Existeixillummenar sol, i una altra platejada a la qual vaig anomenar lluna. La part de baix la vaig omplir d’aigua i terra i així va ser com vaig crear el món. “El nostre cel”

Existeixillum

MaterialsLlum de la Pau de Betlem 2018

Llum de la Pau de Betlem 2018

“Existeixi la llumTreballarem l’Advent al voltant de la creació, dividint els 7 dies de la mateixa, en 4 etapes que es corresponen amb les setmanes de l’Advent:

F irmament - Terra - P lantes i animals - l Home i la Dona

Cada setmana tindrà una pregunta i els materials han d’ajudar a respondre-la, després de la reflexió correspo-nent.

PRIMERA SETMANA: FIRMAMENTEvangeli: Lc 21, 25-28. 34-36

»Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.»Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixu-guin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home.»

Quines coses ens embussen la ment i ens impedeixen veure el firmament i l’arribada del Fill de Déu?

SEGONA SETMANA: TERRAEvangeli: Lc 3, 1-6

L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

«És la veu d’un que crida en el desert: prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà plai el camí escabrós serà allisat; i tothom veurà la salvació de Déu.»

¿Està el meu cor preparat per rebre el Senyor: hi ha en el meu camí coses que redreçar, aplanar, etc.?

Llum de la Pau de Betlem 2018

TERCERA SETMANA: PLANTES I ANIMALS

Evangeli: Lc 3, 10-18

“La gent li preguntava: —«Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: —«Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: — «Mestre, què hem de fer?» Ell els respongué: — «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns soldats li preguntaven: — «I nosaltres, què hem de fer?» Els va respondre: — «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.» El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:— «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova”.

Quines actituds meves afavoreixen l’ecologia integral, l’austeritat i el consum responsable? Quins ho dificulten?

QUARTA SETMANA: L’HOME I LA DONA

Evangeli: Lc 1, 39-45

“Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Za-caries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:—«Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!»”

Déu ens va crear a imatge i semblança. Em sento a prop d’Ell? Estic “sempre a punt” com Maria?

Material per edats

Lem

a i R

eflex

ió

EVAN

GEL

I O

RAC

IÓ

C

ON

TE A

CTI

VIDA

T C

ANÇ

Ó

Fran

ja d

e 6

A 8

any

sFi

rmam

ent

Lc 2

1, 2

5-28

. 34-

36G

ràci

es p

el v

ostre

rega

lC

rean

tEl

nos

tre c

el“M

are

terra

” - B

abac

lub

Terra

Lc 3

, 1-6

Mar

e, d

óna’

m la

teva

mà

La p

aciè

ncia

Mira

da d

e N

adal

“El m

ón s

eria

més

feliç

”

Plan

tes

i ani

mal

sLc

3, 1

0-18

Jesú

s et

nec

essit

oTe

nir c

ura

de la

nat

ura

Reci

clar

: Pin

ces

d’es

tend

re

la ro

ba“A

mig

a de

nin

gú”

- Oqu

es G

rass

es

Hom

e i D

ona

Lc 1

, 39-

45G

ràci

es S

enyo

rM

arga

rida

Fills

de

Déu

“Per

sone

s ig

uals”

- Pe

TaC

a

Fran

ja d

e 9

a 11

any

s

Firm

amen

tLc

21,

25-

28. 3

4-36

Salm

148

, 1-5

La p

oma

que

volia

ser

es

trella

El F

ill de

Déu

“Ser

una

estr

ella

” - M

aced

ònia

Terra

Lc 3

, 1-6

Desp

erte

u’m

Sen

yor

El s

abat

er p

repa

rat

Bone

s i m

ales

not

ície

s“E

ls te

us s

omni

s” -

Sopa

de

Cab

ra

Plan

tes

i ani

mal

sLc

3, 1

0-18

Grà

cies

Sen

yor p

er la

na

tura

El v

ell a

rbre

Sepa

raci

ó de

la b

ross

a“M

ón D

ifere

nt -

Opr

imits

- To

lerà

ncia

Ze

ro”

Hom

e i D

ona

Lc 1

, 39-

45C

reat

per

Déu

El tr

enca

clos

ques

Som

impo

rtant

s“Q

ui s

óc jo

” - D

amar

is G

ilabe

rt

Fran

ja d

e 12

a 1

4 an

ysFi

rmam

ent

Lc 2

1, 2

5-28

. 34-

36C

onfia

nça

Els

núvo

lsLe

s ci

vilitz

acio

ns“C

àntic

de

les

cria

ture

s”- K

airo

s

Terra

Lc 3

, 1-6

La fo

rça

de l’

amor

Qui

n és

el c

amí?

La te

rany

ina

“Vol

dria

dir-

te ”

- G

osso

s

Plan

tes

i ani

mal

sLc

3, 1

0-18

Teni

r cur

a de

la c

reac

ióC

al p

ensa

r més

enl

làAm

b qu

è em

ves

teix

o?“E

scol

ta-h

o en

el v

ent”

- Ger

ard

Qui

ntan

a

Hom

e i D

ona

Lc 1

, 39-

45Be

neei

x-nos

El fa

ngDi

r que

si

“Deu

-me

la fe

del

s m

eus

pare

s” -

Dubl

e Bu

ble

Fran

ja d

e 15

a 1

7 an

ys

Firm

amen

tLc

21,

25-

28. 3

4-36

Que

et v

egi v

enir

Com

ença

men

t del

fir

mam

ent

Veur

e el

s es

tels

“Astr

es”

- Llu

is Lla

ch

Terra

Lc 3

, 1-6

De q

ui d

epèn

?U

na te

rra p

er d

omin

arG

uerra

o p

au?

Els

teus

som

nis”

- So

pa d

e C

abra

Plan

tes

i ani

mal

sLc

3, 1

0-18

Càn

tic d

els

tres

jove

sAr

rels

de l’

ànim

aRi

ques

a na

tura

l“M

erav

elló

s re

gal ”

- Tx

aran

go

Hom

e i D

ona

Lc 1

, 39-

45Pr

egàr

ia p

er la

hum

anita

tLa

bel

lesa

de

la p

erso

na

unid

a a

la n

atur

aA

cada

scú

el s

eu“L

a fo

rça

per m

oure

el m

ón ”

- M

andr

àgor

a Re

ggae

Fran

ja d

e 18

any

s en

end

avan

tFi

rmam

ent

Lc 2

1, 2

5-28

. 34-

36Aj

udeu

-me

a pr

iorit

zar

Pedr

es g

rans

i pe

tites

Repa

rtir e

l tem

ps“V

ull e

star a

mb

tu”

- Els

Cat

arre

s

Terra

Lc 3

, 1-6

Obr

ir ca

min

sEl

s tre

s ge

rman

sÉs

fàci

l per

dona

r?“P

erdo

na”

- Mac

edòn

ia

Plan

tes

i ani

mal

sLc

3, 1

0-18

Grà

cies

pel

teu

rega

lEl

s m

icos

bub

uans

Con

sum

resp

onsa

ble

“Cam

ins”

- So

pa d

e ca

bra

Hom

e i D

ona

Lc 1

, 39-

45Es

tar a

pun

t, Se

nyor

!C

ristia

nEx

cuse

s o

raon

s?“E

ncar

a te

nim

tem

ps ”

- Jo

an R

ovira

6 a 8 anys

SETMANA 1 F irmament


“Gràcies pel vostre regal”

Déu Pare bo, que un dia vàreu somiar amb la màgica llum que ens il·lumina.Gràcies pel vostre regal.Déu, Pare bo, que un dia vàreu somiar amb un cel alt, pintat de blau i núvols.Gràcies pel vostre regalDéu, Pare bo, que un dia vàreu somiar amb el sol amic, i la nit d’estels i de lluna.Gràcies pel vostre regal

“Creant”

Ara us explicaré el que m’ha passat avui. Jo estava tranquil, però una mica buit. En realitat estava en el no-res i com no hi havia res, res podia fer. Però com que tinc ànima de nen(a) em vaig inventar els colors i em vaig posar a dibuixar.

-Però si no hi havia res, com vares dibuixar? - Segur que us estareu fent aquesta pregunta. Doncs amb la meva imagi-nació. Per a la imaginació d’un nen no hi ha impossibles. Així que des de la meva ment vaig començar a imaginar.

De les meves mans va néixer un mèrvil, una pilota verda blavosa i el primer que vaig fer va ser posar-li una part a dalt, que vaig omplir d’espurnes brillants. I se me’n va anar el dit i vaig pintar una taca groga a la qual vaig ano-menar sol, i una altra platejada a la qual vaig anomenar lluna. La part de baix la vaig omplir d’aigua i terra i així va ser com vaig crear el món.

“El nostre cel”

Es retallen estrelles de diferents mides, un gran sol i una gran lluna.Cada nen ha d’escriure al sol i la lluna les DUES coses o persones per a ell son més importants i a les estrelles, segons les mides, altres coses importants, però menys que el sol i la lluna i, després, en un paper continu es crea “el firmament del grup” enganxant els astres i estrelles.

Quines coses són importants per a tothom? Per què ho són?

“Mare terra” - (Babaclub) - https://youtu.be/gFDbrVbmDuQ

Jo somie amb un món nouon el cel és sempre blauon el camp és verd i grocon el Sol calfa i no coul’aigua corre neta i frescai a l’hivern brilla la neules flors i els animaletscreixen lliures i contentsi se que ho aconseguiremfent les coses bé,com les hem de ferla natura ho mereix

mare terra, mareta meuacom tu m’has fet tants regalsjo vull tornar-te una llum, maretaperquè ja no et perdes mai

Mare terra, mareta meuacom tu m’has fet tants regalsjo vull tornar-te una llumjunts ho aconseguiremperquè no et perdes maitots ho aconseguiremjo vull fer-te un regalperquè el món és genialhi ha estreles al cel,i estreles al mar.

SETMANA 2 Terra

Està el meu cor preparat per rebre al Senyor? Hi ha en el meu camí coses que redreçar, aplanar, etc?

“Mare, dóna’m la teva mà”

Mare, dóna’m la teva mà i no em deixis anar,deixa’m recolzar en tu en caminar,enseny’m el camí que només em condueixial teu Fill Jesús al qual desig imitar.

“La paciència”

Hi havia una vegada una nena que es deia Adela, a la que li agradava molt fer trencaclosques. Els tenia grans, petits, amb moltes peces, amb poques. Tots els anys, pel seu aniversari sempre n’hi regalaven alguns i mai faltaven a la seva carta pels Reis Mags. Els tenia tots en un armari del passadís, al costat de la seva habitació... Però una mica desordenats. En tenia tants que ja ni recordava qui els hi havia regalat ni res.

Un dia, Blaky, l’entremaliat gos de la família, va pujar a la planta de dalt de la casa i es va posar a ensumar, amb tal mala sort que es va ficar a l’armari dels trencaclosques i sense adonar-se’n va tirar a terra totes les caixes i les peces van inundar completament el terra del passadís.

Quan Adela va arribar, era tal la quantitat de peces que hi havia pel terra que era impossible arribar a la seva ha-bitació. Desolada, es va posar a plorar. La seva mare va venir corrents a consolar-la i abraçant-la li va dir: “Farem una cosa, anirem recollint les peces i ordenant-les a poc a poc, però mentre, m’has d’anar dient alguna cosa bona de cada trencaclosques i de la persona que t’ho va regalar”. Així, mare i filla es van posar mans a l’obra i poc a poc van anar traient peces... Però el millor va ser la de coses boniques que anaren recordant, el munt de moments feliços i d’anècdotes que es van explicar mentre amb calma anaven buidant el camí cap a la seva habitació.

“Mirada de Nadal”

Entre tots els nens s’adorna l’aula amb coses, de Nadal o no, i un cop acabat es lliura a cada nen/a un antifaç de cartolina blanca que han de decorar amb colors que emfatitzin la seva mirada.

Quines actituds hem de canviar perquè tinguem aquest color a la mirada? (Perdó, alegria, generositat...)

“El món seria més feliç ” - https://youtu.be/BcxhZR31lk0

El món seria més feliç si tots fossim amics.Jugar tots junts, cantar tots junts, seria divertit.El món seria molt millor si no tinguéssim por,si sense demanar perdó poguéssim ser com som.El món seria més humà si tots fóssim germans,si ens agaféssim de les mans com mai ho hem fet abans.

En un altre món,és el món que volem,és el món que volem,en un altre món…

SETMANA 3 P lantes i animals

Quines actituds meves afavoreixen l’ecologia integral, l’austeritat i el consum responsable? Quines ho dificulten?

“Jesús et necessito”

Jesús, et necessito.Necessito la teva força i el teu exemple.Vull tenir cura de la natura.Vull respectar el regal de la creació.Vull respectar les coses i les persones.Vull gastar només el necessari.No vull desaprofitar res.No vull consumir a “lo tonto”Ajuda’m.

“Tenir cura de la natura”

En Gabriel anava sempre a comprar amb els pares. Li agradava passejar pels passadissos del supermercat i llegir el nom de tot el que allà venien. Primer van passar per la peixateria. Allà, en grans caixes plenes de gel, moltíssims peixos esperaven ser agafats per alimentar les persones. La mare de’n Gabriel va demanar diversos peixos, els van embolicar en un paper i els van donar.

Després van passar per la carnisseria. Grans trossos de rosada carn cobrien el taulell. En Gabriel va observar que, novament, embolicaven la carn en paper i se la donaven als seus pares.

