TECLAT GREC POLITNIC UB v. 1.0 XII/2005

Manual d'usuari

Copyright: 2005 GCID Electra UB, Dept. Filologia Grega UB, Dept. Matemtica Aplicada i Anlisi UB Francesc Sebasti Martnez

ndex de continguts

1. INTRODUCCI ..................................................................................................................................................... 5

1.1. EUCLIDES GREC POLITNIC ............................................................................................................................... 5 1.2. GCID ELECTRA.................................................................................................................................................. 5 1.3. DESENVOLUPAMENT .......................................................................................................................................... 8 1.4. REQUISITS MNIMS.............................................................................................................................................. 8 1.5. AGRAMENTS...................................................................................................................................................... 8

2. FUNCIONAMENT ................................................................................................................................................. 9

2.1. ACTIVAR I DESACTIVAR L'EUCLIDES GREC POLITNIC ...................................................................................... 9 2.2. FINALITZAR L'EXECUCI DE L'EUCLIDES GREC POLITNIC .............................................................................. 10 2.3. ALTRES OPCIONS .............................................................................................................................................. 10 2.4. INTRODUCCI DE CARCTERS GRECS ............................................................................................................... 11

3. SMBOLS .............................................................................................................................................................. 13

3.1. DIACRTICS....................................................................................................................................................... 13 3.1.1. Accents..................................................................................................................................................... 13 3.1.2. Accent grec modern (monotonic)........................................................................................................... 13 3.1.3. Esperits .................................................................................................................................................... 13 3.1.4. Iota subscrita/adscrita ............................................................................................................................. 13 3.1.5. Altres smbols .......................................................................................................................................... 13

3.2. PUNTUACI ...................................................................................................................................................... 14 3.3. QUANTITAT I EDICI DE TEXTOS....................................................................................................................... 14 3.4. ALTRES ............................................................................................................................................................ 14

4. LLETRES .............................................................................................................................................................. 15

4.1. ALFABET .......................................................................................................................................................... 15 4.2. ARCAIQUES ...................................................................................................................................................... 17

APNDIXS ................................................................................................................................................................ 19

A. MAPEIG ............................................................................................................................................................... 19

A.1 MAPEIG COMPLET............................................................................................................................................. 19 A.2 GRAFIES NO MAPEJADES................................................................................................................................... 29

B. REFERNCIA RPIDA ..................................................................................................................................... 30

5

1. Introducci

1.1. Euclides Grec Politnic

Euclides Grec Politnic s un controlador de teclat de Grec Politnic per als sistemes

Windows de 32 bits. Aquest programari t com a objectiu facilitar la introducci, i per

tant, promoure l's de la llengua grega politnica (grec clssic) dins les aplicacions

Windows.

Fins fa poc, treballar amb la llengua grega politnica era una feina costosa i poc

prctica, a causa de les limitacions de l'API de teclat dels sistemes Windows. Per

inserir qualsevol grafia complexa (amb dos o ms diacrtics) eren necessaris diversos

passos i conixer de memria una quantitat considerable de tecles. Amb l'objectiu de

facilitar aquesta tasca i permetre un s cmode del llenguatge per part de tota la

comunitat, el GCID Electra va encarregar el desenvolupament del programari

Euclides Grec Politnic.

1.2. GCID Electra

El Grup Consolidat d'Innovaci Docent "Electra" de la UB es constitu el mes de maig

de l'any 2000 com a Grup d'Innovaci Docent. El desembre de 2003 fou acreditat com

a Grup Consolidat d'Innovaci Docent i, al setembre de 2004, la Generalitat de

Catalunya li atorg la Distinci Jaume Vicens Vives "en reconeixement a la seva

trajectria en l'mbit de la innovaci en la metodologia docent, en l'elaboraci de

nous estils d'ensenyament i aprenentatge i en el desenvolupament de materials

docents adreats a la millora del rendiment acadmic dels estudiants" (DOGC nm.

