Proves dAccs a la Universitat

Proves dAccs a la Universitat. Curs 2009-2010Histria de la filosofiaOpci A

Ara b, s palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, sn decididament diferents de la felicitat. Platejament de la idea principal Desitja, per exemple, la virtut i labsncia de vici, realment no menys que el plaer i labsncia de dolor. El desig de virtut no s tan universal, per s un fet tan autntic com el desig de felicitat. Daqu ve que els que soposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de lacci humana, a ms de la felicitat, i que la felicitat no s el criteri daprovaci i desaprovaci. Es qestiona que la felicitat sigui lnic fi de lacci humana.Per nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o mant que la virtut no s una cosa que calgui desitjar? Ben b al contrari. Sost no solament que cal desitjar la virtut, sin que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. Desitjar la virtut s tamb un objectiu de ltica utilitarista.[] Aquesta opini no saparta de cap manera del principi de la Felicitat.

John Stuart MILL. Lutilitarisme, IV

1. Expliqueu breument entre cinquanta i vuitanta paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]El text est englobat en la reflexi sobre lorigen i labast de ltica utilitarista.

A la idea principal sarriba a partir dun plantejament inicial en el qu es fa referncia a la crtica que alguns pensadors fan a que la finalitat de lacci humana sigui noms la felicitat. Es contraposa el desig de virtut al desig de felicitat amb lobjecte dinvalidar la universalitat de ltica utilitarista, donant a entendre que el plaer no s el que sempre busca lsser hum.El text acaba defensant que el desig de virtut no saparta del principi de felicitat, en el sentit que les morals que persegueixen la virtut i, fin i tot, tamb les tiques rigoristes com la kantiana, es poden considerar tamb en el marc de lutilitarisme.

2. Expliqueu breument entre cinc i quinze paraules en cada cas el significat que tenen en el text els mots o expressions segents: [1 punt]a) felicitat: finalitat de lacci humana, objectiu de la moralitat utilitarista, a la qual sarriba a travs del plaer (hedonisme)b) desitjar-la per si mateixa: all que no es desitja com a mitj sin com a fi en si mateix, com la virtut o la felicitat en el text.3. Expliqueu per qu Mill afirma que el fet que es desitgi la virtut per si mateixa no comporta cap problema per a la doctrina utilitarista. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts] Una de les dificultats a la qual sha denfrontar ltica utilitarista s la crtica dels seus detractors, que li volen treure el valor universalista defensat pels seus seguidors. Introducci de caire general, per que dna sentit a tot el que shaur dexplicar.

Ltica utilitarista s una moral que reuneix les caracterstiques.... explicar les caracterstiques de la tica utilitarista.

Explicar que els defensors de lutilitarisme entenen lacci humana com una cerca del plaer constant (hedonisme) com a mitj per aconseguir la felicitat, fi ltim que persegueix lsser hum.

Molts pensadors de la histria de la filosofia han criticat aquesta pretensi duniversalisme de lacci humana reduda a lhedonisme. En el text es parla de les morals fonamentades en la cerca de la virtut, com a contraexemple.

Es pot parlar de les morals rigoristes, que encara sn ms extremes, i que semblen tot el contrari del que defensa lutilitarisme.

La frase del text deixa clar que aquestes crtiques no suposen cap problema per a ltica utilitarista, ja que cercar la virtut o, fins i tot el rigorisme moral, s perseguit per lsser hum perqu li produeix una satisfacci i, en definitiva, un plaer per aconseguir sentir-se feli. En aquest sentit, es compleix lobjectiu de lutilitarisme i, per tant, totes aquestes morals es poden incloure dins daquesta tica..

Es pot parlar del clcul prudent (Epicur) clcul felicitari (Bentham i Mill) ( permeten superar la infelicitat inicial cap a una felicitat final.

Ltica utilitarisme t una de les seves arrels en el pensament de Hume, per v tamb de lluny, ja lhedonisme dEpicur la va defensar amb la seva classificaci dels plaers. Aquesta part s per completar la resposta, no es pot allargar massa.Ara es pot explicar en qu consisteix lutilitarisme i quina concepci hedonista t, matisant que lhedonisme que defensa no es sempre radical (com lhedonisme cirenaic hellenstic) com en alguns moments ens pot semblar Bentham sin que hi ha formulacions ms moderades com la del mateix autor del text. Stuart Mill defensa un utilitarisme de la regla davant dun utilitarisme de lacte... etc. Per procurant no separar-se massa del text i no allargar massa per no desequilibrar la resposta.4. Compareu la proposta de Mill sobre com hem dactuar amb una altra proposta sobre com hem dactuar que hagi formulat algun altre filsof destacat de la histria de la filosofia occidental. [2 punts]Mill Plat (elements comparatius) Mill i Plat ( Finalitat de lacci humana = felicitat (eudemonisme)

Mill ( Felicitat (a travs del plaer) Plat ( Felicitat (a travs de la virtut)

Hedonisme tic Intellectualisme tic

Mill: Utilitat ( Acci bona / Plat: Veritat ( Acci bona

Repercussi poltica de les teories dels dos autors.

. . .

5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Tot all que s moralment bo produeix felicitat. Raoneu la resposta. [2 punts]Fora dacord en el sentit que: All que es bo s all que la majoria dels ssers humans persegueixen.

Perqu el que s bo est dacord amb la utilitat social i el benestar general i aix s buscat per la majoria.

La satisfacci que produeix la bondat duna acci t un contingut hedonista, ja que produeix felicitat.

La majoria de les persones persegueixen aquest sentiment perqu els hi dna un reconeixement individual i social.

Leducaci individual (famlia) i social (relacions amb els altres) afavoreix aquesta forma de pensar de caire utilitarista.

Algun punt de desacord:

Moltes vegades la cerca de la virtut moral produeix infelicitat.

Perqu ens proposem objectius que impliquen sacrifici (dolor)

Per aquest sacrifici s buscat a travs dun clcul felicitari, ja que pensem que aconseguirem un objectiu final de felicitat.

Per no sempre saconsegueix aquest objectiu i la persona no es realitza ( aix s causa duna gran infelicitat.

Per tant, s clau que el clcul que ens permet orientar els mitjans a les finalitats el fem correctament perqu els objectius que ens fixem (all moralment bo, com diu la frase) siguin assolibles.

Caldria fer una comparativa de suport amb alguns altres autors de la histria de la filosofia que hagin dit alguna cosa semblant.