FBP Pai Vitivinicola Penedes

Fitx

es d

e b

one

s p

ràct

ique

sP

aisa

tge

vitiv

iníc

ola

del P

ened

ès

Fitxes de bones pràctiques

Paisatge vitivinícoladel Penedès

Fitxes de bones pràctiques en el paisatge vitivinícola del Penedès

Les vinyes s'arrengleren en el paisatge amb un ordre que transmet serenitat i civilitza-ció. La geometria dels ceps, la imatge de les vinyes atorguen una singularitat moltespecial al paisatge dels territoris d'especialització vitivinícola. Les ondulacions suausdels camps dibuixen les sinuositats de les rengleres que s'adapten al relleu. La vinyaés sempre un espectacle extraordinari. A l'hivern per la nuesa torturada dels ceps; ala primavera per un esclat inesperat que dóna vida exuberant a la nuesa precedent.L'estiu ens presenta el procés lent de creixement i de maduració, de consolidació pri-mer dels verds tendres en verds més foscos i metàl·lics, fins a la culminació de finald'estiu amb la verema i la sublimació daurada de la tardor, quan les fulles cauen des-prés d'un esclat vermellós de vi.

Podria semblar que tot succeeix amb una gran naturalitat. Però el cert és que és unanaturalitat laboriosa i treballada. En una vinya, s'hi concentra una altíssima densitat decultura, de coneixement, d'experiències, de tradició. El conreu de la vinya, la cura delsceps, requereix coneixement i sensibilitat, i una atenció permanent.

Per això mateix s'han popularitzat les barraques de vinya, sovint de paret seca, des-tinades a guardar-hi les eines, els estris més manuals i elementals, i a aixoplugar-s'hien cas de pluja.

Ara, però, les màquines que transiten per les vinyes semblen robots quadrats i estra-fets per a adaptar-se a l'alçada dels ceps i evitar de perjudicar-los més del compte,tot i que la verema mecànica deixa un rastre més evident que l'acció humana acurada.

Tot això forma part d'una cultura compartida, d'uns valors seculars, que es tracta depreservar, de garantir, de transmetre, de modernitzar, sense elements impropis, sensecontaminacions visuals, sense incrustacions agressives, però.

Aquestes fitxes combinen sensibilitat i coneixement, delicadesa i exigència, i són garan-tia d'una feina ben orientada i perfectament compatible amb la rendibilitat i la comer-cialització adequades dels productes de la vinya.

Són orientacions elementals i fàcils, consells tradicionals, idees planeres, propostesconcretes i factibles, per a gaudir d'un paisatge, el del Penedès, on els valors de lessuaus ondulacions de la vinya prevalguin per damunt de tot. Sense mitificació idealit-zada. Només amb realisme constructiu, amb voluntat d'endreçar, de buscar l'excel·lèn-cia en la integració de l'arquitectura dels cellers i les caves, per exemple, en l'arqui-tectura vegetal del bosc i la vinya.

Joaquim Nadal i FarrerasConseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del Govern

Associació“Al Penedès, Vinyes!”

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territoriali Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitecturai Paisatge


Bloc 1. Evitar l'erosió i afavorir la conservació del sòl

Fitxa 1.1 Moviment de terresFitxa 1.2 Xarxa de drenatge

Bloc 2. Manteniment del paisatge agroforestal

Fitxa 2.1 Xarxa de caminsFitxa 2.2 Vegetació de marges i voresFitxa 2.3 Arbrat

Bloc 3. Producció vitícola respectuosa amb el medi

Fitxa 3.1 Coberta vegetal en vinya

Bloc 4. Millora del paisatge construït

Fitxa 4.1 Patrimoni construïtFitxa 4.2 Cellers i tinesFitxa 4.3 Instal·lacions i construccions

Bloc 5. Promoció del paisatge vitivinícola

Fitxa 5.1 Enoturisme

El moviment de terres pot constituir el primer pas permaterialitzar el projecte d'una nova explotació vitiviníco-la, reparcel·lar-la o, simplement, ampliar la superfície devinya conreada. En aquesta fase calen sovint pales carre-gadores, retroexcavadores, dúmpers o camions, així comel no menyspreable esforç humà.

El condicionament morfològic del terreny permet cercarla superfície i definir el pendent i l'orientació final desitja-des, tres paràmetres que mantenen una relació directaamb la millora de l'explotació i amb l'optimització delsrecursos, com ara la mecanització de les tasques.

En altres ocasions, el moviment de terres es deu a lanecessitat d'obrir camins i accessos a les finques.

Formació de talussos en una esplanació

Efectes del moviment de terres

Les vinyes projectades en terrenys de cert pendent(> 5 %) exigeixen la realització d'esplanacions, rebaixoso recrescudes del sòl fins a obtenir el perfil òptim per altreball agrícola. En aquests casos, assolir l'objectiu finalpot implicar també afeccions a la pròpia finca i als espaiscolindants, ja sigui a parcel·les agrícoles veïnes o al mateixterreny natural (bosc, torrents, etc.).

Les afeccions més comunes, degudes a una manca deprevisió en la remodelació del terreny, són:

Erosió i pèrdua de sòl ocasionades per l'arrossegamentsuperficial.Escorrenties no desitjades.Aparició d'entollaments.Pèrdua de vegetació.Ferides visuals en el paisatge: canvis cromàtics imicrotopografies incoherents amb l'entorn.

Blo

c 1.

EV

ITA

R L

'ER

OS

IÓ I

AFA

VO

RIR

LA

CO

NS

ER

VAC

IÓ D

EL

SÒ

L

Glossari

Bioenginyeria: Estudi de les propietats tècniques i biològiques de les plantes vives i de la seva utilització com aelements de construcció en les obres de recuperació de l'entorn ambiental, de manera aïllada o en combinació ambmaterials inerts com ara la pedra, la fusta i l'acer.

Geocel·la: Estructura de polietilè en forma de rusc, amb cel·les de mida i diàmetre variables, emprada per a laretenció de sòls en talussos rocosos o impermeables on es fa difícil la implantació vegetal. La geocel·la s'expandeixen forma d'acordió i s'assenta sobre el terreny per ser posteriorment reomplerta amb terra vegetal.

Manta orgànica o biomanta: Estructura en forma de manta voluble, constituïda per un entramat de fibres vegetalsdeshidratades, utilitzada per a la protecció i l'estabilització de sòls en pendent.

Referències

DD. AA. Manual de estabilización y revegetación de taludes. Entorno Gráfico, SL. Madrid, 1999.

Regis, Ambroise. “Les pressions et les enjeux paysagers concernant les sites viticoles. Étude thématique: Lespaysages culturels viticoles”. Cadre de la Convention du Patrimoine mondial de l'UNESCO. ICOMOS, 2005.

Text refós de la Llei d'Urbanisme. Decret legislatiu 1/2005. Art. 179. Departament de Política Territorial i ObresPúbliques. Generalitat de Catalunya, 2005.

Projecte de decret pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per amillora de finques rústiques mitjançant obres de reestructuració i anivellament. Departament de Medi Ambient iHabitatge. Generalitat de Catalunya, 2005.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.2 Xarxa de drenatgeFitxa 2.1 Xarxa de caminsFitxa 2.2 Vegetació de marges i vores

Empreses col·laboradores

AGUSTÍ TORELLÓ MATA · CAN FEIXES · CASTELLROIG · GRAMONA · JANÉ VENTURA · LLOPART · MAS COMTAL · NADAL· PARATÓ · PARDAS · RÀFOLS DELS CAUS · RAVENTÓS I BLANC · RECAREDO · SOT LEFRIEC · TORELLÓ

Parcel·la en fase d'excavació

Aterrassament de parcel·les en un vessant




Mesures per evitar l'erosió i conservar el sòl:

Decapatge i aplegada de la terra vegetal per poder disposarde sòl apte en la futura tasca de revegetació de marges,talussos o qualsevol altre terreny afectat.Decapatge: extracció dels horitzons d'interès (típicament 0i A), prèvia realització de cales per determinar la profunditato gruix que cal decapar.Abassegament: fer munts d'1,5 m d'alçada com a màxim iubicar-los en llocs adients perquè no es compactin ni con-taminin. Si cal, es milloraran amb esmenes orgàniques.Pendent òptim dels talussos: generar pendents superiorsa 33º comporta dificultats per a la implantació vegetal i riscd'erosió per l'arrossegament superficial de les terres en casde pluges i la formació de xaragalls.Disseny d'una xarxa de drenatge adequada.Estabilització mitjançant revegetació: és la forma méssegura i eficient de retenir les terres i d'integrar paisatgísti-cament les ferides visuals en el terreny.

Mesures per evitar la pèrdua excessiva de vegetació:Minimitzar l'esbrossada i la tala selectiva prèvies almoviment de terres i procurar el trasplantament dels peusarboris o arbustius d'interès. Aquesta tasca és essencial enla formació de desmunts a mig vessant o a peu de vessanti en terrenys propers a cursos fluvials.

Mesures per disminuir l'impacte paisatgístic:En reblerts i abocament de terres sobrants, cal evitar leszones més sensibles des del punt de vista ambiental (lleres,zones inundables, vegetació d'interès, etc.) i procurar obtenirmicrotopografies adequades a l'entorn.Potenciar els aterrassaments intermedis en lloc de gransesplanacions.