4225-23.09.2004). Actualment est format per vuit professors i professores del

Departament de Filologia Grega de la Facultat de Filologia de la UB, sis titulars, una

professora agregada a temps complet, un becari, dos collaboradors i una catedrtica,

que n's la responsable. Sn:

Sra. Jlia Alquzar Solsona, collaboradora

Dra. Montserrat Camps Gaset, professora titular

Dra. Maria Teresa Clavo Sebastin, professora titular

Dr. Pau Gilabert Barber, professor titular

Dra. Pilar Gmez Card, professora titular

6

Sr. Llus Gonzlez Juli, collaborador

Dr. Ernest Marcos Hierro, professor titular

Dra. Francesca Mestre Roca, professora titular

Dra. Natalia Palomar Prez, professora agregada a temps complet

Sr. Samuel Sais Borrs, becari

Dra. Eullia Vintr Castells, Catedrtica

El GCID-ELECTRA neix de la necessitat i voluntat dadequar, des dun punt de vista

metodolgic, docent i discent, les matries de primer cicle de Grec de la titulaci de

Filologia Clssica com a resposta a una realitat constatada: alguns alumnes poden

incorporar-se al nostre ensenyament sense haver cursat mai llengua grega o, tot i

haver-ne cursat, el nivell entre els estudiants de primer curs s molt heterogeni.

L'ensenyament i l'aprenentatge de les Llenges Clssiques, s a dir, del Llat i del

Grec i de les cultures de Grcia i de Roma, encara que no tant han anat perdent pes

en l'ensenyament secundari postobligatori, en el batxillerat concretament, i en les

diverses titulacions de l'antiga Facultat de Filosofia i Lletres. En efecte, en pocs anys

s'ha passat de cinc cursos de Llat i tres de Grec a l'antic batxillerat amb

preuniversitari o amb curs d'orientaci universitria, a dos crdits doferta obligatria

de Cultura Clssica a lESO, a dos cursos de Llat obligatori en el batxillerat

d'Humanitats actual i a dos cursos optatius de Grec en aquest mateix batxillerat. Si

tenim en compte, a ms, que la llicenciatura de Filologia ha passat de cinc a quatre

cursos, ens trobem amb el fet que cal comprimir en quatre cursos universitaris els

ensenyaments de la llengua que abans s'impartien en vuit o onze anys, tres o sis abans

de l'inici dels estudis universitaris i cinc a la prpia Universitat. I tanmateix, cal que

l'alumnat assoleixi, en acabar els estudis, el mateix nivell, ja que el llegat dels

clssics greco-llatins s el mateix i, per tant, ha de ser la mateixa la competncia

dels nostres llicenciats: el coneixement de lantiguitat greco-romana a partir de la

lectura i interpretaci dels textos originals, escrits, doncs, en grec o en llat.

Aix, doncs, el GCID Electra es proposa abandonar les pautes, els programes i els

continguts de les assignatures del primer cicle del nostre ensenyament, vigents amb

poques modificacions des de fa trenta anys, i estructurar de bell nou tant la

metodologia com els continguts, tractant d'incorporar-hi alguns dels elements que

estaven donant bons resultats en l'aprenentatge de les llenges modernes i aprofitant

els avantatges de les tecnologies de la informaci i el coneixement.

La implantaci dels ECTS a les assignatures obligatries de primer cicle ens ha perms

7

organitzar-les distingint entre hores presencials, treball guiat, treball autnom i

avaluaci. Aix, al seu torn ens ha facilitat estendre l'organitzaci i calendaritzaci

del treball de l'alumnat a les hores que dedica a treball guiat i, fins i tot, autnom,

grcies a la implantaci de les TIC tant en format de textos i fitxes gramaticals

interactius com en forma d'exercicis autoavaluatius.

Per a la creaci i resoluci satisfactria dels exercicis autoavaluatius, on l'alumnat ha

d'introduir text o paraules en grec, ha calgut adoptar la nova i ms adequada

codificaci UTF-8 (Unicode), ja que les altres possibilitats presentaven dificultats

indesitjables i, sovint, insuperables, com pot ser que l'ordre d'introducci dels

carcters amb diacrtics condicioni l'encert o error en la resposta, o que no es pugui

alternar entre la introducci de carcters llatins i grecs. A ms, es presentava la

dificultat tcnica d'escriure en grec politnic de forma fluda similar a la "llatina", s

a dir, sense necessitat de memoritzar gran quantitat de combinacions i es constatava

que les eines que hi ha a l'abast a la Xarxa no sn plenament funcionals especialment

per a teclats espanyols. Tot plegat va fer que el Grup Electra es plantegs el

desenvolupament d'un programa que permets l'escriptura fluda en grec politnic

tant al professorat per generar el material didctic, com a l'alumnat per realitzar els

exercicis on-line.

