Feac num59 2012

num. 59

Reciclar, reutilitzar,educar...!Són els menuts qui ens arrosseguen a ser cada dia méscoherents amb el que diem!

Qüestionsper al diàleg:

1 La presència dels nostres fills ifilles a la nostra vidaquotidiana, les seves preguntesinnocents i inesperades ensobliguen a ser més coherentsamb el que fem i diem, méshonestos amb el que diem ipensem o sentim. Com deixemi/o agraïm que els nostres fillsens "arrosseguin" a ser millorspersones?

2 El que es viu amb coherència iconstància i es treballasistemàticament i seriosamenttant a casa com a l'escola, faque els nens s'impliquin is'il•lusionin. Quinesactituds i activitats podem feramb els fills a casa i amb elsalumnes a l'escola que elsimpliquin en la conservació delmedi ambient i en el reciclatge?

3 Posar-nos d'acord família iescola és beneficiós per alsnens i nenes perquè els permetanar assumint valors ambcoherència, de forma quepoden anar integrant-los méssòlidament. O, almenys, elsestalvia equívocs iconfrontacions. Ara bé, estard'acord no vol dir fer el mateix,sinó valorar-ho. Quinesexperiències o accions escolarsno són mimetitzables a lesllars? I quines actitudsdomèstiques es podrienadoptar també a l'escola? Comho podríem explicar als fills/alumnes?

Parlem-ne tots plegats!

Amb una caixa gran decartró que era l'embalatged'una nevera, les mestresd'infantil van fer un teatretde titelles preciós i el vanpresentar-estrenar en unafesta al pati.La Marga, una d'elles, hatingut la idea de fer unstallers de titelles ambmaterials reciclats, i aratotes les criatures estanportant briks i bossesbuides, safates deporexpan, taps i ampollesde plàstic... N'hi ha tantes,que estan generant unUnes mares es troben a la

porta de l'escola acomiadant-se dels seus fills, amb dues bosses enormes plenes dematerial reciclable...- Tu també vas carregada, eh?- Mira, ara enlloc de llençar la brossa als diversos contenidors, ho portem gairebé tot al'escola! Sort que als nens els fa molt il·lusió el projecte de fer titelles i ajuden a recollir, aposar-ho tot en bosses i, fins i tot, a portar-ho a l'escola!- Quan una cosa els il·lusiona...- A veure com quedaran aquestes titelles, perquè ja estic veient que aquestes rampoinestornaran cap a casa un dia d'aquests! Sembla que això del reciclatge és un cercle que nos'acaba mai: tot retorna!!! I ni a l'habitació dels nens ni al menjador ja no hi cap res més! - El que et tornarà cap a casa seran unes criatures felices que hauran après a fer unesjoguines precioses! I que sabran veure d'una altra manera les deixalles de casa. A mi emdóna esperança que a l'escola això es treballi seriosament amb els nens des de benpetits! Amb aquestes qüestions, com més i més sensibles siguem, millor! No trobes?- Caram, noia! No sabia que fossis tan ecologista!- Ni jo ho sabia... però des que portem els nanos a l'escola i es prenen tan seriosamentaquest tema... Ens hem sensibilitzat i són els menuts qui ens arrosseguen a ser cada diamés coherents amb el que diem!- Qui educa qui? - Com diu el proverbi africà, cal una tribu sencera per educar un infant. Però jo et dic queuns infants sensibilitzats eduquen els pares i els avis! Ens anem sensibilitzant icomprometent-nos entre tots!

www.escolacristiana.org?butlleti=59&article=42

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]

Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

http://www.escolacristiana.org?butlleti=59&article=42

http://www.escolacristiana.org/feac

mailto:[email protected]

http://www3.escolacristiana.org/butlletifeac/avis_legal.html

http://www.clickartweb.com/

num. 59

Organitzant-nos permillorar L'important no és quina classe "guanya", sinó que entre totsestem col•laborant a reciclar paper


1 Per als nens i nenes no suposael mateix portar diaris de casaper reciclar que reutilitzar elsfulls de paper per les duescares o aprofitar les llibretes delcurs passat (quan encara tenenfulls en blanc) Dewey deia que"només s'aprèn allò que es fa".Quin tipus d'activitats proposemque facin els nostres fills ialumnes? Quin tipus d'esforç ide constància suposen?

