1

Dossier de premsa

A partir del 25 de gener

2

Organitza

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Comissaris

Joan Munt Joan Tubau Jordi Vallès

Amb la Col·laboració

Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (AMCTAIC) Col·legi / Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Schneider Electric Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Agraïments Persones | Josep Amat i Girbau, Francesc Artès Mas, Ma Teresa Asenjo Bernís, Josep Balsach Peig, Bernat Batista Roura, Ramón Blanch García, Xavier Caballé Micola, Susana Camino, Francesc Xavier Capdevila i Peidro, Isidre Carné Grané, Família Oliveres-González, Josep Fernandez, Gabriel Ferraté Pascual, Xavier Galindo i Requena, Simón Hergueta, Jorge Infante, Enrique Lieto Díaz, Ma Teresa Lonca Flix, Luis Longarón Capdevila, Jordi Losada Bascones, Joan Majó Cruzate, Carme Maresma Vidal, Ramón Maroto Genover, Enric Masdeu i Clapes, Tracey Mazur (Intel Museum), Ramón Molinas, Francesc Parcerisas i Vàzquez, Narcís Pou Fontanals, Xavier Quintana Bosch, Agustí Rodes Català, Joaquim Rubies Pau, Joan Saladrigas i Rubiella, Joan Taló Rovira, Roger Terrades, Diana Tubau, Josep Viladella, Josep María Vilurnara Lamarca i Rosa Villanueva Entitats i empreses | AEG, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d'Olost de Lluçanès, Atis S.A., Barcelona Supercomputing Center. MareNostrum, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona – “LA CAIXA”, Catalunya Caixa, Diputació de Barcelona, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Facultat d'Informàtica - UPC, Fagor Electrónica, S. Coop., Fibracolor S.A., Fundació ENDESA, Generalitat de Catalunya, IBM Global Services España, S.A., INDUCAR, Institut de Cibernètica - UPC, Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona, Instituto de Historia y Cultura Militar - MINISTERIO DE DEFENSA, Internacional Periféricos y Memorias, S.L.U, Laboratori de Càlcul de la Universitat de Barcelona (UB), Lucas Automotive S.A., Museu de l’Enginyeria de Catalunya, Nestlé S.A., Repsol Petróleo S.A, Servei d'Atenció als Museus de Girona i SPEC Imatges | Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu mNACTEC, Biblioteca Nacional de Catalunya, Bletchley Park, Computer History Museum, Deutsches Museum, Museo Arqueológico Nacional, IBM, La Vanguardia, Teresa Llordes, Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, Repsol Petróleo S.A, The Charles Babbage Institute i US Army Assessoraments i treballs preparatoris | Josep Balsach Peig (eines i màquines de càlcul), Marc Boada (museologia), Emblemma, Fargas i Garau (avant projecte), Stefania Farina - Macula, Carme Puche i Pau Senra - Kdv (museologia), Narcís Pou Fontanals (informàtica industrial), Marta Terès, Olga Tomàs (disseny gràfic) i Jordi Vidal Potau (equips de Telesincro) Disseny, Producció i Muntatge | Manterola División Arte, S.A. Interactius | Bermac i Ydreams Plataforma entorns on-line | Cocografic. Comunicació creativa Activitats | RE-CREA i Jordi Regalès Comunicació | Cap Sunion / Clipmedia Comunicació i InterMèdia Gdc Revisió de català i traduccions | Termcat

3

‘L’ordinador és una màquina programable

que respon a un sistema d’instruccions,

segons unes normes, que es poden

emmagatzemar en una memòria per a ser

executades.’

