Exemple de seqüència didàctica (Grup 1)

EXEMPLE DE SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

ÀMBIT LLENGUA CATALANA I LITERATURAPRIMER DE BATXILLERAT

Maria BadiaPau Bombardó

Mercè CapdevilaCatalina Massanet

Paula Ramon

Metodologia de l’ensenyament de la llengua catalanaUniversitat Oberta de Catalunya

Novembre de 2011

UOC. Metodologia de l’ensenyament de la llengua GRUP 1:1r semestre 2011-12 Paula Ramon, Mercè Capdevila27/11/11 Pau Bombardó, Catalina Massanet, Maria Badia

LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

INTRODUCCIÓ

La seqüència didàctica que presentem a continuació pertany a l’àmbit de llengua catalana i literatura de primer curs de Batxillerat. Segons el currículum de Batxillerat, l’objectiu central de l’ensenyament i aprenentatge de totes les llengües és el desenvolupament de la competència plurilingüe i cultural.

D’acord amb el currículum de batxillerat: “En el cas de les matèries lingüístiques, el contingut específic és la literatura (oral i escrita) i les construccions lingüístiques i audiovisuals pròpies dels diferents mitjans de comunicació i tot allò que es pot relacionar amb la funció estètica de la llengua”.

Així, els objectius de les matèries de llengua a batxillerat són els següents:

1. Valorar les llengües com a mitjans per comunicar i per a la cohesió social, com a eines d'aprenentatge, i com a instruments d'accés a l'oci i al plaer estètic.

2. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica els textos literaris, per tal d'entendre'ls i d'interpretar-los d'acord amb els diferents contextos històrics i socials.

3. Potenciar la capacitat d'imaginació i d'abstracció, per descobrir la literatura com a via de representació i interpretació del món i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer estètic.

4. Expressar oralment, per escrit i amb l'ús d'altres mitjans complementaris, la reflexió que genera la lectura i l'anàlisi de textos literaris.

5. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives de diferent forma, necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de coneixements o la participació en la vida social.

6. Comprendre discursos orals, escrits i audiovisuals propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de comunicació.

7. Emprar correctament la llengua i el llenguatge audiovisual en diferents situacions i amb diferents finalitats, especialment en l'àmbit acadèmic. Prendre consciència de la pròpia manera d'expressar-se per millorar l'eficàcia comunicativa.

8. Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per aprofundir en la comprensió, anàlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de l'ús de la llengua.

9. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.

10.Conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més concretament de Catalunya i d'Espanya. Conèixer les característiques generals dels períodes de la literatura en llengua catalana i castellana, així com els autors i les obres rellevants.

11.Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor i prejudicis.

Pel que fa als continguts i competències, els hem descrit dins de la mateixa seqüència didàctica.

1


NECESSITATS DELS ALUMNES

Abans de fer qualsevol programació, hem de saber quins són els coneixements previs que tenen els alumnes. En el cas d’alumnes de batxillerat, tenint en compte que han superat l’ensenyament secundari obligatori, hem de suposar que el seu nivell és avançat. En el nostre cas, al fer una programació de llengua catalana i literatura, haurem de tenir en compte elements com el nivell de riquesa en l’escriptura, la comprensió lectora, etc.A continuació esmentarem algunes de les necessitats que haurem de tenir en compte a l’hora de planificar la programació de l’assignatura:

- Necessitats objectives: nivell de coneixement de la llengua del grup o individualment, l’ús d’aquesta llengua a nivell de classe i a nivell personal fora de l’àmbit escolar, coneixement cultural en l’àmbit de la llengua catalana. Així, per exemple, haurem de descobrir si el nivell d’expressió escrita és el correcte per un curs de primer de batxillerat. En el cas que no sigui així, haurem de complementar les activitats de la seqüència didàctica mitjançant exercicis extres destinats a corregir aquesta mancança.

- Necessitats subjectives: actitud envers la llengua, aptitud, motivació per la llengua objecte d’aprenentatge.Aquí haurem de tenir en compte, per exemple, els alumnes als que estem donant classe, ja que hi pot haver diferències de motivació entre els alumnes de la branca científica de batxillerat i els alumnes de la branca d’humanitats, ja que tots tenen aquesta matèria com a obligatòria en el seu Pla d’estudis.