Quan van passar per la fruiteria, va veure que tot estava en safates embolicades amb plàstic i que allà no podia escollir ni olorar la fruita com tant li agradava. Només hi havia una petita zona amb poques fruites en caixes. Les que estaven a les safates brillaven molt més que aquelles i gairebé semblaven de joguina. En Gabriel va voler agafar diverses safates (eren tan boniques!), però els seus pares li van explicar que igual que el peix o la carn no el compraven en safates, la fruita no la hi comprarien tampoc, perquè utilitzar tant plàstic i poliestirè (que així es deia el material de la safata) era molt perjudicial per a la natura.

Des d’aquest dia, en Gabriel va estar molt atent a com es feia servir el plàstic i va ensenyar a tots els seus amics a tenir un bon comportament amb la natura.

“Reciclar”

•Pinces d’estendre la roba És molt comú que les pinces d’estendre la roba es desmuntin en dues parts i quedin inservibles per estendre, però això no vol dir que haguem deixar-les oblidades o tirar-les a les escombraries. Us volem ensenyar una forma genial de convertir-les en material reciclat. En aquest article trobareu els passos sobre com fer un avió amb una pinça o fer una papallona amb pinces d’estendre.

artes.uncomo.com

artes.uncomo.com

https://artes.uncomo.com/articulo/como-hacer-un-avion-con-una-pinza-5252.html

https://artes.uncomo.com/articulo/como-hacer-una-mariposa-con-una-pinza-5251.html


“Amiga de ningú” – Oques grasses - https://youtu.be/u-deyURPoVI

La culpa és del vent,amiga de ningú,ningú és perfecte com ho ets tu.

Porto l’estiu a dins,per si t’agafa fred,busco el somriure etern en els teus ulls.

Podria odiar aquest món,però tinc altres coses per fer.No m’agradaria pensarque no hi vaig fer res.

Podria odiar-te a tu,podria odiar-me a mi,podria odiar-ho totaixí perquè sí.Però no tinc prou tempsi no ho puc fer tot,he d’anar a comprari arreglar el jardí.

Tanta mala lletno és bona per ningú,que sí, que sé, que sí, que sé,que sempre hi som a temps,de llepar les parets.

Tot el que no faig bé,el que faig malament,explica-m’ho demà.El que creus que he de fer,el que creus que és millor,millor que ho facis tu.

No et facis tant el fort,“aviam” si acabaràs perdent les forces.Si entens la por, la sort, l’amor,truca’m que ho arreglarem tot,truca’m que arreglarem el món.

Lai laralai laralai lara ulalai lai

Podria ser com tu,però ja tinc prou feines en ser jotot el dia pensant en qui és millori som com som.

Podria ser en Simon,el del pavelló,podria ser un singlot,però no ho sóc,sempre hi ha un demà,per fer-ho millor.

La culpa és del vent,amiga de ningú,ningú és perfecte com ho ets tu.

Porto l’estiu a dins,per si t’agafa fred,busco el somriure eternen un vespre als teus ulls.

Conills pels camps,tu i jo somiant,només podem ser a un llocdiferent del d’abans.

Tu només pots ser tu,jo només puc ser això,tu només pots ser així,jo només sé que visc.

SETMANA 4 l Home i la Dona


“Gràcies senyor”

Gràcies Senyor, per aquest dia de la meva vida.Per els meus ulls que em permeten veure el cel. Per les meves orelles amb les que escolto el cant dels ocells.Pels peus que em permeten caminar entre els arbres.Per les meves mans amb les que prenc les flors de la terra.Per aquesta ment que em permet apreciar el meravellós miracle de la natura cada dia.Per la meva ànima que es postra davant teu i veu la teva meravellosa presència a tot arreu. Amén

“Margarida”

Na Margarida va guardar la seva agenda, va tancar la motxilla, es va posar la jaqueta i va sortir de l’escola. A la porta, esperava la seva mare amb el seu germà petit, a punt per portar-la a casa. Anava molt cansada. Aquell dia havia estat molt difícil. A primera hora va tenir llengua i la mestra va posar uns exercicis molt complicats. Després la mestra els va lliurar els nous projectes per fer. Sort que va arribar l’hora del pati i va poder jugar una estona amb les seves amigues. En acabar, va tenir un examen i va arribar l’última hora. La senyo els va manar com a tasca que escrivissin una redacció sobre per què es deien així.

Na Margarida ho va explicar a la seva mare quan van pujar al cotxe i li va dir que seria una redacció molt fàcil perquè segur que era perquè a la seva mare li agradava molt aquesta flor.

La seva mare va començar a riure i la va mirar dissimuladament pel mirall retrovisor del cotxe: -”Et dius Margarida per la Mare de Déu. Ara, quan arribem a casa i berenem, t’explico la història del teu nom”- li va dir. Na Margarida es va quedar pensativa, donant-li voltes al significat del seu nom, no entenia què tenia la Verge a veure amb el seu nom. Si fos amb Santa Margarida, el podria entendre, però amb la Mare de Déu...

Una vegada que van acabar de berenar, la seva mare li va explicar la següent història: “La Mare de Déu va ser la primera a dir-li que sí a Jesús, li va dir que sí a ser la seva mare, li va dir que sí a estar al seu costat sempre, fins en el moment de la seva mort. Maria sempre estava a punt pel que Déu volia d’ella. Encara que tingués dubtes, sempre deia sí. La flor que es diu Margarida, té pètals que la gent fa servir per preguntar coses i dir sí o no mentre els treuen. La flor sempre dirà SÍ, com la Mare de Déu. Quan vas néixer vaig voler que tinguessis aquesta força de Maria, que segueixis el seu exemple, per això et dius Margarida”.

“Fills de Déu”

Es posa un paper continu amb els noms dels nens posats en columnes i TOTS han d’escriure una cosa bona de cada un.

Tots som fills de Déu i, encara que no som iguals per dins, tots estem creats a imatge i semblança de Déu.


“Persones iguals” - Pe Ta Ca - https://youtu.be/gQ01wgIw0KY

Juguen amb nines, i amb ninos també... Viuen felices, feliços també... Ells avui mengen, i elles també... Uns fan ganyotes, i unes també... N’hi ha de ben llestos, de llestes també... Hi ha les que callen, i els que també... Uns tenen pressa, les altres també...Moltes diverses, diversos també... Som nins o nenes, xiquetes, minyons... Boixos o dones, som noies o al·lots...

Tan sols persones en un món igual on bones persones és el que ens cal...

Se senten tristes, i tristos també... Algunes riuen, n’hi ha alguns que també... Ploren els homes, les dones també... Els nois estimen, les noies també... Noves amigues, amics nous també... Fortes que cauen, i forts que també... Però tots s’aixequen, i totes també... Volen ser lliures, i lliures també... Som nins o nenes, xiquetes, minyons... Boixos o dones, som noies o al·lots...

Tan sols persones en un món igual on bones persones és el que ens cal...

Som nins o nenes, xiquetes, minyons... Boixos o dones, som noies o al·lots... Tan sols persones en un món igual on bones persones és el que ens cal...

9 a 11 anys



“Salm 148, 1-5”

Lloeu el Senyor des del cel,lloeu-lo a les altures;lloeu-lo tots els seus àngels,lloeu-lo tots els seus estols.Lloeu-lo, sol i lluna,lloeu-lo, estrelles lluminosesamb les aigües de l’espai.Que tots lloïn el nom del Senyor,a una ordre d’ell, tots foren creats.

“La poma que volia ser estel”

Això diu que era una poma que sempre havia desitjat ser un estel. No volia ser una poma. Es passava els dies pensant, il·lusionada, com seria una vida brillant des del cel.

Cada matí, les seues companyes pomes la convidaven a conversar i a contar divertides històries. Reiteradament, ella rebutjava la invitació, obsessionada com estava amb el desig de ser un estel rutilant.

Un bon dia, observant a les aus ascendir cap al cel, la poma els va preguntar:–On dormen de dia els estels?Les aus, somrient, van dir:–No, benvolguda poma, els estels estan en el cel dia i nit, però la gran llum del sol no ens permet albirar-les. Però ací estan, en l’infinit cel, sempre amb llum.A la pobra poma se li van avivar els desitjos de ser un estel en l’alt cel, carregada d’una llum inesgotable.

Un altre dia la poma li va preguntar al vent, que movia amb força les branques de la pomera:–Dis-me, vent, els estels estan fixos o es desplacen recorrent tot el firmament? I si es desplacen, qui les mou?–Els estels es desplacen recorrent tot el firmament i a una velocitat de vertigen –va contestar el ventNovament es van avivar els desitjos de la poma de convertir-se en un bell estel.

Quan va arribar l’època de la maduració, la poma seguia defraudada perquè el seu somni no s’havia fet realitat. No era capaç de somriure, entotsolada en la seua tristesa. No era feliç.

Una família que estava de vacances es va refugiar sota la copa de la pomera, cercant una ombra protectora dels rajos del sol. Enmig de l’amena conversa, el pare de família va agitar violentament el tronc de l’arbre. i van caure diverses pomes, entre elles la trista poma que volia ser estel.

Una de les xiquetes la va agafar i va comprovar que estava madura. Era una bella poma. La xiqueta estava feliç. Li va demanar un ganivet a sa mare. Ella li’n va deixar un molt ben esmolat, amb l’inevitable advertiment.–Ves en comte, no et talles.

La xiqueta va partir amb cura la poma de forma transversal, no per la tija del cabeçol de la poma, sinó en horitzon-tal. I va quedar sorpresa en veure l’estel de cinc puntes que apareixia en el cor de la poma. I cridant, va demanar l’atenció de tota la família:Mireu, mireu, quina meravella. Ací hi ha un estel.La poma havia viscut trista tota la vida sense adonar-se que dins de si guardava un bell estel i que, per a mostrar-la, havia d’obrir-se i brindar-se als altres.


“El Fill de Déu”

Necessitem fulles en blanc, retoladors, cinta adhesiva i un cartell gran en el que posi escrit per darrere “El Fill de Déu”.

Abans de començar, els caps escriuran el cartell gran i cobriran la frase “El Fill de Déu” amb altres folis de tal ma-nera que no es vegi.

Als xavals se’ls donaran retoladors i la premissa que han d’escriure en cada full quines coses creuen ells que ens impedeixen veure el firmament i l’arribada del Fill de Déu.Quan estigui tot escrit, per torns, aniran explicant per què això que han escrit els impedeix veure el firmament. Ho aniran traient a poc a poc fins que quedi al descobert el “Fill de Déu”.

Quines coses m’impedeixen brillar com el sol i veure el firmament? Què m’impedeix veure que existeix la llum de Déu? Cal evitar les coses que ens distreuen del que és important.

“Ser una estrella” - Macedònia - https://youtu.be/4Tyhnfsu9Wo

Podria dir mentides i inventar-me quejo puc ser algú molt important per a tu,que tinc la clau, la solució: “Tranquils, que aquí estic jo!”,i presumir de coses que no tinc.Decorar la meva vida per impressionar!Disfressar-me i convertir-me en una tia crac!

Però he decidit ser una estrella que brilla amb la seva pròpia llum!He decidit que, si vull agradar-te, primer m’hauré d’agradar a mi.

Exagerar-ho tot –la vida és ciència-ficció-per aconseguir més “likes” que abans-d’ahir.Fanfarronejar i considerar que són amicsels coneguts que ni tan sols he vist.Decorar la meva vida per ser més popular!Disfressar-me i convertir-me en una tia crac!

Però he decidit ser una estrella que brilla amb la seva pròpia llum!He decidit que, si vull agradar-te, primer m’hauré d’agradar a mi.

Em sento bé sent tal com sóc i no em vull canviar per un jo inventat.

SETMANA 2 Terra

Està el meu cor preparat per rebre al Senyor: hi ha en el meu camí coses que redreçar, aplanar, etc?

“Desperta’m Senyor”

Senyor, quan vas a arribar?Cap al tard? A mitjanit ? A l’alba?A punt d’arribar, Senyor, i jo... i jo...Estic preparat, Senyor, estic en vetlla, t’estic esperant!

“El sabater preparat”

En Martí era un humil sabater d’un petit poble de muntanya. Vivia sol. Feia anys que havia enviudat i els seus fills havien marxat a la ciutat a la recerca de treball.

En Martí, cada nit, abans d’anar a dormir, llegia un tros dels evangelis davant la llar de foc. Aquella nit es va des-pertar sobresaltat. Havia sentit clarament una veu que li deia: ‘Martí, demà Déu vindrà a veure’t’. Es va aixecar, però no hi havia ningú a la casa, ni fora, és clar, a aquestes hores de la freda nit...

Es va aixecar molt d’hora i va escombrar i endreçar el seu taller de sabateria. Déu havia de trobar-ho tot perfecte. I es va posar a treballar davant de la finestra, per veure qui passava pel carrer. Al cap d’una estona, va veure passar un rodamón vestit de parracs i descalç. Compadit, es va aixecar immediatament, el va fer entrar a casa perquè s’escalfés una estona al costat del foc. Li va donar una tassa de llet calenta i li va preparar un paquet amb pa, formatge i fruita, per al camí i li va regalar unes sabates.

Portava una altra estona treballant quan va veure passar a una jove vídua amb el seu petit, morts de fred. També els va fer passar. Com ja era migdia, els posà a taula i va treure l’olla de la sopa excel·lent que havia preparat per si Déu es volia quedar a dinar. A més, va anar a buscar un abric de la seva dona i un altre d’uns dels seus fills i els hi va donar perquè no passessin més fred.

Va passar la tarda i en Martí es va entristir, perquè Déu no apareixia. Va sonar la campana de la porta i es va girar alegre creient que era Déu. La porta es va obrir amb una mica de violència i va entrar donant tombs el borratxo del poble.

- Només faltava aquest! Mira, que si ara arriba Déu...- es va dir el sabater.

- Tinc set -va exclamar el borratxo.

I en Martí, acomodant-lo a la taula li va treure una gerra d’aigua i va posar davant d’ell un plat amb les restes de la sopa del migdia.

