DILLUNS · 8 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14783 - AVUI / Any XL. Núm. 13653 - EL PUNT

1,20€

1161

19-1

1560

59w

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

Segonjudici alDEMANDA · Mas, Ortega, Homs i Rigau seran jutjats al Tribunalde Comptes per la despesa de la consulta, que ja ha estat abonada

P6-16

Celebració de la Colla Vella de Valls, ahir a la Tàrraco Arena Plaça ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P14-16

Guanya el Concurs de Castells de Tarragona, després de divuit anys

La Vella torna a regnar

L’ESPORTIU

Els de Valverde s’encallen i noméspoden empatar a un contra el València

Rakitic, en una acció del partit ■ EFE

Futbol

El Barça perd ellideratge a Mestalla

Una cadena humana uneix cincmunicipis del Gironès per recordar l’1-O

Nacional P8

La via gironinamobilitza més de15.000 persones

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2018

o convé, peròtoca”... cridava

una diputada delsgrups sobiranistes ca-mí cap al Parlament eldia del debat de políti-

ca general, en referència al fet que “to-ca” convocar eleccions al Parlament deCatalunya davant la discussió perma-nent entre els grups sobiranistes. De fet,el dia 27 d’octubre farà un any que, ar-ran de l’article 155 de la Constitució, esva dissoldre el Parlament i, per tant, alcap de cinquanta-quatre dies, el 21 dedesembre, seria possible que hi hagues-sin unes altres eleccions catalanes.

Amb la teoria política a la mà no con-vé convocar eleccions. El maig de l’anyvinent hi ha eleccions municipals i euro-pees. A partir del mes de gener s’ha decelebrar el judici dels processats pelprocés i la sentència no se sabrà fins al’estiu de l’any que ve. Amb aquest pa-norama, unes eleccions catalanes al de-sembre distorsionarien el calendarielectoral i polític de continuació delmandat de l’1 d’octubre. En canvi, en lapràctica política del dia a dia l’ambient espreelectoral, i sovint és complicat de jus-

tificar una legislatura sense una clara di-recció política. És difícil que es pugui es-gotar una legislatura en què JxCat i ERCmostren en públic i en privat les seves di-ferencies en temes fins i tot tan sensiblescom ara el de la gestió dels presos i exi-liats o sobre si cal o no cal desobeir enseu parlamentària pel que fa al fet queels diputats suspesos pel Suprem pu-guin votar, com demana la CUP per con-tinuar donant el seu suport. Diferènciesabismals que fan que l’aire polític català,a causa de les circumstancies dels fetsde l’octubre de l’any passat, hagi esde-vingut un problema permanent per a laciutadania.

JxCat i ERC es van comprometre que,vistes les experiències, mai més posariendates ni terminis. De mal record va serl’anunci dels setze mesos per a la Repú-blica i altres terminis. El president Torraha donat un mes al president Sánchez.Un ultimàtum que contrasta amb elsanuncis de diàleg que pregonen des deles conselleries d’Economia i de Presi-dència. Raó tindrà la diputada que creuque toca convocar eleccions catalanes,malgrat que ara l’únic que les pot convo-car es el president Torra, que com que noté partit no haurà d’escoltar ningú.

“N

Keep calmLluís Falgàs

Eleccions

Amb la teoria política a la màno convé convocar eleccionsa pocs mesos del judicii les municipals

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

auré de canviar de cotxe. Famassa temps que no ens ente-nem, i en un acord com el nos-

tre, basat en el moviment, els seus en-nuecs i les seves plantades intempesti-ves ens aboquen irremeiablement a laruptura. El primer que vaig tenir emva durar setze anys. Un servei impeca-ble. No recordo que m’hagués donatmai cap altre problema que una rodarebentada, i tot i així, sempre servi-cial, va esperar que l’hagués aparcatper desinflar-se amb un esbufec decampió coix que ha consumit fins elseu últim alè per dipositar-me a la me-ta. Aquest d’ara, no. També se’m vapunxar, però en plena marxa. Em vaobligar a travessar ranquejant la ciu-tat fins al taller, exposant-me a la hu-miliació pública que els altres conduc-tors m’haguessin d’advertir tot el ca-mí, fent-me llargues, del penós desper-fecte. Té dotze anys, però en fa més dedos que agonitza. Cada vegada que elporto al mecànic me’l tornen amb al-guna peça canviada: ara unes bugies,ara la papallona, ara la bateria, ara l’al-ternador. Però ni amb la dentaduranova no experimenta cap millora. In-

H

defectiblement, al cap d’un parell demesos a tot estirar, torna el col·lapse:s’encén el llum d’alerta del motor,s’ofega en plena recta, les agulles delquadre de comandament embogeixende sobte amb un clic-clic frenètic debomba de rellotgeria, i es queda cla-vat, allà on sigui, enmig d’un embús enhora punta, al marge d’una carreteradesolada, just a la rotonda que hi ha aun sol trencant de casa, una nit de fe-brer glaçada, amb el nen al darrere i joclavant cops de puny de ràbia al vo-lant. He canviat quatre vegades de me-cànic, i no li troben el què. S’hi asse-uen a dins, el connecten a l’ordinador i

sacsegen el cap. Poques vegades hevist que li obrissin el capot. Els entenc:a mi també em faria por; deu ser commirar cara a cara l’abisme.

Fa anys vaig retrobar al fons de l’ar-mari unes sandàlies que ni recordavaque tenia. Eren encara ben noves i meles vaig posar cofoia, com si les acabésd’estrenar. A mig camí de la feina, vaignotar com si pesessin, igual que unaroda que es desinfla. Se m’estaven de-sintegrant a ulls vista, tota la sola en-grunant-se en un dessagnament deserradures, fins que no en va quedarsinó una plantilla penjant d’una sive-lla. M’havia posat unes sabates mor-tes. Tot al voltant hi veig un camp demines que prefigura la mort. El plafóesquerdat del llum de peu, el calaixque no tanca bé, la persiana trencadade la cuina, el cotxe que es consumeixlentament. L’última vegada que se’mva espatllar, me’n van haver de deixarun altre, només un dia, però en vaigtenir prou, en pujar de nou al meu, perreconèixer amb un estrany alleuja-ment el mateix tou descolorit de la ta-pisseria, el seu nyec-nyec familiar.Potser el trobaré a faltar i tot.

“He canviatquatre vegades demecànic, i no litroben el què

Eva VàzquezCaiguda lliure

Morir-se les coses

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2018

Les cares de la notícia

Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i IreneRigau s’enfronten aquesta setmana a una altravista, ara al Tribunal de Comptes, per la despesadel 9-N. Continua la persecució judicial als res-ponsables de la consulta, tot i que ja han abonatels 5,2 milions d’euros que se’ls reclamen.

CAP DE LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

Persecució judicial

La Vella ha recuperat el cim casteller després de18 anys. Feia vuit edicions que Vilafranca s’enduiael concurs, però la Vella ahir i durant tot el 2018 hadominat el món casteller, i ha superat les últimessetmanes la lesió de diversos castellers clau. Elsde la camisa rosa van liderar un gran concurs.

-+=

-+=

Fracàs unionistaAlbert Rivera

Victòria, 18 anys desprésAlbert Martínez

-+=

Artur Mas

La concentració convocada per la plataforma Es-panya Ciutadana va reunir només un miler de per-sones a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Un fra-càs de convocatòria que tenia com a estrella prin-cipal el líder de Ciutadans. Una vegada més, l’uni-onisme té una limitada capacitat de mobilització.