S'entén per moviment de terres qualsevol treball que comportiextracció, reblert o transport de terres. Així doncs, el decapatgede terra vegetal, els buidats i les excavacions, els terraplenats, lesrases, els reperfilats de talussos, així com el transport de terresassociat a aquestes tasques, són operacions característiquesd'aquest tipus de treballs.

Podem considerar un talús una superfície de terreny considerablementinclinada, natural o resultant d'una excavació o d'un terraplè.

Talús suau amb terra vegetal estesa, preparat per ser revegetat

Aterrassament amb marges vegetals

Talús tractat amb geocel·les: abans d'estendre la terra vegetali un cop desenvolupada la capa herbàcia

Instal·lació de manta orgànica de cocoo iute sobre talús

Talús sense cap tractament, amb símptomesevidents d'erosió i de xaragalls

Bancals entre feixes, amb l'alçada i el pendentapropiats, un cop revegetats

Talús o marge amb pendent de 33º iestesa de terra vegetal, revegetat

Decapatge de terra vegetal

* Relació entre la distància Horitzontal (H) i la Vertical (V)

Les grans esplanacions a peu de vessant comporten l'abocament d'un gran volum de terres i en general s'integrenpoc en el paisatge. En aquests casos, si hi ha talussos preexistents amb un pendent lleugerament superior a33º o amb símptomes d'erosió, es pot recórrer a la bioenginyeria (mantes orgàniques, fagines amb restes depoda, geocel·les, etcètera).

Terres sobrants

Terres sobrants

Els aterrassaments intermedis amb talussos suaus, de tipus 3H:2V i alçada al voltant dels 2 m, permeten disminuirsensiblement el volum de terres abocades i reduïdes i també, mitjançant la plantació en bancals, l'impactevisual. En general, no són tant agressius amb la topografia i el paisatge originaris.

Glossari

Badlands: Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profundsi propers, separats per crestes més o menys agudes. És un aixaragallament generalitzat.Escorrentia: Part de l'escolament de l'aigua de pluja que no ha penetrat en el sòl ni en el subsòl i que circulalliurement a favor del pendent.Rases: Terrasses en sentit transversal al pendent del camp i dotades d'un cert contrapendent, amb l'objectiu detallar l'escolament. En alguns casos, les rases serveixen també per facilitar l'accés als camps.Rases de desguàs o canals: Generalment segueixen les línies de màxim pendent i van a desaiguar als barrancs.Quan són perimetrals, protegeixen les parcel·les perquè no rebin escolament d'aigües amunt.Xaragall: Regueró erosiu amb perfil transversal en V, modelat per l'escorrentia sobre un talús o terreny inclinat.

Referències

DD. AA. Jornades de Transferència de Tecnologia sobre Conservació de Sòls i Aigües en Vinyes: Ponències.Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl (Universitat de Lleida) i INCAVI (Generalitat de Catalunya).Vilafranca del Penedès, 1994.www.buscagro.com: Directorio temático agropecuario y de ciencias afines. Secció: “La finca y su manejo”.Subsecció: “Riego y drenaje”.


Fitxa 1.1 Moviment de terresFitxa 2.2 Vegetació de marges i voresFitxa 3.1 Coberta vegetal en vinya




El disseny de la xarxa de drenatge de les vinyes s'ha deplanificar des d'un principi. Els moviments de terres s'hande dur a terme de manera que permetin l'evacuació deles aigües d'escorrentia en la direcció desitjada i, finalment,cap als punts naturals de desguàs, torrents o rieres.

Un bon sistema de drenatge permet augmentar ladisponibilitat d'aigua per a la vinya i fins i tot disminuir elsefectes de l'erosió del sòl.

El control de les aigües és sempre beneficiós, però resul-ta imprescindible en algunes zones de la comarca on elsfenòmens erosius es manifesten de forma natural en l'en-torn. En aquests indrets, les pluges intenses i irregular-ment distribuïdes pròpies de la climatologia mediterrània,juntament amb la naturalesa argilomargosa dels materials,creen nombrosos escorrancs i xaragalls que poden afec-tar les parcel·les més properes.

Formació de xaragalls a peu de vinya

El drenatge deficient de les vinyes potencia l'erosió delsòl i implica diversos efectes negatius:

Dificultat de treball per a les màquines a l'interior deles vinyes.Disminució de sòl fèrtil i de nutrients, compactaciódel sòl, pèrdua no desitjada d'aigua.Afecció a camps veïns i lleres naturals.Pèrdua de valor del paisatge: els xaragalls i l'aparicióde sòls denudats en disminueixen la qualitat. D'altrabanda, l'ús d'elements de drenatge sense un dissenyacurat incrementa la seva artificialització.

Blo

c 1.

EV

ITA

R L

'ER

OS

IÓ I

AFA

VO

RIR

LA

CO

NS

ER

VAC

IÓ D

EL

SÒ

L

Formació de badlands al nord-est de la comarca


Prèviament a la plantació, convé:

Tenir presents les especificitats del medi local (règim depluges, xarxa de drenatge natural, volums d'aigua que calevacuar, etc.).Disposar d'un mapa topogràfic detallat.Utilitzar un mapa de sòls detallat de la parcel·la, o en tot casel mapa comarcal de sòls, per poder tenir en compte factorscom la capacitat hidràulica i d'infiltració i les textures.Definir un pla de conservació de sòls i d'aigua.Dissenyar la morfologia òptima del terreny, tenint sempreen compte que el poder erosiu de l'escorrentia superficialaugmenta amb la llargada dels vessants i amb el seupendent.Elaborar un mapa de rases i de rases de desguàs queinclogui plànols de les obres auxiliars (baixades a barrancs,arquetes, canalitzacions, etc.).Establir una coberta herbàcia permanent en les rases dedesguàs fent servir espècies adaptades a la zona, com arael gram d'aigua o la trepadella.

En el moment de la plantació, convé:

Realitzar la plantació dels peus de vinya en trams rectesamb variacions de direcció que s'adaptin a les corbes denivell.En sòls amb alt risc d'erosió, reduir la longitud de recorregutde les aigües.

La xarxa bàsica de drenatge està integrada pel conjunt de rases ide canals de desguàs que cal disposar a la parcel·la per poder conduirles aigües d'escorrentia cap als torrents o barrancs naturals.

Un pla de conservació de sòls i d'aigües recull les mesures que calaplicar a una finca i la seva àrea d'influència, tenint en compte la sevaviabilitat econòmica la possibilitat d'integrar-les en la planificació igestió de la vinya. Requereix un bon assessorament tècnic.

Plantació a contrapendent i enherbat entre fileres

Adobament i protecció de la vinyaamb restes de poda triturada

Secció de canal amb coberta herbàcia

En el manteniment i maneig de la vinya, convé:

Millorar l'estructura del sòl amb la incorporació d'esmenesorgàniques en superfície.Minimitzar els treballs en profunditat, com el subsolatge,pel risc de treure a la superfície argiles amb característiquespoc adients per a la retenció i la circulació de l'aigua.Protegir la superfície del sòl cobrint-lo amb mulchpermeable o incrementant la coberta herbàcia (enherbat)de la vinya.Minimitzar el trànsit de maquinària, especialment en lapreparació del sòl per a la realització de noves plantacions.Protegir la intersecció dels canals amb els barrancs. Sical, construir arquetes d'entrada i canalitzacions soterradesfins a peu de barranc.Fer un manteniment anual de la xarxa de drenatge: repàsde pendents, resembra de canals, etc.Mantenir les lleres naturals sense obstruccions: revisió ineteja periòdica de qualsevol abocament incontrolat.

CIRCULACIÓ DE L'AIGUA

escorrentia

infiltració

evacuació

Sembra herbàcia temporal encarrers alterns

Per eliminar les males herbes, éspreferible la sega periòdica a l'úsde la fresa.

Convé protegir amb una capavegetal les rases amb un pendentlongitudinal > 1 %.

Convé evitar els formigons urbans, peròen cas necessari es poden emprarformigons acolorits o envellits amb òxids.

Pefils de rases utilitzades a lazona, triangulars i trapezoidal.Han de tenir un cert contrapen-dent per poder tallar l’escorrentia

Les rases i les rases de desguàs (canals)

Per decidir-ne el nombre i el disseny òptim cal fer càlculshidràulics i tenir en compte el pendent del vessant. En totcas, s'evitarà de concentrar les aigües d'escorrentia en unúnic punt de sortida.

Per poder evacuar les aigües, les rases han de tenir unpendent longitudinal regular. Aquest pendent varia entre el0,2 % i el 2,5 %, en funció del tipus de sòl i la seva llargada,que no hauria d'excedir mai els 200 m.

Potenciar i mantenir una coberta herbàcia a la vinya –entre carrers i a les antares, les rases, elsmarges i les vores– afavoreix la infiltració de l'aigua i,alhora, incrementa el cromatisme de la parcel·la.

Distància màxima entre rases en funció del pendent del vessant

Pendent (%) Distància horitzontal màxima (m)

2 654 426 358 32

10 2915 2620 2525 24

1

1

2 3 4

2

3

4

La xarxa de camins rurals té com a funcions bàsiquesla connectivitat i la vertebració del territori no urbanitzat.Dins d'aquesta xarxa s'inclouen els camins ramaders i elshistòrics, sotmesos a una legislació sectorial pròpia.

Blo

c 2.

