1
Fan música pròpia per als Gegants de Riudoms Grallers de Riudoms El 23 d 'abril de 1983. diada de Sant Jordi. feien la primera sortida a la nostra vila els Grallers de Riu- doms. grup format per Enric Arago- nès Delgado de Torres . Lluís Arago- nès Delgado de Torres. Jaume Ca- paré Cabré I el seu fill Jacob. Quim Masdeu Meix. Norbert Torres Fe- rrant. Verònica Torres Ferrant (cai- xa) I Maribel Virgili Llebaria (caixa). Qui els havia motivat? Ells formaven part d'un grup d'animació rludo- menc anomenat El galliner que d 'un parell d 'anys ençà feien tite- lles . etc . i es va donar el cas que . a Riudoms. va venir a actuar el grup Gralla de Sabadell. Aquella actua- ció els va esperonar. doncs. a pro- var de tocar-la també. Aquest pri- mitiu grup d'animació es va ficar en contacte amb Jaume Caparó Cabré. que havia actuat amb els Grallers de Gràcia (Barcelonès). perquè els assagés. i ja tenim for- mat el grup. Després els assajaria Al- bert Macaya dels Grallers de Reus. Miquel Rus Piñera de l' Escola de Grallers de Valls. Jordi Aixalà de Reus . De l'evolució del primitius components han passat fins a l'ac- tualitat que el grup de Grallers de Riudoms s' ha consolidat I estabilit- zat amb Carme Aragonès Delgado de Torres (bombo). Enric Aragonès Delgado de Torres. Carles Borràs Or- tiga. Josep M. Salvador Porqueres (caixa) i Jaume Tost Gispert (vegeu la fotografia). Com que d 'uns anys cap aqui els gegants surten. ja que ha hagut un esclat de trobades. i com que per fer la cercavila gegantera cal Inevitablement la música. la Colla Gegantera de Riudoms. vol agrair als Grallers de Riudoms. que en di- verses ocasions ens hagin acom- panyat a nosaltres o a altres colles geganteres per oferir-los I dedicar- los. en aquesta ocasió, l'espai que aquesta revista ens cedeix a nosal- tres. No hem d'oblidar que gràcies als castells humans i ara tambè als gegants. s' ha aconseguit que les gralles es mantinguessin vives. Dins dels instruments tradicionals i de música popular al carrer: sac de gemecs . flabiols. tamborins. etc .. la gralla és un Instrument popular que entitat pròpia , com també la Josep M. Toda i Serra* Actuació dels Grall e rs de Ri udoms el23 de ¡u ny de 1990 a la Selva d el Camp ( Baix Camp). (foto : Salvador Coll ) la seva música. En aquest sentit. es pot fer un retret a certes trobades geganteres. en el sentit que els ge- ganters moltes vegades només te- nen en compte els gegants i no la qualitat de la música. És a dir. no- més que hi hagi música per fer cór- rer els gegants ja hi ha qui en prou. I lògicament no és això. L'ideal potser fóra que. per un cos- tat. els grallers que acompanyen la cercavila gegantera anessin més separats perquè no s'escoltessin ni es molestessin els uns als altres i que. per l'altre. s'hi tingués en compte la dignitat musical. Des de l'any 1985 els Grallers de Riudoms acompanyen per Sant Pe- re lla Misericòrdia el Ball de Gitanes de Reus; el22 d'agost de 1987 . dins dels actes commemoratius del cin- què aniversari de la creació de la Colla Gegantera de Riudoms. van actuar a la Nit de Gralles. trobada en la qual els Gralles de la Colla Gegantera de Riudoms. que van fer la primera sortida oficial el20 d'abril de 1986 a Manlleu (Osona). no hi van actuar. El 16 de desembre de 1989 els Grallers de Riudoms van participar al Primer Concert de Gra- lla Santa Llúcia organitzat per la Secció Cultural de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus. sota la direcció tècnica del Grup de Gralles de l'Esbart Dansaire del Baix Camp; acompanyen sovint els gegants de Riudoms (els dies 1. 2 i 3 de juny de 1990 fins I tot a Manacor -Mallorca Oriental- , etc.). cada any han acompanyat l'enter- rament del Carnestoltes de Riu- doms. etc . Podem avançar que te- nen començada la partitura d'una cançó per acompanyar i perquè tinguin ball propi. e ls gegants de Riudoms. Es tracta d' una creació col. lectiva a la qual hi treballa tot el grup i hi pensen incorporar després lletra. Ells bàsicament toquen músi- ca tradicional. una part específica de la qual és la música de gegants o la que toquen per acompan- yar el grup d'anima ció per a la ca- nalla del Sac foradat de Riudoms. l'última sortida la van fer el dia de Reis de 1990 a Osca (Aragó). No podem oblidar que a Riudoms tam- han participat i col.laboren en l'organització de Carnavals. diades de Sant Jordi. Onzes de setembre. etc . El seu repertori abraça una sei- xantena de peces i l'objectiu que ara es marquen és anar-se supe- rant. tocar temes més diñcils. fer se- gones veus. etc . tot i que són ben conscients que a la gralla ja li ha passat el seu fort auge d'anys en- rrera i que ara s'imposa la música ètnica . és a dir. la música amb arrels del país però incorporant-hi altres instruments més actuals. com fan. per exemple. grups com Tradi- vàrius. etc . • 'Cap de premsa de la Colla Gegant e ra de Riudoms en e o O> Q) O> Q) "'' o ..e 15

Fan música pròpia per als Gegants de Riudoms en e o O> · 2017. 8. 19. · gegants de Riudoms (els dies 1. 3 de juny 1990 fins I tot a Manacor -Mallorca Oriental-, etc.). cada any