PRESIDENT DE CIUTADANS

EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

L’expresident de la Generali-tat Artur Mas i els exconse-

llers Joana Ortega, Irene Rigau iFrancesc Homs i uns altres sis ex-alts càrrecs del govern català afron-ten aquesta setmana un nou judici,ara al Tribunal de Comptes espa-nyol, per la despesa del procés par-ticipatiu del 9 de novembre del2014, en el que és, clarament, un in-tent de castigar novament pels ma-teixos fets els polítics catalans queja van ser jutjats i condemnats famolts mesos per un afer puramentpolític i en el qual els ara acusats novan beneficiar-se de cap cèntim enl’aspecte personal.

El judici als exmembres del go-vern català al Tribunal de Comptes,d’altra banda un fet excepcional enla història d’aquest organisme, su-posa contradir l’opinió de la fiscaliai dels magistrats del TSJC, que, enel seu moment, no van veure capdelicte de malversació en l’actuaciódels polítics catalans. Quina és laraó, doncs, d’aquest nou procés, sino és senzillament que a l’Estat lasentència del TSJC li va semblarmassa reduïda i va activar, per tant,nous mecanismes per castigar mésdurament els polítics catalans? Unsantics alts càrrecs que, no s’had’oblidar, han pagat amb part delseu patrimoni personal el que ha re-clamat el Tribunal de Comptes,molt abans, fins i tot, que les defen-ses dels acusats poguessin presen-tar les seves al·legacions.

L’Estat espanyol no sembla,doncs, disposat a fer marxa enrereen la pressió judicial que imposa alslíders polítics catalans. Aquest judi-ci n’és una prova, com també ho vaser, ara fa uns dies, la resolució delTribunal Suprem que manté tan-cats els nou presos polítics cata-lans i que menysté les potentsraons personals i familiars que al-legaven per poder sortir en llibertat.

Un noucàstig pel9-N

EDITORIAL

independentisme viu mo-ments complicats, momentsd’aquells en què algunes deci-

sions no són les desitjables, com ararepetir errors del passat, posar termi-nis al govern espanyol per negociar unreferèndum, o a l’executiu català per-què, a l’altra banda, executi la via uni-lateral. Moments en què, curiosa-ment, l’univers de l’antiga Convergèn-cia i ERC estan coincidint més en ini-ciatives socials que en un full de rutanacional per sortir de la situació ac-tual. Ara, en cap cas cal oblidar quesom on som perquè el govern espanyolno va saber donar una sortida políticaa un conflicte polític i, com a venjançaa un 1-O massiu, va iniciar una guerrabruta amb falses acusacions que hadut dos líders socials i la majoria delgovern que va propiciar aquella con-sulta a la presó o a l’exili. I no són elsúnics. A hores d’ara hi ha unes 1.500persones represaliades per haver par-

L’ “El PSUCsubstituïa els líderscapturats perguanyar llibertat

ticipat en un referèndum; és a dir, pervoler decidir el seu futur.

La situació, doncs, és complexa... inova, cosa que fa que falti cultura polí-tica. És obvi que la cultura política ma-joritària del nacionalisme català ha es-tat sempre la de cercar l’entesa, quanno el peix al cove. I ara és l’enfronta-ment, un terreny nou. Potser estariabé aprendre d’altres èpoques o movi-ments. Ningú dubta del paper delPSUC durant el franquisme, per ex-emple. I com actuava quan un delsseus líders era capturat i torturat per-

la policia? Doncs el substituïa imme-diatament. Els bascos feien el mateix.Arnaldo Otegi va deixar de manar justel dia que va entrar a la presó. És nor-mal que ERC hagi de consultar les se-ves decisions dins d’una presó? I quemoltes vegades la resposta tardi tantque, en arribar als actuals líders, la si-tuació fins i tot hagi canviat? La situa-ció al PDeCAT-JxCat encara és méscomplexa... Es consulta els líders em-presonats però també els de l’exili per-què, obviament, és on hi ha el màximpoder, el president Carles Puigde-mont. Però se sap què passa aquí, quees negocia als despatxos de Madriddes de Waterloo? No seria millor queallà es concentressin en la internacio-nalització, cosa que està funciona-ment prou bé? És normal que les deci-sions polítiques de tots ells les pren-guin els advocats? De líders, aquestmoviment en té suficients perquè ac-tuïn amb plena llibertat.

I si la solució fos el PSUC?Joan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

El càstig dela presó

a germana de Dolors Bassa escrivia una carta,aquest dissabte, que feia un mal al cor immens.

Relatava com la consellera s’havia assabentat per latelevisió que el Suprem li denegava de nou la llibertat. Iel primer contacte amb la família després de saberaquesta nefasta notícia. La carta destil·lava una tristesai una impotència que, en llegir-la, una no es podiaquedar indiferent. La Dolors es manté ferma en lesseves conviccions i no es penedeix de res. Però tenial’esperança de sortir abans del judici. El dia a dia a la

presó, sola, sense cap suport, ésuna càrrega i un càstig que ni ella nicap dels presos polítics es mereix.Quan coneixes el que viuen i,després, vas veient el que passa afora, amb les discrepànciesincomprensibles entre els partitssobiranistes i aquesta sensació demanca de rumb, se t’apodera un

sentiment entre la ràbia i l’emprenyament. Tant desacrifici, no només de les persones empresonades i al’exili –que són les que han pagat el preu més alt–, sinótambé de tots aquells ciutadans que s’hi han deixat lapell. La situació és complicada, és innegable, i larepressió de l’Estat no té precedents. Però només per ladignitat de totes aquestes persones és obligatori queaquells que ens representen posin fi a aquesta sensaciód’improvisació. I els responsables d’aquesta situaciósón tots, cap se n’escapa. És ben simple: que el que esva aconseguir l’1-O hagi servit per a alguna cosa.

L

El dia a dia,sola, a lapresó, és unacàrrega i uncàstig queno es mereix

http://epa.cat/c/amo4p2

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’empresariat es mostra dividitper la possibilitat de ladeclaració d’independència,però coincideix a demanarpau social.

10anys

20anys

El finançament de Catalunya,penjat fins a mitjan 2009.El Ministeri el desvincula delspressupostos i demanaràcrèdits si hi falten diners.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, i el secretari generaldel PSOE, Joaquín Almunia,acorden reunir-se per intentarreconduir la tensió.

Neguit Penjat Tensió CiU-PSOETal diacomavui fa...

ol·leccionar solser una obsessió,

que té una lògicad’actuació diferent dela que solen fer servirles persones amb les

seves activitats quotidianes. Per alscol·leccionistes sol ser gratificant aug-mentar la seva col·lecció, però com acontrapartida la conservació i la ne-cessitat d’un espai cada cop més granfan que allò que té de satisfactori peral col·leccionista esdevingui un proble-ma. Les grans col·leccions trobavenabans sortida en la creació de funda-cions o en l’adquisició a càrrec de lesadministracions. Però això cada cop ésmés dificultós. El periodista Jordi Tar-dà va trobar en vida una manera de so-lucionar la manca d’espai i fer rendiblela seva dèria d’acumular objectes rela-cionats amb el món del rock amb lacreació del Museu del Rock al centrecomercial de les Arenes, a Barcelona.La iniciativa no va reeixir. Jordi Tardà vamorir, i es va produir la clàssica situa-ció de traslladar la disjuntiva de què feramb la col·lecció als hereus.