Tot i la manca de recursos i suport econmic, ha estat grcies a la Distinci Jaume

Vicens Vives, dotada amb 20.000, que vam poder establir contacte amb professors

de la Facultat de Matemtiques, concretament del Departament de Matemtiques

Aplicades i Anlisi de la UB, per tal de sotmetre a la seva consideraci les dificultats

que tenem i la insuficincia de les eines disponibles per a la nostra activitat, i

proposar-los el desenvolupament d'una eina que s'adapts a les nostres necessitats, s

a dir, un programa fet a mida. A principis de juliol de 2005 s'inici el treball i, desprs

de la fase de disseny del programa i d'un perode de proves amb diferents versions

beta, el desembre de 2005, el GCID Electra posa a l'abast de tot el pblic el Teclat

Grec Politnic "Euclides GP".

Hem escollit el nom d'Euclides per al programa perqu correspon a dos personatges de

l'antiga Grcia que d'alguna manera tenen un lligam amb la tasca duta a terme,

cadascun en la seva vessant: el primer, el ms gran matemtic de l'Antiguitat (fl. 300

a.C.), autor del tractat Elements de geometria. Probablement va estudiar a Atenes,

amb els deixebles de Plat, i va fundar una escola de matemtiques a Alexandria.

L'Elements ha servit de llibre de text durant 2000 anys, i encara avui dia s, amb

algunes modificacions, a la base dels llibres de text de geometria plana. L'altre s,

8

potser, menys conegut. Fou arcont d'Atenes, el primer desprs de la caiguda de la

tirania dels trenta, el 401 a.C., l'any desprs de l'acabament de la Guerra del

Peloponns. Va decretar el canvi oficial de l'alfabet propi d'Atenes pel jnic de Milet

en s a Atenes tamb des de feia un parell de dcades i per la influncia cultural de

la ciutat atenesa, acab imposant-se a la resta del territori grec.

Aix, doncs, tant per la vessant matemtica com per la vessant filolgica, Euclides s

un nom que s'adiu molt b als plantejaments i als objectius que van marcar la

necessitat de crear aquesta nova eina.

1.3. Desenvolupament

Aquest programari ha estat desenvolupat pel Dr. Jess Cerquides (Departament de

MAiA de la UB departament de Matemtica Aplicada i Anlisi de la Universitat de

Barcelona) i el Sr. Francesc Sebasti, en collaboraci i sota la supervisi del GCID

Electra. Amb la intenci que aquest programari sigui aprofitat per tota la comunitat,

el GCID Electra ha decidit alliberar-lo amb llicncia GPL (GNU General Public

License), o sigui, com a software lliure.

1.4. Requisits mnims

Els requisits mnims per a poder executar Euclides Grec Politnic sn:

- Un ordinador PC amb un sistema Windows 2000 o superior. Aix inclou els segents

sistemes Windows: Windows 2000, Windows XP i Windows 2003, o qualsevol versi

d'aquests (e.g. Windows XP Home o Windows XP Professional).

No es necessiten requisits especials ni de memria RAM ni de disc dur.

Per al seu correcte funcionament cal que l'aplicaci final, on es dibuixin les grafies

gregues, sigui una aplicaci que suporti Unicode i utilitzi una font que disposi de les

grafies gregues del grec politnic. Vegeu ms informaci al punt 2.4.

1.5. Agraments

Volem mostrar els nostres agraments: al company Jordi Campos i Miralles pels seus

consells i el seu assessorament en el programari lliure; al senyor Chris Maunder per la

classe SystemTray (C/C++) de la que hem fet s en aquest projecte; i finalment, a

Quantum Leaps per la seva Hierarchical State Machine amb llicncia GPL.

9

2. Funcionament

2.1. Activar i desactivar l'Euclides Grec Politnic

Un cop executat el programa Euclides Grec Politnic aquest quedar resident en

memria, mostrant una icona amb el logotip del programa de color vermell al costat

del rellotge de Windows que es troba a la barra d'eines (on s el bot Inici / Inicio).