Quan el borratxo va marxar ja era molt de nit. I en Martí estava molt trist. Déu no havia vingut. Va seure davant la llar de foc. Va prendre els evangelis i aquell dia els va obrir a l’atzar. I va llegir: ‘Perquè vaig tenir fam i em vas donar de menjar; tenia set i em vas donar de beure, estava nu i em vas vestir ... Cada vegada que ho vas fer amb un dels meus petits, a mi m’ho vas fer’

Se li va il·luminar la cara al pobre sabater. És clar que Déu l’havia visitat! No una vegada, sinó tres vegades! I en Martí, aquella nit, es va dormir pensant que era l’home més feliç del món...

SETMANA 2 Terra

“Bones i males notícies”

Ens caldran papers de diari, revistes, etc. Cola i tisores. Una cartolina gran, retallada en forma de cor.

Dividirem als xavals en dos grups. Uns seran els encarregats de buscar notícies dolentes, notícies que facin que el nostre cor s’entristeixi i amb les quals Déu també està trist. L’altre grup buscarà bones notícies, que donin alegria i esperança.

Després de retallar totes les notícies omplirem el cor amb les notícies dolentes. Aquest cor simbolitzarà el nostre cor, el qual encara no està del tot preparat per a l’arribada del Senyor.

Després, el grup que ha buscat les bones notícies haurà de cobrir aquestes males notícies amb les bones, per inten-tar canviar el món. Si no són suficients, seguirem buscant, fins i tot podent escriure en papers altres notícies bones que els hagin passat als xavals. L’objectiu és aconseguir que hi hagi moltes més notícies bones que dolentes, per donar esperança i creure que el canvi és possible per a l’arribada del Senyor.

Cal portar-los a pensar quines notícies bones i dolentes poden dependre de la seva actitud i les seves accions.

“Els teus somnis” - Sopa de Cabra - https://youtu.be/ZbNmyenkfaY

Un camino sin finalque te lleva a la verdadTiene mil flores y piedrasque cruzar...Algún día ese lugarsé que tu alma encontraráY el secreto al fin sabrásy es amar...El abismo cruzarás,por un puente de cristalY los ángeles sus alas te daránY por fin comprenderásComo es la libertadCuando el universo puedas alcanzarPara mirar, estoy listopara soñar, estoy listopara sentir, estoy listoy para amar...Estoy listo para ir,hay que aprender a compartirlos sueños que hay en tiEstoy listo junto a titodos vamos a llegary juntos caminar,ya estamos todos aquíSi confias en tu ilusiónte regalo el corazónsolo hay que poner el alma y la pasióny ahora que ya estas acájuntos vamos a lograr

que los sueños se hagan pronto realidadPara mirar, estoy listopara soñar, estoy listopara sentir, estoy listoy para amar...Estoy listo para ir,hay que aprender a compartirlos sueños que hay en tiEstoy listo junto a titodos vamos a llegary juntos caminar,ya estamos todos aquí



“Gràcies Senyor per la natura”

Gràcies, Senyor, per la natura que has creat, per la terra i el mar,per les muntanyes, les valls i els rius,per les persones que treballen la terra i recullen els aliments dels camps.

Gràcies, Senyor, pels animals que ens fan companyia,pel sol que ens dóna llum, per la feina que ens ajuda a viure,pels arbres que ens donen fruita, fusta i fulles que fan ombra.

Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, pels arbres de la terrai els peixos del mar, pel cel, l’aigua i el foc, per les fines herbes.

Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, per les estrelles i els núvols,per la mort i per la vida, pel vent, el sol i la lluna.

Donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, que ens ho ha donat tot.

“El vell arbre”

Hi havia una vegada un arbre que tenia centenars d’anys. Era tan vell que tots els animalets del bosc el coneixien i sempre estava ple d’ocellets i animals que s’asseien en les seves branques.

Totes les primaveres, l’arbre s’omplia de boniques fulles verdes i de riquíssims fruits i això feia que se sentís molt feliç. -Veniu a les meves branques a aixoplugar-vos del sol i a enfilar-vos per divertir-vos! A més a més, podreu menjar tot el que vulgueu! -deia l’arbre a tots.

Un dia, uns nens van passar per allà i van veure el bell arbre. Tots van anar a pujar al seu tronc. L’arbre estava molt content perquè estava fent feliç als nens. És clar que en aquest moment no s’imaginava el que acabaria passant.

Els nens anaven cada dia a jugar a l’arbre i com no tenien cap cura i només es preocupaven per passar-s’ho bé, arrencaven les seves fulles i rompien les seves branques. Els animalets marxaven espantats quan els veien. -Vénen els nens! Aneu amb compte! -cridaven.

El pobre arbre estava cada vegada menys frondós i tenia moltes branques rompudes. Es sentia feble i trist i trobava a faltar als animalets que ja no s’atrevien a pujar a les seves branques.

Uns ocellets es van adonar que l’arbre estava molt trist i es van acostar a preguntar-li: -Vell arbre, per què estàs tan trist? -M’encanta que tots vinguin a jugar amb les meves branques i a menjar els meus fruits, però hi ha uns nens que cada vegada que vénen em fan molt de mal i espanten els animalets -va respondre l’arbre.

Els ocellets es van quedar molt tristos en veure que aquell arbre tan vell estava perdent tota la seva bellesa i força. Havien d’aconseguir per tots els mitjans que els nens el cuidessin perquè recuperés la seva força i pogués seguir fent feliç a tots.

Llavors, van anar a parlar amb els nens: -Amics, acabem de veure al Vell arbre del bosc i ens ha explicat que esteu fent-li mal a les seves branques i el seu tronc. Se sent cada vegada més feble i la resta d’animalets s’espanten molt al veure-us.


Els nens, que no eren conscients que realment estaven comportant-se malament amb l’arbre, van respondre: -A aquest arbre vell no li passa res perquè nosaltres juguem a les seves branques. Si li rompem les branques i li arren-quem les fulles ja li sortiran unes altres. Els arbres són per això!

Els ocellets van advertir als nens que calia cuidar els arbres i plantes perquè si no els tenien cura cada dia, hi hauria un dia en què perdrien tota la seva força i mai més podrien brollar fulles ni donar fruits per menjar, però els nens no els fan fer cas i van seguir actuant igual.

El Vell arbre estava cada vegada més feble. Tots els animalets estaven molt preocupats sobretot quan van veure que en arribar la primavera l’arbre no va treure ni una sola fulla verda i no va donar cap fruit que es poguessin menjar.

Llavors, van anar a parlar amb els nens altre vegada perquè veiessin el que estaven aconseguint. Però per molt que els animalets els explicaven el que passava, als nens els era igual. -No passa res! Ja donarà fulles i fruits! Nosaltres no tenim la culpa! Als arbres se’ls poden arrencar les fulles i rompre les branques! -deien.

Van passar els anys i el Vell arbre ja no tenia força i els animalets no sabien què fer. -Nens, veieu com teníem raó? Aquest arbre deixarà de viure si no deixeu de tractar-lo malament -van dir els animalets.

Els nens, en veure que l’arbre realment estava tan feble, es van adonar que havien comès un error molt gran i es van sentir molt malament. -Això és per culpa nostra, ens sap molt de greu. No l’hem tractat bé i ara l’arbre està a punt de morir... Hem de fer alguna cosa.

Els nens van aprendre la lliçó i mai més van tractar malament als arbres i les plantes i amb l’ajuda dels animalets van mimar tant aquell l’arbre que van aconseguir que tornés a estar frondós i ple de fulles i fruits.

“Separació de la brossa”

Dibuixa amb els nens els quatre tipus de contenidors que hi ha segons el material per reciclar: paper i cartró (blau), vidre (verd), plàstic, llaunes i brics (groc) i residus orgànics (marró). Els contenidors es poden retallar i enganxar en una rajola o superfície llisa.

Al voltant de cada un d’ells, els nens poden enganxar els objectes que prèviament han dibuixat i retallat i que pertanyen a cada contenidor: un diari vell al blau, una ampolla de vidre al verd, un cartró de llet en el groc o la raspa d’un peix al marró.

Sóc conscient de la importància del reciclatge? Puc aportar el meu granet de sorra? A casa reciclem?


“Món diferent -Oprimits -Tolerància Zero” - https://youtu.be/QXVA4vuTprs

Per començar te diré, que encara pot canviar. Pobles del món solidaris, d´igual a igual. Sense rics, sense pobres, sense explotats. Terra per qui se la guanya amb ses seves mans.

Sabem què no és cosa fàcil Però entre tots sí que ho podrem aconseguir Sent una mica solidaris!

Un altre món és possible Unit per 5 continents Un altre món és possible Eooh !! Un món diferent

Mentre hi ha vida hi ha esperança. Mentre hi hagi voluntat i bona gent. Si hi ha qualque cosa per perdre Seguirem sempre endavant, món diferent!

Sabem què no és cosa fàcil Però entre tots sí que ho podrem aconseguir Sent una mica solidaris!

Un altre món és possible Unit per 5 continents Un altre món és possible Eooh !! Un món diferent


Déu ens va crear a imatge i semblança. Em sento a prop de Ell? Estic “sempre a punt” com Maria?

“Creat per Déu”

Déu Pare des del cel mirava la terra:«Aquí falta alguna cosa», i va tenir una idea.Amb molt d’afecte, amb molta paciència, va fer a la seva imatge,a Adam, després a Eva; d’un buf, la vida va arribar a la parella.Els va dir: «Us regal la vida i la terra».Els lliurà el món, les coses més belles,els va dir: «Cuideu-lo, pobleu aquesta terra».I Déu des del cel ens mira a la terra,ens segueix demanant com a Adam i Eva«Viviu com a germans, feliços, sense guerres,compartiu les coses, gaudiu d’elles»

“El trencaclosques”

Un científic que vivia preocupat pels problemes del món, estava decidit a trobar les respostes necessàries per solu-cionar-los. Per això, es passava dia rere dia a l’estudi de casa, a la recerca de respostes per als seus dubtes.

Una tarda, la seva filla de cinc anys va entrar a l’estudi amb la intenció d’ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar a la nena que anés a jugar a un altre lloc. Però després de comprovar que no li feia ni cas, va pensar en alguna cosa que pogués distreure la seva atenció.

Perfecte! Va trobar una revista i va veure que en una de les seves pàgines hi havia un mapa del món ... Just el que necessitava! Va arrencar el full, va retallar el mapa en molts trossos i, juntament amb un rotllo de cinta adhesiva, l’hi va donar a la seva filla dient:

- “Mira filla, com t’agraden tant els trencaclosques, et donaré el món a trossets perquè l’arreglis sense ajuda de ningú”.

Així, el pare va quedar satisfet i la nena també. El pare perquè va pensar que la nena trigaria més d’una hora en fer-ho. La nena perquè va pensar que estava ajudant al seu pare. Però després d’uns minuts, la nena va exclamar:- “Papà, ja està!”.

El pare, en un primer moment, no va donar crèdit a les paraules de la nena. Era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista del llibre que llegia, convençut que veuria un resultat desastrós propi d’una criatura de cinc anys. Però, per la seva sorpresa, va comprovar que el mapa estava perfectament reconstruït: cada trosset havia estat col·locat i enganxat en el lloc corresponent.

Sense sortir de la seva sorpresa i mirant fixament el mapa, li va dir a la nena:- “Filla, si tu no sabies com era el món, com ho has fet?”- “Molt fàcil pare!” - va contestar la nena -, quan has arrencat el full de la revista he vist que per l’altre costat hi havia un home. He donat la volta als trossets que m’has donat i he fet el trencaclosques de l’home, que sabia com era. Quan he aconseguit arreglar l’home, he donat la volta al full i he descobert que havia arreglat el món... “

Canvia el teu cor i el món canviarà!


“Som importants”

Direm als xavals, en la reunió anterior, que tindrem una celebració el proper dia per a algú molt especial. Han de portar cadascú el que pugui aportar. (Si no disposem d’aquests recursos, els caps poden portar alguna cosa simbòlica).

El dia de l’activitat posarem el lloc bonic, l’arreglarem i estarem esperant l’arribada d’aquesta persona especial. Però en veritat al veure que no ha arribat ningú llegirem una carta en què posarà “vosaltres sou els importants” d’aquesta manera entendrem que els veritables convidats a aquesta festa som nosaltres, perquè a les nostres mans està el canviar el món. Esperem amb afecte l’arribada del Senyor però mentre hem d’estar preparats.

Hem de ser conscients de la nostra importància per a tots els que ens envolten.

“Qui sóc jo” - Damaris Gilabert - https://youtu.be/_EITuHjRJxc?list=RD_EITuHjRJxc

Volta el meu cap, últimament. Una pregunta ve a la meva ment: qui sóc jo? qui sóc jo? qui sóc jo?

Que complicat tot això. Qui sóc jo? qui sóc jo?; la resposta vull trobar.

Sóc la germana dels meus germans, jo sóc la filla del pare i de la mare, l’àvia diu que sóc la néta i la neboda de la meva tieta, la cosina dels meus cosins, la veïna dels meus veïns.

Seré la mare quan tingui fills, la millor amiga dels teus amics. Ai! déu n’hi do, quin embolic! o potser, ho podré descobrir qui sóc jo? qui sóc jo?

Sóc la cantant de la coral, sóc la companya de tots els meus companys, sóc l’alumna del professor, la pacient quan he d’anar al doctor, sóc escolta quan pujo al cim, la portera del meu equip.

