anàliside les polítiques actives per a l’ocupació que s’estan desenvolupant a lacomarca.

� Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació al Vallès Oriental

El Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació al Vallès Oriental (PTVO)és un instrument de concertació de les administracions i els agents econòmics i socialsper establir estratègies comunes en l’àmbit de la promoció econòmica i l’ocupació. Lesentitats membres del PTVO són un conjunt de 37 ajuntaments de la comarca del VallèsOriental, els sindicats CCOO i UGT del Vallès Oriental i les organitzacions empresarialsUnió Empresarial Intersectorial - Cercle d’Empresaris, Agrupació d’Industrials del BaixVallès i Pimec al Vallès Oriental - Faevo.

Els objectius que pretén aconseguir són els següents:

� Potenciar la competitivitat del teixit empresarial de la comarca.

� Impulsar la formació professional com a element clau que s’ha d’adequar a lesnecessitats del teixit productiu.

� Fomentar totes les activitats relacionades amb la societat de la informació quepuguin contribuir a la competitivitat del territori.

� I, en general, treballar per establir mesures i accions que ajudin a aconseguirla plena ocupació, la qualitat de l’ocupació, la igualtat d’oportunitats i lacohesió social i territorial, en benefici dels ciutadans del Vallès Oriental.

El Consell Comarcal participa en el PTVO com a coordinador o interlocutor de totes lesentitats integrants del Pacte davant de l’Administració i, al mateix temps, proposa iparticipa en algunes de les accions com a entitat integrant.

� Plataforma d’Informació Laboral i Econòmica (PILE)

El Consell Comarcal del Vallès Oriental, a través de l’Observatori de l’ActivitatEconòmica i el Mercat de Treball, ha creat un portal web, <www.pilevo.net>, que esposa al servei del personal tècnic municipal i de la ciutadania en general. Aquest portalés una actuació comuna del Pacte Territorial per a l’Ocupació del Vallès Oriental i repel nom de PILE, Plataforma d’Informació Laboral i Econòmica. Aquesta plataformadigital pretén ser una eina de difusió i consulta de tots els productes de l’àmbiteconòmic que es generen al territori i, alhora, ha de servir d’eina de treball per alsagents socials i econòmics de la comarca.

En concret, aquest espai web ofereix de forma estructurada i de fàcil consulta unconjunt de dades socioeconòmiques del Vallès Oriental i també de cada un delsmunicipis que formen la comarca, així com tota la informació sobre programes,recursos i formació que es genera tant des del Consell Comarcal com des dels

170


DE LA COMARCA DEL


ajuntaments de la comarca, sindicats i associacions empresarials. Aquesta plataformavol esdevenir un punt permanent d’observació respecte a les variacions i els canvis quees produeixen i que afecten l’entorn social i econòmic de la comarca, per tal deconvertir-se en una eina de suport que permeti d’identificar processos estratègics de desenvolupament territorial.

Consorci de Turisme del Vallès Oriental �

L’any 1998 es va constituir el Consorci de Turisme del Vallès Oriental, que està formatper entitats del sector públic (Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del VallèsOriental, Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès i 22 ajuntaments de lacomarca) i entitats del sector privat. El president del Consell Comarcal ho és també delConsorci de Turisme.

Es tracta d’un ens amb personalitat jurídica pròpia, i independent de la dels seusmembres, i gaudeix de plena capacitat d’actuació per complir la seva finalitat. Elpressupost anual del Consorci de Turisme es divideix en dues parts iguals entre elsector públic i el privat.

Els objectius del Consorci de Turisme són promoure les activitats dirigides a incrementarla demanda turística i comercial de la comarca i crear, incrementar i millorar-ne l’ofertaturística. Així mateix, el Consorci de Turisme també s’encarrega de la representació delsinteressos turístics del Vallès Oriental en organismes d’àmbit superior.

Granollers Mercat �

Des de meitat anys vuitanta, l’Ajuntament de Granollers, mitjançant els serveismunicipals de Política Comercial i Activitat Econòmica i de Promoció Econòmica, hatreballat de forma activa en el desenvolupament de programes i projectes pel fomentde l’ocupació, de dinamització comercial i l’organització de la fira. Recentment,l’Ajuntament de Granollers ha fet una aposta cap a la innovació i la millora de la gestiópública, i ha creat l’empresa pública empresarial local Granollers Mercat.

Granollers Mercat neix amb la finalitat de promoure el desenvolupament local i elcreixement econòmic equilibrat, i procura la cohesió territorial i social de Granollersmitjançant la prestació de serveis als habitants i a les empreses del municipi i de la sevaàrea d’influència, relatius a la promoció econòmica, comercial, turística i firal de laciutat. Les funcions que desenvolupa són les següents:

� Dissenyar i executar polítiques actives d’ocupació, i fomentar la millora de lacapacitació professional per afavorir l’ocupació, la igualtat d’oportunitats i laintegració social.

� Promocionar i fomentar activitats econòmiques comercials, industrials i deserveis del territori i donar-hi suport.

� Afavorir la creació i atracció de nous sectors i activitats econòmiques almunicipi.

� Promoure mesures de creació i suport a l’empresa, amb especial atenció a lespetites i mitjanes empreses, i a les societats cooperatives, societats anònimeslaborals i empreses associatives.

171



� Promoure l’associacionisme dels sectors productius i fomentar la cooperació ila participació dels agents econòmics i socials que desenvolupen funcions depromoció econòmica.

� Dur a terme els estudis i l’assistència tècnica, econòmica i jurídica necessàriaper al desenvolupament econòmic del municipi i la seva àrea d’influència.

� Ajuntament de Mollet del Vallès

Donar impuls al desenvolupament econòmic de la ciutat i millorar la qualitat de vida delsseus ciutadans és un dels objectius de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, i per dur-lo aterme es treballa de manera coordinada amb els agents econòmics i socials del territoridesenvolupant un conjunt de polítiques actives d’ocupació i de promoció del teixitproductiu de la ciutat mitjançant diversos serveis municipals:

� El Departament d’Economia i Promoció Econòmica, que coordina lesestratègies municipals en aquest àmbit i en el qual s’integren l’Oficina Municipalde Comerç i el Servei Municipal de Promoció Industrial.

� La societat municipal Empresa Municipal per a la Formació Ocupacional il’Ocupació, SL (EMFO), que treballa oferint informació, orientació, formació i inserció als ciutadans de Mollet i del Baix Vallès, donant suport a la creació denoves empreses i prestant serveis al teixit empresarial existent en àmbits tanimportants com la formació contínua, la recerca de finançament extern o la selecció de recursos humans adaptats a les seves demandes. Aquestaempresa municipal disposa, a més a més, de serveis específics d’inserció laboraldestinats als col·lectius amb més dificultats per accedir al mercat de treball.

� La societat municipal Mercamollet, SA, que gestiona els mercats de la ciutat (elmercat municipal i el mercat no sedentari de periodicitat setmanal), controla el funcionament dels serveis de mobilitat (aparcaments municipals, zonesd’estacionament limitat i grua municipal) i s’encarrega de l’organització deFiramollet, fira biennal del comerç, els serveis i la indústria.

� La societat municipal Promoció de Sòl Municipal de Mollet SA (Promosol), quegestiona el patrimoni públic del sòl i promou la construcció d’habitatges deprotecció pública i polígons industrials.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació territorialformada per 45 municipis (7 dels quals són del Vallès Oriental: Castellterçol, lesFranqueses del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Sant Celoni iTagamanent), la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, les principals organitzacions empresarials amb presència al’Àrea, els sindicats CCOO i UGT, les universitats públiques de l’entorn i diverses entitats iinstitucions representatives de l’activitat econòmica en l’entorn metropolità de Barcelona.

La vocació del Pacte Industrial per renovar i dinamitzar l’activitat econòmica sobre labase del consens entre tots els agents implicats en el conjunt de la regió l’ha conduït

172


DE LA COMARCA DEL


a elaborar anàlisis i propostes entorn del territori i les seves àrees d’activitat, les sevescaracterístiques i serveis, la forma d’accedir-hi i el vincle entre espais econòmics, laformació, la innovació i el coneixement.

Les activitats del Pacte Industrial s’han integrat i territorialitzat en el que s’anomena el Sistema d’Informació Metropolità d’Activitat Econòmica i Innovació (SIMAE),consultable al web <www.pacteind.org/simae>. El SIMAE s’ha creat amb lacol·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Diputació de Barcelona il’Institut Català de Tecnologia (ICT), entre altres organismes, i permet de consultarinformació i recursos útils per a l’activitat econòmica i la innovació. El SIMAE permetque, en un sol portal, empreses, inversors, ens locals i agents socials del territori, puguinconsultar els factors clau a l’hora d’invertir, i els principals indicadors i recursosinformatius per conèixer el territori i l’activitat econòmica. Alhora, promou les economiesd’aglomeració i possibilita la creació de xarxes de col·laboració entre empreses, centresde recerca i centres formatius, d’una banda, i entre municipis, de l’altra. �

El Baix Vallès, un sistema urbà singular

És freqüent que l’espai definit administrativament, en aquest cas l’àmbit comarcal, nocoincideixi exactament amb els espais econòmics, d’interrelació social, etc. En aquestsentit, certament ni els municipis ni les comarques en la seva delimitació actual mostrenprou capacitat per gestionar el dinamisme i la realitat social i territorial de l’espai al qualpertanyen, i sovint apareixen uns altres espais territorials, anomenats de maneradiversa pels diferents autors (sistemes de ciutats, sistemes urbans, ciutats reals,comarques, subcomarques, etc.), que pretenen abastar el conjunt dels aspectesterritorials i no només una part d’aquests.

El Baix Vallès, el sistema urbà que s’articula al voltant de la ciutat de Mollet del Vallès,és un d’aquests casos. Aquest sistema urbà se situa a la part més metropolitana de lacomarca del Vallès Oriental i està integrat pels municipis de la Llagosta, Martorelles,Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost deCampsentelles i Santa Maria de Martorelles.

Tant la part de descripció i diagnosi, com molt especialment la part propositiva del Platerritorial general de Catalunya donen un tractament específic i diferent al Baix Vallès(tot i que sense anomenar-lo d’aquesta manera) dins de la regió metropolitana deBarcelona. Concretament, la part propositiva (sistemes de proposta) situa Mollet delVallès com la capçalera d’un espai territorial que s’anomena genèricament sistemad’expansió i articulació del sistema central metropolità, que forma part d’una àreafuncional que inclou també, entre d’altres, les polaritats de Sabadell i Terrassa.

Aquest sistema de proposta està territorialment diferenciat d’altres sistemes queinclouen la resta dels municipis de la comarca del Vallès Oriental i molt particularmentdel sistema de reequilibri metropolità basat en els sistemes urbans de Sabadell, SantCeloni, i les polaritats de Cardedeu i Llinars del Vallès.

Per a aquest àmbit que nosaltres anomenem Baix Vallès, el Pla territorial general deCatalunya preveu diferents actuacions amb els objectius següents:

173



1. Potenciar-ne el desenvolupament qualitatiu, preservant els espais encara lliuresd’edificació, i dur a terme processos de planejament i urbanització del sòl del noudesenvolupament urbà per tal d’evitar-hi colls d’ampolla propiciats per la saturaciódel sistema central.

2. En concret, localitzar en aquestes noves àrees serveis i equipaments d’àmbitsupracomarcal (sanitaris, assistencials, educatius, etc.), atès que es tracta deterritoris dotats de bona accessibilitat i perquè cal reforçar-ne la centralitat, com aalternativa del lloc central, a part del fet que, per si mateixes, ja tenen un volum depoblació important que assegura la utilització d’aquests serveis i equipaments.

El Baix Vallès es caracteritza pels trets següents:

a) Un creixement demogràfic continuatDurant l’últim decenni, la població ha continuat creixent a un ritme considerable,similar al de la comarca però diferenciat de les disminucions patides per les ciutatsdel Barcelonès. Això reflecteix la tendència a l’emigració des de la ciutat central delsistema metropolità cap als municipis més dinàmics de la regió metropolitana,especialment el Vallès, el Maresme i el Garraf, i d’altres de l’interior. Tots els municipis han crescut considerablement; el creixement és degut tant a laconversió de segona residència en primera, com a la migració per trobar habitatgeo feina.

b) Un territori densament poblatLa unitat territorial de referència ocupa un territori petit dins de la comarca del VallèsOriental (8 %), però dóna residència al 32,3 % de la població, amb només dosmunicipis petits amb densitat per sota de la mitjana.

c) Uns importants índexs de mobilitatEl fet que el Baix Vallès sigui la part més metropolitana de la comarca del VallèsOriental té com a conseqüència una major mobilitat cap a l’exterior que la delconjunt de la comarca administrativa.

d) Presència d’uns elements de capitalitat clarsMollet del Vallès és la unitat central d’aquesta unitat territorial que anomenem BaixVallès: és el lloc de residència de gairebé la meitat dels habitants del territori (44 %)i les relacions de mobilitat interna la situen com a centre. Pel que fa a l’atracció,Mollet del Vallès és la capital d’un mercat local de treball amb un fort intercanvi diaride moviments laborals i també d’estudi (mobilitat obligada) amb els municipis veïns.Els estudis de la mobilitat donen una diferència entre les entrades des d’altresmunicipis a Mollet del Vallès i les sortides totals d’aquest, que expliquen la sevadependència de la ciutat central i també dels municipis de l’entorn (Martorelles,Parets del Vallès i Santa Maria de Martorelles).