De forma semblant a aquesta:

Quan el logotip de la icona es mostra en color vermell indica que l'Euclides Grec

Politnic es troba inactiu, i no far cap acci de traducci de carcters. Per tant, no

afecta de cap manera a la introducci de carcters ni al funcionament del programari

que estem emprant. Aix s aix per evitar la crrega i descrrega del programa

Euclides Grec Politnic cada cop que el vulguem fer servir, de manera que el podem

tenir sempre carregat encara que el seu funcionament estigui desactivat. Per aix, a

la installaci recomanem que es marqui l'opci que permet que l'Euclides Grec

Politnic es carregui automticament en iniciar el Windows. En aquest cas, no cal

tenir la icona a la barra d'execuci rpida.

Quan la icona del logotip es mostra en color verd indica que l'Euclides Grec

Politnic es troba actiu, i per tant, far la traducci de les tecles que premem a

l'alfabet grec.

Hi ha tres formes diferents per activar/desactivar l'Euclides Grec Politnic:

1. Fent doble clic a la icona de l'Euclides Grec Politnic.

2. Prement, alhora, la combinaci de tecles AltGr+Espai.

3. Fent clic amb el bot secundari del ratol sobre la icona de l'Euclides Grec

Politnic, i escollint l'acci pertinent del men contextual.

Els mtodes 1 i 2, canvien l'estat de l'Euclides Grec Politnic depenent de com es

trobi en aquell moment. Si est actiu, passar a inactiu. Si est inactiu, passar a

actiu.

Qualsevol canvi en l'estat de l'Euclides Grec Politnic es reflectir en els colors del

logotip de la icona, verd quan l'Euclides Grec Politnic s actiu i vermell quan es

troba inactiu, com s'ha esmentat anteriorment.

10

2.2. Finalitzar l'execuci de l'Euclides Grec Politnic

Per a finalitzar l'execuci de l'Euclides Grec Politnic, cal prmer el bot secundari

del ratol, normalment el dret, sobre la icona de l'Euclides Grec Politnic; apareixer

un men contextual, i triarem l'opci de Tancar. El programa finalitzar i la seva

icona desapareixer del costat del rellotge de Windows.

Podem finalitzar l'execuci en qualsevol moment, tant si est actiu com inactiu. En

qualsevol cas, es desactivar en finalitzar l'execuci.

2.3. Altres opcions

Per accedir a les altres opcions prem el bot secundari del ratol sobre la icona de

l'Euclides Grec Politnic, per a qu aparegui el men contextual de l'aplicaci.

L'opci Compatible Mens, marcada en la imatge i, per tant, activa, selecciona el

mode de compatibilitat amb els mens amb grafies catalanes i espanyoles. De manera

que si ens trobem dins un men emergent (per exemple, Arxiu / Archivo) al prmer la

tecla D/G (de Desar o Guardar), podem accedir a l'opci del men perqu no es far

la traducci de la tecla a la grafia grega corresponent. En canvi, si Compatible Mens

est inactiva, en prmer qualsevol tecla se'n far la traducci a la grafia grega i no

s'executar l'opci de men que s'esperava. Per tant, recomanem tenir sempre activa

l'opci Compatible Mens. Per defecte, sempre s activa en iniciar.

L'opci Actiu en Iniciar permet decidir que la propera vegada que iniciem una sessi

en Windows l'Euclides Grec Politnic s'inici actiu o inactiu. Si volem que comenci

actiu ens hem d'assegurar que l'opci estigui marcada, si s aix, mostrar una marca

a la seva esquerra. Per defecte, l'aplicaci s'inicia no activada. Si aquesta opci es

troba activada, tant aviat com es carregui el programa Euclides Grec Politnic,

comenar a funcionar i far la traducci de les tecles al grec politnic en qualsevol

programa que es trobi en execuci (exemples: Word, Internet Explorer, Excel, etc.).

11

Exemple: si est actiu, fins i tot en la casella d'adreces de l'Internet Explorer

s'escriur amb carcters grecs.

Per activar o desactivar les opcions abans esmentades noms s'ha de clicar l'opci

pertinent, si aquesta opci es troba activa (marcada amb un smbol a l'esquerra)

passar a inactiva (sense marca), i a l'inrevs: si es troba inactiva passar a activa.

2.4. Introducci de carcters grecs

La introducci de carcters grecs amb l'Euclides Grec Politnic s molt senzilla.

Noms cal seguir les segents consideracions per a poder-ho fer correctament.