Qui sóc jo? qui sóc jo? qui sóc jo? què complicat tot això! Qui sóc jo? qui sóc jo? La resposta vull trobar. (bis)

12 a 14 anys



“Confiança”

Senyor Jesús, en començar aquest temps d’Adventposem en Tu la nostra confiança.Desvetlla’ns dels somnis que ens allunyen de Tui aixeca’ns del nostre egoisme.Disposa’ns perquè puguem ser la casa amablei humana en la que Tu puguis néixer.Perquè quan neixis vegis en nosaltres la grandesa de la Creació.

“Els núvols”

Hi havia una vegada un nen que sempre estava mirant els núvols. Li encantava estirar-se a la gespa del jardí i mirar el cel durant hores. Imaginava històries amb les formes que representaven els núvols: un peix, un ocell, un sol... Així passava les hores, fins que es feia fosc i se n’anava cap a casa.

Un dia, el cel estava tan clar que no hi havia cap núvol i el nen es va sentir decebut perquè no podia jugar i inven-tar-hi. Trist, es va estirar a l’herba a esperar a veure si es formava algun núvol i llavors alguna cosa va cridar la seva atenció al cel. Era un punt brillant. Refulgia sol, sense res al voltant. El sol encara estava per allà i la lluna encara no havia sortit.

Corregué a consultar les seves enciclopèdies i allà va esbrinar el nom de l’estrella. Bé, va aprendre que no era un estel, sinó el planeta Venus, i el que més li va agradar va ser el seu nom: “Estel del matí”.

A partir d’aquest dia, el nostre nen es va adonar que havia estat perdent el temps amb els núvols, que els núvols li impedien veure les estrelles.

“Les civilitzacions”

Se’ls demanarà als xavals que escriguin en un paper el nom d’alguna civilització, poble o comunitat que hagi vist el cel igual que ho veuen ells. Hauran explicar-la per mímica i quan els altres endevinin han d’explicar el motiu de la seva resposta. Entre tots han d’arribar a la conclusió que les estrelles que veuen són les mateixes que van veure els seus avantpassats.

Estic atent al que passa al meu voltant? Deixo que l’Estrella m’orienti cap a Jesús?


“Càntic de les criature” Kairós - https://youtu.be/VWqae5UxTaQ

Beneït siguis, oh Senyor,amb totes les criatures. Beneït siguis també pel germà Sol que tant s’assembla a tu.

Beneït siguis, oh Senyor,per la Lluna i els Estels. Els has creat preciosos i bells,i clars en la foscor.

OMNIPOTENT, ALTÍSSIM DÉU, OH,BON SENYOR. TEUS SERAN LA GLÒRIA I L’HONORI TOTA BENEDICCIÓ.(2)

Beneït siguis, oh Senyor, pel temps enfosquit i el serè,i pel Vent que avui refresca tot bufant-nos a la cara.

Beneït siguis, oh Senyor, per la Llum i l’Aigua clara. Ella és molt útil, és humil i casta, i entra al nostre interior.


Beneït siguis, oh Senyor, pel Foc que avui ens escalfa. Ell és alegre, ben robust i bell. Ens dóna llum i calor.

Beneït siguis, oh Senyor, per la Terra, mare nostra.Ens dóna els fruits, les flors i l’herba; ens sosté i ens alimenta.


SETMANA 2 Terra


“La força de l’amor”

Déu Omnipotent,Que estàs present en tot l’universI en la més petita de les vostres criatures.Tu, que envoltes amb la teva tendresa tot el que existeixVessa en nosaltres la força del teu amorPerquè cuidem la vida i la bellesa.Omple’ns de pau, perquè visquem com germans sense fer mal a ningú.Ensenya’ns a descobrir el valor de cada cosa, a contemplar admirats.A reconèixer que estem profundament units amb la terra.

“Quin és el camí?”

Hi havia una vegada un nen que vivia en un poble. El poblet tenia diversos camins. Un d’ells era pla, amb una suau terra esponjosa i era molt còmode per caminar. Un altre camí estava envoltat d’arbres i ocells, però estava ple de pedres que impedien el caminar. Finalment, hi havia un camí que ningú feia servir perquè estava ple d’esbarzers que no deixaven passar sense fer-se rascades.

El nen sempre caminava pel camí d’esponjosa terra. Caminava, caminava, caminava, però mai arribava a cap lloc i sempre havia de tornar-se a casa amb una sensació de buit al seu interior.

Un dia, va decidir anar pel camí de pedres. Va començar a caminar i aviat es va trobar amb el primer obstacle. En comptes de donar la volta, va pensar en els arbres que treien el cap per darrere i poc a poc, amb molt esforç va poder treure la pedra. Ja havia avançat una mica. Amb un somriure als llavis va tornar a casa.

Des d’aquest dia va anar obrint a poc a poc el camí. La pedra del primer dia va ser pels arbres; la del segon, per uns ocells de brillants colors; la tercera, per uns fruits que mai havia vist.

I així, dia a dia va anar avançant en el camí amb la il·lusió de descobrir alguna cosa nova que anava omplint el seu cor.

“La teranyina”

Es fa una teranyina passant una corda d’un costat a l’altre i de tornada entre dos pals drets o dos arbres, creant una sèrie d’aproximadament 10 forats grans i petits que siguin prou grans perquè passi una persona.

Tots els jugadors han de creuar d’un costat de la teranyina a l’altre sense tocar cap part de la teranyina o caminar al voltant d’ella. Una vegada que una part de la teranyina ha estat emprada per passar a través d’ella, aquest forat es tanca i no pot ser usat de nou. L’equip ha de resoldre problemes i han de treballar junts per determinar com aconse-guir que tots els participants passin. Si algú toca la xarxa, ha de tornar al punt d’inici abans de tornar a intentar-ho.

Quan trobem dificultats o coses que no ens surten bé o no ens agraden en la nostra vida, com ho reso-lem? Demanem ajuda? A qui?

SETMANA 2 Terra

“Voldria dir-te” - Gossos - https://youtu.be/4_MXh-w_aG0

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faigQue hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separatsQue viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicantLa solitud ens aïlla i ens anem desconnectant

Ara és el tempsDe recollirAllò que has anat sembrantAl llarg del camíAra és el momentMoment d’agrairFes-ho per tuFes-ho per mi

Quan veus sortir el solQuan veus fer-se nitPensa en el planeta blauQue ens ha acollitObre bé els ulls Desperta els teus sentitsAixò és part de tuAixò és part de mi

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faigQue hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separatsQue viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicantHi ha molta gent que segueix el correntHi ha molta gent que no és indiferent

Muntanyes de salI rius de dolçorLa terra ens abraça fortI ens ho dóna totNo podem dubtarEns cal el valorAra et toca a tu Ara em toca a mi

Guerreres del món I fills de la llumÉs hora d’anar tots juntsI no defallirNo cal marxar llunyTot ho tens aquíComença per tuComenço per mi

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faigQue hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separatsQue viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicantLa solitud ens aïlla i ens anem desconnectant

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faigQue hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separatsQue viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicantHi ha molta gent que segueix el correntHi ha molta gent que no és indiferent

Tanca els ulls, és un momentVull que escoltis de veritatTotes les veus que sents a dintreTotes les que et van parlant

És una trampa de la mentQue en manté ben despistatPerquè no puguis mai entendreQui ets tu de veritat.



“Cuidar de la creació”

Pare bo que vas crear totes les cosesi ens vas donar un món tan bonic.Et demano perquè els homessapiguem cuidar la teva Creació.Que respectem la vida dels animals, dels boscos.Que no abusem de la naturaNi l’embrutem amb contaminació.

“Cal pensar més enllà”

“Dissabte es celebrarà la meva festa d’aniversari i esteu convidades. Hi haurà jocs, globus, molt menjar, pastís, i a la nit deixarem anar fanalets xinesos amb tots els meus desitjos “. N’Anna va acabar de dir aquestes paraules, es va girar i es va allunyar, deixant a les seves companyes de pati amb la boca oberta. Totes es van mirar sense entendre el que havia passat: n’Anna, la noia més rica de la classe els havia convidat a la seva festa. Diverses noies van començar a planejar el que necessitaven: que si un vestit nou, un llaç per als cabells, unes sabates... Però una de les noies s’havia quedat amb mala cara. La seva ment inquieta no parava de donar voltes, no va poder callar més i va esclatar: “De debò anireu a la festa?” - els va dir a les seves amigues. Elles la van mirar amb cara estranyada i li van preguntar que què li passava. “Em nego a anar a una festa en què deixin anar globus i fanalets. És que no recordeu el que ens van explicar els veterinaris quan van venir a l’escola? Ens van dir que els globus acaben caient al mar i que els animals se’ls mengen i emmalalteixen”. Totes les noies van baixar la vista entristides. La seva amiga tenia raó, no podien contribuir a que els animals emmalaltissin.

“Tinc una idea” - va dir una altra de les noies. - “Anirem a parlar amb els pares de n’Anna i els demanarem que canviïn els globus i els fanalets per una actuació nostra per n’Anna, serà el nostre regal per a ella i serà la millor festa del món”.

I així ho van fer. Aquella tarda, quan van sortir del col·legi van anar totes a casa de n’Anna a parlar amb els pares. A ells els va encantar la idea de les noies i en secret van fer tots els preparatius.

El dia de la festa, n’Anna al principi es va sentir decebuda, perquè el seu jardí no estava adornat com ella volia, però quan d’improvís van sortir les seves amigues i li van explicar tot es va quedar conforme. Al final,n’Anna va celebrar una gran festa en la que cap animal va patir per fer una cosa bonica i efímera.

“Amb què em vesteixo?”

Realitzar una llista amb tots els materials que componen les peces de vestir i objectes que portem posats en aquest moment. Veure qui porta les peces amb menys materials plàstics i proposar alternatives.

Hem d’intentar consumir productes que respectin els recursos naturals i que utilitzin materials que no si-guin nocius per al medi ambient. Quins canvis són possibles en la meva forma de vida per anar resolent els problemes ambientals?


“Escolta-ho en el vent” - Gerard Quintana - https://youtu.be/RVDbafgNRwo

Per quants carrers l’home haurà de passar abans que se’l vulgui escoltar? Digue’m quants mars li caldrà travessar abans de poder descansar? Fins quan les bombes hauran d’esclatar abans que no en quedi cap?

Això, amic meu, tan sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.

Quants cops haurà l’home de mirar amunt, per tal de poder veure el cel? Quantes orelles haurà de tenir abans de sentir plorar al món? Quantes morts veurà al seu costat per saber que ha mort massa gent?

Això, amic meu, tan sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.



“Beneïu-nos Senyor”

Pare, us done gràcies per haver-me creat.Vesseu sobre nosaltres la vostra saviesa.Beneïu-nos amb creativitat, valentia i abundància.Doteu-nos de bona voluntat, autocontrol i disciplina.Envolteu-nos de bones amistats i brindeu-nos salut.Beneïu-nos amb un cor noble i una actitud positiva a la vida.

“El fang”

En Joan va obrir la seva agenda escolar i va apuntar amb mà tremolosa la tasca que havia de realitzar durant el cap de setmana: havia de construir un ninot amb total llibertat de materials i eines.

Quan va arribar a casa es va posar mans a l’obra. Se’n va anar al garatge i allà va començar a investigar entre els trastos dels seus pares. El primer que va trobar va ser un tros enorme de metall de l’antiga xemeneia. Va pensar en usar-lo, però va arribar a la conclusió que el ninot seria massa rígid i no semblaria real.

Buscant, buscant va trobar fusta, però després de reflexionar una mica, va rebutjar la idea d’usar-la, perquè encara que era més emmotllable que el ferro, el resultat no seria real i volia que semblés real.

Tot d’una va començar a ploure copiosament, les gotes de pluja colpejaven fortament en la xapa del garatge i en Joan no va tenir més remei que sortir corrent del garatge a casa travessant el jardí, amb tal mala sort que va rellis-car i va caure de boca en un gran bassal d’aigua i fang. “Fang! Això és, faré servir fang per la meva obra. És un material tou, però que puc modelar, i que quan s’asseca s’endureix”. I així va ser com en Joan va realitzar el seu projecte de classe... Diuen, que Déu va passar per aquest procés creatiu també. Tu què trobes?

“Dir que sí”

Cadascun dels xavals escriu en una targeta una cosa que vulgui que faci una altra persona que li ha estat assignada prèviament. Aquesta persona ha de fer el que la targeta digui sense poder negar-se.

Estic sempre disponible quan algú em necessita? Què em pot frenar? Quan la gent gran ens demanen alguna cosa que no ens agrada, som capaços de dir sí? Ens creiem realment que ho fan pel nostre bé?


“Deu-me la fe dels meus pares” - Duble Buble - https://youtu.be/xUuDrkIr81c

Deu-me la fe dels meus pares,deu-me la fe dels meus pares,deu-me la fe dels meus pares:pot ser el que em manca a mi.

Va ser bona pel meu pare: (3 cops )pot ser el que em manca a mi.

Va ser bona per la mare:(3 cops)pot ser el que em manca a mi.

Fou la fe de Pau i Siles: (3 cops)pot ser el que em manca a mi.

Ens durà a tots a la glòria: (3 cops)pot ser el que em manca a mi.

15 a 17 anys



“Que et vegi venir”

QUE ET VEGI VENIR, SENYOR, tot i els esdeveniments que en el nostre món són signes de destrucció i sofri-ment; sé que Tu sempre apareixes, sense soroll, acompanyat de la humilitat.QUE ET VEGI VENIR, SENYOR, perquè a vegades sento que els meus ulls busquen el que caduca,que les meves mans es fan possessives i egoistes, que els meus peus prefereixen els camins fàcils.QUE ET VEGI VENIR, SENYOR, perquè moltes vegades m’adorm la distracció. Sento el cansament de l’espe-ra i m’espanto del que passa en aquest món.QUE ET VEGI VENIR, SENYOR, i només així l’angoixa es convertirà en Pau, la tristesa en Alegria i el plor en Goig, per la teva vinguda al món. Vine i salva’ns!!!

