EXECUCIÓ D’ACCESSOS ADAPTATS I INSTAL.LACIÓ D’ASCENSOR … · sala d’actes, a les dependències municipals i a un nucli de comunicació vertical (escala i ascensor) que ens

EXECUCIÓ D’ACCESSOS ADAPTATS I INSTAL.LACIÓ D’ASCENSOR

EN EDIFICI D’EQUIPAMENTS MUNICIPALS PLAÇA DE L’OLIVERA, 1. OLIUS

PROJECTE BÀSIC i EXECUTIU MEMÒRIA

Gener 2010

Promotor: AJUNTAMENT D’OLIUS

Arquitecte: Montse Farràs Viladrich

A. GENERALITATS A.1 OBJECTE DEL PROJECTE/ EMPLAÇAMENT A.2 PROMOTORS A.3 REDACTORS A.4 DESCRIPCIÓ DEL SOLAR B. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE B.1 DADES URBANÍSTIQUES B.2 REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT B.2.1 Utilització: - Criteris compositius - Criteris funcionals - Quadre de superfícies B.3 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA C.COMPLIMENT DEL CTE C.1 REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT SE SEGURETAT ESTRUCTURAL SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ C.2 REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT HE ESTALVI D’ENERGIA HS SALUBRITAT HR PROTECCIÓ ENFRONT EL SOROLL D. COMPLIMENTACIÓ DE CONDICIONAMENTS TÈCNICS D.1 NORMATIVA APLICABLE D.2 JUSTIFICACIÓ DE L’ACOMPLIMENT DE LA NORMATIVA AL PROJECTE

D.2.1- Accessibilitat D.2.2- Justificació d’enderrocs i altres residus de la construcció

E PLA DE CONTROL DE QUALITAT F. PLEC DE CONDICIONS PLEC DE CLAUSULES FACULTATIVES PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES G. AMIDAMENTS, PRESSUPOST, JUSTIFICACIÓ DE PREUS

H. PLÀNOLS ARQ 00- SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT/ PLANTA COBERTA ARQ 01- PLANTA COTA 0.00 m/ ARQUITECTURA , COTES I SUPERFÍCIES ARQ 02- PLANTA COTA -3.40 m/ ARQUITECTURA, COTES ARQ 03- ALÇATS 1 ARQ 04- ALÇATS 2 ARQ 06- DETALLS ESCALES INTERIORS

A. GENERALITATS A.1 OBJECTE DEL PROJECTE/EMPLAÇAMENT Execució d’accessos adaptats i instal·lació d’ascensor en edifici equipaments municipals.

Emplaçament: Plaça de l’Olivera 1 Urb: Ampliació de la urbanització del Pi de Sant Just 25286 OLIUS A.2 PROMOTOR Societat: AJUNTAMENT D’OLIUS CIF: P2518900-B Adreça: Ctra. de Manresa 18 . Olius. A.3 ARQUITECTE REDACTOR Arquitecte: Montse Farràs Viladrich Nº Col.legiat: 36013-9 Adreça: C/ Julià Portet 3 3º 2ª . Barcelona A.4 DESCRIPCIÓ DEL SOLAR La Plaça de l’Olivera ha esdevingut el centre del nucli urbà d’Olius. Es situa al costat Oest del nucli, i és una es una peça rectangular limitada principalment per edificis de PB+2 d’ús plurifamiliar i planta baixa destinada a comerços. La plaça, equipada amb mobiliari urbà i jocs infantils, es un espai de trobada diari entre els veïns i a la vegada acull els actes i esdeveniments principals del municipi. Al seu límit Nord hi ha un solar de titularitat municipal on s’està executant l’ edifici d’equipaments municipals. L’edifici limita la façana sud amb la Plaça de l’ Olivera, façana Nord amb el carrer Gafarró i als laterals amb les escales exteriors d’accés a la plaça. Entre la plaça i el carrer Gafarró hi ha una diferència de cota de 2,70 metres. Actualment es troba executat l’envolvent del volum 1; fonaments, estructura, façanes i coberta.

B. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE B.1 DADES URBANÍSTIQUES: Planejament vigent: Normes Subsidiàries de planejament del TM d’Olius Pla parcial: Residencial Olius Qualificació del sòl: Sòl urbà, Equipament Usos admesos: Equipaments Compliment de paràmetres urbanístics: NORMATIVA PROJECTE Volum edificable: Volumetria Específica Edificabilitat: 1m2 sostre/m2 sol compleix Tal com ordenen les Normes Subsidiàries vigents, l'edificació a les àrees d'equipament s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents tipus, al paisatge i a les condicions ambientals, així com a la integració en el sector on s'emplacin i a les normes legals que regulin la construcció de cadascun d'ells. B.2 REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT: B.2.1 Utilització S’ha projectat un edifici d’equipaments municipals que un cop acabat albergarà l’ajuntament, dos locals socials una sala d’actes i un magatzem municipal. Criteris compositius del projecte L’edifici es composa de dos volums, el volum 1 amb façana principal a la plaça de l’olivera i coberta plana i el volum 2 amb façana principal al carrer Gafarró i de coberta inclinada. Els dos volums tenen dues plantes; planta semisoterrani a nivell del carrer Gafarró i planta baixa a 90 cm per sobre de la cota de la plaça de l’Olivera. La marquesina exterior situada a la façana principal del volum principal emfatitza l’entrada des de la plaça, acompanya el recorregut de la rampa d’accés a l’edifici i protegeix l’espai exterior d’entrada a l’edifici. No s’esgota la totalitat de la superfície de la parcel·la de forma que s’allibera un espai exterior a nivell del carrer Gafarró que permet disposar d’un pati per a usos múltiples relacionats amb el local social i a més millorar les condicions d’il·luminació natural i ventilació de la planta semisoterrani. Criteris funcionals del projecte; L’edifici es situa a un dels extrems de la plaça de l’Olivera i amb façana també des del carrer Gafarró. Des de la façana principal de la plaça s’accedeix a un vestíbul públic que dóna accés a la sala d’actes, a les dependències municipals i a un nucli de comunicació vertical (escala i ascensor) que ens porta a la planta semi-soterrani, amb accés directe des del carrer Gafarró.

En aquesta planta hi trobem els dos locals socials, serveis públics relacionats a través d’un vestíbul i per altra banda el garatge de municipal , un local per a instal·lacions i un accés secundari a les dependències municipals. Totes aquestes peces estan a nivell del carrer Gafarró. Les dependències municipals s’organitzen de la següent manera; a través del vestíbul general s’accedeix a una zona d’espera. La primera estança que trobem és l‘atenció al ciutadà , a continuació secretaria i els serveis tècnics. Les tres peces es comuniquen interiorment entre elles. A l’extrem de la planta hi trobem l’arxiu general. A l’altra banda del passadís i amb façana al carrer Gafarró hi trobem l’alcaldia i sala de reunions. Hi ha un accés restringit pel personal que comunica amb la planta semisoterrani amb sortida directa al carrer Gafarró donant accés al garatge, a un servei de personal, i a la sala instal·lacions. Quadre general de superfícies Superfície construïda VOLUM 1: PLANTA COTA 0.00 m : 296.88 m2 PLANTA COTA -3.40 m 288,57 m2 Superfícies útils de les peces objecte del projecte: Rampa i escala exterior 51,08 m2 Pati 72,80 m2 Ascensor 4,50 m2 Escala A 15,15 m2 Escala B 9,30 m2 Superfície total de la intervenció: Exterior: 123,88 m2 Interior: 28,95 m2 B.3 MEMORIA CONSTRUCTIVA Les obres previstes al present projecre corresponent a l’execució dels accesos a l’ edifici des de l’exterior i la comunicació interior de les dues plantes complint amb els requeriments del Codi d’Accessibilitat de Catalunya i el Codi Tècnic de l’ Edificació, seguretat d’ utilizació i seguretat en cas d’incendi. Es preveu l’execució dels següents treballs:

La comunicació entre l’ interior i exterior de l’edifici: - Execució de rampa i escala para accedir a la planta baixa des de la plaça, salvant

un desnivell de 0,80 metros. La rampa té una pendent del 6%. - Urbanització del pati del carrer Gafarro. Comunicacions interiors: - Instal·lació de ascensor elèctric de 8 places, accessible per a persones amb

mobilitat reduïda, amb paradt a planta baixa i planta –1. - Execució de dos núclis interiors d’escales. L’escala A d’ús públic comunica el

vestíbul general amb el local social. La escala B d’ús per al personal comunica las dependències municipals con el magatzem municipal i instal.lacions.

El projecte inclou també treballs d’urbanització exteriors de l’entorn de l’edifici; execució i reparació de voreres perimetrals i treballs de millora de les escales exteriors.

Rampa i escala exteriors: La rampa i replà d’escala exterior s’executarà mitjançant llosa de formigó armat ancorat a mur de contenció existent mitjançant connectors i recolzat en mur de formigó armat. La llosa té un gruix de 15 cm. Prèviament es repicaran el contacte de la llosa i mur i s’aplicaran resines epoxi a tota la superfície de contacte entre mur i llosa. Les connexions es realitzaran cada 30 cm mitjançant rodo del D. 16 a cara superior i rodo de D. 12 a cara inferior. La longitud d’ancoratge al mur de contenció serà de com a mínim de 25 cm. La llargada serà d’un terç de l’amplada de la llosa. El paviment d’acabat serà peces prefabricada de formigó de 60x40 de la casa GLS o similar. L’escala s’executarà mitjançant llosa inclinada, graonatge de formigó i revestiment de la mateixa peça d’acabat que la rampa, llosa prefabricada de formigó de 40x60 previ tallat de les peces. La protecció de la barana es realitzarà prolongant el mur de formigó fins a un alçada de 1,40 m des de cota la plaça i passamà metàl·lic ancorat a mur. Aquest mur es trasdossarà amb pedra del país per la seva cara exterior ( a plaça) i es deixarà el formigó vist per la cara interior. Es coronarà amb una xapa d’acer de 1cm de gruix i 35 cm d’ample. Al llarg de la rampa s’empotraran lluminàries al terra, model UPLIGHITS de LAMP o similar. Urbanització pati: S’executarà una xarxa de recollida de les aigües pluvials i drenatge perimetral a l’edifici. Es preveurà la recollida de les aigües de la zona a ampliar. Les aigües es condueixen a partir de dos embornals a traves de col·lectors enterrats de PVC de 200 mm situats en rases de 40 cm d’amplada sobre llit de material granular fins a connectar-se amb la xarxa interior de l’edifici. El paviment serà amb peça prefabricada de formigó tipus llosa de 60x40x8 cm color gris sobre solera de formigó de 15 cm de gruix.. A la franja de contacte amb l’edifici es realitzarà un paviment de formigó in situ de 30 cm d’ample. S’instal.laran dos escosells metàl.lics per la plantació d’arbres. La il.luminació serà a través de lluminàries empotrades a terra, model UPLIGHITS de LAMP o similar. A les voreres exteriors a executar es manté el mateix model de panot que l’existent, peça de formigó de 40x40 amb pastilla. S’instal.lara sobre solera de formigó. Es tindrà cura en la realització de les pendents transversals del 2%. Ascensor: S’instal·larà un ascensor elèctric sense quarto de màquines. Capacitat: 8 persones Velocitat: 1.00/0,25 m/2 Parades: 2 Recorregut cabina: 4 metres 1 embarcament Tensió: 380V /220V / 50 Hz Dimensions cabina: 1400 x1100 x 2100 mm Escales: Les escales s’executaran mitjançant xapa d’acer de 6 mm de gruix reforçada a la part inferior i formant graonatge segons plànols.

La barana serà d’acer pintat amb passamà superior i barrots verticals soldats al graó d’escala. S’instal·laran passamans ancorats a mur lateral. L’alçada de les proteccions és de 900 mm, i el graonatge té una alçada de 17,5 cm i 30 cm de petjada. Tots aquests element s’instal.laran mitjançant elements mecànics i soldadura. Altres treballs exteriors: S’instal·larà protecció sobre mur de contenció de l’àrea a ampliar, Volum 2. La barana serà de planxa d’acer pintat acabat oxiron ancorada mitjançant T al mur de formigó existent segons detall. També s’instal·larà porta corredera i reixa per protegir el recinte a on s’ubica la Estació Transformadora. El tancament serà d’acer amb lames horitzontal acabat amb imprimació i pintura oxiron. Barcelona, gener de 2010 L’arquitecta: Montse Farràs Viladrich

C. COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS C.1 REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT: SE SEGURETAT ESTRUCTURAL, Justificat en el sistema estructural. SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI S’ha tingut en compte els usos i les característiques de l’edifici final, un cop executades totes les fases previstes. SI 1. PROPAGACIÓ INTERIOR COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D’INCENDI L’edifici està destinat a l’ús pública concurrència i administratiu. L’ús principal és l’administratiu , amb una superfície construïda de 256 m2. La zona de publica concurrència composta per vestíbul, sala d’actes i locals social 1 i 2 té una ocupació inferior a 500 persones i per tant no constitueix un sector d’incendi independent, . L’aparcament té una superfície inferior a 100 m2 i per tant no constitueix un sector d’incendi independent, LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL Classificació dels locals i zones de risc especial integrats a l’edifici:

- Garatge de superfície inferior a 100 m2: Risc Baix - Sala de calderes (potencia útil nominal entre 70 i 200kW) / màquines; Risc Baix - Estació transformadora; -

Condicions de les zones de Risc Baix ; Resistència al foc de l’estructura portant R90 Resistència al foc de parets i sotres EI90 Portes de comunicació amb la resta edifici EI245-C5 Vestíbul independència NO Màxim recorregut evacuació <=25 m REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MOBILIARI. Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que estableix el CTE: Zones ocupables Parets i sostres; C-s2, d0 Terres Efl Recintes de risc especial Parets i sostres; B-s1, d0 Terres Cfl-s1 Espais ocults no estancs Parets i sostres; B-s3,d0 (patinets, fals sostres...) Terres Bfl-s2 El RD 312/2005 estableix els materials i productes classificats sense necessitat d’assaig. Instal·lacions elèctriques; El tipus de cablejat utilitzat serà tipus RZ-1. S’exigeix que els cables no seguin propagadors de l’incendi i amb baixa emissió de fums i opacitat reduïda. SI2. PROPAGACIÓ EXTERIOR

L’edificació és aïllada i les edificacions veïnes estan a una distància superior de la reglamentada en el CTE. SI3. EVACUACIÓ D’OCUPANTS

1. COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ: 2. CÀLCUL OCUPACIÓ Planta plaça: Ús administratiu: Plantes o zones d’oficina 10m2/persona ( 110,7 m2- 11 p) Vestíbuls i zones d’ús públic 2 m2/persona; (39,7 m2- 20 p) Arxiu 40 m2/persona (29,7 m2-1 p) Pública concurrència: Zona destinades a públic assentat Sense seient definit al projecte 0,5 m2/persona (64,9 m2-129 p) Vestíbul 2 m2/persona (32,20 m2- 16 p.) Planta carrer gafarró: Zones d’ús múltiple 1 m2/persona (114,65 m2-115 p.) Vestíbuls i zones d’ús públic 2 m2/persona; (15,88 m2- 8 p)

Serveis higiènics ocupació nul.la Garatge 40 m2/persona (92,10 m2- 3 p) ELEMENTS D’EVACUACIÓ L’edifici compta amb:

- Planta plaça ; dos sortides de planta; . La longitud dels recorreguts d’evacuació és inferior a 25 metres.

- Planta carrer Gafarró; dos sortides de planta.

Dimensionat dels mitjans d’evacuació: Portes i passos; A>= P/200 >= 0,80 m. Passadissos; A>= P/200 >= 0,80 m Escala no protegida evacuació descendent A>= P/160 A= 1 metre SI4. DETECCIÓ CONTROL I EXTINCIÓ DE L’INCENDI. DOTACIÓ INSTAL.LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS D’acord amb l’ús administratiu i de publica concurrència i la superfície l’edifici comptarà amb les següents instal.lacions de protecció contra incendis; Extintors portàtils: Es disposaran extintors de pols seca polivalent de 5kg d’eficàcia mínima 21A-113B, ubicats segons plànols i sense superar 15 m de distància entre ells. Els mitjans de protecció contraincendis d’utilització manual, els extintors, s’assenyalaran mitjançant senyals definides a la norma UNE 23033-1. Les dimensions de les senyals seran 210x210 sempre i quan la distància d’observació no excedeixi de 10 metres. SI 5. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS Els vials d’aproximació a l’edifici compleixen:

- Amplada superior a 3,5 metres - Alçada mínima de de gàlib 4,5 m. - Capacitat portant del vial 20KN/m2

Alçada d’evacuació inferior a 9,00 metres, no cal complir punt 1.2.

SI 6. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA: Us Administratiu, Publica Concurrència Alçada evacuació < 15m R60 Aparcament (situat sota un ús diferent) Alçada evacuació < 15m R120 Resistència al foc dels elements estructurals de zones de risc especial integrades al edifici: Risc especial Baix R90 Annex- Compliment del Decret 241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contraincendis en els edificis. Es disposa d’un hidrant a menys de 100 metres de la façana a nivell de rasant. Els hidrants han d'ajustar-se a les prescripcions tècniques indicades al Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis. L’amplada total del carrer del Gafarró es superior a 8 metres. L’alçada lliure supera els 3,7 metres . La pendent de la via publica és inferior al 15%. SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ SU1 SEGURETAT DAVANT EL RISC DE CAIGUDA LLISCABILITAT DEL TERRA Es complirà amb els paràmetres de lliscabilitat. Zona interior seca: administració, zones circulació; - Clase 1 - Resistència al lliscament: 15<Rd<=15 Escala i rampa exterior - Classe 3 - Resistència al lliscament: Rd>45 Zones exteriors; - Classe 3 - Resistència al lliscament: Rd >45 Desnivells: Les proteccions’han projectat de forma que existeixin les proteccions als desnivells exigits i compleixin amb les característiques constructives exigibles al SU 3.2.3. L’alçada de la barrera de protecció de les obertures es superior als 900 mm (alçada dels desnivell < 6000 mm). Les escales projectades tenen una petjada de 28 cm o més i una alçada de graó inferior als 18 cm. SU2. SEGURETAT DAVANT EL RISC D’IMPACTE O ATRAPAMENT Impacte amb elements fixes o practicables: Alçada lliure de pas zona de circulació es > 2200 mm. L’alçada lliure de els portes es superior a 2,00 m. No hi ha cap element fix que sobresurti de la façana a una altura inferior a 2,2 metres. La marquesina, únic element volat es troba a 2,60 m del terra. Les portes de pas no invaeixen les zones de pas. Impacte amb elements fràgils: Totes les superfícies vidrades de l’edifici tenen forma segura de ruptura al tractar-se de vidres laminats 4+4.