Pel que fa als serveis, tant al sector comercial com a la resta dels serveis personalsi a les empreses, Barcelona, Granollers, Sabadell, Barberà del Vallès i Badalonaactuen com a pols d’atracció dels consumidors, i resten capacitat de maniobraals comerciants, professionals i empresaris dels serveis en general de Mollet delVallès.

174


DE LA COMARCA DEL


D’altra banda, cal destacar que Mollet del Vallès disposa de factors de centralitatcentralitat comarcal que pertanyen als àmbits de la sanitat, l’Administració dejustícia, el religiós i l’ensenyament secundari.

e) Una estructura econòmica diversificada, però amb serveis insuficients

Mollet del Vallès constitueix el centre comercial i de serveis d’aquest sistema localque anomenem Baix Vallès i la seva estructura econòmica es basa fonamentalmenten el comerç al detall i els serveis, que agrupen el 77,5 % del total de l’activitateconòmica de la ciutat, segons dades de l’Idescat de l’any 2001. D’aquest total,s’observa que:

– hi ha una especialització del comerç al detall en els sectors de l’equipament deles persones i les llars (el 36 % del total d’establiments de comerç al detall) il’alimentació (31,7 %), i

– el sector serveis concentra la seva activitat en els serveis a les persones (27,7 %del total d’establiments de serveis), els transports i les comunicacions (22,9 %) il’hoteleria (19,3 %).

José Manuel Fernández VillaverdeEconomista i gerent de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Integra, un servei per a les empreses

Des de fa un temps, es parla i s’escriu molt sobre competitivitat, formació, novestecnologies i, sobretot, innovació. En part, perquè tant en l’àmbit polític com en elsmitjans de comunicació el debat s’ha centrat en aquests aspectes, ja que lescondicions de competitivitat en l’àmbit internacional els darrers anys s’han modificatnotablement; el que passa a l’altra punta del planeta ens afecta aquí, on les gransmultinacionals prenen decisions amb repercussions per a tothom, les novestecnologies tenen un paper cabdal i acceleren encara més aquests canvis i les fronteressemblen haver desaparegut quan es tracta de moure capitals o indústries d’una partdel món cap a una altra. I és que l’actual procés de creixent globalització dels mercats,la incorporació a la Unió Europea dels països de l’est d’Europa i l’emergènciad’economies com les de la Xina, el Brasil, Rússia o l’Índia, juntament amb la intensitati la velocitat del canvi tecnològic, plantegen nous i importants reptes per al model decreixement de l’economia catalana.

Noves realitats, nous reptes, a les quals les administracions locals hi han de fer front.Contràriament a allò que podríem pensar, aquesta dimensió local és un factorfonamental que ha anat adquirint cada vegada més importància, entre altres aspectesperquè l’Administració és més propera al ciutadà. Des de l’arribada de la democràcia,els ajuntaments han assumit, malgrat no ser una competència municipal,1 la promocióeconòmica i de l’ocupació (donar suport a la creació d’empreses, facilitar el procés de

175



1 Les polítiques de promoció econòmica i ocupació, malgrat que gairebé tots els municipis les implantin al seu territori, no són dela seva competència, ja que no hi ha hagut un traspàs d’aquestes competències als municipis.

recerca de feina, programes de transició escola-treball, etc.). Des dels ajuntamentss’incentiva la creació d’empreses i l’accés al mercat de treball, a través de diferentsprojectes amb les empreses del territori, i es duen a terme polítiques industrials queajuden a millorar la competitivitat empresarial. Així doncs, des de l’Administració, sensedeixar de banda les polítiques més properes al ciutadà, en temes d’ocupació, s’obrennoves polítiques que inclouen l’empresa com a actor que cal escoltar i tenir present.

Així, per millorar l’estructura industrial, cal partir del teixit existent, potenciar els factorspropis del territori més favorables al desenvolupament industrial i superar-ne els puntsmés febles. La dotació d’infraestructures, la implantació de noves tecnologies, elsavenços en la innovació, així com el grau de formació professional i universitària delstreballadors són factors que determinaran la capacitat competitiva de l’economia en elfutur. Tanmateix la competitivitat del territori rau en la qualitat de les empreses i delstreballadors que en formen part, ja que només les empreses de qualitat amb treballadorsformats poden garantir una bona gestió del canvi i el manteniment dels llocs de treball ila cohesió social. Per aquest motiu una de les condicions per a la competitivitat delterritori és la implantació efectiva d’estàndards de qualitat, aspecte en el qual els centrestecnològics i els centres de serveis a les empreses tenen un paper destacat, com atransmissors de coneixements i iniciatives cap a les empreses, sobretot les pimes.

Integra, una porta d’entrada

Actualment les empreses disposen d’un ampli ventall d’agents, privats o públics, als qualsdirigir-se per rebre un servei concret relacionat amb aspectes d’innovació. Administracionspúbliques, cambres de comerç, organitzacions empresarials o centres de recerca, totsdisposen d’un catàleg de serveis per a les empreses en el qual la innovació va adquirintcada vegada més protagonisme. Aquests catàlegs, lluny de complementar-se, en moltesocasions ofereixen serveis pràcticament idèntics, fet que genera en l’empresari moltsdubtes i provoca una pèrdua de temps valuosíssim mentre decideix acollir-se a un o altre.Conscients d’aquesta situació, i afavorits per l’estreta relació que els uneix, GranollersMercat (GM) i el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) volen sumaresforços, i mitjançant la posada en marxa del nou servei Integra , oferir un servei que siguila porta d’entrada als catàlegs de serveis de les dues entitats.

Integra no pretén ser un servei exclusiu de les dues entitats que ho han engegat, sinótot al contrari. Com bé diu el seu nom, aquest servei neix amb la voluntat d’Integrar totsals agents públics i privats del Vallès Oriental que vulguin sumar esforços per generarsinergies i arribar d’aquesta manera a un objectiu comú, que és oferir un servei a lesempreses amb el millor grau de resposta i la màxima qualitat. Així doncs, la intenciód’aquesta iniciativa també és fomentar la cooperació entre tots els agents quedinamitzen l’economia del territori, cooperació que tindrà una importància cabdal permillorar la competitivitat del teixit productiu.

D’altra banda, i amb l’objectiu de donar una resposta a les necessitats reals de lesempreses, Integra vol involucrar els empresaris en el disseny del seu catàleg de serveis, ifer que s’adapti i evolucioni segons les seves necessitats. En aquest sentit, el CTUG ja vadur a terme una acció pilot que perseguia aquests objectius i que va tenir un granèxit. Aquesta acció va consistir en una jornada que va convocar diverses empreses del

176


DE LA COMARCA DEL


Vallès Oriental per reflexionar sobre aspectes d’innovació i de formació, i al mateix tempsdetectar què és el que esperaven les empreses dels serveis de formació oferts pel CTUG.

El grau de resposta i de satisfacció va ser altíssim, i no només per fer partícips lesempreses en el disseny dels serveis, sinó també per la possibilitat d’oferir un espai perconèixer i poder compartir experiències amb altres empreses de la comarca. Atèsaquest èxit en l’acolliment de la iniciativa, i amb la intenció que una experiència comaquesta no es quedés en una acció aïllada, recentment s’ha portat a terme la creaciód’una Comissió Empresarial del CTUG, que té com a objectius, d’una banda, ser unfòrum de trobada entre els responsables dels departaments de recursos humans i elsd’R+D+I de les empreses del nostre territori i, de l’altra, fer propostes de les línies detreball del CTUG amb relació al teixit empresarial, per incentivar projectes innovadors,conèixer els ajuts i les subvencions als quals es poden acollir i dissenyar els programesde formació que necessiten aquestes empreses.

Un cop definits els objectius que persegueix aquest servei és el moment de detallar els punts principals dels catàlegs de serveis de Granollers Mercat i el CTUG ques’emmarquen sota el nom d’Integra. En aquest sentit, i seguint les línies marcades pelCidem (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial) per a les funcions dela nova xarxa PIC, es volen potenciar les funcions proactives, mitjançant l’execucióde polítiques de promoció de la innovació. Aquestes es podrien resumir en plansd’innovació; dinamització de les agrupacions sectorials d’empreses del territori(clústers); projectes pilot per facilitar la incorporació per part de les empreses de novestècniques avançades de gestió; desenvolupament de proves pilot sobre tecnologiesemergents en el territori; foment de l’emprenedoria i, finalment, accions de sensibilitzaciósobre aspectes vinculats amb la innovació i la tecnologia.

D’altra banda, hi ha una sèrie de serveis més reactius, però igual d’importants, que espoden resumir en informació i assessorament sobre ajuts i subvencions; informació itramitació per accedir a programes públics de suport a la consolidació i millorad’empreses de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya; formaciócontínua; seminaris per a empresaris; lloguer d’espais; resolució de consultes; consultoriaTIC, i desenvolupament de projectes d’R+D+I en noves tecnologies.

Granollers Mercat i el CTUG han posat la primera pedra, però el projecte no s’had’acabar aquí. L’inici d’Integra ha de ser la punta de llança d’un projecte molt mésambiciós, que permeti de coordinar tots els agents del territori involucrats en la prestacióde serveis a les empreses, principalment en aspectes d’innovació, per arribar a dissenyarun pla d’innovació que ens ajudi a incrementar i millorar la competitivitat de les empresesdel Vallès Oriental i, per tant, el desenvolupament social i econòmic de la comarca.

Mireia Casas PérezDirectora executiva de Granollers Mercat

Pere Gabern i GuileraDirector del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers

Albert Serrano FondevillaTècnic d’Empresa i Innovació de Granollers Mercat

177



Vallès Oriental: una mirada de prop

L’auge econòmic i demogràfic que viu el Vallès Oriental, a més dels aspectes positiusobvis que presenta per a la comarca, pot tenir conseqüències negatives sobre elterritori si no es produeix d’una manera ordenada. D’altra banda, el creixement estàacompanyat d’un augment de la demanda –dels ciutadans i de les empreses– deserveis socials i d’equipaments, a la qual les autoritats locals han de fer front.

En aquest context, el Consell Comarcal del Vallès Oriental ha impulsat la realització unaradiografia de la comarca per conèixer la situació actual i les principals tendènciesdemogràfiques i socioeconòmiques, per tal de poder fer front als requeriments de lesnoves dinàmiques metropolitanes. L’objectiu d’aquest estudi és elaborar una diagnosiexhaustiva d’aquestes dinàmiques territorials, socials i econòmiques del Vallès Oriental,que sigui un punt de referència en la planificació de serveis i equipaments d’aquestacomarca.

Habitualment la radiografia d’un territori té per objecte o bé l’espai obert o bé l’espaiurbanitzat, o tots dos, però igualment de forma segregada. En aquest estudi es du aterme un esforç de síntesi que posa de manifest, de manera intencionada, la relacióindissoluble entre els dos àmbits. Aquest exercici té un especial interès en un territoricom el del Vallès Oriental, on el creixement demogràfic i econòmic s’ha traduït en unelevat consum de sòl, però on els espais forestals i agraris encara tenen un pes moltsignificatiu.

En aquest marc, els temes que sorgeixen són diversos. En primer lloc cal reflexionarsobre el paper que poden tenir els diferents elements de la matriu territorial –espaisnaturals protegits, connectors ecològics, elements d’estructuració territorial, xarxafluvial, espais intersticials i espais urbanitzats a la comarca. Implica plantejar fórmulesde convivència entre el món urbà i els espais oberts i abordar algunes qüestions dedebat actual com la necessitat de definir el nou rol d’una agricultura minvant odissenyar solucions a la pressió antròpica sobre els espais fluvials.

Des de l’òptica del món urbà, s’identifiquen diferents fenòmens que coexisteixen en el territori: l’expansió demogràfica, la proliferació dels assentaments poblacionalsdispersos i/o de baixa densitat, la terciarització progressiva del teixit productiu, elcreixement de la població activa, l’augment de la mobilitat, del consum d’energia id’aigua o la creixent contaminació atmosfèrica. Tots aquests processos presentendiverses connexions entre si que s’exposen i s’interrelacionen amb l’objectiu deformular un discurs coherent que aporti claus per entendre cap on evoluciona el VallèsOriental i com es poden redreçar algunes tendències.