“Començament del firmament”

Imagineu aquesta escena si sou tan amables. Dos nadons es troben a l’úter, confinats a les parets del si matern, i mantenen una conversa. Per entendre’ns, a aquests bessons els anomenarem Ego i Esperit.

Esperit li diu a Ego:“Sé que això et resultarà difícil d’acceptar, però jo crec de veritat en que hi ha vida després del naixement”. Ego respon:“No siguis ridícul. Mira al teu voltant. Això és l’únic que hi ha. Per què sempre has d’estar pensant que hi ha alguna cosa més a part d’aquesta realitat? Accepta el teu destí a la vida. Oblida’t de totes aquestes ximpleries de vida després del naixement”.

Esperit calla durant una estona, però la seva veu interior no li permet romandre en silenci durant més temps. “Ego, no t’enfadis, però tinc alguna cosa més a dir. També crec que hi ha una mare”.“Una mare!”- exclama Ego amb una riallada - “Com pots ser tan absurd? Mai has vist una mare. Per què no pots acceptar que això és l’únic que hi ha? La idea d’una mare és desgavellada. Aquí no hi ha ningú més que tu i jo. Aquesta és la teva realitat. Ara agafa’t a aquest cordó. Vés al teu racó i deixa de ser tan ximple. Creu-me, no hi ha cap mare”.

Esperit deixa, resignat, la conversa, però la inquietud pot amb ell al cap de poc. “Ego” –implora - “si us plau, escolta, no rebutgis la meva idea. D’alguna manera, penso que aquestes constants pressions que sentim els dos, aquells moviments que de vegades ens fan sentir tan incòmodes, aquesta contínua recol·locació i aquest estrenyi-ment de l’entorn que sembla produir-se a mesura que creixem, ens prepara per a un lloc de llum enlluernadora, i l’experimentarem molt aviat”.

“Ara sé que estàs completament boig” - replica Ego - “L’’únic que has conegut és la foscor. Mai has vist llum. Com pots arribar a tenir idees semblants? Aquests moviments i pressions que sents són la teva realitat. Ets un ésser indivi-dual i independent. Aquest és el teu viatge. Foscor, pressions i una sensació d’estrenyiment al teu voltant constitueixen la totalitat de la vida. Hauràs de lluitar contra això mentre vius. Ara, aferra’t al teu cordó i, si us plau, estigues quiet”.Esperit es relaxa durant una estona, però al cap no pot contenir-se per més temps. “Ego, tinc una sola cosa més a dir, i després no tornaré a molestar-te”.

“Endavant” - respon Ego, impacient - “Crec que totes aquestes pressions i tota aquesta incomoditat no només ens portaran a una nova llum celestial sinó que quan això succeeixi ens trobarem amb la mare cara a cara, i coneixerem un èxtasi que superarà tot el que hem experimentat fins ara”.“Estàs totalment boig. Ara sí que estic convençut”.


“Veure els estels”

Si el cel està descobert, realitzar una vetlada amb els estels. Si el cel està cobert, l’activitat consistirà en el següent: distribuir els joves amb els ulls tapats per l’ampli espai, i demanar-los silenci. El que dirigeix anirà cridant-los pel seu nom, de forma molt suau. Primerament farem una ronda de noms, cridant-los una sola vegada en cada ronda, espaiant els noms entre l’un i l’altre. Quan el jove escolte el seu nom a de caminar cap al què el crida fins que arribe a ell. Podem baixar cada vegada més el to. Quan arribe al que crida, se li permetrà llevar-se la bena, però no podrà obrir els ulls fins que el que crida ho decidisca.

Analitzar quines coses ens “bloquegen” i ens impedeixen veure més enllà de la nostra pròpia realitat.

“Astres” - Lluis Llach - https://youtu.be/R5r65bBkyZY

Neixen els astresamb el teu primer batec de cor.Neixen les albesquan amb els teus ulls obres la llum.Això tens, això sócde tant poc, alè immens.

Perquè de nit caces estelsenamorant dofins amb miralletsal matí t’entristeix veureel teu sostre desert.

Perquè a recer d’una gavina amigaescrius pel cel la llibertat del volsents que aquest traç l’han esborratdels carrers del teu món.

Hi ha una aurora de geranisen el ventre de la mar,tens la vela blanca hissadafa tants segles.

Perquè en el gest de l’universaprens la frevolesa del teu cos,oblides que l’univers és només si tu ets.

Perquè sents com la vella dama dansaets generós esperant l’últim passabent que només seràs en allòque els altres guardin de tu.Hi ha un volcà d’escuma blancaque als vaixells serveix de far,el nodreixen els teus somnis fa tants segles.

Neixen els astres amb el primerbatec del teu cor.Neixen les albes quan obres la llumamb els teus ulls.Neix la primavera per al goigdel teu cos.

Neixen les roses perquè els teus ditsempaiten colors.Això tens, això sóc,alè immens, i tan poc!

Per si ve la nit al teu corpots trobar estels en els ullsdel carrer,descobrir en la solitudque només ets si els altres poden seraprendre a fer un niu amb les mansper unes mans sense gestni escalfor,saber dir adéu perquè és aixícom tu empenys el temps de l’avenir,trobar en el coratge tendresai en la humilitat fermesa.

Neixen els astres...

SETMANA 2 Terra


“De qui depèn?” de José María R. Olaizola

Si de mi depengués, probablement em perdria en el laberint de les excuses. Pintaria les meves parets amb grafits vistosos i peribles; et donaria llargues, em faria el despistat, posaria cara de pressa, lamentaria no estar a l’alçada i seguiria amb la meva vida. Però de mi no depèn, depèn de tu, que segueixes tallant amb cisell d’artista totes les meves arestes, de tu que fas el sord als meus balbucejos, perquè coneixes la meva veritat .De tu, que segueixes marcant, amb el teu amor, la meva entranya. De tu, què em vols menys illa solitària i més terra de trobada. Que així sigui, doncs. Que sol no puc, però si de tu depèn arribarem lluny.

“Una terra per dominar”

Hi havia una vegada un rei molt trist que tenia un servent. El servent del rei trist, era molt feliç. El rei estava com boig. No aconseguia explicar-se com el patge estava feliç vivint sense tenir res seu, vestint roba emprada i alimentant-se de sobres dels cortesans. Quan es va calmar, va cridar al més savi dels seus assessors i li va explicar el que succeïa.

- Per què ell és feliç?- Ah, Majestat, el que passa és que el està fora del cercle- Fora del cercle?- Així és- I això el fa feliç?- No, Majestat, això és el que no el fa infeliç- A veure si ho entenc, estar en el cercle et fa infeliç- Així és- I ell no hi és. I com va sortir?- Mai va entrar!- Quin cercle és aquest?- El cercle del 99- Veritablement no entenc res- L’única manera perquè entenguis, seria mostrar-t’ho amb fets- Com?- Fent entrar al teu patge en el cercle- Això, obliguem-lo a entrar- No cal, Sa Majestat. Si li donem l’oportunitat, ell entrarà solet, solet- Però ell no s’adonarà que això és la seva infelicitat?- Sí, se’n donarà compte- Llavors no entrarà- No ho podrà evitar- Dius que ell se’n donarà compte de la infelicitat que li causarà entrar en aquest ridícul cercle, i de totes maneres entrarà en ell i no podrà sortir?- Tal qual Majestat. Estàs disposat a perdre un excel·lent servent per poder entendre l’estructura del cercle?- Si- Bé, aquesta nit et passaré a buscar. Has de tenir preparada una bossa de cuir amb 99 monedes d’or, ni una més, ni una menys, 99!!!- Què més? Porto als guàrdies per si de cas?- Res més que la bossa de cuir. Majestat, fins a la nit.- Fins a la nit.

Així va ser. Aquella nit, el savi va passar a buscar al rei. Junts es van escórrer fins als patis del palau i es van ocultar al costat de la casa del patge. Allà van esperar l’alba. Quan dins de la casa es va encendre la primera espelma,

SETMANA 2 Terra

l’home savi va agafar la bossa i li va enganxar un paper que deia: “AQUEST TRESOR ÉS TEU. ÉS EL PREMI PER SER UN BON HOME. GAUDEIX I NO EXPLIQUIS A NINGÚ COM L’HAS TROBAT “ i la va deixar a la porta del servent.

El servent va agitar la bossa i en escoltar el so metàl·lic es va estremir, va prémer la bossa contra el seu pit, va mirar cap a tots costats i va entrar cap a dins la casa.

Ell, que mai havia tocat una d’aquestes monedes, tenia ara una muntanya d’elles per a ell. El patge les tocava i amuntegava, les acariciava i feia brillar la llum de la vela sobre elles. Les ajuntava i, feia piles de monedes: Una pila de deu, dues piles de deu, tres piles, quatre, cinc, sis ... mentre sumava 10, 20, 30, 40, 50 60 ... fins que va formar la darrera pila: 9 monedes!!!

La seva mirada va recórrer la taula primer, buscant una moneda més. Després el terra i finalment la bossa. “No pot ser”, va pensar. “M’han robat!” Cridà. “M’han robat, maleïts!”

“99 monedes. Són molts diners”, va pensar. “Però em falta una moneda. Noranta-nou no és un nombre complet” - pensava – “Cent és un nombre complet però noranta-nou, no. Però em falta una moneda...” anava repetint.

El rei i el seu assessor miraven l’escena per la finestra. La cara del patge ja no era la mateixa, estava amb el nas arrufat i se li veien totes les arrues de la cara, els ulls se li havien tornat petits i arrugats i la boca mostrava un horrible rictus, pel qual apuntaven les seves dents.

El servent guardà les monedes dins la bossa, la va amagar entre la llenya i es va asseure a fer càlculs. Quant temps hauria d’estalviar el servent per comprar la seva moneda nombre cent? Tot el temps parlava sol, en veu alta. Estava disposat a treballar dur per aconseguir-la. Després potser no necessités treballar més. Amb cent monedes un home és ric. Amb cent monedes es pot viure tranquil. Va fer el càlcul.

Si treballava i estalviava el seu salari i alguns diners extra que rebia, en onze o dotze anys ajuntaria el necessari. Potser podria demanar-li a la seva dona que busqués feina al poble per un temps. Ell mateix, després de tot, aca-bava la seva tasca al palau a les cinc de la tarda, podria treballar fins al vespre. Va fer els comptes sumant aquests extres, en set anys reuniria els diners. I així va seguir durant hores fent els seus càlculs... El rei i el savi van tornar al palau. El patge havia entrat en el cercle del 99!

Durant els següents mesos, el servent va seguir els seus plans tal com se li van ocórrer aquella nit. Un matí, el patge va entrar a l’alcova reial colpejant les portes, remugant i amb cara de poques puces.- Què et passa? - va preguntar el rei de bones maneres.- Res em passa, no em passa res- Abans, no fa gaire, reies i cantaves tot el temps.- Faig la meva feina, no? Què voldria la seva Altesa, que fos el seu bufó i el seu joglar també?

No va passar molt temps abans que el rei acomiadés al servent. No era agradable tenir un patge que estigués sempre de mal humor.

SETMANA 2 Terra

“Guerra o pau?”

S’identificarà a cada educant amb un país. Aquest haurà de buscar la situació mediambiental, així com la cultura i les tradicions d’aquest país. Es realitzarà una reunió, simulant les trobades de l’ONU, on es buscarà conèixer els detalls esmentats anteriorment, buscant solucions per als possibles problemes mediambientals de cada país. És important realitzar dues reunions: la primera, en la qual es tinguin en compte les relacions bèl·liques i tensions ens els països, i la segona en la qual no es tinguin en compte.

Com influeixen les dificultats en les nostres decisions? Condicionen la nostra forma d’actuar en la vida?

“Els teus somnis” - Sopa de Cabra - https://youtu.be/A8KbdBPCQoI

Enllà, més lluny de les estrelles,a l’altra cara del mirall,on tot és més senzill d’entendre,la porta espera oberta.Un pas i ja el teu cor desperta,un salt i ja no tornaràs;comptant, la màgia és la primera,seguint...

Els teus somnis t’estan esperant.Vés, no dubtis més, abraça’ls.

No el veus? A poc a poc s’acosta.No el sents? El tens al teu costat.L’amor té totes les respostes.

És el teu somni, t’estava esperant.Vés no dubtis més, s’escapa.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,fes que siguin certs, abraça’ls.

El vent escampa les fulles,el temps arriba i se’n va;mai no em demanis la lluna,ningú la pot agafar.

La vida cau, i la pluja,el sol ens pot eixugar,sempre canvia la lluna,pren el que vulgui donar.

Pren els teus somnis, t’estan esperant.Vés no dubtis més, s’escapen.

Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar,fes que siguin teus, abraça’ls.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,fes que siguin certs, abraça’ls.

Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar,fes que siguin certs, abraça’ls.

Mirant de tant en tant enrere,els peus a terra, el cor volant,endins el sentiment és tendre,volem seguir somniant.



“Càntic dels tres joves”

Criatures totes del Senyor, beneïu el Senyor, canteu-li lloances per sempre.

Aigües de l’espai, beneïu el Senyor; exèrcits del Senyor, beneïu el Senyor.

Sol i lluna, beneïu el Senyor; astres del cel, beneïu el Senyor.

Pluges i rosades, beneïu el Senyor, vents tots, beneïu el Senyor.

Foc i calor, beneïu el Senyor, freds i gelades, beneïu el Senyor.

Rosades i nevades, beneïu el Senyor, glaç i freds, beneïu el Senyor.

Gebres i neus, beneïu el Senyor, nit i dia, beneïu el Senyor.

