Claude Collet MilliodDona amb dos encantats, 1969Aiguafort sobre paper

Mus

eu d

’His

tòri

a de

L’H

ospit

alet

Car

rer

de J

oan

Pal

larè

s, 3

808901 L

’Hos

pita

let

Tel.

93

33

8 1

3 9

6Fa

x. 9

3 2

60 0

4 6

6Adr

eça

elec

tròn

ica:

cul

tura

.mus

eu@

l-h.c

at.

Web

: w

ww.d

iba.

es/

mus

eusl

ocal

sw

ww.c

anal

-h.n

et

Hor

ari d

e vi

site

s:Fe

iner

s (e

xcep

te d

illun

s), de

10

a 1

3 h

i de

17

a 2

0 h

Dis

sabt

es i

dium

enge

s, d

’11

a 1

4 h

Dillun

s i f

estiu

s, t

anca

t

EX

PER

IMEN

TEM

AM

B L

’AR

TV

isit

es d

inam

itza

des

amb

espai

exper

imen

tal

Aqu

esta

act

ivitat

s’o

fere

ix a

:·

Gru

ps e

scol

ars,

d’e

duca

ció

infa

ntil,

prim

ària

i sec

undà

ria

· Es

cole

s d’

adul

ts

· Púb

lic e

n ge

nera

l

Dat

es i

hor

aris

:To

ts e

ls d

ies

de la

set

man

a, d

ins

l’hor

ari d

elM

useu

, am

b re

serv

a pr

èvia

.

Exposició:

LA COL·LECCIÓ D’ARTDE L’HOSPITALETObra sobre paper (II)

Les herències d’Amics de la Músicai del Fons Reventós

Del 30 de gener al 8 d’abril de 2007

EXPOSICIÓ

Organització i producció:Museu d’Història de L’Hospitalet

Curadora:María José González Madrid

Restauració:Laia Campanyà i Alba Gómez

Disseny i muntatge:Òscar Bestué

Proposta educativa:Experimentem amb l’art

EDICIÓ

Edita:Ajuntament de L’Hospitalet · Museu d’Història de L’Hospitalet

Texts:María José González Madrid

Disseny i producció:Servei de Promoció i Imatge de l’Ajuntament de L’Hospitalet

Impressió:Gràfi ques Sansadurní

Aquesta exposició dóna continuació a la program-ació encetada l’any passat, de la qual formaren part quatre exposicions en total. A través d’aquestes ex-posicions es donarà a conèixer una selecció de les millors i més representatives obres del fons d’art del Museu d’Història de L’Hospitalet, pel que fa a dibuix-os i gravats.

En aquesta segona mostra es presenten obres que provenen de les col·leccions donades per l’Agrupació d’Amics de la Música el 1972 i pels germans Jaume i Pere Reventós el 1992, les quals són l’origen de la formació de la col·lecció d’art del Museu. Aquesta se-lecció ens remet a la història de la vida cultural de la ciutat i als interessos i generositat d’entitats culturals i de col·leccionistes. S’hi exposen obres d’una impor-tant representació d’artistes del segle XX català, com són: Picasso, Miró, Ponç, Claude Collet, Cuixart, Gar-cía Martín, Concha Ibáñez o Megías, que il·lustren l’encapçalament d’aquesta edició.

Mario Sanz SanzTinent d’alcalde de l’Àrea d’Educació i Culturade l’Ajuntament de L’Hospitalet

LA COL·LECCIÓ D’ART DE L’HOSPITALET

El Museu d’Història de L’Hospitalet compta amb un important fons d’art contemporani format per més de mil obres d’artistes del segle XX . La formació del fons ha estat fruit d’una conjunció de voluntats i generositats: donaci-ons de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels mateixos artistes i de la política d’adqui-sicions de l’Ajuntament. De fet, la importància del fons d’art va ser, a la dècada dels anys setanta, un dels argu-ments valorats per a la creació del Museu de L’Hospitalet. Per això, conscients del privilegi que suposa per al Museu i per a la ciutat poder gaudir d’aquesta col·lecció, s’ha po-sat especial interès en donar-lo a conèixer.