‘Model von Newman’, John von Neuman (Budapest, 1903 – Washington, 1957)

La seva definició d’ordinador continua vigent avui en dia

4

Dona utilitzant una perforadora en la vuitena dècada del segle XIX, els inicis d’IBM. Font: IBM Corporate Archives

5

Índex Presentació pàg. 7

L’exposició pàg. 8

Àmbit 0. introducció pàg. 9

Àmbit 1. Xifres i càlculs pàg. 10

Àmbit 2. El càlcul mecànic pàg. 11

Àmbit 3. Les tabuladores: el gran problema del cens pàg. 12

Àmbit 4. La guerra pàg. 13

Àmbit 5. L’ordinador s’obre al món pàg. 14

Àmbit 6. Connecta amb la ciència pàg. 15

Àmbit 7. La gran revolució s’integra a l’empresa pàg. 16

Àmbit 8. L’ordinador personal pàg. 17

Àmbit 9. Present i futur pàg. 18

Mapa de l’exposició pàg. 19

Els interactius pàg. 20

El projecte web pàg. 23

Les activitats vinculades pàg. 26

6

7

Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no

apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant

del V mil·leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els

facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra.

A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va

aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores,

els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips

arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.

L’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, de més de 1500 m², repassa la història de l’ordinador,

des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una

completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics

d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important

d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra

història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les

successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en

dia parlem de la societat de la informació.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), és responsable de

fomentar el coneixement de la història de la ciència, la tècnica i la industrialització de

Catalunya a nivell nacional. Entre els seus objectius està preservar els béns del patrimoni

industrial català; impulsar l'estudi de la història de la ciència, la tècnica i la industrialització de

Catalunya; difondre els avenços tècnics i científics de la societat actual; promoure les

vocacions científiques; i ser un lloc de trobada per a la comunitat. Així, amb aquesta

exposició, complexa i pionera en la seva temàtica dins del món patrimonial, el mNACTEC

demostra la seva ambició per aconseguir els seus valors fundacionals i la seva passió pel

patrimoni tecnològic.

Eusebi Casanelles i Rahola

Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

8

Exposició L’exposició està dividida en 9 àmbits, d’acord amb l’evolució històrica de l’ordinador,

des dels seus orígens a l’antiguitat fins a la revolució tecnològica i digital dels nostres dies

9

àmb

it0àmbit0

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Un audiovisual rep el visitant i l’endinsa en la història repassant-ne les grans fites:

La prehistòria, amb l’emergència del càlcul.

Els primers assentaments neolítics amb les inicis de la mecanització del càlcul.

La Xina del III mil·leni a.C., on ja s’utilitza l’àbac, tal i com avui el coneixem.

L’Europa de principis del segle XIX, amb el desenvolupament tecnològic que permet fer

càlculs complexos gràcies a l’aritmòmetre.

L’any 1890 als EUA, amb el naixement del càlcul automàtic gràcies a la tabuladora d’en

Herman Hollerith.

La II Guerra Mundial, amb la invenció dels ordinadors per processar grans quantitats

d’informació.

Els anys 60 del segle XX, amb l’arribada de l’home a la lluna gràcies als mainframes.

Els anys 70, amb la introducció de l‘ordinador en el món de l’empresa/laboral.

Els anys 80, amb l’aparició de l’ordinador personal i de nous usos, com el joc.

I l’actualitat, amb la convergència digital i la consolidació de la societat de la informació.

Tres oblees de silici a l’entrada de l’exposició, simbolitzen l’evolució tecnològica: de la sorra a la tecnologia més avançada

10

àmb

it1àmbit1 XXXXIFRES I CÀLCULSIFRES I CÀLCULSIFRES I CÀLCULSIFRES I CÀLCULS

El primer àmbit presenta el càlcul com a concepte, la seva història primigènia i la seva

rellevància dins de la història de la humanitat i de les diferents societats.

El càlcul (el llatí calculi, que significa pedra) neix en l’antiguitat amb les primeres

civilitzacions mesopotàmiques, que utilitzaven pedretes o incisions fetes en pedra o

fusta per fer càlculs senzills. La necessitat de calcular grans dimensions de terra, fer

intercanvis comercials o fer càlculs complexes, forçarà l’aparició de mecanismes que

facilitin la feina i l’evolució dels coneixements matemàtics. Aquestes són algunes de les

fites més importants i que trobareu a l’àmbit:

▪ l’àbac, que servia per fer operacions aritmètiques i ja es coneixia a l’Egipte

faraònic (III mil·leni aC) i l’ús del qual es va generalitzar a la Xina (1500 aC),

▪ l’astrolabi (III aC), un instrument de navegació que permetia calcular la latitud