MA

NTE

NIM

EN

T D

EL

PAIS

ATG

E A

GR

OFO

RE

STA

L

Paisatge vitivinícola típic, amb camí obert entre vinyes

Disposats en la trama agrària, els camins relliguen elspobles, les masies, les edificacions històriques i les vin-yes o terres conreades i, a més de permetre l'accés a lesfinques i la circulació de vehicles i de maquinària agríco-la, constitueixen un mitjà excel·lent per a l'observaciódel paisatge circumdant.

Quan transitem per un camí, podem percebre les carac-terístiques i singularitats d'un territori. Al mateix temps, elpropi camí i el seu estat de conservació reflecteixen lacura que es té d'un determinat paratge o indret.

Algunes situacions poden malmetre gratuïtament elterritori:

Recorreguts massa rectilinis o amb amplades excessives.Vores i talussos descuidats i massa denudats.Abús de paviments rígids.Fenòmens d'erosió aparent o entollaments per mancade control de les aigües.Abocaments incontrolats de deixalles.Elements acompanyants i de senyalització deteriorats,barroers o de caràcter massa urbà.Manca de manteniment.

En canvi, mantenir una xarxa de camins de qualitat, amés d'oferir altres avantatges, permet:

Gaudir més dels recorreguts.Conferir un valor afegit a les vinyes.Potenciar l'atractiu turístic del paisatge vitivinícola.

El manteniment de la vegetació a les vores del camí millora la qualitatdel paisatge percebut.




Glossari

Cuneta: Canal de desguàs que acompanya longitudinalment un tram de camí, destinat a l'evacuació de les aigüespluvials superficials.

Emmacat: Paviment format amb graves o còdols, col·locats en sec o amb una matriu de morter de ciment per travar-los.

Tot-u: Material granulat format per àrids arrodonits, extrets de gravera (tot-u natural) o extrets de pedrera o graveraperò sotmesos a un procés de trituració prèvia (tot-u artificial), que s'utilitza com a subbase o base i en plataformesde camins o carreteres.

Trenca: Franja ondulada i transversal del camí que té la missió de desviar les aigües de la plataforma.

Zona de servitud de llera: Zona de 5 m d'amplada a ambdós costats de la llera pública, reservada a usos públics.

Referències

Arranjament de pistes forestals de la xarxa viària bàsica del Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals.Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Diputació de Barcelona, juny 2001.Costums sobre terrenals, camins i aigües en terres de pagès. Costumari Català de la Mancomunitat, vol II. EdicióCasa de la Caritat, 1921.“Recomanacions tècniques per al disseny d'infrastructures que interfereixen amb l'espai fluvial”. Documentstècnics, núm 4. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.“Recull d'accions per minimitzar l'impacte de les infrastructures viàries sobre el territori”. Documents dels Quadernsde Medi Ambient, núm. 5. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, setembre 2003.Text refós de la Llei d'Urbanisme. Decret legislatiu 1/2005. Articles 48 i 49. Departament de Política Territorial iObres Públiques. Generalitat de Catalunya, 2005.


Fitxa 1.1 Moviment de terresFitxa 1.2 Xarxa de drenatgeFitxa 5.1 Enoturisme


S'entén per traçat la definició geomètrica de la superfície d'unaobra lineal, descrita mitjançant la planta, l'alçat i les seccionstransversals.

S'entén per plataforma la superfície lleugerament inclinada d'unaobra d'infrastructura viària lineal (camí, carretera, etc.), destinadaal trànsit rodat i limitada per talussos, cunetes o terreny natural.

Camí rural sinuós, seguint les corbes de nivell

Mesures per a la millora paisatgística dels camins:

Traçat i amplada

Convé adaptar el traçat a la topografia, evitant els recorregutsmassa lineals i que passin per zones de màxim pendent. Encas de turons petits, cal vorejar-los sempre per sota.Convé no resseguir el recorregut dels cursos fluvials,desplaçant el traçat a una distància prudencial i sempreexterior a la zona de servitud de la llera.Cal evitar amplades > 5 m en el cas de camins adaptats alpas de vehicles i de maquinària agrícola.Cal preveure àrees puntuals que permetin l'encreuamentde dos vehicles agrícoles o camions.

Perfils i talussos

No es pot modificar el perfil transversal ni longitudinald'un camí sense la corresponent llicència municipal.

Cal evitar talussos amb pendent > 33º (3H:2V).

Convé arrodonir els caps de desmunts i terraplens.

Convé revegetar els talussos denudats amb plantaautòctona local i fer un manteniment periòdic de la vegetació.

Paviments

Són preferibles els paviments tous de caràcter permeable:terra, sauló piconat, grava petita, tot-u, etc.

En camins amb pendent fort o amb més trànsit, convéemprar paviments asfàltics o formigons acolorits ambtons de la gamma dels ocres o els terrossos.

En encreuaments o confluències entre camins i accessos,cal cercar una transició gradual o bé fer servir pavimentssimilars i que no suposin un fort contrast visual pel que faa materials o colors.

Control de les aigües

Plataformes amb pendent mínim transversal per tald'evacuar l'aigua fins als punts d'escorrentia natural.

El dimensionament i el disseny de les obres de drenatgetransversal (tubs i calaixos) i dels guals inundables es faràsempre segons els criteris establerts per l'Agència Catalanade l'Aigua (ACA).

Intervals d'amplada en funció del tipus d'ús

Amplada Capacitat funcional

> 5 m Encreuament de vehicles pesants

4-5 m Encreuament d'un vehicle pesant i un de lleuger

3,5-4 m Encreuament de vehicles lleugers

2,5-3,5 m Circulació de vehicles pesants

1,75-2 m Circulació de vehicles lleugers

< 1,75 m No permet la circulació de vehicles de quatre rodes

En camins de pendent fort, cal construir trenques per talde desviar l'aigua de la plataforma i evitar fenòmens d'erosió.

Convé minimitzar les superfícies impermeabilitzades.Cal potenciar l'ús d'elements naturals i de poc contrast ensortides de tubs, cunetes, baixants i guals: emmacat ambpedres de la zona, formigons acolorits, etc.

Cal protegir les sortides de l'aigua en baixants i conduirexpressament l'aigua fins els llocs d'escorrentia naturals.

Arbrat, senyalitzacions i altres

Manteniment i recuperació de l'arbrat i els arbusts a lesvores o marges dels camins.

Ús d'espècies autòctones o tradicionals i mantenimentde les distàncies mínimes de plantació establertes per lesordenances municipals o els costums locals.Convé evitar la construcció de tanques de límit deparcel·la. En cas que siguin necessàries, s'escolliran les quefan servir elements vegetals i s'evitaran les tanques opaques,així com les de malla metàl·lica o de filat espinós.Convé evitar elements indicadors o publicitaris de tipologiaurbana (metàl·lics, amb formigó, lluminosos, etc.).

Manteniment

Manteniment de les carrerades i els camins històrics,facilitant la seva senyalització i el seu aprofitament com aitineraris turístics i de promoció de rutes vitivinícoles.Manteniment de les obres de drenatge i de desguàs:reparacions, neteja periòdica de cunetes i baixants, etc.Eliminació de bassals, xaragalls i pedregam.Convé respectar un espai suficient al final de lesplantacions que permeti girar les màquines sense envairels camins.Cal evitar de llaurar a menys de 3 m de la vora dels camins.Neteja i trasllat de les deixalles o les restes d'obra a puntsd'abocament controlats.

Representació gràfica d'una trenca tipus

Pas de camí sobre riera (gual)

La vegetació vora els camins enriqueix els recorreguts.

Sortida de tubs revestida amb pedres

Petit gual protegit amb emmacat

Revestiment amb pedres Formigons acolorits

Blo

c 2.

MA

NTE

NIM

EN

T D

EL

PAIS

ATG

E A

GR

OFO

RE

STA

L




Els marges vegetats i les vores aporten veritables bene-ficis agronòmics, paisatgístics i naturalístics a l'espai agra-ri i constitueixen un component essencial dels ecosiste-mes agroforestals.

A les zones on la vinya és pràcticament un monocultiu,l'existència d'un sistema de marges i vores enriqueix idiversifica el paisatge, trenca la monotonia i aporta dife-renciació cromàtica, especialment en les èpoques de flo-ració.

En l'explotació vitícola moderna, el viticultor ha de veurela plantació i conservació dels marges i les vores com unatasca més de l'explotació i no simplement com una pèr-dua de terreny o de productivitat.

Cal evitar sempre que sigui possible, doncs, que la trans-formació de les parcel·les comporti l'eliminació de voresi marges vegetats.

Algunes espècies arbustives són especialment interessants per alsocells i els petits mamífers insectívors, ja que els proporcionen refugii aliments.

És preferible utilitzar vores i marges poliesfecífics, que combininplantes de floració esglaonada i amb arrels de diferent longitud.

Els principals avantatges de les vores i els margesvegetats són els següents:

Redueixen els fenòmens erosius ja que augmentenla retenció dels sòls i afavoreixen la recàrrega hídricadel sòl agrícola i del subsòl.

Ofereixen un reservori de fauna útil per a la lluitaintegrada en vinya o en altres conreus i permetenestablir o mantenir poblacions d'insectes polinitzadors.

Constitueixen hàbitats naturals i microcorredorsbiològics cap a d'altres espais naturals o cap a puntsd'aigua. Per a molts animals, aquest és l'únic refugisegur per protegir-se del pas de la maquinària agrícola.

Serveixen de límit visual entre camps o propietats.