Per tal, doncs, de conèixer quin és el punt de partida dels estudiants, podem realitzar les següents accions:

- Exercicis de nivell de llengua catalana: es pot fer algun test o alguna prova per tal de conèixer el nivell que es té en les diverses competències de llengua: comprensió escrita, comprensió oral, expressió escrita, expressió oral.

- Presentacions o entrevistes individuals per tal de conèixer quines són les motivacions de cada alumne/a per aprendre la llengua.

- La presència i/o importància de la llengua catalana en el seu context personal.

- El coneixement sociocultural que tenen sobre la llengua catalana i la literatura.

- Les estratègies metalingüístiques dels alumnes: com busquen la informació, com la processen, com l’emmagatzemen...

- Intercanviar opinions entre professors i alumnes a nivell de grup i també a nivell individual al llarg de tot el període, per tal d’anar observant si el procés d’aprenentatge va seguint el seu curs. Així, també es poden anar plantejant activitats noves si es creu necessari segons les conclusions que s’extreguin d’aquest intercanvi d’opinions.

2

UOC. Metodologia de l’ensenyament de la llengua GRUP 1:1r semestre 2011-12 Paula Ramon, Mercè Capdevila27/11/11 Pau Bombardó, Catalina Massanet, Maria BadiaEl coneixement de totes aquestes característiques ens ajudarà a millorar la planificació de tot el procés d’aprenentatge amb la finalitat que els alumnes assoleixin els objectius fixats a principi de curs i que són els adequats al seu nivell d’estudis.

3


SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Títol de la SD Nombre sessions

Dirigit a Trimestre

PEDRA DE TARTERA: LA VEU DE L’ESPECTADOR 10 1r de batxillerat

Tercer

Definició de la SD Assignatures implicades

Publicació d’un reportatge periodístic a la revista de l’escola com a resultat de les dades obtingudes per mitjà d’entrevistes realitzades al públic d’una obra de teatre.

Llengua catalana

Literatura catalana

Introducció i justificació

Aquesta seqüència didàctica enfoca l'ensenyament de la llengua catalana a través d'una situació d'escriptura inserida en un supòsit discursiu real: la publicació d'un reportatge periodístic a la revista escolar com a resultat de les dades obtingudes per mitjà d'unes entrevistes al públic assistent a una determinada obra de teatre. Les seqüències didàctiques basades en els processos de composicions textuals s'emmarquen en situacions reals de la vida acadèmica o extraescolar. Així doncs, les activitats proposades estan estretament relacionades amb els objectius i l'avaluació. El professor, a més, durant el transcurs de la seqüència podrà proporcionar ajuda als alumnes, i la lectura de textos similars ajudarà els alumnes a preveure les dificultats que hauran de resoldre. S'incideix sobre la consciència d'aprenentatge i les competències que l'alumnat de batxillerat ha d'adquirir. Per això, es parteix de la

4


reflexió que genera la lectura i anàlisi de textos literaris, en aquest cas una obra teatral, i la participació de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives. Es potencia al màxim la implicació i l'autonomia dels alumnes proporcionant-los les eines i ajuda necessàries per afavorir la gestió i l'organització del seu aprenentatge.S'ha decidit situar aquesta seqüència didàctica en el tercer trimestre perquè els alumnes puguin aplicar en una situació real els coneixements i tipologies textuals apresos durant el curs.

Objectius

Al final de la SD, l'alumnat ha de ser competent en:Activitats

Competències

(Annex 1)