Llum i tenebres, beneïu el Senyor, llamps i núvols, beneïu el Senyor.

Muntanyes i turons, beneïu el Senyor, vegetació de la terra, beneeixi el Senyor.

Deus, beneïu el Senyor, mars i rius, beneïu el Senyor.

Cetacis i peixos, beneïu el Senyor, ocells, beneïu el Senyor.

Feres i ramats, beneïu el Senyor, canteu-li lloances per sempre.

Fills dels homes, beneïu el Senyor; beneeixi Israel al Senyor.

Beneït sigui el Senyor al firmament del cel, lloat i gloriós i exalçat per sempre.


“Arrels de l’ànima”

Hi ha un arbre, que les seves arrels s’estenen per la terra com si fossin el llit d’un riu. Llargues, sinuoses i fermes. El vell arbre s’alça altiu sobre un camp on només sembla haver lloc per a ell mateix. L’ombra que projecta la seva copa i l’extensió de les arrels, no permeten que aquest camp sigui apte per al cultiu.

Molts van ser els que van estudiar el fenomen del vell arbre, estranyats per la insòlita extensió i volum de les seves arrels. Ningú va trobar una explicació.

Moltes vegades, les respostes només viuen en el record dels que les relaten.

Explica una llegenda que fa centenars i centenars d’anys, va existir una tribu d’indígenes anomenada Kortuc, molt nombrosa per cert, que feia un culte del respecte a la terra encara vivien de la caça i de la pesca. L’afecció als seus costums, la família i el respecte pels orígens eren el seu major orgull. Vivien en harmonia no només entre ells, sinó amb els pobles veïns, fins que un dia van arribar uns homes a conquerir les seves terres disposats a arrasar amb tot i amb tots. Volien apoderar-se d’aquest sòl fèrtil i extens i dominar als seus habitants perquè el seu poder fos absolut.La tribu, al comandament de Kertac, el seu cacic, va donar batalla sense més armes que les que feien servir per caçar i pescar, però amb la ferma decisió de defensar el que per dret els corresponia.- La terra es defensa com sigui - va dir Kertac a la seva gent.

Eren massa els Kortuc i no tants els colonitzadors. La diferència numèrica era massa i van optar per retirar-se, no sense abans donar la urpada final. Sorpresos i fins indignats per l’actitud altiva i desafiant de Kertac, el van prendre entre diversos homes i van començar a colpejar-lo.

Els quatre fills del cacic, molt joves encara, i la tribu sencera es va abalançar sobre els homes que colpejaven Ker-tac. Quan van aconseguir alliberar el cacic dels seus atacants i mentre aquests emprenien la seva retirada, tots es van adonar que ja era tard.

Kertac estava ferit de mort, però la seva mirada transmetia una pau que només els que estimen fins a donar la vida per una causa coneixen. Kertac havia defensat amb les seves mans, amb el seu tors nu i amb la seva vida a la seva terra i a la seva gent.

El van enterrar sota un petit arbre, jove encara però fort i sòlid, com Kertac. Les llàgrimes de la família i de la tribu sencera van regar aquest sòl i el van fer fèrtil com pocs.

Al cap d’uns quants anys, millor armats i organitzats, els colonitzadors tornaren. Aquesta vegada van trobar a qua-tre homes madurs, forts i amb la mateixa decisió del seu pare de defensar el que li corresponia. La lluita no va ser desigual en nombre, però sí en com estaven preparats. Quatre torsos nus es van enfrontar als estrangers, disposats -com el seu pare- a donar la vida per la seva gent, la seva història, el seu honor. I així ho van fer, en una lluita afe-rrissada, els quatre fills del cacic i molts homes més, van perdre la vida. La sang vessada no va ser en va, les morts van cobrar el sentit de no lliurar en mans alienes la seva terra i la seva dignitat.

Quan els colonitzadors van partir vençuts i jurant tornar, els fills dels fills de Kertac es van disposar a enterrar els seus respectius pares.

La seva intenció era enterrar els quatre homes al costat del seu pare, però tot i que els cossos no estaven massa lluny, es trobaven en molt males condicions. Es va deslligar aquest dia una gran tempesta, com si també el cel volgués acomiadar a aquests indígenes, de manera que cada un d’ells va ser enterrat just al lloc on havia mort. A partir d’aquest dia, van començar a brollar de l’arbre on descansava el cos del cacic quatre arrels fortes, dures, com ho havien estat els fills de Kertac.

Com en una abraçada simbòlica, les arrels de l’arbre van arribar fins a cada un dels cossos i d’aquesta manera, pare i fills, es van unir sota aquesta terra que tant havien estimat i respectat.


Com ho havien promès, els homes van tornar. Ja no eren els mateixos, però sí que tenien la mateixa finalitat, con-querir aquestes terres i dominar a aquests homes. Com el seu avi i com els seus pares, els onze néts del cacic van defensar com van poder la seva terra, però aquesta vegada no van triomfar. Els estrangers es van quedar i per sem-pre. Els nois també van morir amb el cap alt i la dignitat intacta. Com els colonitzadors dominaven ja la tribu, no hi va haver espai per a un comiat respectuós. Els supervivents van enterrar com i on van poder a tots els seus homes.

El temps va seguir passant i la història d’una tribu que vivia en pau i harmonia quedà en un record. L’arbre, testimoni fidel d’aquesta història, va seguir estenent les seves arrels. De les quatre que tenia, van sortir onze i així, el sòl es va continuar poblant d’abraçades silencioses.

Els estrangers van arrasar amb tot, creient que per civilitzar calia destruir. Amb el vell arbre no van poder, el teu tronc era tan fort que res el derrocava, la seva escorça reflectia les cicatrius dels seus homes. Estava aferrat a terra per aquestes arrels per les que no corria sàvia, sinó sang i orgull.

No se sap quan van deixar de brollar arrels de l’arbre, molts diuen i m’ensumo que és cert, que va ser quan ja no hi va haver cap descendent de Kertac. Fins avui, l’arbre i les seves imponents arrels, segueixen ferms, unides amb un amor que va vèncer a la mort, amb una dignitat que va derrotar tota invasió, amb un respecte que va més enllà dels anys, la història i el seu desenllaç.

“Riquesa natural”

Es realitzarà un passeig per una zona en la qual es trobin plantes i animals endèmics, que permeti als educands valorar i ser conscients de la riquesa natural i les mancances que posseeix la seva zona.

Vista l’escassetat de... i l’abundància de... Creus que el teu consum és coherent amb aquesta realitat? I extrapolant a nivell més ampli?

“Meravellós regal” - Txarango - https://youtu.be/0ddcE-FD1SU

Yelele yelele, yelele yelele Tambira ye Jehovah Yelele, mamaweYelele yelele, yelele yelele Tambira ye Jehovah wa barakaWabaraja eeehHakuna mungukama wewe bwana eh ehAh Wa upendoWa upendo eehHakuna mungukama wewe bwana eh eh

Una gota cau avallacaronant l’arbre que aguantael pas dels anys.Una brisa que desperta.Camina al meu costat.

Una flor neix al desert.Batega vidaa la selva i en el cel.

Un crit al cor de la terra.

Camina al meu costat.

Que tot és vida al teu voltant.Meravellós regal, brilla.I el món segueix girant per tots igual.Meravellós regal, viure.

Sentir l’`Africa al meu pit.On tots els poblescomençaven el camí.Una brisa que desperta.Camina al meu costat.

L’univers en mil fanals.Balla la vidaamb els tambors de Caparan.Una brisa que desperta.Camina al meu costat.

Que tot és vida al teu voltant.Meravellós regal, brilla.I el món segueix girant per tots igual.Meravellós regal, viure.



“Pregària per la humanitat”

Doneu-nos entranyes de misericòrdia davant de tota misèria humana. Inspira’ns el gest i la paraula oportuna davant al germà sol i desamparat. Ajúdan’s a mostrar-nos disponibles davant qui se sent explotat i deprimit.Que la teva Església, Senyor, sigui un recinte de veritat i d’amor, de llibertat, de justícia i de pau, perquè tots trobin en ella un motiu per seguir esperant. Que els qui et busquem sapiguem discernir signes dels temps i creixem en fidelitat a l’Evangeli, que ens preo-cupem de compartir l’amor, les angoixes i tristeses, les alegries i esperances de tots els éssers humans, i així els mostrem el teu cami de reconciliació, de perdó, de pau...

“La bellesa de la persona unida a la natura” de Esther Marrero León ‘microrrelatos’ - 18 de mayo de 2018

La casa de l’àvia Blanca es trobava als afores de la ciutat. Es tractava d’una petita finca on solia reunir-se la família tots els estius en un intent per resumir allò que no havíem pogut explicar al llarg de l’any. Tot i que aquest estiu del setanta-quatre era diferent ja que, per primera vegada, coincidiríem quatre generacions juntes entre besavis, avis, néts i el primer besnét de la saga; el petit tresor de la meva germana Lucía, en LLuc.

Durant tot el mes de juliol les portes i finestres de la casa romanien obertes dia i nit, ja que sempre hi havia algú passejant pels voltants d’aquell meravellós paratge. Era igual que fos amb la llum del dia i el cant de les merles, o amb la llum de la lluna i el fregar de les ales dels grills.

No obstant això, aquest seria l’últim estiu que passaríem tots plegats. El tercer diumenge d’aquell mes, a la meitat del tradicional dinar que celebràvem cada diumenge sota un enorme ficus, que donava ombra a tota la casa, l’àvia Blanca va decidir anar-se’n. Sense més. Es va acabar la seva llimonada, es va recolzar a la cadira, i observant-nos a tots i al nostre atrafegat dinar, va somriure i va marxar.

L’àvia Blanca era així, mai volia importunar. Tot ho feia amb el major respecte i discreció que mai vaig veure a una altra persona. I així mateix va voler comportar-se al moment de la seva marxa. La finca va quedar en silenci, ni tan sols les merles es van atrevir a cantar o a passar amb el seu vol rasant pel nostre costat. Intuïen el que havia passat i van guardar consideració amb el seu assossec i les seves endolades plomes. (...)

Al matí següent, un cotxe fúnebre partia amb l’àvia al seu interior, allunyant-se pel camí de la casa en la qual sempre va viure, així com del seu últim estiu amb nosaltres. Després d’ella, un estol de merles l’acompanyaven amb vols de comiat i milers de cants esvalotats que alegraven el seu viatge.

Per un moment, i mirant al cel, vaig tenir la sensació de veure com el negre del seu plomatge es transformava qual ventalls de bells colors.


“A cadascú el seu”

Dinàmica sobre l’acceptació i el respecte a l’altre: durant una activitat qualsevol (debat, berenar, passeig, ...) cada educant manté en la seva esquena un cartell amb un “tipus” de persona amb un “rol social” determinat. Es tracta que, desconeixent què és cada un, tractar els altres com tractarien a la persona del cartell.Per exemple: si es veu a una persona que, en la seva esquena, té el cartell de “banquer”, tractar-lo com es tractaria a un banquer. Cadascú ha d’esbrinar, pel tracte que rep dels altres, el que posa en el cartell que porta a l’esquena.

Analitzar si tractem a tots amb la dignitat de fills de Déu o si els tractem segons el seu rol en la societat. Seria jo capaç de canviar en alguna cosa?

“La força per moure el món” - Mandràgora Reggae - https://youtu.be/zv8CKJB1GQo

Tanco els ulls i torno a ser petit,un infant que jugo i aprenc dels amics.I amb només una guitarrapasso nits irrepetiblesplenes de màgia.Un infant que poc a poc em vaig fent gran,estimant la vida que he viscut al cau.I em rebolco entre el fang.El sopar serà més tard del que ens han dit els caps,(però m’és igual).OHOHOHCelebrem la vida amb una cançó.OHOHOHTots els fulards lligats travessaran el mar i les mun-tanyes.Deixem el món millor de com l’hem trobat.Ara toca gaudir aquest dia.Tanco els ulls, recordo campaments,històries d’amor perdudes al gorg.Obro els ulls i ara sóc aquí.D’arreu de Catalunya ens hem unit amb aquest crit.Que passin els anys, que passi la por,que passi l’ amor, també la tardor.Seguiré portant el meu fulard com a banderai la motxilla plena d’històries secretes.OHOHOHCelebrem la vida amb una cançó.OHOHOHTots els fulards lligats travessaran el mar i les mun-tanyes.Deixem el món millor de com l’hem trobat.Ara et toca gaudir el teu dia.La força per moure el món, per canviar-ho tot.A cada poble, a cada barri, juntes serem milers.Milers d’ànimes vives, fulards alçats al vent.Jugant per sobreviure. Aprenent perquè volem.La força per moure el món, per canviar-ho tot.

A cada poble, a cada barri, juntes serem milers.Milers d’ànimes vives, fulards alçats al vent.Jugant per sobreviure.OHOHOHCelebrem la vida amb una cançó.OHOHOHTots els fulards lligats travessaran el mar i les mun-tanyes.Deixem el món millor de com l’hem trobat.Podem tornar a cantar si ho necessites.OHOHOHCelebrem la vida amb una cançó.OHOHOHTots els fulards lligats travessaran el mar i les mun-tanyes.Deixem el món millor de com l’hem trobat.Ara toca gaudir aquest dia.

De 18 anys en endavant



“Ajudeu-me a prioritzar”

Senyor, ajuda’m a buscar cada dia més de tu i a posar-te primer en el meu cor i a posar les meves prioritats en ordre, digues-me què posar en primer lloc, dóna’m l’energia i la fortalesa necessària per fer-ho realitat, arregla les vegades que altero aquest ordre, dona’m també la saviesa i la fortalesa que es necessita per donar temps i amor als que em necessiten i ser obedient a la teva voluntat. En el nom de Jesucrist el teu Fill. Amén.