Atenci: La notaci TeclaControl+Carcter on TeclaControl pot sser qualsevol de

les segents: Control, Shift, Alt o AltGr, o una combinaci d'aquestes, i Carcter

representa qualsevol de les altres tecles, indica que la segona tecla s'ha de prmer

sense deixar anar la primera. Per exemple, AltGr+B indica que hem de prmer la

tecla AltGr i sense deixar-la anar, hem de prmer la tecla B.

Si s'han de prmer varies tecles per no alhora, sin de forma consecutiva, aquestes

se separen utilitzant el smbol de coma (,). Exemple: AltGr+', espai indica que s'han

de prmer alhora les tecles AltGr i ', i seguidament, un cop alliberades, prmer la

barra d'espai.

En el cas que disposem de diverses alternatives, se separaran amb una barra inclinada

(/). Per exemple: /^, indica que podem prmer o b la tecla o b la tecla ^, per

no les dues.

Per a la introducci de carcters grecs ms complexos, o sigui, aquells que es generen

a partir de combinacions de smbols, s'han de tenir en compte les segents normes.

En qualsevol combinaci de tecles, la lletra sempre s'ha d'introduir la darrera.

Qualsevol smbol diacrtic s'ha d'introduir abans que la lletra, on smbol diacrtic pot

ser un accent, un apstrof, una diresi, un esperit, un macron, un vrachy, una iota

subscrita/adscrita o la combinaci de qualsevol d'aquests.

Si un carcter incorpora ms d'un smbol, per exemple, un accent i una iota subscrita,

l'ordre d'introducci d'aquests no s rellevant, es pot introduir primer l'accent i

posteriorment la iota subscrita o a l'inrevs, sempre i quan la darrera tecla que es

premi sigui la lletra on han d'anar aquests smbols.

12

Exemple: Per introduir l'alfa minscula amb esperit aspre, accent agut i iota

subscrita, , procedirem de la manera segent:

1. Introdum l'esperit aspre, prement <

2. Introdum accent agut, prement

3. Introdum la iota subscrita, prement AltGr+i

4. Introdum l'alfa, prement la tecla a

Els passos 1, 2 i 3 els podem executar en qualsevol ordre, aquell que ens sigui ms

cmode o ms ens agradi, sempre i quan l'alfa la introdum al final de la seqncia.

Cal notar que no es mostrar cap carcter fins que no s'hagi introdut tota la

seqncia.

Per tal d'oferir un ventall ms ampli de possibilitats, s'hi han incorporat tamb les

grafies alternatives de les lletres segents:

/

Totes elles s'han situat en la mateixa tecla que la seva corresponent, i s'hi accedeix

prement AltGr+tecla. Per a ms informaci, consulteu l'apartat 4.1. o l'apndix A.1.

Tanmateix, pel que fa a les vocals, cal tenir present que noms tenen grafia

alternativa les lletres soles, sense combinaci de diacrtics.

Nota: Euclides Grec Politnic s'encarrega de capturar les tecles i d'enviar el carcter

Unicode a l'aplicaci que s'utilitza, per exemple, MS Word, Internet Explorer, Mozilla

Firefox, OpenOffice Writer, MS Excel, entre d'altres. Per a poder visualitzar el

carcter de forma correcta s'ha de disposar d'una font que el contingui i que

l'aplicaci que s'estigui utilitzant estigui configurada adientment i sigui compatible

amb Unicode.

Una de les fonts ms emprades i amb quasi tots els carcters grecs s la font Palatino

Linotype. Una altra s la KadmosU. Per a ms informaci sobre fonts gregues

consulteu la web de GCID Electra - http://www.ub.es/filologiagrega/electra/ .

13

3. Smbols

3.1. Diacrtics

3.1.1. Accents

Accent Tecla Notes

Greu (`) ` S'introdueix igual que en catal. Per s'ha de tenir present que la grafia s diferent.

Agut () S'introdueix igual que en catal. Per s'ha de tenir present que la grafia s diferent.

Diresi () S'introdueix igual que en catal.

Circumflex (~) /^

3.1.2. Accent grec modern (monotonic)

Tecla Notes

' La codificaci s diferent a la de l'accent agut i algunes fonts els distingeixen en el seu disseny.

3.1.3. Esperits

sperit Tecla Notes

Aspre () <

Suau () >

3.1.4. Iota subscrita/adscrita

Iota Tecla Notes

subscrita/adscrita () AltGr+i Si teclegem una majscula, automticament la iota apareix adscrita, amb un nic codi per a tot el grafisme.