Al llarg de la seva història el Museu ha organitzat ja unes quantes exposicions del fons d’art. La primera es va celebrar l’any 1984 i, sota el títol Vegeu l’altra cara del Museu d’Història: el futur museu d’art, va mostrar 127 obres, aproximadament la meitat de la col·lecció en aquell moment. El 1987 es va exposar la mostra El fons d’art de L’Hospitalet, fonaments d’una col·lecció al desa-paregut Centre d’Art Alexandre Cirici, on es van exhibir al voltant de cent obres de les més de tres-centes que ja en formaven la col·lecció.

L’última exposició, La col·lecció d’art de L’Hospitalet, celebrada el 1999 també a la sala Alexandre Cirici, reunia 97 obres i va anar acompanyada de l’edició d’un catàleg.

OBRA SOBRE PAPER

En aquesta ocasió estem donant a conèixer una part de la col·lecció que no ha estat exposada com a conjunt anteriorment: l’obra sobre paper. Al Museu estem mos-

trant una selecció d’aquestes obres al llarg de quatre ex-posicions, organitzades al voltant del fi l de la història de la formació del fons. Aquesta segona està dedicada, com a continuació de la primera, a les donacions de l’Agrupació Amics de la Música i del Fons Reventós. La pròxima mos-trarà les donacions de diferents entitats de la ciutat, dels mateixos artistes i de ciutadans amants de l’art, i l’última, les adquisicions de l’Ajuntament. Amb motiu de l’organit-zació d’aquestes mostres se n’estan restaurant les obres i també s’està treballant en l’edició d’un catàleg.

Amb aquestes exposicions volem retre un homenat-ge d’agraïment a totes les dones i els homes que han fet possible la col·lecció d’art del Museu.

L’AGRUPACIÓ D’AMICS DE LA MÚSICA I EL FONS REVENTÓS

Des de fi nals dels anys quaranta, l’Agrupació d’Amics de la Música va ser una de les promotores més impor-tants de la vida cultural a L’Hospitalet. Va organitzar moltes activitats i concerts relacionats amb la música, i també representacions teatrals, cicles de conferències i vetllades de cinema. Les activitats de l’Agrupació van ser especialment destacades en la difusió de les arts plàsti-ques. Ja des dels seus orígens organitzava exposicions i reservava una obra dels artistes que hi participaven, i així va començar la formació d’un fons que, ampliat amb algunes adquisicions, va donar a la ciutat l’any 1972. Aquest fons, de més d’un centenar d’obres, és l’origen de la col·lecció d’art del Museu d’Història de L’Hospitalet.

El compositor Jaume Reventós (L’Hospitalet, 1923-1993) va ser un dels fundadors de l’Agrupació d’Amics de la Música l’any 1947, la va presidir des de 1962 i va ser

un dels principals impulsors de la vida artística i cultural a la ciutat. A més de ser un dels promotors de la donació de la col·lecció d’art de l’Agrupació a la ciutat, l’any 1992 va donar també al Museu, juntament amb el seu germà Pere Reventós, la seva col·lecció particular, formada per més de sis-centes obres.

Amb aquesta exposició també volem retre’ls un ho-menatge per recordar la seva dedicació i generositat.

OBRA GRÀFICA A LES DÈCADES DELS ANYS 60 I 70

El conjunt de peces realitzades sobre paper que for-men part de la col·lecció d’art de L’Hospitalet permet fer un recorregut per moltes de les tendències de les arts plàstiques de l’últim segle, així com per les diferents tèc-niques utilitzades pels artistes per treballar sobre paper. Al fons, hi trobem molts dibuixos i gravats, a més d’algu-nes pintures, collages i ceres.

En aquesta ocasió, quasi totes les obres presentades han estat realitzades a les dècades dels anys seixanta i se-tanta. Són anys en què les arts plàstiques van tenir mol-ta presència a la vida pública de L’Hospitalet. Recordem que entre el 1965 i el 1973, a iniciativa d’Amics de la Mú-sica i amb el patrocini de l’Ajuntament de L’Hospitalet, es van celebrar els Premis de Pintura Ciutat de L’Hospitalet. La convocatòria d’aquests premis va ser molt important, perquè va constituir un espai de relacions entre la ciutat, els artistes i els crítics d’art més importants del moment (que formaren part del jurat dels premis). També en aquests anys, i en tot l’Estat espanyol, la producció artís-tica es vincula a la lluita antifranquista. Recordem també que l’any 1966 es va fer a L’Hospitalet la segona exposi-

ció del grup Estampa Popular, convidat per l’Agrupació d’Amics de la Música. Molts artistes, interessats pels de-bats sobre el paper de l’art i la seva relació amb la socie-tat, treballen amb la voluntat de popularitzar i fer arribar a tothom la seva producció. És per això que molts d’ells treballen amb les diferents tècniques del gravat: perquè volen produir obra múltiple i econòmicament més acces-sible al públic.