1. Reconèixer les característiques d’un gènere discursiu: el reportatge.

1. Anàlisi de models. CCLA

2. Saber seleccionar la informació rellevant i pertinent en relació a la situació de comunicació.

2. Elaboració de qüestionaris.

3. Realització d’entrevistes.

4. Selecció d’informació per a l’elaboració d’un reportatge.

CTICD, CCLA, CR, CPI, CM, CCIMF

3. Saber comunicar oralment, en forma de monòleg, una informació obtinguda a través d’un diàleg.

5. Planificació de la comunicació dels resultats de les entrevistes.

6. Comunicació oral (monòleg).

CTICD, CCLA, CPI

4. Saber produir un gènere discursiu escrit destinat a una situació de comunicació formal: un reportatge.

7. Producció i valoració del reportatge. Exercicis sobre connectors textuals, modalitzadors i llenguatge.

CTICD, CCLA, CPI, CAA

5. Saber treballar amb les noves tecnologies i amb el programari existent

8. Publicació de reportatges al bloc de l’assignatura

CTICD, CCLA

5


6. Saber reflexionar sobre la valoració del propi treball

9. Redacció d’un portafoli. CPI

Orientacions per al desenvolupament

Orientacions metodològiques

Aquesta seqüència didàctica està dissenyada per tal que el coneixement que han d’adquirir els estudiants el vagin creant ells mateixos a mida que van avançant en la metodologia. És important combinar el treball individual i en grup perquè els alumnes vagin en una única direcció de treball a partir dels diferents punts de vista que puguin tenir els diferents membres del grup. Es poden canviar els grups o les parelles en les activitats que no tenen continuïtat per tal de potenciar la interacció entre ells.

Orientacions en l’ús de les Tecnologies de la Informació

Moltes de les activitats que es proposen en aquesta seqüència, estan pensades per fer, en part o en la seva totalitat, mitjançant l’ús de les noves tecnologies. Això significa que el centre en qüestió ha de disposar d’aquestes noves tecnologies, tant pel que fa a infraestructura com pel que fa a programari. Així, en aquest cas, a part de recursos d’Internet, també cal que els alumnes coneguin eines com les presentacions de diapositives, el processador de textos, la creació de blocs...

Orientacions pel que fa a l’avaluació

De forma general, es faran servir els objectius plantejats al principi de la seqüència com a indicadors per a l’avaluació. A nivell pràctic, d’una banda s’avaluaran els materials que sorgeixin com a conseqüència de les activitats, com les enquestes, el debat, etc. D’altra banda, cal tenir en compte que en les fases 9 i 10 són les que concentren la majoria d’objectius planificats, i que també combinen tot el que ha anat aprenent l’alumne/a al llarg de tota la seqüència. Per als alumnes, és important que aquest document sigui públic ja que és una manera que se sentin responsables del seu propi aprenentatge i que això sigui un element motivador.

Orientacions per a l’atenció a la diversitat

Els treballs per projectes tenen l’avantatge que són més fàcils de preparar tenint en compte la diversitat dels alumnes. Així, en el cas que siguin necessari, es podran realitzar les següents modificacions:

1. Adequar la dificultat de les activitats segons les capacitats dels alumnes.

6


2. Adequar el plantejament de les activitats per tal que tots els alumnes puguin assolir els objectius plantejats.

3. Adequar el grau d’autonomia dels alumnes a l’hora de realitzar els treballs per parelles o individualment segons les seves capacitats d’autotreball.

4. Equilibrar els grups per tal d’afavorir l’aprenentatge cooperatiu.

5. Encaminar més o menys les fitxes o activitats, segons les capacitats dels alumnes.

CRITERIS D’AVALUACIÓ INDICADORS

CRITERIS DE PUNTUACIÓ

Cada indicador serà puntuat amb un 2

Criteris màxims

1. Exposar oralment algun fet o pensament.

2. Escriure un text narratiu.

3. Identificar reportatges en un mitjà de comunicació i destriar-ne el grau d’actualitat, nivell de profunditat i els components informatiu i interpretatiu.

4. Identificar les parts en què s’estructura un reportatge escrit.

5. Elaborar un reportatge emprant eines informàtiques de tractament i disseny del text.

6. Distingir oracions compostes per juxtaposició i per coordinació en un text o en un conjunt d’oracions

1. Rigor en la recollida i en la disposició de les dades.

2. Objectivitat en la interpretació dels resultats de les entrevistes.

3. Capacitat de raonar les conclusions.

4. Producció correcta del gènere discursiu tractat: el reportatge.

5. Participació activa i positiva en les interaccions.

6. Capacitat de treballar en grup o en parelles.

20 punts

Criteris mínims

10 punts

7


simples i compostes de les diferents tipologies.

7. Produir oracions compostes per coordinació de tipus copulatiu, disjuntiu i adversatiu.

7. Capacitat d'expressió oral.

8. Usos de les TIC.

9. Actitud respectuosa envers els entrevistats i els resultats obtinguts.

10. Correcció oral i escrita dels reportatges presentats.

8


FASES DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

FASE Activitat RecursosOrganització

1

1. Explicació dels objectius i del procés de la seqüència.

2. Presentació del tema del reportatge: Pedra de Tartera.

3. Lectura i anàlisi de reportatges publicats a premsa.

4. Elaboració de la pauta de valoració del reportatge (annex 2)

- Exemplars de Pedra de Tartera

- Reportatges en premsa

(annex 3)

En grup

Durada

55'

Observacions

Entre la 1a i 2a fase, caldrà que els alumnes llegeixin Pedra de Tartera.


