Ètica, deontologia i codis deontològics : reflexió sobre la seva utilitat

Josep Vives

Jornada ABADIB 2013 “Codi deontològic dels professionals de la documentació” Palma, 10 de maig de 2013

Qui gosa parlar d’ètica avui?• Crisi econòmica

• Crisi social

• Crisi sistema

• Crisi valors

• Crisi ètica? Cal distingir entre estar «alts de moral» i «desmoralitzats» (Ortega)

Què ens està passant?

Ètica = Moral?

“la parte de la filosofía que se ocupa de reflexionar sobre cómo es bueno que vivamos y actuemos”. (García Hortal, 2007)

la moral pensada (Aranguren)

“dimensión de la vida humana que hace referencia a lo que se aprueba o desaprueba, se aconseja o desaconseja en el modo de vivir y convivir humanamente entre seres humanos” (García Hortal, 2007)

la moral vivida (Aranguren)

ÈTICA MORAL

L’ètica és la filosofia de la moral

Ètica = Moral?

ÈTICA

“és la reflexió sobre perquè els considerarem vàlids i la comparació amb d’altres “morals” que tenen persones diferents” (Savater)

MORAL

“conjunt de comportaments i normes que tu, jo alguns dels qui ens envolten acostumem a acceptar com a vàlids” (Savater)

Ètica professional = Deontologia?

ÈTICA PROFESSIONAL

“la ética profesional reflexiona sobre lo que los profesionales hace, deben hacer o es bueno que hagan para ser éticos en el ejercicio de esa misma profesión, esté o no escrito en un código”. (García Hortal, 2007)“Apunta a lo bueno”.(Díez Fernández , 2012)

DEONTOLOGIA

“normas y deberes que por lo general están ya escritos en un código que ha sido aprobado por el Colegio o la Asociación profesional correspondiente”. (García Hortal, 2007)

“Apunta a los deberes (lo que debe ser) . (Díez Fernández , 2012).

Valors = Principis morals?

PRINCIPIS

“Pertanyen al camp de l’ètica”

“Assenyalen allò que ha de ser”

“Més usat amb ambients ètics”

VALORS

“Pertanyen al valor de la moral”

“Assenyalen allò que és bo”

“Més usat en ambients empresarials, socials, etc.”

Those are my principles, and if you don’t like them… well, I have others (Groucho Marx)

• Estem obligats a fer el que estem fent• És l’època de la responsabilitat• En d’altres circumstàncies aplicaríem el nostre programa

Darrera d’una política, hi ha una moral

Angela MerkelFilla del pastor luterà Horst Kasner (1926-2011) i de Herlind Jentzsch. La família es va mudar a la República Democràtica Alemanya

Margaret ThatcherEl seu pare era propietari de dues botigues de queviures. El seu pare participava en la política local i a l'església metodista, servint com a regidor i predicador metodista, 14 i va educar la seva filla com un estricte metodista.

Ronald ReaganReagan tenia particularment una profunda fe en la bondat de les persones, que venia de la fe optimista de la seva mare, Nelle, i de la fe dels Deixebles de Crist, en la qual va ser batejat a 1922.6 Quan Reagan tenia 11 anys, la seva mare li va lliurar el llibre That Printer of Udell 'si ell va dir que aquest llibre el va inspirar per esdevenir un cristià evangèlic, a l'edat de 66, Reagan va dir que el llibre "li va deixar una immutable creença sobre el triomf del bé sobre el mal. "

Todo esto tiene que ver con la cuestión de la libertad, que es el asunto del que se ocupa propiamente la ética (...). Libertad es poder decir “sí” o “no”; lo hago o no lo hago, digan lo que digan mis jefes o los demás; esto me conviene y lo quiero, aquello no me conviene y por tanto no lo quiero. Libertad es decidir, pero tambien, no lo olvides, darte cuenta de que estás decidiendo. Lo más opuesto a dejarse llevar, como podrás comprender. (Savater)

Darrera d’una política, hi ha una moral

SolidaritatLideratgeIdentitat (Espanyolitat/Catalanitat)Unitat (sentiment d'equip)EsportivitatCompetitivatSenyoriuCompromísAutocontrolCompanyonia (solidaritat entre companys)Multiculturalitat

Els valors no es creen ni es destrueixen, només es prioritzen

Oferta, es venen valors !

