Etapes de la història de Roma

1. MONARQUIA (753 ac–509 ac)

Fundació de Roma. L’any 753 aC, els bessons Ròmul i Rem ( dos germans) van tenir una baralla per disputar-se el tro de Roma i acaba guanyant Ròmul, el qual mata elseu germà, de manera que Ròmul va esdevenir primer rei de Roma.

Ròmul(753 aC - 715 aC)Rei llegendari que va dividir la ciutat de Roma en dues classes socials: patricis i plebeus. Va acabar sent assassinat pel Senat.

Numa Pompili(715 aC - 673 aC)Rei sabí molt piadós, sever i pacífic que va instaurar les lleis a Roma, va fundar la religió Romana, i va crear un nou calendari, passant de 10 mesos a 12, com en l’actualitat. A més a més també va crear les principals cerimònies religioses. També va ensenyar als ciutadans la manera en què havien de resar pels seus Déus i va crear els primers temples. També va canviar el calendari antic, el qual tenia 10 mesos, i va passar a tenir-ne 12.

Tulus Hostili(672 aC - 641 aC)Va ser el rei llatí que es considera un gran guerrer, tot al contrari que Numa Pompili. va conquerir moltes ciutats ( Tulus Hostili és el rei que més ciutats conquerí) entre les quals hi havia Alba Longa, en una disputa que va enfrontar tres trigèmins: els Horacis, de Roma, i els Curiacis, d’Alba Longa. La contesa la van guanyar els trigèmins romans, eixamplant així el territori. Aquest rei llatí va organitzar militarment els romans i va ensenyar-los a lluitar.

Anc Marci(640 aC - 617 aC)Rei llatí que va continuar l'expansió de Tulus Hostili conquerint diverses ciutats llatines i incorporant ciutadans d’altres cultures a Roma.Anc Marci va construir el Port d’Òstia, permeten així que per primera vegada Roma tingués sortida al mar. La ciutat creixia i els problemes també, de manera que Anc Marci és el primer fundador d’una presó a Roma.

A aquests 4 reis romans i sabins, van succeir-los els reis etruscos de la família dels Tarquinis, els quals van mostrar als romans les avantatges del comerç i la indústria, passant a més industrial la societat bastant pagesa que hi havia durant el mandat dels primers 4 reis llatins i sabins.

Tarquini Prisc(616 aC - 578 aC)Va ser un home culte i intel·ligent i va ser el primer rei històric i etrusc que va liderar moltes reformes a la ciutat de Roma com la construcció de la Cloaca Màxima, la qual va fer desaparèixer moltes malalties. A més de perfeccionar la ciutat, a partir de carrers ben traçats i barris ben delimitats amb l’objectiu de convertir Roma amb una autèntica ciutat, Tarquini Prisc també va organitzar els primers jocs al Circ Màxim.

Servi Tul•li(577 aC - 535 aC)D’origen humil, aquest rei etrusc va ser molt estimat i respectat pels ciutadans romans Va crea una muralla molt important per Roma ( muralla Serviana), la primera de tota la història i va ser partidari de la divisió dels ciutadans entre classes socials, organitzant-los no pel seu domicili però sí per el seu nivell econòmic.

Tarquini el Superb(534 aC - 509 aC)Rei etrusc caracteritzat per ser molt tirà i cruel, guanyant-se d’aquesta manera l’odi de tots els romans. Va assassinar Servi Tul•li, el seu predecessor, i va crear una guàrdia personal per protegir-se. Tarquini el Superb matava a tot aquell que anés en contra de les seves idees. Finalment el Senat va aconseguir exiliar-lo de Roma i originar-se el primer exili de la història i l’expulsió i la fi de la dinastia dels reis etruscs, començant el període de la República.