Impacte amb elements insuficientment perceptibles: Les grans superfícies de vidre que es poden confondre amb portes tindran una senyalització situada a una altura inferior compresa entre 850mm i 1100 mm i a una altura superior entre 1500 i 1700 mm. SU3. SEGURETAT ENFRONT EL RISC D’IMMOBILITZACIÓ EN RECINTES TANCATS. Els serveis disposaran de dispositiu de bloqueig des de l’interior. Aquest dispositiu tindran sistema de desbloqueig des de l’exterior, situats de manera que puguin ser utilitzats pels usuaris de cadires de rodes. SU4. SEGURETAT ENFRONT AL RISC CAUSAT PER IL.LUMINACIÓ INADEQUADA. En les fases posteriors, es preveurà una instal·lació d’il·luminació que compleixi amb la taula 1.1 del SU4. SU5. SEGURETAT ENFRONT EL RISC PER SITUACIONS AMB ALTA OCUPACIÓ No es d’aplicació. SU6. SEGURETAT ENFRONT EL RISC D’OFEGAMENT No es d’aplicació. SU7. SEGURETAT ENFRONT EL RISC DE VEHICLES EN MOVIMENT No es d’aplicació. SU8. SEGURETAT ENFRONT EL RISC CAUSAT PER L’ACCIÓ D’UN LLAMP No és d’aplicació. C.2 REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT: HE ESTALVI D’ENERGIA HE1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA Segons el DB HE Estalvi d’energia la zona climàtica corresponen al municipi és E1. La demanda energètica serà inferior a la corresponen a un edifici en que els paràmetres característics dels seus tancaments i particions interiors de l’envolvent tèrmica siguin els següents: Cada un dels tancaments i divisions interiors de la envolvent tèrmica tindran una transmitància no superior als valors indicats:

Cada un dels tancaments i divisions interiors de la envolvent tèrmica tindran una transmitància no superior als valors indicats (U= W/m”K):

ZONA E Murs de façana, particions interiors en contacte amb espais no habitables, primer metre del perímetre del terres sobre el terreny

0,74

Terres 0,62 Cobertes 0,46 Vidres i marcs 3,10 Mitgeres 1,00 Particions interiors entre diferents unitats d‘us d’habitatges 1,20

Conformitat amb la opció simplificada : Façanes Tancament Forats Total Area Forats

Nord 67,30 m2 7,21 m2 74,51 m2 90,32 % 9,78 % Est 28,50 m2 4,42 m2 32,93 m2 86,57 % 13,42 % Sud-est m2 m2 m2 % % Sud m2 m2 m2 % % Sud-oest 24,3 m2 17,72 m2 42,02 m2 57,82 % 42,17 % Oest 28,17 m2 3,81 m2 31,98 m2 88,08 % 11,91 % m2

Conformitat amb la opció simplificada : Cobertes Coberta Lluernes Total Lluernes

80,00 m2 0 m2 80,00 m2 0 % Opció simplificada: El % de forats a cada façana serà < 60%. En façanes amb àrees <10% s’admet que sigui > del 60%. El % de lluernes serà inferior al 5% de la superfície total de la coberta. El percentatge de forats a cada façana, i el de lluernes de tota la coberta compleix les condicions d’aplicabilitat de l’article 3.2.1.2 de HE1, pel que es pot aplicar la opció simplificada de comprovació de la demanda energètica de la envolvent tèrmica, pel que es justificaran els seus paràmetres, la transmissió amb zones comuns no calefactades, el control de les condensacions intersticials i superficials, i les limitacions de permeabilitat a l’aire en forats i lluernes.

HE2 RENDIMENT DE LES INSTAL.LACIONS TÈRMIQUES Es regularà el rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips, d’acord amb el vigent Reglament de Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE). HE3 EFICIENCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL.LACIONS D’IL.LUMINACIÓ S’aplicarà el DB H· a les instal·lacions de il·luminació interior de l’edifici projectat. HE4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA El percentatge energètic anual de contribució solar és funció de la demanda de l’edifici d’aigua calenta sanitària en litres/dia i de la zona climàtica a on està emplaçat. La font energètica de suport és gas propà. Zona climàtica III. Ús Administratiu Energia complementària Gas-oil Demanda de referència a 60º 3 l ACS /persona dia a 60ª Atès que la demanda total de l’edifici és inferior a 50 l/dia no és d’aplicació la contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. Normativa de Catalunya Segons el Decret 21/2006 d’Ecoeficiència, en els edificis una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària es cobrirà amb sistemes de captació emmagatzemant i utilització d’energia solar, La zona climàtica corresponen al municipi és III. Atès que la demanda és inferior a 50 l /dia no s d’aplicació. HS5. CONTRIBUCIÓ ENERGIA FOTOVOLTAICA No li és d’aplicació. HS SALUBRITAT (HIGIENE, SALUT I MEDI AMBIENT) S’ha aplicat el HS a les instal·lacions i disseny de l’edifici projectat. HS1. PROTECCIÓ ENFRONT LA HUMITAT Veure fitxa i justificació constructiva HS2. RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Edifici d’us administratiu i publica concurrència. Recollida centralitzada amb contenidors al carrer. Es preveu dins l’àrea de magatzem la reserva d’espai per a la possible recollida porta a porta. HS3. QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR Es complirà el cabdal de ventilació mínims exigits: Totes les estances tenen ventilació natural; obertures practicables a façana. S’instal·laran airejadors a sobre vidre i extraccions d’aire a cada estança. Els banys disposen d’ extracció forçada. HS4. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA Es compliran amb els paràmetres exigits. HS5. EVACUACIÓ D’AIGÜES

Es compliran amb els paràmetres exigits. HR PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL Es compliran amb els paràmetres exigits en els treballs posteriors interiors a l’edifici. Barcelona, febrer de 2010 L’arquitecta: Montse Farràs Viladrich

D. COMPLIMENTACIÓ DE CONDICIONAMENTS TÈCNICS D.1 NORMATIVA APLICABLE

Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integración social de los minusválidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aier interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias

(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

D.2 JUSTIFICACIÓ DE L’ACOMPLIMENT DE LA NORMATIVA AL PROJECTE D.2.1- Justificació d’accessibilitat (Llei 20/91 i D. 135/1995) Barcelona, gener de 2010 L’arquitecta: Montse Farràs Viladrich

D.2.1- Justificació d’accessibilitat (Llei 20/91 i D. 135/1995)

DADES DEL PROJECTE:

Referència: 3809 Detall: EDIFICI EQUIPAMENTS MUNICIPAL Carrer: PLAÇA DE L'OLIVERA, 1 Codi Postal: 25286 Municipi OLIUS Provincia: LLEIDA Arquitecte: MONTSE FARRAS VILADRICH

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC

SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI

X Ús públic Ús públic en edifici privat

ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC

X Nova construcció Ampliació

Sup > 10% Total Sup <= 10% Total

Canvi d'ús Reforma

Afecta elements de l'edifici No afecta

MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT

Intervenció en edifici declarat bé Cost reforma per a adaptació excessiu

SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS

Elements adaptats

Ús Itineraris Aparcam. Escales Cambres Hig. Dormitoris Vestidors Mobiliari

Administratiu - Centres d'administració A A A A A A

A: Adaptats, P:Practicables

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

ITINERARIS

X Accessibilitat des de l'exterior i moviment vertical X Passadissos i portes X Rampes X Ascensors

X Accessibilitat entre espais, instal.lacions i serveis

X Passadissos i portes Rampes

X Ascensors

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS

Aparcaments Núm. plaçes: Adaptades: X Escales

X Cambres higièniques Núm.: 3 Adaptades: 2 Dormitoris Núm.: Adaptats: Vestidors

Mobiliari

ITINERARIS

ITINERARIS

ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL

1 2 Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. X XEn el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és adaptat o practicable. X X

Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és inferior a sis vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions. X X

La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris es realitza mitjançant un element adaptat. X X

Les escales són adaptades. X XEls fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal.lació d'un ascensor adaptat o practicable. X X

1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS

1 2 La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris és adaptat o practicable. X XHi ha un itinerari interior, adaptat o practicable, que possibilita l'apropament als elements d'ús públic. X XEls desnivells se salven mitjançant rampes adaptades.


Observacions

PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS

1 2 No hi ha cap escala ni graó aïllat. El desnivell a l'accés de l'edifici és inferior a 2 cm, i s'arrodoneix o s'aixamfrana el cantell a 45 graus.Té una amplada mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.

X X

Passadissos A cada planta l'itinerari adaptat disposa d'un espai lliure de gir on es pot inscriure un cercle de diàmetre superior a 1,50 m. En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre com a mínim.

X X

L'amplada mínima de les portes és de 0,80 m i l' alçada mínima, de 2 m. Les portes de dues o més fulles, una d'elles té una amplada de 0,80 m. X X

A les dues bandes d'una porta, existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la cabina d'ascensor).

X X

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca. X XPortes

Les portes de vidre, llevat que sigui de seguretat, tenen un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim. Tenen una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, col.locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.

X X


Observacions

RAMPES ADAPTADES

1 2 El paviment és no lliscant. X XEls pendents longitudinals de les rampes són : Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim. Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim. Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.

X X

El pendent transversal màxim és del 2% en rampes exteriors. X XLes rampes disposen de baranes a ambdós costats. Estan limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons. X X

Els passamans de les baranes estan situats a una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó d'entre 3 i 5 cm de diàmetre, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

X X

La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m. En la unió de trams de diferent pendent es col.loquen replans intermedis. Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.

X X

A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada, com a mínim. X X 1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

ASCENSORS ADAPTATS

1 2 La cabina de l'ascensor té unes dimensions superiors a 1,40 m en el sentit de l'accés i a 1,10 m en el sentit perpendicular. Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i les botoneres, tant interiors com de replà, es col.loquen entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte del terra. Les botoneres tenen la numeració en Braille o en relleu.

X X

Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha un número en alt relleu que identifica la planta, amb una dimensió mínima de 10 x 10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra. X X

Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m. X X

Els passamans de la cabina són de disseny anatòmic i permeten adaptar la mà, tenen una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

X X


Observacions



ESCALES ADAPTADES

1 2 L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima de 30 cm (a les escales amb projecció en planta no recta, la dimensió mínima d'estesa és de 30 cm a 40 cm per la part interior). X X

L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària. X XL'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m. X XEl nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12. X XEls replans intermedis són d'1,20 m de llargada mínima. X XEs disposaran passamans a tots dos costats. X XEls passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en la tramada de graons. Són de disseny anatòmic i permeten d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. El punt d'inflexió del passamà coincideix amb l'inici del tram d'escala.

X X


Observacions

CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES

1 2 Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m, obren cap a fora o són corredisses. X XLes manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X XHi ha entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre. X XL'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans, és de 0,80 m com a mínim. X X

Els rentamans no disposen de peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. X XEs disposa de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. X X

Els miralls tenen col.locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra. X XTots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. X XLes aixetes s'accionen mitjantçant mecanismes de pressió o palanca. X XLes aixetes de les banyeres es col.loquen al centre, i no als extrems. El paviment és no lliscant. X XHi ha indicadors de serveis d'homes i de dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu. X X


Observacions

E.PLEC DE CONDICIONS DE CONTROL DE QUALITAT

JUSTIFICACIÓ COMPLIMENT DECRET 375/88

PLEC DE CONDICIONS. CONTROL DE QUALITAT

El plec de condicions que s'adjunta té la finalitat d'establir els criteris bàsics pel desenvolupament del projecte de control, a fí de complir el decret 375/88 d'1 de setembre de 1988 publicat en el DOG amb data 28/12/88 i desenvolupat en l'Ordre de 13 de setembre de 1989. - L'arquitecte autor del projecte d'execució d'obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l'obra. Aquests controls seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l'arquitecte consideri precisos per la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d'assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l'aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. - L'arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d'obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d'execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s'hauran d'especificar els components de l'obra que cal controlar, les classes d'assaigs, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l'avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. - Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses dels assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l'obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en que es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposisició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de ...... dies des del moment en que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d'aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i demés persones contractades a l'efecte. El retard en la realització de les obre motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclussiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part dels treballs d'execució si considera que la seva realització sense disposar de les actes de resultats pot comprometre la qualitat de l'obra executada. - El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d'incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa. Anotacions:

SOSTRES PREFABRICATS. SISTEMES.


El sistema de sostre que s'utilitzarà en l'execució de l'obra tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. En cas que no quedi expressament indicat, l'aparellador o arquitecte tècnic responsable del control establirà el nombre, forma i freqüència necessàries per realitzar els control següents: CONTROL EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: - Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l'albarà i allò especificat en el projecte. - Es comprovarà, per a cada tipus de sistema, l'autorització d'ús, segons s'indica a l'article 1.3 de l'EF-96. - Es sol.licitarà, per a cada tipus de sistema, el document de garantia del fabricant, segons s'indica en l'article 9.1. de l'EF-96. Aquest document pot ser sustituit por un distintiu de qualitat reconegut per el Ministeri de Foment o per l'Administració competent d'un menbre de l'Unió Europea o que formi part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu. (Art 9.1 EF-96). Aquesta garantia estarà a disposició de la direcció facultativa durant tota la durada de l'obra. (Art 9.1 i 10.2 EF-96). Operatius: - Es comprovarà el gravat del codi d'identificació de cada tipus de bigueta o llosa alveolar (fabricant, model i tipus), segons l'article 9.1 de l'EF-96. - Es verificarà geomètricament les característiques reflectides en l'autorització d'ús de cada bigueta, segons s'indica l'article 9.1 de l'EF-96. - Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d'entrebigat per a la seva utilització conjunta, segons s'indica l'article 9.1. de l'EF-96. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: - Armadures passives (Veure fitxa de l'acer) - Formigó (Veure fitxa del formigó) - Resistència a flexió de peces d'entrebigat (Art 3.1 EF-96) ( Art.3.1 EF-96) - Resistència al foc de les peces d'entrebigat (UNE 23.727:90) (classificació M-1) Anotacions:

FORMIGÓ DE CENTRAL


El formigó que s'utilitzarà en l'execució de l'obra procederà de central formigonera i tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. En el cas que no quedi expressament indicat, l'aparellador o arquitecte tècnic responsable de l'obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: - Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l'albarà, el qual contindrà totes les dades indicades en l'article 69.2.9.1 de la EHE. Las fulles de subministrament estarán en tot moment a disposició de la direcció de lóbra. - Es comprovarà el nivell d'homologació demanat i la Classificació de la Central que proposi el subministrador(88.4 EHE). Operatius: (EHE,art 82,83,84,85) - Es comprovarà la consistència amb la forma, freqüència i toleràncies indicades en l'article 83 de la EHE. - Es realitzaran provetes segons els articles 88 de la EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. - Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors comprovacions. - Es comprovarà la documentació del nivell d´homologació sol.licitada, així com la vigencia de la homologació. En el cas que la central disposi de segell o marca de qualitat o control de producció no serà necesari realitzar el control de recepció en obra dels components del formigó. - Es comprovarà els documents especificats en 85.2 EHE. - Si el formigó conté cendres volants i la central de producció no disposa de segell oficialment homologat, serà preceptiva la realització d'assaigs previs. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col.locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en els articles 84 EHE. - Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art 84) - Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art 84) En el cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d'acceptació referenciats: - Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) - Ió-clorur total (EHE, art 30.1) - Densitat (UNE 83317:91) Anotacions:

RODONS D'ACER PER A FORMIGÓ.


Lácer utilitzat com armadura passiva tindrà les característiques que séspecifica en la memoria, plec de condicions, pressupost i plans. En el cas que no quedi expressament indicat, l'aparellador o arquitecte tècnic responsable de l'obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: - Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l'albarà i allò especificat en el projecte. - Es sol.licitarà, per a cada subministrament i tipus d'acer, el certificat específic dádherència i per cada partida els resultats dels assaigs de composició química, mecánica, i geomètrica (art. 31.2 i 31.5.2 EHE). - En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzarà les determinacions necessaries per lot, amb lóbjectiu de verificar el gravat de les marques dídentificació (fabricant i designació), segons síndica en lárticle 31.1,EHE. - En cas d'un acer un amb distintiu reconegut o un CC-EHE (art.1 EHE) es solicitaran els comprovants que acrediten la seva vigencia. Operatius: - Es comprovarà per a cada partida les marques dídentificació de lácer,(UNE 36068:94) en barres corrugades i etiqueta dídentificació (UNE 36092-1:96) en malles electrosoldades, segons informes tècnics (UNE 36811:98 i 36821:96)(art 31.2 EHE). - Es realitzarà les determinacions necessaries per lot, amb lóbjectiu de verificar que la secció equivalent cumpleix les especificacions de lárticle 31.2 de la EHE. - En barres corrugades, es realitzarán les determinacions necessaries per lot, amb lóbjectiu de verificar que les característiques dels ressalts sájusten a les variacions consignades obligatoriament en el certificat dádherència, segons síndica en lárticle 31.2,EHE. En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzarà les determinacions per lot, amb lóbjectiu de verificar el gravat de les marques dídentificació (fabricant i designació) , segons síndica en l'article 31.2 de la EHE. - Es realitzarà la presa mostres necessaria per la possible realització de posteriors assaigs de comprovació. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col.locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d'acceptació indicats en el segon, atenint-se sempre a les indicacions dels articles 90 de la EHE - Adherència per flexió (UNE 36740:98)(EHE art 90,5) - Límit elàstic, carga de ruptura i allargament (UNE 7474-1:92 i UNE 7326:88)(EHE 90.5) - Secció equivalent (EHE art 90.3 i 90.2)(EHE art90.5) - Doblegat-desdoblegat (UNE 36461:80 i UNE 7472:89) - Doblegat (UNE 7472:89) ( EHE art 90.2, 90.3 i 90.5) - Característiques geométriques dels ressalts (EHE 90.3.1 i 90.3.2)(EHE art 90.5) - Assaigs de soldatge (EHE art 90.4) (EHE art 90.5) Anotacions:

F. PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS

FACULTATIVES LEGALS

ECONÒMIQUES

CONDICIONS GENERALS

1.1.- Objecte L’objecte del present Plec de Condicions és el determinar les condicions que han de regir de base per a l’execució de les obres de execució dels accessos i instal.lació d’ascensor en edifici d’equipaments municipals, segons la descripció de la memòria, plànols i descripció tècnica de les partides en el pressupost i condicions tècniques que composen el present projecte. Les disposicions del present Plec seran d’aplicació en tots els casos tret de que el Plec de condicions administratives als efectes d’adjudicació de les obres o que la contracta indiquin quelcom en contra, i essent en tot cas d’aplicació tot allò no expressament modificat per algun d’aquest dos documents legals. Cap Contractista, pel sol fet de presentar oferta per a la execució de les obres no podrà al·legar ignorància de les condicions del present Plec, molt especialment l’apartat 4.3 relatiu a les instruccions per a realitzar l’oferta econòmica, essent la seva responsabilitat la sol·licitud de la totalitat dels documents que composen el projecte. És recomanable que la Propietat, tant en el Plec de Condicions propi per l’adjudicació com en la contracta faci referència expressa al present Plec de Condicions. El present Plec de Condicions és part integrant de la Contracta que lliga el Contractista amb la Propietat. 3.1.2.- Acceptació del Contractista Queda entès que el Contractista està assabentat del conjunt així com del detall de tots els documents del projecte; que està perfectament informat de la naturalesa i objecte de les obres i que ateses les especials obligacions inherents a les mateixes, les accepta sense cap mena de reserva fins a la fi de les obres.

PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES 2.1.- OBLIGACIONS I DRETS DEL CONTRACTISTA 2.1.1.- Residència El Contractista o un representant seu a prop del municipi on es realitza l’obra. 2.1.2.- Presència en l’obra El Contractista o una representació seva, amb poder suficient per rebre ordres i prendre decisions, té el deure de personar-se a l’obra sempre que el convoqui la Direcció Facultativa. 2.1.3.- Oficina d’obra El Constructor establirà a l’obra, al seu càrrec, una caseta d’oficina en la que es trobi el material adequat per a l’avaluació de les consultes necessàries. 2.1.4.- Visites a l’obra. Llibre d’ordres El Contractista, per sí mateix o per mitjà del seus facultatius representants o encarregats, acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que faci a l’obra. El Contractista tindrà a disposició de la Direcció Facultativa el Llibre d’Ordres en el que s’apuntaran aquelles ordres que la Direcció Facultativa consideri oportunes. El Contractista o el seu representant està obligat a firmar com a coneixedor. El fet de que en l’esmentat llibre no figuressin redactades les ordres que preceptivament té l’obligació de complimentar el Contractista, no suposa eximent ni atenuant. 2.1.4.- Interpretació de Documents La interpretació dels documents del Projecte correspon a l’Arquitecte. És obligació del Contractista sotmetre-li qualsevol dubte, aclariment o contradicció que es presenti en el curs de l’obra. El Contractista es fa responsable de qualsevol error d’execució motivat per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer al seu càrrec els treballs que no corresponguin a la correcta interpretació del projecte. En cas d’ambigüitat o dubte prevaldrà el criteri de la Direcció Facultativa. 2.1.5.- Obligació general del Contractista El Contractista està obligat a fer, en general, tot allò que sigui necessari per a la bona realització de les obres, encara que no estigués taxativament expressat en els diferents documents del Projecte. Seguirà per això les indicacions de la Direcció Facultativa, les normes de la bona construcció i les ordres emeses pels Organismes Oficials. 2.1.6.- Personal del Contractista Com a responsable de l’obra ha d’haver-hi una persona amb autoritat i coneixements provats i suficients per a la seva realització, que pot ésser el propi Contractista o un encarregat. Aquest encarregat podrà rebre ordres o instruccions de la Direcció pel que fa a la forma i mètodes de treball. El Contractista està obligat a separar de l’obra aquell personal que a judici de la Direcció no compleixi les seves obligacions en la forma adequada. 2.1.7.- Ordres del Promotor Totes les ordres del Promotor, Propietat en el present cas, seran trameses mitjançant la Direcció Facultativa. Si el Constructor rebés ordres o indicacions directament de la Propietat o mitjançant qualsevol altre conducte que no sigui la Direcció Facultativa, es veurà obligat a comunicar-ho a aquesta i només a través de l’eventual confirmació per part de la Direcció ho entendrà com una ordre o indicació ferma.