CaixaBank lanzará a partir de hoy una nueva campaña corporativa basada en la importancia de mantenerse fiel a los valores y destacando aquellos que caracterizan a la entidad: la confianza, el liderazgo y el compromiso social, con las personas como protagonistas (La Vanguardia, 31/03/2013)http://www.bloc.lacaixa.es/2013/03/caixabank-estrena-nova-campanya-corporativa.html

Esta pasada semana la Fundación BBVA presentó los primeros resultados del estudio "Values and Worldviews", por el que muestra una serie de actitudes y valores de los ciudadanos de 10 países europeos, tanto en su esfera pública (política, economía) como privada (familia, valores). Centrándonos en el primer aspecto y en lo que piensan los españoles sobre la crisis, el resultado, aunque esperado en sus conclusiones ha sido sorprendente en la "escala" de las mismas: El 95,3% considera bastante o muy culpable de la situación actual a los políticos, pero seguido muy de cerca con la banca con un ¡94,5%!http://www.expansion.com/2013/04/10/opinion/analisis/1365594401.html

"Empecemos por los principios", es el eslogan que propone la entidad

Deontologia i col·legis professionals

"la deontologia és l'essència i la raó de ser dels col·legis professionals"

• Hi ha actualment una tendència liberalitzadora per eliminar l'obligació de col·legiació per a l'exercici professional.

• Els col·legis professionals garanteixen una correcta praxi dels seus col·legiats sense necessitat de recórrer, en la majoria dels casos, als tribunals.

(Chacón, 2011)

Per a què serveix l’ètica a les institucions?

• L’ètica és rentable per a les organitzacions. Als anys 50 reapareix el concepte business ethics als Estats Units: confiança, credibilitat, qualitat...

• L’anomenada «responsabilitat corporativa» és una derivada de l’ètica empresarial.

• La gestió ètica de les institucions hauria de ser l’estil de direcció per excel·lència.

Ètica de les professions: a la recerca de l’excel·lència

ÀMBIT PÚBLIC (ÈPOCA MODERNA)

ENTITATS ECONÒMIQU

ES

OPINIÓ PÚBLICA

ASSOCIACIONS CÍVIQUES

ASSOCIACIONS PROFESSIONAL

(Charles Taylor)

L’objectiu de l’ètica de les professions és «fer excel·lent la vida quotidiana» (Cortina, 1998).

Què és ser un bon professional?

Què és una professió?(Adela Cortina)

• Activitat que presta un servei específic a la societat d’una forma institucionalitzada. Cal que el servei sigui indispensable per a la producció i reproducció de la vida humana digna o per a promoure una vida de qualitat.

• Una professió és un vocació, això és, cal tenir unes aptituds determinades i interès per l’objectiu que aquells professió concreta persegueix.

• La persona que entra dins d’una professió es compromet a perseguir els objectius d’aquella activitat social amb independència dels seus interessos particular.

Quin és l’objectiu de la nostra professió?

• La missió principal dels bibliotecaris i altres treballadors de la informació és garantir l’accés a la informació per a tots, per al desenvolupament personal, educació, enriquiment cultural, oci, activitat econòmica i participació informada per a la millora de la democràcia (Codi d’ètica de l’IFLA per a bibliotecaris i altres treballadors de la informació, 2012).

• Els museus són responsables del patrimoni natural i cultural, material i immaterial. Els equips de govern i els relacionats amb la direcció estratègica i la supervisió dels museus tenen com a primera obligació protegir i promoure aquest patrimoni i els recursos humans, físics i financers de què es disposa per aconseguir tal objectiu. (Codi d'ètica professional de l'ICOM).

• Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d’arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D’aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura (Codi deontològic dels arxivers catalans, 2002).

Codis ètics

• Enumeren els objectius (la missió) d’una professió.

• Recullen els principis i valors de la professió.

• Descriuen els deures als quals són sotmesos els membres d’una professió.

• Donen resposta a problemes derivats de la pràctica diària.

• Acostumen a transcendir les obligacions legals.