Subministren recursos naturals (llenya, vares,aliments per al bestiar, fruits, plantes medicinals iaromàtiques, bolets, espàrrecs i arrels...).

Glossari

Fauna útil o auxiliar: Conjunt d'organismes antagonistes de les plagues, és a dir, els seus depredadors i/o paràsitsnaturals.

Microcorredor biològic: Franja estreta d'hàbitat natural amb funcions connectives, envoltada per hàbitats detipologia diferent, que relliga dos o més espais i permet la lliure dispersió d'espècies.

Vegetació ruderal: Vegetació pròpia d'indrets molt alterats per l'home o pels animals, com són les vores de caminso de conreus.

Referències

Bernard, J.-L.; Granval, P.; Pasquet, G. “Demain, les bords de champs cultivés”. Phytoma, núm. 502, pàgs.6-11, Madrid, 1999.Boatman, N. “Field margins: Integrating agriculture and conservation”. BCPC, monogràfic núm. 58, 1994.Fontanet, Xavi. “Les plantes insectari”. Agrocultura, núm 8. Escola Agrària de Manresa, 2001.Norma tècnica per a la producció integrada de la vinya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitatde Catalunya, 2006.


Fitxa 1.1 Moviment de terresFitxa 1.2 Xarxa de drenatgeFitxa 2.3 Arbrat


S'entén per marge el graó de terra que separa dues feixes dediferent nivell. La vegetació dels marges sol ser una barrejad'espècies arbustives, lianes i flora herbàcia adventícia.

S'entén per vora una franja plana de sòl d'amplada variable quedelimita dues parcel·les de conreu. La seva vegetació estàcomposada principalment per plantes herbàcies ruderals.

Espècies recomanables per a marges i vores a l'Alt Penedès

Nom popular Nom científic Família

Arbres Alzina Quercus ilex Fagàcies

Roure martinenc Quercus humilis Fagàcies

Ametller bord Prunus amygdalus Rosàcies

Arbustos Aranyoner Prunus spinosa Rosàcies

Llentiscle Pistacia lentiscus Anacardàcies

Fals aladern Rhamnus alaternus Ramnàcies

Mates Farigola Thymus vulgaris Labiades

i arbustos Romaní Rosmarinus officinalis Labiades

baixos Esparraguera Asparagus acutifolius Liliàcies

Esbarzer Rubus ulmifolius Rosàcies

Lianes Heura Hedera helix Araliàcies

Vidiella Clematis flammula Ranunculàcies

Arítjol Smilax aspera Esmilacàcies

Herbàcies Ravenell Rapistrum rugosum Crucíferes

Margall Hordeum murinum Gramínies

Fenàs de marge Brachypodium phoenicoides Gramínies

Gram Cynodon dactylon Gramínies

Establiment d'una vora o un marge

Els marges de nova construcció han de mantenir un desnivellmàxim d'entre 2 i 3 m i pendents del tipus 3H:2V, ja que aixís'afavoreix l'èxit de la implantació vegetal, tant l'espontània comla procedent de revegetació artificial.

Per restaurar una vora, la franja de vegetació ha de tenir unaamplada mínima d'1 m, deixant 2-3 m a les cantonades.

Els marges i les vores tenen tendència a acollir de forma naturaluna abundant flora espontània. Una bona gestió d'aquestavegetació, amb la introducció de plantes especialment escollides,pot millorar considerablement els seus beneficis agronòmics.

En el moment d'escollir les espècies que s'introduiran, convéconsiderar els següents factors:

La fauna auxiliar que es vol potenciar en funció del conreu.La seva resistència a plagues i malalties o el fet de ser-ne ono vector.La seva capacitat invasiva o competencial amb el conreu.L'època i l'abundància de la floració i la fructificació.La procedència de la plàntula o llavor. Sempre que es pugui,es treballarà amb material provinent de llavor.

En cas que calgui revegetar, es poden emprar, entre d'altres:

Vora vegetal formada per arbustos

Per tal que els marges siguin efectius, cal que estiguin vegetats i rebinuna mínima atenció i manteniment que eviti la formació de xaragalls ila pèrdua de sòl fèrtil. En cas que es tracti simplement de revestir unmarge nu, es poden utilitzar lleguminoses i gramínies.

En el manteniment d'una vora o un marge, convé:

Evitar la crema com a tècnica de control de vegetació.Emprar l'esporga si el desenvolupament arbustiu és invasiuo excessivament competitiu amb el conreu i fer-ho semprefora de les èpoques de nidificació i amb desbrossadoramanual.Evitar de llaurar les vores.Protegir la vegetació dels pesticides i fertilitzants ques'apliquen als conreus.Minimitzar l'aplicació d'herbicides en el control devegetació.Aplicar un règim de dalla com a tècnica més eficaç pereliminar determinades males herbes que són invasives delconreu.No creuar indiscriminadament les vores per accedir d'unaparcel·la a una altra, per tal d'evitar que es malmetin i deixinde ser funcionals.Planificar les tasques de manteniment de manera quesempre hi hagi zones menys intervingudes, que serviran derefugis per a la fauna i de punts de renovació de la vegetació.Evitar els punts d'abocament incontrolats.

Per a la restauració d'una vora, les famílies de plantes més aconsellablessón les lleguminoses, que augmenten els continguts de nitrogen del sòl ies poden utilitzar com a farratgeres; o bé les labiades i cistàcies, queresulten atractives per la seva floració i els seus aromes i el paper queexerceixen la polinització.

La presència de franges de vegetaciópotencia el caràcter agroforestal delpaisatge de l'Alt Penedès i contribueixal bon estat de les vinyes.

La presència d'arbres al paisatge de l'Alt Penedès ésforça diversificada i abundant. Es poden trobar des degrans exemplars aïllats d'alzines, oliveres i roures presidintles vinyes, fins a bosquines i petits boscos de riberaresseguint els conreus, sense oblidar les tradicionals fileresd'oliveres i ametllers acompanyant la vinya.

En qualsevol cas, la varietat d'estructures que podenconformar els arbres és un element que enriqueix idiversifica el paisatge vitivinícola de l'Alt Penedès.

Malgrat això, la modernització del cultiu de la vinya, aixícom la seva progressiva extensió en el territori, comportensovint l'abandonament d'altres conreus tradicionals desecà, com ara l'olivera o l'ametller, i la reducció de lesmasses boscoses.

Blo

c 2.

MA

NT

EN

IME

NT

DE

L PA

ISAT

GE

AG

RO

FO

RE

STA

L


Glossari

Biodiversitat: Terme ecològic que indica la riquesa i abundància relativa de qualsevol forma o estructura vital, jasigui a nivell genètic, d'espècie o d'ecosistema.

Bosquina: Formació vegetal on predominen els arbusts o els arbres baixos, amb una alçada màxima de 6 m.

Estrat de vegetació: Cadascuna de les capes en què es divideix una comunitat vegetal, formada per un conjuntde plantes de característiques particulars i d'una alçada situada entre uns valors determinats.

Referències

Costa Pérez, Juan Carlos, et al. Manual para la diversificación del paisaje agrario. Consejería de Medio Ambiente.Junta de Andalucía. Comité Andaluz de Agricultura Ecológica. Segona edició, novembre 2003.Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. Articles35 i 41.Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre la declaració d'arbres monumentals. Departament d'Agricultura, Ramaderiai Pesca. Generalitat de Catalunya.http://www.chlorofil.fr/hedges


Fitxa 1.2 Xarxa de drenatgeFitxa 2.2 Vegetació de marges i vores



I) Vinya; II) massa boscosa; III) bosc de ribera; IV) arbre aïllat;V) talús; VI) filera d'oliveres.

La preservació d'algun arbre aïllat serveix de testimoni d'anticsconreus.

Valors i beneficis de l'arbrat:

Aporta heterogeneïtat al paisatge i és un referenthistòric del caràcter agroforestal de la comarca.Potencia la biodiversitat, millora la connectivitat entremasses boscoses i és refugi de fauna útil per a la lluitaintegrada en vinya.Redueix l'erosió i afavoreix la infiltració de l'aigua.Les masses arbrades suavitzen les oscil·lacions tèr-miques diàries i estacionals en els conreus veïns.Contribueix al reciclatge dels nutrients que es perdrienper fenòmens de rentat.Els arbres aïllats poden servir de fites visuals.Les estructures lineals poden fer de límits visuals entrecamps o propietats.



S'entén per bosquina una formació vegetal relativament densa,amb predomini d'arbusts o d'arbres baixos i una alçada màximade 6 metres.

S'entén per franja arbrada un conjunt lineal d'arbres, disposatsgeneralment amb una separació constant.

Cal planificar des de la fase del moviment de terres els arbres que es volenpreservar.

En la gestió dels diferents tipus d'arbrat que es troben a lesparcel·les de vinya i als seus accessos, convé:

Mantenir les franges d'arbres adjacents a les vinyes sempreque no dificultin greument els treballs mecanitzats i substituirels exemplars morts o debilitats.

Mantenir l'arbrat proper als camins i adequar-lo al pas demaquinària mitjançant la poda de capçades o fent petitesmodificacions en el traçat dels camins.

Mantenir la presència dels arbres aïllats, preferentment ales cotes més altes de la vinya, que funcionen com a fitavisual de finques i propietats.

En les zones on s'hagi d'implantar nova vinya, cal preveureel trasplantament dels arbres isolats de gran portpreexistents.