La col·lecció de Tardà deixarà deser-ho i ben segur que es dispersaràarreu del món. I es produirà una situa-ció que sol passar amb moltes col·lec-cions, que encara que passin a mansd’altres col·leccionistes perden el seuvalor d’unitat, la que els dona una per-sonalitat que ja no es recuperarà. Lacol·lecció d’objectes de rock que s’ex-posaven al Museu del Rock surt a sub-hasta a través de Setdart.com, ambmés de 6.000 peces d’objectes delsStones, els Beatles, Police, Oasis, Prin-ce, Elton John, Led Zeppelin i moltsd’altres. A partir de dilluns vinent espodran veure algunes de les peces a laseu de la casa de subhastes (Aragó,346. Barcelona) i el 17 sortiran a sub-hasta en línia (https://blog.set-dart.com/el-museo-del-rock-de-bar-celona-en-subasta/). Cada dimecress’incorporaran noves peces. Una col-lecció desapareixerà i d’altres aug-mentaran, però el cert és que l’esperitpersonal del col·leccionista que la vacrear es diluirà. Una pena, perquè, mal-grat tot, Tardà era cosa nostra.

C

Full de rutaJaume Vidal

Joia i penacol·leccionista

Amb la sortida a subhastadels objectes del Museu delRock de Jordi Tardà es perdl’esperit del col·leccionistaque la va crear i que, malgrattot, era també cosa nostra

l pare Hilari Raguer, monjo deMontserrat, ha arribat als 90anys i, per celebrar-ho, l’Institut

d’Estudis Catalans ha publicat els seusEscrits dispersos d’història, amb prò-legs i presentacions de JoandomènecRos, president de l’IEC; de Mercè Cone-sa, expresidenta de la Diputació deBarcelona, i de Jaume Sobrequés i Ca-llicó, president de la Societat Catalanad’Estudis Històrics.

L’HISTORIADOR JOSEP M. FIGUERES, pro-fessor d’història del periodisme a la UAB–que repassa la trajectòria de Raguercom a historiador i que anota la seva ex-tensa bibliografia–, va tenir la feliç ideade proposar, amb motiu d’aquest aniver-sari, als seus col·legues de la dita socie-tat, recollir i editar aquests “escrits dis-persos” del pare Hilari (publicats en dia-ris i revistes, jornades, congressos i con-ferències), que formen (i no hi són tots)un compacte volum de gairebé sis-cen-tes pàgines, plenes de notícies sobre his-tòries de la història, sobretot del segleXX, que no se sabien o se sabien mala-ment. Una feinada. Aquests monjos de

E Montserrat, quan s’hi posen... ja ens en-tenem. Disposen d’una biblioteca feno-menal i el que no troben allí ho busquen–com qualsevol historiador digne d’a-quest nom– als més diversos arxius, ad’altres biblioteques, com ara la vatica-na i, en fi, enquestant directament elsprotagonistes de la nostra història, enaquest cas la història de la República, laGuerra Civil i l’exili, sobretot, en el casd’aquest infatigable savi monjo, les rela-cions –sovint males relacions– que esproduïren en aquells temps entre l’Es-glésia espanyola i la catalana, els go-verns de la República i els del franquis-me i la Santa Seu. Un panorama que,certament, no es pot ventilar amb qua-tre tòpics, que són els que ha anat acla-rint i desfent –amb paciència benedicti-na, mai millor dit– aquest eclesiàsticque, des de la seva infantesa dels vuitanys, el 1936, veia, des de Sant Just Des-vern, d’on un oncle seu era rector de l’es-glésia, com els faieros la cremaven i ma-taven capellans.

D’AQUÍ VA ARRENCAR TOT: amagar-se aBarcelona, protegir l’oncle capellà,

veure la torre de Sant Just saquejada icontinuar els seus estudis primaris al’Escola Blanquerna, sota l’estrèpit deles bombes. Tot això –i més– ho contaRaguer en El meu quadern de la guer-ra, notes personals que fins ara roma-nien inèdites. El conjunt de les sevesaportacions sobre els temes citats(Catalunya i l’Església catalana, l’Es-glésia i la Guerra Civil i el Concili Vati-cà II) estan dilucidades sota la premis-sa de Lleó XIII que encapçala el llibre:“La primera llei de la història és no go-sar mentir; la segona, no tenir por dedir la veritat.” I, a fe de Déu i de la Mo-reneta, que Hilari Raguer ho ha benacomplert, posant les coses a lloc i noestalviant, als dos bàndols del conflic-te, les contradiccions i “raons d’estat”o “raons de fe”que esgrimien per justi-ficar les seves accions. Homenot com-batiu per la llibertat de Catalunya, de-dica, també, el seu record a d’altreshomenots que va conèixer i amb elsquals va treballar per aquest objectiu,començant per la vaga de tramvies, de1951, a causa de la qual va estar em-presonat a Montjuïc.

Xavier Garcia. Periodista

90 anys d’Hilari RaguerTribuna

Actitud en unamanifestaciób Quan una persona decideixparticipar en una manifesta-ció pacífica no té cap sentitanar-hi encaputxat o portarmocadors per tapar-se la carani tampoc pots de pintura, amés d’altres elements llancí-vols. Per tant, el reduït grupd’independentistes que vananar a la manifestació de dis-sabte al matí a la plaça deSant Jaume i que finalmentderivaren cap a la Via Laietanahavent portat aquests estrisde casa, ja feia preveure quetenien una actitud de bregapossiblement en contra del’altra manifestació coincidenti provocativa dels policies del’Estat. En veure que els Mos-sos, prudentment, per evitarla confrontació, els barraven elpas, s’hi van enfrontar i l’es-pectacle fou molt deplorable;va semblar que tenien ganesd’alliberar la seva agressivitatamb qui fos i va ser contra els

Mossos. Llastimosament, aixòés el que la majoria del movi-ment independentista no vol.Diem que som gent de pau iaquestes actuacions desmen-teixen el que diem i fan moltde mal.ANTONI-JOAN GILIEl Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

Arrimadas alParlament catalàb La diputada Inés Arrima-das, el dia 1-O, va esperar alParlament que els manifes-tants arribessin fins a les por-tes per poder sortir demanantser escortada per la perillosi-tat del moment. En una inter-venció en seu parlamentàriafa mofa dels presoners ambun llenguatge tavernari dientque són a la “trena”, per dirpresó. Un altre dia, com a nonacionalista que és, s’embol-calla amb la rojigualda perafirmar els seus peregrins ifantasiosos arguments. Asse-gura que la societat catalana

està fracturada. Sense enco-manar-se a Déu ni al diable (opotser sí, però no se sap aquin dels dos) diu al presidentTorra que molts catalans vo-len marxar. Té una bola de vi-dre per consultar-la?