2

1. Agrupament per parelles

2. Elecció de subtemes (el paper de la dona, la influència

Per parelles

Durada

9


dels esdeveniments històrics en la vida privada, la influència de l'ambient, la política, etc.) i justificació de l'elecció.

3. Formulació d'una primera hipòtesi del subtema triat.

55'

Observacions


3

1. Què és i com fer una enquesta: criteris per a la formulació de preguntes (claredat, ordre, concisió).

2. Elaboració d'un qüestionari sobre el subtema triat.

- Es passarà una presentació com aquesta:

Presentació ¿Com realitzarem una enquesta?

Tot el grup

Parelles

Durada

55'

Observacions

A partir de l’explicació de l’enquesta, els alumnes hauran de realitzar les propostes de qüestionaris per parelles.


10

http://pptoni.carajal.org/projecte_recerca/arxius/eines_recerca/enquesta.ppt



4

1. Adaptació del qüestionari al públic escollit (presentació, forma de tractament, adequació de les preguntes, etc.)

2. Realització d’entrevistes al públic de l’obra de teatre, en horari no lectiu, a proposta dels alumnes.

- Els qüestionaris de les entrevistes.

- El públic de l’obra de teatre.

- Gravadora digital

1. Tot el grup

2. Per parelles

Durada

55'

Observacions

Les entrevistes es faran el dia que es representi l’obra al teatre de la ciutat, s’ha triat la sessió que es representarà el dissabte a la tarda. A la sortida del teatre, les 20 h, 5 grups de parelles d’alumnes entrevistaran el públic.


5

1. Tractament de les dades obtingudes: transcripció, classificació, síntesi, càlcul de percentatges, etc.

1. Planificació de la comunicació dels resultats. Transformació de la informació obtinguda en un diàleg (estil directe) a un text monologal (estil indirecte) i adequació al context: registre lingüístic més elaborat.

Les entrevistes realitzades

Ordinadors portàtils de l’aula.

Programari de transcripció

Tot el grup

Durada

55'

11


a. Estructuració del monòleg oral:

i. Presentació, amb la hipòtesi inicial

ii. Desenvolupament, amb les dades

Observacions


6

1. Comunicació dels resultats de les entrevistes.

2. Valoració de l’estructura del monòleg oral.

3. Recopilació de les dades pertinents de totes les entrevistes per a l’elaboració del reportatge.

- Les entrevistes realitzades.

- Ordinadors portàtils de l’aula.

Tot el grup

Durada

55'

Observacions

FASE Activitat Recursos Organització

12


7

Selecció i ordenació de la informació recollida en la fase anterior.

Preparació del reportatge.

Ús de la pauta de valoració (annex 2)

CASSANY, Daniel (2002). La cuina de l’escriptura. Barcelona : Empúries

Tot el grup

Durada

55'

Observacions


8

Coavaluació dels reportatges.

Selecció del reportatge per ser publicat.Les entrevistes realitzades

Tot el grup

Durada

55'

Observacions

13



9

1. Valoració i revisió col·lectiva.

2. Adequació del reportatge seleccionat a un context formal: la revista de l’escola.

3. Publicació de tots els reportatges al bloc de l’assignatura.

- El text del reportatge

- La revista de l’escola

- Ordinadors del centre

- Bloc del centre

Tot el grup

Durada

55'

Observacions

D’entre tots els reportatges, els alumnes seleccionen aquell que es publicarà a la revista de l’escola, els destinataris de la qual són els alumnes, lectors adolescents, identificats amb el llenguatge del reportatge.

Les característiques del reportatge seleccionat han de respondre a l’objectiu proposat: saber produir un gènere discursiu adreçat a una situació formal.

Per altra banda, per no desmerèixer la resta de reportatges, es publicaran tots al bloc de l’assignatura.

14



10

Balanç del grau d’assoliment dels objectius.

Valoració de les fases de la SD.

