Èxit escolar i alumnat en risc d’exclusió social:

Què ens diu la recerca?

Silvia Carrasco (UAB) Elvira Alba, Enric Castella. Montserrat Esteve,

Lourdes González, Núria Madirolas, Carme Mateu, Pilar París, M. Victoria Pérez, Josep Sala, Núria

Terés (Assessores i assessors LIC)Grup d’Aprofundiment: Actuacions per a l’atenció

de l’alumnat amb risc d’exclusió social

Juny de 2005

Guió:Definició d’èxit escolar en contextos de risc d’exclusió socialInterrogants de partida: condicions adverses, dificultats inicials més grans i èxitConceptes bàsics: dels aspectes socials als aspectes educatiusFactors d’èxit escolar i alumnat en risc d’exclusió: l’escola, l’alumnat, el professorat

Què és l’èxit escolar? (1)Sovint es limita la noció d’èxit i es fa específica quan s’aplica a l’alumnat en risc d’exclusió social. Alguns exemples:

Eradicar l’absentisme, tenir l’alumnat dins de l’aulaAconseguir que tothom porti el material Aconseguir crear un bon clima de centre Aconseguir que superi les etapes obligatòries la majoria de l’alumnat, encara que sigui amb un curriculum adaptatQue la majoria d’alumnat vagi de colònies, o a les sortides organitzades(...)

Què és l’èxit escolar? (2)Però l’èxit ha de tendir a la igualació i ha de tenir a veure amb el següent:

Millorar els rendiments en funció d’una dedicació de recursos humans i materials més alta i d’una transformació de les estratègies educatives Garantir trajectòries educatives post-obligatòries del major nombre d’alumnat (continuïtat) Descobrir el potencial de cada alumne i poder oferir-li el màxim desenvolupament Aconseguir que els aprenentatges escolars serveixin per analitzar informadament i críticament la pròpia realitat de l’alumnat i plantejar-se més bé el seu futur.

Qui és l’alumnat en risc d’exclusió social?

Infants i joves de famílies en situacions econòmiques precàries i de marginalitatInfants i joves de grups sòcioculturals estigmatitzats, com els gitanosInfants i joves fills i filles d’immigrants estrangers

Que es veuen afectats per les dificultats del propi projecte migratoriQue es troben en les situacions econòmiques anteriorsQue experimenten les posicions sòcioculturals anteriorsQue s’incorporen tardanament al sistema educatiu

Lincar imatge © Mateu

Lincar imatge © Mateu

Alguns conceptesExclusió social/exclusió educativaExclusió/desigualtatDiscriminació/marginacióRacisme, xenofòbia, etnocentrisme, actitudAssimilació, aculturació Prejudicis, estereotipsExpectatives educatives/recursos educatiusIntegració social i inclusió educativa

Quines estratègies s’han portat a terme per reduir/eradicar el risc?

Grups de reforçGrups de nivellZones educatives especials (CAEPs, etc)Unitats d’Adaptació CurricularUnitats d’Escolarització ExternaRedistribució/repartiment de l’alumnat considerat en riscTallers d’Adaptació EscolarAules d’Acollida

Amb quins resultats?

Els sistemes més selectius i segregadors i les estratègies educatives corresponents han assolit, com a màxim, una experiència d’èxit limitadora Els sistemes més comprensius i inclusius i les estratègies educatives corresponents han assolit, amb el temps, una experiència d’èxit més alta

Sílvia: dadesSílvia: dades

L’èxit també es produeix en condicions adverses

Per què, tot i les condicions adverses de tipus socioeconòmic (menys recursos econòmics, pitjor accés al treball i a l’habitatge), psicològic (fragmentació familiar, manca de xarxes de suport, pressió pel deure d’enviar remeses) i sòciocultural (racisme, etnocentrisme, xenofòbia, segregació), hi ha nois i noies que estableixen vincles positius amb l’escola i se’n surten?