Mourinho deia que a Barce-lona es fa teatre del bo. És ve-ritat, la senyora Arrimadasacabarà rebent un premi perles seves actuacions teatrals,de cara a la galeria. No para demostrar la seva incontinènciaverbal i de gesticular, actuacom si preparés el tràiler quesortirà l’endemà als mitjansespanyolistes i unionistes. Enlloc del premi Butaca li po-drien donar el premi Escó. Sel’ha ben guanyat!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Jutges

b Em posa nerviós llegirconstantment això de la inde-pendència judicial, que no estoca ni es pot tocar i que és un

dogma de fe. Doncs jo, que nosoc periodista ni tinc cap càr-rec, vull dir que d’independèn-cia judicial a Espanya no n’hiha ni n’hi haurà fins que siguiuna democràcia; és a dir, finsque hagi fet neteja de l’antigadictadura. La fiscalia que de-pèn del govern espanyol; jut-ges que havien sigut del Tribu-nal de Orden Público; associa-cions de jutges “conserva-dors”; condecoracions a poli-cies impresentables; oblit to-tal de l’epiqueia, que és unconcepte jurídic com una ca-sa de pagès; escoles judicialsamb ideologies no indepen-dents; gent honorable conver-tits en presos polítics... i tot-hom parlant d’independènciajudicial. En definitiva, que d’in-dependència judicial, res deres. Demano a tots els políticsque no facin el ridícul parlantd’independència judicial quanes refereixin al procés català.A qui volen enganyar?FRANCESC CAPELLCalders (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Marcel Mauri, VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Aquesta divisió entre partits és una falta de respecte capa la ciutadania, pensi el que pensi i voti el que voti”

La frase del dia

SísifJordiSoler

altre dia vaigsentir algú que

deia que trobava afaltar la velocitat delsegle XX. Ara la gentviu amb el coet al cul,

interceptada fidelment per tot i aqualsevol hora. No tenim temps debadar, ni d’avorrir-nos, ni de llegir, nide meditar. Marcats per la immedia-tesa, mirem capítols de sèries en ca-dena mentre responem Whatsapps,posem una safata llastimosa de men-jar preparat al microones mentrepengem un post a Facebook sobre unàpat que no és ni nostre, i fem cacamentre controlem Instagram. Nem-pabé, que diuen al l’Empordà. Lamainada és incapaç d’asseure’s a mi-rar una pel·lícula de més d’una hora.Es distreuen, tant els carda agafaruna tauleta, guixar un paper o rose-gar una galeta. Desconnecten perconnectar-se, sense transició, a unaaltra cosa. Després els ve la gana: pe-rò a mig dinar ja estan tips i la cadiraels crema el cul. Abans passàvem es-tona rebobinant una cinta de cassetamb un bolígraf o fent fotocòpiesd’un llibre a la biblioteca. Ara la vidase’ns escapa entre els dits com si fosde natura d’anguila. Als supermer-cats, els clients encomanen la sevaurgència a les caixeres. Als centresde salut, els pacients no passen mésde cinc minuts a l’interior de la con-sulta. La pressa mata. Hem de viureintensament, sí, no som pas immor-tals i cal lluitar contra el temps, peròpotser caldria desaprendre la veloci-tat imperant que ens desdibuixa i mi-rar de desterrar una estona la tecno-logia en pro de líriques quotidianescom ara llegir, mirar les tonalitats deblau en les onades o pentinar el gatpersa que has trobat en un carrermentre llepaves les hores de sol.

L’

De set en setAnna Carreras

A tot drap

“El pobleorganitzati mobilitzat és unany després lanostra únicaestructura d’estat

caba de fer un any de la més granmostra de dignitat i autoorganitza-ció popular que Europa ha viscut en

els darrers decennis: el referèndum d’auto-determinació de Catalunya. Davant la re-pressió d’un Estat hostil i autoritari, i de laincapacitat del govern autonòmic per ferfront al xantatge, l’asfíxia econòmica i elbloqueig per part de l’aparell polític, militari judicial espanyol, fou el poble organitzat elque va prendre les regnes del seu destí. Mi-lers de catalanes i catalans es van implicaren l’organització i defensa del referèndum,del dret a decidir lliurement el nostre futurcol·lectiu, davant l’arribada de més de5.000 efectius de les forces d’ocupació es-panyoles, que van perpetrar una autènticajornada de terror contra un poble disposata votar de manera cívica i pacífica. El ba-lanç: més de 1.000 persones ferides per laviolència dels ocupants, i més de dos mi-lions de vots favorables a la proclamació dela República Catalana… Malgrat els assaltsa les institucions catalanes, els atacs alscol·legis electorals, les càrregues policials,el robatori d’urnes i la intimidació de grupsfeixistes, la meitat de la població catalanava votar i va optar de manera aclaparadora(més del 90%) per la independència.

DOS DIES DESPRÉS, el 3 d’octubre, una vagageneral amb un èxit sense precedents pa-ralitzava el país, i 1,8 milions de personesprenien els carrers a tot Catalunya per de-nunciar la repressió i exigir la retirada deles forces d’ocupació. La resposta de l’Estatfou més repressió, empresonaments de lí-ders civils, persecucions a funcionaris, pro-fessors, artistes… Malauradament, els res-ponsables polítics catalans (com algunsd’ells honestament han reconegut) no vanestar a l’altura del moment històric i es vandoblegar davant el xantatge, la brutalitat iles amenaces de l’Estat. Així, tan sols grà-cies a la pressió popular, s’arriba a la procla-mació de la República el 27 d’octubre… tardi sense una voluntat ferma de sostenir-la.Tot un presagi de la voluntat desmobilitza-dora d’alguns dirigents independentistes.

A ESPANYA VA SUSPENDRE l’autonomia i vaperseguir el legítim govern català, que aca-bà empresonat o a l’exili. La defensa delsdrets polítics i socials va recaure, de nou, enel poble organitzat en els Comitès de De-fensa de la República, l’ANC i el sindicalis-me independentista, que organitzà ambèxit una nova vaga general el 8 de novem-bre. S’anuncia per part de l’Estat espanyolla convocatòria d’eleccions autonòmiquestutelades per al 21-D, amb la intenció dedotar d’una pàtina de legitimitat la imposi-ció d’un govern unionista i monàrquic. Lesoligarquies catalana i espanyola invertei-xen milions d’euros en la campanya delpartit ultranacionalista i sectari Ciudada-nos, que esdevé l’avantguarda de la reacciófeixista contra el moviment popular… Peròuna vegada més, el poble vota i dona la ma-joria a les forces independentistes. És ladarrera victòria política del republicanis-me. Alguns dirigents que havien venut leseleccions del 21-D com “el referèndum queno ens reconeixen”, com “la via legal al re-coneixement internacional de la Repúbli-ca Catalana”, o com “l’eina per a la restitu-ció del govern legítim”, aviat es desdiuen deles seves paraules i mostren la seva submis-sió indigna a la judicatura franquista, ne-gant-se a investir el legítim president i aca-tant tots els impediments i humiliacionsque els tribunals espanyols imposen al Par-lament català. En aquell moment, si a les fi-les republicanes imperés la dignitat, cal-dria haver dissolt el Parlament i convocarunes eleccions on tothom explicités la seva

proposta estratègica. Però no: la cúpulad’ERC i el PDeCAT profund emprenen unacampanya mediàtica per promoure la des-mobilització i la renúncia al projecte repu-blicà amb l’objectiu d’esperar “momentsmés propicis” i arribar a acords amb elPSOE, corresponsable de la repressió i de lasupressió de l’autonomia, mentre es repar-teixen càrrecs i sous.

LES IMATGES DE PERE ARAGONÈS fent el be-samans a un dels més grans botiflers d’a-quest país, responsable del xantatge eco-nòmic a la Generalitat i suport de Ciudada-nos, combinades amb les d’un govern quepermet exhibicions feixistes que pretenenhumiliar el poble català són la culminaciópatètica de la indignitat dels nostres res-ponsables polítics. Sabem que un governno pot fer la revolució que és la independèn-cia, però sí que pot preparar-ne les condi-cions. Un govern republicà hauria de tallartota relació amb l’elit botiflera i no pas en-sabonar-la en públic! Hauria de desplegarles bases econòmiques de la República, i nopas col·laborar amb els pilars financers delrègim oligàrquic espanyol. Hauria de pro-tegir els seus ciutadans davant el feixisme,i no pas apallissar-los per permetre a l’ex-trema dreta exhibir la seva impunitat…

LA HISTÒRIA ÉS TOSSUDA i ens diu que tansols el poble salva el poble. Aquest 11 de se-tembre, una vegada més, un milió de perso-nes van prendre els carrers de Barcelonaper exigir la implementació de la Repúbli-ca. A cada vila i ciutat de Catalunya, l’ANC,els CDR i les organitzacions de base es mo-bilitzen aquests dies per recordar els esde-veniments d’ara fa un any, per exigir la lli-bertat dels presos polítics i el lliure retorndels refugiats, i per recordar als dirigentspolítics el mandat de fer efectiva la Repúbli-ca Catalana. El poble organitzat i mobilit-zat, baluard de la dignitat, és després d’unany la nostra única estructura d’estat. I pelque fa als dirigents polítics, caldrà recor-dar-los la màxima del col·lectiu Respolis:compleix o plega!