En els casos en què la vinya ocupa grans extensions, convétrencar la monotonia del conreu fent plantacions puntualsd'arbres autòctons.

Cal protegir els exemplars arboris de gran bellesa, midao singularitat, susceptibles de ser catalogats i de rebreprotecció legal.

Arbres autòctons recomanables per a la implantació en vinya

Nom popular Nom científic

Roure martinenc Quercus humilis

Alzina Quercus ilex

Ametller Prunus dulcis

Olivera Olea europaea

En els espais intersticials entre vinyes, caldrà:

Conservar la vegetació de ribera i afavorir el seu manteni-ment, evitant la contaminació pels agents químics aplicatsen els conreus.

Controlar l'expansió de les espècies considerades invaso-res, especialment en els cursos fluvials.

Conservar i mantenir les masses forestals i els boscos-illaintersticials als conreus de vinya.

En cas de recrear una bosquina, és millor emprar una asso-ciació d'espècies autòctones de diferent port i estrat, prio-ritzant les varietats frondoses sobre les resinoses en el casdels arbres.

En cas que es vulgui atorgar a la massa vegetada una fun-ció de tallavent, cal tenir en compte que la seva eficàciadependrà de la permeabilitat i de l'alçada.

Utilitzar la poda per garantir la permeabilitat i el creixementadequats d'aquestes àrees de vegetació. Caldrà realitzar untreball d'esporga d'arbres i arbusts cada tres anys com amínim per impedir que la vegetació envaeixi el conreu.

En cas de plantar arbusts o arbres entre parcel·les destina-des a plantacions o cultius, cal deixar una distància mínimad'1 o 2 metres respectivament.

Filera d’oliveres als límits d’una vinya

Principals espècies vegetals invasores de l'Alt Penedès

Detall Nom popular Nom científic Localització

Ailant, Ailanthus Cursos fluvials,arbre del cel altissima i marges de

camins carreteres

Canya Arundo donax Cursos fluvials,americana recs i marges

de camins

Acàcia, robínia Robinia Cursos fluvials, pseudoacacia marges de camins

Al nivell de l’explotació o conjuntament amb la resta deveïns, es recomana planificar la instauració d’una veritablexarxa d’elements naturals que s’alternin amb l’espaiconreat.




Les tècniques de maneig del sòl en vinya han de tenirper objectiu mantenir les plantes adventícies per sota unllindar acceptable, impedir l'erosió del sòl, mantenir la fer-tilitat en nivells òptims, protegir la quantitat i la qualitat deles reserves d'aigua i facilitar les operacions de conreu.

El treball mecànic del sòl (conreu tradicional) i el des-herbatge químic (tècnica de no-conreu) són les solucionsmés habituals per controlar les males herbes en vinya; toti així, cal considerar d'altres alternatives, almenys en lainterfilera, com pot ser el manteniment d'una cobertavegetal.

El sistema de coberta vegetal és la tècnica de conreuque més respecta les condicions del medi, perquè:

Disminueix el risc de processos erosius hidràulics ieòlics.

Millora la fertilitat i l'estructura del sòl.

Augmenta la infiltració de la pluja i disminueix l'es-correntia superficial.

Permet l'entrada en camp de maquinària després depluges.

Tractament del sòl amb desherbatge químic

Coberta vegetal de flora espontània en tota la superfície de la parcel·la

Eleva el contingut de matèria orgànica en superfície.

En certs casos, pot millorar la qualitat del raïm i delmost obtingut.

Contribueix a controlar el vigor i el rendiment exces-sius de les vinyes en terres molt fèrtils.

La humitat i les restes vegetals aturen l'escalfamentdel sòl.

Augmenta la presència d'espècies vegetals i animals.

En presència de lleguminoses, s'incrementa el nitro-gen del sòl, podent-se utilitzar igualment la cobertavegetal com a adob en verd.

Ajuda a la millora de l'estat sanitari de la vinya.

Té repercussions paisatgístiques positives, com aral'augment del cromatisme de l'espai vitícola, i percep-tives; per aquest motiu, aquesta tècnica s'associa habi-tualment a una viticultura de qualitat i més respectuo-sa amb el medi.

Blo

c 3.

PR

OD

UC

CIÓ

VIT

ÍCO

LA R

ES

PE

CTU

OS

A A

MB

EL

ME

DI

Glossari

Corró: Eina que serveix per esterrossar i compactar el terreny de sembra a fi d'augmentar-ne la capil·laritat i queconsisteix en un seguit d'elements cilíndrics que giren lliurement sobre un eix horitzontal, transversal al sentit de lamarxa de l'ormeig.

Desherbatge: Acció i efecte d'eliminar les males herbes manualment, mecànicament o amb herbicides.

Encoixinament: Aplicació d'una capa de palla, fems, fulles o altres materials secs al sòl per conservar-ne la humitat,protegir-lo de l'erosió i de la compactació de la pluja, millorar-ne l'aireig, esmorteir-ne els canvis de temperatura ievitar el creixement de males herbes.

No-conreu amb sòl nu: Sistema de maneig del sòl en el que no es realitzen feines de cultiu de cap tipus i, enconseqüència, es controlen les herbes amb l'aplicació d'herbicides en tota la superfície.

Referències

Domínguez Gento, Alfons; Roselló Oltra, Josep; Aguado Sáez, Joan. Diseño y manejo de la diversidad vegetalen agricultura ecológica: Asociaciones y rotaciones de cultivos: Cubiertas vegetales silvestres y abonos verdes:Setos vivos. Phytoma y SEAE. València, 2002.Norma tècnica per a la producció integrada de la vinya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitatde Catalunya, 2006.


Fitxa 1.2 Xarxa de drenatgeFitxa 2.2 Vegetació de marges i vores


Mantenir tota la parcel·la amb coberta vegetal pot resultar pocviable. Per això, en les fileres de vinya se solen controlar lesherbes amb diversos sistemes mecànics, com ara la sega,l'encoixinament o l'aplicació de productes químics.

En les situacions on la competència dels nutrients i/o de l'aiguaés molt elevada –especialment en els períodes de sequera– oquan el manteniment pot dificultar les tasques de mecanització,la coberta vegetal pot ser temporal o limitada en l'espai,reduint l'amplada de la banda herbrada o reduint les interfileresherbrades (una filera cada dues o cada quatre).

La superfície i la durada de la coberta herbàcia s'escolliranen funció del vigor que es pretengui obtenir, de les disponibilitatsde nutrients o d'aigua i del tipus de vi que es desitgi produir.

Com a mínim, caldrà garantir el manteniment de la cobertavegetal del sòl durant el període de tardor-hivern, i es podràdeixar la parcel·la sense cobertura vegetal durant la primaverai l'estiu.

Implantació d'una coberta vegetal

La vegetació de la coberta pot ser natural o sembrada.

Abans de sembrar, és convenient realitzar una preparaciósuperficial del sòl per obtenir un llit de sembra d'entre 3 i5 cm.

S'utilitzarà maquinària de sembra directa (preparació isembra en una sola passada) o una sembradora combinadaamb un corró després de la preparació del sòl.

La millor època per a la implantació de la coberta vegetal ésla tardor, tan aviat com sigui possible després de la verema.

Caldrà adaptar la dosi de sembra en funció de les espècieso de la qualitat de la llavor.

L'opció sobre l'espècie a introduir s'ha de fer prioritàriamenten funció del grau de competència amb la vinya desitjadai acceptable en la parcel·la.

És preferible sembrar una barreja de raigràs (30-40 %) ambaltres lleguminoses que no pas una gramínia pura.

De manera general, l'establiment de la coberta vegetal nos'ha de dur a terme abans del quart o cinquè any d'implan-tació de la vinya.

Tipus de coberta en funció del potencial hídric de la parcel·la

Reserva hídrica potencialfeble (sòls profunds)Enherbament permanent, sembrato de flora espontània

Reserva hídrica potencialmitjanaEnherbament permanent d'unainterfilera de cada dues,sembrada o de flora espontània,alternant cada any

Reserva hídrica potencialelevada (sòls molt drenantsi/o poc profunds) Enherbament temporal, sembrat ode flora espontània, mantingut desetembre a abril

Manteniment d'una coberta vegetal

El manteniment de l'herba entre fileres es fa mitjançantsegadora o picadora.

És important realitzar segues més freqüents els primersanys per assegurar una bona cobertura posterior.

Als indrets sensibles a les gelades de primavera, caldrà feruna sega després del desborronament i abans de lesgelades tardanes, o fins i tot no utilitzar aquest mètode.

Durant la presència d'herba a les parcel·les, si hi ha neces-sitat de fertilització, es farà a les fileres de vinya perquèsigui eficaç per al conreu i no per la coberta vegetal.

En tot cas, s'ha de preveure la instal·lació o manteniment devores amb vegetació al voltant de la parcel·la.

S'entén per conreu tradicional el sistema consistent a remouremecànicament la capa més superficial del sòl, arrencant les herbesi trencant la capil·laritat des de les capes profundes vers la superfície.

S'entén per manteniment de la coberta vegetal el sistema demaneig consistent a sembrar o deixar desenvolupar-se de manerapermanent o temporal una coberta herbàcia sobre la totalitat o unapart de la superfície.

Control de males herbes amb treball mecànic del sòl en tota la parcel·laPer a la coberta es poden utilitzar espècies de cereals, com ara la civadao l'ordi.