L’èxit també és possible malgrat algunes dificultats inicials

Per què, tot i les dificultats inicials més grans per assolir èxit escolar si s’arriba amb més edat, amb escolarització precària, o sense capital acadèmic familiar, amb llengües diferents de la llengua vehicular, hi ha nois i noies que estableixen vincles positius amb l’escola i se’n surten?

Factors d’èxit escolar (1): L’escola• L’escola transmet explícita i sistemàticament un compromís individual amb

cada alumne/a basat en l’exigència i en l’afecte• L’escola ofereix a l’alumnat recursos intel·lectuals i experiències

educatives per construir el sentit dels aprenentatges i del treball escolar en el context de les oportunitats que comporten

• L’escola està oberta a les famílies i al barri i treballa en xarxa amb les seves entitats en un programa preestablert que es revisa i augmenta cada curs

• L’escola segueix un model inclusiu i revisa periòdicament la seva acció davant l’eventual fracàs reiterat dels seus alumnes individualment i com a grup

• L’escola es mostra flexible i imaginativa a l’hora de resoldre situacions especials que requereixen modalitats de seguiment específiques (per exemple, alumnat itinerant, visites a familiars als països d’origen, alumnat malalt)

• L’escola té un protocol d’actuació contra les situacions de desigualtat generades o reproduïdes al seu sí, pel que fa a l’assetjament racista, sexista o d’altres tipus

• L’escola construeix i assumeix en positiu la seva imatge pública a partir del seu alumnat i les seves famílies

Factors d’èxit escolar (2)L’alumnat

L’alumnat no té cap experiència de selecció ni de segregació L’alumnat atribueix el seu èxit a l’esforç personal, per efecte del missatge explícit sobre el seu potencial que rep del professorat i de l’escolaL’alumnat té a l’abast recursos econòmics dignes per accedir als requisits escolars en igualtat de condicions (exemple beques) L’alumnat gaudeix d’acompanyament i suport escolar i extraescolar dins de l’escola o el barri per portar a terme en condicions els requisits del treball escolar (exemple Fundació Pere Closa)L’alumnat té ocasions per mostrar el seu coneixement lingüístic i cultural i les seves experiències en el context de les activitats educativesL’alumnat minoritari o d’origen immigrant té oportunitats per construir la seva identitat complexa, gaudeix d’un reconeixement positiu (llengua, religió, costums, trets, etc.) i pot expressar lliurement la seva pertinençaS’ofereix a l’alumnat un curriculum integrat, flexible i adaptat a les seves competències progressives

Factors d’èxit escolar (3)El professorat

El professorat vetlla per no reproduir el discurs sobre la presència d’alumnat minoritari o immigrant com una situació anòmala a resoldre o un un augment de necessitatsEl professorat vetlla per no transmetre a l’alumnat el discurs que deslegitima les famílies de la seva capacitat educativa i/o afectivaEl professorat està disposat a treballar amb altres professionals i companys col·laborativament dins de l’aula i entre grups d’alumnes El professorat anima la comunitat educativa a aportar el seu coneixement i/o les seves experiències al context de les activitats educatives, i s’interessa per elles. Tot el professorat exerceix alhora de tutor dels seus alumnes, estableix una relació afectiva amb l’alumnat i una vinculació amb les famíliesEl professorat planteja respostes educatives a partir de les potencialitats de l’alumnat i no dels seus dèficits. El professorat i les famílies, cadascun des de les seves responsabilitats, mantenen vincles de complicitat i col·laboració per tirar endavant conjuntament el projecte educatiu de l’infant/jove.