Xavier Oca. Militant de Poble Lliure

Dignitat i indignitatsTribuna

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2018

S’imposa en elConcurs de Castellsde Tarragona itrenca l’hegemoniade Vilafranca

Més de 15.000participants en unavia que uneix cincmunicipis delGironès

La Vella tornaa guanyardesprés de18 anys

Cadenahumanagironina perrecordar l’1-ONacional

Segon judici contra el go-vern per haver promogutel procés participatiu del9-N del 2014. Aquest copal Tribunal de Comptes, aMadrid. L’expresident Ar-tur Mas, l’exvicepresiden-ta Joana Ortega, l’excon-seller de Presidència Fran-cesc Homs, l’exconsellerad’Ensenyament Irene Ri-gau i sis alts càrrecs de laGeneralitat seran jutjatsdimecres, acusats de serresponsables comptablesde la despesa pública de5,2 milions d’euros (que jahan hagut d’abonar ambuna aportació de l’ANC iel seu patrimoni) per a l’or-ganització d’aquesta vota-ció ciutadana suspesa pelTribunal Constitucional.

La demanda va ser pre-sentada l’estiu de l’anypassat per les entitats uni-onistes Societat Civil Ca-talana i Advocats Catalansper la Constitució, i des-prés s’hi va afegir la fisca-lia. Els advocats dels po-lítics sostenen que els pa-gaments van ser legals iaprovats per la interven-ció de la Generalitat, i queaquest segon judici s’in-terpreta com un “càstigper la defensa d’unes ideespolítiques” i perquè algunsvan trobar massa tova la

condemna que els va im-posar el Tribunal Superiorde Justícia (TSJC) i el Tri-bunal Suprem (TS), elsquals van descartar jut-jar-los per malversació defons públics pel 9-N i no-més els van castigar ambinhabilitacions pel delictede desobediència.

Els mateixos fetsb Ara tothom es pregun-ta si es poden tornar a jut-jar els mateixos fets i lesmateixes persones. El Tri-bunal Constitucional as-segura que és “compati-ble” que la jurisdicció pe-nal i la jurisdicció compta-ble (el Tribunal de Comp-tes) puguin jutjar els ma-teixos fets, ja que tenendiferents àmbits d’actua-ció: la primera aborda de-lictes i la segona, el detri-ment del patrimoni pú-blic. L’article 18 de la lleiorgànica del Tribunal deComptes també avalaaquesta compatibilitat.

Rafael Entrena, advo-cat de Mas, Ortega i Josefi-na Valls, directora de ser-veis de Governació, expo-sa en la seva extensa res-posta de la demanda alTribunal de Comptes queaquesta compatibilitat téuns límits, segons fixa lajurisprudència. El punt fo-namental és que els tri-bunals penals són prefe-

rents, ja que determinenuns fets provats, que calrespectar. I, com a exem-ple, Entrena cita una sen-tència del Tribunal Su-prem del 1999, que asse-gura: “Uns mateixos fetsno poden existir o no enfunció de les jurisdiccionsque hi intervinguin, i tam-poc poden ser qualificatsen cadascuna de maneradiferent o contradictòria.”És a dir, si ni els fiscals niels magistrats del TSJCni del Suprem van veuremalversació de fons en elcas del 9-N, tampoc hi hau-ria d’haver responsabilitatcomptable, tot i que els re-quisits de cada concepteno són els mateixos.

Les acusacionsb Els arguments de la fis-calia són que la conductadels polítics i dels funcio-naris que van signar con-tractes de serveis per al9-N té “una connexió di-recta amb la producció deldetriment econòmic cau-sat”. El fiscal assegura que“el canvi de nom de consul-ta a procés de participacióciutadana no canvia l’ac-tuació administrativa queva culminar en el 9-N”.

Les defenses discrepen iconsideren un “error” bar-rejar els dos processos.Fins i tot, Entrena alertala fiscalia del Tribunal de

Comptes que no pot tren-car “el principi d’unitatd’actuació” amb què treba-lla la seva institució, ja queels fiscals del cas penal del9-N van descartar barrejarla consulta i el procés comvolia Vox per tal que pros-perés l’acusació de malver-sació de fons.

“En aquest punt, cal serrigorosos: no té res a veure,pel que fa a concepte i ca-racterístiques, el que es vaconvocar a l’octubre i es vasuspendre al novembreamb el que es va convocaral setembre, que va ser sus-pès pel Constitucional i enaquest cas sí que es va aca-

tar”, afirmaven els dos fis-cals del TSJC en la instruc-ció del 9-N. Afirmació quel’advocat Entrena repro-dueix i recorda al fiscal delTribunal de Comptes, queha de mantenir el mateixcriteri i no barrejar els pro-cessos, com recull l’infor-me del Consell d’Estat.

Els acusats:

Artur Mas

Expresident de la

Generalitat

Joana Ortega

Exvicepresidenta i exconselllera de

Governació

Irene Rigau

Exconselllera d’Ensenyament

Francesc Homs

Exconseller de la Presidència

Lluís Bertran

Ex-secretari general de Governació

Josefina Valls

Directora de serveis de Governació

Jaume Domingo

Director general de Publicacions de la

Generalitat

Ignasi Genovés

Director general d’Atenció Ciutadana i

Difusió

Jordi Vilajoana

Ex-secretari general de Difusió

Teresa Prohias

Directora de serveis de Presidència

Reclamació a retornar:

5.275.666 euros (422.299 en interessos)

Registre de la pàgina web: 74 euros

Fabricació del material de votació i transport: 163.953 euros

Adquisicio de 7.000 ordinadors: 2.800.735 euros

Campanya de publicitat: 806.403 euros

Ampliació del contracte d’assegurança: 1.409 euros

Suport informàtic per a la consulta: 727.600 euros

Enviament d’informació: 307.962 euros

Centre de premsa: 144.244 euros

Contracte del disseny de campanya: 21.767 euros

Contracte de la producció de campanya: 21.767 euros

Abonat:

ANC ingressa 2.944.588 euros

Embargament de béns immobles:

Artur Mas: 1.259.280 euros

Joana Ortega: 413.582 euros

Jordi Vilajoana: 401.285 euros

Francesc Homs: 203.468 euros

Irene Rigau: 53.563 euros

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

9-N: segonjudici algovernDEMANDA Mas, Ortega, Homs i Rigau s’enfronten a unanova vista, ara al Tribunal de Comptes, per la despesa delprocés participatiu EMBARGATS El fiscal vol que tornin a laGeneralitat 5,2 milions, ja aportats per l’ANC i el seu patrimoni

Mayte PiulachsBARCELONA

La via penal contra els pro-motors del 9-N no està tanca-da. El 6 de novembre està pre-vista la vista al Tribunal Su-prem per analitzar els recur-sos presentats per l’expresi-dent Artur Mas, l’exvicepresi-denta Joana Ortega i l’excon-sellera d’Ensenyament IreneRigau contra la seva condem-na per part del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya.