2.2.- DE LES OBRES I LLUR EXECUCIÓ 2.2.1.- Accés L’habilitació dels accessos per l’execució de les obres aniran a compte del Contractista. 2.2.2.- Començament i termini d’execució de les obres La data d’inici de les obres i el termini d’execució de les mateixes es determinarà en la formalització de la Contracta. Les obres s’acabaran en el termini acordat; tot i això es podrà concedir una pròrroga raonable a petició del Contractista per causes justificades o de força major. Aquesta pròrroga només podrà ésser computada si consta en el Llibre d’Ordres. 2.2.3.- Condicions generals d’execució El contractista notificarà obligatòriament per escrit a la Direcció Facultativa, la data de començament dels treballs i també amb antelació suficient les dades en que quedaren preparades per inspecció i ulterior terminació, cadascun dels elements o parts d’obres que, total o parcialment, hagin de romandre ocultes. Procedirà de la mateixa manera amb elements que, no essent del tipus anterior, al seu judici necessitin la inspecció de la Direcció i especialment aquells casos que aquesta hagi indicat explícitament la conveniència de la inspecció. De les obres que hagin de quedar ocultes, es prendran abans d’això les dades precises pel seu amidament als efectes de liquidació, que hauran de ser subscrites per la Direcció en cas de conformitat. De no complir-se aquest requisit, prevaldran les dades o criteris d’amidament que aporti la Direcció unilateralment per la valoració. 2.2.4.- Modificacions El Contractista està obligat a realitzar les obres que s’encarreguin com a resultat de modificacions del projecte, tant en més com en menys, sempre i quan el valor total de les modificacions no superi el 25% del contractat. La valoració de les obres es farà d’acord amb l’establert al Plec de Condicions Generals d’Índole Econòmica. La Direcció està facultada per modificar, d’acord al seu criteri, qualsevol unitat d’obra durant la construcció, sempre que les unitats modificades compleixin les condicions tècniques i d’aspecte requerides al projecte per les substituïdes i de manera que això no modifiqui l’import total de l’obra. 2.2.5.- Modificacions Queda entès que el Constructor te l’obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per executar qualsevol de les unitats o elements d’obra especificats en qualsevol dels documents del projecte, encara que no figurin explícitament esmentades. Tot això sense augment de l’import contractat. 2.2.6.- Mitjans auxiliars Seran a compte del Contractista les bastides, la maquinària i tots aquells mitjans auxiliars que es necessitin per a la correcta execució del treballs. 2.2.7.- Assaigs de materials. La Direcció està facultada per suspendre la realització d’unitat d’obra si els assaigs corresponents no s’han realitzat o si el resultat no és conforme als especificats en el Projecte. En el supòsit de que una part estructural de l’obra quedi amagada sense que el Contractista hagi avisat la Direcció per a que

faci la inspecció pertinent, aquesta podrà ordenar les proves de càrrega que estimi necessàries per assegurar el correcte comportament d’aquests elements, sempre a càrrec del propi Contractista.

PLEC DE CONDICIONS LEGALS 3.1.- Contracta La Contracta es formalitzarà en document privat a petició de qualsevol de les parts contractants i d’acord amb les disposicions vigents. Juntament amb la Contracta, el Propietari i el Contractista firmaran el Plec de Condicions. 3.2.- Arbitratge Les dues parts es comprometen respectivament a sotmetre les seves diferències a l’arbitratge de l’Arquitecte Director i en el seu defecte al que pugui nomenar el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. 3.3.- Disposicions que a més de la legislació general regiran durant la vigència de la Contracta Totes aquelles Prescripcions i Normatives que es trobin actualment vigents. 3.4.- Competència judicial Les qüestions que per la seva resolució necessitin via judicial seran competència dels Tribunals corresponents. 3.5.- Contradiccions i omissions del projecte Els treballs esmentats al Plec de Condicions i omesos en el plànols o al revés, hauran de ser executats com si fossin exposats en els dos documents. En cas de contradicció entre els plànols i el plec, prevaldrà allò prescrit en aquest darrer. 3.6.- Autoritat del Director El Director de les obres resoldrà qualsevol qüestió que pugui aparèixer referent a la qualitat dels materials emprats de les diferents unitats d’obra contractades, interpretació de plànols i especificacions, i en general, tots els problemes que es plantegin durant l’execució dels treballs encarregats, sempre que estiguin dins de les atribucions que li concedeixi la legislació vigent sobre el particular. 3.7.- Responsabilitat general del Contractista. El Contractista és responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes en la Contracta i en els diferents documents del Projecte. Com a conseqüència està obligat a enderrocar i construir al seu càrrec tot allò mal executat sense perjudici de les inspeccions tècniques prèvies o dels pagaments a compte efectuats. Els serveis públics o privats que resultin afectats hauran de ser reparats a càrrec del Contractista, de manera immediata. Les persones que resultin perjudicades hauran de ser compensades, adequadament, a càrrec del Contractista. Les propietats públiques o privades que resultin afectades hauran de ser reparades, a càrrec del Contractista restablint les primitives condicions o compensant els mals i perjudicis causats en qualsevol altra forma acceptable. De la mateixa manera, el Contractista és responsable de tots els objectes que es trobin o descobreixin durant l'execució de les obres, havent de donar immediatament noticia de les troballes al Director i col·locar-les sota custòdia. Especialment adoptarà les mesures necessàries per evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits

d'aigua per efecte de combustibles, olis, lligants o qualsevol altre material que pugui ser perjudicial, durant l'execució de les obres. 3.8.- Pòlissa de responsabilitat civil En l’oferta econòmica, i dins el capítol referent a les “despeses generals”, el Contractista haurà de preveure el cost d’una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que cobreixi totes les responsabilitats que en relació a l’obra, del propi Contractista, i, en especial, els accidents, danys a tercers i vicis ocults. 3.9.- Accidents laborals El Contractista té el deure de complir amb les disposicions oficials vigents en matèria de prevenció d’accidents de treball, essent el responsable del seu compliment. El Contractista té el deure de respectar la reglamentació laboral vigent essent responsable d’aquest compliment. En el Pressupost a Contracta es consideren incloses les despeses necessàries per complimentar les disposicions vigents. 3.10.- Danys a tercers El Contractista serà l’únic responsable dels desperfectes, danys i vicis que puguin originar-se a les propietats llindants, a les persones, tant si pertanyen a l’obra com si no, i en especials als serveis públics, durant tot el període d’execució de les obres. Durant la jornada laboral, així com fora d’ella, serà responsable dels danys i desperfectes que s’ocasionin per manca de les proteccions i previsions precises. 3.11.- Seguretat i higiene El Contractista serà el responsable dels accidents, danys i perjudicis i transgressions que puguin donar-se com a conseqüència directa o indirecta de l’execució de les obres, amb expressa atenció a tot alló que determina la vigent reglamentació sobre Seguretat en el Treball. 3.12.- Disposicions Oficials El Contractista s’obliga a seguir sota la seva responsabilitat les ordenances de policia municipal, l’ordenança de treball de la construcció i l’ordenança general d’higiene i seguretat en el treball així com d’aquelles disposicions oficials complementàries o que substitueixin tota o parcialment a aquestes. El Contractista s’obliga a estar al corrent de totes les liquidacions al personal d’obra en concepte d’assegurança d’accidents, pagues extres, ajudes familiars, etc... Tanmateix és responsable solidari del pagament d’assegurança del personal d’instal·lacions i oficis subcontractats. 3.13.- Policia d’obra El Contractista, a més de l’organització general dels treballs, vetllarà de la vigilància, tancat i permanent neteja del recinte de l’obra. 3.14.- Rescissió de la Contracta La Propietat podrà rescindir la contracta d’obres total o parcialment, quedant en llibertat d’executar directament o mitjançant altres Contractistes els treballs objecte de rescissió en els casos següents: A) En cas de mort o fallida del Contractista.

B) Si el Contractista no donés començament a les obres en el termini estipulat en la programació dels treballs, si no les acabés en el termini assenyalat sense causa major

justificada, o bé si un cop començades i després d’ésser expressament advertit, no les hi donés el ritme previst.

C) En cas d’incompliment de les condicions de la contracta, de l’abandonament dels treballs sense causa justificada i de la incompetència en l’execució dels mateixos. La rescissió de la contracta basada en algun d’aquests motius no donarà altre dret que el d’abonament per part de la Propietat de l’obra executada i rebuda, sense perjudici de les penalitzacions que fossin d’aplicació. 3.15.- Rescissió unilateral de la contracta Si la Propietat desitja o bé es veu en la necessitat de rescindir la contracta sense causa major justificada, així com l’eventual rescissió per incompliment dels seus pagaments, haurà d’abonar a l’empresa Constructora a més a més de l’import de la certificació balanç en el moment de la rescissió, un 10% sobre l’import total de les obres no executades previstes en el pressupost. Si el Contractista vol o es veu en la necessitat de rescindir la contracta sense causa major justificada, haurà d’indemnitzar a la Propietat amb el 10% del valor dels treballs pendents d’execució previstos en el pressupost. En aquest supòsit, el Contractista no podrà retirar els materials, maquinària, eines i estris de la seva Propietat situats a l’obra sense que s’hagi firmat per les parts l’acta de cancel·lació amb el vist-i-plau de la Direcció Facultativa. Entretant la Propietat podrà donar continuïtat a l’execució de les obres per part d’una altra empresa Constructora utilitzant els mitjans i materials esmentats, havent-se d’abonar en aquest supòsit l’import dels materials i el lloguer dels mitjans utilitzats. 3.16.- Industrials L’empresa Constructora pren sota la seva plena responsabilitat tots els oficis i instal·lacions subcontractats, si bé la Direcció Facultativa té el dret de vetar si algun industrial no mereixés la seva confiança o el seu treball fos deficient. 3.17.- Programa de treball Abans del començament de les obres, el Contractista sotmetrà a l’aprovació de la Direcció Facultativa un programa de treball, amb especificacions dels terminis parcials i la data d’acabament de les diferents unitats d’obra compatible amb el termini total d’execució. Aquest pla, in cop aprovat, s’incorporarà a aquest Plec i adquirirà caràcter contractual. El Contractista també presentarà una relació completa dels serveis, equips i maquinària i una nominal del personal que es compromet a utilitzar en cada una de les etapes del pla. Els mitjans proposats quedaran adscrits a l’obra sense que, en cap cas, el Contractista pugui retirar-los sense autorització del Promotor. L’acceptació del pla i de la relació de mitjans auxiliars proposats no implicarà exempció alguna de la responsabilitat del Contractista en cas d’incompliment dels terminis parcials o totals convinguts. 3.18.- Motius justificats de retard Seran motius justificats de retard en l’execució de l’obra els possibles problemes d’ordre laboral, vaga, així com les inclemències atmosfèriques importants, inundacions, incendis, o modificacions i reformes que puguin introduir-se en el projecte original. La validació d’aquestes justificacions hauran d’estar en tot cas conformades per la Direcció Facultativa en el llibre d’ordres. 3.19.- Replanteig de les obres

El director de les obres serà responsable dels replantejaments necessaris per a la seva execució i subministrarà al Contractista tota la informació que es precisi perquè les obres puguin ser realitzades. El Contractista haurà de proveir al seu càrrec tots els materials, equips i mà d’obra necessaris per efectuar els esmentats replantejaments i determinar els punts de control o de referència que es requereixin. 3.20.- Inici i avanç de les obres El Contractista iniciarà les obres tan aviat com rebi l’ordre del Director i començarà els treballs en el punt que s’assenyalin. La seva realització s’efectuarà de manera que pugui garantir-se el seu acabament, d’acord amb el projecte que va servir de base a la Contracta, en els terminis programats. 3.21.- Plànols de detall de les obres A petició del Director de les obres, el Contractista prepararà tots els plànols de detall que s’estimin necessaris per a l’execució de les obres contractades. Els plànols esmentats, es sotmetran a l’aprovació del Director, acompanyats, si s’escau, per les memòries i càlculs justificatius que es requereixin per a la seva major comprensió. 3.22.- Modificacions del Projecte d’Obra Si l’execució de les obres implica la necessitat ineludible d’introduir certes modificacions en el Projecte per omissions, canvis, errades, aquestes s’hauran de posar amb anterioritat a la seva execució, en coneixement de la Direcció Facultativa. Presentant projecte justificatiu de la modificació sol·licitada adjuntant el pressupost que en resulti comparat amb el de la solució inicial, si existeix. En qualsevol cas, el Director haurà d’aprovar el document presentat. 3.23.- Obligacions de redactar els plànols finals d’obra El Contractista està obligat a redactar, al seu càrrec, els plànols finals d’obra (plànols “as built”) a mesura que es vagin executant les diferents unitats que la composen. El Director podrà exigir-los sempre que el consideri oportú i en particular en el moment de la certificació de la unitat corresponent. 3.24.- Permisos i llicències El Contractista haurà d’obtenir, al seu càrrec, tots els permisos o llicències necessàries per a l’execució de les obres, exceptuant els corresponents als terrenys de les zones definides en el Projecte. 3.25.- Senyalització de l’obra i protecció del trànsit La senyalització de les obres durant la seva execució es fa d’acord amb l’Ordre Ministerial del 14 de març de 1960, els aclariments complementaris que es recullen a l’OM 67/1960 de la Direcció General de Carreteres i altres disposicions actualment vigents al respecte, o que poguessin fer-se executives abans de l’acabament de les obres. L’execució de les obres es programarà i realitzarà de manera que les molèsties que es derivin pel trànsit siguin mínimes, quan els treballs hagin d’executar-se per trams vials, la part de plataforma per la que es canalitza el trànsit ha de mantenir-se en perfectes condicions de rodadura. En iguals condicions s’hauran de mantenir els desviaments precisos. 3.26.- Construcció i conservació dels desviaments

Si l’execució de les obres exigís la construcció de desviaments provisionals o rampes d’accés a trams parcials o totalment acabats, aquests es construiran d’acord a les característiques que figuren en els corresponents plànols de detall i documents que es redactin durant l’obra i s’abonaran d’igual manera que les restants obres contractades. La seva conservació durant el termini d’utilització serà a càrrec del Contractista. En tot cas, l’execució de les obres es programarà i realitzarà de manera que les molèsties que es derivin pel trànsit siguin mínimes i el Contractista adoptarà les mesures necessàries per a la seva perfecta regulació. Si les circumstàncies ho requereixen, el Director de les obres podrà exigir la col·locació de semàfors. 3.27.- Prevenció d’incendis El Contractista haurà d'atenir-se a les disposicions vigents per a la prevenció i control d'incendis així com a les indicacions del Director de les Obres. Els materials s'emmagatzemaran de manera que es garanteixi la preservació de la seva qualitat i per tant l'acceptació per a la utilització a l'obra, requisits que hauran de ser comprovats en el moment de la seva utilització. 3.28.- Amuntegaments i aprofitament de materials Queda completament prohibit efectuar amuntegaments de materials, de qualsevol naturalesa, sobre la plataforma del carrer i en aquelles zones marginals que defineixi el Director de les Obres. Els materials s'emmagatzemaran de manera que s'asseguri la preservació de la seva qualitat i per tant l'acceptació per a la utilització a l'obra, requisits que hauran de ser comprovats en el moment de la seva utilització. Les superfícies emprades com a zones d'amuntegament hauran de recondicionar-se una vegada acabada la utilització els materials amuntegats en elles, de manera que puguin recuperar el seu aspecte original. Totes les despeses així requerides seran a càrrec del Contractista. 3.29.- Conservació del paisatge El Contractista donarà especial atenció a l'efecte que puguin tenir les diferents operacions i instal·lacions que necessiti realitzar per a l'execució de la Contracta sobre l'estètica i el paisatge. En aquest sentit, tindrà cura que els arbres, fites, tanques i altres elements que puguin ser perjudicats durant les obres siguin degudament protegits, per evitar possibles destrosses, que en cas de produir-se, seran restaurades al seu càrrec. De la mateixa manera tindrà cura de l'emplaçament i del sentit estètic de les instal·lacions i construccions provisionals, dipòsits i amuntegaments que, en tot cas, hauran de ser prèviament autoritzats pel Director de les Obres. 3.30.- Conservació de les obres executades El Contractista queda compromès a conservar al seu càrrec, i fins que siguin rebudes provisionalment, totes les obres que integrin el Projecte. També queda obligat a la conservació de les obres durant un termini de garantia d'un any, a partir de

la data de la recepció provisional, havent de substituir, al seu càrrec, qualsevol part d'aquestes que hagin experimentat desplaçament o sofert deteriorament per negligència o altres motius que li siguin imputables o com a conseqüència dels agents atmosfèrics previsibles o qualsevol altra causa que no es pugui considerar com inevitable. El Contractista no rebrà cap partida per la conservació de les obres durant el termini de garantia, ja que les despeses corresponents es consideren incloses en els preus unitaris contractats. 3.31.- Neteja final de les obres Una vegada que les obres s'hagin acabat, totes les instal·lacions de dipòsit i edificis, de caràcter temporal i pel servei de l'obra, hauran de ser demolits i remoguts i els llocs d'emplaçament restaurats a la seva forma original. De la mateixa manera hauran de tractar-se els camins provisionals, fins i tot els accessos a préstecs o pedreres, els quals es reposaran tan aviat com no sigui necessària la seva utilització. Així mateix es condicionaran de la millor manera possible, procurant que quedin en condicions acceptables. Tot això s'executarà de manera que les zones afectades quedin completament netes i en condicions estètiques d'acord amb el paisatge de l'entorn. Aquests treballs es consideraran inclosos en la Contracta i, per tant, no seran objecte d'abonaments directes per la seva realització. 3.32.- Despeses de caràcter general a càrrec del Contractista A més del que es pugui dir en el punt 4.3 del present plec es recullen com despeses que resten a càrrec del Contractista, les següents:

− Despeses que origini el replantejament parcial de les obres − Despeses que origini el dret d'inspecció al que té abast el personal facultatiu − La construcció, remoció i retirada de tota classe de construccions auxiliars − El lloguer o adquisició de terrenys per dipósits de maquinària i material − La protecció dels amuntegaments de les pròpies obres contra tot deteriorament, dany

o incendi − Les despeses de neteja i evacuació de deixalles i escombraries − La construcció i conservació durant el termini de la seva utilització de rampes

provisionals d'accés a trams parcials o totalment acabats − La conservació de tota classe de desviaments − La conservació de desguassos − El subministrament, col·locació i conservació de senyals de trànsit i altres recursos

necessaris per proporcionar seguretat dins les obres − La remoció de les instal·lacions − Les eines materials i la neteja general de l'obra a l'acabament de la mateixa − El muntatge, conservació i retirada d'instal·lacions pel subministrament d'aigua i

energia elèctrica necessària per a les obres, així com el pagament dels consums dels esmentats serveis

− La retirada de materials refusats o resultat de deficiències observades − El subministrament i col·locació dels cartells d'informació que la Direcció d'Obra

consideri adient. Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa als preus unitaris contractats. En els casos de resolució de la Contracta per qualsevol causa, restaran a càrrec del Contractista les despeses originades per la liquidació, així com les de retirada dels mitjans emprats o no en l'execució de les obres.

3.33.- Assaigs de Control Els assaigs es realitzaran d'acord amb les Normes actuals d'assaig del Laboratori de Transport i Mecànica del Sòl, les de l'Institut Eduardo Torroja de la Construcció i del Ciment i de les que successivament puguin ser d'aplicació en referència a les obres depenents del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El Contractista abonarà als laboratoris respectius, segons les tarifes oficialment aprovades, tots els assaigs que es realitzin fins a un límit màxim del 2 % del Pressupost d'Execució Material. Si el resultat de les proves a que es refereix el capítol anterior fos satisfactori i la resta de les obres es trobessin acabades d'acord amb les condicions descrites en aquest plec, es portarà a terme la recepció provisional d'acord amb allò que estableix la Llei de Bases de l'Administració Local, en el Reglament General de Contractació i en el Plec de Claúsules Administratives Generals. 3.34.- Condicions Supletòries Per tot allò no previst en el present Plec de Condicions, i quan no hi hagi incompatibilitats amb el mateix, serà d’aplicació el Plec de Condicions Generals i Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura de la Generalitat de Catalunya.