El treball curricular i la gestió d’aula

A l’aula es treballa per l’èxit de TOT l’alumnatA l’aula s’ajusten totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge de manera no selectiva, ni segregadora, amb expectatives de màxims, partint dels bagatges que té l’alumnat, a tres nivells:

ConceptualOrganitzatiuMetodològic

de manera oberta i flexible, però afavoridora de l’accés de tot l’alumnat als elements clau del projecte curricularEls continguts es treballen des dels fons de coneixement que té l’alumnat i el seu entorn

Esquema de Jim Cummins

-

+

+

-

Context cultural

Dificultat cognitiva

NO UTILITZAR MAI

ESQUEMA DE JIM CUMMINS

+ DIFICULTAT COGNITIVA

- DIFICULTAT COGNITIVA

+CONTEXT

- CONTEXTIDENTIFICAR

ANOMENAR

RELACIONAR

REEXPLICAR

TROBAR INFORMACIÓ

TRANSFERIR INFORMACIÓ

APLICAR PROCEDIMENTSDESCRIURE OBSERVACIONSSEQÜENCIAREXPLICAR- LES

GENERALITZAR

COMPARAR I CONTRASTAR

RESUMIR

PLANIFICAR

TRANSFORMAR INFORMACIONS

REVISAR

CERCAR SOLUCIONS

PROCESSOS COGNITIUS

•ARGUMENTAR

•IDENTIFICAR IDEA PRINCIPAL

•AVALUAR, CRITICAR

•INTERPERTAR, DEDUÏR

•FER HIPÒTESIS

•PREDICCIÓ

•ANALITZAR

•APLICAR A NOVES SITUACIONS

REPETIR SENSE SENTIT (LLORO)

COPIAR

NO UTILITZAR MAI !!ACTIVITAT SENSE VALOR EDUCATIU

Programes globals de centre per lluitar contra l’exclusió social

Endegar un procés d’auto-auditoria seguint el model de l’Index for Inclusion en un barri sencerEndegar un treball d’obertura a l’entorn del centre educatiu treballant amb entitats del barri (exemple Centre obert Sant Pau de Mataró)Introduir elements d’acceleració escolarIntroduir experimentalment elements de qualitat innovadors (per exemple, idiomes, TIC o MAV)

Perfils i funcions dels professionals assessors

Formació interdisciplinària aprofundida relacionada amb els continguts tractats en aquesta presentacióExperiència en recerca socioeducativa orientada a la intervencióCapacitat per mobilitzar recursos humans i materials dins i fora dels centres educatiusConeixement de l’entorn escolar i sociocultural específic on ha d’actuar

Una mica de Bibliografia:Abajo, J. E, & Carrasco, S (2004) Experiencias y trayectorias de éxito escolar de gitanas y gitanos en España, Mujeres en la Educación, 4. Madrid: Instituto de la Mujer y CIDE.

Ainscow, M (2005) Desenvolupant els sistemes educatius inclusius: quins són els propulsors pel canvi? (orig.

Ainscow, M & Booth, T (2000) Index for inclusion, CSIE, University of Manchester (traducció al català per .....

Carrasco, S (coord) i altres (2004) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y gambiana . Els llibres de l’Ice, 15. Barcelona: UAB.

Gardner, P (2002) Strategies and Resources for teaching and learning in inclusive classrooms. Resource Materials for Teachers. London: David Fulton Publishers

Hall, D (2002, orig. 1995) Assessing the needs of bilingual pupils. Resource Materials for Teachers. London: David Fulton Publishers

Stainback, S & W (2001) Aulas inclusiva. Un nuevo modo de enfocar y vivr el currículo. Madrid: Narcea, SA

Llibre Tackling racism in schools traduit al castellà pel MEC (no tinc la referència aquí)

I per acabar...

UN DESIGUN DESIG

Un desig per a l'escola del futur?Recuperar l´utopia educativa d´aconseguir una escola oberta a l´entorn; on el dret a l´educació es converteixi amb una igualtat d´oportunitats real per a tothom; on mestres i alumnes llegeixin més; on es provoqui el plaer pel coneixement, amb mestres més formats i il·lusionats; on la societat valori més l´educació i la professió docent; i on l´administració deixi de banda el màrketing electoralista i es dediqui a fer política educativa.

7/10/2002. JAUME CARBONELL. Pedagog. Director de "Cuadernos de Pedagogía".