Carme Rodríguez i RodríguezTècnica de l’Àrea de Promoció EconòmicaConsell Comarcal del Vallès Oriental

178


DE LA COMARCA DEL


Diagnosi estratègica d’un territori divers

En un treball sobre la situació econòmica del Vallès Oriental elaborat l’any 20031 (iactualitzat l’any 20042) es fa una diagnosi estratègica de la comarca mitjançant unaanàlisi DAFO, on es presenten les debilitats, les fortaleses, les oportunitats i lesamenaces del territori. Aquest estudi incideix particularment en els factors quedeterminen el creixement econòmic, la posició competitiva i la capacitat de generarocupació a la comarca. Atès que s’ha considerat que les conclusions obtingudes enl’anàlisi són vàlides per al moment actual i poden ajudar a entendre algunes de lesprincipals característiques definitòries del teixit productiu del Vallès Oriental, acontinuació se sintetitzen les recomanacions principals que s’han tingut en compte enel treball esmentat.

Debilitats

Segons aquest estudi les debilitats o mancances de la comarca que poden limitar laseva capacitat de desenvolupament són les que s’assenyalen a continuació:

Localització, infraestructures, sòl industrial i distribució territorial de l’activitateconòmica

1. Deficiències en la xarxa d’infraestructures i de transports

2. Saturació del sòl en algunes zones de la comarca i deficiències remarcables enalguns polígons

3. Elevada concentració de l’activitat en un nombre reduït de municipis

4. Especialització molt elevada d’alguns municipis en poques activitats industrials

Factors de creixement (capital humà i innovació)

5. Poca formació de la mà d’obra

6. Presència reduïda de serveis avançats i de centres de suport a la innovació

Estructura productiva

7. Poca presència d’activitats industrials d’alt contingut tecnològic

8. Dependència de les multinacionals en certes activitats

9. Dimensió empresarial petita, especialment al sector serveis

Medi ambient i qualitat de vida

10. Contaminació creixent generada per les activitats industrials

11. Creixement desordenat de l’activitat econòmica i residencial

12. Deficiències en la provisió de determinats serveis vinculats al lleure i a la qualitatde vida

179



1 García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003). Diagnosi estratègica del territori corresponent al Pacte Territorial del Vallès Oriental.Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.

2 Diputació de Barcelona (2004). Document d’estratègies pel territori del Vallès Oriental. Barcelona.

Polítiques de desenvolupament local

13. Poca col·laboració entre els agents socials de la comarca.

Amenaces

En una anàlisi DAFO es considera que una amenaça és un repte procedent d’undesenvolupament desfavorable de l’entorn que pot conduir, en absència de les accionscorrectores adequades, a una disminució de l’atractiu del territori. Les principalsamenaces detectades per a la comarca del Vallès Oriental són les següents:


1. Perill de deslocalització d’algunes activitats industrials

2. Competència creixent d’altres comarques del seu entorn en l’atracció d’activitatseconòmiques

Factors de creixement (capital humà i innovació)

3. En una economia cada vegada més globalitzada tenen una importància creixentels serveis avançats, la qualificació de la mà d’obra i la innovació tecnològicacom a factors competitius


4. Pressió demogràfica creixent a les zones naturals de la comarca

5. Importància creixent de la qualitat de vida com a factor determinant per atraurepoblació de renda elevada i treballadors qualificats.

Fortaleses

Una fortalesa o punt fort és una competència diferenciada, en aquest cas, del VallèsOriental respecte a altres territoris. En l’anàlisi DAFO de la comarca s’assenyalen lesfortaleses següents:


1. Proximitat a Barcelona i vinculació estreta amb el conjunt de l’àrea metropolitana

2. Reserva de sòl urbanitzable industrial

Factors de creixement i evolució econòmica

3. Dinamisme econòmic que es reflecteix amb creixements significatius de la producciói del nombre d’empreses

4. Dinamisme del mercat de treball, amb un nombre creixent de persones ocupadesi amb taxes d’ocupació i d’activitat superiors a la mitjana catalana

5. Augment del mercat potencial com a conseqüència de l’augment de la població

180


DE LA COMARCA DEL


Estructura productiva

6. Activitat econòmica, sobretot la industrial, molt diversificada

7. Presència de clústers com la fusta a la Garriga, motocicletes a Mollet,especialitats del plàstic a l’entorn de Granollers o certes activitats químiques aSant Celoni

8. Augment del pes de les indústries amb alt contingut tecnològic els darrers anys


9. Existència d’espais naturals.

Oportunitats

En una anàlisi DAFO, una oportunitat és una possibilitat d’obtenir i gaudir d’unavantatge competitiu en un sector, mercat o àmbit específic. En el cas de la comarcadel Vallès Oriental s’han detectat les oportunitats següents, que en poden afavorir eldesenvolupament econòmic en l’esdevenidor:


1. Procés de deslocalització de l’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona icanvis significatius en la localització del teixit productiu en el conjunt de l’àreametropolitana

Factors de creixement i estructura productiva

2. Augment de la importància de les economies d’aglomeració i de les relacionsinterempresarials (clústers) com a factors competitius

3. Dinamisme internacional de les activitats industrials d’alt contingut tecnològic


4. Importància creixent de les activitats vinculades al medi ambient i al lleure (espaisnaturals, balnearis i turisme rural)

Polítiques de desenvolupament local

5. Augment de la coordinació i cooperació entre els agents públics i també entreaquests i els agents privats, amb l’objectiu de fomentar les activitats de promocióeconòmica al territori.

181



183

ESTUDI MONOGRÀFIC

5.1. Introducció

Els darrers anys, l’activitat econòmica al Vallès Oriental ha mostrat un comportamentoscil·lant però globalment positiu. La indústria, en canvi, ha evolucionat menys, ja quela seva taxa de creixement només ha superat la del PIB l’any 2000, i s’ha situatclarament per sota de la resta d’exercicis. Seguint una pauta molt semblant a la delconjunt de Catalunya, el 2001 va tenir lloc una forta desacceleració en el creixementindustrial de la comarca, que va caure fins a l’1,2 % i després de dos exercicis ambregistres al voltant de l’1 %, el 2004 la taxa de creixement va tornar a davallar i vaassolir un imperceptible 0,3 % (gràfic 5.1.).

Al Vallès Oriental, l’evolució de la indústria en la primera meitat d’aquesta dècada s’hacaracteritzat, globalment, per una accentuada regressió en el ritme de creixement, unacircumstància que es manifesta de manera més clara si comparem el comportamentd’aquests anys amb el del bienni 1998-2000, en el qual la taxa mitjana de variacióinteranual va assolir el 4,7 % (4,2 % per al conjunt de Catalunya).

5.2. L’evolució de la indústria a la comarca els darrers anys

El comportament de la indústria al Vallès Oriental per al període 2000-2005 ha mostratuna tendència que ha reflectit clarament el cicle econòmic d’aquest sector. Així, pel quefa a l’ocupació, després d’uns anys de creixement moderat en la segona dècada delsnoranta durant una fase de forta expansió en l’activitat manufacturera, en el bienni2000-2001, coincidint amb la desacceleració en el creixement industrial, l’ocupació esva estabilitzar i a partir d’aquest darrer exercici va disminuir ininterrompudament. Comreflecteix el gràfic 5.2., el nombre de treballadors enregistrats a la Seguretat Social al

5. Estudi monogràfic:La indústria al Vallès Oriental �

Gràfic 5.1. Creixement interanual del PIB i del PIB industrial del Vallès Oriental, en % �


5,0

4,5

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

2000 2002 2003 2004

PIB Industrial

2001

PIB

3,6

4,5

3,0

1,9

2,2

3,0

2,21,0

1,3

0,3

%

final del 2005 s’ha situat en 46.200, que significa una disminució del 4,1 % respecte del’ocupació el 2001.

La ràtio ocupació industrial / ocupació total ens aporta una primera informació de laimportància d’aquest sector en l’estructura econòmica de la comarca. Així, més enllà delque indiquen els registres absoluts sobre l’evolució de l’ocupació, els valors relatiusmostren que el Vallès Oriental ha estat i continua sent una comarca amb una fortaespecialització industrial –una de les més elevades de Catalunya–, si considereml’ocupació que aporta aquest sector al conjunt de l’activitat econòmica. En efecte, l’any2000 gairebé un de cada dos treballadors enregistrats a la Seguretat Social estava ocupaten alguna activitat industrial, ja que la relació ocupació industrial / ocupació total era del48,3 % (davant del 26,6 % per al conjunt de Catalunya). Durant el darrer quinquenni laparticipació de l’ocupació industrial a la comarca mostra un decreixement continuat –igual

184


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 5.2. Nombre de treballadors a la indústriaFont: Departament de Treball i Indústria

49.000

48.500

48.000

47.500

47.000

46.500

46.000

45.500

45.000

44.5002000 2001 2002 20042003 2005

Treb

alla

do

rs

� Gràfic 5.3. Pes de la indústria en l’ocupació total, en %Font: Departament de Treball i Indústria

60

50

40

30

20

10

02000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


%

que en el conjunt del Principat–, i el 2005 ha estat del 40 % (el 20,8 % a Catalunya), comreflecteix el gràfic 5.3. És a dir, mentre el 2005 un de cada cinc treballadors afiliats a laSeguretat Social a Catalunya estava ocupat en alguna branca industrial, aquestaparticipació es doblava al Vallès Oriental. A tall comparatiu assenyalem que el 2005 elpercentatge de treballadors industrials afiliats a la Seguretat Social respecte del total haestat clarament inferior a les altres comarques metropolitanes, i s’ha situat en el 13,1 % alBarcelonès, el 27,4 % al Baix Llobregat i el 29,6 % al Vallès Occidental.

Tot i el comportament regressiu en l’ocupació, la comarca ha resistit bé la desacceleracióque hi ha hagut a la indústria catalana els darrers anys, circumstància a la qual no haestat aliena el fet que les deslocalitzacions i els tancaments d’establiments que pateix laindústria del Principat des del començament d’aquesta dècada han incidit de maneramés accentuada en altres comarques metropolitanes, com el Vallès Occidental i el BaixLlobregat. Així, la menor pèrdua d’ocupació –en termes relatius– de la indústria del VallèsOriental respecte del total de Catalunya, ha comportat que la participació de l’ocupacióindustrial de la comarca amb relació al conjunt del Principat hagi augmentat lleugeramenten el període 2000-2005, i hagi passat del 8,2 % al 8,4 % (gràfic 5.4.).

L’evolució dels centres de cotització –que, a efectes pràctics, es poden associar aestabliments productius– aporta una informació complementària sobre el comportamentde la indústria els darrers anys. Per al període 2000-2005 s’aprecia una disminuciócontinuada del nombre de centres declarats. Aquesta regressió va tenir un caire moderatels dos primers exercicis, però s’ha accentuat a partir del 2003 i ha coincidit amb el fortdescens de l’ocupació aquell any. Al final del 2005, el nombre de centres de cotitzaciódel Vallès Oriental (2.682) ha estat un 8,9 % inferior al de l’any 2000 (gràfic 5.5.).

Abans hem vist que la participació de l’ocupació del Vallès Oriental respecte del totalcatalà s’ha situat el 2005 en el 8,4 % per al conjunt de la indústria. Considerem ara la participació de les diferents branques amb el grau de desagregació sectorial (15branques) que permeten les dades registrals d’afiliats al règim general de la SeguretatSocial. Si es classifiquen els 15 sectors per ordre d’importància atenent al seu pes en

185

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.4. Participació de l'ocupació industrial al Vallès Oriental respecte de Catalunya, en % �

Font: Departament de Treball i Indústria

8,5

8,4

8,3

8,2

8,1

2000 2001 2002 2003 2004 2005

%

el conjunt del Principat, s’aprecia una distribució esglaonada decreixent bastantsostinguda per la totalitat de les branques manufactureres, amb uns valors que vandes del 15,6 % de l’activitat capdavantera, els transformats de cautxú i plàstic, fins al 4,9 % de l’alimentació, begudes i tabac (gràfic 5.6.). S’observa també que laparticipació més baixa correspon a les activitats industrials no manufactureres: energiaelèctrica, gas i aigua, amb el 3 %. Igualment és remarcable que quatre sectors hagintingut una participació superior al 10 %. Es tracta, juntament amb el ja esmentat de transformats de cautxú i plàstic, del cuir i calçat, del químic (incloent-hi l’activitat farmacèutica), de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics i

186


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 5.5. Evolució dels centres de cotització industrialFont: Departament de Treball i Indústria

3.000

2.950

2.900

2.850

2.800

2.750

2.700

2.650

2.600

2.5502000 2001 2002 2003 2004 2005

Cen

tres

� Gràfic 5.6. Participació de l'ocupació industrial al Vallès Oriental per sectorsrespecte de Catalunya. Any 2005, en %Font: Departament de Treball i Indústria

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Tran

sfor

mac

ióde

l cau

txú

i de

mat

èrie

s pl

àstiq

ues

Indù

stria

quí

mic

a(in

cloe

nt-h

i la

farm

acèu

tica)

Indù

strie

sm

anuf

actu

rere

s di

vers

es

Mat

eria

ls i

equi

ps e

léct

rics,

eléc

tròni

cs i

òptic

s

Cons

trucc

ió d

e m

aqui

nària

ies

quip

s m

ecàn

ics

Indú

strie

s de

l pap

er, a

rtsgr

àfiq

ues

i sup

orts

Indú

strie

s tè

xtils

i de

la c

onfe

cció

Ener

gia

elèc

trica

,ga

s i a

igua

Indù

strie

s de

l cui

r i c

alça

t

Met

l·lur

gia

ifa

bric

ació

pro

duct

es m

etal

·lics

Fabr

icac

ió d

’altr

espr

oduc

tes

min

eral

s no

met

àl·li

cs

Fabr

icac

ió d

e m

ater

ial

de tr

ansp

ort

Indú

strie

s de

lafu

sta

i el s

uro

Extra

ció

d’al

tres

min

eral

slle

vat p

rodu

ctes

ene

rgèt

ics

Indú

strie

s de

l’alim

enta

ció,

beg

udes

i ta

bac

Tota

lin

dúst

ria

%

de les manufactures diverses (que comprèn, entre altres activitats, la fabricació demobles).