PLEC CONDICIONS ECONÒMIQUES 4.1.- Valoració de l’obra executada En el supòsit d’oferta detallada, la valoració de l’obra executada es realitzarà en base a l’amidament real feta a obra sobre la que s’aplicarà el preu unitari objecte d’oferta per part del Constructor amb la posterior aplicació dels percentatges pertinents. 4.2.- Modificacions El Constructor accepta i s’obliga a realitzar totes aquelles modificacions que sobre el projecte decideixi d’introduir la Direcció Facultativa. El procediment per a valorar aquestes modificacions dependrà de si les unitats d’obra a realitzar figuren o no en el pressupost del projecte. En el supòsit d’ampliació d’obra a base de partides existents en el pressupost del projecte, o bé en els casos d’introducció de noves unitats d’obra en que algunes de les partides existeixin en el pressupost del projecte, aquestes es valoraran sempre en base al preu unitari que figuri a l’oferta del Contractista en que es basarà l’adjudicació. En el supòsit d’una oferta genèrica sense el detall de les diferents partides d’obra, s’aplicarà sobre aquestes partides el preu unitari que figura en el pressupost del projecte afectat dels increments de Despeses Generals i Benefici Industrial en el seu cas, i de la baixa global ofertada pel Contractista. En el supòsit d’ampliació d’obra o d’introducció de noves unitats d’obra, el preu de les quals no figuri en la Contracta o específicament en el pressupost del projecte, es fixarà el seu preu contradictòriament entre la Direcció Facultativa i el Constructor, abans de l'inici dels treballs, prenent com a base els valors de materials i mà d'obra determinats al quadre de preus d'aplicació a l'obra, el quadre de preus del projecte. D'executar-se l'obra sense aquest requisit, el preu serà fixat unilateralment per la Direcció Facultativa a la vista de les dades que posseeixi. Sempre que el Contractista executi partides d’obra que no figurin en el pressupost del projecte sense aquesta prèvia oferta s’entendrà a tots els efectes que accepta incondicionalment el preu unitari que determini la Direcció Facultativa. L’obligació del Contractista d’acceptar i executar totes aquelles modificacions que sobre el projecte introdueixi la Direcció Facultativa serà absoluta per a tots els casos en el que previ descompte de la partida de diversos a justificar, el volum d’obra total a facturar no tingui una diferència respecte el pressupost d’adjudicació superior al vint-i-cinc per cent d’aquest. Les repercussions d’un volum d’obra inferior al 75% o bé superior al 125% respecte el pressupost d’adjudicació requeriran ampliació o nova contracta entre Propietat i Constructor seguint el procediment previst per als preus contradictoris, essent determinant l’arbitratge de la Direcció Facultativa. 4.3.- Diversos a justificar En el supòsit de que el pressupost del projecte contempli una partida de diversos a justificar, aquesta tal com s’ha dit en les instruccions relatives a la confecció de l’oferta econòmica es valorarà pel mateix import que figura en el Projecte. La seva eventual facturació requerirà necessàriament l’aportació per part del Contractista d’una factura justificativa, degudament autoritzada i conformada per la Direcció Facultativa. L’excedent d’aquesta partida, en el supòsit d’existir, podrà aplicar-se a millores o simplement deixar-se de facturar.

4.4.- Liquidacions parcials Periòdicament la Direcció Facultativa lliurarà Certificació acreditativa de l’obra realitzada en base als amidaments reials fets a peu d’obra per l’Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb aplicació dels preus unitaris objecte d’adjudicació. Aquestes certificacions s’entendran a compte de la liquidació final de l’obra que quedarà constituïda per la darrera certificació a la que s’hi acompanyarà l’acta de recepció provisional. 4.5.- Garanties El Contractista donarà exacte compliment de totes les obligacions econòmiques i disposicions legals que puguin afectar-li com a executor de les obres i garantirà a la Propietat contra tota reclamació de tercera persona basada en manca de pagaments a proveïdors, personal, danys i perjudicis, multes o sancions, assegurances socials, subsidis o altres. D’altra banda el Contractista garanteix la bondat de l’obra tan amplament com legalment li correspongui no prescrivint la seva responsabilitat per vicis ocults o defectes en la construcció malgrat aquest s apareguin amb posterioritat al lliurament de l’obra, essent d’aplicació les disposicions legals vigents al respecte. Amb independència d’això, el Contractista dipositarà a la Propietat, previ l’inici de l’obra el percentatge del pressupost d’adjudicació que contractualment es determini. De no pactar-se res concret al respecte, aquesta quantitat serà nul·la. De les certificacions d’obra que periòdicament lliuri la Direcció Facultativa, es descomptarà un 10% del seu abonament que quedarà en dipòsit de garantia. En el supòsit d’haver-se acordat un percentatge previ de dipòsit per part del Contractista, aquesta retenció no es practicarà fins a que el total a retenir superi la quantitat del dipòsit previ, acumulant-se a partir d’aleshores les retencions a aquell dipòsit. El dipòsit previ podrà substituir-se per un aval bancari de la mateixa quantitat. Les retencions practicades sobre les certificacions d’obra en concepte de garantia podran substituir-se fins a un màxim de 50 % per avals bancaris només a partir de l’acta de recepció provisional. Els diferents dipòsits i retencions, amb inclusió dels avals bancaris constituiran el dipòsit de Garantia. 4.6.- Recepció provisional Un cop acabades les obres es procedirà a la seva recepció provisional mitjançant un reconeixement de les mateixes tan ampli com estimi la Direcció Facultativa, aixecant-se la corresponent Acta amb tantes còpies com sigui precís, Acta que anirà signada com a mínim per part del Contractista i la Direcció Facultativa. Abans de la recepció el Contractista aportarà a la Direcció Tècnica tota la documentació necessària sobre els serveis realment executats, els plànols definitius de l'obra segons el punt 3.23 del present Plec. Així mateix i previ a la recepció, el Contractista aportarà a la Direcció Facultativa les actes de recepció signades, per les diferents companyies, de tots els serveis: aigua, telèfon, gas i mitjana i baixa tensió, i pel que fa a la legalització de la instal·lació d'enllumenat, reg en baixa tensió i qualsevol altre tipus d'instal·lació elèctrica, haurà d'aportar tota la documentació necessària (projectes i butlletins, contracte de manteniment, carpeta de baixa tensió i els diferents impresos), d'acord amb la normativa vigent. En la pròpia Acta de Recepció Provisional o bé en document adjunt l’arquitecte tècnic de l’obra

certificarà aquells aspectes propis de la seva competència d’acord amb la normativa vigent per als certificats final d’obra i en especial els relatius al bon resultat de les provetes i assaigs així com la certificació de que els amidaments reflectits a la darrera certificació d’obra es corresponen amb els presos a l’obra. Quan de la inspecció es dedueixi que les obres no es troben en estat d’ésser rebudes, es farà constar en acta aixecada a l’efecte o si més no verbalment per part de la D.F. especificant-se un termini per esmenar tot allò que sigui precís que, un cop transcorregut, donarà pas a l’Acta de Recepció Provisional. Si el Contractista no donés compliment a aquestes instruccions en el termini establert, es declararà rescindida la contracta amb pèrdua del fons de garantia tret del cas de força major o que la Propietat accedeixi a una ampliació del termini. La data de l’Acta de Recepció Provisional serà la vàlida als efectes de finalització de l’obra i del començament de còmput del termini de garantia. L’Acta de Recepció Provisional anirà acompanyada de la darrera Certificació de l’obra. Els abonaments i amidaments de les demés certificacions s’entendran sempre com lliuraments a compte d’aquesta darrera certificació-balanç. 4.7.- Conservació dins el termini de garantia Les despeses de conservació dins el termini de garantia aniran a càrrec del Contractista. No es computaran dins aquesta conservació les reparacions derivades d’un mal ús de l’obra. 4.8.- Termini de garantia El termini de garantia serà de dotze mesos tret el cas en que específicament s’acordi el contrari. A partir de la meitat del Termini de Garantia, i a sol·licitud del Contractista i prèvia conformitat de la Direcció Facultativa, es podrà substituir la totalitat del Fons de Garantia per aval bancari. 4.9.- Recepció definitiva Transcorregut el Termini de garantia la Direcció Facultativa procedirà a informar l’estat de les obres assenyalant els desperfectes a reparar i fixació de termini per a la reparació. Transcorregut el termini de reparació s’estendrà nou informe. Aquest procés es repetirà tantes vegades com resulti necessari fins que l’informe indiqui que pot procedir-se a la Recepció Definitiva de les Obres. Si transcorregut el termini de reparació no s’hagués procedit a la mateixa, sense necessitat de nou avís la Propietat podrà ordenar la reparació per terceres persones amb càrrec al fons de garantia. Un cop donada la llum verda per a la formalització de la recepció definitiva s’aixecarà l’Acta de Recepció Definitiva que anirà signada com a mínim per la Propietat, Contractista i Direcció Facultativa, estenent-se tantes còpies com resulti oportú. Un cop formalitzada l’Acta de Recepció Definitiva es podrà cancel·lar el Fons de Garantia. No obstant això, si la D.F. estimés algun dubte sobre la fiabilitat d’alguna part de l’obra, mitjançant informe justificat podrà establir un termini de garantia especial que serà cobert mitjançant un aval bancari pel valor i termini de temps que informi la D.F. Si transcorregut aquest termini no s’observés la necessitat de nova pròrroga, aquesta garantia especial s’extingirà sense necessitat de noves actuacions quedant aleshores vigent només les responsabilitats que legalment corresponguin a les parts.

4.10.- Recepció en cas de rescissió En els casos de rescissió de la contracta, sigui quin sigui el motiu, es procedirà tanmateix a amb dues recepcions d’obra, la provisional i la definitiva, amb les següents diferències respecte a les normals que seran, d’una banda la parcialitat de les mateixes i d’altre banda, la seva validesa malgrat només siguin signades les Actes per part de la Direcció Facultativa. 4.11.- Termini d’execució El termini d’execució serà per aquest ordre: el que es fixi en la Contracta, en el seu defecte, el que consti a la memòria del projecte i, en el seu defecte, el que fixi la Direcció Facultativa a la primera certificació de l’obra. A Olius, gener 2010 L’arquitecte Montse Farràs Viladrich

PLEC DE CONDICIONS

TÈCNIQUES

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS

1 CONDICIONS GENERALS 1.1 Arrencada de revestiments

SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES 1 NETEJA DEL TERRENY 2 EXPLANACIONS, BUIDATS I BUIXARDATS 3 REBLERTS I TERRAPLENS 4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS 5 TRANSPORT DE TERRES

SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA 1.1 Tipus d’elements

1.1.1 Sabates contínues SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ 1.1 Tipus d’elements

1.1.1 Escales i rampes SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA DEFENSES

1 BARANES SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PAVIMENTS

1 PER PECES 1 Petris 2 Fustes

SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LIQUIDS 1.1 Connexió a xarxa 1.2 Recollida d'aigües grises, negres i pluvials

SUBSISTEMA TRANSPORT 1 ASCENSOR

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació.

2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs

1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el

projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals.

Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en

compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en

l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les

seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del

promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a

les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es

remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció. Enderroc per col·lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col·lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col·lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de col·lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y

mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instal·lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl·liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col·locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal·lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits).

Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instal·lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal·lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d’execució Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així

mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest

efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient. Control i acceptació A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró... 1.1 Arrencada de revestiments Arrencada de sostres, revestiments i paviments.

Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Abans d’iniciar els treballs es comprovarà que no passen instal·lacions. Fases d’execució

L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de cels rasos i falsos sostres. Els cels rasos i falsos sostres s’enretiraran, en general, de forma prèvia a l’enderroc dels forjats o elements resistents dels quals pengen. En els supòsits que no sigui necessari recuperar cap element d’aquests i quan així s'estableixi a la D.T., es podran enderrocar de forma conjunta amb el forjat superior. Arrencada de revestiments, enrajolats i aplacats. Els revestiments s’enderrocaran junt amb el seu suport, sigui envà o mur, llevat que es pretengui el seu aprofitament o el del suport, en aquest cas, respectivament, s’enderrocaran abans de l’enderroc de l'edifici o abans de l'aplicació d’un nou revestiment al suport. Per al repicat de revestiments i d’aplacats de façanes o paraments exteriors de tancament s'instal·laran bastides homologades segons la legislació vigent, perfectament ancorades i travades a l'edifici; aquestes constituiran la plataforma de treball en tots els treballs exteriors i compliran tota la normativa vigent en matèria d’instal·lació com en totes les mesures de protecció col·lectiva aplicables com són: baranes, marxapeus, escales,... El sentit dels treballs és independent; no obstant, és aconsellable que tots els operaris que participin en ells es trobin en el mateix nivell o, en altre cas, no es trobin en el mateix plànol vertical per tal de no ser afectats pels materials que es desprenguin del suport mentre durin els treballs. Arrencada de paviments interiors, exteriors i soleres. L’enderroc dels revestiments de

paviments i d’escales es durà a terme, en general, abans de l'enderroc de l'element resistent que els dóna suport. El tram d'escala entre dos pisos s’enderrocarà abans que el forjat superior on es recolza i s'executarà des d'una bastida que cobreixi el forat de la mateixa. Inicialment es retiraran els esglaons, començant per l'esglaó més alt i desmuntant ordenadament fins a arribar al primer i, seguidament, la volta de maó o element estructural sobre el qual es recolzen. S'inspeccionarà detingudament l'estat dels forjats, o elements estructurals sobre els quals descansen els paviments a enderrocar i quan es detectin desperfectes, biguetes podrides, símptomes de cediments, etc., s’apuntalaran abans del començament dels treballs. L’enderroc conjunt o simultani, en casos excepcionals, de paviment i forjat haurà de comptar amb l'aprovació explícita de la D. F., en aquest cas s’assenyalarà la forma d'executar els treballs. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzada per la D. F. Per a l’enderrocament de soleres o paviments sense compressor s'introduiran tascons, clavats amb la maça, en diferents zones a fi d'esquerdar l'element i trencar la seva resistència. Realitzada aquesta operació, s'avançarà progressivament trencant amb el tascó i la maça. La utilització de màquines en l’enderroc de soleres i paviments de planta baixa o vials queda condicionat a que treballin sempre sobre paviment consistent i tinguin la necessària amplitud de moviment. Les zones pròximes o en contacte amb mitgeres o façanes s’enderrocaran de forma manual o hauran estat objecte del corresponent tall de manera que, quan s'actuï amb elements mecànics, el front de treball de la màquina sigui sempre paral·lel a elles i mai puguin quedar afectades per la força de l'arrencada i del trencament no controlat. SUBSISTEMA MOVIMENTS DE TERRES Comprèn totes les operacions prèvies en el terreny, necessàries per a l'execució de l'obra. 1 NETEJA DEL TERRENY

Aquest treball consisteix en extreure i retirar de la zona d’excavació, qualsevol material de rebuig o no aprofitable, així com l’excavació de la capa superior dels terrenys conreables o amb vegetació, per mitjans mecànics o manuals, per tal d’obtenir una superfície regular definida pels plànols on es puguin realitzar posteriors excavacions. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Components Qualsevol material de rebuig o no aprofitableTerra vegetalSubproductes forestals

Execució Condicions prèviesLa seva execució inclou les operacions d’excavació i retirada dels materials objecte de l'esbrossada. Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les

dades que sobre el particular inclou la D.T. i les ordres de la D.F. Fases d’execucióExecució dels materials objecte de l'esbrossada. Les operacions d’extracció i retirada s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys en el personal de l’obra, en les edificacions veïnes existents i a tercers, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la D.F., la qual designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes.Per a evitar el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s'han de tirar a terra caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarril o a estructures pròximes, els arbres s'aniran trossejant per la seva brancada i tronc progressivament. Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular, ordeni la D.F. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; tallats en trossos adequats i finalment emmagatzemats acuradament, separats dels munts no aprofitables. Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap fita/marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe, serà feta malbé o desplaçada, fins que un agent autoritzat hagi referenciat d'alguna altra manera la seva situació o n’hagi aprovat el desplaçament.Simultàniament a les operacions d'esbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal, que es transportarà al dipòsit autoritzat o s'arreplegarà en les zones on indiqui la DF. Retirada dels materials objecte de l’esbrossada. Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran gestionats per un agent autoritzat en aquest tipus de residus, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la D. F.

Amidament i abonament m² d’esbrossats i preparats, el preu inclou la càrrega i transport a dipòsit autoritzat, de l’esbrossada i altres materials de rebuig, i totes les operacions esmentades en l'apartat anterior; inclourà també les possibles excavacions i reblerts motivats per l’existència de sòls inadequats que, a judici de la D.F., sigui necessari eliminar per a poder iniciar els treballs de fonamentació. Es considerarà que abans de presentar l'oferta econòmica, el contractista i/o constructor haurà visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobre els quals s'ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l'oferta tots els treballs de preparació, que s'abonaran al preu únic definit en el contracte i que en cap cas podran ésser objecte d'increment.

2 EXPLANACIONS, BUIDATS I BUIXARDATS Explanació és el conjunt d'operacions de desmunts o rebliments necessaris per anivellar les zones on hauran d'asseure's les construccions, incloent plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives. Desmunt és l'operació consistent en el rebaix del terreny.

Rebliment és l’operació consistent en omplir de terres, fins arribar als nivells previstos a la

D.T.

Buidat és l'excavació delimitada per unes mesures, definides a la D.T., per l'aprofitament de les parts baixes de l'edifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions. Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà el buixardat, a

fi d'aconseguir l'acabat geomètric de tota l’explanació, desmuntatge, buidat o reblert.

Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7-377.75, UNE 7-738.75. Components Terres de préstec o pròpies.

Característiques tècniques mínimes En el cas de terres de préstecs, una vegada eliminat el material inadequat, es realitzaran

els assaigs necessaris per a la seva aprovació segons indiqui la D.F. Els sobrants de terra

de les explanacions tindran forma regular per afavorir l’escorrentia d’aigües i per evitar

esfondraments i perill per a les construccions annexes.

Control i acceptació A la recepció de les terres tant pròpies com de préstec, es comprovarà que no siguin expansives, ni contaminant, ni amb restes vegetals. Execució Condicions prèvies Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l'amplada de les explanacions, refinament de talussos en els desmuntatges i terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de desmuntatges i en el començament de talussos. Fases d’execució Si durant les excavacions apareixen brolladors d’aigua o filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran els treballs que ordeni la D.F., i es consideraran inclosos en els preus d'excavació. La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de zones de desmuntatge, així com el seu refinat i l'execució de cunetes provisionals o definitives. S’utilitzaran malles de retenció per prevenir la caiguda de blocs segons el CTE DB SE-C punt 7.2.2.2. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Dimensions del replanteig, 1 cada 50m de perímetre. Alçada de la franja excavada, 1 cada 200 m3 . Anivellació de l’explanada, 1 cada 1000 m2 de terreny. Amidament i abonament m3 realment reomplerts, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació. m3 realment excavats, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació. No són abonables, despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en aquesta D.T. Per a l'efecte dels amidaments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació, el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi on s'hagi d'excavar. Les operacions de buixardats es consideren incloses en el preu de moviment de terres. S'entén per volum de terraplè o reblert, el que correspon a aquestes obres després d'executades i consolidades. En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclosos els resultants dels despreniments, s'hauran d’omplir amb el mateix tipus de material o el que indiqui la D.F., sense que el Contractista i/o constructor rebi per això cap quantitat addicional, sense increment de cost. S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades: instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les

seves despeses i amortització, transport a qualsevol distància de materials, maquinària,... que siguin necessaris, etc., així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altre motiu. Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a iniciar les obres, estaran inclosos en el preu unitari de l'excavació. Si l'esplanada no compleix les condicions de capacitat portant necessàries, la D.F., podrà ordenar una excavació addicional, que serà amidada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les excavacions. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació. En cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions, es considerarà que s'inclouen en el concepte d'excavació tot tipus de terreny. 3 REBLERTS I TERRAPLENS Reblerts i terraplens són les masses de terra o d'altres materials amb els quals s'omplen i compacten forats i talussos, s'anivellen terrenys o es porten a terme obres similars. Les diferents capes o zones que els componen són: Fonament, zona que està per sota de la superfície neta del terreny. Nucli, zona que comprèn des del fonament fins a la coronació. Coronació, capa superior amb un gruix de 50 cm. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989. UNE. UNE 7-377.75, UNE 7-738.75 Components Terres procedents de la pròpia excavació o en préstec autoritzats per la D.F. Control i acceptació. Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un assaig de referència com el Proctor. El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i

perfilats, segons el CTE DB SE-C punt 4.5.3.