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Fan música pròpia per als Gegants de Riudoms en e o O> · 2017. 8. 19. · gegants de Riudoms (els dies 1. 3 de juny 1990 fins I tot a Manacor -Mallorca Oriental-, etc.). cada any

Fan música pròpia per als Gegants de Riudoms

Grallers de Riudoms

El 23 d 'abril de 1983. diada de Sant Jordi. feien la primera sortida a la nostra vila els Grallers de Riu­doms. grup format per Enric Arago­nès Delgado de Torres. Lluís Arago­nès Delgado de Torres. Jaume Ca­paré Cabré I el seu fill Jacob. Quim Masdeu Meix. Norbert Torres Fe­rrant. Verònica Torres Ferrant (cai­xa) I Maribel Virgili Llebaria (caixa). Qui els havia motivat? Ells formaven part d 'un grup d'animació rludo­menc anomenat El galliner que d 'un parell d 'anys ençà feien tite­lles. etc. i es va donar el cas que. a Riudoms. va venir a actuar el grup Gralla de Sabadell. Aquella actua­ció els va esperonar. doncs. a pro­var de tocar-la també. Aquest pri­mitiu grup d'animació es va ficar en contacte amb Jaume Caparó Cabré. que havia actuat amb els Grallers de Gràcia (Barcelonès). perquè els assagés. i ja tenim for­mat el grup. Després els assajaria Al­bert Macaya dels Grallers de Reus. Miquel Rus Piñera de l'Escola de Grallers de Valls. Jordi Aixalà de Reus. De l'evolució del primitius components han passat fins a l'ac­tualitat que el grup de Grallers de Riudoms s'ha consolidat I estabilit­zat amb Carme Aragonès Delgado de Torres (bombo). Enric Aragonès Delgado de Torres. Carles Borràs Or­tiga. Josep M. Salvador Porqueres (caixa) i Jaume Tost Gispert (vegeu la fotografia).

Com que d 'uns anys cap aqui els gegants surten. ja que ha hagut un esclat de trobades. i com que per fer la cercavila gegantera cal Inevitablement la música. la Colla Gegantera de Riudoms. vol agrair als Grallers de Riudoms. que en di­verses ocasions ens hagin acom­panyat a nosaltres o a altres colles geganteres per oferir-los I dedicar­los. en aquesta ocasió, l'espai que aquesta revista ens cedeix a nosal­tres. No hem d 'oblidar que gràcies als castells humans i ara tambè als gegants. s'ha aconseguit que les gralles es mantinguessin vives. Dins dels instruments tradicionals i de música popular al carrer: sac de gemecs. flabiols. tamborins. etc .. la gralla és un Instrument popular que té entitat pròpia, com també la té

Josep M. Toda i Serra*

Actuació dels Grallers de Riudoms el23 de ¡u ny de 1990 a la Selva del Camp (Baix Camp). (foto: Salvador Coll)

la seva música. En aquest sentit. es pot fer un retret a certes trobades geganteres. en el sentit que els ge­ganters moltes vegades només te­nen en compte els gegants i no la qualitat de la música. És a dir. no­més que hi hagi música per fer cór­rer els gegants ja hi ha qui en té prou. I lògicament no és això. L'ideal potser fóra que. per un cos­tat. els grallers que acompanyen la cercavila gegantera anessin més separats perquè no s'escoltessin ni es molestessin els uns als altres i que. per l'altre. s'hi tingués en compte la dignitat musical.

Des de l'any 1985 els Grallers de Riudoms acompanyen per Sant Pe­re lla Misericòrdia el Ball de Gitanes de Reus; el22 d 'agost de 1987. dins dels ac tes commemoratius del cin­què aniversari de la creació de la Colla Gegantera de Riudoms. van actuar a la Nit de Gralles. trobada en la qual els Gralles de la Colla Gegantera de Riudoms. que van fer la primera sortida oficial el20 d'abril de 1986 a Manlleu (Osona). no hi van actuar. El 16 de desembre de 1989 els Grallers de Riudoms van participar al Primer Concert de Gra­lla Santa Llúcia organitzat per la Secció Cultural de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus. sota la direcció tècnica del Grup de Gralles de l'Esbart Dansaire del Baix Camp; acompanyen sovint els gegants de Riudoms (els dies 1. 2 i 3 de juny de 1990 fins I tot a Manacor

-Mallorca Oriental- , etc.). cada any han acompanyat l'enter­rament del Carnestoltes de Riu­doms. etc . Podem avançar que te­nen començada la partitura d 'una cançó per acompanyar i perquè tinguin ball propi. els gegants de Riudoms. Es tracta d 'una creació col. lectiva a la qual hi treballa tot el grup i hi pensen incorporar després lletra. Ells bàsicament toquen músi­ca tradicional . una part específica de la qual és la música de gegants o bé la que toquen per acompan­yar el grup d'animac ió per a la ca­nalla del Sac foradat de Riudoms. l'última sortida la van fer el dia de Reis de 1990 a Osca (Aragó). No podem oblidar que a Riudoms tam­bé han participat i col.laboren en l'organització de Carnavals. diades de Sant Jordi. Onzes de setembre. etc. El seu repertori abraça una sei­xantena de peces i l'objectiu que ara es marquen és anar-se supe­rant . tocar temes més diñcils. fer se­gones veus. etc . tot i que són ben conscients que a la gralla ja li ha passat el seu fort auge d'anys en­rrera i que ara s'imposa la música ètnica . és a dir. la música amb arrels del país però incorporant-hi altres instruments més actuals. com fan . per exemple. grups com Tradi-

vàrius. etc. •

'Cap de premsa de la Colla Gegantera

de Riudoms

en ~

e o O> Q) O>

Q)

"'' o ..e

15