La redacció d’un portafoli de reflexió sobre l’elaboració de la SD:

1. Quin tipus de reportatge heu redactat? Per què us vàreu decidir per l’escollit?

2. Podries dir quina de les parts del reportatge us ha costat més? Per què?

3. Quina activitat de les propostes m’ha aportat nous coneixements?

4. Quina ha estat la meva aportació en l’elaboració del reportatge?

PortafoliTot el grup

Durada

55'

Observacions

En aquesta fase es pretén que l’alumne reflexioni sobre què ha significat i què li ha aportat la SD, és per això que l’elaboració d’un portafoli l’ajudarà en aquesta tasca.

15


ANNEXOS

ANNEX 1COMPETÈNCIES

Tot i que s’han tingut en compte les competències generals del currículum de batxillerat, els objectius i l'enfocament metodològic d'aquesta seqüència didàctica fa que s'incideixi principalment en aquestes:

Competència en tractament de la informació i competència digital: (CTICD) en tant que combina diferents programes informàtics que els ajudin a fer el tractament de la informació (p.ex. enregistrament i tractament de les dades, word, power point, excel...) i d'altres de més tradicionals com els qüestionaris i les entrevistes. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual: (CCLA) en el sentit que les informacions obtingudes s'hauran d'organitzar i exposar a l'aula de forma correcta, amb el registre lingüístic adequat, el tipus de text adient i l'ús adequat dels suports comunicatius.

Competència en recerca: (CR) en el sentit que en aquesta SD els alumnes hauran de trobar respostes a les preguntes que es formulin i per això hauran d'actuar amb autonomia, creativitat i responsabilitat.

Competència personal i interpersonal: (CPI) en tant que la SD els permetrà l'autoconeixement i el dels altres, així com treballar en equip a l'hora de realitzar les entrevistes, per a la qual cosa hauran de mostrar autocontrol, creativitat i habilitat dialògiques.

Competència matemàtica: (CM) en tant que l'habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, els permetrà tractar la informació que es recollirà en els qüestionaris.

Competència d'aprendre a aprendre: (CAA) la consciència, gestió i control de les seves pròpies capacitats i coneixements, els serà útil en l'autoavaluació per valorar la implicació personal en la tasca i adonar-se de com han après els continguts.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:( CCIMF) en tant que es podrà observar com s'han desenvolupat els alumnes a l'hora de fer les entrevistes, com han arribat al teatre, com utilitzen les TIC per comunicar-se, etc.

16

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Pages&func=display&pageid=22



ANNEX 2

PAUTES DE VALORACIÓ

Feu el comentari adient i una valoració (d’1 a 4) dels aspectes que teniu detallats a continuació:

1. Els autors del reportatge tenen en compte el context?1.1 Els lectors o destinataris?1.2 El reportatge produeix l’efecte que pretenen els autors segons la seva intenció?

2. La informació que han seleccionat a partir de les entrevistes és la rellevant i pertinent?

3. Hi ha un bon equilibri entre les dades i els comentaris?4. La manera d’organitzar el text té les característiques d’un reportatge:

4.1.S’encapçala amb un entradeta atractiva?4.2 Pel que fa a l’estructura inclou:

4.2.1 Una presentació amb una hipòtesi?4.2.2 Un desenvolupament equilibrat entre els diferents apartats?4.2.3 Una conclusió coherent i relacionada amb la hipòtesi?

4.3 Pel que fa als apartats:4.3.1 Cada apartat del reportatge tracta d’un subtema diferent?4.3.2 Tenen la informació rellevant a l’inici?4.3.3 Tenen títol propi?4.3.4 Els titulars contenen informació i enginy?

5 Exposa de manera objectiva i respectuosa totes les opinions significatives?6 El vocabulari i el registre són homogenis i adequats a l’àmbit periodístic?

6.1 El llenguatge és precís, àgil i viu?7 El reportatge s’articula d’una manera lògica i ben cohesionada amb connectors

variats i adequats?8 L’estructura de les frases, els paràgrafs i la puntuació són correctes?9 L’ortografia és correcta?10 La presentació és l’adequada?11 L’extensió del reportatge és apropiada?12 Manté l’interès del lector?

17


ANNEX 3

EL REPORTATGE

El reportatge és un relat periodístic que presenta una informació de forma extensa i àmplia. A diferència de la notícia, un reportatge pot tractar fets que no són d’estricta actualitat. Normalment, s’il·lustra mitjançant informació gràfica.