2. REPÚBLICA (509 a.C. - 27 a.C.) Duran aquesta etapa hi havia els ciutadans lliures i els esclaus. Dins dels ciutadans lliures hi trobem els considerats ciutadans, patricis, els de la classe social més alta, els plebeus, de classe social mitjana, i per últim els clients, els considerats de classe social més baixa dins el grup considerat ciutadans. D’altra banda hi havia els no ciutadans que agrupaven els estrangers i lliberts.

Estava basada en lleis antigues i el Dret de Ciutadania era el privilegi que gaudien tots els homes lliures. El senat era l'òrgan de govern principal i estava format per 300 patricis i a vegades hi havia també algun plebeu més ric. Els plebeus més pobres solien formar part de l’ordre eqüestre.

Expansió de Roma durant la República: Varen conquerir el Laci, varen conquerir Itàlia en tres fases ( guerra etrusca pel nord d’Itàlia, guerra contra els samnites per obtenir el centre de la península, i la conquesta de Tarent expansionant-se cap a la Magna Grècia)Un cop conquerida Itàlia, Roma entrà en conflicte amb Càrtago ( ubicada al nord d’Àfrica ), donant pas a les guerres púniques, tres guerres que van durar 118 anys per la disputa del domini del Mediterrani.

1ª guerra púnica (264 a.C.–241 a.C.)

L’any 264 Cartago era la major potència del món, i estava completament enfrontada amb Roma.Durant la primera guerra púnica, Roma va conquerir Sicília, Còrsega i Sardenya.

2ª guerra púnica(219 a.C. –201 a.C.)

Cartago pretenia conquerir la Península Ibèrica pel sud i van fundar algunes ciutats com Cartago Nova (actual Cartagena, ciutat de Múrcia). Llavors els cartaginesos ataquen Sagunt, capitanejats pel general cartaginès Aníbal. Sagunt era una ciutat aliada de Roma, i en aquest moment començà la 2ª guerra púnica, on en un principi Aníbal va vèncer els romans d’Hispània però no definitivament i quan tornà a Hispània, va ser derrotat per Public Corneli Escipió.

3ª guerra púnica(149 a.C. –146 a.C.)Publi Corneli Escipió ( general romà ), va destruir definitivament Cartago i va crear la província d’Àfrica aconseguint-ne d’aquesta manera la seva dominació.

Després de les guerres púniques, Roma conquerí Grècia, fet que provocà que molts camperols perdessin la feina a causa del gran nombre d’esclaus de guerra.

Crisi de la República ( 150 aC)Els segles II – I aC va ser una època marcada per les tensions socials i la desocupació, penetrant en una crisi degut al sufragi no directe, la necessitat de finançament per aconseguir una carrera política i l’augment de la corrupció política.Els polítics es van dividir en: - Optimates: conservadors, defensors de les classes senatorials.- Populares: reformistes, defensors dels interessos de la plebs i dels eqüestres.

Durant aquest context de tensió, crisi, i enfrontament entre els dos partits polítics, van tenir lloc les 3 guerres civils.

1ª guerra civil: Durant aquesta guerra, hi va haver l’enfrontament de Mari (populares) contra Sul·la (optimates), deixant Roma com caos i plena de Sang.

2ª guerra civil : Durant el triumvirat entre Cras, Pompeu i Cèsar, Cras va morir i Pompeu es declarà cònsol únic. Ara bé, Cèsar no hi va estar d’acord i va generar-se una disputa entre ambdós cònsols, que finalment acabà guanyant Cèsar, tot i que va acabar assassinat davant l’estàtua de Pompeu per Casi i Brut ( fill adoptiu de Cèsar ), degut a les amenaces de les institucions republicanes.

3ª guerra civil: Un cop matats els assassins de Cèsar, Lèpid, Marc Antoni i Octavi varen crear el segon triumvirat. Lèpid va enfrontar-se a Marc Antoni i Octavi per aconseguir el poder unipersonal. Va acabar guanyant Octavi, a la batalla d’Actium al 31 aC, el qual posteriorment va instaurar la Pax Augusta, un període de 40 anys de pau i a més, varebre el títol d’August per part del Senat.

