RRAAYY BBRRAADDBBUURRYY

FFaahhrreennhheeiitt 445511

DDiimmaarrttss ,, 2299 ddee mmaaiigg

aa lleess 1199..0000hh

UTOPIES I DISTOPIES de

ALTRES OBRES DE L’AUTOR QUE POTS TROBAR

A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET

� La Bruja de abril � Columna de fuego

� Les cròniques marcianes � Encender la noche

� Relats inquietants � Mucho después de medianoche

BIBLIOTECA BELLVITGE

Avda. Amèrica, 69 (08907) L’Hospitalet

Tel. 93 264 15 72

Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es

L’any 1516 el filòsof anglès Tomàs More publicava un llibre anomenat Utopia.

Allà hi descrivia el que per ell seria una societat ideal, la qual habitava una

suposada illa de l’oceà atlàntic del mateix nom. El nom d’Utopia, que en grec

significa “no lloc”, s’ha convertit en sinònim d’un futur ideal i paradisíac. Molts

filòsofs i escriptors han seguit els passos de More i ens han explicat les seves

utopies.

La ciència-ficció, en canvi, ha creat un gènere que es just el contrari de la

utopia: la distopia. En les novel·les del gènere distòpic, els seus autors ens mostren

futurs que són tot el contrari d’ideals, perfectes o desitjables. Són autèntics

malsons creats amb la intenció d’alertar al lector dels mals que pateix la societat

actual, i de fins on ens poden portar. Alguns arriben a mostrar futurs realment

apocalíptics.

El gènere distòpic és un dels més populars de la ciència-ficció i ha produït

algunes obres mestres, com ara La màquina del temps de H. G. Wells, Un món feliç,

d’Aldous Huxley, 1984 de George Orwell, La taronja mecànica d’Anthony Burgess, o

¿Somien els androides amb ovelles electròniques?, de Philip K. Dick, el relat en que

es va basar la pel·lícula Blade Runner.

L’AUTOR W WAWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW L’OB RA L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Fahrenheit 451 ens trasllada a un futur

proper però indeterminat, on els bombers ja no

apaguen focs, els provoquen. La seva feina és

cremar llibres. Des d’aquest simple punt de

partida Ray Bradbury basteix una faula distòpica

terriblement pertorbadora. La crema de llibres,

l’aspecte més sorprenent del llibre, no és més

Ray Bradbury va néixer el 22 d’agost de 1920 a la ciutat de Waukegan, a l’estat

nord-americà d’Illinois. El seu pare treballava per a una companyia telefònica,

arreglant fils i pals de telèfon i s’havia de desplaçar amb freqüència. Durant la

infantesa de Bradbury es van mudar tres cops abans d’instal·lar-se definitivament a

Los Angeles l’any 1934.

A Los Angeles, Bradbury va acabar l’institut, però els seus pares no tenien prou

diners per enviar-lo a la universitat i es va posar a vendre diaris pel carrer, ocupació a

la qual es dedicà de 1938 a 1942. Des de ben petit Bradbury fou un gran lector. Entre

els seus autors favorits es trobaven els clàssics de la primera ciència-ficció, com Verne

i H.G. Wells i ,sobretot, Edgar Rice Burroghs, autor de Tarzan i John Carter de Mart.

Per tal de continuar la seva formació mentre treballava, Bradbury es va dedicar a anar

per les tardes a les biblioteques públiques, i estar-s’hi hores llegint.

Bradbury va començar a escriure quan estava a l’institut i va publicar el seu

primer relat curt abans de deixar-lo, el gener de 1938. Els següents anys va continuar

publicant en els anomenats fanzines, revistes amateurs de seguidors de la ciència-

ficció. Des de 1943 va aconseguir dedicar-se només a escriure, i el 1947 va publicar

Dark carnival, la seva primera recopilació d’històries curtes. El mateix any es casava

amb Marguerite McClure, amb qui ha tingut quatre filles.

El moment clau de la carrera de Bradbury és la publicació, l’any 1950, de les

Cròniques marcianes, un seguit de relats independents però interconnectats que

narren la conquesta de Mart per part de la Terra i la desaparició de l’antiga cultura

marciana. L’obra fou un èxit immediat i el catapultà com un dels mestres d’un gènere,

la ciència –ficció, que en aquells moments s’estava fent terriblement popular.

Els dos següents llibres de Bradbury, la col·lecció de relats L’home il·lustrat de

1951, i la novel·la Fahrenheit 451, de 1953, el van consolidar com un escriptor d’èxit i

respectat per la crítica. Des de llavors ha publicat una gran quantitat de novel·les i

relats curts. També ha treballat com a guionista pel cinema i la televisió. Entre els

seus treballs més recordats es troba el guió de la pel·lícula Moby Dick, que va dirigir

John Huston l’any 1956. Amb més de 90 anys Ray Bradbury encara continua escrivint i

assistint a les convencions de ciència-ficció.

que una excusa perquè l’autor ens presenti una societat alienada, on el govern

prohibeix els llibres perquè fan pensar la gent i això els provoca infelicitat. La televisió

s’ha convertit en l’autèntic opi del poble. El govern hi repeteix les seves consignes i

tothom fa i pensa el que es diu allà.

El protagonista de la novel·la és Guy Montag, un bomber que mai s’havia

qüestionat res al voltant de la seva professió, fins que coneix la seva nova veïna,

Clarisse, una noia de disset anys, la família de la qual llegeix llibres. Clarisse i els seus

són considerats antisocials pel govern i per la societat, la qual segueix els seus dictats,

però Montag comença a dubtar-ne.

Pocs dies després, durant un servei, roba un llibre d’amagat abans d’encendre la

foguera. Allò és la seva perdició. Un cop comença a llegir ja no pot parar. Torna a robar

més llibres i els amaga a casa, fins que la seva dona comença a sospitar. En poc temps

el bomber es veurà convertit en un pròfug i un perill públic.

Encara que moltes vegades s’ha comentat l’evident impacte de les cremes nazis

de llibres en la imaginació de Bradbury, el propi autor ha comentat que una altra

inspiració de la novel·la va ser la caça de bruixes del senador McCarthy, que semblava

voler decidir que havia de pensar i llegir la gent.

Fahrenheit 451 és una novel·la que traspua l’amor del seu autor per la literatura

amb moltes referències als grans clàssics universals. També és un novel·la amb un

munt d’anècdotes, la més sucosa de totes, potser, és que publicà originalment com a

serial per entregues a la revista Playboy, que acabava de sortir al mercat.