▪ l’Ars Magna de Ramon Llull (1247), que planteja una complexa combinació de

paraules i símbols que permetria fer interpretacions filosòfiques

▪ El Margarita Philosophica de Gregor Reisch (1503), utilitzat per a l’estudi

universitari de l’aritmètica durant el segle XVI

▪ les varetes de Napier (1614), resultat del descobriment del logaritme per John

Napier i que permetia fer multiplicacions i divisions

▪ els regles de càlcul (1620), eina bàsica dels enginyers fins a l’aparició de les

primeres calculadores electròniques cap al 1960

▪ el rellotge calculador de Wilhem Schickard (1623), la primera calculadora

mecànica de la història

Còpia facsímil de l’astrolabi carolingi, l’astrolabi llatí més antic que es coneix, documentat a Barcelona al segle XI, i actualment conservat al Musée de l'Institut du monde arabe. La reproducció va ser feta a la Monnaie de París i tan sols n’hi ha quatre més a tot el món. (17 x 16 x 1cm)

11

àmb

it2àmbit2 EL EL EL EL CÀLCUL MECÀNICCÀLCUL MECÀNICCÀLCUL MECÀNICCÀLCUL MECÀNIC

Durant el segle XIX, l’evolució de les societats, amb el desenvolupament de la banca i del

comerç, va crear la necessitat de construir estris de càlcul automàtic, primer en forma de

prototips i després de forma industrial.

Protagonitzen aquest període personatges obsessionats per facilitar, agilitzar i fer més

eficaç el treball del càlcul, com en Blaise Pascal, creador de la primera màquina que

suma i resta mecànicament, en Charles Babbbage, creador de la ‘màquina analítica’ de

Babbage, que va impactar en la política i la revolució social europea de mitjans XIX, o

l’Ada Lovelace, creadora del primer programa informàtic.

A la sala, s’exposen fins a 17 exemples de les primeres màquines que es van crear per fer

càlculs automàtics. Entre elles, destaca molt especialment l’aritmòmetre de Thomas de

Colmer, una màquina d’engranatges que podia sumar, restar, multiplicar i dividir. Es va

presentar a l’Exposició Internacional de Londres de 1862, on va rebre reconeixement

mundial, i en un any es van vendre més de 1000 unitats i va ser imprescindible durant

100 anys.

Calculadora Brunsviga (1927 - 1946). Se’n van fabricar fins l’any 1964, quan la competència de les màquines electròniques ja era massa forta. (13 x 30 x 17 cm)

Calculadora ‘La Millionaire’, amb sistema de classificació directa (1913). Es va fabricar de 1893 a 1935 (18 x 65 x 29 cm )

12

àmb

it3àmbit3 LES TABULADORES: LES TABULADORES: LES TABULADORES: LES TABULADORES:

EL GRAN PROBLEMA DEL CENS EL GRAN PROBLEMA DEL CENS EL GRAN PROBLEMA DEL CENS EL GRAN PROBLEMA DEL CENS L’any 1790 es realitza el primer cens poblacional als EUA. El recompte es fa manualment, la

qual cosa converteix el procés en feixuc, lent i molt car –es trigava uns 10 anys, moment en

què calia actualitzar les dades i, per tant, començar de nou.

Cent anys més tard, un antic treballador de l’Oficina Censal resol el problema creant una

màquina capaç de fer el recompte de forma automàtica: la tabuladora, un aparell

electromecànic que efectuava càlculs senzills de tipus estadístic, nòmines, etc. mitjançant la

lectura de targetes perforades.

La tabuladora de Herman Hollerith suposà tota una revolució: l’any 1890 es calcula el cens

americà en només 6 setmanes i s’estalvien 5 milions de dòlars. Gràcies al seu èxit, Hollerith

va fundar la Tabulating Machine Company, considerada la primera companyia informàtica

de la història.

A la sala d’exposicions, destaquen el Conjunt de Tabuladora SAMAS i el Conjunt UR IBM,

successores i competidores de la d’en Hollerith, a més d’una perforadora de fitxes d’IBM.