Tractament del sòl amb coberta vegetal entre fileres alternada amb elllaurat del sòl

Espècies utilitzades en cobertes vegetals

Nom popular Nom científic Implantació Creixement Competència

Raigràs Lolium Molt fàcil Perenne De mitjanaanglès perenne L. a forta

Festuca Festuca Fàcil Perenne Fortaarundinacea

Festuca Festuca Mitjana Perenne De feblevermella rubrada a mitjana

Trèvol blanc Trifolium Mitjana Perenne Mitjanarepens L.

Pelosa Poa anua Molt difícil Perenne De mitjana a forta

Ordi Hordeum Fàcil Perenne De mitjanavulgare a forta

Civada Avena sativa Fàcil Perenne Mitjana




El patrimoni construït integra el conjunt de béns immo-bles que pels seus valors culturals mereixen una protec-ció especial, de manera que puguin ser gaudits per laciutadania i ésser transmesos a les generacions futures.

L'arquitectura de la vinya i el vi penedesenca (eixamplesurbans, carrers de cases, barraques o murs de pedraseca) coincideix en gran part amb l'època modernista inoucentista. En el territori de la vinya, les masies, lesbarraques i els murets de pedra seca o els pous sónbéns clarament representatius del patrimoni rural, peròtambé hi són presents altres elements d'època i tipolo-gia molt diversa; tots ells, carregats d'història, formenpart del paisatge.

Els béns patrimonials són producte i testimoni d'usos,costums o tradicions i la seva conservació ens permetinterpretar i llegir l'evolució històrica o socioculturald'un lloc.

Carrer del Torrentfondo (Sant Llorenç d'Hortons)

Determinades actuacions, o la simple manca d'interven-ció, posen en perill aquests béns patrimonials:

Abandonament i manca de manteniment.Destrucció voluntària o per manca de coneixement.Pèrdua de valor per la pressió espacial d'activitats iusos al voltant de l'element patrimonial.Destrosses per moviments de terres, circulació demaquinària, etc.Presència d'elements propers barroers o de caràctermassa urbà, que alteren l'harmonia prèvia existent.

La conservació o rehabilitació permet:

Mantenir la memòria històrica i tradicional.Mantenir la identitat del paisatge del lloc.Promoure l'atractiu turístic del paisatge vitivinícola.

La valorització d'aquest patrimoni fomenta el seu res-pecte i és necessària en el disseny de models sosteni-bles i de desenvolupament local.

Blo

c 4.

MIL

LOR

A D

EL

PAIS

ATG

E C

ON

STR

UÏT

Glossari

Modernisme: Moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, que es desenvolupà al final del segle XIX

i al principi del segle XX a l'Europa occidental.

Noucentisme: Moviment cultural d'abast polític iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XX.

Tornar solsides o portells: Treball de manteniment de les construccions de pedra en sec, consistent a refer ambla mateixa tècnica els trossos caiguts o deteriorats (solsides).

Bé catalogat: Bé inclòs en el Catàleg de Patrimoni Cultural Català, que inclou els béns culturals d'interès local(BCIL). Els propietaris d'un bé catalogat tenen el deure i l'obligació de preservar i mantenir aquest bé per assegurarla integritat del seu valor cultural. L'ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació.

Referències

DD. AA. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona,1986.DD. AA. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: El Baix Penedès i el Garraf. Generalitat de Catalunya.Barcelona, 1991.DD. AA. La problemàtica de la conservació i protecció del patrimoni històric a les comarques penedesenques.Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia, 1992.La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni. Actes del IV Congrés Internacional de Construcció en Pedra en Sec.Mallorca, del 28 al 30 de setembre de 1994. Consell Insular de Mallorca. FODESMA. Palma, 1997.


Fitxa 5.1 Enoturisme

Dos elements patrimonials, natural i arquitectònic, en una mateixavisual, potencien la bellesa d'aquest paisatge rural.



S'entén per entorn d'un bé immoble l'espai, que pot incloure elsubsòl i estar edificat o no, que dóna suport material al bé i l'alteraciódel qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l'estudi.La tècnica de pedra en sec és un procediment constructiu basat enla col·locació superposada de pedres pròpies de la zona, sense emprarcap lligam cimentador entre elles. L'estabilitat estructural s'obtéequilibrant les dimensions, pesos i pressions dels blocs entre ells. Ésuna tècnica molt sostenible pel que fa a materials i consum energètic(treball manual).

Can Prats

Torrota del Moro, d'origen romà Creu del Pago

Barraques de pedra seca en territorivitivinícola

Murets de pedra en sec exercint laseva funció originària

En la restauració de masies o altres elements construïts,cal conèixer primer els valors del bé com a document històrici arquitectònic, però també els estètics i sentimentals.En la restauració, és preferible emprar tècniques tradi-cionals, materials de la zona i colors harmònics amb l'en-torn, tenint especial cura de teulades, façanes, mitgeresvistes, etc.En cas d'abandonament de l'ús originari, cal cercar noususos compatibles amb el bé i l'entorn que assegurin laconservació de l'element i, alhora, la seva divulgació.

Cal protegir l'element patrimonial durant les obres, enespecial durant el moviment de terres o el trànsit de maqui-nària en obertura de camins, modificacions de traçat, repar-cel·lacions, etc. Senyalitzeu amb cintes o estaques una àreade protecció de l'entorn propera al bé.

Convé recuperar tècniques constructives en desús,incentivant-ne l'ús i formant professionals capaços derealitzar i reconstruir murs de pedra seca (tornar solsides) ode tàpia o arrebossats de calç.

La protecció de l'entorn patrimonial

Una visió àmplia i més coherent del bé patrimonial és la queno el considera un element aïllat sinó intrínsecament rela-cionat amb el seu entorn; sovint no es pot entendre el signi-ficat d'un sense l'altre. En aquest sentit, convé:

Elaborar amb rigor els catàlegs de masies i cases ruralsdel planejament urbanístic municipal, detallant les actuacionspossibles des del punt de vista arquitectònic però tambépatrimonial i paisatgístic.En la redacció de plans d'ordenació urbana municipal,classificar i qualificar el sòl i els usos tenint en compte laprotecció dels béns patrimonials i el seu entorn.Facilitar l'accés als elements del patrimoni natural i histo-ricoarqueològic localitzats en territori vitícola.Habilitar rutes i itineraris vitícoles a través dels caminsrurals, de les vinyes i del patrimoni arqueològic i agrari.

En cas de noves construccions, no s'han d'obstaculitzarles visuals principals de l'element patrimonial ni se l'had'oprimir físicament.Fomentar l'ús i el gaudi del patrimoni construït, respectantles necessitats de conservació i protecció del patrimoni.

Per protegir i conservar l'entorn patrimonial, convé:

Promoure els catàlegs municipals dels béns representatiusde la història o les tradicions. Un bé patrimonial catalogatés més fàcil de conservar o de preservar.Mantenir els elements de patrimoni construït vernacularen territori de vinya: murs, parets i barraques de pedra seca,recs, forns de calç, molins, fonts, etc.

Passat, present i futur incert d'un paisatge típic de conreu en vessants. La conservació d'aquest paisatge humanitzat, però integrat senzilla i sàviamenten l'entorn, dependrà de com es considerin aquests valors patrimonials en els futurs plans urbanístics de desenvolupament local.

Barraca noucentista

PASSAT PRESENT POSSIBLES FUTURS




Blo

c 4.

MIL

LOR

A D

EL

PAIS

ATG

E C

ON

STR

UÏT

Glossari

Bioarquitectura: Terme que es refereix a l'aprofitament de materials locals i dels recursos naturals, especialmentpel que fa l'estalvi energètic. Per exemple, aprofitant l'energia solar per a l'escalfament de l'aigua i la calefacció.

Cava: Galeria subterrània que fa les funcions de celler d'envelliment i que serveix especialment per envellir-hi viescumós. Cal que estigui orientada cap al nord, que sigui prou fresca per mantenir tot l'any una temperatura d'entre10 i 14 ºC i que no hi entri llum.

Celler: 1) [celler de fermentació] Local on es du a terme la fermentació del most dins de tines o cups. 2) [cellerd'envelliment] Local on es guarda el vi per sotmetre'l a envelliment en bótes. 3) [celler d'emmagatzematge] Estança,normalment petita i subterrània, que es fa servir per guardar el vi embotellat o en bótes i es manté a una temperaturaestable d'entre 6 i 12 °C.

Referències

Capezzuto, Rita. “Il vino sotto la vigna”. Domus, núm. 883. Juliol-agost 2005.Yravedia González, María José. Arquitectura y cultura del vino: Andalucía, Cataluña, La Rioja y otras regiones.Editorial Munnilla-Lería. Madrid, 2003.Sonsoni, Alessandro. Architectture contemporanee per paesaggi vitivinicoli. Edizioni Unicopli. Milà, abril 2005.Text refós de la Llei d'urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

.


Fitxa 4.1 Patrimoni construïtFitxa 4.3 Instal·lacions i construccionsFitxa 5.1 Enoturisme

El paisatge vitivinícola no està tan sols format per les vin-yes sinó també per tots els edificis i instal·lacions situatsentre elles. Entre aquests destaquen els cellers i les sevesinstal·lacions adjacents, com poden ser les tines de fer-mentació.