Estructura del reportatge

L’estructura externa del reportatge és similar a la de la notícia, tot i que la funció de cadascuna d’aquestes parts sigui una altra:

El titular. Es destaca tipogràficament i sovint contempla avanttítol i subtítol.

El lead. Es destaca tipogràficament. La funció del titular i del lead és provocar la lectura, per la qual cosa s’utilitzen els recursos retòrics semàntics.

El cos. L’estructura no està marcada i depèn de l’estil de cada periodista. Conté les dades i xifres més rellevants, el testimoniatge de les persones implicades, textos complementaris (esquemes, material gràfic, infogrames) i les valoracions i/o opinions de diferents personatges i del mateix periodista.

Tipus de reportatges. Principals característiquesPodem distingir entre dos tipus de reportatges: l’objectiu i l’interpretatiu.

El reportatge objectiu forma part del subgènere informatiu mentre que l’interpretatiu forma part del subgènere híbrid, una combinació d’elements informatius amb els d’opinió. Vegem-ne un model. De quin tipus de reportatge creus que es tracta?

18


Paisatges en movimentEstampes del curs de l’any al nostre país

Dunes vestides de lliris de marCom clapes de neu disperses damunt la sorra, les flors del lliri de mar, entapissen les dunes amb flors blanques i oloroses.

Text Òscar MarínFotografia Ferran Aguilar

Quan els para-sols d’agost ja s’han marcit, a les nostres platges recuperen el protagonisme les petites plantes que, tot i la seva extrema fragilitat, floreixen amb força. Florir entre les dunes sotmeses a l’embat de les brises salades requereix una gran resistència, i el lliri de mar (Pancratium maritimum) és una d’aquestes espècies tossudes, potser la més emblemàtica. Dels gràcils pètals blancs n’emergeixen una fragància que s’olora a desenes de metres i que crida tant o més l’atenció que les seves grans flors. Aquesta bellesa ha jugat en contra de la planta, ja que encara hi ha qui decideix endur-se-la de record, actitud que s’ha repetit durant dècades i que ha portat el lliri al límit de l’extinció a les dunes marítimes del sud d’Europa. Però un dels indrets on encara s’expandeix amb certa calma és la platja dels Muntanyans, entre Creixell i Torredembarra. Aquest espai està assetjat per urbanitzacions i per la via del tren, però està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) per la qualitat de les seves dunes i la vegetació i la fauna que acull. Un altre espai on el lliri es pot observar amb tota la seva lluminositat és la propera punta de la Móra.

ActivitatQuants lliris queden a la platja?Depana-Tarragona organitza a la darreria de setembre un inventari de lliris de mar en què pot participar-hi tothom. Es tracta de comptar les plantes i comprovar-ne l’estat després del pas d’estiuejants a l’agost..........................................................................................................................Depana-Tarragona 977227176 8 www.depana.org

19


El reportatge objectiu (com l’exemple que acabes de llegir) té una funció informativa per la qual cosa es caracteritza, tal com ens indica la seva denominació, per la seva objectivitat. Es tracta d’un relat descriptiu dels fets, que no inclou l’opinió personal del periodista i que completa la informació amb valoracions dels protagonistes o testimonis, detalls de xifres i dades o textos complementaris com fotografies, esquemes, o altres tipus d’informacions gràfiques.

El reportatge interpretatiu inclou, tal com hem assenyalat, informació i opinió així els relats descriptius del fets estan acompanyats per determinats judicis de valor que fa el mateix periodista; el periodista abandona l’estricta objectivitat per utilitzar elements que poden ser subjectius i que determinen l’enfocament del tema tractat. Aquest tipus de text va néixer en la dècada dels 60 als Estats Units i s’ha consolidat sota el nom de “periodisme d’investigació”, en aquest tipus de periodisme després d’un llarg procés de documentació, el redactor ofereix les seves conclusions en forma d’un conjunt de tesis, les quals es fonamenten en les dades objectives recollides.

Característiques lingüístiques del reportatge

Llenguatge creatiu

- Aposta per la creativitat del llenguatge, tot mantenint el criteri de correcció lingüística.

- Combinació de textos de tipologia diferent, fonamentalment descriptius i expositius encara que també conversacionals.

