Les valls i les praderies, les selves i els deserts, els turons i els cims nevats, els mars i els rius, l’àguila i el còndor, el quetzal i el colibrí, el puma i el jaguar, han estat testimonis dels nostres siste-mes socials i polítics col·lectius basats en la sostenibilitat humana i ambiental.

SABIES QUE ...

“Són comunitats, pobles i nacions indígenes els que, tenint una continuïtat històrica amb les societats anteriors a la invasió i preco-lonials que es van desenvolupar en els seus territoris, es consideren diferents a altres sectors de les societats que ara hi prevalen... “

José R. Martínez Cobo

POBLES INDÍGENES

Amazònia, Perú © Lliga dels Drets dels Pobles

Amazònia, Perú © Lliga dels Drets dels Pobles

La conca amazònica ocupa al voltant del 7% de la super-fície terrestre, però conté més de la meitat de la biodiver-sitat mundial i acull 370 grups indígenes. Existeix una forta correlació entre les regions d’intensa diversitat biològica i les d’intensa diversitat cultural.

A partir del 1542, amb l’expedició de Pizarro, es considera que Europa descobreix l’Amazònia i comença la colonització. Segons alguns, la colonització va fer min-var la població un 75%. Això va

ser degut, principalment, a les epidèmies i a l’ús de la violència per part dels colonitzadors.

Des de llavors, les pressions i els saqueigs sobre els pobles indígenes no han parat.

A partir del s. XIX, els Estats-nació comencen a explotar el territori amazònic: cautxú, resines i goma elàstica són productes que arriben a fer de la zona el primer productor mundial. Això permet l’accés a la terra dels colons sen-se control i incentiva l’explotació intensiva dels recursos agraris.

L’Amazònia boliviana es troba plena de paradoxes: tot i les grans quan-titats d’or que s’extreuen de les mi-nes, pels qui hi treballen, l’or només vol dir misèria i mort.Max Seitz, BBC Món

SABIES QUE ...

Amazònia, Veneçuela Ariel López

FENT HISTÒRIA

Tot i haver viscut 5 segles sota dominació, els pobles in-dígenes segueixen lluitant per a preservar el territori i la seva manera de viure. Per ells, la terra és la que nodreix les plantes, els animals, qui acull els esperits, qui els dóna plantes medicinals, etc. És part essencial de la seva visió del món i de la seva identitat. La seva vida depèn del seu territori; si són ex-pulsats o el seu territori és destruït, aquests pobles desapareixen.

SITUACIÓ ACTUAL

Ciutadans de segona classe?L’absència de dades sobre les condicions de vida dels pobles indígenes com ara els seus nivells d’ingressos, d’ocupació, d’accés als serveis bàsics de salut i d’aliments dificulta que les administracions desenvo-lupin polítiques apropiades per millorar la seva qualitat de vida.

Dona de l’’etnia xayauita, Perú © Lliga dels Drets dels Pobles

Dones de l’ètnia xayauita, Perú © Lliga dels Drets dels Pobles

“Els Pobles Indígenes Originaris practiquem i proposem la unitat entre Mare Terra, societat i cultura.” Declaració dels pobles indígenes, Fòrum Social Mundial 2009, Belem, Brasil.

I per a nosaltres què és la terra? si per als pobles indí-genes la terra és font de vida, per a la civilització occi-dental és més aviat una font d’ingressos. Bona part dels recursos naturals actuals es troben en territoris indígenes i esdevenen una font de conflicte entre els seus habitants, els governs i les empreses extractives.

Enfront de la necessitat desenfrenada de recursos que regeix la nostra civilització, tindrà suficient pes la veu dels pobles indígenes? El futur dels pobles indígenes que viuen a l’Amazònia depèn, en gran part, de la seva capacitat de superar els problemes associats a la propie-tat de la terra. Actualment, les organitzacions indígenes estan més informades i reclamen el dret a la terra, dret que els pertany històricament, i el dret a la consulta lliure, prèvia i informada per a qualsevol activitat que es vulgui desenvolupar en els seus territoris.