L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3. El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o reflectida en el Llibre d’Ordres. Execució El fonament del reblert es prepararà de forma adequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat, segons CTE DB SE-C punt 7.3.1. A continuació s'estendrà el material a base de tongades, de gruix uniforme, suficientment reduït, per tal que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui en tot el seu gruix el grau de compactació exigit, segons projecte i/o instruccions de la D.F. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes i si no ho són, s'aconseguirà aquesta uniformitat, barrejant-se convenientment amb els mitjans adequats. No s'estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície

subjacent compleix les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per la D. F, segons CTE DB SE-C punt 7.3.3. Quan la tongada subjacent s'hagi reblanit per una humitat excessiva, no s'estendrà la següent. Per la selecció del material de reblert es tindran en compte els aspectes enumerats al CTE DB SE-C, punt 7.3.2. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Densitat in situ tant del nucli com la coronació del replè, 1 cada 1000 m2 Anivellació de l’explanada, 1 cada 1000 m2 Amidament i abonament m3 realment executats i compactats en el seu perfil definitiu, amidats per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs de formació de reblerts i terraplens. Si el material a utilitzar és, en algun moment, el que prové de les excavacions, el preu del reblert inclourà la càrrega, compactació i transport. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, càrrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el Cànon d'extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d'operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El contractista i/o constructor haurà de localitzar les zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessaris i, abans de començar les excavacions, haurà de sotmetre a l'aprovació de la D.F., les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient. La necessitat d'emprar sòls seleccionats serà a criteri de la D.F., i no podrà ser objecte de sobrecost. Si a judici de la D.F., els materials emprats no són aptes per a la formació de terraplens i reblerts, s’extrauran i es transportaran a dipòsit autoritzat, sense que això sigui motiu de sobrecost. 4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS Comprèn totes les operacions necessàries per tal d'obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, l'abastament d'aigua i la resta de les xarxes de serveis; definits a la D.T., així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002. Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. RD. 863/1985, Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera. O. 20.03.1986. Components Apuntalaments amb taulons i puntals col·locats a les parets per a sostenir i evitar l’esfondrament de l’excavació. Maquinària: pala carregadora, compressor, retroexcavadora, martell pneumàtic,

motoanivelladora, etc. Materials auxiliars: bomba d’aigua, etc. Control i acceptació. Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un assaig de referència com el Proctor. El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i

perfilats, segons el CTE DB SE-C punt 4.5.3.

L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3. El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o reflectida en el Llibre d’Ordres. Execució Les excavacions s'executaran d'acord amb la D.T. i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la D.F. La excavació s’haurà de fer amb molta cura perquè la alteració de les característiques mecàniques del sòl sigui la mínima i encara que el terreny ferm es trobi molt superficial es convenient profunditzar entre 50 i 80 cm per sota la rasant, segons CTE DB SE-C punt 4.5.1.3. Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran al preu únic definit d'excavació. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Amidament i abonament m3 realment excavats; el preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d'obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d'obres de desguàs per a evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es necessitin, els transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits autoritzats, indemnitzacions que calguin i arranjament de les àrees afectades. El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessaris i el transport de les terres a un dipòsit autoritzat a qualsevol distància. La D.F. podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les operacions d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament. Quan, durant els treballs d'excavació apareguin serveis existents, independentment d'haver-se contemplat o no en el projecte, els treballs s'executaran amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el contractista i/o constructor tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, segons instruccions de la D.F., aquests treballs no seran causa de nova definició de preu. 5 TRANSPORT DE TERRES

Operacions de càrrega, transport i abocament de terres, material d’excavació i residus que es generen durant el procés de moviment de terres. Així com les operacions de tria de materials sobrants i de rebuig, fins a dipòsit autoritzat o a la mateixa obra. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. RD 108/1991. Catàleg de residus de Catalunya. D. 34/1996. Components Terres. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: Excavacions en terreny fluix: 15%. Excavacions en terreny compacte: 20%. Excavacions en terreny de trànsit: 25%. Excavacions en roca: 25%. Residus de la construcció. Es considera un increment per esponjament d'un 35%. Execució Totes aquelles terres, així com els materials que la D.F. declari de rebuig, els carregarà i els transportarà el contractista i/o constructor fins a dipòsit autoritzat. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, pel material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. Amidament i abonament m³ de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el present plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l'edificació al terreny de sustentació. Han de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa del CTE DB SE-C Seguretat Estructural, Fonaments

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA Quan les condicions ho permetin s’utilitzaran fonamentacions directes, que repartiran les càrregues d’estructura en un pla de recolzament horitzontal. Habitualment aquesta classe de fonamentació es construirà a poca profunditat de la superfície, pel que també són conegudes com a fonamentacions superficials.Les fonamentacions directes s’utilitzaran per transmetre al terreny les càrregues d’un o varis pilars de l’estructura, dels murs de càrrega

o de contenció de terres en els soterranis, o de tota l’estructura. Podran utilitzar-se els següents tipus principals de fonamentacions directes: sabates aïllades, sabates combinades, sabates contínues, pous de fonamentació, engraellats i lloses, segons normativa DB SE-C, punt 4. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB HS 1, DB HE 1. Instrucción de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985. Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. UNE. Per a llots, formigó i acer. UNE EN 1538:2000. 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Sabates Contínues Elements de formigó en massa o armat de desenvolupament lineal rectangular com a fonamentació de murs o pilars verticals de càrrega, tancament o trava, centrats o de mitgera, pertanyents a estructures d’edificació, sobre terres homogenis d’estratigrafia sensiblement horitzontal. Les sabates contínues són els fonaments d'aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits uniformement en el terreny. El dimensionat i armat de les sabates contínues esta fixat en el D.T. segons CTE DB SE-C, punt 4.1.2. Components Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: formigó, aigua i llots Execució Condicions prèvies Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de terreny on es va a actuar. Estudi geotècnic del terreny segons CTE DB SE-C, punt 3. Les juntes de l'estructura no es perllongaran en la fonamentació, sent, per tant, la sabata contínua en tota la rasa. En murs amb buits de passada o perforacions les dimensions de les quals siguin menors que els valors límit estables, la sabata serà passant, en cas contrari s'interromprà com si es tractés de dos murs independents. Les sabates es perllongaran una dimensió igual al seu vol, en els extrems lliures dels murs. Fases d’execució El plànol de suport de les sabates quedarà encastat en el ferm triat un mínim de 10 cm. La profunditat del ferm serà tal, que el terreny subjacent no quedi sotmès a eventuals alteracions degudes als agents climatològics, com vessaments i gelades. Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de regularització, de baixa dosificació, de 10 cm d'espessor. El formigó de neteja, en cap cas

servirà per a anivellar quan en el fons de l'excavació existeixin irregularitats. Col·locació de les armadures i formigonat. Els engraellats o armadures que es col·loquin en el fons de les sabates, es donaran suport sobre tacs de morter ric que serveixin d'espaiadors. No es donaran suport sobre lliteres metàl·liques que després del formigonat quedin en contacte amb la superfície del terreny, per facilitar l'oxidació de les armadures. El cantell mínim a la vora de les sabates no serà inferior de 35 cm, si són de formigó en massa, ni de 25 cm, si són de formigó armat. L'armadura d’espera a la cara superior, inferior i laterals no distarà més de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 diàmetres o 100 cm, per a les armadures de l’engraellat inferior i de 50 diàmetres o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior. És convenient col·locar també separadors a la part vertical de ganxos o patilles per a evitar el moviment horitzontal de la graella del fons. Posada a terra. El formigó s’abocarà mitjançant conduccions apropiades des de la profunditat del ferm fins a la cota de la sabata. En sabates contínues poden realitzar-se juntes, en general en punts allunyats de zones rígides i murs de cantonada, disposant-les en punts situats en els terços de la distància entre pilars. No es formigonarà quan el fons de l'excavació estigui inundat o gelat. Control i acceptació L’unitat i freqüència d’inspecció serà dos vegades per cada 1000m² de planta. Replanteig d’eixos. Cotes entre eixos de rases. Dimensions en planta de les rases. Col·locació de les armadures. Separació de l’armadura inferior del fons (tac de morter, 5cm). Amidament i abonament ml executat, incloent en el preu tant el treball de posada a l'obra, preparació del terreny, materials i ma d'obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars necessaris. No s’inclou l’excavació ni l’encofrat, la seva col·locació i retirada. Kg d'acer muntat en sabates contínues. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent tall, col·locació i despunts. m3 de formigó en massa o per a armar en sabates contínues. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó de resistència o dosificació especificats. m3 de formigó armat en sabates contínues. Formigó de resistència o dosificació especificats, amb una quantia mitja del tipus d'acer especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat del formigó. m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de resistència o dossatge especificats, posat en obra. SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Conjunt d’elements de formigó armat o pretensat que conformen una estructura destinada a garantir la resistència i l’estabilitat de l’edifici i la dels seus components en condicions de seguretat, funcionalitat i aspectes acceptables durant el període de vida útil de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que estableix la normativa DB SE, seguretat estructural i DB SI-Annex C. Formigó Armat. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB SI-Annex C. Formigó Armat, DB HS 1, DB HE 1. Instrucció de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998. Instrucció pel projecte i l’execució de Forjats unidireccionals de Formigó

Estructural realitzats amb elements prefabricats, EFHE. RD 642/2002. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985. Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes. RD 1630/1980. Actualització de les fitxes d’autorització d’usos de sistemes de forjats. BOE. 06.03.97. UNE. UNE 36832:97, UNE 36-831 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Escales i rampes Les escales són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà de graons. Les rampes són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà d'un pla inclinat. Components Formigó per armar (HA) de resistència o dosificació especificades a la D.T. Barres corrugades d'acer, de característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Execució L'altura màxima d’un graó serà de 0.185 metres i l'estesa de 0.28 metres com a mínim, en compliment de la normativa vigent. Les rampes per a minusvàlids, compliran la normativa vigent. S'especificaran les característiques estructurals i d'acabats d'aquells elements que configuren les rampes i escales. Amidament i abonament m3 totalment acabats d’escales i rampes, a nivell estructural, incloent en el preu tots els materials, accessoris i treballs necessaris per a la seva construcció. SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA DEFENSES 1 BARANES Defensa formada per barana composta de bastidor (pilastres i baranes), passamans i entrepilastres, ancorada a elements resistents com ara forjats, soleres i murs per a la protecció de persones i objectes de risc de caiguda entre zones situades a diferent alçada.

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SU. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos

construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Components Bastidor, passamà, entrepilastres, ancoratges i peces especials, normalment en baranes d’alumini per a fixació de pilastres i en baranes amb cargols. Característiques tècniques mínimes Bastidor. Els perfils que conformen el bastidor podran ser d'acer galvanitzat, aliatge d'alumini anoditzat, etc. Passamans. Reunirà les mateixes condicions exigides a la baranes. En cas d'utilitzar cargols de fixació, per la seva posició, quedaran protegits del contacte directe amb l'usuari. Entrepilastres. Els entrepilastres per a replè dels buits del bastidor podran ser de polimetacrilat, polièster reforçat amb fibra de vidre, PVC, fibrociment, etc..., amb gruix mínim de 5 mm, així mateix podran ser de vidre (armat, temperat o laminat), etc. Ancoratges. Els ancoratges podran realitzar-se mitjançant: placa aïllada, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm i per a fixació de baranatge als murs laterals; platina contínua, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm, coincidint amb algun element prefabricat del forjat; angular continu, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm, o se situïn en la seva cara exterior; pota d'agafament, en baranes d'alumini, per a la fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat mínim 10 cm. Peça especial. Normalment en baranes d'alumini per la fixació de pilastres i de baranatges amb cargols. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Perfils laminats i xapes, Tubs d'acer galvanitzat, Perfils d'alumini anoditzat i Perfils de fusta. Execució Condicions prèvies Les baranes s'ancoraran a elements resistents com ara forjats o soleres, i quan estiguin ancorades sobre ampits de fàbrica el gruix d'aquests serà superior a 15 cm. Sempre que sigui possible es fixaran els baranatges als murs laterals mitjançant ancoratges. Per prevenir el fenomen eletroquímic de la corrosió galvànica entre metalls amb diferent potencial, s’adoptaran les mesures següents: Evitar el contacte entre dos metalls de diferent activitat, en cas de no poder evitar el contacte, s’hauran de seleccionar metalls pròxims a la sèrie galvànica; Aïllar elèctricament els metalls amb diferent potencial; Evitar l’accés d’aigua i oxigen a la zona d’unió dels dos metalls; També s'evitaran els següents contactes bimetàl·lics: Zenc amb: acer, coure, plom i acer inoxidable; Alumini amb: plom i coure; Acer dolç amb: plom, coure i acer inoxidable; Plom amb: coure i acer inoxidable; Coure amb: acer inoxidable. Es dissenyaran segons el punt 3.2 del DB SU, SU-1, Seguretat enfront al risc de caigudes. Fases d’execució Replantejada en obra la barana, es marcarà la situació dels ancoratges. Alineada sobre els punts de replanteig, es presentarà i aplomarà amb tornapuntes, fixant-ne provisionalment als ancoratges mitjançant punts de soldadura o cargolat suau. En cas de formigonar els ancoratges es rebran directament; en cas de forjats, murs o amb morter de ciment es rebran als trams previstos. En forjats ja executats s'ancoraran mitjançant tacs d'expansió amb encastament, no menor de 45 mm, i cargols. Cada fixació es realitzarà com a mínim amb dos tacs separats entre si 50 mm. Els ancoratges garantiran la protecció contra embranzides i cops durant tot el procés d'instal·lació. Així

mateix mantindran l'aplomat de la barana fins que quedi definitivament fixada al suport. Es realitzaran, preferiblement, mitjançant plaques, platines o angulars, depenent de l'elecció del sistema i de la distància existent entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents. La unió del perfil de la pilastra amb l'ancoratge es realitzarà per soldadura, respectant-se les juntes estructurals mitjançant juntes de dilatació de 40 mm d'ample entre baranes. Sempre que sigui possible es fixaran els baranatges als murs laterals mitjançant ancoratges. Quan els entrepilastres i/o passamans siguin desmuntables, es fixaran amb cargols, ribets clavats, o peces d'acoblament desmuntables sempre des de l'interior. Acabats. El sistema d'ancoratge al mur serà estanc, no originant penetració de l'aigua en el mateix mitjançant segellat i engravat amb morter, de la trobada de la barana amb l'element al que s'ancori. Quan els ancoratges d'elements tals com baranes o tamborets es realitzin en un plànol horitzontal de la façana, la junta entre l'ancoratge i la façana ha de realitzar-se de tal forma que s'impedeixi l'entrada d'aigua a través d'ella mitjançant el segellat, un element de goma, una peça metàl·lica o algun altre element que produeixi el mateix efecte. Control i acceptació Es realitzaran dues comprovacions cada 30 m. Es comprovarà que les barreres de protecció tinguin una resistència i una rigidesa suficient per a resistir la força horitzontal establerta en l'apartat 3.2 del Document Bàsic SE-AE, en funció de la zona en que es trobin. La força es considerarà aplicada a 1,2 m o sobre la vora superior de l'element, si aquest està situat a menys altura. En aquest cas, la barrera de protecció davant de seients fixos, serà capaç de resistir una força horitzontal a la vora superior de 3 kN/m i simultàniament amb ella, una força vertical uniforme de 1,0 kN/m, com a mínim, aplicada a la vora exterior. En les zones de tràfic i aparcament, els plafons o baranes i altres elements que delimitin àrees accessibles per als vehicles han de resistir una força horitzontal, uniformement distribuïda sobre una longitud de 1 m, aplicada a 1,2 m d'altura sobre el nivell de la superfície de rodatge o sobre la vora superior de l'element si aquest està situat a menys altura, el valor característic de la qual, es definirà en el projecte en funció de l'ús específic i de les característiques de l'edifici, no sent inferior a qk = 100 kN. Amidament i abonament ml totalment acabat i col·locat. Incloent els passamans i les peces especials. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 PER PECES Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial, ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat. 1 Petris Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de

elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Lloses i rajoles de pedra natural, rajoles de pedra artificial, plaques de formigó armat, llambordins de pedra o formigó, peces especials, graons en bloc de pedra, graons prefabricats, terratzo i rajoles de ciment. Bases: base de sorra, base de sorra estabilitzada, base de morter o capa de regularització i base de morter armat. Material d’unió, material de rejuntat i material de reomplert de juntes de dilatació. Característiques tècniques mínimes Lloses i rajoles de pedra natural. Podran portar diferents tipus d'acabat en la seva cara vista: polit mat o brillant, toscajat, abuixardat, escalabornat, etc... Rajoles de pedra artificial, vibrada i premsada. Constituïdes per: aglomerant: ciment (terratzo, rajoles de ciment), resines de poliester (aglomerat de marbre, etc...), etc...; àrids: llosa de pedra triturada que en funció de la seva grandària donaran lloc a peces de gra micro, mig o gruixut; colorants inalterables: podran ser escalabornades, per a polir en obra o amb diferents tipus d'acabat com polit, rentat a l'àcid, etc... Plaques de formigó armat. Duran armada les cares superior i inferior amb malla de rodons d'acer. Llambordes de pedra o formigó. Peces especials: graó en bloc de pedra, esglaó prefabricat, etc. Graó en bloc de pedra. Graó prefabricat. Bases. Base de sorra. Amb sorra natural o de matxaca de gruix inferior a 2 cm per a anivellar, emplenar i servir de base en cas de lloses de pedra i plaques de formigó armat. Base de sorra estabilitzada. Amb sorra natural o de matxuqueix estabilitzada amb un conglomerant hidràulic per a complir funció de reomplert. Base de morter o capa de regularització. Amb morter pobre, de gruix entre 3 i 5 cm, per a evitar la deformació de capes aïllants i per a base de paviment amb lloses de formigó. Base de morter armat. S'utilitza com capa de reforç per al repartiment de càrregues i per a garantir la continuïtat del suport. Material de presa. Morter de ciment. Material de rejuntat. Beurada de ciment. Morter de juntes, compostos d'aigua, ciment, sorra de granulometria controlada, resines sintètiques i additius específics, podent dur pigments. Morter de juntes amb additiu polimèric, es diferencia de l'anterior perquè conté un additiu polimèric o làtex per a millorar el seu comportament a la deformació. Morter de resines de reacció, compost per resines sintètiques, un enduridor orgànic i de vegades una càrrega mineral. Es podran omplir parcialment les juntes amb tires d'un material compressible, (goma, plàstics cel·lulars, làmines de suro o fibres per a calafat) abans d'omplir-les del tot. Material de reomplert de juntes de dilatació. Podrà ser de silicones, etc... Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús

Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Lloses de pedra natural, Rajoles de ciment, Lloses de formigó armat, Morters, Ciment, Aigua, Calç i Àrids. Execució. Condicions prèvies En cas de rajoles de pedra natural, ciment o terratzo; neteja i posterior humitejat del suport. Les peces a col·locar s'humitejaran de manera que no absorbeixin l'aigua del morter. La col·locació ha d'efectuar-se en unes condicions climàtiques normals (5 ºC a 30 ºC), procurant evitar l'assolellament directe i els corrents d'aire. Es respectaran les juntes estructurals i es preveuran juntes de dilatació que es segellaran amb silicona. Així mateix es disposaran juntes de construcció en la trobada dels paviments amb elements verticals o paviments diferents. El paviment ha de formar una superfície plana i uniforme que s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Al paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni amb d'altres defectes superficials. Tampoc ha d'haver-hi ressalts entre les peces. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana. Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts s'han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas. En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm. Excepte en les zones classificades com a ús restringit pel CTE no s’admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en el encontres d’aquest amb altres elements, imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de 6mm. Els desnivells que no superin els 50mm s’han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25%. En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15mm de diàmetre. Pendent transversal en paviments exteriors ≤2%, ≤8%. Fases d’execució Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. Col·locació de la bases de morter. Humectació i col·locació de les peces. Humectació de la superfície. Rebliment dels junts amb beurada de ciment. Neteja de l'excés de beurada. Protecció del morter fresc i cura. Rajoles de ciment. Es col·locaran les rajoles sobre una capa de ciment i sorra per a posteriorment estendre una beurada de ciment. Terratzo. Sobre el forjat o solera, s'estendrà una capa d'gruix no inferior a 20 mm de sorra, sobre aquesta s'anirà estenent el morter de ciment, formant una capa de 20 mm de gruix, cuidant que quedi una superfície contínua de seient del terra. Prèviament a la seva col·locació del revestiment, i amb el morter fresc, es tirarà espolvorejat el ciment. Lloses de pedra o plaques de formigó armat. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra de 10 cm compactant-la i enrasant la seva superfície. Llambordes de pedra. Sobre el suport net s'estendrà morter de ciment en sec sobre la qual és col·locaran els peixos piconant-los a cop de test; després de regar-lo amb aigua, s'estendrà la beurada de ciment amb sorra. Llambordes de formigó. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra, assentant posteriorment els blocs de formigó sobre aquesta deixant junts que també s'emplenaran amb sorra. En cas de sòcol, les peces que ho formin és col·locaran a cop sobre una superfície contínua de assentament i rebut de morter e gruix ≥1 cm. Acabats. La pedra col·locada podrà rebre en obra diferents tipus d'acabat: polit mate, polit

lluentor i polit vitrificat. El polit es realitzarà transcorreguts cinc dies des de la col·locació del paviment. S'estendrà una beurada de ciment blanc per a tapar les juntes i els porus oberts i a les 48 hores es polirà la superfície passant una pedra abrasiva de gra fi i una segona d'afinat per a eliminar les marques del rebaix per a eliminar les marques anteriors. En els racons i vores del paviment s'utilitzarà màquina radial de disc flexible, rematant-se manualment. La superfície no presentarà cap cella. L'abrillantat es realitzarà transcorregut quatre dies des de l’execució del polit. L'abrillantat es realitzarà en dues fases, la primera aplicant un producte base de neteja i la segona, aplicant el líquid metalitzador definitiu. En ambdues operacions es passarà la màquina amb una esponja de llana d'acer fins que la superfície tractada estigui seca. La superfície no presentarà cap cella. El terratzo podrà tenir un acabat llis, amb relleu, rentat amb àcid. Control i acceptació Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges .En rajoles de pedra: comprovar el gruix de la capa de sorra ≥2 cm. El gruix de la capa de morter serà de 2 cm. Humitejat de les peces. Juntes. Estesa de la beurada. Existència de celles. En rajoles de ciment (hidràulica, pasta i terratzo): Comprovar la humitat del suport i rajola, i la dosificació del morter, gruix de juntes i celles. Anivellació. Execució del polit (terratzo). Verificar planor amb regla de 2 m. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions del D.T. de paviment de peces. Inclòs o no el rejuntat amb beurada de morter, talls, eliminació de restes i neteja. ml dels revestiments de graó i sòcol. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a

fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer:

neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SUBSISTEMA EVACUACIÓ 1 LÍQUIDS Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 5, Evacuació d'aigües residuals i Normes de referència de l’Apèndix C. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006. UNE. Tuberías de fundición según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998. Tuberías de gres según norma UNE EN 295-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden 15/09/1986. Norma 5.1.-IC: Drenaje. Orden 21/06/1965. Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial. Orden 14/05/1990. Peces d'acer galvanitzat: Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, PG 3/75. Orden 6/02/1976, Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo. Canal exterior d'acer galvanitzat: UNE. UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro. Sobre llit d'assentament de formigó: Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. UNE. UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación

de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. 1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de sanejament i la part soterrada des de la sortida de l’edifici. Connecta amb la xarxa de sanejament abocant les aigües pluvials i les aigües negres de l’edifici. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Quan la xarxa de sanejament pública sigui separativa, cada una de les xarxes interiors es connectaran de forma independent; quan no sigui separativa, es permet la connexió de les dues xarxes interiors a una única arqueta situada a l’exterior de la propietat o, si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament. Components Tubs: Poden ser de formigó, PVC o polipropilè. Unions i accessoris: Es faran servir en entroncaments, canvis de direcció i empalmaments. El material serà el mateix que el tub. Pericons: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de plàstic o formigó. Pous de registre o ressalt: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de formigó. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Execució Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general, l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Tubs soterrats: Col·locació sobre fons de rasa. El pendent mínim serà d’un 2%. Aniran per sota de la xarxa d’aigua potable. El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.T. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. La junta entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la

fondària prevista a la D.T. Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: amb trànsit rodat: >= 100 cm, sense trànsit rodat: >= 60 cm. Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm. Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 kg/cm2. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides. El formigó ha de ser uniforme i continu; no ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. PVC: La franquícia entre el tub i el contratub s'ha d'ataconar amb massilla. Les unions entre els tubs han de ser encolades o amb junt tòric, segons el tub utilitzat. El clavegueró no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Polipropilè: El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior del tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. Els tubs que s'utilitzin soterrats han de ser de la sèrie BD, amb una rigidesa anular SN >= 4KN/m2. Els tubs s'han de calçar i recolzar per a impedir el seu moviment. Unions i accessoris: El material serà el mateix que el tub i es seguiran les especificacions tècniques del fabricant. Pericons d’obra: El pericó “in situ” ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. El punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: Aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. S'ha de treballar a una temperatura entre 5°C i 35°C sense pluja. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Pous de registre o ressalt: Pous “in situ”. La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la D.T., excepte la zona de la mitja canya que ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonat com ara disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck. Solera formigó: Toleràncies d'execució: Desviació lateral: línia de l'eix: ± 24 mm, dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm. Nivell soleres: ± 12 mm. Gruix (e): e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm; e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) Planor: ± 10 mm/m. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment.

L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades. Parets per a pous: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. Les peces prefabricades de formigó s’han de col·locar sense que rebin cops. Per parets de maó: Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació. Control i acceptació Comprovació de vàlvules de desguàs, muntatge de canals i embornals, pendent de canals. Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Verificacions Tubs: Profunditat, pendents i gruix del llit de recolzament. Pericons i pous de registre o ressalt: Disposició, acabat interior, segellat. Xarxa horitzontal soterrada, pericons i pous. Dipòsits de recepció i d’elevació i control. Prova d’estanquitat parcial i total. Prova amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat. m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reblert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre. ut pericons i tapes de registre. m² parets del pou de registre. 1.2 Recollida d’aigües grises, negres i pluvials Conjunt d’elements que composen la instal·lació interior abans de la connexió a la xarxa de sanejament. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Components Tancaments hidràulics: Poden ser: sifons individuals a cada aparell, caixes sifòniques amb varis aparells, bonera sifònica o pericons sifònics. Tubs de petita evacuació: Corresponen als tubs que connecten l’aparell sanitari amb el baixant més proper. Poden ser de PVC o polipropilè. Col·lectors: Tubs amb recorregut horitzontal. Poden ser de: PVC o polipropilè. Aniran penjats del forjat. Baixants: Tubs amb recorregut vertical. Per aigües negres i grises poden ser de: PVC o polipropilè. Per aigües pluvials poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Ventilacions: Es disposarà de ventilació tant a la xarxa d’aigües residuals com a la pluvial. Poden ser primària, secundària, terciària i amb vàlvules d’aireació-ventilació. Canals: Correspon al traçat horitzontal de la recollida d’aigües pluvials. Poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Pericons: Poden ser de pas, a peu de baixant o sifònics. Boneres i reixes de desguàs: Recullen i evacuen les aigües acumulades al terra dels locals humits i a les cobertes. Separador de greixos: S’utilitzarà per separar greixos, olis i/o fangs que procedeixin de cuines o garatges. Sistema de bombeig i sobreelevació: S’instal·larà quan hi hagi part de la instal·lació interior

o tota per sota de la cota del punt de connexió a la xarxa de sanejament. Vàlvules antiretorn de seguretat: S’instal·laran per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de sanejament es sobrecarregui. Es situaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material i el seu acabat, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies planes i en llocs protegits contra impactes. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Tancaments hidràulics. Sifons individuals a cada aparell: Ha de tenir un dispositiu roscat de registre en el seu punt més baix i connexions per al desguàs i l'aparell sanitari en els seus extrems. El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una alçària mínima de 50 mm. No ha de tenir esquerdes, porus, zones resseques ni d'altres desperfectes superficials. Caixa sifònica: Ha de ser estanca al servei. Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si és amb tapa la cara inferior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Si és amb reixeta la cara superior de la reixeta ha de quedar al mateix nivell que el paviment. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Bonera sifònica: La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Pericons sifònics. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Tubs de petita evacuació: El ramal muntat ha de ser estanc. No han de quedar sense subjecció les distàncies superiors a 70 cm. El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha d'ataconar amb massilla elàstica. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2,5%. Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub. El procés d'instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Col·lectors: Penjats de sostre. El clavegueró muntat ha de quedar fixat sòlidament a l'obra, amb el pendent determinat per a cada tram. Ha de ser estanc a una pressió >= 2

kg/cm2. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores, repartides a intervals regulars. Els trams muntats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2%. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Franquícia entre el tub i el contratub: 10 - 15 mm. No s'han de manipular ni corbar els tubs. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Baixants: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra, però separat del parament per tal de permetre fer posteriors reparacions o acabats i per evitar que les possibles condensacions del tub no malmetin el parament. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables. El pes d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s'han de fer seguint les instruccions del fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s'han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Si els baixants van vistos i es preveu un cert risc d’impacte es protegiran adequadament per a aquest fi. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha d'ataconar amb massilla. Si l’alçada del baixant és de més de 10 plantes, caldrà interrompre la seva vertical per tal de disminuir l’impacte de caiguda. La desviació es farà amb peces especials i l’angle de desviació serà de 60º. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Toleràncies d'execució: desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC, planxa, zinc, titani o coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc, titani o coure. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Ventilacions: La seva execució correspon al mateix que fa referència als baixants. Si la ventilació és primària tindrà el mateix diàmetre que el baixant que serveix i portarà l’accessori estàndard que garanteixi l’estanquitat permanent del remat entre l’impermeabilitzat i el tub. Si la ventilació és secundària el diàmetre de la columna de ventilació serà com a mínim igual a la meitat del diàmetre del baixant que serveix. Si la ventilació és terciària el diàmetre de la columna és el corresponent a la taula 4.11 del DB-HS5 de Salubritat del CTE. Canals: Generalitats. La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. El seu pendent mínim serà del 0,5%. PVC. Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer a pressió amb peces del mateix material. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades amb soldadura química. Distància entre suports <=70 cm, entre junts de dilatació <=1200 cm. Planxa. L’encavalcament de les làmines, en la canal de planxa, s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs. Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Els junts entre les peces de planxa de zinc s'han de soldar amb estany. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades, amb soldadura d'estany, a la canal de planxa de zinc. Distància entre suports <=50 cm, entre junts de dilatació <=600 cm. Encavalcament entre làmines a la canal de planxa: 5 cm. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures. En

el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. Toleràncies d'execució: pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total, encavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm. Peces ceràmiques. Les peces han de cavalcar entre elles; la vora de la peca en contacte amb el ràfec ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit d’encavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Encavalcament de les peces: >= 10 cm. Toleràncies d'execució: encavalcaments: - 0 mm, + 20 mm. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments. Alineació respecte al plànol de façana: planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total; PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total. Pericons: Ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Boneres: La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament col·locats i subjectats a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de cavalcar sobre la plataforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa col·locada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al baixant amb soldadura química. Toleràncies d'execució: nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm. No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. Elements de goma termoplàstica. La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. Element col·locat amb morter. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Canal de recollida amb reixa de desguàs: Canal. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i de la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: nivell de la solera: ± 20 mm, aplomat total: ± 5 mm, planor: ± 5 mm/m, escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric. Reixa. El bastiment, o la reixa fixa, ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades

abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, amb el seu pendent. La reixa no fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: guerxament: ± 2 mm, nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm. El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides pel material. Separador de greixos: Pericó separador d’hidrocarburs. Ha de quedar anivellat i fixat sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmès en condicions de servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Sistema de bombeig i sobreelevació: La canonada d'evacuació s'ha de connectar al tub d'impulsió i el motor a la línia d'alimentació elèctrica. La canonada d'evacuació ha de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que el tub d'impulsió de la bomba. La bomba ha de quedar al fons del pou amb el motor a la superfície units per un eix de transmissió. La canonada d'impulsió ha d'anar paral·lela a l'eix des de la bomba fins a la superfície. Les canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament estanques. S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Vàlvules antiretorn de seguretat: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm. Si va muntada en pericó, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Si va muntada superficialment, la distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària per a que pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. Control i acceptació Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Comprovació de : vàlvules de desguàs, muntatge de sifons individuals i pots sifònics, muntatge de canals i embornals, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació. Verificacions Execució de xarxes de petita evacuació. Proves d’estanquitat parcial i total, als aparells, verificant temps de desguàs, els sifons, sorolls i comprovació dels tancaments hidràulics. Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml tubs petita evacuació, col·lectors, baixants, canals, canals amb reixa.

ut pericons, boneres, separadors de greixos, bombes, vàlvules. SUBSISTEMA TRANSPORT 1 ASCENSOR Aparell elevador (elèctric o hidràulic), que es desplaça per cables, guies o qualsevol altre sistema, amb una inclinació superior a 15 graus, destinat al transport de persones o mercaderies amb l’ajut d’una cabina accessible i equipada amb elements de comandament.

Normes d’aplicació Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors. RD 1314/1997. Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SI, Seguretat en cas d'incendi. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’accessibilitat de Catalunya. D135/1995. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, REBT 2002. RD 842/2002. UNE. UNE-EN 81-1:2001 Regles de seguretat per la construcció i instal·lació d’ascensors. Part 1: Ascensors elèctrics. UNE-EN 81-2:2001 Regles de seguretat per la construcció e instal·lació d’ascensors. Part 2: Ascensors hidràulics UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Cambra de maquinària amb grup tractor, limitador de velocitat i armari de maniobres i comandaments generals. Recinte o buit amb cabina i tots els seus components, portes de planta, cables de suspensió i paracaigudes. Fossa amb amortidors. Instal·lació elèctrica, sistema de maniobres i memòries, senyalitzacions en plantes, dispositius de tancament, socors, comandaments. Característiques mínimes L’element de suport serà tot el buit tancat amb parets i sostre, la seva estructura suportarà totes les reaccions de la maquinària, fins i tot en cas d’impacte. Els materials compliran les condicions de resistència al foc definides en el CTE DB- SI. Aquest buit es destinarà exclusivament al servei de l’ascensor, sense canalitzacions, ventilacions ni instal·lacions tret de les pròpies pel seu correcte funcionament. Control i acceptació

Els materials i equips d’origen industrial acompliran les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les normes i disposicions vigents, relatives a fabricació i control industrial. Execució Condicions prèvies El buit, el fossar i la cambra de maquinària han d’estar completament acabats, seguint les condicions fixades per la D.T. i les instruccions facilitades pel fabricant de cada un dels elements que formen la partida d’obra, tenint en compte si és elèctric o hidràulic. Fases d’execució Fixació de guies i cables de tracció en elevadors elèctrics. Fixació de guies i pistó en elevadors d’impulsió hidràulica. Col·locació d'amortidors de fossar; de contrapesos, en cas d’elevadors elèctrics; de portes d'accés de plantes; del grup tractor i connexions elèctriques, amb dispositius anti vibratoris; del quadre i cable de maniobra i connexions elèctriques, en cas d’elevadors elèctrics; del bastidor i cabina amb acabats; de portes de cabina; del limitador de velocitat a la part superior i paracaigudes a l’inferior de la cabina; de la botonera de cabina i botoneres de pis, amb les corresponents connexions elèctriques; del selector de parades i connexions elèctriques. Prova de servei de la instal·lació. Es connectaran elèctricament el quadre de comandaments, la cabina i els comandaments exteriors, per mitjà d’elements practicables. Es disposarà d’instal·lació fixa d’enllumenat al buit, de dispositiu de parada de l’ascensor al fossar, de presa de corrent, d’enllumenat permanent de cabina i de presa de corrent independent a la cambra de maquinària. El dispositiu de socors s’alimentarà independentment de la font de l’ascensor. Toleràncies Portes de cabina- tancament al buit: <= 12 cm; Portes de cabina- porta exterior: <= 15 cm; Element mòbil - tancament del buit:<= 3cm; Entre els elements mòbils:<=5cm. Control i acceptació L'aparell ha de tenir instal·lats els components de seguretat següents: Dispositiu de bloqueig de les portes dels replans. Dispositiu que impedeixi la caiguda de la cabina i els moviments ascendents incontrolats (en cas de tall d'energia o d'avaria). Limitador de l'excés de velocitat. Amortidors d'acumulació d'energia i de dissipació d’energia.No ha de ser possible activar la posada en moviment en el cas que la càrrega superi el valor màxim admissible. Els ascensors ràpids han de tenir instal·lat un dispositiu de control i comandament de la velocitat. Ha de tenir instal·lat un dispositiu que impedeixi el moviment de la cabina quan estigui oberta alguna de les portes dels replans i que no permeti obrir les portes dels replans en el cas de que la cabina no estigui parada al replà corresponent. Els contrapesos han de quedar instal·lats de manera que no hagi risc de xoc amb la cabina o de caure a sobre d'aquesta. El dispositiu que ha d'impedir la caiguda lliure de la cabina, ha de ser independent dels elements de suspensió. La parada produïda per aquest dispositiu no ha de provocar una desacceleració perillosa per als ocupants. En cas de superar-se la temperatura màxima prevista pel fabricant en la cambra que allotja el grup tractor, l'ascensor ha de finalitzar el moviment en curs, però no ha de respondre a cap nova ordre. Ha de preveure mitjans d'evacuació de les persones retingudes en la cabina. Amidament i abonament ut Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.F. Verificació Comprovacions entre l’expedient tècnic presentat a l’òrgan competent i la instal·lació executada. Es presentaran certificats d'homologació i proves d’equips i materials. S’exigirà l’autorització de posta en servei de l’òrgan competent.

Olius, febrer de 2010 Arquitecte collegiat: Montse Farràs Viladrich Nº col.legiada: 36013-9

G. AMIDAMENT, PRESSUPOST I JUSTIFICACIÓ DE PREUS

G.1- AMIDAMENT

1.1.- Moviment de terres

1.1.1 M3 Excavació per a esplanació en terreny de trànsit, amb compressor

Uts. Llargada Amplària Alçada Parcial Subtotal

72,8 0,20 14,560pati c. Gafarró

14,560 14,560

Total m3 ......: 14,560

1.1.2 M3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambcompressor


15,60 0,40 0,40 2,496clavegueram21,00 0,30 0,30 1,890enllumenat24,00 0,30 0,50 3,600drenatge

7,986 7,986

Total m3 ......: 7,986

1.2.- Clavegueram

1.2.1 U Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada illiscada per dins amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l sobre solerade 10 cm de formigó HM-20/P/20/IIa


2 2,000

2,000 2,000

Total u ......: 2,000

1.2.2 U Reixa fixa per a embornal, de fosa grisa de 780x340x40 mm i 41 kg de pes, col·locada amb morterciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


2 2,000

2,000 2,000

Total u ......: 2,000

1.2.3 M Clavegueró amb tub de PVC de d: 200mm, en solera de 10 cm i rebliment fins a 10 cm sobre el tubamb formigó. Inclou arqueta de connexió a ampliació.


1 15,60 15,600

15,600 15,600

Total m ......: 15,600

1.2.4 M Drenatge amb tub circular ranurat de PVC de D 160 mm


24,00 24,000perimetre pati-edifici

24,000 24,000

Total m ......: 24,000

1.2.5 U Pericó sifònic per a tapa registrable, de 60x60 cm i 50 cm de fondària, amb paret de maó calat de29x14x10 cm, arrebossada amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l illiscada interiorment

Total u ......: 1,000

1.2.6 M3 Rebliment i piconatge de rasa drenatge d'amplària fins a 0,6 m, amb material seleccionat, entongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM


24,00 0,40 0,40 3,840

3,840 3,840

Total m3 ......: 3,840

1.3.- Paviments

1.3.1 M2 Demolició de paviment de panots col.locats sobre terra, de fins a 2 m d'amplària, amb compressoramb mitjans mecànics i càrrega sobre camió


132,16 132,160frontal plaça(Continua...)

Pressupost parcial nº 1 Urbanització de la parcel·la i accessos exteriors

Nº Ud Descripció Amidament

Edifici d'equipaments municipal - Execució d'accesos adaptats Pàgina 1

1.3.1 M2 Demol.paviment panot.sob/terra,ampl.<=2m,compressor,mitj.mecàn.+càrrega cam. (Continuació...)

50 50,000vorera gafarro

182,160 182,160

Total m2 ......: 182,160

1.3.2 M3 Base de formigó HM-20/B/40/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 40 mm, abocatamb transport interior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat, preparat perrebre peça panot.