- Ús de sinònims. - Ús d’imatges impactants.

Objectivitat

- S’aposta per la precisió lèxica, així en els textos divulgatius s’utilitza un lèxic més general i en els textos científics un de més especialitzat.

- La creació literària no ha de bandejar l’objectivitat, la claredat i la precisió.

Coherència textual

- Els paràgrafs mantenen una unitat temàtica.- Ús de connectors que estableixen ordre i progrés i cohesió del discurs, en

especial de les conjuncions causals (ja que, perquè, com que..), finals (perquè, a fi que…), condicionals (si, sempre que…) concessives (malgrat que, tot i que…) consecutives (doncs, per tant…), adversatives (però, no obstant això..).

Recursos estilístics

- Ús de recursos retòrics per tal de potenciar la creativitat textual i potenciar l’interès en el reportatge.

o Fonètics, especialment en els mitjans audiovisuals, amb l’objectiu de buscar la ironia, la sorpresa, el contrast.

o Morfosintàctics com la enumeració, la redundància, la interrogació retòrica, la hipèrbaton.

o Semàntics com el sentit figurat, la comparació, la metàfora, la metonímia, etc.

20


Pautes per a l’elaboració d’un reportatge.

1. Investigació. Tot reportatge té una part prèvia important que és la de la recerca d’informació, aquesta ha de ser molt extensa, completa i contrastada. Cal conèixer a fons el tema del reportatge.

2. Organització de la informació. És un pas previ a la redacció. Cal destriar els aspectes rellevants, ordenar la informació, elaborar alguna presentació esquemàtica de dades complementàries, triar les cites dels testimonis.

3. Redacció. Distingim dues parts:

Presentació o Introducció del tema a tractar, (títol i lead) amb l’ús d’un llenguatge atractiu, interessant i directe.

Desenvolupament del contingut (el cos). El reporter dóna la seva opinió sobre el fet que tracta, l’analitza, en descobreix els detalls i n’ofereix una visió completa. És convenient aportar exactitud, precisió, senzillesa, naturalitat, ritme, color, correcció i propietat, per la qual cosa, convindrà fer especial atenció a la construcció del text.

4. Presentació. Per acabar no podem oblidar que un aspecte important és la forma de presentació formal de la informació, cal triar bé les imatges, els documents complementaris o els retalls de veu i les músiques.

Diferents formats. Diferents usos

Hi ha diferents tipus de reportatges, els més habituals són el d’esdeveniments, que presenta les dades en relació amb el seu interès, i el d’acció on el reporter esdevé protagonista, de manera que el lector rep la informació seguint un ordre temporal, aquest tipus de reportatges inclouen aspectes d’interès humà, de tipus sentimental o dramàtic.

La presentació dels reportatges ha canviat molt en els darrers anys, el text ha anat deixant pas a la imatge fins a la realització de reportatges fonamentats en fotografies, són els anomenats reportatges gràfics, en podem veure exemples en revistes especialitzades o en setmanaris.

El reportatge temàtic- programa de televisió és una format habitual en els mitjans audiovisual, té un cert prestigi i sovint rep el nom de documental. Aquests programes es caracteritzen per: la presentació de temes d’interès general de tipologia diferent, un enfocament o un tractament acurat, aportar nova informació o actuar com a denúncia i per tenir com a objectiu la divulgació o la formació.

21


Activitats

1. Busca un reportatge objectiu i un interpretatiu. Assenyala’n les analogies i diferències.

2. Mira un reportatge televisiu, determina de quin tipus de reportatge es tracta i analitza’n les característiques.

3.A partir del tema del teu projecte de recerca, escriu un reportatge breu i fes-ne una exposició oral. Per fer-lo, revisa les pautes per a la seva elaboració.