Conjunt SAMAS. Tabuladora electromecànica que tenia com a funció la suma i emmagatzematge de magnituds numèriques per diferents conceptes comptabilitzades a partir de fitxes perforades

13

àmb

it4àmbit4 LA GUERRA LA GUERRA LA GUERRA LA GUERRA

Les necessitats de càlcul s’incrementen excepcionalment durant la II Guerra Mundial, la qual

cosa provoca la creació dels primers grans ordinadors de la història:

▪ el COLOSSUS, basat en les idees de l’Alan Turing i ubicat al centre del servei secret

britànic de Bletchley Park, tenia per objectiu desencriptar els missatges secrets del

bàndol alemany.

▪ l’ENIAC, desenvolupat per l’exèrcit nord-americà i amb capacitat de fer prop de 5000

sumes i 300 multiplicacions per segon, resolia el problema dels càlculs balístics.

▪ l’EDVAC, creat sota la supervisió de John von Neumann, va superar les capacitats de

l’EINAC i va tenir un paper important en el desenvolupament de la bomba atòmica.

Les dimensions d’aquests ordinadors impossibiliten la seva exposició, però el visitant podrà

conèixer-los a partir d’un audiovisual i d’una rèplica de la màquina Enigma, instrument

d’encriptació de missatges al servei del bàndol alemany que, tot i tenir unes dimensions molt

més petites, tenia més de 456.976 combinacions en cada una de les 24 possibles posicions i

els va ser de gran utilitat.

Rèplica de la màquina enigma cedida pel al mNACTEC Ministerio de Defensa en dipòsit temporal (2010/2011) per a la seva exposició. Model D (el model més avançat dels models comercials). (40 x 28 x 30 cm)

14

àmb

it5àmb

it5 L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN

Acabada la guerra, els tècnics i científics que van crear els primers grans ordinadors tornen a

la universitat i a la indústria, fora de l’àmbit bèl·lic. Al servei de les empreses d’electricitat i

electrònica, comencen a fabricar ordinadors per a la població civil, principalment empreses

de serveis que realitzaven càlculs a mida, estadístiques, etc. per a empreses o institucions

que ho necessitaven.

L’ordinador ‘civil’ evoluciona ràpidament:

▪ Ordinadors de primera generació. Són els primers ordinadors del mercat. Es

construïen amb vàlvules de buit, eren de grans dimensions, molt cars, amb

memòries molt petites (1Kb) i generaven un gran consum d’energia i producció

de calor.

▪ Ordinadors de segona generació (1950/1960). Incorporen transistors, que

incrementen la velocitat i redueixen espectacularment el consum d’energia, i

memòria de ferrites, que amplia la capacitat.

▪ Ordinadors de tercera generació (mitjan 1960). Els circuits integrats reduïren

costos i multiplicaren per 6 la velocitat de càlcul.

A l’exposició trobem la família d’ordinadors GE-BULL 415, de segona generació, que fou el

primer sistema rigorosament planificat per l’empresa General Electric per a la introducció de

l’ordinador al mercat. L’any 1965 es va instal·lar un conjunt a Barcelona, a l’empresa Seresco,

una de les pioneres en el sector dels centres de càlcul.

Conjunt BULL GE 415. L’empresa francesa BULL va ser una peça fonamental del “Plan Calcul” (General DeGaulle), que pretenia minimitzar la dependència tècnica europea en front dels EUA. Més tard, fou adquirida per General Electric.

15

àmb

it6àmb

it6 CONN CONN CONN CONNECTA AMB LA CIÈNCIAECTA AMB LA CIÈNCIAECTA AMB LA CIÈNCIAECTA AMB LA CIÈNCIA

Les infinites possibilitats de càlcul dels ordinadors aviat es van aplicar a l’àmbit científic,

conformant una nova espècie d’ordinadors pensats i dissenyats per realitzar càlculs i

variables aplicades a l’enginyeria o la ciència espacial, permetent, per exemple, l’arribada de

l’home a la lluna. Aquests ordinadors també foren els primers a introduir-se en l’àmbit

universitari.

