FONAMENTS DEL DISSENY Resum ordenat del contingut dels arxius de lapartat 1.1.2 del moodle

1. FONAMENTS DE DISSENY1.1. QU S EL DISSENY? s lmbit de la creaci humana que socupa didear i projectar un MODEL (imatge, objecte, espai) que ha de ser FABRICAT en srie. El terme disseny prov de litali disegno que vol dir dibuix. Com a mitj de comunicaci socupa dunir dos conceptes importants: la UTILITAT (que all dissenyat funcioni) amb lESTTICA (que sigui atractiu). Ha de tenir en compte altres factors que el diferencien daltres mbits com lart: Factors socials: el disseny ha daspirar a ser acceptat pels consumidors Factors tecnolgics i de fabricaci: el disseny est condicionat als avenos tecnolgics i als processos de fabricaci industrial. Factors de sostenibilitat, econmics i ambientals: ha de ser rendible econmicament, i ha de ser respectus amb el medi ambient (a nivell de reciclatge i residus).1.2. FUNCIONS DEL DISSENY Funci prctica: ha de ser efica. Ha de funcionar. Ha de ser ergonmic, cmode, facilitar la vida. Funci esttica: ha datraure al consumidor, ha de persuadir-lo, convncer-lo Funci simblica: de vegades sidentifica amb certs sectors socials, ideologies i pensaments...1.3. GRANS MBITS DEL DISSENY DISSENY GRFIC: socupa de la comunicaci visual Tipografia Imatge corporativa (logos, imatge duna empresa o instituci) Senyalstica i Pictogrames Publicitat Grfica i Cartellisme Disseny Editorial i Disseny web Packaging DISSENY INDUSTRIAL O DE LOBJECTE: socupa des del disseny dobjectes, fins a cotxes, mobles, electrodomstics.... DISSENY TXTIL I DE LA INDUMENTRIA (MODA) Disseny destampats txtils i de tipus de teles (disseny txtil) Disseny de peces de roba (disseny de moda) DISSENY DE LESPAI Arquitectura i arquitectura efmera Interiorisme i decoraci dinteriors Escenografia Aparadorisme2. EL PROCS DE DISSENYDiferents autors (com BRUNO MUNARI) aborden el tema de les fases de tot procs de disseny. Aquestes fases de projectaci poden variar de nom, o en la manera destructurar-se, per bsicament sn les segents:A. ANLIS DEL PROBLEMAA.1. Detectar les necessitats i analitzar les preferncies esttiques dels consumidors sobre el producte que es dissenyar, o redissenyar.A.2. Precisar la possible demanda que pot generar el producte a dissenyar, i fer un estudi avaluant els aspectes econmics de la situaci.A.3. Estudiar les caracterstiques que tenen altres productes semblants, o dissenyats anteriorment (materials, estructura, avantatges, inconvenients).A.4. Reflexionar sobre les idees que es volen desenvolupar, aspectes que es volen millorar, tenint en compte els estudis i anlisis anteriors.B. SOLUCIONS AL PROBLEMAB.1. El dissenyador comena a esbossar possibles solucions, definint condicionants com el pes, el volum, la capacitat, forma, color, composici i peces, textura... Realitza esbossos, fa maquetes, plnols, prototips de la idea.B.2. Estudia els materials que sempraran, caracterstiques de durabilitat, ds, de cost econmic, etc.B.3. Realitza el projecte tcnic, compost per esbossos, plnols amb acotacions, perspectives,...tot el que sigui necessari per a la seva fabricaci.B.4. Construeix la maqueta final del producte o el prototip final, el que ser definitiu.C. VALORACI DE LES SOLUCIONSC.1. Un cop decidida la soluci que sembla ms correcta es compara amb altres productes, es determinen avantatges i desavantatges, i quines diferncies hi ha respecte aquests productes.

