1977Febrer 16*28N2

Preu: 15 ptes. Preu d'ajut: 25 ptes. PORTAVEU DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

sumanVOLEM L'ESTATUT!

LES CENTRALS NUCLEARS

L'AMNISTIA QUE EXIGIM

ELS SOCIALISTESI LES ELECCIONS

PRIMER MÍTINGAL VENDRELL

CONSTITUCIÓ DE LAFEDERACIÓ DE BARCELONA

editat per

COMUNICACIONSDEL PARTITSOCIALISTA

DE CATALUNYA

DflflüNBIfi

VOLEMLESTATUT!

Des de la seva fundació, l'any 1971,l'Assemblea de Catalunya ha llui-tat pels seus punts programátics,resumits en el crit de «Llibertat,Amnistía i Estatut d'Autonomia!»que hg. presidit les darreres gransmobilitzacions populars. Aquestspunts sintetitzen les condicions mí-nimes, a partir de la conquesta deles quals es podrá parlar d'un pro-cés realment democrátic. Aconse-guir que aqüestes reivindicacionsfossin assumides per tot el pobléde Catalunya, i que aquest es mo-bilitzés al seu entorn per imposar-les, ha estat i és una de les tasquesprincipáis de l'Assemblea.

És cert que la lluita per l'amnis-tia i les llibertats ha estat assumi-da massivament, pero encara restamolt de camí per recorrer en lareivindicació de l'Estatut. Les ma-niobres del govern reformista ten-,¡deixen a desorientar el poblé sobre,aquesta qüestió, com ho demostraa bastament la proposta del «Con-;sejo General de Cataluña» que, sotala forma d'una autonomía aparent,manté els centres de decisió a Ma-drid i pretén la continuítat en el

poder, a Catalunya, deis sectorsque al llarg deis últims quarantaanys han oprimit el nostre país.

Calia, i cal encara, explicar alpoblé quins son realment els ins-truments que li tornaran la sobira-nia, quines son les institucions queli retornaran l'autonomia que lipermetrá bastir, lliurement i demo-cráticament, el seu futur, decidirsobre els problemes que l'afecten,i administrar els seus propis recur-sos económics i naturals. Calia, ical encara, explicar al poblé que larecuperado de l'Estatut de 1932 i.de totes les seves institucions —laGeneralitat, el Consell, el Parlamenti el Tribunal de Cassació— que livan ser arrabassades per les armesl'any 1939, és l'únic que li pot ga-rantir l'accés a una,,autonomía real,per mes que després, lliurement idemocráticament, n'hagi d'adaptarel contingut a les exigéncies con-cretes de la societat actual. I tambécalia, i cal encara, mobilitzar totel poblé de Catalunya per assoliraqüestes fites.

És amb aquest objectiu que l'As-semblea de Catalunya ha endegat la

campanya «Volem l'Estatut!»: perexplicar tot aixó al poblé de Cata-lunya, pero també ais altres poblesde l'Estat espanyol, on massa so-vint hi ha proves clares de mancade comprensió de la nostra realitatnacional.

Aquesta campanya ha de centrartots els esforcos unitaris, durantels próxims mesos, sense oblidar,pero, la necessária i tossuda mobi-lització popular per l'amnistia totali les llibertats sense exclusions.

Aquesta campanya ha d'arribar atots els racons de Catalunya ambactes i mobilitzacions de tota mena,i ha de ser- un nou eix que conso-lidi i ampli'i la unitat, tan deterio-rada darrerament, que continua es-sent la pedra clau per aconseguirla victoria de les forces democráti-ques del nostre país.

El PSC ha participat activament,des de la seva representació a l'As-semblea de Catalunya, en la gesta-ció d'aquesta campanya, i abocará

' tots els seus esforcos per dur-la aterme, des de tots els indrets deCatalunya i des de tots els sectorssocials on sigui present. Perqué peral PSC la campanya «Volem l'Esta-;tut!» respon plenament a les exi-'géncies del moment polític, puixque incorpora uns elements queconsiderem imprescindibles per a laconsecució de la democracia i deles llibertats nacionals de Catalu-nya: la mobilització i la unitat. Ésen aquest sentit que considerem lacampanya «Volem l'Estatut!» comun pas endavant en la configuracióde la nostra proposta d'Entesa deisCatalans.

Per la Presidencia de la Generalitat!Peí Consell de la Generalitat!Peí Parlament de Catalunya!Peí Tribunal de Cassació de Cata-

[lunya!VOLEM L'ESTATUT!

SALVADOR COROMINA

COMUNICACIONSDEL PARTITSOCIALISTADE CATALUNYA

Comuniquem a tots els qui puguin teñir" interés en l'adquisició del filmde Josep M." Forn «EL MÍTING DE LA LLIBERTAT», pellícula rodada en elja historie míting del Palau Blau Grana, que disposém de copies en Super 8al preu de 5.000 pessetes i de 16 mm. al preu de 9.000 pessetes. Així mateixs'ha editat un llibre sobre aquest míting que es ven al preu de 200 pessetes.

Adreceu les vostres comandes aPROMOCIONS SECTORIALS CATALANESRambla de Catalunya, 92, 2.°, 2.a - Barcelona-8.

El Miting de la LLiberlal

Les CentráisNuclears

ASPECT TÉCNIC

Les centráis nuclears son enginysdestináis a la producció de gransquantitats d'energia i es basen enel procés de fissió de l'urani 235,element que es troba en baixa con-centrado a l'estat natural i que s'hade sotmetre a un procés complicatl'enriquiment. L'energia que es ge-nera en aquesta reacció ho és enforma de calor, la qual es transfe-reix a un circuí t d'aigua i, mitjan-cant una turbina análoga a les em-prades en les centráis térmiques,convertida en energía eléctrica. Elrendiment d'aquest procés és baix,ja que sois s'aprofita una tercerapart de l'energia produida. La situa-ció geográfica de les centráis es

troba condicionada per la disponi-bilitat de grans quantitats d'aiguai la seva vida és limitada a una vin-tena d'anys, passats els quals, lapropia- central queda convertida enuna massa radioactiva no utilitzableque cal soterrar davall una grancapa de ciment.

CONTAMINACIO DEL MEDÍAMBIENT I ACCIDENTSEN LES CENTRALS NUCLEARS

Les centráis nuclears son font dedos tipus de contaminació: la tér-mica i la radioactiva. La primerad'elles origina un desequilibri eco-lógic que porta a la proliferaciód-'organismes indesitjables i a la

SUBSCRIVIU-VOS A L'HORA SOCIALISTANomAdrecaPoblació TelefonSe subscriu a L'HORA SOCIALISTA per un any.L'import de la subscripció el faráefectiu mitjancant T/. bancari

Gir postalSuscripció normal: 360 ptes.Suscripció d'ajut: 600 ptes.

(tatxar alió que no convingui)Envieu aquest butlletí aPROMOCIONS SECTORIALS CATALANESRambla de Catalunya, 92, 2.°, 2/ - Barcelona-8.

desaparició de les especies animáisi vegetáis própies del lloc. D'altrabanda, les necessitats de gransquantitats d'aigua per a la refrige-rado deis reactors nuclears, originala modificado de la xarxa d'emb^as-sament i transvasaments deis rius,impedeix el regadiu acabant ambels mitjans de subsistencia de lescomarques agrícoles voltants i por-ta, finalment, a la desertització delpaís.

La contaminació radioactiva noapareix únicament durant el funcio-nament de la central, sino que éspresent en els processos extractiusde l'urani, en l'enriquiment del com-bustible, en els residus i en el trac-tament d'aquests.

No parlarem deis mals concretsque ocasiona la radioactivitat, perosí que direm que determina certesmalalties i que el funcionament deisenginys nuclears hipoteca el futurde la humanitat ja que les radia-cions produides que ocasionen ungran augment de la radioactivitatambiental, son l'origen de possiblesmutacions genétiques.

Els accidents tampoc no els deta-llarem aquí. Ünicament direm queen el període 1952-75 n'hi ha hagut106 de coneguts.

La majoria de models de reactorsen funcionament ofereixen tan pocaseguretat que, per exemple, GranBretanya realitzá el 1974 el sistemade centráis nuclears d'aigua lleuge-

•ra de la General Electric i Westing-house, que son precisament lescompanyies que operen a l'Estat es-,panyol.

Per últim, cal assenyalar que unreactor nuclear és una bomba ató-mica en potencia. La quantitat dematerial rádioactiu escampat en unaexplosió de tipus convencional quetingues lloc, ja sia per accident,sabotatge o acció militar, seria tangran que és impossible de conside-rar les conseqüéncies.

POLÍTICA ENERGÉTICADE L'ESTAT ESPANYOL

En els darrers anys s'está por-tant a corre-cuita la installació decentráis nuclears a l'Estat espanyol,comportant aquest equipament unaugment de la dependencia técnica,económica i política respecte aisEstats Units, que ens imposa unatecnología determinada, la de lesgrans companyies Westinghouse i

; General Electric. La política ener-gética oficial que porta el nom de«Plan Energético Nacional» sola-ment ha tingut en considerado elsinteressos d'un reduit sector econó-mic, en poder d'unes poques famí-lies del bunker franquista: 1'eléc-.trie. A part que aquesta política noté en compte les altres fonts ener-gétiques, les centráis nuclears pre-senten un compromís estratégic jaque el plutoni, obtingut com a resi-du, és la base per a la construcciód'armament nuclear.

Si s'acompíeixen els projectes encurs, per l'any 1895 hr haurá 41 cen-tráis nuclears a l'Estat espanyol deles quals a Catalunya 8 (Vande-

•llós, 3; Aseó, 3; i l'Ametlla, 2) laqual cosa representará un creixe-

mentment i sofisticado de les orga-nitzacions militars i burocrátiques.Aquesta societat nuclear que se'nsofereix en un futur no podrá éssermes que policíaca, hipercentralitza-da i tecnocrática. Será una societaten mans d'una minoría d'especialis-tes, revestits de gran poder, que es-caparan al control democrátic pertal de portar a terme la tasca deseguretat i coordinació de la xarxaenergética, de la qual tots depen-drem.

La installació de centráis nuclearsrepresenta una alternativa a la pro-ducció energética procedent del pe-troli, com aquest ho fou del carbófa unes décades. La realitat és moltmes complexa i aquest raonamentamaga uns interessos económics i.molt concrets. Peí mateix motiu, les:altres fronts d'energia com la solar,geotérmica,'eólica, marina, etc., no;gaudeixen prácticament d'ajuts ofi-ciáis. Des d'una altra perspectiva,l'energia nuclear afavoreix la con-centrado de poder, mentre que lesaltres fonts es poden desenvoluparen petita escala, facilitant la des-centralització i 1'autosuficiéncia denuclis reduits de demanda, políticalligada a la gran ruralització de laciutat i a la urbanització del camp,formes idónies per al desenvolupa-ment d'una societat socialista auto-gestionária.

Una política realista sobre Tac-tual situació energética es podríadesenvolupar en tres etapes:

- 1. — Supressió del «Plan Energé-tico Nacional», atur de les centráis

, nuclears en construcció i en projec-;te, controls estrictes deis reactorsen activitat i capacitat per a clau-surar-los si es creu convenient, des-aparició del secret científic i técnici amplia informado i debat públiesobre el problema energétic.

2. — Recolzament oficial de la re-cerca sobre noves fonts energéti-ques i aprofitament deis recursosnaturals propis, particularment del'energia solar. Fugint de solucionsfácils i demagógiques que rebutgenqualsevol utilització de l'energiaatómica, en cas indispensable derecurs a ella, ja sigui perqué estra-,tégicament convé, en un momentdonat, diversificar la dependenciaexterior d'energia, ja sigui per unaugment de la demanda impossiblede cobrir a partir deis combusti-bles fóssils, s'installarien aquellsenginys que, en un futur desenvo-lupament técnic, oferissin unes ga-ranties satisfactóries de seguretat ien unes condicions en les que fos ''possible un auténtic control demo-crátic de llur funcionament.

3. — Creació d'unes bases econó-miques i polítiques per a la cons-trucció d'una societat post-industrialen la que deixin d'existir els gransnuclis de demanda energética i detot tipus de malversament i consu-misme, lligats aquests al beneficid'una minoría i no a les necessitatsde tota la societat.

GRUP DEL MEDÍ AMBIENTDE LES FEDERACIONS I i III

• K9m\j

L'amnistia és una mesura políti-ca, no un simple instrument jurí-dic. Técnicament es defineix comuna decissió del poder públic, dic-tada per raons d'alta política i ge-neralment destinada a aconseguirla pacificado i reconciliació des-prés d'una lluita civil, que esborrala relleváncia penal de determinatsactes i extingeix la responsabilitatpunitiva.

El butlletí n.° 1, de la clandestina«Comissió Catalana d'Amnistia» ex-plicava, al marc de 1973, els requi-sits que ha de reunir tota amnistíaveritable:

— La motivado és de caire poli-tic i com a mesura de paci-ficado i també de justicia,quan s'inicia una nova etapapolítica del país.

— S'ha d'aplicar a tota classe defets de motivació política, con-siderats fins aleshores com de-lictius, amb total independen-cia deis efectes que hagin pro-duit.

— S'ha d'extendre a totes les per-sones sense exclusió, prescin-dint deis grups o sectors aisquals pertanyin.

— Ha d'esborrar el concepte dedelicte que aquells actes te-nien fins aleshores.

— Per tant, ha de fer desaparéi-xer qualsevol antecedent sobreels mateixos.

— La seva aplicació ha d'ésserautomática, sense possibilitatsde aplicació arbitraria.

— S'ha d'extendre a totes les for-mes de sanció i repressió, queson moltes mes que les estric-tament judicials.

No cal dir que, sense aquests re-quisits, qualsevol mesura que s'a-dopti no assolirá l'objectiu propi del'amnistia, el que el poblé espera ireclama: la llibertat de tots els pre-

L AMNISTÍA QUE EXIGIMsos polítics, l'anullació de totes lessancions laboráis, la cancel-lacio detotes les sancions i repressions,com a signe de cohciliació, per a ini-ciar una nova etapa política a l'Es-tat espanyol.

Tanmateix, tots els indicis sem-blen indicar que l'«amnistia» queestá disposat a acceptar el refor-misme, no s'assemblará ni de bontroc al que hem assenyalat com aimprescindible.

Els somriures optimismes deisquatre negociadors i les insinua-cions governamentals només ensportaran una nova disposició jurí-dic-processal que deixará sortir al-guns altres represaliats al carrer,amb compta-gotes i al ritme que latáctica suarista marqui i els podersfáctics tolerin.

Perqué les mobilitzacions —ambl'exemplar excepció d'Euzkadi—s'han acabat. Perqué estem retenintels anhels del poblé de sortir al car-rer al crit d'«Amnistia!». Com siper a negociar no calgués la forc,aque dona una*opinió pública dem-peus.

Una amnistia-amnistia, sense adul-terar, només pot aconseguir-se quanés ressó de la voluntat de tot unpoblé. Llavors, no es pot retardaramb arguments tan infantils com eldel segrest del senyor Oriol. Unaamnistía no es concedeix mai peíxantatge. L'amnistia es guanyaquan és el poblé qui la reclama.Només així guanyarem l'amnistia.

En aquests moments, potser noestaría de mes tornar a escoltarles paraules de Manuel Azaña, eldia 20 de febrer de 1936, en el seuparlament radiat arran de la victo-

AMNISTÍA

ria electoral: «A todos los ciudada-nos españoles, el Gobierno se dirigecon palabras de paz, como corres-ponde al poder legítimo de la na-ción... Nadie ignora que este- pro-grama —el de Front Popular— com-prende, en primer término, las de-cisiones necesarias para sanar lasheridas causadas en el cuerpo na-cional en estos últimos tiempos, yrestaurar hasta los últimos efectosde las desventuras ocurridas...».

I aqüestes decisions es varen con-cretar al dia següent en aquestDecret-Llei: «Siendo inequívoca lasignificación del resultado de laselecciones de diputados a Cortes encuanto a la concesión de una am-

nistía por delitos políticos y socia-les, en favor de la cual se ha pro-nunciado la mayoría del cuerpoelectoral, y tratándose de una me-dida de pacificación conveniente albien público y la tranquilidad dela vida nacional, en que están inte-resados por igual todos los sectorespolíticos, el Gobierno somete a laaprobación de la Diputación Perma-nente de las Cortes el siguiente De-creto-Ley: Artículo único: Se conce-de amnistía a los penados y encau-sados por delitos políticos y socia-les...».

JORDI PARPAL

Els socialistes i les eleccionsNegociacions i pactes, dissensions,

i querelles —les vicissituds diáriesd'una conjuntura complexa i can-viant— no han d'impedir-nos veurela situació política de conjunt, ambles seves tendéncies i perspectivesgeneráis. Avui, seria fatal que elsarbres ens impedíssin de veure elbosc.

De la situació política de conjunt,un fet ha de centrar particularmentla nostra atenció. Els mateixos in-teressos —gairebé els mateixos ho-mes— que han detentat el poderdurant la llarga nit de la dictadura,maniobren avui, amb freda deter-minado, tractant de perpetuar elseu domini.

No ho fan de bon grat. Es veuenobligats a cedir davant la pressiócreixent deis treballadors, de lesnacions oprimides, de les forces de-mocrátiques. Han d'adequar-se mit-jangant el seu projecte de reformapolítica, a una nova correlació deforces que els és menys favorableque les del passat.

Pero que hagin de fer canvis, queno puguin mantenir la vella situa-ció de dictadura, no significa quetinguin perduda la partida. Teñenencara armes considerables a lesmans.

La manca d'escrúpols no és lamenor d'aquestes armes. La dretacontinuísta está fent taula rasa,sense complexes, de tot alió que hasóstingut durant décades de monó-leg gesticulant, quan. la veu delpoblé estava emmordassada per larepressió i la censura. Els qui ahiracusaven els partits polítics de totsels mals, s'erigeixen avui en diri-gents de partits que creen, escin-deixen i fusionen amb la majordesimboltura. Els qui ahir parlaveni actuaven com enemics jurats dela democracia, ens diuen avui queson demócrates de tota la vida. Elsqui ahir perseguien Catalunya, ensembafen avui amb tota mena d'afa-Tacs. Els verticalistes, els especialis-tes de la repressió anti-obrera, esmanifesten avui com a pretesospartidaris del «sindicalisme lliure»o de la «socialdemocrácia»...

Per a dur fins al final aquestacerimónia de la confusió, l'exfran-quisme disposa de mitjans financersprácticament illimitats i controlaressorts decisius deis aparells del'Estat i deis grans mitjans de co-municado de masses.

Utilitzará tots aquests elementssense pérdua de temps, per tal d'as-segurar-se un avantatge decisiu en

les próximes eleccions generáis.La dreta continuísta, el conglome-

rat ex-franquista, les forces políti-ques del gran capital, saben queavui cada dia compta.

Amb quaranta anys d'experiénciatenim prou informado per a saberqué passaria —qué ens passaria—si aquests sectors reeixissin a man-tenir d'una manera inqüestionablela seva hegemonía absoluta.

Si, com cada dia sembla mes ciar,el conjunt de les forces democráti-ques de Catalunya i de la resta del'Estat, accepten el repte de les elec-cions generáis, és urgent clarificarels objectius possibles i els caminsa emprendre.

A Catalunya som molts —sommajoria— els qui, si ens ho propo-sem amb esperit unitari, fermesa iintelligéncia, podem fer fracassar eldesigni de la dreta continuista.

Avui, guanyar la llibertat i l'am-nistia, recuperar les nostres insti-tucions, portar el President de laGeneralitat de nou a la nostra tér-ra, son objectius que es troben alnostre abast. Cal que en tinguemla certesa.

Pero cal, també, que no ens femfalses iliusions. El combat será di-fícil. Assegurar el triomf de la de-mocracia i de l'autonomia no .'epénsolament de que tinguem rao. Lagenerositat no és suficient, comtampoc no ho és el fet de disposard'unes propostes polítiques cohe-rents i beneficioses per a la granmajoria.

Cal molt mes. Cal arribar ambaqüestes propostes a tots i a cadaun deis ciutadans d'aquest país. Ical fer-ho amb la forca i la destresasuficients per a vencer l'engany dela dreta i superar quaranta anys demanca de vida democrática.

Per tal de fer front a aquesta con-tesa, el Partit Socialista de Catalu-nya ha avancat unes propostes queteñen el mérit d'ésser senzills i con-vincents.

Les eleccions, si compten amb laparticipació de totes les formacionspolítiques democrátiques, serán l'o-casió, a Catalunya, d'un gran com-bat per la democracia, l'amnistia,l'autonomia i la Generalitat.

El PSC creu que en aquest com-bat les forces democrátiques cata-lanes haurien d'aparéixer unidescolze a colze, amb la reivindicaciócomuna de la llibertat, l'amnistia,l'estatut d'autonomía i el retorn delPresident de la Generalitat.

Aquesta Entesa deis Catalans hade concretar-se en la presentaciód'una candidatura unitaria, de totesles forces democrátiques, per a leseleccions al Senat. Un ampie frontdemocrátic pot aconseguir una vic-toria en aqüestes eleccions, que esverificaran peí sistema majoritari.

Aquesta victoria significaría l'ar-raconament de la dreta continuis-ta a Catalunya, i obriria el camí pera iniciatives immediates de mobilit-zació popular, encaminades a acon-seguir a curt termini el restabli-ment de l'Estatut i el retorn de laGeneralitat i el seu president.

El PSC impulsa, a la vegada, lapresentació de llistes d'unitat socia-lista per a les eleccions al Congrésde Diputats. Treballarem intensa-ment en el proper període per aclarificar totalment l'espai políticdel socialisme a Cataluya, de talmanera que l'opinió popular puguiidentificar clarament una única pro-posta programática i electoral deistreballadors socialistes de Cata-lunya.

Si aqüestes dues propostes delPSC reeixeixen, les properes elec-cions generáis poden significar undecisiu pas endavant en el camí deles reivindicacions democrátiques inacionals del poblé cátala i en el dela implantació amplia en l'opinióobrera i popular de les alternativessocialistes.

El passat dia 29 es va celebrar alTeatre Tívoli del Vendrell un mí-ting organitzat peí Partit Socialistade Catalunya que per les seves es-peciáis característiques va assolirmoments de gran emoció. Prengue-ren la paraula en el transcurs del'acte Anna Balletbó, Ernest Benito,Albert Rubidosa, Eduardo Martín,Joan Reventós i Josep Vidal. L'AnnaBalletbó es referí a la problemáticade la dona i de la cultura, l'AlbertRubidosa a la situació de la joven-tut, d'Ernest Benito a la problemá-tica urbana i comarcal i EduardoMartín a l'alternativa nacional deistreballadors. Pero lógicament l'ora-dor mes esperat de la nit era enJosep Vidal, popularment conegutcom a Pep Jai. La se va jntervenciófou la mes emocionant. Feu unagran crida a la reconciliació recor-dant diferents aspectes de la histo-ria viscuda i de la vida vendrellen-ca. Tingué un record emocionat pera Andreu Nin i per a totes les per-sonalitats polítiques del Vendrell—en especial per a en Carner— iels antics militants del B.O.C. i delP.O.U.M. En afirmar que, encaraque havia participat en molts mí-tings, aquell tenia per a ell una %significado especial ja que se cele-

P S VPrimer mitins a ' Vendrell

brava a la seva ciutat, recordá comen aquell mateix local també va ferun míting una persona que poste-riorment fou assassinada pels fei-xistes per un fet que no podien per-

donar mai d'un cátala: ésser elPresident de la Generalitat. Natu-ralment aquesta persona és en LluísCompanys. Les gairebé 1.500 perso-nes que abarrotaven el Teatre Tívo-

li vibraven amb les paraules d'enPep Jai i alguns fins i tot ploraven.

Fou també destacada la interven-ció d'en Joan Reventós el qual permolts motius també és fortamentlligat a la ciutat del Vendrell enparticular i a la comarca del Pene-des en general. Al marge del pro-fund contingut polític de la sevaintervenció, resalta la importanciadel fet casteller.

Actuá com a presentador i mo-derador de l'acte l'Albert Solé, di-rector de l'Orfeó del Vendrell.

No cal dir que en totes les iiíter-vencions es feu una condemna i unaforta denuncia deis atemptats ter-roristes que s'acabaven de produira Madrid, i que havien desvetllat laindignació general.

Malgrat el clima de por que hihavia per aquelles dates, cal asse-nyalar que l'assisténcia —unes 1.500persones— fou molt superior a laque es preveia ja que representa el10 % de tota la comarca i molt mesd'una desena part de la poblaciódel Vendrell. L'acte, que en tot mo-ment comptá amb la participaciódeis assistents, amb lliurs crits ivolé jar de senyeres i banderes ro-ges, es clogué amb el cant de «LaInternacional» i «Els Segadors».

12-13 Febrer

CONSTITUCIÓ .DE LA FEDERACIODE BARCELONA

Amb assisténcia de mes de sis-cents representants de la totalitatdeis militants d'aquest ámbit, elPartit Socialista de Catalunya vacloure, els dies 12 i 13 de febrer, laseva fase d'organització interna anivell territorial amb la constituciópública de la Federación de Barce-lona i el Barcelonés Sud.

Dissabte, dia 12, a primera horade la tarda, la sala d'actes del Col-legi d'Advocats de Barcelona ja eraplena .de gom a gom. Una represen-tado nombrosa deis militants delPSC de l'ámbit de la Federació ini-cia la discussió deis diversos docu-ments previsto en l'ordre del dia,i que ja havien estat objecte dedebats intensos a tots els nivells.Amb l'aprovació deis reglamentsd'ordre intern de la propia Federa-ció, i amb la votació del ConsellGeneral corresponent, máxim órgande direcció política del PSC a Bar-celona i el Barcelonés Sud, es vacloure la primera jornada de tre-ball.

Diumenge al matí s'inicia la se-gona sessió amb la discussió de lalínia política d'actuació del PSC enl'ámbit de la Federació de Barce-lona, que també va ser aprovadaamb la introducció de diverses es-menes importants i després d'undebate llarg i molt aprofundit. Totseguit, el membre del SecretariatGeneral del PSC, Xavier Guitart, vapresentar un informe minuciós so-bre la situació política actual, fentreferencia especialment a la Candi-datura d'Unitat Socialista a Cata-lunya i a l'Entesa deis Catalans, pro-postes que el PSC formula com aobjectius principáis a aconseguir enaquests moments, alhora que va feresment també del Front deis Treba-lladors com a articulació práctica

de la política a seguir pels. socialis-tes catalans.

Abans de cloure l'acte, els assis-tents van aprovar per aclamaciódues mocions de protesta: la prime-ra, referida a l'acció policíaca en-vers membres del mateix PSC, elsquals precisament enganxaven car-tells anunciadors de les jornadesconstituents de la Federació aSants, i la segona contra les deten-cions i maltractaments soferts pernombrosos militants de la CNT reu-nits a Barcelona.

Les jornades es van cloure ambla proclamació del Consell Generalde la Federació, composat per tren-ta-cinc militants elegits pels assis-tents previa presentació de candida-tures deis diversos fronts de lluitai seccions territorials, i que diesdesprés nomená el seu SecretariatGeneral, responsable de l'execucióde la línia política en aquest ámbit.L'acte es va acabar amb la interpre-tado entusiasta de «La Internacio-nal» i «Els segadors».

En sortir del CoHegi d'Advocats,prop de quarts de tres de la tardadel diumenge, dia 13, nombrososmilitants del PSC es van aplegar albell mig de la plaga de Catalunya,i hi van Henear un gran globus ambles quatre barres i un estel comme-moratiu de la constitució de la Fe-deració de Barcelona i el Barcelo-nés Sud. Tant aleshores com des-prés, en el decurs del gran festivalcommemoratiu d'aquella efeméridesi que es va celebrar al Polisportiude Sant Andreu amb la participaciódel grup teatral La Trágica i el seumuntatge «Tripijoc-joctrip», moltsciutadans barcelonins es van sumaramb entusiasme a la celebració,que marca una fita molt importanten la consolidado del Partit Socia-lista de Catalunya.

P.S.C.