Click here to load reader

Ètica i cinema

  • View
    298

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista sobre la ética en el mundo del cine. Proyecto universitario. Asignatura: Ética

Text of Ètica i cinema

  • TICA I CINEMAReportatge

    ArticleDOGMA 95LA LLEI AL CINEMA

    EntrevistaPARLEM AMB EL CRTICJORDI COSTA

    Una revista de pellcula

    QUE SAMAGADARRERE DE LA

    GRAN PANTALLA?

    LA CENSURACINEMA I EDUCACI

    A fonsLA DECISIDE ANNE

  • sumariEquip de treball

    Editorial El paper del cinema en la societat

    El cinema i leducaci

    Lanimal en el mn del cinema

    El cinema i els valors morals

    Entrevista a Josep Maria Marimon

    Censures en el cinema

    La llei i el cinema

    Cinema comercial vs. cinema art

    Entrevista a Pablo Ariel Kritzer

    Agenda

    Un cinema de qualitat

    Dogma 95: un nou concepte de cinema

    tica en la producci, distribuci i exhibici del cinema Directors exigents

    La mirada crtica del cinema

    Entrevista al crtic Jordi Costa

    Anlisis de la pellcula: La decisi de Anne

    Glossari

    Conclusi

    4

    5 6

    8

    11

    12

    15

    16

    19

    20

    22

    23

    24

    27

    28

    33

    34

    37

    38

    42

    43

    8

    33

    15 37

    38

    Juny 2012

  • quan una de nosaltres va proposar realitzar el treball en aquest mbit. A partir daqu vrem comenar a pensar en el tipus de relaci que hi ha entre cinema i tica. Per sorpresa nostre, fent una posta en com, ens vam donar compte de que hi ha molts ms aspectes que uneixen els dos termes del que en un principi creiem.

    Aix doncs, el que pretenem amb cada un dels escrits daquesta revista s posar en contacte un tema de lmbit del cinema amb ltica que aquest comporti. Daix per en parlarem de manera ms profunda a continuaci.

    Aquesta revista sha dut a terme grcies a un equip de tre-ball format per alumnes de segon de lEscola Superior de Dis-seny de diferents especialitats. Aquest t com a fonament clau ltica ja que s precisament lassignatura per la qual va dirigida la revista. Andrs Antebi, professor de lassignatura, s qui ens ha tutoritzat i guiat al llarg del curs en levoluci del projecte.

    El nostre equip el formem lAstrid Vives Valls, alumne de dis-seny audiovisual, Marta Blanch Pavia, alumne de disseny grfic i la Maria Hernandez Novell, alumna tamb de disseny audio-visual. Juntes, sempre amb comunicaci, confiana i respecte, ens hem coordinat i comproms amb les nostres responsabili-tats per tal de facilitar-nos el procs de creaci.

    Com a grup, compartim uns valors, unes actituds i unes nor-mes de conducte comunes per de manera individual cadas-cuna de nosaltres t unes qualitats prpies que, a ms a ms, han fet de nosaltres, un grup complementari.

    Si hi ha alguna persona amb la que resulti fcil treballar, aques-ta s la Marta. Ella contribueix a crear un bon ambient de grup, no genera conflictes i si aquests sorgissin per el que fos, sinvolucra la que ms per poder-los solucionar. Un exemple de dedicaci, que accepta les seves obligacions sense tractar desquivar-les s la Maria. Quan sha de donar la cara la dona i si alguna cosa falla, ac-cepta la seva part de responsabilitat. I per ltim lAstrid, la inconformista. Busca permanentment millorar, tant en el seu desempeny individual com en el dequip, no es conforme amb lo aconseguit si sap que lequip t potencial per molt ms.Cada una amb les seves qualitats, compartim un cert inters per al cinema i s per aix que vam estar dacord de seguida

    Qu s CINEMA per nosaltres?

    Marta Blanch: Per mi el cine s lart de transmetre un missatge

    al mon a travs duna mirada.

    Astrid Vives: El cinema s una cinta plena democions que et

    transporta a un mn de somnis on tot s possible.

    Maria Hernandez: El sptim art. Una forma dexpressi, creativa,

    intellectual i lliure.

    De quina manera relacionem el cinema amb lTICA?

    Marta Blanch: T relaci amb ltica perqu est exposat a ser

    criticat i s impossible que a tothom li agradi el que veu.

    Astrid Vives: La qualitat del cinema no es medeix per premis ni

    diners recaudats sin per fer pensar, madurar i viure al espectador.

    Maria Hernandez: El bon cinema es capa de transmetre i de

    fer-nos sentir, deducar-nos i de donar-nos uns valors morals.

    Aquest hauria de ser el seu objectiu principal de tots els films.

    EQUIP

    4

  • editorial

    5

    Des de la revista TICA I CINEMA i partint de les qestions bsi-ques; entenem que la majoria de gent veu el cinema com un mitj dentreteniment fantstic i popular, per realment, el cinema s ms que aix, s un mitj de comunicaci que ens transmet un seguit dhistries, ideologies, valors tics i morals.

    La indstria del cinema est composta per diversos factors com sn: la direcci, la producci, la distribuci, lexhibici, lespectador i la cr-tica en el cinema. En el nostre treball volem analitzar, desenmascarar quin paper t ltica dins daquests.