132,16 0,10 13,216frontal plaça10,80 0,10 1,080plaça dreta enderroc38,27 0,10 3,827plaça esquerra enderroc25,00 0,10 2,500vorera gafarro

20,623 20,623

Total m3 ......: 20,623

1.3.3 M2 Paviment de panot per a vorera de color de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt, col.locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de color amb ciment blanc de ram depaleta


38,27 38,270frontal plaça10,80 10,800

132,16 132,16050,00 50,000vorera gafarro

231,230 231,230

Total m2 ......: 231,230

1.3.4 M2 Solera de formigó HA-25/B/20/IIa, de 15 cm de gruix, amb armadura de malla electrosoldada d'acerB 500 T, de 15x15 cm i 6 mm de D, sobre subbase de grava de 50 a 70 mm de D, amb piconatge decaixa de paviment al 100% de PN.


72,83 72,830pati carrer gafarró

72,830 72,830

Total m2 ......: 72,830

1.3.5 M2 Paviment de peces de formigó tipus llosa de GLS color a decidir de forma rectangular de 60x40,5cm i 8 cm de gruix, sobre base de formigó, amb rebliment de junts amb sorra fina i compactaciódel paviment acabat.


66,91 66,910pati42,39 42,390rampa i replà

109,300 109,300

Total m2 ......: 109,300

1.3.6 M3 Perimetre del patí de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandàriamàxima del granulat, 20 mm, escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge manual iacabat reglejat.


5,89 0,20 1,178limit pati-edifici2,58 0,20 0,516carrer gafarró

1,694 1,694

Total m3 ......: 1,694

1.3.7 U Escocell quadrat de planxa d'acer corten, de 120x80x20 cm i de 10 mm de gruix, col·locat ambfonament i anellat de formigó

Total u ......: 2,000

1.3.8 Ut lluminaria exterior per empotrar a terra model UPLIGHTS de LAMP de color gris metalitzat, ambarqueta empotrament integrada. Grau protecció IP65 totalment equipat per a una TC-TSE 20 W.


6 6,000pati7 7,000rampa escales

13,000 13,000

Total ut ......: 13,000




1.4.- Rampa i escala exteriors

1.4.1 M3 Formació de llosa inclinada i replà de 15 cm de gruix realitzada amb formigó armat HA-25/B/20/IIafabricat en central i abocada amb bomba, amb una quantia aproximada d'acer UNE-EN 10080 B 500S de 18 kg/m².


43,69 0,15 6,554

6,554 6,554

Total m3 ......: 6,554

1.4.2 M2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses inclinades, a una alçària <= 3 m, amb tauler de fustade pi

Total m2 ......: 43,690

1.4.3 M² Formació de muntant d'escala o rampa de llosa de formigó armat de 15 cm d'espessor, ambesglaonat de formigó; realitzada amb formigó armat HA-25/B/20/IIa fabricat en central i abocadaamb bomba, amb una quantia aproximada d'acer UNE-EN 10080 B 500 S de 18 kg/m². Encofrat idesencofrat de la llosa inclinada, amb puntals, sotaponts i taulons de fusta.Elaboració, transport i posada en obra del formigó: - Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).Execució: - CTE. DB SU Seguridad de utilización- NTE-EHZ. Estructuras de hormigón armado: Zancas.Encofrat i desencofrat: - NTE-EME. Estructuras de madera: Encofrados.Inclou: Replanteig i marcat de nivells de plantes i reblerts. Muntatge de l'encofrat. Col·locació de lesarmadures amb separadors homologats. Abocat i vibrat del formigó prèvia humectació del'encofrat. Curat del formigó. Desencofrat i desapuntalat desprès del temps previst. Correcció delsdefectes superficials.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada per el seu intradós en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.


1 4,80 1,60 7,680escala exterior

7,680 7,680

Total m² ......: 7,680

1.4.4 M3 Fonament en rasa de formigó armat HA-25/F/20/IIa abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'aceren barres corrugades B 500 S inclou part proporcional d'encofrat lateral amb taulons de fusta


9,90 0,50 0,30 1,48516,30 0,50 0,30 2,445

3,930 3,930

Total m3 ......: 3,930

1.4.5 M3 Mur de contenció de formigó armat de 3 m d'alçària com a màxim i fins a 30 cm de gruix, deformigó HA-25/B/20/IIa, abocat amb bomba, armat amb acer en barres corrugades B 500 S amb unaquantia 50 kg/m2 i encofrat amb plafó metàl.lic per deixar vist a un costat.


16,30 0,30 1,45 7,091mur rampa4,09 0,30 1,45 1,779mur lateral7,17 0,30 0,80 1,721sota repla

10,591 10,591

Total m3 ......: 10,591

1.4.6 M2 Formació de mur de maçoneria ordinària de pedra calcària, a una cra vistavistes entre rampa iplaça de fins 1,5 m d'alçària, incloent pedres de maçoneria, morter d'agafament, enfonsat de junts,alineat, aplomat.Gruix 20/25 cm.


16,23 1,30 21,0994,07 1,30 5,291

26,390 26,390

Total m2 ......: 26,390

1.4.7 M2 Pavimentació de graonatge amb peça prefabricada de formigó tipus llosa de GLS; inclou estesa ialçada, i tallat de les peces, col.locat a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obraamb formigonera de 165 l.





5 5,03 0,35 8,8035 5,03 0,17 4,276

13,079 13,079

Total m2 ......: 13,079

1.4.8 Ml Subministre i col.locació de platina de ferro pintat de 1cm i 40 cm d'amplada per coronament demur de formigó i pedra i laterals.Inclou pintat amb oxiron color a escollir.


1 16,23 16,230mur rampa1 4,00 4,000mur escala3 1,30 3,900laterals

24,130 24,130

Total ml ......: 24,130

1.4.9 Ut Subministre i col.locació de conjunt lletres de 30 cm d'alçada sobre coronament mur. Inclou pintatamb oxiron color a escollir.

Total ut ......: 1,000

1.4.10 Ml Subministre i col.locació de barana tipus passamà ancorada a mur de formigó de ferro pintat.Incloupintat amb oxiron color a escollir.

Total ml ......: 18,000

1.4.11 Ml Subministre i col.locació de barana mitjançant passamà superior i barrots horitzontals de ferroancorada a mur de formigó.Inclou pintat amb oxiron color a escollir.

Total ml ......: 4,000

1.5.- Altres treballs exteriors

1.5.1 Ml Barana de ferro pintat formada per xapa ancorada al mur de formigó mitjançant T.Alçada 60cm.(zona mur contenció ampliació)

Total ml ......: 11,340

1.5.2 Ut Conjunt de porta corredera manual i batent per tancament de ETamb lames d'acer horitzontalsacabat imprimació i pintat oxiron forja. Inclou pany seguretat. Mides del conjunt: 562x250 cm

Total ut ......: 1,000

1.5.3 Ut Subministre i col.locació de reixa de lames d'acer horitzontals fixa per lateral ET. Mides 225 x95cm.

Total ut ......: 1,000




2.1.- Escales i ascensor

2.1.1 Ut Ascensor elèctric sense quarto de màquines per a 8 persones, 1.00/0.25 m/s de velocitat i duesparades. Gama Advance de ORONA o similar.Dimensions cabina: 1100x1400mmx2100mm. Portestelescòpiques de dues fulles d'acer inox.

Total ut ......: 1,000

2.1.2 Pa Ajuts de paleta per a muntatge d'ascensor,execució de tancament d'obra ceràmica de 15 cm degruix per formació de frontal portes i ventilació superior.

Total pa ......: 1,000

2.1.3 Ut Formació d'escala amb planxa metàl.lica de ferro acabat gravat plegada i replà d'escala recolzadaentre parets. Inclou 20 graons de 125 cm d'amplda i repla segons planol detall.(Escala A)

Total ut ......: 1,000

2.1.4 Ut Formació d'escala amb planxa metàl.lica de ferro acabat gravat plegada i replà d'escala recolzadaentre parets. Inclou 20 graons de 100 cm d'amplda i repla segons planol detall.(escala B)

Total ut ......: 1,000

2.1.5 Barana per escala de barrots verticals rodons soldats a grao: 1 tram amb pendent de 252 cm dellarg, 1 tram recte de 125 cm i 3 rodons per passamà paret. de 252 cm

Total ......: 2,000

Pressupost parcial nº 2 Accessos interiors edifici



3.1 Ut Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mostra de sòl, segons la norma UNE103-501 o NLT 108.

Total ut ......: 2,000

Pressupost parcial nº 3 Control de qualitat i assaigs



4.1 Pa Mesures i equipament relatius a seguretat i salut segons especificacions de l'estudi de seguretat isalut.

Total pa ......: 1,000

Olius, gener de 2010Arquitecte

Montse Farràs Viladrich

El PromotorAjuntament d'Olius

Pressupost parcial nº 4 Seguretat i salut



G.2- PRESSUPOST

1.1.- Moviment de terres

1.1.1 M3 Excavació per a esplanació en terreny de trànsit, amb compressor


72,8 0,20 14,560pati c. Gafarró

14,560 14,560

Total m3 ......: 14,560 7,63 111,09

1.1.2 M3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambcompressor


15,60 0,40 0,40 2,496clavegueram21,00 0,30 0,30 1,890enllumenat24,00 0,30 0,50 3,600drenatge

7,986 7,986

Total m3 ......: 7,986 7,63 60,93

Total subcapítol 1.1.- Moviment de terres: 172,02

1.2.- Clavegueram

1.2.1 U Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada illiscada per dins amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l sobre solerade 10 cm de formigó HM-20/P/20/IIa


2 2,000

2,000 2,000

Total u ......: 2,000 86,91 173,82

1.2.2 U Reixa fixa per a embornal, de fosa grisa de 780x340x40 mm i 41 kg de pes, col·locada amb morterciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l


2 2,000

2,000 2,000

Total u ......: 2,000 54,28 108,56

1.2.3 M Clavegueró amb tub de PVC de d: 200mm, en solera de 10 cm i rebliment fins a 10 cm sobre el tubamb formigó. Inclou arqueta de connexió a ampliació.


1 15,60 15,600

15,600 15,600

Total m ......: 15,600 26,53 413,87

1.2.4 M Drenatge amb tub circular ranurat de PVC de D 160 mm


24,00 24,000perimetre pati-edifici

24,000 24,000

Total m ......: 24,000 8,98 215,52

1.2.5 U Pericó sifònic per a tapa registrable, de 60x60 cm i 50 cm de fondària, amb paret de maó calat de29x14x10 cm, arrebossada amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l illiscada interiorment

Total u ......: 1,000 125,96 125,96

1.2.6 M3 Rebliment i piconatge de rasa drenatge d'amplària fins a 0,6 m, amb material seleccionat, entongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM


24,00 0,40 0,40 3,840

3,840 3,840

Total m3 ......: 3,840 12,09 46,43

Total subcapítol 1.2.- Clavegueram: 1.084,16

1.3.- Paviments


Nº Ud Descripció Amidament Preu Import


1.3.1 M2 Demolició de paviment de panots col.locats sobre terra, de fins a 2 m d'amplària, ambcompressor amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió


132,16 132,160frontal plaça50 50,000vorera gafarro

182,160 182,160

Total m2 ......: 182,160 3,23 588,38

1.3.2 M3 Base de formigó HM-20/B/40/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 40 mm,abocat amb transport interior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat,preparat per rebre peça panot.


132,16 0,10 13,216frontal plaça10,80 0,10 1,080plaça dreta enderroc38,27 0,10 3,827plaça esquerra enderroc25,00 0,10 2,500vorera gafarro

20,623 20,623

Total m3 ......: 20,623 71,03 1.464,85

1.3.3 M2 Paviment de panot per a vorera de color de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt, col.locat a l'estesaamb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de color amb ciment blanc de ramde paleta


38,27 38,270frontal plaça10,80 10,800

132,16 132,16050,00 50,000vorera gafarro

231,230 231,230

Total m2 ......: 231,230 18,52 4.282,38

1.3.4 M2 Solera de formigó HA-25/B/20/IIa, de 15 cm de gruix, amb armadura de malla electrosoldadad'acer B 500 T, de 15x15 cm i 6 mm de D, sobre subbase de grava de 50 a 70 mm de D, ambpiconatge de caixa de paviment al 100% de PN.


72,83 72,830pati carrer gafarró

72,830 72,830

Total m2 ......: 72,830 24,24 1.765,40

1.3.5 M2 Paviment de peces de formigó tipus llosa de GLS color a decidir de forma rectangular de 60x40,5cm i 8 cm de gruix, sobre base de formigó, amb rebliment de junts amb sorra fina i compactaciódel paviment acabat.


66,91 66,910pati42,39 42,390rampa i replà

109,300 109,300

Total m2 ......: 109,300 28,29 3.092,10

1.3.6 M3 Perimetre del patí de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandàriamàxima del granulat, 20 mm, escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge manual iacabat reglejat.


5,89 0,20 1,178limit pati-edifici2,58 0,20 0,516carrer gafarró

1,694 1,694

Total m3 ......: 1,694 103,02 174,52

1.3.7 U Escocell quadrat de planxa d'acer corten, de 120x80x20 cm i de 10 mm de gruix, col·locat ambfonament i anellat de formigó

Total u ......: 2,000 151,15 302,30

1.3.8 Ut lluminaria exterior per empotrar a terra model UPLIGHTS de LAMP de color gris metalitzat, ambarqueta empotrament integrada. Grau protecció IP65 totalment equipat per a una TC-TSE 20 W.





6 6,000pati7 7,000rampa escales

13,000 13,000

Total ut ......: 13,000 158,00 2.054,00

Total subcapítol 1.3.- Paviments: 13.723,93

1.4.- Rampa i escala exteriors

1.4.1 M3 Formació de llosa inclinada i replà de 15 cm de gruix realitzada amb formigó armat HA-25/B/20/IIafabricat en central i abocada amb bomba, amb una quantia aproximada d'acer UNE-EN 10080 B500 S de 18 kg/m².


43,69 0,15 6,554

6,554 6,554

Total m3 ......: 6,554 176,00 1.153,50

1.4.2 M2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses inclinades, a una alçària <= 3 m, amb tauler defusta de pi

Total m2 ......: 43,690 19,57 855,01

1.4.3 M² Formació de muntant d'escala o rampa de llosa de formigó armat de 15 cm d'espessor, ambesglaonat de formigó; realitzada amb formigó armat HA-25/B/20/IIa fabricat en central i abocadaamb bomba, amb una quantia aproximada d'acer UNE-EN 10080 B 500 S de 18 kg/m². Encofrat idesencofrat de la llosa inclinada, amb puntals, sotaponts i taulons de fusta.Elaboració, transport i posada en obra del formigó: - Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).Execució: - CTE. DB SU Seguridad de utilización- NTE-EHZ. Estructuras de hormigón armado: Zancas.Encofrat i desencofrat: - NTE-EME. Estructuras de madera: Encofrados.Inclou: Replanteig i marcat de nivells de plantes i reblerts. Muntatge de l'encofrat. Col·locació deles armadures amb separadors homologats. Abocat i vibrat del formigó prèvia humectació del'encofrat. Curat del formigó. Desencofrat i desapuntalat desprès del temps previst. Correcciódels defectes superficials.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada per el seu intradós en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.


1 4,80 1,60 7,680escala exterior

7,680 7,680

Total m² ......: 7,680 103,57 795,42

1.4.4 M3 Fonament en rasa de formigó armat HA-25/F/20/IIa abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'aceren barres corrugades B 500 S inclou part proporcional d'encofrat lateral amb taulons de fusta


9,90 0,50 0,30 1,48516,30 0,50 0,30 2,445

3,930 3,930

Total m3 ......: 3,930 151,46 595,24

1.4.5 M3 Mur de contenció de formigó armat de 3 m d'alçària com a màxim i fins a 30 cm de gruix, deformigó HA-25/B/20/IIa, abocat amb bomba, armat amb acer en barres corrugades B 500 S ambuna quantia 50 kg/m2 i encofrat amb plafó metàl.lic per deixar vist a un costat.


16,30 0,30 1,45 7,091mur rampa4,09 0,30 1,45 1,779mur lateral7,17 0,30 0,80 1,721sota repla

10,591 10,591

Total m3 ......: 10,591 268,82 2.847,07

1.4.6 M2 Formació de mur de maçoneria ordinària de pedra calcària, a una cra vistavistes entre rampa iplaça de fins 1,5 m d'alçària, incloent pedres de maçoneria, morter d'agafament, enfonsat de junts,alineat, aplomat.Gruix 20/25 cm.


16,23 1,30 21,0994,07 1,30 5,291




26,390 26,390

Total m2 ......: 26,390 145,00 3.826,55

1.4.7 M2 Pavimentació de graonatge amb peça prefabricada de formigó tipus llosa de GLS; inclou estesa ialçada, i tallat de les peces, col.locat a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obraamb formigonera de 165 l.


5 5,03 0,35 8,8035 5,03 0,17 4,276

13,079 13,079

Total m2 ......: 13,079 32,00 418,53

1.4.8 Ml Subministre i col.locació de platina de ferro pintat de 1cm i 40 cm d'amplada per coronament demur de formigó i pedra i laterals.Inclou pintat amb oxiron color a escollir.


1 16,23 16,230mur rampa1 4,00 4,000mur escala3 1,30 3,900laterals

24,130 24,130

Total ml ......: 24,130 78,00 1.882,14

1.4.9 Ut Subministre i col.locació de conjunt lletres de 30 cm d'alçada sobre coronament mur. Inclou pintatamb oxiron color a escollir.

Total ut ......: 1,000 1.300,00 1.300,00

1.4.10 Ml Subministre i col.locació de barana tipus passamà ancorada a mur de formigó de ferropintat.Inclou pintat amb oxiron color a escollir.

Total ml ......: 18,000 74,00 1.332,00

1.4.11 Ml Subministre i col.locació de barana mitjançant passamà superior i barrots horitzontals de ferroancorada a mur de formigó.Inclou pintat amb oxiron color a escollir.

Total ml ......: 4,000 97,00 388,00

Total subcapítol 1.4.- Rampa i escala exteriors: 15.393,46

1.5.- Altres treballs exteriors

1.5.1 Ml Barana de ferro pintat formada per xapa ancorada al mur de formigó mitjançant T.Alçada 60cm.(zona mur contenció ampliació)

Total ml ......: 11,340 94,00 1.065,96

1.5.2 Ut Conjunt de porta corredera manual i batent per tancament de ETamb lames d'acer horitzontalsacabat imprimació i pintat oxiron forja. Inclou pany seguretat. Mides del conjunt: 562x250 cm

Total ut ......: 1,000 4.856,00 4.856,00

1.5.3 Ut Subministre i col.locació de reixa de lames d'acer horitzontals fixa per lateral ET. Mides 225 x95cm.

Total ut ......: 1,000 590,00 590,00

Total subcapítol 1.5.- Altres treballs exteriors: 6.511,96

Total pressupost parcial nº 1 Urbanització de la parcel·la i accessos exteriors : 36.885,53




2.1.- Escales i ascensor

2.1.1 Ut Ascensor elèctric sense quarto de màquines per a 8 persones, 1.00/0.25 m/s de velocitat i duesparades. Gama Advance de ORONA o similar.Dimensions cabina: 1100x1400mmx2100mm. Portestelescòpiques de dues fulles d'acer inox.

Total ut ......: 1,000 12.500,00 12.500,00

2.1.2 Pa Ajuts de paleta per a muntatge d'ascensor,execució de tancament d'obra ceràmica de 15 cm degruix per formació de frontal portes i ventilació superior.