L'arquitectura dels cellers es troba en l'actualitat en unmoment d'esplendor molt lligat a l'eclosió de la culturadel vi. Si fins fa poc era molt difícil trobar projectes arqui-tectònics interessants –amb l'excepció notable delscellers modernistes–, en els darrers anys alguns cellershan apostat pels edificis de qualitat i els arquitectesde prestigi.

Els diferents espais que articulen l'activitat del celler, desde la recepció del raïm fins a l'expedició final del produc-te, passant per la fermentació del most i l'elaboració i lacriança en barrica i en ampolla, han de tenir en comptefactors tant funcionals com formals.

Les noves construccions han de tenir present l'entorn,però poden cercar diferents graus de notorietat de l'ar-quitectura en relació al paisatge vitivinícola:

Desaparició o minimització de la visibilitat del cellermitjançant el seu soterrament total o parcial.Reducció de l'impacte paisatgístic a partir de l'aplicacióde tècniques tradicionals o modernes basades en lasostenibilitat (com la bioarquitectura).Inserció de les construccions en el paisatge, a partir dela seva forma i volum:- Recuperació de les traces, signes i formes del

paisatge.- Manteniment, recuperació i reinterpretació de la

tipologia constructiva tradicional.Creació de nova arquitectura a partir de la consciènciai la interpretació del paisatge del lloc.Contraposició entre el celler i el paisatge amb la intencióde monumentalitzar l'objecte arquitectònic, a partirde la constitució d'elements singulars però vinculats alseu entorn.

Els cellers de nova construcció que segueixen les pautes de lesmasies tradicionals i mantenen la coherència amb el patrimonipreexistent sense recórrer a imitacions gratuïtes poden ser una bonaopció d'integració paisatgística.

Innovacions arquitectòniques en els nous cellers


S'entén per celler el conjunt d'edificis on s'elaboren o guarden lesbegudes alcohòliques fermentades, principalment el vi i el cava, pera la seva maduració o envelliment.

S'entén per tina de fermentació el recipient on es el most perquèfermenti o bé on es fa envellir el vi un cop fermentat. Solen ser d'acerinoxidable i posseeixen sistemes de control de temperatura.

Els conjunts de tines a l'aire lliure poden comportar un fort impactepaisatgístic.

Cal anar amb especial cura quan s'insereixen noves construccions iinstal·lacions en nuclis tradicionals, vigilant de respectar la tipologia existenti la seva lògica espacial.

En els nous cellers, els projectes i la tecnologia adoptats hand'estar enfocats a la reducció dels costos ambientals, de cons-trucció i de gestió. Convé:

Atorgar la mateixa importància estètica a la façana principaldel celler i a les parts menys “visibles”.

En cas de construir nous edificis i instal·lacions, cal ender-rocar aquells que hagin quedat obsolets.

En les edificacions aïllades de més de 300 m2, convé realit-zar un estudi d'integració paisatgística.

Utilitzar els moviments de terres i la vegetació com a einesde projecte amb un potencial integrador de les construc-cions de nova planta, així com de les ja existents.

Els criteris constructius, els materials i els colors s'escolliransegons les directrius del catàleg comarcal.La utilització de materials constructius locals, a més defacilitar la integració paisatgística, ajuda a reduir els costosambientals.

En el cellers ja existents, és necessari:

Rehabilitar les construccions que presentin deficiències enels acabats o en l'estat de conservació.Millorar els acabats exteriors quan els edificis presentin unacabat deficient.Reparar, substituir o retirar progressivament els elements enestat precari o obsolets.En cas de procedir a una rehabilitació, ampliació o addició denous cossos, convé projectar una arquitectura de qualitat quetingui en compte els valors patrimonials de l'edifici existent(seqüència històrica, càrrega simbòlica i emocional, estètica).En els processos de modernització de les instal·lacions,convé respectar l'entorn arquitectònic existent.

En el projecte de construcció d'un celler, cal:

Evitar que esdevingui una instal·lació anònima ambfuncions únicament productives.

Tenir en compte el lligam amb el territori i el paisatge.

Integrar la funció productiva en una multifuncionalitat deles instal·lacions lligada a l'enogastronomia o al turismerural, entre d'altres opcions.

Introduir el concepte de sostenibilitat tant en el procésconstructiu com en el cicle productiu de vins i caves.

Tines de fermentació

Cal integrar les tines de fermentació en el conjunt arquitec-tònic dels cellers, mitjançant les següents possibilitats:

Ubicar-les fora de les vistes principals.Ubicar-les en desnivells del terreny (soterrament parcial).Utilitzar pantalles vegetals amb planta autòctona i arbres decreixement ràpid.Quan sigui possible, recobrir-les de materials de colors ocresi verds i que evitin els reflexes.Instal·lar-les sota coberta.Instal·lar-les a l'interior d'una edificació.

Fotomuntatge que il·lustra la integració de les tines en el conjunt del celler

Exemple de soterrament parcial del celler




Blo

c 4.

MIL

LOR

A D

EL

PAIS

ATG

E C

ON

STR

UÏT

Glossari

Coberta: Element constructiu que separa horitzontalment l'edifici de l'exterior. La seva funció bàsica és protegirles construccions de la pluja i la neu i evitar que hi penetri la humitat.

Elements constructius: Cadascun dels elements que formen part de la construcció i que poden classificar-se enun dels grups següents: fonaments, estructures, cobertes, tancaments, instal·lacions, revestiments i acabats.

Revestiment: Element constructiu que amaga les irregularitats i les imperfeccions de les parets, els forjats i elsaltres elements constructius i els prepara per rebre l'acabat final. A més, serveix d'aïllament i protegeix de leshumitats. Per exemple, la capa de guix de les parets, l'arrebossat de les façanes, etc.

Referències

Bâtiments agricoles et paysages: Guide à l'usage des agriculteurs. CAUE de Loire-Atlantique. Setembre 2003.Text refós de la Llei d'Urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.Normativa del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de cada municipi.

.


Fitxa 4.1 Patrimoni construïtFitxa 4.2 Cellers i tines

Històricament, l'activitat agrària ha tingut associada lapresència d'un seguit d'instal·lacions i de petites cons-truccions enmig de l'espai agrícola. La modernització del'agricultura ha comportat noves necessitats pel que fa aaquest tipus d'instal·lacions.

Aquestes construccions i instal·lacions poden tenir unapresència puntual i ser de dimensions reduïdes (safareigs,barraques, pous, petits dipòsits i casetes per a les moto-bombes) o més grans (basses, recs, coberts, magatzems,hivernacles o granges).

D'altra banda, el medi rural inclou sovint construccions iinstal·lacions que no es corresponen estrictament a la sevalògica interna; es tracta d'elements associats a usosperiurbans i rururbans que poden comprometre lacoherència del paisatge vitivinícola i banalitzar-lo.

Els nous requeriments han comportat noves instal·lacions en l'espai.

La correcta inserció de les petites construccions iinstal·lacions en l'estructura i la lògica del paisatge de lavinya és determinant per mantenir un paisatge de quali-tat; en aquest sentit, és fonamental la capacitat de l'ar-quitectura, tradicional o contemporània, per assolir unaintegració harmònica de les construccions.

L'objectiu no sempre ha de ser el d'ocultar les construccions—malgrat que algunes poden dissimular-se— sinó mésaviat el de compartir el territori d'una manera coherent.

El temps i els recursos esmerçats en la integració pai-satgística de les construccions i en la neteja i manteni-ment dels seus voltants és una inversió que reforça laqualitat del marc de treball i la productivitat, alhora quemillora la imatge de l'explotació vitivinícola i dels seusproductes.

Algunes d'aquestes petites construccions caracteritzen el paisatgevitivinícola del Penedès i formen part del seu patrimoni arquitectònic.


S'entén per construcció agrícola la vinculada a l'explotació d'unaactivitat rústica i destinada a emmagatzemar productes agrícoles,eines del camp o maquinària agrícola.

S'entén per ús rururbà el que no correspon estrictament a unaestructura productiva agrícola i que comporta un grau d'artificialit-zació més o menys elevat però s'ubica a l'espai rural.

Les instal·lacions velles abandonades creen un fort impacte en el paisatge.Cal preveure el seu enderrocament si cessa l'activitat o han quedatobsoletes.

En general, el verd és un color difícil d'integrar en l'espai rural. És més fàcild'atenuar l'impacte de les construccions si s'escullen tints neutres de lagamma dels beixos i els grisos.

Considerar, quan sigui possible, el soterrament total o parcialde les instal·lacions.Realitzar un estudi d'integració paisatgística en les construc-cions aïllades de més de 300 m2.

En les construccions i instal·lacions ja existents, ésrecomanable:

Rehabilitar les construccions que presentin deficiències enels acabats o en l'estat de conservació.Reparar, substituir o retirar progressivament els elementsobsolets o en estat precari.Organitzar i tenir cura de l'entorn immediat de lesinstal·lacions i les petites construccions (materials i residusdispersos).

A fi d'aconseguir una correcta integració ambiental i paisatgís-tica de les noves instal·lacions i construccions, caldrà:

No trencar amb construccions la línia visual de les carenes.Escollir el seu emplaçament i l'orientació en funció delpendent, dels vents dominants i de la insolació.Implantar les noves construccions o instal·lacions tenintpresent l'estructura de l'explotació vitivinícola en el seuconjunt.Evitar les construccions agrícoles a base de tècniques ivolumetries d'aspecte industrial, que creen un fort impactepaisatgístic.Sempre que sigui possible, apropar la nova instal·lació aconstruccions ja existents, evitant la seva dispersió en l'espaiagrari i vetllant, alhora, per l'harmonia del conjunt.Respectar en cada cas la legislació urbanística i sectorialvigent.Utilitzar els moviments de terres i la vegetació com a einesde projecte amb un potencial integrador tant de les novesconstruccions com de les ja existents, estructurant ivaloritzant els seus voltants.Adequar les construccions a les invariants tipològiques del'arquitectura de la zona (textura, colors, paraments ex-teriors, etc.)