En concret, el 13 de marçdel 2017 el TSJC els va con-

demnar per un delicte de des-obediència a dos anys d’inha-bilitació en el cas de Mas, aun any i nou mesos en el casd’Ortega i a un any i sis mesosen el cas de Rigau. També vaimposar multes de 36.000euros a Mas, 30.000 a Ortegai 24.000 a Rigau. El tribunalels va absoldre del delicte deprevaricació i l’acusació permalversació va decaureabans d’arribar a judici.

Quant a Francesc Homs, a

finals d’abril ja va complir lapena d’un any i un mes d’in-habilitació (i una multa de30.000 euros) que li va im-posar el Suprem per desobe-diència, ja que la sentènciaera ferma. Un dels motius queexpliquen que el Suprem hagitrigat tant a fixar data de revi-sió de la sentència del TSJCés que no tenia prou magis-trats, ja que els set que vanjutjar Homs no podien revisarla de Mas, Ortega i Rigau.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Suprem revisa la condemna per desobediència

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2018

No oblidem elsmenors immigrants

L’APUNT ignorats, com quan dormien, durant anys, al terra de laCiutat de la Justícia sense que ningú posés el crit alcel. Ara la fiscalia ha obert una investigació per esbri-nar si la Dgaia ha actuat correctament. La denúncial’han presentada els Mossos. Però potser ja és l’horad’entendre que no es tracta de culpar els altres, sinód’entendre que és un problema de tots.Virtudes Pérez

Tots actuem a cop de titular. Fa un parell de setmanesles imatges de menors immigrants dormint a les co-missaries dels Mossos ens van fer prendre conscièn-cia d’una realitat que molts ignoraven. Els joves vanser finalment reallotjats en centres d’emergènciesoberts precipitadament i, un cop desapareguts del fo-cus mediàtic, corren el risc de tornar a ser oblidats i

Encara més: la consultai els seus contractes vanser suspesos pel govern deMas en rebre la notificaciódel Constitucional, el 29 desetembre del 2014, segonssosté el TSJC. I el govern vadeixar en mans dels volun-taris el procés de participa-ció quan va rebre la segonanotificació per aturar-lo,el 4 de novembre del 2014.És per això que en el judicipenal es va analitzar no-més el que va fer el governentre el 4 i el 9 de novem-bre del 2014, termini fixatpel magistrat instructordel TSJC. I el jutge Francis-co Valls va descartar lamalversació adduint quetots els contractes de ser-veis eren anteriors al 4 denovembre, malgrat que hiha pagaments que es vanfer posteriorment perquèestaven compromesos, iles empreses els podrienhaver reclamat.

La Generalitatb Una mostra evidentque aquest segon judici és,en part, una revenja im-pulsada pel govern de l’Es-tat espanyol és el paper dela Generalitat. El governcatalà ha expressat desdel principi que no s’hasentit perjudicat econòmi-cament i no va presentarreclamació. Amb la inter-venció del 155, el governdel PP, amb Enric Millocom a màxim responsa-ble, va ordenar als serveisjurídics personar-se com apart afectada, acció que elgovern de Quim Torra varetirar el 3 de juliol passaten refermar que les despe-ses van ser legals.

Les partidesb La fiscalia sosté que elsdemandants han de tor-nar 4,9 milions d’euros a laGeneralitat, 20.214 eurosal CIRE, 28.915 euros al

CTTI i 11.785 euros a l’Es-tat espanyol, ja que asse-gura que es van usar unsfons transferits a les auto-nomies. La partida méselevada és la compra dels7.000 ordinadors, xifradaen 2,8 milions d’euros, quees van fer servir per a la vo-tació. La Generalitat hareiterat que aquesta com-pra ja estava programadaper Ensenyament per durels aparells a les escoles,que és on són actuament,segons la documentacióaportada. És a dir, no hi hacap dany a l’administra-ció. El fiscal, però, sostéque el que és “determi-nant a efectes comptablesés que es va atendre la ne-cessitat i la cobertura eco-nòmica” de cedir els 7.000ordinadors per al 9-N.

El Tribunal de Comp-tes, amb la seva resolució,demostrarà si ha estat ins-trumentalitzat o no. ■

El judici del 9-N,al Tribunal de Comptes

La fiscalia del Tribunal deComptes ha enviat a la sec-ció d’enjudiciament la de-manda contra l’exdirectorde l’Oficina Antifrau deCatalunya Daniel de Al-fonso, acusat d’haver co-brat prop de 70.000 eurosde manera il·legal en trien-nis i complements pel seucàrrec, segons fonts pro-peres al cas. El maig pas-sat, la Sindicatura deComptes va presentar elseu informe sobre l’exerci-ci del 2015, en el qual vadetectar un cúmul d’irre-gularitats comptables enla gestió d’Antifrau. La sin-dicatura va enviar aques-tes irregularitats al Tribu-nal de Comptes, que ha dedecidir ara si porta el ma-gistrat a judici, com li aca-ba de demanar el fiscal,perquè retorni els diners.

De Alfonso va ser desti-tuït el juny del 2016 arrande la difusió d’uns àudiosen què compartia amb elllavors ministre d’Inte-

rior, Jorge FernándezDíaz, la guerra bruta dutaa terme contra el governcatalà. El nou directord’Antifrau, el magistratMiguel Ángel Gimeno, vaimpulsar una auditoria so-bre la gestió de l’etapa an-terior i va arreglar algunesirregularitats detectades,després recollides en l’in-forme de la Sindicatura deComptes, que detalla finsa 27 aspectes irregulars iquatre de perseguibles. DeAlfonso va estar uns dies al’Audiència de Barcelona,on tenia plaça en la secciópenal, i després va marxara un jutjat de Cantàbria.

El cas de De Alfonso de-mostra que la majoria de les

causes que jutja el Tribunalde Comptes són adjudica-cions d’obres o serveis ambpreus inflats o bé despesessense empara legal ques’embutxaca un càrrec pú-blic. Per això, a molts ha xo-cat que aquest tribunal per-segueixi els líders d’un go-vern per haver promogutuna consulta no vinculant,com la del 9-N, i més quanno en van treure cap benefi-ci econòmic, tot i que la res-ponsabilitat comptable ésdemostrar si s’ha perjudi-cat el patrimoni públic.