No és casualitat, llavors, que la major part de les obres que es presenten en aquesta exposició siguin gra-vats amb diferents tècniques: aiguaforts, aiguatintes, litografi es i serigrafi es. També amb aquesta voluntat de popularitzar i polititzar l’obra d’art podem relacionar l’ús que molts artistes fan de propostes fi guratives i tendèn-cies expressionistes.

LES OBRES I ELS ARTISTES

Entre les obres pertanyents al Fons Reventós hi ha obres dels artistes catalans contemporanis més cone-guts: Picasso, Miró i Dalí. De Picasso hi ha un gravat dels dedicats al tema de la tauromàquia (tema també de l’ai-guafort de Lluís Trepat); de Miró, una litografi a de prin-cipis dels anys setanta, i de Dalí, un retrat del personat-ge de Segismundo, un dels aiguaforts sobre coure de la sèrie que va realitzar entre 1962 i 1975 per il·lustrar una edició de La vida es sueño, de Calderón de la Barca. Els aiguaforts de Modest Cuixart i de Joan Ponç, ambdós de mitjans de la dècada dels anys setanta, conserven el cai-re màgic i inquietant de les obres de Dau al Set, que com-parteixen amb les obres contemporànies de Beneyto.

Els llenguatges expressionistes històricament han estat vinculats amb la pràctica del gravat. Moltes de

les obres exposades en aquesta ocasió fan referència a aquesta tradició, com les de Francesc Artigau, Mario Bedini, Claude Collet, Joan Cruspinera i Pere Pagés. Al-tres obres, en canvi, es caracteritzen per la senzillesa i simplicitat formals, com els gravats de Concha Ibáñez o l’aiguafort de Cumella. El mateix esquematisme com-parteix el dibuix de Josep Hurtuna.

Els gravats que es mostren de Costa Beiro i Pujol Boira formen part d’una carpeta sobre el personatge de Cristòfol Colom i el seu viatge al continent americà. Els aiguaforts de Ferran Soriano i de Subirachs estan relaci-onats amb la seva pràctica escultòrica.

Les obres abstractes són molt poques, en aquesta ocasió. Algunes estan relacionades amb l’abstracció lí-rica, com les acolorides obres d’Agustín Fructuoso i de Díez Gil, o els gravats de Rodríguez Guy. D’altres estan relacionades amb l’op art o art òptic, una tendència ar-tística que es va desenvolupar des de mitjans de la dè-cada dels anys seixanta, com la serigrafi a de José María López Yturralde, que va ser un dels pioners en treballar aquesta tendència, o el dibuix de Llombart. També, en una estètica molt pròpia d’aquells anys, l’obra de Fer-nando Megías, que remet al pop polititzat.

Per acabar, hem de destacar també els dibuixos de Miquel Capel, que s’acosten al naïf, els de García Martín, decoratius i inquietants alhora, i els més expressionistes de Moreno Ferrà.

María José González MadridCuradora de l’exposició.

1 2

8

3

5 6 7

4

1. Concha Ibáñez Escobar s/t, 1970 Litografi a sobre paper

2. Joan Ponç Burla herida, 1973 Aiguafort sobre paper

3. Joan Miró Lithographe I, 1972. Litografi a a color sobre paper

4. Modest Cuixart Cap de dona, 1974 Aiguafort sobre paper

5. José García Martín s/t, s/d Tècnica mixta sobre paper

6. Pablo Picasso La tauromaquia, posterior a 1959 Aiguatinta sobre paper

7. Fernando Megías Merargues Cuatro imágenes, 1971 Tècnica mixta sobre paper

8. Claude Collet Milliod Dona amb dos encantats, 1969 Aiguafort sobre paper