EL SENYOR DELS ANELLS- J.R.R. Tolkien : Cremat a Nou Mèxic per l’Església de la Comunitat de Crist, al considerar-lo satànic.LA TARONJA MECÀNICA- Anthony Burgess: Censurat a Uta, Colorado i Madison pel seu llenguatge violentPER QUI DOBLEN LES CAMPANES – Ernest Hemingway: El Govern Turc va portar a judici a 11 editorials per difondre aquest llibre que, suposadament injuria a l’estat. S’els va condemnar a presó i se’ls va confiscar els volumsMATADERO CINCO -Kurt Vonnegut: Aquest llibre, que narra viatges en el temps d’un soldat a la II Guerra Mundial, ha estat censurat a nombroses biblioteques i escoles de Los Angeles, Florida, Kentucky, Virginia, Ilinois, Georgia i Michigan, per culpa de la seva violència i el seu llenguatge sexual.ALGÚ VA VOLAR SOBRE EL NIU DEL CUCUT – Kean Kessey. Censurat a California, Ohio, Madison i Colorado per que “glorifica l’activitat criminal, té una tendència a menors corruptes i conté descripcions de la bestialitat, la violència estranya, la tortura, el desmembrament, la mort, i l’eliminació d’humans.“LOLITA- Vladimir Nabokov. Prohibit durant els anys 50-60 a Irlanda, França, Argentina, Anglaterra i Nova Zelanda, per obscè i incitador a la pederàstia.DE RATOLINS I HOMES- John Steinbeck. El llibre més cremat pel Ku Klux Klan, ha estat relegat a l’ostracisme al llarg del segle XX a Sicacussa, Irlanda i a la majoria dels estats americans per blasfèmia, emprar el nom de Deu en va, el seu llenguatge vulgar, per antipatriòta i difamar als negres, les dones i els discapacitats.VERSÍCLES SATÀNICS – Salman Rushdie. Prohibit i cremat a Pakistan, Aràbia Saudita, Egipte, Somàlia, Sudan, Bangla Desh, Malàisia, Qatar, Indonèsia, Sud-àfrica, India, Veneçuela, Bulgaria i Polònia per la seva crítica a l’Islam. El 1991, en incidents separats, Hitoshi Igarashi, el traductor japonès, va ser assassinat a punyalades i el seu traductor italià, Ettore Capriolo, va ser ferit de gravetat.TRES AMB TANGO- Justin Richardson y Peter Parnell. Aquest conte il·lustrat infantil que explica una verídica història de com dos pingüins mascles van adoptar un ou per tal de ser pares, és el llibre més censurat a tots els EUA durant 2010, per pressions homofòniques del Tea Party.

La American Library Association, organització destinada a promoure la llibertat intel·lectual i la lectura, es dedica a fer un seguiment intensiu a tots els intents de censura i boicot a diversos llibres que les ultraconservadores associacions de pares i diversos grupuscles cristianofeixistes o integristes islàmics intenten realitzar, per tal de retirar-los de les biblioteques públiques, salvant la seva obscurantista i retorçada moral dels progressos de la humanitat.

NOTA DE PREMSA DEL COL·LEGI OFICIAL DE BIBLIOTECARIS-DOCUMENTALISTES DE CATALUNYA(23/06/03) En relació a les informacions que han recollit els mitjans de comunicació sobre el decret de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que obliga a la Biblioteca Pública d’aquell municipi a retirar l’accés públic al material audiovisual de menys de tres anys d'antiguitat, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya vol informar que ha enviat un escrit a l'Ajuntament de Sant Feliu per tal que rectifiqui aquesta decisió arbitrària i sense cap fonament legal. Aquesta carta s’ha enviat igualment al Conseller de Cultura i al Síndic de Greuges. 

"Y, en la medida en que el acceso a la información pasada y presente de los periódicos Gara y Berria está garantizado electrónicamente a cualquier usuario de las bibliotecas municipales, tampoco cabe apreciar censura alguna de carácter ideológico", agrega el Defensor del Pueblo.

Subraya además que, a tenor de la legislación aplicable, la competencia para decidir qué publicaciones periódicas se adquieren con cargo a los presupuestos municipales para ofertarlas en las bibliotecas municipales, corresponde a los órganos competentes de las respectivas entidades locales (Alcaldía, Junta de Gobierno, Concejal Delegado, etc.), y no al personal técnico bibliotecario.

Cronologia codis ètics• 1925 – Code of Ethics for Museum Workers (AAM)• 1948 – Library Bill of Rights (ALA)• 1950 – The Archivist’s code (Wayne C.)• 1999 – Código ético del sector de servicios de información

electrónica (ASEDIE)• 1970 – Ethics of Acquisition (ICOM)• 1986 – Codi de deontologia de l’ICOM per als museus• 1996 – Codi d’ètica de l’ICA• 2002 – Codi deontològic dels arxivers catalans (AAC)• 2003 - Code de déontologie du bibliothécaire (ABF)• 2005 – Code of Ethics for Archivists (SAA)• 2006 – Codi deontològic del COBDC• 2011 – Core Values of Archivists (SAA)• 2012 – Codi d’Ètica de l’IFLA• 2013 – Codi deontològic SEDIC

Moltes gràcies !

josepvives@gencat.cat