Fòrum Social Mundial, Belem 2009 © Kelly Pozzebon

Manifestacions a Barranquita. Amazònia peruana © Lliga dels Drets dels Pobles, 2010

Dones de l’ètnia xayauita, Perú © Lliga dels Drets dels Pobles

LA MARETERRA

El 50% dels ingressos d’Equador, país que recentment s’ha reincorporat a l’Organització de Pa ïsos Productors de Petroli (OPEP), provenen de l’extracció de cru, la producció de la qual arriba als 500.000 barrils diaris.BBC Món

“Els blocs geogràfics de cru i gas que ara cobreixen el 75% de l’Amazònia peruana, ocupen aproximadament la mateixa superfície que l’Estat francès. A més, 58 dels 64 blocs es superposen amb territoris indígenes.” Dr. Matt Finer, Save America’s Forests

“El 80% de la producció mundial de soja s’utilitza com a farratge per animals. La nostra creixent necessi-tat de carn barata estimula a les em-preses agroalimentàries a desforestar l’Amazònia per a conrear soja cada vegada més barata.” Greenpeace

SABIES QUE ...

Desforestació de l’amazònia peruana © Lliga dels Drets dels Pobles, 2009

ESPOLI I DESTRUCCIÓ

Mobilitzacions del poble Achuar. Riu Corrientes, Perú. 2006.Durant 30 anys el poble Achuar, no va poder parar la contaminació petrolera. L’explotació de petroli va començar als anys 1970. Em-preses com Oxy, Pluspetrol Norte i Repsol YPF van començar a operar a la capçalera del riu Corrientes i altres rius de la regió. Ara, els Achuars són el primer grup indígena en prendre accions legals, presentant una demanda contra les companyies perquè reparin els danys causats al medi ambient i a la salut de les per-sones.

© FECONACO 2006

Els pobles indígenes estan començant a denunciar les causes que amenacen la seva supervivència i per això han engegat processos de resistència ecològica: .contra l’explotació petrolera i minera .contra les plantacions forestals i l’extensió de monocultius.contra la construcció de preses hidroelèctriques.contra la venda de serveis ambientals.contra els Tractats de Lliure Comerç (TLC)

Totes aquestes activitats tenen o han tingut greus impactes medi ambientals i s’han portat a terme sense prèvia con-sulta a aquests pobles. A més, no només són negatius pels pobladors de la zona sinó que tenen conseqüències d’abast mundial.

LA RESPOSTA INDÍGENA

La reparació de vessaments de creu mitjançant la recollida manual amb pals i cubells © FECONACO, 2006 La reparació de vessaments de creu mitjançant la recollida manual amb pals i cubells © FECONACO, 2006

Els guanys econòmics que generen aquestes activitats quasi no beneficien els indígenes ja que l’Estat és el gran absent en els seus territoris i no hi destina cap tipus de política pública. A més, l’extracció de recursos naturals de territoris indígenes s’acostuma a desenvolupar sense prè-via consulta a aquests pobles.

Amazònia peruana © Lliga dels Drets dels Pobles, 2010

Actualment existeixen or-ganitzacions indígenes molt fortes i amb presència in-ternacional que lluiten per acabar amb les desigual- tats que pateixen i alho-ra impulsen millores en les legislacions nacionals. En els últims 15 anys han aconseguit que diferents organismes internacionals en-tenguin la necessitat de reconèixer els seus drets. Un exemple d’això ha estat la promulgació de la Decla-ració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes (2007) i el Conveni nº 169 de la Organit-zació Internacional del Treball (1989).

Els moviments indígenes llatinoamericans són portadors de valors i propostes que avui troben un eco favorable en alguns sectors de la societat occidental.

Proposen: Una nova forma de relació amb els Estats, molts dels quals ja han acceptat a les seves constitucions el caràcter de pluriètnics.

Una nova concepció de l’espai i del temps, en el qual el concepte de territori és clau per al manteniment de la vida.

Lluitar contra els elements negatius de la modernitat ca-pitalista.

Promoure la forma de vida indígena del “viure bé”: viure amb el que és just i necessari.

I si fossin els precursors de la manera de viure de les properes generacions? ...

PODEM PARLAR DE “RESSORGIMENT INDÍGENA” ?

Tallers d’autoritats comunals. Amazònia peruana © Lliga dels Drets dels Pobles, 2010

Servindi

Les comunitats indígenes ja no estan tan soles. Els moviments socials com l’ecologisme i el de defensa dels drets dels pobles entenen les seves lluites i els do-nen suport.

”Per a nosaltres la propietat intel·lectual és col·lectiva. Els coneixements transmesos de generació en generació són un bé comú, no es poden atorgar a títol privat amb finalitats comercials.”COICA, Coordinadora d’Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica.

En el futur, la participació dels pobles indígenes farà cada vegada més pròspera la nova societat multicultural que respecti i rescati els seus coneixements ancestrals.Més informació: www.indigenes.cat

Ho organitza: Amb el suport de:

Amazònia peruana © Lliga dels Drets dels Pobles, 2010

ww

w.c

actu

s-di

ssen

y.co

m

FUTUR