2 L'acció organitzada d'unconjunt de persones requereixesforços complementaris pertirar endavant. Que els infantss'organitzin entre ells elspermet fer algunsaprenentatges molt valuosos(desenvolupen la competènciade "conviure i habitar el món".)Com els ho faciliten? Sabemacompanyar-los i no intervenirmés que el just?

3 Les accions que tenencontinuïtat tenen efecteseducatius molt més permanentsque les anecdòtiques. Quinesaccions estem disposats aimpulsar pares i mestres amb elcompromís que no es quedinen "anècdotes"?Parlem-ne tots plegats!

- Hola, bon dia, l'Eric i jo som elsencarregats del paper durantaquest trimestre i passarem per lavostra classe a prendre nota decom teniu el contenidor cadadilluns i divendres -diu l'Eva, unaalumna de 6è de l'escola, totpresentant-se davant la classe de2on.- Us recordem que els dillunspodeu portar papers de diari decasa i els altres dies abocar alcontenidor els papers ja emprats,per les dues cares, al contenidor-afegeix l'Eric.- I quan el contenidor quedi ple, elvostre representant a la comissióverda de l'escola ens ha d'avisardeixant una nota a la bústia delvestíbul. Vindrem a recollir elcontenidor ple i en portarem un debuit -acaba d'explicar l'Eva.- Està tot entès? Teniu algunapregunta? -fa l'Eric, adreçant-seals nens i nenes de 2n, que elsescolten amb atenció.Els nens i nenes es miren entre si i- Els diaris de casa, qui els porta al'escola se'ls apunta a la seva classe, oi?- Sí, és clar -contesta l'Eric, una mica sorprès per l'obvietat de la pregunta.- Què vols dir, Jana, amb aquesta pregunta? -intenta ajudar-la la mestra.- Doncs -fa la nena- que el meu germà gran, que fa 5è, diu que els diaris són per qui se'lsllegeix i que només els pot portar ell a la seva classe, però jo li dic que si jo no pucllegir-los però els porto a l'escola són per a la MEVA classe.La mestra deixa uns segons de silenci per si els dos alumnes grans volen entomar laresposta. Finalment, l'Eva diu:- Els diaris se'ls anota cada nen o nena que els porta a la seva classe. No cal barallar-seper això. Us els podeu repartir, no?- Al vestíbul hi ha la gràfica de la quantitat de paper que porta recollit cada classe, peròl'important no és quina classe "guanya", sinó que entre tots estem col·laborant a reciclarpaper. I com més, millor! -afegeix la mestra-. Com molt bé ha dit l'Eva, seria absurdbarallar-se per això!Ara l'Eric també vol donar la seva resposta:- Sí, potser la gràfica del vestíbul hauria de ser de tota l'escola, no per classes.- Bona pensada, Eric! Proposa-ho a la propera assemblea de l'equip verd de l'escola.










num. 59

Medi ambient iresponsabilitat personalSer pioner ja ho té, això! És molt sacrificat!


1 Sovint els fills/alumnesadolescents es podenil•lusionar per una causa apartir de les informacions queen reben... Tanmateix, la sevacapacitat per fer-seresponsables de les sevesdecisions ha de ser encaraacompanyada i tutoritzada pelsadults responsables. Comajudar-los a fer-seresponsables? Com manifestarla nostra desaprovació, si cal,sense desqualificar-los a ells niles seves "causes" ?

2 L'esforç que un adolescent o unjove està disposat a fer quan sesent "atrapat per una causa"pot ser molt gran. Com ho femper posar a l'abast dels nostresfills i alumnes la "causa delplaneta" de manera que lapuguin fer seva?

3 Pares i professors som modelso testimonis per als nostres fillsi alumnes. Però també ho sónaltres familiars, amics opersones més "publiques"(cantants, esportistes...) Dequina manera els ajudem adestacar els valors queaquestes persones encarnen iles dificultats que han hagut desuperar per tirar endavant lesseves causes?


- Déu meu, quina llauna defilla m'ha tocat!!!!- Sí, home! Jo seré unallauna, però no ets sensibleal patiment dels pobresanimals!- Mira, Gina, jo puc ser moltsensible, però també sócgolafre de mena, i tu estàsen edat de créixer i la tevaalimentació és una de lesmeves responsabilitats: osigui que, de moment , resde fer-te vegana!- Però jo també sócresponsable!- Es clar que ets- Sí, ara em diràs que he

d'estudiar molt i tal...- Ho has dit tu, "estudiar": No està malament. Jo em referia a interessar-se pels residusque enverinen els rius i els mars i maten més espècies animals que no els que criem permenjar-nos-els!- No pot ser! Com ho saps, això?- Mira el suplement del diari del diumenge passat, hi ha un reportatge que posa els pèls depunta... I si vols saber més sobre aquest tema, el teu oncle Lluís te'n pot dir moltes coses!Que és soci de GreenPeace.- L'oncle Lluís... ja m'ho pensava, és molt enrotllat!- I a l'escola, no va ser el curs passat que vàreu fer un treball sobre els residus?- Sí, l'any passat. Però allò no era sobre els animals que es maten per alimentar-nos.- No, segurament era sobre els animals que podem ser els humans i com anemmatant-nos poc a poc!- Eiii, mira el pare! Ara resulta que tenim un ecologista a casa i no ho sabíem!- Potser tu no ho sabies! Però ell va ser dels pioners a fer reciclatge d'escombraries acasa! La guerra que em va donar fins que vam tenir quatre galledes a la cuina!- diu lamare, entrant a la conversa.- Però mira, ara gairebé tothom ho fa! Ser pioner ja ho té, això! És molt sacrificat!- Uiiii, pobre pare... tu també vas ser un incomprès?- Si jo t'expliqués...- Oh, sí! El teu pobre pare va ser un incomprès lluitant a favor de les escombraries!- No val a riure-se'n ! - Ja veig que m'estàs entenent, pare! Els pobres animals morint en mans dels homes queels crien per menjar-se'ls...- Gina!!!!! -fa el pare amb un gest d'amenaça bromista- Vull dir morint pels rius enverinats de residus!!!










num. 59

T'estimes el planeta

Hem de tenir cura de la Terra i les seves criatures com agermans nostres


1 Ser cristià vol dir tambésentir-se responsable de laCreació que Déu ha posat enles nostres mans. Somconscients d'aquest fet? Quinesactituds de defensa i proteccióde la Natura manifestem? Enfem partícips als altres,especialment als nostres fills ialumnes?

2 En el relat que us presentem escomenta un fet concret: "l'horadel planeta". Participem enaquestes propostesnormalment? En fem difusió?Creiem que té sentit fer-ho?"Val la pena intentar-ho"?

3 La defensa de la Natura estàcada cop més lligada amantenir un estil de vida austeri no consumista. Viure amb elnecessari i amb senzillesa s'haconvertit en una de lesestratègies més útils perconservar el nostre planeta. Amés, lliga plenament amb l'estilde Jesús. Eduquem els nostresfills i alumnes en aquesta línia?Ho vivim nosaltres mateixos?


La Clara i en Joan tornencap a casa comentant eltema de la tutoria de 2nd'ESO. Han fet un debatsobre el canvi climàtic il'hora s'ha fet curta! Lapolèmica més forta ha sorgitquan alguns companys hanrigut i han qüestionat laproposta que ha fet laMarta, la tutora, persumar-se a la iniciativad'algunes ONG d'aturar elconsum elèctric durant unahora com a gestcontra el mal ús que fem del'energia. - Així, tu també penses que

fer aquestes coses no serveix de res? -diu en Joan.- No, no és ben bé això: només serveix per fer campanya i crear consciència! Però si tots'acaba aquí, no val. El nostre planeta està patint, i hem de canviar ja moltes de les cosesque fem per no acabar amb la vida!- Però aquestes coses depenen dels governants. Nosaltres només podem reciclar papers,llaunes i poca cosa més. - A veure, Joan, tu apagaràs els llums aquesta nit? - Suposo que sí que ho faré. La veritat és que a casa sempre participem en aquestescoses.Al portal de casa es troben el pare de la Clara, que arriba amb la bicicleta.- Hola, Clara! Hola, Joan! - Hola, pare! Estem parlant de si farem allò d'apagar els llums pel tema del canvi climàtic ila Terra.- Ah, molt bé! -diu el pare de la Clara-. Sí que ho farem, oi, Clara? És una manera deprotestar contra l'abús a la Natura, i és aportar-hi el nostre granet de sorra. Nosaltres, coma creients, estem convençuts que Déu ens n'ha responsabilitzat de la Creació.Els nois es miren i somriuen.- Hem de tenir cura de la Terra i les seves criatures com a germans nostres, com deiaSant Francesc, oi? -fa en Joan, posant-se en sintonia."Déu digué encara: Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donenfruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a totsels ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra,els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia." (Gn 1,29-31)










Documents

Feac num59 2012