Obres del TAVPel que fa a Catalunya, elTribunal de Comptes in-vestiga actualment “l’ex-cés de certificació i de pa-gament” per part d’Adifen obres de diversos tramsdel tren d’alta velocitat(TAV), des de Barcelonafins a la connexió francesa.En concret, hi ha una obraa Sants i també una a la Sa-grera, la qual va ser atura-da per aquesta irregulari-tat, que també investigaun jutjat de Barcelona. ■

a La Sindicatura de Comptes va certificar que De Alfonsos’havia embutxacat 70.000 euros de manera il·legal

La fiscalia demanaque l’exdirectord’Antifrau sigui jutjat

M. PiulachsBARCELONA

22.06.16El Parlament acorda desti-tuir Daniel de Alfonso com adirector de l’Oficina Antifraude Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Daniel de Alfonso, en la seva compareixença de destitució al Parlament, el 2016 ■ J. LOSADA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

quella singular i màgicaenergia de l’1-O, la que ensva fer vibrar i amb què vamsentir que com a poble

érem capaços de tot, va tornar atraspassar, ahir, d’un a l’altre, re-corrent així cinc municipis del Gi-ronès, a través de milers i milers deciutadans que es van aplegar alscarrers amb les mans enlaire i en-llaçades. A més d’aquest esperitcol·lectiu, al llarg de la cadena hu-mana que es va formar també vantenir molt de protagonisme les ur-nes del referèndum, que van cami-nar passant de persona a persona.Uns al costat dels altres: des deSant Julià de Ramis, continuantper Sarrià de Ter, Girona i Vilabla-reix, fins arribar a Aiguaviva. La bo-nica iniciativa, organitzada perl’ACN, va mobilitzar més de 15.000participants. El punt inicial de lacadena va ser el pavelló municipalde Sant Julià, on durant l’1-O laGuàrdia Civil va protagonitzar unadesmesurada actuació policial i vaimpedir que votessin els veïns i ve-ïnes, entre ells el president CarlesPuigdemont. En aquest mateix es-cenari es va recordar, ahir, aquelldur episodi i s’hi va viure un mo-ment carregat de simbolisme. Pocabans de les 17.14 h, l’alcalde deSant Julià, Marc Puigtió, i un vo-luntari de l’ANC van sortir del pave-lló amb una urna i la van entregar ala persona que encetava la Via. EraPere Raset, veí de Canet d’Adri, quela va agafar amb “molta emoció iganes”, mentre explicava que mira-va de ser present en aquest tipusd’accions i, com a curiositat, asse-gurava que no ha fallat ni a un sol

A

sopar groc de tots els que s’han ce-lebrat a les comarques gironines.

Mentre Raset instava els políticsa no fer ni un pas enrere, però sí al-gun endavant, va traspassar l’urnaa la seva parella, que ocupava el se-gon lloc de la Via i que la va rebreenmig de clams de “República!” Apartir d’aquí, l’urna es va anar allu-nyant i fent camí, passant de mà enmà, mentre un fotògraf immortalit-zava cada detall. Dels 27 trams quevan configurar la cadena, nomésn’hi va haver un que es va haverd’eliminar per falta d’afluència degent (el número 6, entre els barrisdel Pont Major i Pedret de Girona).També hi havia alguns forats entre

el barri de Sant Narcís de la capitalgironina i just el principi del termede Vilablareix, així com al comen-çament de la carretera de SantaColoma, sortint de Vilablareix.Tant els trams inicials a Sant Juliàcom els finals a Aiguaviva, en canvi,estaven totalment plens. I es va do-nar la circumstància que als cen-tres de cadascuna de les cinc locali-tats es va concentrar molta mésgent de l’esperada, arribant fins itot a duplicar-se el seu nombre.

Un dels tres encarregats de filmarla Via gironina va ser el propietaridel mític 600 Independent, Pep Pla-deveya. Des dels altaveus del Seat so-naven sardanes, que van animar

més d’un a ballar. Un ambient festiuque va impregnar l’acte multitudina-ri de just després a Aiguaviva, on vantenir lloc actuacions musicals, elsparlaments institucionals i una boti-farrada groga. La presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie, va reclamarals polítics que “no malbaratin” l’1-Oi tirin endavant la República. I alllarg de la tarda, els alcaldes dels cincmunicipis (Marc Puigtió, Narcís Fa-jula, Marta Madrenas, David Mas-cort i Joaquim Mateu) van destacarl’èxit d’ahir i hi van afegir que el fetque la gent estigui activada auguraèxits i que la Via va ser un símbold’unió, en què cadascú és una baulaimprescindible de la cadena. ■

Fem via a les urnes!G. PladeveyaGIRONA

Un camí quesuma. L’acció, ba-tejada Fem-ne Via!,va ser una rèplica aescala gironina de laVia Catalana de laDiada del 2013, queva creuar el país depunta a punta. Ahir,la cadena es va ini-ciar a Sant Julià deRamis i va acabar aAiguaviva, on du-rant l’1-O la Guàr-dia Civil va llançargasos lacrimògenscontra els veïns.

MOBILITZATS · Més de 15.000 persones participen en una cadena humana entre cinc municipis del Gironès per commemorarl’1-O AUGE · La cloenda final de l’acte va tenir lloc a Aiguaviva, amb actuacions musicals, els parlaments i una botifarrada groga

Una de les animades onades d’ahir a la Via, a Girona; l’urna, passant de mà en mà (n’hi havia una a cada tram) i la festa a Aiguaviva ■ LLUÍS SERRAT

El president de Ciutadans,Albert Rivera, va insistirahir a carregar contra elpresident espanyol, PedroSánchez, perquè no aplicade nou l’article 155 a Cata-lunya per destituir el go-vern de JxCat i ERC. Ho vafer davant d’un miler de

manifestants a la barcelo-nina plaça de Sant Jaume,segons la Guàrdia Urbana,en la commemoració de lamultitudinària manifesta-ció unionista del 8 d’octu-bre de l’any passat, que vareunir unes 350.000 per-sones, segons la PoliciaMunicipal i a la qual ha-vien cridat a participar Cs,el PSC, el PP i Societat Ci-

vil Catalana (SCC). Riveradiu que hi ha “un cop sepa-ratista continuat en eltemps” davant el qual Sán-chez “ha abandonat els ca-talans constitucionalis-tes”. Per la seva banda, itambé en record de la ma-nifestació unionista mésgran, ahir SCC celebravaun acte sota el títol Unclam pel seny, en què el

seu president, José Rosi-ñol, va acusar el govern ca-talà d’utilitzar el Parla-ment exclusivament “coma cambra de propaganda iteatralització”. Per ell, elgovern de Torra desisteixde les seves obligacions le-gislatives i dona suport alsCDR, als quals retreu “po-sicions com a mínim pre-feixistes”. ■

Rivera insisteix en el 155 davantde mil manifestants a BarcelonaRedaccióBARCELONA

Albert Rivera, durant el seu discurs als manifestants, davantdel Palau de la Generalitat ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

1708

13-1

1646

53w

“Dubto molt quepugui guanyar.”Els veïns de la loca-litat francesa d’Év-ry es mostren pocentusiasmats ambla candidatura deManuel Valls al’Ajuntament deBarcelona, que té

el suport de Ciutadans. Escepti-cisme, indignació per la seva con-ducta “oportunista”, però tambénostàlgia pel que consideren queva ser “un bon alcalde”. Són els sen-timents que suscita l’aventura elec-toral de Valls entre els residentsd’aquesta ciutat de 54.000 habi-tants, 35 quilòmetres al sud de Pa-rís, que l’ex-primer ministre francèsva dirigir entre el 2001 i el 2012.

“Valls ha traït els electors d’Év-ry”, critica Akim, de 33 anys. “Peròla seva conducta no em sorprèn.És un oportunista que canvia deparer en funció dels interessos dela seva carrera política”, hi afegeix.Aquest empleat en una caixa depensions fa broma sobre el fet queno li importaria que fos elegit alcal-de de Barcelona: “Que es quedi aEspanya! Que no torni!”

Les seves crítiques reflecteixenla controvertida imatge pública deValls a França. Segons un sondeigde l’institut YouGov, publicat di-jous, el 56% dels francesos consi-deren il·legítima la seva candidatu-ra a l’alcaldia de la capital catalana.De fet, el candidat de Ciutadansocupa l’última posició en el ràn-quing de les personalitats políti-ques franceses en funció de la sevapopularitat. “Valls és un dels diri-gents polítics més detestats enaquest país”, va recordar la setma-na passada el secretari general del

Partit Socialista francès (PS), Oli-vier Faure.