C.2. A partir de la maqueta o prototip final, es fan els experiments i es posa a prova el disseny, per estudiar-ne i comprovar-ne el seu comportament, eficcia, funcionalitat i les possibles respostes davant dels usos possibles en un futur a les mans dels consumidors.C.3. A partir de les proves, es fan els retocs i canvis necessaris, i es crea el prototip definitiu o model 1 de la srie.D. REALITZACI DE LA SOLUCID.1. s la fase de la producci industrial. Es passa a la fabricaci en srie del producte tenint en compte els costos de producci i de comercialitzaci, la demanda i els possibles competidors.D.2. Es pot afegir un temps de prova per avaluar la seva acceptaci per part dels consumidors i introduir les modificacions necessries per optimitzar i rendibilitzar el producte.1. 2. 3. UNA PASSEJADA PER LA HISTRIA DEL DISSENY3.1. EL PROCS ARTESANAL I EL PROCS INDUSTRIALEl procs artesanal: El procs artesanal delaboraci dun objecte es duu a terme mitjanant la MANIPULACI dels materials i eines. s un procs bastant intutiu. Les decisions es van prenent de lofici, que sadquireix treballant al costat del mestre. Un mateix artes construeix totalment els objectes, dun en un.El procs industrial: En el procs industrial es PLANIFICA prviament el producte que es fabricar en srie. No hi ha lloc per a la improvisaci: fins al detall ms petit est controlat i planificat. El fet de dissenyar els objectes abans de fabricar-los implica detectar i preveure necessitats, estudiar materials, imaginar formes, preveure comportaments ds... El dissenyador noms planifica, no construeix lobjecte.

3.2. BREU H DEL DISSENYAPAREIX LA FIGURA DEL DISSENYADOR

REVOLUCI INDUSTRIAL

PRODUCCI EN SRIE I MECANITZADAABARATIMENT DE LA PRODUCCISE SATISF LA CREIXENT DEMANDA DE CONSUM

PRIMERES REFLEXIONS, TEORIES I ESCOLES DE DISSENY

Arts and Craft (finals s.XIX)= soposa a la produccin mecanitzada perqu fa dissenys lletjos. Defensa el retorn al treball artesanal.WILLIAM MORRIS

ART NOUVEAUFinals s. XIX inicis s.XX Europa: rep diferents noms en funci dels pasos (Modernisme a Catalunya). Inspirat en les idees de MORRIS i en les corbes naturals (no industrials). Profusi de la decoraci.

WERKBUNDDE PETER BEHRENS- inicis s.XX, Alemnia: defensa la compatibilitat entre la forma i la funci en el disseny industrial, i a la depuraci de la decoraci suprflua. Defensa la bsqueda de la puresa i lesttica en el disseny industrial, per no fer productes lletjos ni ineficaos.

BAUHAUS1919-1933, Alemnia. Directors-arquitectes: WALTER GROPIUS> MEYER> MIES VAN DER ROHE. Escola de disseny que defensa la produccin industrial, simplificant les formes, sense cap tipus de decoraci ni ornamentaci, donant ms importancia a la funci que a la forma del disseny. Materials moderns: vidre, ferro, hacer, cuir. Materials nus, sense camuflar ni pintar. Formes pures i geomtriques (= econmic i fcil de fabricar en srie). Dissenys freds.

ESTIL INTERNACIONAL (ESCOLA DULM- MAX BILL) ANYS 50

DISSENY POSTMODERN (anys 60- fins s.XXI)Defensa una postura intermdia entre FORMA I FUNCIFormes orgniques i aerodinmiquesPlstics i fusta policromada (nous materials)Tendncies cap al reciclatge, retro, handmade....

4. TENDNCIES EN DISSENY4.1. PREDOMINI DE LA FORMA PER DAMUNT DE LA FUNCI: FORMALISME En iniciar-se la producci industrial dobjectes, hi havia una gran preocupaci per ocultar-ne la lletjor. Aix va provocar un excs dornamentaci. Aquesta tendncia formalista que prioritza la forma sanomena en alguns moments de la histria del disseny amb el nom dstyling, i defensa la modificaci externa de lobjecte sense tenir en compte la funcionalitat. Exemples: Modernisme, Mariscal, Agatha Ruiz de la Prada

4.2. PREDOMINI DE LA FUNCI PER DAMUNT DE LA FORMA: FUNCIONALISME Per a aquesta tendncia, lexcs dornamentaci obstaculitza la funci dun objecte. Defensa que un objecte s atractiu quan els aspectes formals estan supeditats a la funci, i per tant, no cal decorar. Exemples: BAUHAUS, LESTIL INTERNACIONAL

4.3. LA FORMA I LA FUNCI TENEN LA MATEIXA IMPORTNCIA: POSTURA ACTUAL Avui dia predomina aquesta postura, que defensa que un objecte s atractiu quan satisf b una necessitat i tamb quan s capa de comunicar la seva funci a travs duna forma atractiva que sedueixi al consumidor. Exemples: IKEA, i la majoria de dissenys actuals