3.1.5. Altres smbols

Altres smbols Tecla Notes

Macron () AltGr+- Per a combinar amb vocals.

14

Altres smbols Tecla Notes

AltGr+Shift+- Per a escriure la grafia sola.

Vrachy ( ) AltGr+9 AltGr+Shift+9

Per a combinar amb vocals. Per a escriure la grafia sola.

3.2. Puntuaci

Puntuaci Tecla Notes

_ No confondre amb el punt de la ela geminada del catal, que es troba a la tecla del 3.

AltGr+.

?/;

3.3. Quantitat i edici de textos

Tecla Notes

(signe numric)

(signe numric)

AltGr+ + (teclat numric)

El segon smbol +, es refereix al signe de sumar del teclat numric.

AltGr+Shift+ + (teclat numric)

El segon smbol +, es refereix al signe de sumar del teclat numric.

AltGr+Shift+[

AltGr+Shift+]

3.4. Altres Aquests smbols es poden teclejar sense desactivar l'Euclides Grec Politnic per a

simplificar l'escriptura.

Smbols originals Tecla Notes

? AltGr+?

< AltGr+<

> AltGr+Shift+<

15

4. Lletres

4.1. Alfabet

Nom Smbol Tecla Notes

Alfa a

A

Beta b

B

AltGr+b

Gamma g

G

Delta d

D

psilon e

E

AltGr+Shift+e AltGr+e s el smbol

Zeta z

Z

Eta h

H

Theta q

Q

AltGr+q

AltGr+Q

Iota i

I

Iota subscrita / adscrita

AltGr+i, espai

Kappa k

K

AltGr+k

Lambda l

L

16

Nom Smbol Tecla Notes

Mi m

M

Ni n

N

Csi c

C

micron o

O

Pi p

P

Rho r

R

AltGr+r

Sigma s

S/J

j Sigma final

AltGr+s Sigma llunada

AltGr+S Sigma llunada majscula

Tau t

T

Ypsilon u

U

AltGr+U

Fi f

F

AltGr+f

Chi c

C

Psi y

Y

Omega w

W

17

4.2. Arcaiques

Nom Smbol Tecla Notes

Koppa

AltGr+c

AltGr+C

Stigma AltGr+t

AltGr+T

Digamma v

V

Sampi ! AltGr+p

AltGr+P

Iod AltGr+j

Omega-pi AltGr+w

19

Apndixs

A. Mapeig

A continuaci es detalla tot el mapeig de les tecles gregues que realitza el programa.

La informaci es mostra en quatre columnes:

la primera mostra la grafia grega

la segona columna mostra com sintrodueix, quines tecles o combinacions de

tecles shan de prmer per a mostrar la grafia

la tercera mostra el codi de la grafia grega en hexadecimal, base 16

la quarta columna, diu on es pot trobar el carcter dins dels documents

Unicode estndards:

o GB U0370.pdf Greek and Coptic

http://www.unicode.org/charts/PDF/U0370.pdf

o GE U1F00.pdf Greek Extended

http://www.unicode.org/charts/PDF/U1F00.pdf

A.1 Mapeig complet

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

(signe numric) 0374 GB (signe numric) 0375 GB _ 0387 GB AltGr+. 2026 ?/; 037E GB AltGr+ + (teclat numric) 2020 AltGr+Shift+ + (teclat numric) 2021

AltGr+Shift+[ 301A

AltGr+Shift+] 301B

20

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

a 03B1 GB A A 0391 GB e 03B5 GB E 0395 GB AltGr+E 03F5 GB h 03B7 GB H 0397 GB i 03B9 GB I 0399 GB AltGr+i 037A GB o 03BF GB O 039F GB u 03C5 GB U 03A5 GB

AltGr+U 03D2 GB

w 03C9 GB W 03A9 GB AltGr+w 03D6 GB , a 1F71 GE , e 1F73 GE , h 1F75 GE , i 1F77 GE , o 1F79 GE , u 1F7B GE , w 1F7D GE , A 1FBB GE , E 1FC9 GE , H 1FCB GE , I 1FDB GE , U 1FEB GE , AltGr+U 03D3 GB , O 1FF9 GE , W 1FFB GE , espai 1FFD GE `, a 1F70 GE `, e 1F72 GE `, h 1F74 GE `, i 1F76 GE `, o 1F78 GE `, u 1F7A GE