3. IMPERI (27aC–476dC)

ALT IMPERI O PRINCIPAT(27 a.C. –192 d.C.)Època de resplendor durant la qual hi trobem les diferents dinasties d’emperadors que s’anaven succeint al poder.

Dinastia Júlia Claudia(27 a.C. - 68 d.C.)- August: Va moralitzar els costums i va protagonitzar un embelliment de la ciutat. A més a més, va establir el període de 40 anys de pau i treva, conegut com a Pax Augustea.- Tiberi: Durant els primers anys va consolidar l'obra d'August però després va protagonitzar diverses repressions possiblement per caure sota la influència de Sejà. - Calígula: era molt cruel i va ser assassinat per la pròpia guarda pretoriana.- Claudi: va administrar correctament el territori, va conquerir noves terres i va restablir l’ordre que s’havia perdut en el regnat de Calígula. Agripina, la seva dona, l’acabà enverinant perquè Neró, fill de Claudi i Agripina, pogués esdevenir emperador.- Neró: Va estar aconsellat pel mestre Sèneca i començà molt bé la seva feina d’emperador però més tard ho va espatllar, fent la persecució als cristians i per molts, sent el culpable de de l’incendi que va arrasar tota la ciutat.

Dinastia Flàvia(69 d.C. - 96 d.C.)- Vespasià: Va tornar a restablir l’ordre a Roma.- Tit: Va expulsar els jueus ( Campanya de Judea) i va ser el constructor del Colosseu de Roma.- Domicià: va continuar i seguir les polítiques de Tit, el seu germà.

Dinastia Antonina(96 d.C. - 192 d.C.)- Trajà: va ser un bon soldat i va fer una bona administració durant l'època esplendorosa de l'Imperi, el qual sota el seu mandat, va arribar a la màxima expansió.- Adrià: Va actuar de la mateixa manera que Trajà.- Antoní Pius: Va seguir la política dels seus antecessors Trajà i Adrià.- Marc Aureli: Era un filòsof, que també va continuar amb la política dels anteriors emperadors.- Còmmode: Va actuar de manera desordenada fet pel qual es diu que amb ell comença la decadència de l'Imperi.

BAIX IMPERI (192– 476 dC)

Durant aquesta segona etapa, els emperadors també formaven les dinasties.Dinastia Severiana(192 –235 dC)-Septimi Sever- Caracal·la: va atorgar la ciutadania a tots els habitants de l'Imperi l’any 212 d.C.

Durant aquest temps hi havia molta pressió dels bàrbars a les fronteres de l’Imperi Romà, moltes guerres internes per aconseguir el poder.

Dinastia Il·liria - Diclecià: Va establir la tetrarquia militar dividint l’imprei entre 2 Augustus, a Orient, que eren Diocleció i Galeri, i 2 Cèsars, a Occident, que eren Maximià i Constanci Flor. Gràcies això, va aconseguir retornar l’imperi a la calma. - Constantí: Era el fill de Constanci i derrotà a Maxenci. Va signar l'Edicte de Milà l’any 313 d.C. Aquest document donava pas a la llibertat de culte i per tant, els jueus ja no eren perseguits. Posteriorment va traslladar la capital de l'Imperi a Bizanci, va canviar-li el nom i li posà Constantinoble.- Teodosi el gran: el 360 d.C. va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi firmant l’Edicte de Tessalònica. Els seus fills i successors(Arcadi i Honori), es van dividir l'imperi a l’hora de governar-lo.- Arcadi: Governava la part d’Orient de l’imperi(Constantinoble), la qual va caure en mans dels turcs l’any 1453 dC.- Monori: Governava la part d’Occident ( Roma ) la qual va ser conquerida el 476 pels bàrbars, fet que va provocar la caiguda de l’imperi romà i l’inici de l’Edat Mitjana.