La utilització de l’ordinador per part de la societat civil força que s’adapti a les seves

necessitats i que evolucioni. Així, mentre l’ordinador digital donava servei al món

empresarial per resoldre problemes o tasques comptables i administratives (nòmines,

facturacions, etc.), l’ordinador analògic servia a la comunitat científica gràcies a la seva

capacitat per resoldre equacions de càlcul complexes (d’òrbites, estructures, etc.) i per

recrear matemàticament el comportament de tota mena de sistemes físics. La diferència

entre l’un i l’altre rau en els diferents llenguatges de programació emprats.

A l’exposició trobem l’EAI PACER, un model analògic d’un dels fabricants d’ordinadors més

importants dels anys 50 i 60 i que va destacar en projectes científics com els aeroespacials de

la NASA. També trobem l’IBM 1130, un dels últims ordinadors exclusivament científics que

es van crear.

Tot i que l’ordinador analògic va protagonitzar fites tan importants com la cursa espacial,

l’ordinador digital el desbancaria finalment gràcies a les seves majors prestacions en precisió,

velocitat i capacitat de càlcul.

Conjunt EAI PACER. Modelava gràficament el comportament de materials o objectes sotmesos a esforços, càrregues o velocitats variables (ex. un pont, les marees o l’òrbita d’un satèl·lit)

16

àmb

it7àmbit7 LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A

L’EMPRESAL’EMPRESAL’EMPRESAL’EMPRESA A mitjan dels anys 60 els ordinadors ja són instruments necessaris a la majoria d’empreses,

tant a les grans com a les petites, la qual cosa provoca l’emergència de la formació reglada

en estudis d’informàtica i d’una nova generació d’especialistes: els informàtics.

Les empreses més grans utilitzen els anomenats mainframes: ordinadors molt potents, de

grans dimensions, de difícil manteniment i molt cars, motiu pel qual les empreses els lloguen

en comptes de comprar-los. L’ IBM 360, el primer ordinador de tercera generació del mercat,

és el model més emblemàtic d’aquest període i es pot contemplar a l’exposició

Amb aquest model, IBM iniciava la producció d’ordinadors en famílies compatibles i

escalables i aplicava el concepte ‘arquitectura de sistema’, amb possibilitats de

desenvolupament i creixement continuats, independentment dels canvis tecnològics. El

Sistema 360 va suposar un esforç tècnic de desenvolupament molt complex per a la seva

època i l’èxit aclaparador va donar el lideratge indiscutible del sector a IBM.

Les petites i mitjanes empreses faran servir els miniordinadors: més petits, més fàcils

d’utilitzar i de programar, que consumien menys recursos i que sovint complien una única

tasca (facturar, processar text, comptabilitzar, etc.).

Les empreses industrials incorporaren l’ordinador com a controlador de processos a temps

real, cosa que va suposar una vertadera revolució en l’activitat productiva.

Conjunt IBM 360. Ordinador pioner de la 3a generació el 1964. Va ser el primer ordinador a utilitzar la paraula byte per indicar un grup de bits, i una arquitectura que a partir d’aquest model van seguir tots els grans ordinadors (o mainframes) d’IBM.

17

àmb

it8àmb

it8 L’ORDINADOR PERSONAL L’ORDINADOR PERSONAL L’ORDINADOR PERSONAL L’ORDINADOR PERSONAL

Els anys 70 i 80 del segle XX veuen néixer l’ordinador personal (Personal Computer) fruit de la

rebel·lió d’uns quants joves tècnics i fanàtics de l’electrònica digital que volien lluitar contra

l’establishment de les grans empreses tecnològiques. Amb ell, l’ordinador arriba a la llar.

Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne van fundar Apple l’any 1976 per vendre l’Apple I

per 699,66 dòlars. Es tractava d’un kit format per una placa base amb processador, memòria i

xips diversos que acomplia tres úniques funcions: processar textos, processar càlculs i...

jugar! -al Pong, Pacman, Space invaders, Tetris, etc.

As anys 80, IBM i Microsoft comercialitzen el PC-DOS, amb un estàndard de sistema obert

que va permetre l’entrada al mercat de centenars de fabricants. La conseqüent baixada de

preus fruit de la competència i la generalització del joc entre els joves van permetre

l’arribada de l’ordinador a l’àmbit domèstic.

