1. L'EVOLUCI DELS ORDINADORS MARGALIDA PERELL SANTANDREU 4-A

2. NDEX PERODE MECNIC: - Pascalina i regle de calcul. - Calculadora universal - Targetes perforadesLES GENERACIONS:- Mquina analtica - Fitxa perforada - Generaci 0 i 1a generaci - 2a i 3a generaciPERODE AUTOMTIC: - MARK-I - ENIAC - UNIVAC-1- 4a i 5a generaci 3. PASCALINA I REGLE DE CLCUL En el 1621 William Oughtred inventa la regle de clcul que permet fer sumes, restes, multiplicacions, divisions i logaritmes.La pascalina fou inventada per Blaise Pascal en el 1623, aquesta mquina servia per sumar i restar que per mitj de rodes mecniqiues permetia manipular nombres entre 0,01 i 999.999'99 4. CALCULADORA UNIVERSAL Gottfried Wilhelm Leibnitz entre el 1646 i el 1716 va millorar la mquina de Pascal al crear la calculadora universal que permet sumar, restar, multiplicar, dividir i fer arrels quadrades. 5. TARGETES PERFORADES Entre el 1752 i el 1834 Joseph Marie Jacquard comena a utilitzar les targetes perforades per programar mquines de la indstria txtil i per fer el recompte d'habitants.Entre el 1792 i el 1871 Charles Babbage Planteja la construcci d'una mquina analtica amb caracterstiques similars als ordinadors actuals: memria, unitat de control, unitat aritmtica i lgica i capacitat per emmagatzemament de dades. Per aix, s considerat el pare de la informtica. 6. MQUINA ANALTICA Entre el 1792 i el 1871 Charles Babbage Planteja la construcci Entre el 1788 i 1824 Augusta d'una mquina analtica amb Ada Byron es converteix en la caracterstiques similars als primera programadora de la ordinadors actuals: memria, unitat mquina analtica i la primera de control, unitat aritmtica i lgica i en introduir el terme programa. capacitat per emmagatzemament de dades. Per aix, s considerat el pare de la informtica. Entre el 1815 i 1864 George Boole Creador de l'lgebra binria i la base terica de la representaci dels circuits de commutaci. (lgebra de Boole). 7. FITXA PERFORADA I IBM Entre el 1.860i el 1.929 Herman Hollerith va crear la fixa perforadora i les mquina per manipular-la.En el 1924 tamb va crear l' IBM (International Business Machines). 8. MARK-I Entre 1.900 i el 1.973 Howard H. Aiken. Crea la mquina electromecnica MARK-I, una calculadora numrica desenvolupada a partir de la idea de Babbage que t elements d'entrada, sortida, memria central, unitat aritmtica i unitat de control. 9. ENIAC En el 1.946 John W. Mauchly I John Presper Eckert creen el primer ordinador electrnic: ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), que s programable i pot fer qualsevol tipus de clcul. 10. UNIVAC-1 En el 1.951 John W. Mauchly crea l'UNIVAC-1, el primer ordinador comercial. 11. Generacions d'ordinadors Els ordinadors comencen a tenir caracterstiques noves que els diferencien del perode anterior. PRIMERA GENERACI GENERACI ZERO (1.942 1.945): Sn els primers ordinadors, sn analgics i construts amb eixos i engranatges, en destaca el Colossus.(1.945 1.958): Estan construts amb vlvules de buit, incorporen llenguatges de baix nivell com el llenguatge mquina, que no s res ms que cadenes de 0 i 1(codi binari) per instruir la mquina. S'introdueixen dades i instruccions mitjanant targetes perforades. Consumeixen molta energia i sn molt costosos. Es destinen a aplicacions cientfiques i militars. 12. Generacions d'ordinadors SEGONA GENERACI (1.958 1.964): Estan construts amb Transistors. Incorporen llenguatges d'alt nivell (Fortran, Cobol). Disposen de memria interna. Sn ms potents i fiables, ms rpids i segurs. Gasten menys energia. Tenen moltes incompatibilitats entre ells. S'usen per aplicacions en simulacions d's general, inventaris, nmines .En destaquen l'UNIVAC-1107 i l'IBM 7070.TERCERA GENERACI (1.964 1.971): Estan construts amb circuits integrats. Incorporen llenguatges de ms alt nivell. Tenen memria de nuclis de ferrita. Incorporen discos i suports magntics. Sn ms petits i rpids. Consumeixen menys. Sn compatibles entre ells. Apareixen els miniordinadors i la industria del Software. Es produeix un desenvolupament de Sistemes Operatius. Podem destacar l'IBM350 i el DEC PDP-1. 13. Generacions d'ordinadors QUARTA GENERACI (1.971 1.984) Es desenvolupa elmicroprocessador. En destaca el Intel-4004 construt per Intel l'any 1971. Apareixen molts llenguatges de programaci. Incorporen memries electrniques. Apareixen els disquets per emmagatzemar informaci. Sn ms petits. Es fabriquen microordinadors i ordinadors personals. Bill Gates i Paul Allen creen Microsoft. Apareix la teleinformtica, que estudia el tractament automtic de la informaci a distancia.QUINTA GENERACI (Des del 1.984): Es desenvolupen circuits integrats VLSI amb una molt gran escala d'integraci i molt complexos. S'apliquen els llenguatges naturals. S'utilitzen les autopistes de la informaci: LAN, MAN, WAN. Es treballa amb la I.A. (Inteligncia Artificial) i s'apliquen a l'ordinador els processos del pensament hum i s'utilitza la robtica. S'utilitza la tecnologia multimdia. 14. BIBLIOGRAFIAGoogle imatges http://www.iescopernic.com/mediawiki/upload/a/ac/Quadre_esquem a_hist%C3%B2ria_dels_ordinadors.pdf http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_ordinadors