    Qu s el cinema? I la tica? Podem establir-hi alguna relaci? Per assolir el nostre objectiu, ens endinsarem en el mn del cinema per esbrinar quins factors de la indstria del cinema sn importants i poden ser considerats tics.

    A TICA I CINEMA fomentem el valor artstic de lexpressi audiovi-sual. Valorem la qualitat del contingut, deixant de banda els actors i els recursos econmics daquests.Per a lestructura de la revista ens em inspirat en la revista de cine-ma francesa Cahiers du cinma, unes de les ms importants a nivell internacional.

    En aquesta edici, primer de tot estudiarem el paper del cinema en la societat i els efectes que comporta, compararem entre el cine-ma comercial i el cinema art, analitzarem com influencia el cine en leducaci i els valors morals que aquest pot arribar transmetre. A ms parlarem sobre tot all que no hem pogut veure degut a la censura filmografia, entre moltes altres coses. Hem entrevistat a Pablo Kritzer i Josep Maria Marimon, dos entesos que es mouen dins daquest mn, i al crtic Jordi Costa.

    Com a cada publicaci, realitzem diferents articles de fets curiosos. De novetat, aquest cop amb lentrega adjuntem lestudi que ha realitzat el nostre equip amb lobjectiu dobservar la reaccions de persones davant dalguna pellcula i poder conixer la opini daquestes.

    Amb TICA I CINEMA desitgem transmetre als nostre lectors una altre visi sobre el cinema, una visi ms enll del que captem a simple vista i aprofundir en temes tan importants com el de ltica i la moral.

    TICA I CINEMA

    Astrid VivesMaria HernndezMarta Blanch

    Astrid VivesMaria HernndezMarta Blanch

    Astrid Vives

    Marta Blanch

    Maria Hernandez

    Directores

    Redactores

    Directora dart

    Directora grfica

    Producci

    Treball realitzat per a lassignatura dtica de la professi.Professor: Andrs Ad

    ESDI Escola Superior del Disseny

    TICA I CINEMAUna revista de pellcula

  • Quin paper t el cinema en la societat?

    REPORTATGE

    Sense espectadors no hi hauria cinema, per, qu passa quan s el cinema el que penetra en la socie-tat?

    La indstria cinematogrfica al llarg dels anys ha tingut un gran ress en la societat. Per arribar al pblic s necessari un bon disseny i la creaci duna estratgia adequada,ja sigui mitjanant publicitat o promocionant-se.

    El cinema com a espectacle de masses ha de tenir en compte lexigncia del pblic receptor i les neces-sitats daquest. Aprofita qualsevol canal per exercir una seducci la qual el mercat i el seu pblic no poden resistir-se. Ttols, trilers atractius, publicitat, ... el cinema busca que es fixin en ell. Tot aix es el que mou aquesta indstria tan poderosa.

    Tamb sha de dir que el missatge canvia en funci de la poca i el pas. No a tot arreu limpacte s el mateix ni t la mateixa importncia.

    El negoci cinematogrfic aconsegueix el seu objec-tiu recolzant-se en els medis especialitzats, fent dels seus aliats els festivals nacionals i internacionals. Existeixen molts vincles entre cine i societat, i el ci-nema pot penetrar de moltes maneres.

    Per entendre-ho millor, definirem que s especta-cle de masses, en diem aix de la massa de gent que participa com espectador del cinema. Veure una pellcula es com contemplar una carrera de cavalls, una competici esportiva, un nmero de mgia, t la mateixa importncia que qualsevol altre especta-cle.

    El cinema significa comunicaci, s un canal i per tant t la finalitat de dirigir-se al pblic, en aquest cas, mitjanant la sala del cinema. Lespectador as-sisteix a la projecci com a pblic, un conjunt al que anomenem audincia. Grcies a aquesta interacci pellcula pblic, es mouen tots els mecanismes de gesti i programaci que generen els beneficis per

    6 6

  • mantenir la sala de cine. Des de les primeres projeccions, el pblic sha vist sorprs per els efectes de cinema. La reacci daquest grup de persones s de tal envergadura, que encara que passin els anys, lespectador ha viscut situacions ms o menys similars en la que es pot sentir identificat, parlem de la grandiositat duna posta en escena o duna magnifica interpre-taci duns actors que ens han deixat marca per la seva indiscutible qualitat.

    La primera vegada que el cinema va rebre aquest reconeixement com a espectacle va ser a Itlia, amb la projecci de Quo Vadis? De Enrico Guazzoni. Ms tard, els estatunidencs aprofitarien aquesta ocasi per atraure massivament al pblic amb El nacimien-to de una Nacin, de David W.Griffith.

    Amb aquestes pellcules els espectadors van que-dar bocabadats per: com estava explicada la his-tria, per la duraci y la msica, entre altres.

    Independentment de que es tracti de cinema co-mercial o art, un film de gran qualitat artstica i ideolgica no hauria de passar desapercebut, ja que limpacte al pblic s clau.

    Pellcules com: Star Wars, El Senyor dels Anells, Harry Potter, El que el vent sendugu... sn exem-ples de pellcules que han tingut un gran impacte social i en el mercat.