Total pa ......: 1,000 761,04 761,04

2.1.3 Ut Formació d'escala amb planxa metàl.lica de ferro acabat gravat plegada i replà d'escala recolzadaentre parets. Inclou 20 graons de 125 cm d'amplda i repla segons planol detall.(Escala A)

Total ut ......: 1,000 4.200,00 4.200,00

2.1.4 Ut Formació d'escala amb planxa metàl.lica de ferro acabat gravat plegada i replà d'escala recolzadaentre parets. Inclou 20 graons de 100 cm d'amplda i repla segons planol detall.(escala B)

Total ut ......: 1,000 3.860,00 3.860,00

2.1.5 Barana per escala de barrots verticals rodons soldats a grao: 1 tram amb pendent de 252 cm dellarg, 1 tram recte de 125 cm i 3 rodons per passamà paret. de 252 cm

Total ......: 2,000 1.348,00 2.696,00

Total subcapítol 2.1.- Escales i ascensor: 24.017,04

Total pressupost parcial nº 2 Accessos interiors edifici : 24.017,04

Pressupost parcial nº 2 Accessos interiors edifici



3.1 Ut Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mostra de sòl, segons la norma UNE103-501 o NLT 108.

Total ut ......: 2,000 58,25 116,50

Total pressupost parcial nº 3 Control de qualitat i assaigs : 116,50

Pressupost parcial nº 3 Control de qualitat i assaigs



4.1 Pa Mesures i equipament relatius a seguretat i salut segons especificacions de l'estudi de seguretat isalut.

Total pa ......: 1,000 772,44 772,44

Total pressupost parcial nº 4 Seguretat i salut : 772,44

Pressupost parcial nº 4 Seguretat i salut



1 Urbanització de la parcel·la i accessos exteriors1.1 Moviment de terres ...................................................... 172,021.2 Clavegueram ............................................................. 1.084,161.3 Paviments ............................................................... 13.723,931.4 Rampa i escala exteriors ................................................ 15.393,461.5 Altres treballs exteriors ............................................... 6.511,96

Total 1 Urbanització de la parcel·la i accessos exteriors ..........: 36.885,532 Accessos interiors edifici

2.1 Escales i ascensor ...................................................... 24.017,04

Total 2 Accessos interiors edifici ..........: 24.017,043 Control de qualitat i assaigs ................................................. 116,504 Seguretat i salut ............................................................. 772,44

Pressupost d'execució material 61.791,5113% de despeses generals 8.032,906% de benefici industrial 3.707,49

Suma 73.531,9016% IVA 11.765,10

Pressupost de execució per contracta 85.297,00

Puja el pressupost d'execució per contracta a l'expressada quantitat de VUITANTA-CINC MIL DOS-CENTSNORANTA-SET EUROS.

Olius, gener de 2010Arquitecte

Montse Farràs Viladrich

El PromotorAjuntament d'Olius

Projecte: Edifici d'equipaments municipal - Execució d'accesos adaptats

Capítol Import

G.3 JUSTIFICACIÓ DE PREUS

1 Urbanització de la parcel·la i accessos exteriors

1.1 Moviment de terres

1.1.1 F2213650 m3 Excavació per a esplanació en terreny de trànsit, amb compressor

A0150000 0,336 h Manobre especialista 15,77 5,30C1101200 0,168 h Compressor amb dos martells pneumàtics 13,40 2,25A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 5,30 0,08

Preu total per m3 .................................................. 7,63

1.1.2 F2225650 m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terrenyde trànsit, amb compressor

A0150000 0,336 h Manobre especialista 15,77 5,30C1101200 0,168 h Compressor amb dos martells pneumàtics 13,40 2,25A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 5,30 0,08

Preu total per m3 .................................................. 7,63

1.2 Clavegueram

1.2.1 FD5J5258 u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maócalat, arrebossada i lliscada per dins amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obraamb formigonera de 165 l sobre solera de 10 cm de formigó HM-20/P/20/IIa

A012N000 1,864 h Oficial 1a d'obra pública 18,19 33,91A0140000 1,862 h Manobre 15,23 28,36B0514301 0,009 t Ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S 32,5,sacs 76,19 0,69B0641080 0,066 m3 Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment 48,71 3,21B0F1D2A1 80,000 u Maó calat,29x14x10cm,p/revestir 0,15 12,00D070A4D1 0,095 m3 Morter mixt,ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S,cal... 91,99 8,74

Preu total per u .................................................. 86,91

1.2.2 FD5ZBJA4 u Reixa fixa per a embornal, de fosa grisa de 780x340x40 mm i 41 kg de pes,col·locada amb morter ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

A012N000 0,400 h Oficial 1a d'obra pública 18,19 7,28A0140000 0,400 h Manobre 15,23 6,09BD5ZBJA0 1,000 u Reixa fixa p/embor.,fosa grisa 780x340x40mm... 39,70 39,70D0701641 0,020 m3 Morter ,ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S,sorra p... 60,47 1,21

Preu total per u .................................................. 54,28

1.2.3 ED7FL00S m Clavegueró amb tub de PVC de d: 200mm, en solera de 10 cm i rebliment fins a10 cm sobre el tub amb formigó. Inclou arqueta de connexió a ampliació.

A0122000 0,320 h Oficial 1a paleta 18,19 5,82A0140000 0,450 h Manobre 15,23 6,85B0641080 0,160 m3 Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment 48,71 7,79BD135A80 1,248 m Tub de PVC p/clave.,D=200mm,L<4m 4,86 6,07

Preu total per m .................................................. 26,53

1.2.4 ED5A1600 m Drenatge amb tub circular ranurat de PVC de D 160 mm

A0122000 0,190 h Oficial 1a paleta 18,19 3,46A0140000 0,095 h Manobre 15,23 1,45BD5A2E00 1,050 m Tub circ. ranur.de PVC D=160mm 3,88 4,07

Preu total per m .................................................. 8,98

Annex de justificació de preus

Nº Codi Ud Descripció Total


1.2.5 ED354752 u Pericó sifònic per a tapa registrable, de 60x60 cm i 50 cm de fondària, ambparet de maó calat de 29x14x10 cm, arrebossada amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l i lliscada interiorment

A0122000 3,500 h Oficial 1a paleta 18,19 63,67A0140000 2,160 h Manobre 15,23 32,90B0514301 0,004 t Ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S 32,5,sacs 76,19 0,30B0F1D2A1 51,997 u Maó calat,29x14x10cm,p/revestir 0,15 7,80D060M0B1 0,122 m3 Formigó 150kg/m3,1:4:8,ciment pòrtl.escòr. ... 61,41 7,49D070A4D1 0,150 m3 Morter mixt,ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S,cal... 91,99 13,80

Preu total per u .................................................. 125,96

1.2.6 F2285B0F m3 Rebliment i piconatge de rasa drenatge d'amplària fins a 0,6 m, amb materialseleccionat, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, ambcompactació del 95 % PM

A0150000 0,318 h Manobre especialista 15,77 5,01C1315020 0,100 h Retroexcavadora mitjana 47,95 4,80C133A0K0 0,450 h Picó vibrant,plac.60cm 5,07 2,28

Preu total per m3 .................................................. 12,09

1.3 Paviments

1.3.1 F2194H21 m2 Demolició de paviment de panots col.locats sobre terra, de fins a 2 md'amplària, amb compressor amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió

A0150000 0,100 h Manobre especialista 15,77 1,58C1101200 0,050 h Compressor amb dos martells pneumàtics 13,40 0,67C1315020 0,020 h Retroexcavadora mitjana 47,95 0,96A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 1,58 0,02

Preu total per m2 .................................................. 3,23

1.3.2 F9365N51 m3 Base de formigó HM-20/B/40/I, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 40 mm, abocat amb transport interior mecànic amb estesa i vibratgemanual, amb acabat reglejat, preparat per rebre peça panot.

A012N000 0,133 h Oficial 1a d'obra pública 18,19 2,42A0140000 0,399 h Manobre 15,23 6,08A0150000 0,132 h Manobre especialista 15,77 2,08B064500B 1,050 m3 Formigó HM-20/B/40/I,>=200kg/m3 ciment 52,94 55,59C1505120 0,160 h Dúmper 1,5t,hidràulic 24,57 3,93C2005000 0,160 h Regle vibratori 4,81 0,77A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 10,58 0,16

Preu total per m3 .................................................. 71,03

1.3.3 F9E1F205 m2 Paviment de panot per a vorera de color de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt,col.locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland ibeurada de color amb ciment blanc de ram de paleta

A012N000 0,345 h Oficial 1a d'obra pública 18,19 6,28A0140000 0,216 h Manobre 15,23 3,29B0111000 0,010 m3 Aigua 0,85 0,01B051E201 0,003 t Ciment blanc ram paleta BL 22,5X,sacs 128,20 0,38B0818120 0,255 kg Colorant en pols p/form. 2,38 0,61B9E1F200 1,020 m2 Panot color 20x20x4cm,cl.1a,preu alt 6,07 6,19D0391311 0,031 m3 Sorra-ciment s/addit.,200kg/m3 pòrtl.escòr.,fo... 52,40 1,62A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 9,57 0,14

Preu total per m2 .................................................. 18,52




1.3.4 1935U001 m2 Solera de formigó HA-25/B/20/IIa, de 15 cm de gruix, amb armadura de mallaelectrosoldada d'acer B 500 T, de 15x15 cm i 6 mm de D, sobre subbase degrava de 50 a 70 mm de D, amb piconatge de caixa de paviment al 100% de PN.

E225T007 1,000 m2 Repàs+picon.caixa paviment,100%PN 0,29 0,29E7B21A0L 1,000 m2 Làmina separad.polietilè g=50µm,col.n/adh. 0,91 0,91E9232B91 1,000 m2 Subbase de grava,g=15cm,tamaño=50-70mm... 6,70 6,70E93617B0 1,000 m2 Solera formigó HA-25/P/20/I,G=15cm 13,76 13,76E9Z4AA16 1,000 m2 Malla el.b/corr. e.o manip.taller ME 15 x 15 D:... 2,58 2,58

Preu total per m2 .................................................. 24,24

1.3.5 F9F5A221 m2 Paviment de peces de formigó tipus llosa de GLS color a decidir de formarectangular de 60x40,5 cm i 8 cm de gruix, sobre base de formigó, ambrebliment de junts amb sorra fina i compactació del paviment acabat.

A012N000 0,213 h Oficial 1a d'obra pública 18,19 3,87A0140000 0,404 h Manobre 15,23 6,15A0150000 0,021 h Manobre especialista 15,77 0,33B0312500 0,076 t Sorra pedra granit. 0-3,5 mm 22,32 1,70B9F1N200 1,020 m2 Peça form.20x40,5cmx8cm,preu alt 15,67 15,98C133A0K0 0,020 h Picó vibrant,plac.60cm 5,07 0,10A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 10,35 0,16

Preu total per m2 .................................................. 28,29

1.3.6 F9G124F2 m3 Perimetre del patí de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistènciatova, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat amb transport interiormecànic, estesa i vibratge manual i acabat reglejat.

A012N000 0,160 h Oficial 1a d'obra pública 18,19 2,91A0140000 0,480 h Manobre 15,23 7,31A0150000 0,160 h Manobre especialista 15,77 2,52B064E26B 1,050 m3 Formigó HM-30/B/20/I+E,>=275kg/m3 ciment 81,45 85,52C1505120 0,160 h Dúmper 1,5t,hidràulic 24,57 3,93C2005000 0,133 h Regle vibratori 4,81 0,64A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 12,74 0,19

Preu total per m3 .................................................. 103,02

1.3.7 F991UB40 u Escocell quadrat de planxa d'acer corten, de 120x80x20 cm i de 10 mm degruix, col·locat amb fonament i anellat de formigó

A0121000 0,243 h Oficial 1a 18,19 4,42A0140000 0,242 h Manobre 15,23 3,69B064500C 0,150 m3 Formigó HM-20/P/40/I,>=200kg/m3 ciment 60,46 9,07B99ZZ140 1,000 u Escocell quadrat acer corten,100x100x20cm,... 133,85 133,85A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 8,11 0,12

Preu total per u .................................................. 151,15

1.3.8 il06 ut lluminaria exterior per empotrar a terra model UPLIGHTS de LAMP de colorgris metalitzat, amb arqueta empotrament integrada. Grau protecció IP65totalment equipat per a una TC-TSE 20 W.

Sense descomposició 158,00

Preu total arrodonit per ut .................................................. 158,00

1.4 Rampa i escala exteriors

1.4.1 E45CA7H3 m3 Formació de llosa inclinada i replà de 15 cm de gruix realitzada amb formigóarmat HA-25/B/20/IIa fabricat en central i abocada amb bomba, amb unaquantia aproximada d'acer UNE-EN 10080 B 500 S de 18 kg/m².

A0122000 1,146 h Oficial 1a paleta 18,19 20,85A0140000 4,584 h Manobre 15,23 69,81B065910B 1,020 m3 Formigó HA-25/B/20/I,>=250kg/m3 ciment 81,44 83,07A%AUX001 2,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 90,66 2,27

Preu total arrodonit per m3 ................................................ 176,00




1.4.2 E4DCAD00 m2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses inclinades, a una alçària <= 3m, amb tauler de fusta de pi

A0123000 0,407 h Oficial 1a encofrador 23,02 9,37A0133000 0,407 h Ajudant encofrador 20,44 8,32B0A31000 0,101 kg Clau acer 0,52 0,05B0D21030 1,298 m Tauló fusta pi p/10 usos 0,20 0,26B0D31000 0,004 m3 Llata fusta pi 95,29 0,38B0D625A0 0,015 cu Puntal met.telescòpic h=3m,150usos 3,11 0,05B0D71130 1,100 m2 Tauler pi,g=22mm,10usos 0,59 0,65B0DZA000 0,040 l Desencofrant 1,13 0,05A%AUX001 2,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 17,69 0,44


1.4.3 EHE010 m² Formació de muntant d'escala o rampa de llosa de formigó armat de 15 cmd'espessor, amb esglaonat de formigó; realitzada amb formigó armatHA-25/B/20/IIa fabricat en central i abocada amb bomba, amb una quantiaaproximada d'acer UNE-EN 10080 B 500 S de 18 kg/m². Encofrat i desencofratde la llosa inclinada, amb puntals, sotaponts i taulons de fusta.Elaboració, transport i posada en obra del formigó: - Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).Execució: - CTE. DB SU Seguridad de utilización- NTE-EHZ. Estructuras de hormigón armado: Zancas.Encofrat i desencofrat: - NTE-EME. Estructuras de madera: Encofrados.Inclou: Replanteig i marcat de nivells de plantes i reblerts. Muntatge del'encofrat. Col·locació de les armadures amb separadors homologats. Abocat ivibrat del formigó prèvia humectació de l'encofrat. Curat del formigó.Desencofrat i desapuntalat desprès del temps previst. Correcció dels defectessuperficials.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada per el seu intradós enveritable magnitud, segons documentació gràfica de Projecte.

mt08eve010 1,250 m² Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses... 24,49 30,61mt08eve020 0,900 m² Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a form... 13,40 12,06mt07aco020f 3,000 Ut Separador de plàstic rígid, homologat per llos... 0,07 0,21mt07aco010c 18,000 kg Acer en barres corrugades, UNE-EN 10080 B... 0,91 16,38mt10haf010b... 0,220 m³ Formigó HA-25/B/20/IIa, fabricat en central ab... 64,74 14,24mo011 0,553 h Oficial 1ª construcció. 21,99 12,16mo048 0,553 h Ajudant construcció. 19,53 10,80mo062 0,276 h Peó ordinari construcció. 18,39 5,08% 2,000 % Medios auxiliares 101,54 2,03

Preu total arrodonit per m² ................................................. 103,57

1.4.4 135138A1 m3 Fonament en rasa de formigó armat HA-25/F/20/IIa abocat amb bomba, armatamb 30 kg/m3 d'acer en barres corrugades B 500 S inclou part proporcionald'encofrat lateral amb taulons de fusta

E31522J4 1,000 m3 Formigó rasa/pou fonament,HA-25/F/20/IIa,b... 100,51 100,51E31B3000 30,000 kg Acer b/corrugada,B 500 S,p/armadura rasa/p... 1,12 33,60E31DC100 1,000 m2 Encofrat taulons rasa/pou fonament 17,35 17,35


1.4.5 135238A1 m3 Mur de contenció de formigó armat de 3 m d'alçària com a màxim i fins a 30cm de gruix, de formigó HA-25/B/20/IIa, abocat amb bomba, armat amb acer enbarres corrugades B 500 S amb una quantia 50 kg/m2 i encofrat amb plafómetàl.lic per deixar vist a un costat.

E32515H4 1,000 m3 Formigó p/murs cont.,h<=3m,HA-25/B/20/IIa,... 93,97 93,97E32B300P 60,000 kg Acer b/corrugada,B 500 S p/armadura mur co... 1,19 71,40E32D1A03 6,700 m2 Muntatge+desm.1 cara encofrat,plafó met.250... 15,44 103,45





1.4.6 mf001 m2 Formació de mur de maçoneria ordinària de pedra calcària, a una cravistavistes entre rampa i plaça de fins 1,5 m d'alçària, incloent pedres demaçoneria, morter d'agafament, enfonsat de junts, alineat, aplomat.Gruix 20/25cm.



1.4.7 E9V2ABKK m2 Pavimentació de graonatge amb peça prefabricada de formigó tipus llosa deGLS; inclou estesa i alçada, i tallat de les peces, col.locat a truc de macetaamb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l.

A0122000 0,346 h Oficial 1a paleta 18,19 6,29A0140000 0,173 h Manobre 15,23 2,63B05B1001 0,999 kg Ciment ràpid CNR4,sacs 0,07 0,07B9CZ2000 0,795 kg Beurada color 0,52 0,41B9V2ABK0 1,020 m Esglaó pedra artif.gra mitjà,preu alt,esc.bisell,1... 20,85 21,27D070A4D1 0,013 m3 Morter mixt,ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S,cal... 91,99 1,20A%AUX001 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 8,92 0,13


1.4.8 f01 ml Subministre i col.locació de platina de ferro pintat de 1cm i 40 cm d'amplada per coronament de mur de formigó i pedra i laterals.Inclou pintat amb oxironcolor a escollir.


Preu total arrodonit per ml ................................................. 78,00

1.4.9 mf002 ut Subministre i col.locació de conjunt lletres de 30 cm d'alçada sobrecoronament mur. Inclou pintat amb oxiron color a escollir.

Sense descomposició 1.300,00

Preu total arrodonit per ut .................................................. 1.300,00

1.4.10 fv02 ml Subministre i col.locació de barana tipus passamà ancorada a mur de formigóde ferro pintat.Inclou pintat amb oxiron color a escollir.



1.4.11 fv03 ml Subministre i col.locació de barana mitjançant passamà superior i barrotshoritzontals de ferro ancorada a mur de formigó.Inclou pintat amb oxiron colora escollir.



1.5 Altres treballs exteriors

1.5.1 mf0003 ml Barana de ferro pintat formada per xapa ancorada al mur de formigómitjançant T.Alçada 60 cm.(zona mur contenció ampliació)



1.5.2 mfvq ut Conjunt de porta corredera manual i batent per tancament de ETamb lamesd'acer horitzontals acabat imprimació i pintat oxiron forja. Inclou panyseguretat. Mides del conjunt: 562x250 cm






1.5.3 mfv2 ut Subministre i col.locació de reixa de lames d'acer horitzontals fixa per lateralET. Mides 225 x95 cm.






2 Accessos interiors edifici

2.1 Escales i ascensor

2.1.1 asc01 ut Ascensor elèctric sense quarto de màquines per a 8 persones, 1.00/0.25 m/s develocitat i dues parades. Gama Advance de ORONA o similar.Dimensionscabina: 1100x1400mmx2100mm. Portes telescòpiques de dues fulles d'acerinox.



2.1.2 asc02 pa Ajuts de paleta per a muntatge d'ascensor,execució de tancament d'obraceràmica de 15 cm de gruix per formació de frontal portes i ventilació superior.


Preu total arrodonit per pa ................................................. 761,04

2.1.3 mfv01 ut Formació d'escala amb planxa metàl.lica de ferro acabat gravat plegada i replàd'escala recolzada entre parets. Inclou 20 graons de 125 cm d'amplda i replasegons planol detall.(Escala A)



2.1.4 mfv02 ut Formació d'escala amb planxa metàl.lica de ferro acabat gravat plegada i replàd'escala recolzada entre parets. Inclou 20 graons de 100 cm d'amplda i replasegons planol detall.(escala B)



2.1.5 mfv03 Barana per escala de barrots verticals rodons soldats a grao: 1 tram ambpendent de 252 cm de llarg, 1 tram recte de 125 cm i 3 rodons per passamàparet. de 252 cm


Preu total arrodonit per .................................................. 1.348,00




3 Control de qualitat i assaigs

3.1 CQ02 ut Assaig de piconatge pel mètode del Proctor modificat d'una mostra de sòl,segons la norma UNE 103-501 o NLT 108.






4 Seguretat i salut

4.1 SS01 pa Mesures i equipament relatius a seguretat i salut segons especificacions del'estudi de seguretat i salut.


Preu total arrodonit per pa ................................................. 772,44