En aquesta mateixa època, finals dels anys 80 i 90, es comença a desenvolupar el projecte

World Wide Web (Internet) i es crearà l’HTML i l’HTTP basant-se en l’experiència de creació

del mòdem els anys 60. Permetia la interconnexió entre ordinadors per via telefònica, i

gràcies a xarxes com ARPENET, per a la transmissió de dades de caràcter militar i universitari, i

a la tecnologia TCP/IP.

PC-DOS (1981/1987). Ordinador

original (i precursor) del ‘persona

computer’, creat per introduir-se

de manera ràpida al mercat dels

ordinadors de gamma baixa.

APPLE IIe. Versió de l’Apple II (1977), un

dels primers microordinadors fabricats en

sèrie en grans volums i inici de l’èxit

imparable de la cia. Apple. Tenia 64 kB de

memòria.

Commodore 64. Ordinador personal

llançat l’any 1982

18

àmb

it9 PRESENT I FUTUR PRESENT I FUTUR PRESENT I FUTUR PRESENT I FUTUR Actualment vivim el moment de la gran revolució digital: telefonia d’última generació,

tablets, netbooks, ebooks, etc. formen part essencial del nostre dia a dia. És el moment de la

societat de la informació, de les xarxes socials i de la convergència digital. La tecnologia

informàtica ha trencat milers de fronteres i s’ha incorporat de manera extensiva en tots els

sectors d’activitat. Navegar per Internet, programar una rentadora, reparar un vehicle,

controlar l’stock d’un magatzem, la domòtica de la llar.... què fem avui en dia que no

requereixi de la informàtica?

Paral·lelament, els grans mainframes (o supercomuptadors) continuen existint i són

imprescindibles per a la gestió de grans volums de dades que requereixin altíssimes

prestacions de fiabilitat i seguretat, com per exemple a les administracions públiques o els

sistemes bancaris. Al servei del món de la recerca i del coneixement, supercomputadors com

el MareNostrum són capaços d’elaborar el mapa del genoma humà o desxifrar les claus del

canvi climàtic, per exemple.

Tot plegat, ens fa qüestionar-nos sobre ‘L’enigma de l’ordinador’: Quin és el futur dels

ordinadors? Quins són els límits d’aquesta tecnologia? Què ens espera en el futur? A quin

model de societat ens duen?

Conjunt IBM ES-9030. Exemple dels mainframes actuals, resultat de la combinació de la tecnologia dels anteriors grans sistemes amb els avenços associats amb els ordinadors personals, com l’ús intensiu dels microprocessadors tant en mòduls d’ordinador com en perifèrics. Aquestes tecnologies han permès aconseguir grans capacitats d’emmagatzematge, velocitat i fiabilitat en la gestió de dades.

19

Mapa de l’exposició

20

Interactius A través del joc, 8 interactius apropen permeten al visitant conèixer a fons

els components que han protagonitzat l’evolució de la història de la informàtica

21

1 Descobreix la història de les matemàtiques a

través del joc ‘Càlcul matemàtic i cultura’ amb la TAULA MULTITOUCH

2 Saps sumar amb l’ÀBAC, un dels

instruments de càlcul més antics del món?

3 Escriu missatges secrets amb la màquina

ENIGMA, la mateixa que va utilitzar el bàndol alemany durant la II Guerra Mundial

4 Saps que el RELÉ és el que et permet obrir o tancar un interruptor per tal que passi o

no la corrent?

5 Saps com calcular el teorema de Pitàgores?

Descobreix el XIP, un petit element electrònic que executa funcions programades

22

6 Saps quina informació codificada pot llegir

un ordinador? Descobreix el TRANSISTOR, i aprèn a escriure en codi binari.

7 Saps quina velocitat té un

MICROPROCESSADOR, el rei de la velocitat i de la capacitat?