22


ANNEX 4

Com fer reportatgesRecurs d’edu365 sobre com fer reportatges audiovisuals, hi ha paral·lelismes amb els escrits, sobretot la fitxa per prepara un reportatge

Exemples de reportatgesReportatge basat en Isona Passola i la pel·lícula Pa negre.Reportatges de la revista sàpiens

Recursos sobre l'obra i l'autora:Corpus literari: Maria BarbalProposta de lectura: Pedra de TarteraTràiler de l'obra al TNCReportatge visual de Pedra de tarteraExemple reportatge sobre Maria BarbalUn món desfigurat al CCCB

Recursos per la correcció:Aquí trobareu diferents diccionaris, enciclopèdies, traductors que us ajudaran a una bona correcció

Altres alumnes fan com tuLiteratura catalana primer de batxillerat. IES Joanot Martorell

Altres revistes escolarsIES Terra AltaRevistes d’institut

23

http://www.xtec.es/centres/b7006733/calaix/revista/revistaescolar.htm

http://www.xtec.cat/iesterraalta/terradevi/abril08.pdf

http://blocs.xtec.cat/catjoanot1btx/

http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=316&id_class=1851&id_section=1852&id_son=2215&id_grandson=2229#2242

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/478034-un-mon-desfigurat-al-cccb.html

http://paper.avui.cat/cultura/detail.php?id=186624

http://www.youtube.com/watch?v=7XyxGZM1GxM

http://www.youtube.com/watch?v=7XyxGZM1GxM

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/pedra/index.htm

http://www.xtec.cat/~jducros/Maria%20Barbal.html

http://www.sapiens.cat/ca/reportatges.php

http://www.vilaweb.cat/noticia/3952958/20111122/isona-passola-pa-negre-incerta-gloria.html

http://www.edu365.cat/videofoto/reportatge/reportatge.htm


BIBLIOGRAFIA

BADIA I GARGANTÉ, Antoni ; SERRAT SELLABONA, Elisabet. “ Metodologies estratègiques i didàctiques en l’ensenyament de la llengua catalana”. A: SOLÉ I SANOSA, M. Mercè (coord.) (2005). Metodologia de l’ensenyament de la llengua catalana. Barcelona : UOC.

CASSANY, Daniel (2002). La cuina de l’escriptura. Barcelona : Empúries

CATALUNYA. GENERALITAT. Departament d’Ensenyament. “Batxillerat-currículum”. A: Currículum organització. [S.l.] : Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, [20-?] [Consulta: novembre 2011]

CATALUNYA. GENERALITAT. Departament d’Ensenyament. “Les competències bàsiques en el currículum”. A: Currículum organització. [S.l.] : Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, [20-?] [Consulta: novembre 2011]

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA (Gavà). Com realitzarem una enquesta?[En línia]. [S.l. : s.n.], [20-?] [Consultat: novembre 2011]

FIGUERAS CASANOVAS, Neus ; MIQUEL LÓPEZ, Lourdes. “L’ensenyament de la llengua catalana”. A: SOLÉ I SANOSA, M. Mercè (coord.) (2005). Metodologia de l’ensenyament de la llengua catalana. Barcelona : UOC.

JUAN REDAL, Enric ; ANDRÉS CASAMIQUELA, M. Àngels (dirs.) (2004). Llengua catalana i literatura : recursos didàctics. Barcelona : Santillana.

Marc europeu comú de referència per a es llengües : aprendre, ensenyar, avaluar (MERC). [En línia]. [S.l. : s.n.], 2002 [Consultat: novembre 2011]

RAMOS SABATÉ, Joan Marc ; AMBRÒS, Alba. La programació en competències bàsiques a l’educació secundària. [En línia]. [S.l. : s.n.], 2009 [Consultat: novembre 2011]

RAMOS SABATÉ, Joan Marc. Didàctica . Exemple de programació de seqüència didàctica[En línia]. [S.l. : s.n.], [20-?] [Consultat: novembre 2011]

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Pràctica compartida. [En línia]. [S.l.] : Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, [20-?][Consultat: novembre 2011]

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Seqüències didàctiques, exemplificacions. [En línia]. [S.l.] : Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, [20-?] [Consulta: novembre 2011]

24

http://www.xtec.cat/sequencies/index.htm

http://www.xtec.cat/sequencies/index.htm

http://www.xtec.es/practicomp/index.htm

http://blocs.xtec.cat/jmrs/2009/02/20/exemple-de-programacio-sequencia-didactica-1/

http://blocs.xtec.cat/jmrs/2009/02/20/exemple-de-programacio-sequencia-didactica-1/

http://blocs.xtec.cat/jmrs/files/2009/02/programacio-sequencia-didactica-sociolinguistica.pdf

http://blocs.xtec.cat/jmrs/files/2009/02/programacio-sequencia-didactica-sociolinguistica.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=28

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=28



Documents

Exemple de seqüència didàctica (Grup 1)