Materials i acabats

Els materials i acabats de les construccions s'han d'escollir apartir de criteris tècnics, funcionals, econòmics i també estètics.Es recomana:

En els paraments exteriors i cobertes, emprar els materialstradicionals de la zona (pedra, maó ceràmic o bloc de formigóalleugerit, fusta, teula ceràmica o de ciment, vidre), sensecaure en la imitació o el mimetisme.Revestir els paraments verticals, com a mínim amb un gruixd'arrebossat.En el paviment, el ciment o derivats, utilitzar com a materialspreferents la tova ceràmica o la pedra natural.Evitar l'ús de fibrociment a les cobertes.Evitar l'ús de materials brillants a les cobertes i els paramentsexteriors.Tenir present que alguns materials, com el ciment, la fusta oel ferro, modifiquen el seu color o la seva textura amb el temps.

Pantalles vegetals

Quan no hi hagi cap altra possibilitat d'integració, es pot recórrera la utilització de pantalles vegetals amb planta autòctona iarbres de creixement ràpid.

En qualsevol cas, la implantació d'elements vegetals es farà enfunció de la lògica de les construccions i no tan sols amb l'únicobjectiu del camuflatge.

Fotomuntatge que il·lustra la integració de les tines en el conjunt del celler

Es poden implantar petites masses boscosesper minimitzar visualment l'impacte de lesconstruccions.

Es pot adossar la nova construcció o instal·lacióa la vegetació existent (o crear-ne de nova) perdisminuir el seu impacte.

Un petit conjunt d'arbres situat davant unainstal·lació de forma allargada crea una rupturavisual, com si es tractés de dues instal·lacionsmés petites.

Barraca enmig d'una vinya

Un volum de color blanc sembla mésgran i més proper.

Un sostre fosc i mat atrau menys lamirada que un de superfície llisa obrillant.

Colors

Els colors i les seves combinacions permeten transformar oreduir l'impacte visual d'una construcció, ressaltant la sevapresència o, al contrari, integrant-la en l'entorn.




El turisme enològic o enoturisme és una modalitat deturisme rural especialitzat en la cultura del vi. Es basaen la visita a regions elaboradores de vi mitjançantrutes dissenyades amb l'objectiu de conèixer la zona,experimentar formes de viure i gaudir del producte en elseu lloc d'origen.

El seu origen es remunta a les visites convencionals acellers de principis del segle XX. Amb el temps les acti-vitats ofertes s'han ampliat i diversificat i han incorporatmolts aspectes relacionats amb el paisatge i la culturadel lloc.

L'enoturisme actual promou el coneixement del territo-ri i els seus valors socioculturals.

El paisatge vitivinícola del Penedès, singular i pled'identitat, és idoni per al desenvolupament de l'eno-turisme. Alhora, un enoturisme sostenible i de qualitatafavoreix la millora i conservació del paisatge.

L'enoturisme i el paisatge de qualitat formen un binomi essencial

A més de les visites a finques i cellers, l'enoturisme generatot un ventall d'activitats complementàries:

Itineraris i rutes.Gastronomia i tast de vins i caves.Agroturisme i agrobotigues.Enoteques i vinateries.Museus temàtics i centres d'interpretació.Exposicions, jornades i congressos.Fires i festes del vi, etc.

Dins del marc de les noves tendències en el món delturisme, l'enoturisme pot contribuir de forma significativa a:

La sostenibilitat de les activitats que acull el territori.La integració paisatgística dels projectes turístics.La creació d'experiències turístiques integrals.La identifaicació i potenciació dels trets característicsd'un lloc.La innovació i qualitat del producte turístic.La desconcentració turística estacional.La generació de noves oportunitats laborals.L'augment de les rendes agrícoles per ingressos nous.

Blo

c 5.

PR

OM

OC

IÓ D

EL

PAIS

ATG

E V

ITIV

INÍC

OLA

Glossari

Agroturisme: Turisme rural amb allotjament en casa de pagès o granja escola, amb possibilitat de prendre part enactivitats agrícoles i conèixer els costums de l'indret. L'agroturisme ha de basar-se en criteris de sostenibilitat.

Enoteca: Espai especialment condicionat per a l'exposició o la degustació i venda de vins.

Maridatge del vi: Relació harmònica entre el vi i la menja a la qual acompanya, amb la finalitat d'aconseguir unasinergia d'aromes i fins i tot de colors.

Tast o degustació de vins: Acció de tastar vins, és a dir, de percebre les característiques organolèptiques d'un vi.En un tast intervenen tots els sentits: l'oïda, la vista, l'olfacte, el gust i el tacte.

Turisme sostenible: Turisme que no hipoteca els recursos ni les oportunitats futures, integrant la capacitat dedesenvolupament econòmic amb el respecte pels valors ambientals, socials i culturals del territori.

Referències

Pla Estratègic de Turisme a Catalunya, 2005-2010. Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances,Secretaria de Comerç i Turisme, 2006.Carta del Turismo Sostenible. Ponències de la Conferència Mundial del Turisme Sostenible. Lanzarote, 1995.“Terroir, vin, gastronomie et tourisme”, Cahier Espaces, núm. 76. Editions ESPACES, 2002.Rull, Xavier. Diccionari del vi: amb licors i altres begudes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1999.Cànoves, G. et. al. El turisme rural a Catalunya: una aposta medioambiental i de qualitat. Fundació Albertis i UAB.Barcelona, 2005.


Fitxa 4.1 Patrimoni construïtFitxa 4.2 Cellers i tines

Plafons de rutes vitivinícoles comarcals i municipals


Els recorreguts a peu i en bicicleta permeten aturar-se a contemplar elpaisatge.

Senyal dels camins del vi i del cava Senyal de la ruta vitícola de Subirats

La lectura i l'observació en el mateix indret faciliten l'aprenentatge.

El disseny dels senyals ha de basar-se en materials, formes icolors que s'integrin harmònicament en el paisatge.

Els plafons informatius i identificatius han de seguir els matei-xos criteris formals de claredat, homogeneïtat i harmonia ambel paisatge i són una bona eina per reforçar el contingutdidàctic i cultural de les rutes.

Al Penedès, alguns plafons permeten conèixer les caracterís-tiques ambientals del territori, les tècniques de conreu i lesvarietats de raïm cultivades.

Pel que fa al mitjà de transport, cal diversificar els recorregutsperquè siguin accessibles amb diferents mitjans i potenciarels que permetin un major apropament al territori: itinerarisa peu, en bicicleta o, fins i tot, a cavall.

Les masies o residències rurals proporcionen un tractepersonalitzat i una millor vivència del lloc; s'han d'equiparadequadament i han de procurar oferir als seus clients laparticipació en activitats agrícoles o tradicionals de la zona.Quan sigui necessària la rehabilitació de les construccions,cal elaborar projectes professionals amb criteris acurats.

Les rutes es poden visualitzar de forma clara en guies, llibreso tríptics de fàcil difusió.

L'allotjament rural és un altre complement bàsic de l'eno-turisme.

Allotjament rural L'Olivera

La gastronomia autòctona, els cursos de maridatge, lesagrobotigues i les botigues especialitzades permetenrecolzar de forma important l'activitat econòmica del sectorenoturístic.

La imatge d'aquests establiments és un factor clau a l'horade crear una impressió favorable en el visitant i incidir en unabona percepció global de la zona. Cal vigilar especialment elseu condicionament en tots els nivells, des de la reformaarquitectònica fins a la retolació.

Conèixer, gaudir i poder disposar dels productes de la terra i,en particular, dels relacionats amb el món del vi, dóna una majorsatisfacció als seus aficionats.

L'enoturisme ha d'aprofitar l'ampli ventall d'expectativesculturals que hi hagi a l'abast, constituint-se com un turismeespecífic però, alhora, de caràcter integrador.

L'apropament al patrimoni, l'art i la tradició local s'ha decombinar amb els serveis més convencionals.

En aquest sentit, algunes manifestacions artístiques, com elland-art, poden servir per personalitzar i contrastar unadeterminada ruta vitivinícola.

La senyalització és un element imprescindible en qualsevolruta o itinerari turístic, però un excés de senyalització éscontraproduent.

Una senyalització eficaç ha de ser:

LlegibleEntenedoraConcretaPrecisa

Agrobotiga i botiga especialitzada en complements per al tast de vins i caves

Els centres o oficines d'informació ofereixen orientació iassessorament sobre els serveis turístics, però també sobreels trets característics i els principals atractius del territori visitat.Sempre que sigui possible, convé ubicar-los preferentmenten construccions existents amb una localització adequada.

Altres activitats, com ara la visita a museus, fires o exposi-cions locals, poden donar una visió més àmplia del món del vii del territori que el sustenta.

Estació vitivinícola, punt d'informació ubicat a l'estació de Lavern-Subirats

Museu del Vi, a Vilafranca

La vinya pintada, obra d'Almirall-Llusià, a la Granada