5.3. Composició sectorial de la indústria i canvis recents

Després d’aquesta primera visió sobre l’evolució de la indústria a la comarca ésconvenient analitzar el que succeeix de manera desagregada per detectar elcomportament de les diferents branques, que, com veurem a continuació, pot presentartendències sensiblement dispars. La font inicial d’informació és la mateixa que en l’apartatanterior (dades registrals d’afiliació a la Seguretat Social), per la qual cosa bona part del’anàlisi continua prenent el nombre de treballadors com la variable de referència, i enconseqüència, també es manté el nivell de desagregació sectorial emprat en l’apartatanterior. Però addicionalment s’incorporen a l’estudi les estimacions del PIB per branquesde la indústria procedents de l’Anuari econòmic comarcal que publica cada any la CaixaCatalunya. Això permet comparar per sectors en termes d’ocupació i de PIB (tenintsempre present les limitacions associades al fet de treballar amb fonts diferents. A més,en aquest cas, comporta que les classificacions sectorials no siguin del tot coincidents).

Evolució de l’ocupació per sectors �

Al Vallès Oriental en el període 2000-2005 el sector de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics ha estat, amb diferència, la primera activitat pel nombre detreballadors que aporta a la indústria de la comarca. Aquesta branca ha presentat uncomportament global positiu, amb un augment continuat en l’ocupació (llevat del’exercici 2004), si bé cal precisar que l’increment més significatiu en el nombre de treballadors va tenir lloc entre l’any 2000 i el 2001. Entre el 2000 i el 2005 l’ocupacióha augmentat el 6,6 %, i s’ha situat aquest darrer exercici en quasi 9.000 treballadors.

El sector químic (incloent-hi la branca farmacèutica) s’ha situat en segon lloc pel volumd’ocupació. Aquesta activitat va mostrar un comportament favorable pels anys 2000-2004, en els quals l’ocupació va augmentar el 8,7 %, però el 2005 ha davallat el 4,4 %respecte de l’exercici anterior i com a conseqüència d’això, al llarg del període 2000-2005 el creixement de l’ocupació s’ha limitat al 3,9 %, i ha assolit un registre de propde 6.400 treballadors el darrer exercici.

Altres sectors que han presentat un comportament positiu en l’ocupació durant aquestsanys, seguint una tendència gairebé idèntica en la seva evolució, han estat el d’alimentació,begudes i tabac, i el del paper, arts gràfiques i suports enregistrats. En el cas del’alimentació, begudes i tabac l’augment en l’ocupació ha estat ininterromput –llevat de l’any2002– i el creixement de l’ocupació ha assolit el 24 %, el segon valor més alt de la indústriade la comarca després de la branca d’extracció d’altres minerals llevat productesenergètics. D’altra banda, el sector del paper, arts gràfiques i suports enregistrats hamostrat un creixement continuat en l’ocupació durant tots aquests anys, i amb gairebé3.300 treballadors el 2005 la seva ocupació ha excedit el 16,9 % la de l’any 2000.

Un altre sector que ha mostrat una expansió continuada en el nombre de treballadors,si bé partint d’uns nivells absoluts d’ocupació considerablement més baixos, ha estatel de la fabricació de productes minerals no metàl·lics. Amb més de 1.900 treballadorsafiliats a la Seguretat Social el 2005, el seu creixement en l’ocupació respecte de

187

ESTUDI MONOGRÀFIC

l’any 2000 ha estat del 16,4 %. El fort dinamisme de les activitats de materials de construcció –que constitueixen el gruix d’aquesta branca–, impulsades al seu torn per l’expansió de l’activitat constructora, expliquen en bona part aquestaevolució.

Finalment, entre els sectors que han guanyat ocupació al llarg d’aquest període hi hael de transformació de cautxú i matèries plàstiques. Aquesta branca ha estat la tercerade la indústria comarcal pel nombre de treballadors, i al llarg d’aquests anys hapresentat un comportament oscil·lant. L’any 2005 ha enregistrat un augment gairebéimperceptible de l’ocupació (de l’1,4 %) respecte de l’any 2000.

Entre els sectors en què ha disminuït ocupació cal destacar-ne dos per la magnitud dela pèrdua absoluta: el material de transport (que en el cas del Vallès Oriental inclousobretot empreses de fabricació de components per als diversos segments del’automoció), i el del tèxtil i confecció. Així, la branca de material de transport hamostrat una reducció continuada en el nombre de treballadors, circumstància ques’explica en bona part per la conjuntura que travessen les empreses auxiliars des decomençament d’aquesta dècada i que en el cas d’algunes companyies transnacionalshan comportat deslocalitzacions –parcials– de l’activitat productiva. El resultat d’això ésque el nombre de treballadors s’ha reduït el 33,8 % al llarg d’aquest període i ha passatde gairebé 5.400 l’any 2000 a poc més de 3.900 el 2005.

El sector tèxtil i de la confecció, per la seva part, ha seguit un comportament semblant,ja que també ha vist disminuir el nombre de treballadors de manera ininterrompuda i hapassat de poc més de 4.800 l’any 2000 a 3.500 el 2005, el que significa una davalladadel 27,2 %. Per tant, es tracta d’una activitat que a la comarca ha seguit la mateixatònica que al conjunt de Catalunya, una circumstància, d’altra banda, gens sorprenentactualment.

188


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 5.7. Evolució del nombre de treballadors. Anys 2000-2005 (sectors que guanyen ocupació)Font: Departament de Treball i Indústria

10.000

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

Extracció d’altres minerals exc. productesenergètics

200220012000

Indústries de l’alimentació, begudes i tabac

Indústries del paper, arts gràfiques i suportsenregistrats

Indústria química

Transformació del cautxú i de matèriesplàstiques

Frabricació d’altres productes minerals nometàl·lics

Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics

2003 2004 2005

La branca del cuir i calçat va presentar un comportament estable els anys 2000-2002,però des d’aleshores l’ocupació ha tingut una forta davallada que s’explica en part perles reestructuracions d’algunes de les empreses més grans. El resultat d’això ha estatque el 2005 el nombre de treballadors ha disminuït el 40,2 %, el retrocés més accentuatdel conjunt de la indústria, i l’ocupació total d’aquest sector –de llarga tradició a lacomarca– s’ha situat en 440 persones.

En els sectors de la fusta i el suro, de manufactures diverses i de material i equipselèctrics, electrònics i òptics hi ha hagut una reducció semblant en l’ocupació entrel’any 2000 i el 2005, si bé el comportament dels dos primers sectors al llarg d’aquestperíode amb relació al darrer ha presentat algunes diferències. Així, en la branca de la fusta i el suro la regressió en l’ocupació va començar el 2002, i va assolir unadisminució del 19,3 % amb relació a l’any 2000. El sector de manufactures diverses(incloent-hi la fabricació de mobles) ha seguit una pauta semblant al de la fusta i elsuro, ja que en el primer exercici va augmentar l’ocupació, però des del 2002 hapresentat una davallada ininterrompuda –que es va accentuar particularment el 2003–,i el 2005 el nombre de treballadors ha estat un 18,6 % inferior al de l’any 2000. D’altra banda, el sector de materials i equips elèctrics, electrònics i òptics va tenir uncomportament oscil·lant fins al 2002, però els tres darrers exercicis ha retroceditconsiderablement en l’ocupació. Com a conseqüència del nombre de treballadors el 2005 s’ha situat en poc més de 3.400, davant d’una ocupació de més de 4.200 persones l’any 2000 (la reducció de l’ocupació en aquest període ha estat del 18 %).

Finalment, l’únic sector industrial no manufacturer, el d’energia elèctrica, gas i aigua hatingut un comportament oscil·lant pel que fa a l’ocupació, si bé el 2005 el nombre detreballadors ha estat un 14,5 % inferior al de l’any 2000. Tanmateix, en aquest cas lapèrdua de llocs de treball en termes percentuals ha tingut un impacte molt pocsignificatiu pel baix nombre de treballadors enregistrats.

189

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.8. Evolució del nombre de treballadors. Anys 2000-2005 (sectors que perden ocupació) �

Font: Departament de Treball i Indústria

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

Indústries tèxtils i de la confecció

2001

Indústries de la fusta i el suro

Construcció de maquinària i equips mecànics

Materials i equips eléctrics, electròniques i òptics

Frabricació de material de transport

Energia elèctrica, gas i aigua

2000 2002 2003 2004 2005

Indústries del cuir i calçat

Indústries manufactureres diverses

A tall de síntesi, els gràfics 5.9. i 5.10. recullen la variació percentual (positiva onegativa) en l’ocupació per les diferents branques industrials de la comarca en elperíode 2000-2005.

� Canvis en la composició sectorial

Les acusades disparitats en l’evolució del nombre de treballadors entre l’any 2000 i el2005 s’han traduït en canvis en el pes relatiu de l’ocupació per sectors a la comarcaen aquest període. Així, les dues branques que ja eren capdavanteres per ocupaciól’any 2000, la de metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics i la química, han vistreforçada la seva posició, ja que en els dos casos la variació de l’ocupació ha estat

190


DE LA COMARCA DEL


� Gràfic 5.9. Sectors que experimenten una variació postiva en l'ocupació.Anys 2000-2005, en %Font: Departament de Treball i Indústria

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0Extracció altresminerals exc.

productesenergètics

Indústriesalimentació,

begudesi tabac

Indústriespaper, artsgràfiquesi suports

enregistrats

Fabricacióaltres

productesminerals

no metàl·lics

Metal·lúrgiai fabricacióproductesmetàl·lics

Indústriesquímiques

Transformaciódel cautxú ide matèriesplàstiques

%

� Gràfic 5.10. Sectors que experimenten una variació negativa en l'ocupació.Anys 2000-2005, en %Font: Departament de Treball i Indústria

0

-5

-10

-15

-20

-25

-30

-35

-40

-45

Energiaelèctrica,

gasi aigua

Indústriestèxtilsi de la

confecció

Indústriescuir

i calçat

Indústriesmanufactureres

diverses

Materialsi equipselèctrics,

electrònicsi òptics

Indústriesfustai suro

Fabricaciómaterial

de transport

Construcciómaquinària

i equipsmecànics

%

positiva (gràfic 5.11.). En concret, la branca de la metal·lúrgia i fabricació de productesmetàl·lics ha guanyat 2,1 punts percentuals i el 2005 la seva participació en el total del’ocupació industrial a la comarca ja ha passat del 19 %, mentre que la química hamillorat 1,2 punts percentuals i la seva participació s’ha apropat al 14 %.

La participació relativa de la resta de branques que durant aquests anys han creatocupació, òbviament, també ha augmentat, i aquest increment tendirà a ser mésaccentuat com més elevada sigui la taxa de creixement del nombre de treballadors. Enaquest sentit destaca la millora en la participació de les branques de l’alimentació,begudes i tabac, que ha guanyat 1,7 punts percentuals i el 2005 ja aportava el 7,1 %dels treballadors industrials de la comarca, i la de paper, arts gràfiques i suportsenregistrats, que ha guanyat 1,3 punts percentuals i el 2005 també representava el7,1 % de l’ocupació industrial.

En sentit contrari, els sectors en què ha disminuït l’ocupació per damunt de la mitjanacomarcal han perdut pes relatiu en el total industrial, una minva que tendirà a ser mésgran com més elevada sigui la reducció percentual en el nombre de llocs de treball. És particularment rellevant el que ha succeït amb la fabricació de material de transporti el tèxtil i confecció. En concret, la branca de material de transport ha retroceditconsiderablement al llarg d’aquests cinc anys, amb una pèrdua de 2,5 puntspercentuals, i la seva participació en l’ocupació industrial es va reduir l’11 % l’any 2000,i el 8,5 % el 2005, la qual cosa comporta que hagi davallat de la tercera a la quartaposició. D’altra banda, el sector tèxtil i de la confecció ha perdut 2,3 punts percentualsi ha reduït la seva participació del 9,9 % l’any 2000 al 7,6 % el 2005. Cal destacarigualment la pèrdua de pes relatiu de la branca del cuir i calçat, que si bépercentualment no sembla molt elevada (amb relació al total de la indústria), en canviés la que ha davallat més en termes relatius.

Analitzem ara la distribució del PIB industrial per sectors, la qual cosa permetrà tambécomparar la posició de cada branca respecte a les dues variables de referència (PIB i

191

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.11. Distribució de l'ocupació industrial per sectors, en % �Font: Departament de Treball i Indústria

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Met

al·lú

rgia

i fa

bric

ació

prod

. met

àl·li

cs

Indú

strie

squ

ímiq

ues

Fabr

icac

ióm

ater

ials

de

trans

port

Indú

strie

stè

xtils

i de

la c

onf.

Tran

sfor

mac

ióde

l cau

txú

i mat

. plà

stiq

ues

Mat

eria

lsi e

quip

s el

èctri

cs

Indú

strie

sm

anuf

actu

rere

s

Indú

strie

s pa

per,

arts

grà

fique

s

Cons

trucc

ióm

aqui

nària

i eq

uipa

men

t

Indú

strie

sal

imen

taci

ó, b

egud

es

Fabr

icac

ióal

tres

prod

ucte

s

Indú

strie

sfu

sta

i sur

o

Indú

strie

scu

ir i c

alça

t

Ener

gia

elèc

trica

, gas

i ai

gua

Extra

cció

altre

s m

iner

als

2000 2005

%

nombre de treballadors). Des del punt de vista de les dades del PIB industrial persectors, el Vallès Oriental també ha estat una comarca amb una composició industrialbastant diversificada, ja que la gran majoria de sectors han tingut una presència nonegligible en la seva estructura productiva, amb registres que el 2004 superaven el 4 %(gràfic 5.12.). Les excepcions han estat dins de les activitats manufactureres, en lafusta i el suro (1,3 %), i en la branca industrial no manufacturera, la d’energia,extractives i aigua (1,9 %). Tanmateix, el gràfic 5.12. posa de manifest que es detectendiferències importants pel que fa al pes relatiu de cada sector.

Ara la posició capdavantera correspon, de manera molt destacada, al sector químic,que el 2004 aportava el 21,2 % del PIB industrial de la comarca, mentre que quanconsideràvem l’ocupació, se situava en segon lloc, amb una participació molt inferior,del 13,8 %. En segon lloc apareix la branca de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, quefigura a una distància considerable de la química i que el 2004 va aportar el 13 % delPIB industrial, mentre que en l’ocupació la seva participació era considerablement méselevada (del 19,3 %). A continuació s’han situat els sectors de l’alimentació, begudes i tabac (10,8 %) i el de transformats de cautxú i plàstics (9,4 %). En el cas del’alimentació, begudes i tabac la participació en el PIB ha estat clarament superior a lade l’ocupació, mentre que per a la branca de transformats de cautxú i plàstics ha estatlleugerament inferior. També és remarcable que, tot i la diversificació productiva de lacomarca, els quatre primers sectors hagin aportat el 55,2 % del PIB industrial.Finalment, la comparació amb el conjunt de Catalunya indica una major especialitzaciórelativa al Vallès Oriental en tres dels quatre sectors capdavanters pel pes del seu PIB:químic, metal·lúrgia i productes metàl·lics i transformats de cautxú i plàstics. Aquestacircumstància també es pot fer extensiva a les indústries manufactureres diverses, enles quals s’inclou la fabricació de mobles, bastant arrelada en alguns municipis de lacomarca. En sentit contrari, destaca la gran desproporció a la branca d’energia,extractives i aigua, que ha ocupat el segon lloc en l’àmbit català (després del sectorquímic) i, com ja hem comentat, té una presència molt feble al Vallès Oriental.

192


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 5.12. Estructura del PIB industrial al Vallès Oriental i Catalunya.Any 2004, en %Font: Caixa Catalunya

25

20

15

10

5

0

Met

al·lú

rgia

i fa

bric

ació

prod

. met

àl·li

cs

Indú

strie

squ

ímiq

ues

Fabr

icac

ióm

ater

ials

de

trans

port

Indú

strie

stè

xtils

i de

la c

onf.

Tran

sfor

mac

ióde

l cau

txú

i mat

. plà

stiq

ues

Mat

eria

lsi e

quip

s el

èctri

cs

Indú

strie

sm

anuf

actu

rere

s

Indú

strie

s pa

per,

arts

grà

fique

s

Cons

trucc

ió m

aqui

nària

i equ

ipam

ent

Indú

strie

sal

imen

taci

ó, b

egud

es

Fabr

icac

ióal

tres

prod

ucte

s

Indú

strie

sfu

sta

i sur

o

Ener

gia

elèc

trica

, gas

i ai

gua


%

Dimensió mitjana dels establiments industrials �

La informació disponible sobre els centres de cotització i nombre de treballadorspermet una aproximació a la dimensió mitjana dels establiments. Pel conjunt de laindústria, la dimensió mitjana dels establiments a la comarca el 2005 ha estat de 17,2treballadors, lleugerament per sobre de la mitjana catalana (15,6) (gràfic 5.13.). En elcas del Vallès Oriental, com també per al conjunt del Principat, el sector amb una majordimensió mitjana el 2005 ha estat el de fabricació de material de transport, si bé el valorassolit (46,1 treballadors), ha estat considerablement per sota del de Catalunya (66,8 treballadors). A continuació, però a certa distància, s’ha situat la química, amb 38,2 treballadors, un valor força semblant al del conjunt del Principat, i amb unsregistres sensiblement inferiors han seguit la transformació de cautxú i matèriesplàstiques (22,4) i els materials i equips elèctrics, electrònics i òptics (22,2), mentre ladimensió mitjana de la resta de branques ja ha estat per sota dels 20 treballadors, is’han assolit els valors mínims en el cas de les indústries manufactureres diverses (8,6treballadors) i de la fusta i el suro (7,5 treballadors).

5.4. Les grans empreses al Vallès Oriental

La informació que proporciona el REIC (Registre d’establiments industrials deCatalunya) actualitzada a 1 de juny del 2006 permet conèixer la situació dels establimentsqualificats com industrials (CCAE 10 a 41) pel que fa al nombre de treballadors i per laseva localització. El fet que el REIC es basi en la variable establiment és important, ja que això significa que identifica les unitats industrials atenent a la seva activitatproductiva i no a la ubicació de la seu social. En conseqüència, s’elimina l’anomenat

193

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.13. Dimensió mitjana per sectors. Any 2005 �Font: Departament de Treball i Indústria

70

60

50

40

30

20

10

0

Met

al·lú

rgia

i fa

bric

ació

prod

. met

àl·li

cs

Indú

strie

squ

ímiq

ues

Fabr

icac

ióm

ater

ials

de

trans

port

Indú

strie

stè

xtils

i de

la c

onf.

Tran

sfor

mac

ióde

l cau

txú

i mat

. plà

stiq

ues

Mat

eria

ls i

equi

psel

èctri

cs, e

lect

ròni

cis

i opt

ics

Indú

strie

s pa

per,a

rts g

ràfiq

ues

i sup

orts

ene

regi

stra

ts

Indú

strie

sal

imen

taci

ó, b

egud

es

Fabr

icac

ió a

ltres

pro

duct

esm

iner

als

no m

etàl

·lics

Indú

strie

scu

ir i c

alça

t

Ener

gia

elèc

trica

, gas

i ai

gua

Cons

trucc

ió d

e m

aqui

nària

i equ

ips

mec

ànic

s

Extra

cció

d’a

ltres

min

eral

s ex

c. p

rodu

ctes

ene

rgèt

ics

Indú

strie

sm

anuf

actu

rere

s di

vers

es

Indú

strie

sde

la fu

sta

i sur

o

TOTA

LIN

DÚST

RIA


Treb

alla

do

rs /

em

pre

sa

efecte seu, que pot distorsionar l’anàlisi locacional de les empreses, sobretot en les demajor dimensió si disposen del centre de producció en un lloc i la seu corporativa ésen una ubicació diferent. D’altra banda, si l’empresa disposa de diversos centres deproducció en diferents localitzacions, es pot conèixer la situació específica decadascun de manera individualitzada, ja que figuraran com a establiments diferenciats.

En l’annex 5.2. figuren els 100 primers establiments industrials de Catalunya pelnombre de treballadors i codi CCAE (vegeu annex 5.1.), i tramats en clar, els que sónal Vallès Oriental. Entre els 50 primers, la comarca n’acull 5, i tots apareixen enposicions relativament endarrerides, ja que el primer, que correspon a l’empresa MerckFarma y Química, figura en la posició 21. La resta d’establiments són Automotive Kle(material de transport), en el lloc 24, i en els darrers llocs d’aquest grup, ValeoClimatización (material de transport), Cotyastar (químic) i Coperfil (metal·lúrgia iproductes metàl·lics). Tots aquests establiments, tanmateix, presenten una ocupaciósuperior als 500 treballadors.

Si estenem l’anàlisi fins als 100 primers establiments industrials de Catalunya (vegeuannex 5.2.), al Vallès Oriental n’apareixen 8 més, tots amb una ocupació compresaentre els 395 i els 460 treballadors. Dins d’aquest grup d’establiments predominen elsde la branca quimicofarmacèutica, circumstància que no és sorprenent si tenim encompte la importància relativa que té aquest sector a la comarca.

Considerem ara els 100 primers establiments industrials del Vallès Oriental (vegeuannex 5.3). En analitzar els 50 primers, s’observa que el nombre de treballadorsd’aquests establiments oscil·la entre els 772 de Merck Farma y Química i els 158 deGivaudau Ibèrica, el que significa que l’establiment capdavanter té una dimensió 4,9vegades superior al que se situa en la posició 50.

Per sectors, el major nombre d’establiments dins d’aquest grup correspon al químic(incloent-hi l’activitat farmacèutica), que n’aporta 9, el que representa el 18 % del total.D’aquests establiments 5 es troben entre els 10 primers. A continuació se situen(conjuntament) els sectors 34 i 35, vinculats a l’activitat de material de transport, queaporten 7 establiments (el 14 % d’aquest grup). El sector de transformats de cautxú iplàstics n’aporta 6 (el 12 %). Tres sectors tenen 4 establiments. Són el tèxtil i confecció,paper, impressió i suports enregistrats, i la metal·lúrgia i fabricació de productesmetàl·lics, mentre la branca de l’alimentació, begudes i tabac n’aporta 3.

La distribució per activitats dels grans establiments mostra que els sectors quen’aporten un major nombre també són els que ocupaven les primeres posicions, si béno en el mateix ordre, quan consideràvem la dimensió mitjana. D’altra banda, també ésremarcable que la branca de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics, que ésla capdavantera, amb diferència, pel nombre de treballadors (més del 19 % del totalindustrial), i la segona, després de la química, pel valor del PIB, només tingui 4establiments entre els 50 primers, dels quals tan sols un (Coperfil) ocupa una posiciódestacada. Una circumstància que corrobora el predomini de les pimes en aquestsector, que, recordem, presentava una dimensió mitjana de 13,5 treballadors.

La localització geogràfica dels grans establiments també posa de manifest algunsaspectes interessants i, en particular, una forta concentració a la capital comarcal(Granollers), que és el principal nus de comunicacions, i el seu entorn immediat (lesFranqueses i Canovelles), juntament amb uns pocs municipis que disposen d’una bona

194


DE LA COMARCA DEL


connexió amb les grans infraestructures viàries, i en particular, a les autopistes AP-7 iC-33 i l’autovia C-17. Així, Granollers té 10 establiments d’entre els 50 primers i lesFranqueses-Canovelles, 4, el que conjuntament representa el 28 % del total. Però ésigualment remarcable la presència de grans establiments a municipis com Parets delVallès, Montornès del Vallès, tot i que menys, Martorelles i Llinars del Vallès. En concret,Parets n’acull 8 –el segon municipi per importància en aquest aspecte després deGranollers–, el que representa el 20 % del total, Montornès 7 (14 %), Martorelles 5(10 %) i Llinars 3 (6 %).

Finalment, cal assenyalar que el capital estranger té una presència significativa en elsgrans establiments del Vallès Oriental, com ho reflecteix l’annex 5.3., en el qual aquestsestabliments figuren tramats (sols en el cas dels 50 primers i s’assenyalen els que tenenmés d’un 50 % del capital en mans estrangeres). Observem que els tres primers figurenen aquesta categoria i que 25 d’entre els 50 capdavanters corresponen a empreses queestan participades per capital forà (i en la gran majoria de casos aquesta participacióexcedeix el 50 %). El capital estranger en els grans establiments de la comarca apareixen la pràctica totalitat de sectors, però la seva presència és particularment acusada enla branca química (24) i la més important –amb diferència– per la seva aportació al PIB,i també en les activitats relacionades amb el material de transport (34 i 35).

5.5. Els sistemes productius locals al Vallès Oriental

La publicació recent d’un estudi exhaustiu sobre els sistemes productius locals (SPL) a Catalunya ha contribuït considerablement a difondre un fenomen força arrelat alPrincipat.1 En aquest apartat la idea és, a partir de la informació existent, centrar-nosen la situació dels SPL al Vallès Oriental, ja que es tracta d’una comarca en la qual ésbastant freqüent la concentració d’establiments industrials que duen a terme la mateixaactivitat o activitats complementàries i que competeixen i/o estableixen relacions decol·laboració entre si.

Al Vallès Oriental s’ha identificat la presència de sistemes productius locals en 10activitats manufactureres:

� Transformació de pell petita i confecció de peces de vestir de pell

� Fabricació de moble domèstic

� Química de consum

� Productes farmacèutics

� Transformats plàstics

� Fabricació de productes metàl·lics

� Aparellatge elèctric i aparells d’il·luminació

� Indústria auxiliar de l’automoció

� Fabricació de motocicletes i ciclomotors

� Fabricació de material ferroviari.

195

ESTUDI MONOGRÀFIC

1 Hernàndez, J. M.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005). Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya.Barcelona: Departament de Treball i Indústria.

Un aspecte remarcable és que en la gran majoria de casos –l’excepció la constitueix lafabricació de moble domèstic–, el sistema productiu local en què s’insereixen lesempreses del Vallès Oriental té una dimensió geogràfica més àmplia i abasta tambéaltres comarques de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) i/o del seu entorn,conseqüència, normalment, del procés d’industrialització difusa que, partint del nuclicentral metropolità, Barcelona i els municipis contigus, des de fa ja algunes dècadess’estén cap als territoris veïns.

Els sistemes productius locals de la transformació de la pell petita a Catalunya són al VallèsOriental i a Osona. En el cas del Vallès Oriental, els establiments principals són alsmunicipis de la Garriga, Montmeló, Mollet i Caldes de Montbui, i tenen una dimensiórelativament alta segons els estàndards de l’activitat, com és el cas d’Acabados del Vallèsi Curtidos Doma, i són de capital íntegrament autòcton. També és remarcable la presènciaa la comarca d’empreses que desenvolupen la fase següent del procés, la fabricació depeces de vestir de pell, i que són principalment a Caldes de Montbui i Sant Celoni.

En la fabricació del moble domèstic al Vallès Oriental també trobem un dels dossistemes productius locals existents a Catalunya. L’altre SPL es localitza al Montsià, perla qual cosa en aquest cas la distància geogràfica comporta que els dos sistemes operinde manera independent. Aquí la principal concentració d’empreses té lloc al municipi dela Garriga, però també hi ha establiments d’una certa importància a municipis propers,com Canovelles, l’Ametlla del Vallès, el Figaró-Montmany i Martorelles. Gairebé totes lesempreses d’aquesta activitat també són de capital autòcton.

En la química de consum, les empreses del Vallès Oriental formen part d’un SPL mésampli que abasta altres comarques de la RMB (Barcelonès, Baix Llobregat, VallèsOccidental i Maresme). Aquestes empreses estan especialitzades en la fabricació desabons, detergents, altres articles de neteja, i productes de perfumeria, cosmètica ihigiene. Aquí tenen un pes important els establiments de gran dimensió, entre els qualspredominen els de capital multinacional (Henkel Ibèrica, Benckiser). Els municipis deGranollers i Montornès acullen els establiments principals.

En la fabricació de productes farmacèutics es repeteix, a grans trets, la situació de laquímica de consum (presència important de grans establiments amb predomini decapital estranger). Les empreses principals són Merck Farma y Química, InstitutoGrífols, Laboratorios del Dr. Esteve i Sandoz i la major concentració té lloc a l’eixMartorelles-Mollet-Parets.

Una situació semblant pel que fa al tipus d’establiments té lloc a l’SPL dels transformatsplàstics, si bé ara també hi ha nombrosos establiments de mitjana i petita dimensiódispersos al llarg de la comarca. Les empreses principals són Alkor Draka (Sant Celoni),Plásticos Tatay (Martorelles), Freudenberg Ibérica i Zanini (Parets) i Intermas (Llinars).

En la fabricació de productes metàl·lics els establiments del Vallès Oriental s’integrenen un SPL més ampli que abasta, a més del Barcelonès, el Vallès Occidental i el BaixLlobregat, municipis de comarques de l’entorn de l’RMB, com Osona i el Bages. Enaquest sentit, un dels SPL més extensos geogràficament de Catalunya. En el cas delVallès Oriental, si bé algunes grans empreses d’aquest SPL són de capitaltransnacional (Sandvik, per exemple, amb plantes a Martorelles i a Caldes de Montbui),la gran majoria són pimes de caràcter familiar i estan bastant disperses per la comarca.

En el cas de l’aparellatge elèctric i aparells d’il·luminació, l’SPL en el qual s’insereix elVallès Oriental abasta també el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Aquí

196


DE LA COMARCA DEL


el nombre d’establiments existents a la comarca és considerablement inferior que en elcas anterior i els més importants són a Granollers-Canovelles, com és el cas de Simon,Terasaki i J. Feliu de la Peña.

L’SPL de l’automoció i indústria auxiliar té una dimensió geogràfica bastant àmplia, jaque inclou les 7 comarques de l’RMB i abasta també la Selva. En el cas del VallèsOriental tenen una presència significativa les grans companyies multinacionals, que sónals principals nuclis industrials de la comarca. A tall d’exemple es poden esmentarAutoliv Kle (Granollers), Bosch Sistemas de Frenado (Lliçà d’Amunt), ValeoClimatización (Martorelles), Eaton Livia (Montornès) i Flexngate (les Franqueses).

El Vallès Oriental comparteix amb el Vallès Occidental i el Baix Llobregat l’SPL de lafabricació de motocicletes i ciclomotors per carretera. En aquest SPL el nombred’establiments és reduït i predominen els de gran dimensió i de capital transnacional.Martorelles és el principal municipi de la comarca en aquesta activitat, ja que acull elsestabliments de Nacional Motor (Derbi), Showa Europe i Manaut.

Finalment, en l’activitat de material ferroviari el Vallès Oriental comparteix l’SPL amb elBarcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Aquí el nombre d’empreses queaporta la comarca també és reduït, i les principals, Temoinsa i Fainsa, són a Granollersi Martorelles, respectivament. �

Joaquim SolàMontserrat Termes

Professors de la Universitat de Barcelona

197

ESTUDI MONOGRÀFIC

Annex 5.1. Codis CCAE dels sectors industrials �

10. Extracció i aglomeració d’antracita, hulla, lignit i torba11. Extracció de crus de petroli i gas natural. Activitats dels serveis relacionats amb les explotacions

petrolieres i de gas, excepte activitats de prospecció12. Extracció de minerals d’urani i tori13. Extracció de minerals metàl·lics14. Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics15. Indústria de productes d’alimentació i begudes16. Indústria del tabac17. Fabricació de tèxtils i productes tèxtils18. Indústria de la confecció i de la pell19. Preparació, adobat i acabat del cuir. Fabricació d’articles de marroquineria i viatge. Articles de

guarnicioneria, de talabarder i sabateria20. Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles, cistelleria i esparteria21. Indústria del paper22. Edició, arts gràfiques i reproducció de suports gravats23. Coqueries, refinament de petroli i tractament de combustibles nuclears24. Indústria química25. Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques26. Fabricació d’altres productes de minerals no metàl·lics27. Metal·lúrgia28. Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinaria i equipaments29. Indústria de la construcció de maquinària i equip mecànic30. Fabricació de màquines d’oficina i equips informàtics31. Fabricació de maquinària i material elèctric32. Fabricació de material electrònic. Fabricació d’equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions33. Fabricació d’equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió òptica i rellotgeria34. Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs35. Fabricació d’altre material de transport36. Fabricació de mobles. Altres indústries manufactureres37. Reciclatge40. Producció i distribució d’energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta41. Captació, depuració i distribució d’aigua

198


DE LA COMARCA DEL


� Annex 5.2. Els 100 primers establiments industrials de Catalunya. Any 2006

CodiCNAE Empresa Població establiment Treballadors

34 Seat, SA (Martorell) Martorell 10.31834 Nissan Motor Ibérica, SA Barcelona 3.10528 Seat, SA (Zona Franca) Barcelona 2.62134 Frape Behr, SA Barcelona 1.75032 Sony España, SA Viladecavalls 1.69215 Corporación Alimentaria Guissona, SA Guissona 1.45629 Delphi Diesel Systems, SL Sant Cugat del Vallès 1.41534 Gearbox del Prat, SA Prat de Llobregat, el 1.35434 Trety, SA Maçanet de la Selva 1.22640 Endesa Distribución Eléctrica, SL Barcelona 1.21341 Sorea Sociedad Regional de Abastecimiento

de Aguas, SA Barcelona 1.20040 Gas Natural SDG, SA Barcelona 1.17041 Societat General d’Aigües de Barcelona, SA Barcelona 1.05625 Pirelli Neumáticos, SA Manresa 1.03328 Frape Behr, SA Montblanc 1.00229 Appliances Components Companies Spain, SA Sant Quirze del Vallès 92324 B. Braun Medical, SA Rubí 88431 Robert Bosch España Fàbrica Castellet, SA Castellet 84929 Braun Española, SA Esplugues de Llobregat 79831 Lear Automotive (EEDS) Spain, SL Valls 79131 Control y Montajes Industriales Cymi, SA Barcelona 78815 Panrico, SA Santa Perpètua de Mogoda 77524 Merck Farma y Química, SA Mollet del Vallès 77218 Burberry Spain, SA Barcelona 76422 La Vanguardia Ediciones, SL Barcelona 75334 Autoliv Kle, SA Granollers 75031 Kostal Eléctrica, SA Sentmenat 72324 Basf Española, SA Tarragona 70434 Hutchinson Palamós, SA Palamós 68831 Lear Automotive (EEDS) Spain, SL Roquetes 66827 Compañía Española de Laminación, SL (Celsa) Castellbisbal 66024 PPG Ibérica, SA Rubí 65324 Sara Lee España, SA Santa Perpètua de Mogoda 65032 Sharp Electrónica España, SA Sant Cugat del Vallès 65015 Unilever Foods España, SA Barcelona 63017 Dogi International Fabrics, SA Masnou, el 61840 Comunidad de Bienes Ascó II Ascó 60724 Boehringer Ingelheim España, SA Sant Cugat del Vallès 58631 Prysmian Cables y Sistemas, SL Vilanova i la Geltrú 58226 Roca Sanitario, SA Gavà 58133 Roche Diagnostics, SL Sant Cugat del Vallès 57217 Industrias Valls 1, SA Igualada 56924 Alcon Cusí, SA Masnou, el 56734 Valeo Climatización, SA Martorelles 56127 Mahle, SA Vilanova i la Geltrú 55533 Industrias de Óptica, SA Hospitalet de Llobregat, l’ 54924 Cotyastor, SA Granollers 52429 ABB Sistemas Industriales, SA Sant Quirze del Vallès 52215 Europastry, SA Sarral 52028 Coperfil Group, SA Vallgorguina 51031 Castellón, SA Ripollet 49015 Freixenet, SA Sant Sadurní d’Anoia 487

199

ESTUDI MONOGRÀFIC

Annex 5.2. Els 100 primers establiments industrials de Catalunya. Any 2006 (continuació) �


36 Johnson Controls & Eurosit, SL Abrera 48740 Comunidad de Bienes Endesa-Iberdrola c.n.

Vandellòs II Vandellòs 48015 General de Despiece y Congelados, SA

(Gedesco, SA) Montcada i Reixac 48028 Valeo Sistemas de Seguridad y Cierre, SA Olesa de Montserrat 47715 Sociedad Anónima Damm Prat de Llobregat, el 47531 Fábrica Electrotécnica Josa, SA Rubí 47214 Iberpotash, SA Súria 47014 Potasas del Llobregat, SA Sallent 46722 Printer Industria Gráfica Newco, SL Sant Vicenç dels Horts 46624 Industrias Titan, SA Prat de Llobregat, el 46527 Grupo Componentes Vilanova, SL Vilanova i la Geltrú 46115 Bellsolà, SA Aiguaviva 46032 Eurocir, SA Barberà del Vallès 45924 Instituto Grífols, SA Parets del Vallès 45931 Grupo General Cable Sistemas, SA Manlleu 45615 Pavo y Derivados, SA Roquetes 45434 Honeywell Fricción España, SA Barcelona 45024 Henkel Ibérica, SA Montornès del Vallès 45028 Essa Palau, SA Polinyà 44924 Laboratorios Dr. Esteve, SA Martorelles 44729 Industria Apparecchiatura Refrigerante

Ibérica, SA Montcada i Reixac 44219 Sociedad Catalana de Talleres Artesanos

Louis Vuitton, SA Barberà del Vallès 44017 Sati Grupo Textil, SA Garriga, la 43028 Novel Lahnwerk Española, SA Abrera 42729 Clima Roca York, SA Sabadell 42418 Vives Vidal Vivesa, SA Igualada 42015 Frit Ravich, SL Maçanet de la Selva 42031 Siemens Vdo Automotive, SA Rubí 42035 Montesa Honda, SA Santa Perpètua de Mogoda 42036 Bic Graphic Europe, SA Tarragona 41924 Reckitt Benckiser (España), SL Granollers 41631 GE Power Controls Ibérica, SL Terrassa 41334 Dynamit Nobel Ibérical, SA Sant Andreu de la Barca 40928 Essa Palau, SA Palau-solità i Plegamans 40531 Hispano Mecano Eléctrica, SA Capellades 40015 Gallina Blanca, SA Sant Joan Despí 40036 Inoxcrom, SA Barcelona 40031 Automotive Lighting Rear Lamps España, SA Llinars del Vallès 40024 Clariant Ibérica, SA Prat de Llobregat, el 39817 Fibracolor, SA Tordera 39824 Industrias Murtra, SA Granollers 39629 Domar, SA Martorelles 39524 La Seda de Barcelona, SA Prat de Llobregat, el 39217 B. Braun Surgical, SA Rubí 39130 Global Manufacturer’s Services Cataluña, SL Cerdanyola del Vallès 39124 Ercros Industrial SA Barcelona 38936 Esteban Ikeda, SA Prat de Llobregat, el 38818 Italvest, SA Sant Quirze del Vallès 388

Notes: Observem que una mateixa empresa pot tenir diversos establiments en localitzacions diferents. El cas paradigmàtic ésla SEAT, que ocupa els llocs primer i tercer del rànquing amb els establiments de Martorell i Barcelona (Zona Franca).Els establiments ressaltats són al Vallès Oriental.

Font: REIC

200


DE LA COMARCA DEL


� Annex 5.3. Els 100 primers establiments industrials del Vallès Oriental. Any 2006.


24 Merck Farma y Química, SA Mollet del Vallès 77234 Autoliv Kle, SA Granollers 75034 Valeo Climatización, SA Martorelles 56124 Cotyastor, SA Granollers 52428 Coperfil Group, SA Vallgorguina 51024 Instituto Grífols, SA Parets del Vallès 45924 Henkel Ibérica, SA Montornès del Vallès 45024 Laboratorios Dr. Esteve, SA Martorelles 44717 Sati Grupo Textil, SA Garriga, la 43024 Reckitt Benckiser (España), SL Granollers 41631 Automotive Lighting Rear Lamps España, SA Llinars del Vallès 40024 Industrias Murtra, SA Granollers 39629 Domar, SA Martorelles 39534 Showa Europe, SA Martorelles 34917 Industrias del Acetato de Celulosa, SA (Inacsa) Batllòria, la 33717 Bandalux Industrial, SA Granollers 30421 Lamigraf, SA Ametlla del Vallès, l’ 28024 Lucta, SA Montornès del Vallès 25722 Grupo Amcor Flexibles Hispania, SL Granollers 25215 LU Biscuits, SA Granollers 25035 Nacional Motor, SA Martorelles 23936 Flamagas, SA Llinars del Vallès 22825 Alkor Draka Ibérica, SA Sant Celoni 22728 Hydro Building Systems, SL Parets del Vallès 21921 Arbora & Ausonia, SLU Montornès del Vallès 21934 Flexngate España, SA Franqueses del Vallès, les 21531 Salicru, SA Santa Maria de Palautordera 21017 Freudenberg España, SA telas sin tejer, S. en C. Parets del Vallès 20635 Técnicas Modulares e Industriales, SA (Temoinsa) Granollers 20331 J. Feliu de la Peña, SA Canovelles 19721 Masa-Decor, SA Sant Pere de Vilamajor 19315 Danone, SA Parets del Vallès 19125 Zanini Parets, SL Parets del Vallès 19025 Plasticos Tatay, SA Montornès del Vallès 19028 Sandvik Española, SA Caldes de Montbui 18729 TI Group Automotive Systems, SA Montornès del Vallès 18515 Priela, SA Granollers 18322 Gráficas de Prensa Diaria, SA Parets del Vallès 17533 Remco, SL Lliçà de Vall 17525 Freudenberg Ibérica, SA Parets del Vallès 17321 Durero Packaging, SA Montornès del Vallès 17034 Productos Eaton Livia, SL Montornès del Vallès 16936 Figueras International Seating, SA Lliçà d’Amunt 16825 Cepex, SAU Granollers 16528 Sistemas Técnicos de Encofrados, SA Parets del Vallès 16524 Alp Reveton, SL Franqueses del Vallès, les 16122 Axalto SP, SA Parets del Vallès 16025 Intermas Nets, SA Llinars del Vallès 16024 Sandoz Industrial Products, SA Franqueses del Vallès, les 15824 Givaudan Ibérica, SA Sant Celoni 15833 Diagnostic Grífols, SA Parets del Vallès 15728 Linde & Wiemann, SA Garriga, la 15625 Bericap, SA Roca del Vallès, la 146

201

ESTUDI MONOGRÀFIC

Annex 5.3. Els 100 primers establiments industrials del Vallès Oriental. Any 2006 (continuació) �


15 Bimbo, SA Granollers 14525 ITW España, SA Franqueses del Vallès, les 14517 Gutermann, SA Santa Maria de Palautordera 14524 Biokit, SA Lliçà d’Amunt 14328 Manaut, SA Martorelles 14236 Fabricación Asientos Vehículos Industriales, SA

(Fainsa) Martorelles 14224 Stahl Ibérica, SL Parets del Vallès 14037 Cespa Gestión y Tratamiento de Residuos, SA Mollet del Vallès 14026 Rauschert España, SL Lliçà de Vall 13924 Purac Bioquímica, SA Montmeló 13728 Franke España, SAU Mollet del Vallès 13728 Aguilar y Salas, SA Franqueses del Vallès, les 13629 Cooking Systems, SL Vallgorguina 13524 Basf, Sistemas de Impresión, SA Vilanova del Vallès 13321 Industrias Kores, SA Sant Fost de Campsentelles 12915 Nutrexpa, SA Parets del Vallès 12917 Relats, SA Caldes de Montbui 12525 Brooks Todo Seguridad en España, SA Llagosta, la 12528 Industrias Cosmic, SA Caldes de Montbui 12527 Sandvik Española, SA Martorelles 12428 Industrias Cosmic, SA Caldes de Montbui 12231 J. Feliu de la Penya, SL Canovelles 12127 Calibrados de Precisión, SA Llagosta, la 12028 Witte y Sola, SA Sant Fost de Campsentelles 12033 Actaris Contadores, SA Montornès del Vallès 11918 Géneros de Punto Torras, SA Caldes de Montbui 11817 Vileda Ibérica, SA Parets del Vallès 11724 Unión Químico Farmacéutica, SA (Uquifa) Lliçà de Vall 11724 Industrias Químicas del Vallès, SA Mollet del Vallès 11624 Kluber Lubrication GMBH Ibérica, S. en C. Parets del Vallès 11524 Iberhospitex, SA Lliçà de Vall 11528 A. Bianchini, Ingeniero, SA Montornès del Vallès 11522 Miralles Tot AIE Mollet del Vallès 11440 Grífols, SA Parets del Vallès 11215 Cobega, SA Martorelles 11128 Fivent, SA Llinars del Vallès 11024 Solvay Pharma, SA Parets del Vallès 11024 Unión Químico Farmacéutica, SA (Uquifa) Sant Celoni 10831 Backer-Facsa, SL Aiguafreda 10725 Saplex, SA Canovelles 10628 Talleres Deis, SA Parets del Vallès 10524 Laboratorios Calier, SA Franqueses del Vallès, les 10427 Hydro Aluminio la Roca, SA Roca del Vallès, la 10318 Curtidos Riba Guixa,SL Caldes de Montbui 10126 Cristales Curvados, SA (Cricursa) Granollers 10117 Vertisol Internacional, SRL Granollers 10024 Laboratorios Cosmetics Feltor, SA Sant Celoni 98

Notes: Observem que una mateixa empresa pot tenir diversos establiments a localitzacions diferents.En el cas dels 50 primers establiments s’han ressaltat els que pertanyen a empreses amb una presènciasignificativa de capital estranger (més del 50 %).

Font: REIC

203

SÍNTESI I PRINCIPALS

CONCLUSIONS

1. El Vallès Oriental és una comarca de contrastos importants, atès que s’hi podentrobar, d’una banda, àrees densament poblades i industrialitzades, com les del voltantde Granollers i Mollet del Vallès, on se situen la majoria d’activitats econòmiques id’equipaments i una bona part de la població comarcal. Aquestes dues ciutatscomparteixen la funció vertebradora del territori i són dues grans àrees de concentracióde l’activitat industrial, tot i que progressivament tendeixen a integrar-se en una granàrea econòmica. D’altra banda, a la comarca hi ha altres localitzacions industrials, tot ique amb menys activitats productives, un grau de població molt inferior i una saturaciódel territori menor, com és el sistema urbà de l’entorn de Sant Celoni, a la zona del BaixMontseny. En contraposició, al Vallès Oriental també hi ha municipis situats alsvessants més muntanyosos i extrems de la comarca i relativament allunyats de lesxarxes de transport principals, que tenen un volum de població més reduït i un grau dedesenvolupament i implantació industrial gairebé nul.

2. La posició geogràfica del Vallès Oriental, pròxima a les zones que conformen eldistricte central de negocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixit productiu,proporcionaven una base molt sòlida per assolir una expansió demogràfica intensa desdels anys setanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altres comarques del seuentorn, s’ha trobat just a l’epicentre dels moviments de relocalització poblacional quehan afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i que han consistit,bàsicament, en una pèrdua d’habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de lesàrees més properes. La comarca del Vallès Oriental s’ha vist beneficiadaconsiderablement fins avui per aquest fenomen, que sembla que encara no s’ha aturati que ha provocat canvis rellevants en la composició de la població, en el teixitproductiu comarcal, en el dinamisme de la construcció residencial, en el preu del’habitatge i en la disponibilitat de sòl en algunes àrees per desenvolupar novesactivitats empresarials.

3. En el període 1981-2005, la població de la comarca ha crescut el 2 % anualacumulatiu, més que al conjunt de Catalunya, que ha estat del 0,7 %. L’any 2005, lacomarca del Vallès Oriental tenia 361.319 h., el 30,2 % dels quals estaven concentratsa Granollers i Mollet del Vallès. També cal destacar que la població del Vallès Orientalestà menys envellida que la del conjunt de Catalunya.

4. L’entrada d’estrangers al mercat de treball del Vallès Oriental no representaactualment un impacte d’efectes extraordinaris ja que ha assolit una dimensió semblanta la de la mitjana catalana. Tanmateix, sí que pot estar provocant un cert canvi en elssubsectors i tipus d’ocupacions on s’està localitzant aquesta oferta de treballnouvinguda, atesa la forta concentració en certes activitats i ocupacions. Caldrà estaratents els propers anys perquè aquest fet no impliqui una segmentació del mercatlaboral de la comarca i una precarització de les condicions de treball.

5. L’activitat productiva del Vallès Oriental es caracteritza per tenir una indústria quecontinua exercint un paper fonamental en el sistema productiu, tot i la terciaritzaciócreixent de l’economia de la comarca.

6. Les activitats industrials amb un pes més important en l’estructura dels treballadorsdel Vallès Oriental són la metal·lúrgia i els productes metàl·lics, la química, el cautxú iplàstic i el tèxtil, confecció, cuir i calçat. Altres especialitats que caracteritzen lacomarca són: la indústria del moble a la Garriga, alguns subsectors del metall a

6. Síntesi i principals conclusions �

Granollers i el seu entorn, la química bàsica a Sant Celoni i les motocicletes al BaixVallès.

7. La localització geogràfica dels grans establiments industrials de la comarca presentauna forta concentració a Granollers, que és el principal nus de comunicacions, i en elseu torn immediat (les Franqueses del Vallès i Canovelles). D’altra banda, altresmunicipis, com Parets del Vallès, Montornès del Vallès, Martorelles i Llinars del Vallès,que disposen d’una bona connexió amb les grans infraestructures viàries i, enparticular, a les autopistes AP-7 i C-33 i l’autovia C-17, també tenen un nombreremarcable de grans establiments industrials. Cal remarcar també que el principalestabliment industrial de la comarca pel que fa al nombre de treballadors (Merck Farmay Química, SA) està localitzat a Mollet del Vallès.

8. El sector serveis està relativament menys desenvolupat a la comarca del VallèsOriental que al conjunt de Catalunya, però està en expansió constant i amb un pes enl’economia comarcal que s’apropa al 50 % de la producció. Els darrers anys a la comarcas’han desenvolupat considerablement els serveis prestats a les empreses (enginyeries,gestories, consultores en tecnologia i innovació, etc.) i els serveis adreçats a les persones(salut, llars d’infants, centres geriàtrics, etc.). L’activitat logística es configura també comun dels punts forts de la comarca, pel seu posicionament en l’entorn metropolità i larelativa disponibilitat de sòl a preus més reduïts que a la majoria de les comarques del’entorn de la ciutat de Barcelona. Aquestes activitats, conjuntament amb el turisme,seran les que els propers anys permetran de crear més llocs de treball a la comarca.