Actualment, semblen molt llu-nyans els anys en què es va erigiren un popular alcalde a Évry. Des-prés d’haver viscut durant bonapart de la seva vida a París, Vallsva aterrar l’any 2000 en aquestaciutat, que gairebé no coneixia, en-viat per la direcció del PS. Desprésd’haver-ne recorregut els carrers,haver-ne estudiat els problemes lo-cals i haver inclòs en les seves llis-tes diverses minories d’aquestaciutat multicultural, es va imposaren les municipals. “Va ser un bonalcalde, ja que va millorar la nete-ja”, explica Maryse, de 60 anys,

que viu des de fa 30 anys en aques-ta localitat residencial que a ladècada dels seixanta va ser plani-ficada pel general Charles de Gau-lle com una de les cinc ciutats quevan sorgir del no-res a la regió pa-risenca. “Durant els primers anysdel segle XXI, Évry era una ciutatamb greus problemes de delin-qüència, però Valls els va saberresoldre gràcies a les seves políti-ques de seguretat i de desenvolu-pament urbanístic”, assenyalaAnnie (pseudònim), de 73 anys. Iaixò li va permetre arrasar en lesmunicipals del 2008, amb més del70% dels vots.

Tanmateix, Valls va exhaurir

bona part d’aquest capital políticen el període en què va estar al cap-davant del mandat fracassat del’expresident socialista FrançoisHollande. “És un traïdor, ja que nova respectar el resultat de les pri-màries socialistes”, critica DjonMambika, de 45 anys, amb relacióa la controvertida decisió de l’ex-primer ministre de no donar su-port al radical Benoît Hamon iapostar per Emmanuel Macron.

Aquestes decisions no van fersinó reforçar la imatge polèmicade Valls. Fins al punt que el 2017va ser escollit pels pèls com a dipu-tat, per només 138 vots de diferèn-cia, al seu antic bastió. ■

“Que es quedi a Espanya!”

‘Sempre ambvosaltres’L’any 2017 es va pre-sentar amb l’eslògan‘Sempre amb vosal-tres’. Aquesta fideli-tat envers els habi-tants d’Évry ha que-dat en paper mullattan sols un anydesprés. Quant detemps durarà la sevapresumpta estimaenvers els barcelo-nins?

ESCEPTICISME · La candidatura de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona genera poc entusiasme entre els habitantsd’Évry, que va dirigir durant onze anys IMPOPULAR · L’ex-primer ministre és el dirigent menys apreciat pels francesos

Manuel Valls, exalcalde d’Évry i ex-primer ministre francès, s’acomiadava aquesta setmana com a diputat de l’Assemblea de França ■ EFE

EnricBonet

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Évry (França)

EL PUNT AVUIDILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

JOAN RUEDA

Unes 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana,omplen els carrers del centre de Barcelona en la que,a pocs dies del referèndum de l’1-O i l’aturada de paísdel 3-O, és la primera gran manifestació unionistaconvocada per Societat Civil Catalana (SCC) i amb el

Primera gran manifestacióunionista a Barcelona...

suport del PP i Ciutadans. És la primera de les gransmanifestacions que l’antiindependentisme ha dut aterme des de llavors a la capital catalana però tambéla que va reunir més autocars vinguts de tots elspunts de l’Estat espanyol. ■ FOTOGRAFIES: ALBERT SALAMÉ

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 8 d’octubre del 2017

Sant Julià de Ramistorna a votarUna setmana desprésde l’1-O els veïns deSant Julià de Ramis, lapoblació on havia devotar el president Car-les Puigdemont, tor-nen a fer-ho, de mane-ra simbòlica, per mos-trar el seu rebuig a l’ex-trema violència poli-cial que van rebreaquell matí. ■ FOTOGRA-

FIA: LLUÍS SERRAT

“Si es declaraunilateralment laindependència,aquest país sen’anirà en orris”JOSEP BORRELLEXPRES. PARLAMENT UE

...i primers atacs de caire feixistaProtagonitzats per una minoria,segurament; però, curiosament,durant molts mesos, i sobretotdurant l’aplicació de l’article 155,totes les concentracions unionis-tes van acabar amb agressions decaire feixista. El 8 d’octubre de faun any, els radicals unionistes(comandos, en el llenguatged’Inés Arrimades), enmig de salu-

tacions feixistes, van destrossarla porta del parc de la Ciutadellaamb la intenció d’assaltar el Parla-ment fins que els Mossos els vanaturar, van atacar la policia cata-lana a la plaça de Sant Jaumequan aquests els van impedir en-trar al Palau de la Generalitat, elsbombers, els periodistes, els usua-ris de la botiga del Barça, etcètera.

Els incidents més greus, però, vantenir lloc en els atacs a immi-grants, entre ells a uns joves almetro. Al novembre, els Mossosvan identificar, que no pas dete-nir, els dos agressors. Aquell diatambé van fer públic que havienidentificat, però tampoc detingut,altres agressors d’altres manifes-tacions unionistes.

“No permetremla independència.La unitatd’Espanya no es negocia”XAVIER GARCíA ALBIOLPRES. PP A CATALUNYA

“Espanya no esquedarà debraços plegatsdavant d’unscolpistes”ALBERT RIVERAPRESIDENT DE Cs

El vicepresident català,Pere Aragonès, confia queels partits i les entitats so-biranistes es posarand’acord en el camí cap a laindependència però de-fensa que calen “màximsconsensos” i “majories in-apel·lables” a les urnes. Ai-xí responia ahir a l’ultimà-tum llançat dissabte perl’ANC al govern perquèpresenti abans del 21 dedesembre un pla per ferefectiva la independència.

Aragonès va defugirterminis perquè, diu, lli-guen de mans, però va as-segurar que l’executiu es-tà compromès a “cons-truir les eines i el camí” perassolir el consens i la majo-ria “inapel·lable” i que l’ex-plicarà tant a l’ANC com ala resta d’actors. El vice-president ho explicavaahir des de Glasgow, on esva entrevistar amb la pre-sidenta escocesa, NicolaSturgeon, en la primera deles trobades amb càrrecsde l’SNP, en el congrés na-cional en el qual participaaquests dies.

Per la seva banda, tantJxCat com Òmnium tam-bé es van mostrar ahir fa-vorables a acordar un full

de ruta, tot i que van posaraccents diferents a aques-ta premissa. Òmnium Cul-tural reafirma que no licorrespon fixar cap full deruta, sinó treballar perquè“n’hi hagi un” de consen-suat, en paraules del vice-president, Marcel Mauri,que, tot seguit, va insistirque la condició prèvia apactar-lo és que tots els

partits i entitats “parlinclar, que es posin les estra-tègies sobre la taula i quees pugui avançar de mane-ra conjunta”. En canvi, elportaveu de JxCat, AlbertBatet, també va fer unacrida a “fer pinya” i posar-se d’acord en l’estratègia,però hi afegeix que “potserés el moment de plantejar-nos entre tots si el governefectiu ha donat els resul-tats que es volien amb unexecutiu encotillat i sotal’amenaça del 155”. ■

a El vicepresident espera consensuarl’estratègia amb tots els actors a JxCattambé vol pactar el full de ruta

Aragonès respona l’ANC que caluna majoriainapel·lable

Xavier MiróBARCELONA

Aragonès, durant la trobada amb la presidenta escocesa,Nicola Sturgeon, ahir a Glasgow ■ REDACCIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La via és perseverar.A vegades, cal sermés pacient del quevoldries perquè la viaés la democràcia”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT