Feac num68 2014

num. 68

L'alegria

No sé el per què

Qüestionsper al diàleg:

1 Què ha passat?

2 Està clar que el Pol ha gauditmés un dia que un altre. Quèés allò determinant?

3 L'alegria és variable? L'alegriaes té (és innata) o es fa?

4 Els nostres fills/es són alegres?I nosaltres?

Parlem-ne tots plegats!

Divendres Quin dia m'espera! El viatged'anada i tornada a Bilbao,la compra i, com si no n'hihagués prou, la reuniód'escala. I encara més: elnen, on el deixo? Ja ho sé,el deixaré amb la iaia, que,gràcies a Déu, encara se'npot fer càrrec.

- Un petó, fill meu, que avuiet quedes a dormir amb elsiaios perquè el papa i jovindrem molt tard. Demà

Dissabte - Què, Pol, t'ho estàs passant bé? Mira quants nens, per què no jugues amb ells mentre elpapa i jo estem aquí? No deies que tenies moltes ganes de venir a la neu? Saps què,Xavi, que ens en tornem cap a casa, el nen al final agafarà fred si no es mou.

DiumengeQuin avorriment! Amb aquesta pluja no podem sortir. I ara què farem? Em fa l'efecte queens tocarà passar el dia a casa. Bé, què hi farem!

- Pol, què fas? Oh, quina torre estàs muntant! Vols que jugui amb tu? Molt bé. Aquestapeça la posaré aquí, aquesta allà. Mira, Pol, quin dibuix he fet jo. Bé, i amb això hemdeixat tot ben recollit. Ui! Què content que estàs!

Xavi, crec que he vist el Pol més content avui, no sé per què?

www.escolacristiana.org?butlleti=68&article=89

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]

Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

http://www.escolacristiana.org?butlleti=68&article=89

http://www.escolacristiana.org/feac

mailto:[email protected]

http://www3.escolacristiana.org/butlletifeac/avis_legal.html

http://www.clickartweb.com/

num. 68

La satisfacció

M'agrada ajudar la mare perquè està contenta i els soparssón més guais


1 Com podem transmetre alsnostres fills/es la satisfacció perl'esforç i el treball ben fet?

2 I el sentit de la gratuïtat en lamanera d'actuar i del'agraïment en el rebre?

3 Com podem aconseguir que elsnostres infants entenguin queles coses les han de fer perl'alegria de fer-les bé i veureque els adults n'estemcontents; és a dir, senseesperar cap recompensamaterial? Davant de quin tipusd'incentius s'han acostumat arespondre els nostresfills/es/alumnes? Hi hemcol·laborat nosaltres?


Cada dia, a l'hora de sopar,l'Anna ajudava la mare aparar taula, no sense haverrondinat una bona estonaabans. Sempre trobavaexcuses per no fer allò que,de bon principi, havienacordat de dur a termeentre tots per tal derepartir-se les tasquesdomèstiques de casa, jaque tenien la gran sort queels pares treballaven i, pertant, no tenien gaire tempsper a gaire cosa més.L'Anna no entenia per quèsempre li tocava a ella parartaula i no al seu germà. EnXavier era més gran iestudiava a la mateixa

escola. Ja estava fent el Batxillerat i arribava d'entrenar de futbol just quan es posaven asopar. No pot arribar més aviat de l'entrenament? Segur que arriba tard per no haver deparar taula! Quin rotllo! Quan sigui gran, també arribaré tard i així ho farà un altre -vapensar molesta. Total, què fa ell? Ah sí, posa els plats al rentavaixelles. Que fàcil!-continuà pensant. Si em donessin una paga, llavors ho faria ben contenta!! -va pensarmentre treia d'esma els gots de l'armari. Aquell mateix vespre, mentre sopaven tots quatre,el timbre de la porta sonà. Era la Maria, veïna del segon primera. Tenia una filla, la Júlia,un any més petita que l'Anna. Es coneixien i anaven a la mateixa escola. La Maria haviad'acompanyar el seu marit al metge, ja que estava molt constipat i amb força febre i nosabien si seria una grip. La Maria va demanar a la mare de l'Anna si la Júlia es podiaquedar una estona fins que tornessin del metge. Com a bones veïnes, la mare de l'Annaconvidà a sopar la Júlia. "Anna, pots posar un cobert més a taula? La Júlia es quedarà asopar amb nosaltres". L'Anna posà mala cara. A sobre, a fer de minyona -va remugar.Però abans no pogués reaccionar, la Júlia va contestar: - No us preocupeu, ja ho faig jo. Acasa sempre ajudo la mare en tot el que puc. M'agrada ajudar-la perquè veig que estàcontenta, jo també ho estic i així els sopars són més guais.










num. 68

L'orgull compartit

Si no competim junts, no em fa il•lusió continuar la cursa


1 Creieu que és assenyadal'actuació d'en Pau davantl'accident d'en Marc?

2 És més important l'orgullcompartit que una victòriapersonal?

3 En ser un esdevenimentcompetitiu, penseu que elsvalors com ara l'empatia, lacompanyonia i el treball enequip són valors que caldestacar davant una victòriagairebé assegurada?


Com és habitual cada 15 demarç se celebra la cursaanual de joves de la ciutat.Aquesta "minimarató" esduu a terme al parc de lamateixa vila i hi participenels millors corredors juvenilsde cada centre esportiu.Com cada edició, els millorscorredors, en Marc i enPau, companys de l'institut,són especialment aclamats ise n'esperen grans coses. Iel públic, ple de familiars iamics, s'acosta per animar.Abans de començar, larivalitat i la tensió s'apoderade tots els corredors;

malgrat això, en Marc i en Pau, els millors en la seva categoria i guanyadors de diversesmedalles, se saluden: - Hola, Pau! Estàs preparat per perdre? -pregunta en Marc (Li pical'ullet.) - Això ja es veurà! -respon en Pau tot cofoi-. Aquest any tinc un as a la màniga im'he entrenat molt, no t'ho posaré gens fàcil! Seguidament, tots dos nois es col·loquen a lalínia de sortida. La cursa comença amb un gran espetec de la pistola. El públic se sent desde molt lluny. Els crits, els ànims i els aplaudiments es confonen amb el soroll urbà i elrebombori de la ciutat. La cursa avança i, com és previsible, les mirades i els comentarisgiren entorn del Marc i el Pau, que en aquell mateix moment estan disputant-se la primerai la segona posició. De sobte, el públic emmudeix en veure que en Marc s'entrebanca ique, en caure a terra, es torça el turmell. En Pau, en veure-ho, es decideix a aprofitar-ho;però, per un instant, un pensament li travessa el cervell i decideix actuar. En Marc estàajagut a terra amb expressió de dolor quan de sobte, per sorpresa, veu que en Pau se liacosta somrient. - Què fas!? Aprofita, Pau, que jo no podré acabar la cursa i tu podràsquedar en primera posició! Fes el favor! -exclama en Marc-. Marc, la cursa no és el quem'importa, és el fet que any rere any pugui competir amb tu. És clar que hauria quedatprimer, però si tu no estàs en condicions d'acabar no penso creuar la línia sense tu. Si nocompetim junts, no em fa il·lusió continuar la cursa -admet en Pau. Dit això, en Marcrespon amb una mirada còmplice i amistosa i somriu. - D'acord, amic -contesta en Marc.En Pau s'apropa a en Marc i s'assegura que la lesió no hagi estat greu. A continuació,amb el seu ajut, ambdós arrenquen a caminar costosament vers la línia d'arribada javisible. Quan tots dos nois hi arriben, es troben que els guanyadors i la resta departicipants els estan esperant, juntament amb un públic expectant i atònit. En travessar lalínia, els companys els reben amb rialles i abraçades i el públic esclata en aplaudiments igratificacions als dos últims corredors.










num. 68

Som església i n'estemorgullososEm sento satisfet de ser catòlic


1 Com a pares educadors,responsables de nens o joves...com acompanyo la seva vida,especialment l'espiritual, i elsconvido a ser i viure en claud'església?

2 Com ressonen en el meuinterior les paraules del PapaFrancesc: "Ah, comm'agradaria una Església pobrai per als pobres? Com, en el diaa dia, sóc i construeixoesglésia?

3 Com es manifesta l'amor deDéu en la meva vida i de quinamanera el comparteixo amb elproïsme?

4 Què em demana Jesús avui?Responc amb claredat a laseva crida?


Dies després de l'elecciódel papa Francesc, un jovemanifestà en la reunió delgrup d'universitaris cristiansdel qual forma part: "Elspares sempre m'hanacompanyat pel camí de lafe; d'ells vaig aprendre aestimar Jesús; ellsm'ensenyaren elparenostre; de la seva màvaig anar a la catequesi;han estat al meu costat enel moment de la primeracomunió i de la confirmació.És cert que en la meva vidahe passat per moments enels quals he experimentat

dubtes, moltes vegades provocats pel que veia i escoltava al meu entorn, o en què m'hesentit allunyat dels ensenyaments de Jesús per la meva actuació poc coherent. També heqüestionat les meves activitats, derivades del desig de servir i estimar, de manifestar la feen les obres. He afrontat crítiques sense fonament i d'altres de fonamentades, somriurescompassius per ser creient procedents de companys i d'adults, i en ocasions de personesproperes i estimades. Sempre, però, he tornat, gràcies a la pregària, als sagraments, aalgun recés i, sobretot, després de fer els exercicis espirituals, a recuperar el seguimentactiu de Jesús, la pregària personal i el testimoni en el meu entorn". >> Em sento content,des de fa temps, de ser fill de Déu, germà de Jesús, compromès amb el Regne. Fa, però,unes setmanes que, a més, em sento satisfet de ser catòlic. Tot començà amb la renúnciadel sant Pare Benet: quin gest d'humilitat i senzillesa personal, model per a tots elscristians i per a tots els qui tenen responsabilitats! I ara l'elecció del papa Francesc, queanava en autobús o en metro i que, en la seva primera intervenció, ens va convidar apregar, a pregar per ell, i que dies després ens ha dit: "Ah, com m'agradaria una Esglésiapobra i per als pobres". És per tot això que fa unes setmanes que, a més de viure la joiade seguir Jesús, em sento satisfet de ser catòlic, amb una satisfacció que em compromet.>> Al gest del sant Pare emèrit Benet XVI, s'afegiren uns dies després les paraules i elsfets del nou bisbe de Roma i pastor de l'Església universal, el papa Francesc, que volestar a proa dels pobres, dels necessitats, i que convida al testimoni i al compromís.Quantes famílies devien dir: "Fem un moment de silenci, car el papa Francesc ensdemana que preguem per ell". Quantes persones van rebre, emocionades, la benedicciódel Sant Pare i van fer el senyal de la creu allà on eren: a casa, davant el televisor, en elcotxe escoltant la ràdio. "Simó, fill de Joan, m'estimes? Ell li respon: Sí, Senyor, tu sapsque t'estimo, Jesús li diu: Pastura les meves ovelles" (Jn 21,16). Els dos sants pares hanobert un horitzó d'esperança a l'Església perquè esdevingui més universal i testimoniveritable de l'amor de Déu a la humanitat. Així ho ha copsat el jove universitari i moltesaltres persones. Enric Puig Jofra, SJ










Documents

Feac num68 2014