“Pedres grans i petites”

“Mai trobo temps per a les coses importants”. Et sona? Jo durant molts anys vaig ser protagonista d’aquesta frase o una molt semblant. Si és el teu cas, si no trobes temps per les teves prioritats, per a activitats o tasques que t’agra-daria fer, per complir els teus somnis, et proposo llegir el següent conte...

Un dia, un ancià professor va ser cridat com a expert per parlar sobre la planificació més eficaç del temps als comandaments superiors d’algunes importants empreses nord-americanes. Llavors va decidir provar un experiment. Dempeus, va treure de sota la taula un gran got de vidre buit. Alhora va prendre també una dotzena de grans pedres que va col·locar amb delicadesa, una per una, en el vas fins omplir-lo. Quan ja no es podien ficar més, va preguntar als alumnes: «Els sembla que el got està ple?», i tots van respondre:«Sí!». Va esperar un instant i va insistir: «Estan segurs?».

Es va inclinar de nou i treure de sota la taula una caixa plena de grava que va abocar amb precisió sobre de les grans pedres, movent lleument el got perquè es colessin entre elles fins al fons. «Està ple aquest cop el got?», va pre-guntar. Més prudents, els alumnes van començar a comprendre i respondre: «Potser encara no». «Bé!» va contestar l’ancià professor.

Es va inclinar de nou i va treure aquesta vegada un saquet de sorra que, amb cura, va posar dins got. La sorra va omplir tots els espais que hi havia entre les pedres i la grava. Així que va dir de nou: «Està ple ara el got?». I tots, sense dubtar, van respondre: «No!». En efecte, va respondre l’ancià, i, tal com esperaven, va prendre la gerra que era a la taula i va tirar aigua al vas fins a la vora.

En aquell moment, va alçar la vista cap a l’auditori i va preguntar: «Quina és la gran veritat que ens mostra aquest experiment?». El més audaç, pensant en el tema del curs (la planificació del temps), va respondre: «Demostra que també quan la nostra agenda està completament plena, amb una mica de bona voluntat, sempre es pot afegir algun compromís més, alguna altra cosa per fer».

«No - va respondre el professor -; no és això. El que l’experiment demostra és una altra cosa: si no s’introdueixen primer les pedres grans al vas, mai s’aconseguirà que càpiguen després». Després d’un instant de silenci, tots es van adonar de l’evidència de l’afirmació.

Així que va prosseguir: «Quines són les pedres grans, les prioritats, en la seva vida? La salut? La família? Els amics? Defensar una causa? Dur a terme una cosa que els importa molt? L’important és ficar aquestes pedres grans en pri-mer lloc en la seva agenda. Si es dóna prioritat a milers d’altres coses petites (la grava, la sorra), s’omplirà la vida de nimietats i mai es trobarà temps per dedicar-se al veritablement important.


“Repartir el temps”

Fer cada dia de la setmana una revisió de com i en què hem ocupat el nostre temps. Al final de la setmana analitzar i valorar en quines coses hem ocupat el temps i en quines coses hem dedicat menys o no hem dedicat res.

Estic satisfet de com he repartit meu temps? He fet feliços els altres? He estat feliç? Em comprometo a millorar alguna cosa?

“Vull estar amb tu” - Els Catarres - https://youtu.be/y0bx_PVZA8Y

L’olor de cafè dels matins quan em llevo amb tuels plats del sopar que ningú té el valor de rentari penso en tu a cada momentdes que el sol treu el cap pel Tagamanenti va il·luminant el somriures de la meva gent

el parell de mitjons de colors oblidats dins el llitels veïns del tercer que se’m queixen dels teus crits d’ahiri quan em dius que tens pressa però encara tens tempsd’enganxar-te als llençols durant cinc minuts mésfent el gos, fent l’amor, espolsant-nos la mandra molt lentament

i és que per mi els teus defectes són tan espectacularsningú podrà fer-me dubtarque vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

quan m’enfado i esclafes a riure per sota el nasquan et dono peixet en els jocs que t’agrada guanyar

la vida tranquil·la dels dies d’estiules nits a la fresca banyant-nos al riupetons i cançons a la platja de Tamariula teva veu comença el dia, la promesa d’una alegriaque viu entre els teus gestos quotidiansem quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primaveraque desplegues generosa a cada pas

SETMANA 2 Terra


“Obrir camins”

Senyor, tu vols fer coses noves en la meva vida i obrir camins nous per preparar la teva arribada, em manes treure tota amargor, enuig, ira, crits, maledicència, maldat. La teva Paraula diu que hem de ser misericordio-sos amb els altres, perdonar-nos els uns als altres com també Déu em va perdonar en Crist.

Ajuda’m a tenir un cor capaç de perdonar, vull caminar en els fruits del teu Esperit que són amor, alegria, pau, paciència, amabilitat, bondat, fidelitat.

La teva Paraula diu que perdoni als meus enemics, que beneeixi als que em maleeixen, que faci bé als qui em avorreixen i que resi pels que em persegueixen. Tu dius que venci el dolent amb el bé, que no torni mal per mal o insult per insult, sinó més aviat beneint. La teva Paraula diu que vols que estimi la vida i que vegi dies bons. Senyor ajuda’m a caminar seguint la teva voluntat i ser cada dia millor persona. Amén.

“Els tres germans”

Jacint i el seu germà menor Javier eren amos d’una sabateria anomenada “La Sola d’Or”. Allà venien tot tipus de calçat, des mocassins per home i sabatilles per dona, fins bambes per a nens i sabatilles per a tothom. Tots dos es portaven bé i dividien els guanys en parts iguals.

Però un dia, un d’ells va acusar a l’altre d’haver pres diners de la caixa sense avisar-lo. Aquest li va replicar que no era cert i va aprofitar l’oportunitat per reclamar-li a l’altre que no treballava prou. Els dos es van sentir ofesos. Van començar a discutir sense importar-los la presència dels clients. Dels retrets van passar als crits, i d’allí als insults. Haguessin acabat donant-se cops si la seva germana Josefina, qui per casualitat es trobava de visita, no els atura.

Aquest desacord va marcar el final dels bons temps. Javier va dir al seu germà que no volia seguir sent el seu soci. Jacint va respondre que tampoc ell ho desitjava; que podia encarregar-se només del negoci. Així va ser com Javier es va anar i, amb els seus estalvis, va obrir la seva pròpia botiga de calçat enfront de la de Jacint. Es deia “La Veri-table Sola d’Or”. Tots dos competien per atraure els compradors i es van tornar rivals. En el fons tots dos desitjaven reconciliar-se, però eren tan orgullosos que cap estava disposat a fer el primer pas.

A la seva germana Josefina li feia mal molt que tots dos s’haguessin distanciat. Per això va idear un pla. Un matí li va enviar a Jacint un correu electrònic que deia: “Germà: Et demano una disculpa. Vaig ser molt injust amb tu. T’espero a casa de Josefina avui a les 3 de la tarda per demanar-te perdó. Javier”. En llegir aquest missatge, Jacint va decidir que com el seu germà estava disposat a reconèixer el seu error, el perdonaria. El que ell ignorava era que Josefina li havia enviat a Javier un correu idèntic, només que amb la signatura de Jacint.

Els dos germans es van presentar a la cita. Jacint li va dir a Javier: “Estimat germanet, vaig rebre el teu missatge. És clar que et perdono! “. En sentir això, Javier es va sorprendre molt i va exclamar: “Però què dius? Tu ets el que volia disculpar amb mi. M’ho vas dir al teu correu”. “De quin correu parles? Vas ser tu qui em va escriure”, va replicar l’altre. “Disculpa’t!”, va exigir el major. “No, disculpa’t tu!”, va contestar el menor. Abans que esclatés una nova disputa, Josefina els va interrompre.

Va confessar que ella era la veritable autora dels missatges. Ho havia fet per reunir-los i aclarir les coses. Els va demanar que reconeguessin els seus errors i deixessin enrere la rancúnia. No obstant això, cap semblava disposat a canviar la seva actitud. “He tancat la porta del carrer amb clau”, va anunciar finalment Josefina. “No us deixaré marxar fins que arregleu les vostres diferències. És que no us n’adoneu? En el fons, tots dos voleu acabar amb aques-ta situació i tornar a estar junts. Si no fos així, cap hauria vingut avui a casa meva”. Javier i Jacint van reconèixer que la seva germana tenia raó.

SETMANA 2 Terra

Amb llàgrimes als ulls es van donar una abraçada i van prometre no renyir més. Van decidir tornar a treballar junts. Ara tenen una altra sabateria, que van batejar amb el nom de “Els Germans”.

• Consideres que Javier va fer bé quan va deixar la sabateria i va posar el seu propi negoci?• Creus que va ser correcte que Josefina hagi enviat correus falsos als seus germans?• Per què creus que Jacint i Javier es resistien a demanar perdó?• Com et portes amb els teus germans i amics? Discuteixes amb freqüència? Us demaneu perdó? Perdoneu i/o us demaneu perdó?

“És fàcil perdonar?”

Cada participant escriurà situacions viscudes en què ha estat necessari perdonar o ser perdonat i vivències que té pendent solucionar.

A continuació es poden compartir en grup petit i, entre tots, analitzar les causes que afavoreixen i les que dificulten el perdó.

“Perdona” - Macedònia - https://youtu.be/hDCe9YeW_Nk

L’estómac se’m cargola i el cap em va baixant,intento aixecar la mirada però als ulls m’hi bull la sang.Sé què em toca fer, però em costarà.

He fet una canallada d’acord, ja ho he confessat.M’han deixat una estona perquè m’anés calmanti ara ja no estic tan enrabiat.

I tocaria fer aquell pas tan complicat que em costa tant...

Perdona si t’he ofès. Perdona si t’he fet mal.Perdona si has sentit que no t’estimava prou.

Ara em noto més lleuger, com si no pesés.això de disculpar-se m’ha fet sentir molt bé.Tornaré a liar-la i repetiré.

Que no, que ho dic de broma, que ja he après la lliçó.Sempre que m’equivoqui demanaré perdó,segur que si ho faig em sentiré millor.

Perdona si t’he ofès. Perdona si t’he fet mal.Perdona si has sentit que no t’estimava prou.



“Gràcies pel teu regal”

Déu, pare bo, que un dia vas somiar amb la màgica llum que ens il·lumina.Gràcies pel teu regal.Déu, pare bo, que un dia vas somiar amb un cel alt, pintat de blau i núvol.Gràcies pel teu regal.Déu, pare bo, que un dia vas somiar amb el mar immens i la terra coberta de plantes. Gràcies pel teu regal..Pare bo, que un dia vas somiar amb el sol amic, i la nit d’estrelles i de la lluna.Gràcies pel teu regal.Déu, pare bo, que un dia vas somiar amb l’aire ple d’aus i les aigües plenes de peixos. Gràcies pel teu regal.Déu, pare bo, que un dia vas somiar mil formes d’animals increïbles.Gràcies pel teu regal.Déu, pare bo, que un dia vas somiar amb persones que estimarien la teva creació.Gràcies pel teu regal.

“Els micos bubuans”

Hi havia una vegada una estranya selva plena de micos bubuans. Els bubuans eren uns micos de llargs braços i cames curtetes, que dedicaven tot el temps a adornar els seus braços d’acolorides i brillants polseres. Cada cert temps els visitava el macaco Mambo, amb el seu carro ple de polseres i andròmines. En una de les seves visites, va aparèixer amb unes enormes i brillantíssimes polseres, les més boniques que havia portat mai. I també les més cares, perquè mai abans havia demanat tant per elles. Tots els bubuans, menys en Nico, van córrer per tot arreu a aconseguir plàtans suficients per pagar la seva polsera. Sent tan cares, havien de ser les millors.

Però en Nico, que guardava plàtans per si alguna vegada en el futur fessin falta, i que sovint dubtava que totes aquelles polseres servissin per a alguna cosa, va pensar que eren massa cares. Però com que no volia desaprofitar la visita de Mambo, va rebuscar entre els seus trastos alguna cosa interessant, fins a trobar una caixa estranya plena de ferros torts. “No serveix per a res, Nico”, li va dir el venedor, “pots quedar-te-la per un parell de plàtans”.

Així, Mambo s’en va anar havent venut les seves polseres, deixant als bubuans encantats i somrients. Però al poc temps van començar a adonar-se que aquelles polseres, tan amples i allargades, no els deixaven moure bé els braços, i eren un veritable problema per fer el més important en la vida d’un bubuà: agafar plàtans. Van tractar de llevar-se-les, però no van poder. I llavors va resultar que tots volien els plàtans de’n Nico, que eren els únics de tota la selva que no estaven als arbres. Així, de la nit al dia, en Nico va esdevenir el bubuà més ric i respectat de la selva.

Però no va quedar aquí la cosa. Aquella caixa de estranys ferros torts que tan interessant li havia semblat a ne’n Nico i tan poc li havia costat, va resultar ser una caixa d’eines, i quan en Nico va descobrir les seves moltes utilitats, no només va poder alliberar els altres bubuans d’aquelles estúpides polseres, sinó que van trobar moltíssimes formes d’utilitzar-les per aconseguir coses increïbles.

I així va ser com, gràcies a la sensatesa de’n Nico, els bubuans van comprendre que el preu de les coses no te res a veure amb el seu valor real, i que deixar-se portar per les modes i altres missatges dels venedors és una forma segura d’acabar tenint problemes.


“Consum responsable”

Es llegeix l’article següent i es planteja el debat sobre el consum de cada un dels presents i la seva responsabilitat en la cura o deteriorament del medi ambient.

«Conta’m què consumeixes i et diré el món que estàs creant»

La meva intenció era compartir la meva opinió sobre la responsabilitat que tenim i el poder que ostentem en general en tot tipus de consum.

Vegem, no s’oferta allò que no es demanda, mentre seguim consumint programes de televisió del cor se seguiran creant programes de televisió d’aquest tipus. Mentre continuem comprant roba fabricada en condicions infrahumanes i violant els drets humans, les marques seguiran veient en aquest tipus de fabricació un negoci súper rendible al qual no es poden resistir. Mentre seguim posant la nostra atenció en articles sobre com aconseguir els glutis de “mengana”, la premsa i altres mitjans (bloggers, instagrammers, YouTubers, etc.) seguiran creant contingut sobre glutis.

Sembla evident, però no ha de ser-ho tant quan continuem consumint escombraries mentre ens queixem que només hi ha escombraries. Fem una llista de coses que consumim. Consumim en restaurants, cafeteries i discoteques, i també en mercats i supermercats. Consumim roba i sabates, tecnologia, llibres, música, accessoris de tot tipus, electrodomèstics, etc. També consumim contingut en xarxes socials, premsa, ràdio i televisió.Si poses tota la teva atenció en el consum i penses que cada vegada que compres alguna cosa, et quedes veient un programa o decideixes donar el teu like a una publicació, estàs votant perquè aquest contingut o producte es segueixi oferint (i per això, creant-se o fabricant), potser et comencin a entrar ganes de fer petits ajustos en les teves compres o en el contingut en què t’atures.

Xarxes socials, aquest lloc...Què creus que passaria si, de sobte, el consum de iogurts de llimona es dispara? Imagina que un dia decideixes que estimes els iogurts de llimona i et menges dos al dia, cada setmana compraries més d’una dotzena i t’asseguro que la botiga o supermercat on els compres ho notarà i en demanarà més a fàbrica. La fàbrica apreciarà aquest nou nivell de demanda i produirà més iogurts de llimona i, per tant, quan arribis al súper el més normal és que l’espai destinat als iogurts de llimona sigui més gran. D’acord, potser pel teu increment en la demanda això no passi, però t’imagines tota una ciutat posant molt interès en els iogurts de llimona? Aviat hi haurà marques especialitzades en iogurts de llimona! I fins i tot iogurts de llimona gourmet!

Ara traslladem aquest exemple a les xarxes socials, blocs, YouTube i, fins i tot, algunes revistes. Si el vídeo de com tenir llavis més carnosos fent ventosa amb una tassa té milions de visites és perquè milions de persones com tu i com jo ho han vist. Si jo fos youtuber i veig que aquest tipus de vídeos tenen més èxit que els que tracten sobre arqueologia egípcia, de què creus que és més probable que faci el meu pròxim vídeo?

No perdem de vista que els creadors de contingut per a xarxes socials, premsa i marques són persones que, en molts casos, obtenen un ingrés extra per això o que es guanyen la vida d’aquesta manera i, per tant, han d’atendre a aspectes com: quins són els continguts més sol·licitats per la comunitat, quin tipus de missatge es busca i quin tipus d’experiència resulta més agradable als usuaris.

Si el contingut de models ideals milionàries té més likes que qualsevol altre tipus de contingut, com podem queixar-nos que només hi hagi models ideals amb vida de milionària a les xarxes? Però si és el que estem demanant!

I la premsa?Ens queixem sovint també del treball de redactors en premsa que només atenen temes banals i buits. Però no és per ventura el contingut al que primer accedim? Ens queixem de la quantitat insostenible de programes del cor que hi ha a la televisió a tota hora, però resulta que quan volem matar les hores són precisament aquests canals els que posem!


L’any passat per aquestes dates vaig escriure un article sobre una operació biquini alternativa que va tenir força èxit i pel qual, a més, vaig rebre boníssimes opinions. I bé, és clar que l’article va agradar i va ser bo, però no va ser per ventura el tema operació biquini el que cridar l’atenció del públic? No va ser per ventura aquesta demanda del tema operació biquini el que em va portar a mi a escriure-ho?

I les marques?Les marques! Aquest gran tema! Em deia una noia d’Instagram que no tenim cap responsabilitat, ni poder, per canviar les coses perquè les grans marques són les que arriben al públic, les que millor publicitat paguen i les que controlen els mercats.

Innegable, és clar, menys el del control dels mercats. Demà El Corte Inglés o qualsevol altra botiga, pot llançar una macro campanya de la seva secció de pelleteria i t’asseguro que a casa meva no entrarà un abric de pell. Qui té el control sobre si jo compro o no compro un abric de pell? La botiga? La influencer de torn que el pugui posar de moda? O jo?

Una altra noia em va comentar un suposat boníssim d’accés a determinades marques o aliments en funció del poder adquisitiu de la família on ens podem trobar situacions de «per no poder comprar llet ecològica, no deixaré als meus fills sense llet». Res a dir. De la mateixa manera que divulgo la necessitat de triar i votar pels millors productes, també entenc la necessitat de triar i votar en funció de la possibilitat de cadascú, ja que qualsevol altra cosa que digui respondria a l’inútil «si jo hagués de... faria tal cosa».

Però no cal portar les coses a l’extrem, no és tot o res. Si no està en les nostres possibilitats fer alguna cosa encara que creguem que seria el millor, podem fer una altra cosa. I potser els aliments als quals tenim accés no responen als nostres valors, però els llibres, les revistes i les pel·lícules que vam comprar si; i podem comprar també marques de cosmètica no testada en animals, que pot ser igual d’econòmica o més que altres que sí que ho fan.

Si deixem de mirar cap a fora i observem el nostre interior, l’interior de la nostra llar, del nostre armari o el nostre rebost, observarem multitud de petits ajustos que podem realitzar perquè el nostre consum sigui més coherent amb el món que volem deixar als nostres fills.

Al final de comptes el que em preocupa, i el que vaig voler posar en relleu traient aquest tema en xarxes socials, és que en aquest mal anomenat primer món encara pensem que la responsabilitat del nostre consum depèn d’altres.

Em preocupa que votem cada dia amb milers de petites accions. Des de la procedència del nostre cafè o el tipus de la nostra llet, la forma en què treballarem i l’actitud amb la qual treballem, el menjar, el llibre que volem a regalar a la nostra mare, el programa de televisió que veiem a la nit, la crema hidratant o la forma en què rentem el cotxe. Absolutament totes les nostres accions són petits vots que s’estan formant el nostre món.

Article objetivobienestar.com Estic ajudant a crear un món millor o tot el contrari?

http://www.objetivobienestar.com/reflexiones-sobre-consumo-responsable_12198_102.html%20


“Camins” - Sopa de cabra - https://youtu.be/87uzDJDR5KY

Camins que ara s’esvaeixencamins que hem de fer solscamins vora les estrellescamins que ara no hi són.

Van deixar-ho tot, el cor encès pel mónper les parets de l’amor sobre la pell.Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;ara són dos fills del sol en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començarper sortir a buscar el teu tresorcamins, somnis i promesescamins que ja són nous.

No és senzill saber cap a on has de marxarpren la direcció del teu cor.Mai no és massa tard per tornar a començarper sortir a buscar el teu tresor.

Camins que ara s’esvaeixencamins que has de fer solcamins vora les estrellescamins que ja són nous


Déu ens va crear a imatge i semblança Em sento a prop de Ell? Estic “sempre a punt” com Maria?

“Estar llest, Senyor!”

Estic a punt, Senyor!Senyor, m’estàs trucant.I jo tinc por de dir-te que si.Em busques i tracto d’esquivar-te i aixòm’impedeix saber què vols de mi.A vegades vull lliurar-me,en la mesura de les meves forces,amb l’empenta de la teva força interiori en aquests moments tot em sembla més fàcil.Però quan m’adono del sacrifici necessarim’aturo, m’espanto.Dóna’m força per dir que sí,Per entendre el que vols de mii estar disposat a això.Amén.

“Cristian”

En Cristian gairebé no va veure la senyora, al costat del cotxe parat a la vora de la carretera. Plovia fort i era de nit. Però es va adonar que ella necessitava d’ajuda...

Així que aturà el seu cotxe i es va acostar. El cotxe de la senyora feia olor de tinta, de tan nou. La senyora va pensar que pogués ser un assaltant. Ell no inspirava confiança, semblava pobre i afamat.

En Cristian va percebre que ella tenia molta por i li va dir: “Sóc aquí per ajudar-la madame, no es preocupi. Perquè no espera al cotxe que està més calentet? Per cert, el meu nom és Cristian”.

Bé, el que passava és que ella tenia una roda punxada i a sobre era una senyora d’edat avançada, cosa bastant incòmode. En Cristian es va ajupir, va col·locar el gat mecànic i va aixecar el cotxe. Després ja estava canviant la llanta. Però quedà una mica brut i amb una ferida en una de les mans...

Quan estrenyia les femelles de la roda ella va obrir la finestra i va començar a conversar amb ell. Li va explicar que no era de la zona, que només estava de pas per allà i que no sabia com agrair-li la preciosa ajuda. En Cristian tot just va somriure mentre s’aixecava.

Ella va preguntar quant li devia. Ja s’havia imaginat totes les coses terribles que podrien haver passat si en Cristian no s’hagués aturat per socórrer-la. En Cristian no pensava en diners, li agradava ajudar les persones... Aquesta era la seva manera de viure. I va respondre: “Si realment volgués pagar-me, la propera vegada que trobi a algú que necessiti d’ajuda, doneu-li a aquesta persona l’ajuda que ella necessiti i recordeu-vos de mi”.

Alguns quilòmetres després, la senyora es va aturar en un petit restaurant, la cambrera s’acostà i li dugué una tovallola neta perquè es pugues eixugar el cap i se la va mirar amb un dolç somriure. La senyora s’adonà que la cambrera estava embarassada de prop de vuit mesos, però el fet d’estar en tensió i tenir mal no l’havien feta canviar d’actitud...

La senyora va quedar encuriosida per saber com algú que tenint tan poc, podia tractar tan bé a un estrany. Llavors es va recordar de’n Cristian. Després d’acabar de menjar, i mentre la cambrera buscava canvi, la senyora es retirà... Quan la cambrera va tornar, va voler saber on podia haver anat la senyora, quan veié alguna cosa escrita al tovalló, sobre el qual tenia 5 bitllets de 100 euros.


Li van caure les llàgrimes dels ulls quan va llegir el que la senyora havia escrit. Deia: “Tu no em deus res, jo en tinc prou. Algú m’ha ajudat avui i de la mateixa manera t’estic ajudant. Si tu realment volguessis retornar-me aquests diners, no deixis que aquest cercle d’amor acabi amb tu, ajuda a algú...”.

Aquella nit, quan va anar a casa, cansada es va ficar al llit, el seu marit ja estava dormint i ella va quedar pensant en els diners i en el que la senyora va deixar escrit... Com podia saber aquesta senyora quant ella i el marit necessitaven d’aquells diners? Amb el nadó que estava per néixer el mes que ve, tot estava difícil...

Es va quedar pensant en la benedicció que havia rebut, i va fer un gran somriure... Va agrair a Déu i es va tornar cap al seu preocupat marit que dormia al seu costat, li va fer un petó suau i va xiuxiuejar: - Tot estarà bé; t’estimo... Cristian!

La vida és així... un mirall... tot el que tu dones, torna a tu

“Excuses o raons?”

Al llarg de la setmana cada jove ha d’anotar dues vegades que hagi dit que sí a una petició d’ajuda o col·labora-ció i dues en què hagi dit que no. En els dos casos ha d’analitzar les raons que l’han portat a respondre si o no, els possibles debats interiors i els sentiments viscuts. Al final han de compartir al grup les vivències i analitzar possibles millores en la seva actitud davant el servei.

Estic disponible com va estar Maria? Quines coses em frenen?

“Encara tenim temps” - Joan Rovira - https://youtu.be/KJipYBX9MLQ

Hem lliurat moltes batalles, hem caigut tantes vega-des.Hem tirat un pas enrere per desprès tirar endavant.Hem perdut la confiança, hem pagat ja la fiança.Hem tancat a una caixeta els dimonis del passat.

Hem viscut l’amor i l’odi, hem creat el nostre codi.Hem aprés com adaptar-nos als contrastos d’aquest món.Hem anat a la deriva, hem tingut vida addictiva.Hem tingut força i coratge per poder sortir del pou.

Hem ferit a qui estimàvem, hem donat el cor en va.Hem vist fer-se gran al pare sense poder-ho evitar.Desitgem, de vegades desitgemuna vida diferent.

Ei, encara tenim temps!De despertar ben d’horade canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!de fer allò que volíem quan somiàvem de petits


Ei, encara tenim temps!de tornar-me a enamorar,de fer les paus amb tu i amb mi.

Ei, encara tenim temps!encara tenim temps! encara tenim temps!

Hem caigut amb temptacions, hem errat amb decisions.Hem sembrat la nostra ajuda recollint a canvi res.Hem trencat una promesa, hem perdut ja la pu-resacontemplant des de la runa la fortuna dels de-més.

Hem entrat a laberint, hem fet cas del nostre instint.Hem aprés a estar en silenci, per desprès pas-sar a l’acció.Hem fugit de compromisos, hem dubtat si som feliços.Hem enamorat algú amb la nostra imperfecció.

Ei, encara tenim temps!de despertar ben d’horade canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!de fer allò que volíem quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!de tornar-me a enamorar,de fer les paus amb tu i amb mi

Ei, encara tenim temps!Encara tenim temps! Encara tenim temps!

Documents

Existeixillummenar sol, i una altra platejada a la qual vaig anomenar lluna. La part de baix la vaig omplir d’aigua i terra i així va ser com vaig crear el món. “El nostre cel”