21

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

`, w 1F7C GE `, A 1FBA GE `, E 1FC8 GE `, H 1FCA GE `, I 1FDA GE `, U 1FEA GE `, O 1FF8 GE `, W 1FFA GE `, espai 1FEF GE /^, a 1FB6 GE /^, h 1FC6 GE /^, i 1FD6 GE /^, u 1FE6 GE /^, w 1FF6 GE /^, espai 1FC0 GE , i 03CA GB , u 03CB GB , I 03AA GB , U 03AB GB , AltGr+U 03D4 GB , espai 00A8 >, a 1F00 GE >, e 1F10 GE >, h 1F20 GE >, i 1F30 GE >, o 1F40 GE >, u 1F50 GE >, w 1F60 GE >, A 1F08 GE >, E 1F18 GE >, H 1F28 GE >, I 1F38 GE >, O 1F48 GE >, W 1F68 GE >, r 1FE4 GE >, espai 1FBF GE

22

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

23

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

, i 03AF GB , o 03CC GB , u 03CD GB , w 03CE GB , A 0386 GB , E 0388 GB , H 0389 GB , I 038A GB , O 038C GB , U 038E GB , W 038F GB , espai 0384 GB , , i 0390 GB , , u 03B0 GB , , espai 0385 GB , , i 1FD3 GE , , u 1FE3 GE , , espai 1FEE GE >, , a 1F04 GE >, , e 1F14 GE >, , h 1F24 GE >, , i 1F34 GE >, , o 1F44 GE >, , u 1F54 GE >, , w 1F64 GE >, , A 1F0C GE >, , E 1F1C GE >, , H 1F2C GE >, , I 1F3C GE >, , O 1F4C GE >, , W 1F6C GE >, , espai 1FCE GE

24

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

, `, E 1F1A GE >, `, H 1F2A GE >, `, I 1F3A GE >, `, O 1F4A GE >, `, W 1F6A GE >, `, espai 1FCD GE

25

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

, /^, A 1F0E GE >, /^, H 1F2E GE >, /^, I 1F3E GE >, /^, W 1F6E GE >, /^, espai 1FCF GE

26

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

AltGr+i, >, a 1F80 GE AltGr+i, >, h 1F90 GE AltGr+i, >, w 1FA0 GE AltGr+i, >, A 1F88 GE AltGr+i, >, H 1F98 GE AltGr+i, >, W 1FA8 GE AltGr+i, , , W 1FAC GE AltGr+i, , `, W 1FAA GE AltGr+i,

27

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

AltGr+i, >, /^, a 1F86 GE AltGr+i, >, /^, h 1F96 GE AltGr+i, >, /^, w 1FA6 GE AltGr+i, >, /^, A 1F8E GE AltGr+i, >, /^, H 1F9E GE AltGr+i, >, /^, W 1FAE GE AltGr+i,

28

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

AltGr+r 03F1 GB

R 03A1 GB s 03C3 GB S 03A3 GB j 03C2 GB AltGr+s 03F2 GB AltGr+S 03F9 GB AltGr+j 03F3 GB t 03C4 GB T 03A4 GB f 03C6 GB AltGr+f 03D5 GB F 03A6 GB c 03C7 GB C 03A7 GB y 03C8 GB Y 03A8 GB v 03DD GB V 03DC GB AltGr+d 03DB GB AltGr+D 03DA GB AltGr+l 03DF GB AltGr+L 03DE GB AltGr+c 03D8 GB AltGr+C 03D9 GB ! AltGr+p 03E1 GB AltGr+P 03E0 GB

A. Mapeig

29

A.2 Grafies no mapejades

Teclat Unicode

(hexadecimal)

Veure

(iota adscrita sense combinaci) 1FBE GE (koronis) 1FBD GE

B. Referncia rpida

La combinaci de diacrtics s lliure, sempre i quan, la lletra sigui la darrera pulsaci.

Nom Smbol Tecla

Accent obert `

Accent tancat

Diresi

Accent Circumflex /^

Accent Monotonic '

Esperit aspre <

Esperit suau >

Iota subscrita / adscrita AltGr+i

Macron (per combinar) AltGr+_

Vrachy (per combinar) AltGr+9

Macron AltGr+Shift+_

Vrachy AltGr+Shift+9

Punt alt :

? o ;

? AltGr+?

< < AltGr+<

> > AltGr+Shift+<