9. El sector de la construcció s’ha expandit força els darrers anys, gràcies al fortdinamisme de l’edificació d’habitatges, que en termes relatius, ha crescut molt persobre que al conjunt català. Aquest fort increment del nombre d’habitatges s’explica,en bona part, pel desplaçament cap a la comarca d’un important nombre de famíliesjoves que no podien fer front als preus elevats de l’habitatge a la ciutat de Barcelona;però també per la construcció d’habitatges en urbanitzacions que, en alguns casos,especialment a la zona propera al Montseny, s’han convertit en segones residències, ofins i tot primeres, per als seus propietaris. El dinamisme del mercat de l’habitatgecoincideix amb l’etapa de més creixement de la població de la comarca.

10. El sector primari té un pes molt reduït en l’estructura productiva comarcal, inferioral que té al Principat. Els darrers anys s’ha reduït significativament la superfície agrícolautilitzada al Vallès Oriental, atès que la comarca ha vist com molta de la seva superfícies’ha convertit en sòl urbanitzable, especialment al voltant dels municipis amb méshabitants, seguint una tendència que es va generalitzant a moltes comarquescatalanes, especialment en les més poblades.

11. Des de l’any 2002 fins al 2005, el PIB del Vallès Oriental ha assolit un creixementmitjà interanual del 2,5 %, un ritme pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %. Com a conseqüència d’aquestcomportament similar de les dues economies, el pes del Vallès Oriental amb relació alPrincipat s’ha mantingut constant en aquest període i el 2005 la comarca representavael 4,8 % del PIB de l’economia catalana. En aquest període, els sectors més dinàmicsde l’economia vallesana han estat la construcció i els serveis.

12. L’increment de l’activitat econòmica al Vallès Oriental els darrers anys s’ha traduïten un creixement notable de l’ocupació (2,9 % anual acumulatiu en el període 2000-

204


DE LA COMARCA DEL


2005). En aquests anys, a la indústria han descendit dels llocs de treball (1 % anual),mentre que la construcció (5,1 %) i, especialment, els serveis (5,4 %) han registratcreixements de l’ocupació.

13. L’anàlisi de diferents indicadors socials referits a l’ensenyament no universitari, lacultura, l’esport, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública, el parcde vehicles i el nombre d’entitats financeres, permet de concloure que, en termesgenerals, la població del Vallès Oriental gaudeix d’un nivell de qualitat de vida forçasimilar al conjunt de Catalunya. La valoració del nivell de vida que fan els residents alVallès Oriental (7 d’una escala de l’1 al 9) és superior a la valoració mitjana que fan elshabitants al conjunt de la província de Barcelona (6,7) i a l’RMB (6,6).

14. La renda familiar bruta disponible per habitant (RFBD/h.) de la comarca era un 4 %inferior a la del conjunt de Catalunya l’any 2002. Dins de la demarcació de Barcelona,el Vallès Oriental tenia un nivell de RFBD/h. molt similar al d’Osona, el Berguedà, elBages, el Garraf i el Vallès Occidental, una mica superior al de l’Alt Penedès, l’Anoia iel Baix Llobregat, i inferior al del Barcelonès i el Maresme.

15. El nivell d’instrucció de la població de la comarca és lleugerament inferior al delconjunt de Catalunya, sobretot quan es considera el percentatge de la població ambestudis superiors. L’escassa dotació de centres universitaris a la comarca quedacompensat per la proximitat relativa a les ciutats universitàries catalanes.

16. El Vallès Oriental, igual que el conjunt de l’economia catalana, es troba en unmoment de canvis profunds com a conseqüència dels efectes de la globalització, pertant és molt complicat fer diagnòstics sobre com pot esdevenir el futur. En tot cas, hiha un conjunt d’aspectes que cal tenir en compte per aconseguir els anys vinents undesenvolupament sostenible de la comarca:

� El creixement demogràfic del Vallès Oriental ha de permetre els propers anysde generar una oferta més àmplia de serveis al territori i, per tant, d’augmentarel pes d’aquest sector en l’estructura productiva de la comarca. També rebranun impuls destacat les activitats relacionades amb els serveis a les empreses,el turisme i els serveis a les persones, que actualment estan pocdesenvolupades a la comarca.

� L’escassa tradició turística de la comarca provoca que actualment el sectorestigui molt poc desenvolupat. Això no obstant, el turisme és una de lesactivitats econòmiques amb més bones perspectives de futur al Vallès Oriental,atès que s’estan impulsant, i fins i tot en alguns casos consolidant, ofertes moltatractives per atraure visitants. És evident que el sector turístic de la comarcano s’ha d’orientar cap a una oferta de temporada, sinó que s’ha de fomentarl’activitat regular al llarg de l’any.

� La vulnerabilitat del teixit industrial metropolità i de la comarca del VallèsOriental és significativa, atès que factors estructurals, com l’escala reduïda demoltes empreses, la concentració d’una part de les activitats en branques ambun grau de maduresa elevat i amb un contingut tecnològic reduït, l’escassageneració de noves inversions d’elevat contingut tecnològic i la dependència,en molts casos, de centres de decisió exteriors, poden provocar que elspropers anys la indústria continuï perdent pes en l’estructura productiva de lacomarca i del conjunt de la regió metropolitana.

205


CONCLUSIONS

� Això no obstant, la important diversificació del teixit industrial de la comarca,amb una presència significativa de la química, dels productes farmacèutics,dels transformats metàl·lics (que inclou la indústria auxiliar de l’automòbil) itambé, tot i que en transformació per la forta competència, del tèxtil i del’alimentació, garanteix que els anys vinents la indústria comarcal seguiràactuant com a motor de l’economia del Vallès Oriental.

� Una altra fortalesa del teixit econòmic de la comarca és l’elevada reserva de sòlindustrial urbanitzable industrial, en comparació a altres comarques limítrofes,tot i existir una certa saturació en els polígons situats al sud de la comarca, méspropers a l’entorn metropolità de Barcelona. Per tant, la comarca haurà dedecidir si s’opta per disposar d’una oferta àmplia de sòl amb un preurelativament baix en comparació amb altres zones de la regió metropolitana;d’aquesta manera atrauria empreses que consumeixen molt de sòl; o bé invertiren la dotació i millora dels serveis dels polígons existents, fet que permetria degenerar un sòl de més qualitat i, en conseqüència, a un preu més elevat, peròque faria que el territori pogués ser atractiu per a empreses que generin mésvalor afegit.

� L’activitat logística es pot configurar com un dels principals punts forts de lacomarca, pel seu posicionament central en l’entorn metropolità. Al VallèsOriental aquesta activitat no s’hauria de limitar, com en altres indrets, al’emmagatzematge i la distribució, sinó que hauria d’incorporar elements comla integració a la xarxa empresarial o la relació amb els centres d’investigació iinnovació.

� A banda dels factors assenyalats, altres com la situació geogràfica del VallèsOriental propera al teixit productiu de l’entorn de Barcelona, les bones vies decomunicació i la proximitat de la comarca a centres universitaris i d’innovaciótecnològica, ofereixen bones oportunitats per atraure noves empreses i ampliarel teixit industrial.

� Pel que fa al sector de la construcció, cal esperar que en el futur moderi elcreixement, tot i que la seva aportació a la producció comarcal continuarà sentelevada. Els municipis han de decidir quin model de creixement volen seguir,atès que el model d’urbanitzacions i dependent exclusivament del transportprivat té greus conseqüències per a la preservació de l’espai natural.

� Per dotar de més força l’activitat del sector agrari caldria potenciar en el futurles empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agrariscomarcals, la interrelació entre el sector primari i el sector terciari, especialmentel turisme, i apostar clarament per fomentar la cultura de la producció dequalitat en el món agrari.

� Els darrers anys la comarca ha patit un fort dèficit d’inversió en infraestructuresper part de les administracions estatal i autonòmica, que cal anar corregint elspropers anys. Avui estan en marxa o planificades diverses infraestructures detransport terrestre que són clau per a l’esdevenidor de la comarca. Pel que faa la xarxa viària, destaquen l’eix del Congost Barcelona – Vic - Ripoll (C-17), laronda Nord de Granollers i l’autovia Orbital B-40, que facilitarà les relacionsentre les ciutats mitjanes de la segona corona de la regió metropolitana deBarcelona (Terrassa, Sabadell i Granollers), la descongestió de la xarxa local icomarcal, i la connexió amb l’eix del Llobregat.

206


DE LA COMARCA DEL


� Quant al ferrocarril, les obres que estan en execució o està previst que esduguin a terme els propers anys són la duplicació de la via Montcada-Vic, dela línia R3 de rodalies, el nou tram transversal Mollet-Martorell, la línia d’altavelocitat Madrid-Lleida-Barcelona-França, i la nova línia ferroviària orbital.Malauradament, totes aquestes obres de la xarxa ferroviària encara estan enuna fase embrionària o, en alguns casos, com el de la línia ferroviària orbital,són tan sols un projecte.

� Finalment, cal potenciar la transferència de tecnologia entre els centrestecnològics i les empreses de la comarca. S’ha de fomentar els processosd’innovació en el teixit productiu del Vallès Oriental per millorar el nivelltecnològic i competitiu de les empreses de la comarca, alhora que calaugmentar el nivell de qualificació de la mà d’obra i l’ús de les TIC.

17. En definitiva, el Vallès Oriental ocupa una situació geogràfica privilegiada a l’entornmetropolità de Barcelona, gaudeix d’un medi natural de qualitat i disposa d’unaestructura econòmica diversificada i molt dinàmica. En aquest sentit, la comarca estroba en una fase de creixement important de l’activitat i de la població que ha de seraprofitada per establir unes bases econòmiques sòlides amb vista al futur. Lesdecisions que s’adoptin ara influiran decididament en el desenvolupament futur delterritori, fet que fa indispensable que siguin el resultat de la planificació i el consens detots els agents econòmics i socials de la comarca. �

207


CONCLUSIONS

208


DE LA COMARCA DEL


� Quadre 6.1. El Vallès Oriental en xifres

Vallès Oriental Catalunya Vallès AnyOriental/Cat.=100

PoblacióHabitants 361.319 6.995.206 5,21 2005

Baix Montseny 8,0 % 2005Baix Vallès 32,3 % 2005Mercat de treball de Granollers 58,0 % 2005Altres 1,7 % 2005

Superfície (km2) 851 32.107 2,71 2005Densitat de població (h./km2) 425 218 195,0 2005Índex d’envelliment2 80 116 69,0 2005Població de procedència estrangera (%) 9,8 12,6 77,8 2005

Producció i rendaPIB (MEUR de 2000) 5.856 122.798 4,81 2005Percentatge sobre el PIB total

Agricultura 0,6 1,6 37,5 2005Indústria 38,8 26,1 148,7 2005Construcció 10,7 8,4 127,4 2005Serveis 49,9 63,9 78,1 2005

PIB per càpita (milers d’euros de 2000) 16,2 17,6 92,3 2005Renda familiar bruta disponible per habitant

(milers d’euros) 11,2 11,7 96,0 2002Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR 540 7.833 6,91 2003Empreses amb més de 100 treballadors 91 1.408 6,51 2003

Mercat de treballAfiliats a la Seguretat Social (SS)3 145.766 3.136.165 4,61 2005Afiliats SS / població (%) 40,3 44,8 90,0 2005Atur registrat 11.188 206.865 5,41 2005Taxa d’atur (atur registrat / població activa,4 en %) 6,7 6,6 101,5 2005

Baix Montseny 6,8 2005Baix Vallès 7,3 2005Mercat de treball de Granollers 6,3 2005Altres 4,7 2005

Qualitat de vida (indicadors per 1.000 h.)Biblioteques 0,09 0,12 75,0 2004Sales de cinema 0,07 0,11 63,6 2004Teatres i auditoris 0,03 0,02 150,0 2004Alumnes en ensenyament no universitari 163 152 107,2 2004Població amb estudis superiors 90 116 77,6 2001Centres hospitalaris 0,03 0,03 100,0 2005Llits hospitalaris 2,52 4,66 54,1 2005Places en residència per a gent gran 7,09 6,74 105,2 2005Habitatges iniciats 17,4 15,8 110,1 2005Habitatges acabats 11,3 11,2 100,9 2005Establiments de comerç al detall 16,2 17,8 91,0 2002Turismes 494 453 109,1 2004Caixes i bancs 1,00 1,09 91,7 2002

1 Pes del Vallès Oriental en el conjunt de Catalunya.2 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys.3 Inclou el règim general i el règim especial d’autònoms.4 La població activa correspon a l’any 2001.

Documents

ESTUDI SOCIOECONÒMIC ORIENTAL › fitxer › 495 › Estudi Socioeconomic 2006.pdf · Aced, J.M. (2006). «L’associacionisme als polígons industrials: situació actual». Informe