8Mou un BRAÇ ROBÒTIC

d’1,5 metres d'ample per 1,5 metres d'alt a una velocitat de 5m per segon i dibuixa formes geomètriques senzilles amb un sensor làser

23

Projecte WEB A més, de fer accessible l’exposició a aquelles persones que no puguin

desplaçar-se fins al museu, el projecte web amplia els continguts sobre la història

de la informàtica i permet dur a terme activitats participatives en l’entorn virtual

24

És molt més que el web de l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, es tracta d’un espai virtual

que pretén acostar les noves tecnologies al món de la museografia, un espai únic en sí

mateix que combina l’experiència virtual amb la navegació exhaustiva i la recerca i

descàrrega de continguts.

El web té per objectiu facilitar a usuaris i visitants la comprensió dels avenços,

esdeveniments i personatges que expliquen la història de la informàtica, permetent un

accés multidimensional, adaptat als diversos perfils, des d’escolars a especialistes,

universitaris, experts en història de la informàtica, periodistes o simples visitants.

L’espai expositiu és limitat en l’espai i en el temps i, en aquest sentit, el web és un

complement perfecte: permet l’accés a l’exposició en tot moment des de qualsevol punt

amb connexió a Internet. S’hi pot trobar el fons documental de l’exposició, amb accés a tota

la bibliografia i informació utilitzada, la col·lecció completa d’objectes patrimonials i un

espai de dinamització i interacció amb jocs com els dels interactius i un trivial, eines

participatives, contingut multimèdia com conferències, vídeos, etc. i xarxes socials per tal

que cadascú digui la seva i pugui formar part de l’exposició.

Home de la pàgina web de l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’

25

Per divertir-te

Per saber-ne més,

conèixer curiositats o

investigar un tema a fons

Per compartir experiències, opinions, etc.

i connectar-te amb el món

Per deixar la teva empremta

Jocs

inte

ract

ius

Info

rmac

ió

Xar

xes

soci

als

Forma part de l’exposició

26

Activitats Diverses activitats de diferents tipus , aproparan al visitant als

continguts alhora que l’ajudaran a veure-la de manera més amena

27

VISITES GUIADES a l’exposició per a públic general durant el primer trimestre de 2012. Activitat gratuïta.

BITS & BITES és una activitat de cap de setmana per a famílies amb nens i nenes a partir de

8 anys. És un joc participatiu d’uns 40 minuts de durada en què petits i grans es disfressen de

BIT per aprendre què és i com funciona el llenguatge binari. Activitat gratuïta.

Repassarem les anècdotes, els personatges i els objectes més emblemàtics de la història dels

ordinadors a través del cinema amb un cicle d’estiu de CINEMA A LA FRESCA. Juliol de 2012

(7, 14, 21 i 28 de juliol). A la Terrassa del museu. Activitat gratuïta.

Una JORNADA de tecnologia informàtica i patrimoni amb els col·laboradors de l’exposició

per conèixer com ha estat el procés de restauració de les peces, les cessions que s’han fet, la

concepció de l’exposició, la producció museogràfica, etc. Abril de 2012

‘La NIT DELS MUSEUS, la música omple el mNACTEC’, una jornada jove sobre creació i

gaudi de música electrònica. El 19 de maig de 2012. Activitat gratuïta.

Coneixerem les darreres innovacions tecnològiques a Catalunya en un CICLE de

presentacions de tecnologia digital d’empreses: Tecnologia digital a la mà. Els dies 26

d’abril, 21 de juny, 18 d’octubre i durant la Setmana de la Ciència 2012 (18 a 25 de

novembre). Activitat gratuïta.

Parlarem d’actualitat i compartirem opinions en una JORNADA sobre Ordinadors i

Innovació tecnològica amb la col·laboració de Schneider i UNED. El 27 de setembre de

2012. Activitat gratuïta.

Informació sobre dates, horaris i qualsevol altra consulta al web www.mnactec.cat o al tel. 93 736 89 66

28

, 1903 – Washington, 1957)

La seva definició d’ordinador continua vigent avui en dia

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Rambla d’Ègara 270 · 08221 TERRASSA www.mnactec.cat · Tel. 93 736 89 66 Àrea de Difusió Joan Muñoz, cap de l’àrea de difusió del mNACTEC Tel. 93 736 89 66 ext. 17947 difusio.mnactec@gencat.cat