FEDERACIO CATALANA D'ENTITATS CORALS mi · FCEC amb l'especialitat infantil, l'Aplec de Santa Cecilia i els concerts del Patrimoni amb el Moviment Coral Cátala, el XVII Festival

aquatreveus V. REVISTA DE LA l i l i

Juny 1999 Any 36 - Época IV Número 14

• f

Vil Curs de Direcció Coral

• I Setmana Cantant de Girona

mi mi

P.V.P. quiosc: 300 ptes.

F E D E R A C I O C A T A L A N A D ' E N T I T A T S

C O R A L S

• XVI Maig Coral

• I Congrès Cátala de Cant Coral

0) 0)

Federació Catalana

d'Entitats Corals

PRESIDENT

Josep M. Mas

St. Francese Xavier, 8

08540 Centelles

Tel. i fax (93) 881 27 46

SECRETARI GENERAL

Joan Vila-Masana

Miquel Ángel, 14, 2n

08014 Barcelona - Tel. (93) 491 10 41

DELEGACIÓ

"TERRES DE LLEIDA"

Castell de Verdú / 25340 Verdú

Tel. i fax (973) 34 72 87

CAP DE L'EQUIP TÈCNIC

Josep Caballé

Eulalia, 17, Urb. Can Castany, bústia 14

08758 - Cervello - Tel. (93) 6601649

CAP TERRITORIAL

Joan-Enríe Urpinas

La Plana, 39

08830-Sant Boi de Llobregat

Tel. (93) 654 55 20

BAGES-BERGUEDÁ

Enríe Genesca

Bisbe Cornelias, 12 / 08693 Casserres

Tel. (93) 823 40 14 / Fax (93) 823 42 47

BAIX LLOBREGAT

Josep Pereira

Cl Riera Blanca, 61, 5é, la

08028-Barcelona

Tel. (93) 449 67 00 / Fax (93) 448 36 18

BARCELONÉS

Jordi Subirá

Baixada de la Llibreteria, 7

08002 Barcelona

Tel. (93) 315 26 06 / Fax (93) 310 37 33

COMARQUES DE GIRONA

Lluís Mandado

Major, 69 / 17700 la Jonquera

Tel. (972) 55 50 09 / Fax (972) 55 47 94

COMARQUES MERIDIONALS

Joan Caries Blanch

Sant Pere, 4 / 43746 Darmós

Tel. (977)41 83 82

[email protected]

MARESME

Joan Botey

Jacint Verdaguer, 124

08330 Premia de Mar

Tel. (93) 751 44 60

OSONA-RIPOLLÈS-CERDANYA

Mercè Salvador

Ges, 12 / 08572 Sant Pere de Torello

Tel. (93) 858 46 91

PENEDÈS-ANOIA-GARRAF

Francese Aloy

Cali, 17/08786 Capellades

Tel. (93) 801 11 93

TERRES DE LLEIDA

Josep Sansegundo

Vilansats, 5 / 25794 Organyà

Tel. (973) 38 31 82

VALLÈS

Carles Llongueras

Apt. de Correus 838 / 08220-Terrassa

Tel. 93-7314019/7882441

E-mail: cllongue@pie. xtec. es

Moviment Coral Cátala

PRESIDENT

Llui's Gômez i Roldân

Pl. Victor Balaguer, 5 (08003) Barcelona

Tel. (93) 487 64 79

E-mail: [email protected]

http://www.geocities.com/Vienna/

Strasse/5998

FEDERACIÔ CATALANA

D'ENTITATS CORALS

Via Laietana, 54, 2. Despatx213

08003 Barcelona

Tel./Fax (93) 268 06 68

E-mail: fcec@ tinet.fut.es

htpp://www.fut.es/~fcec/

SECRETARIAT DE CORALS

INFANTILS DE CATALUNYA

(SCIC)

Montserrat Gual

Pl. Victor Balaguer, 5, 3r

08003 Barcelona

Tel. i fax (93) 310 47 21

CORALS JUVENILS DE

CATALUNYA (CJC)

Conxita Garcia

Arnau d'Oms, 47-53, esc. 3, 4t-3a

08016 Barcelona

Tel. (93)352 31 52

FEDERACIÔ CORS DE CLAVÉ

Ramón Escola

Pl. Víctor Balaguer, 5

(08003) Barcelona

Tel. (93)319 97 77

Europa Cantai

President:

Noël Minet

Secretaría general:

Dolf Robus

Kurfürstenstr. 19

D-87616Marktoberdorf

Tel. (07-49) 8342-961826

Fax (07-49) 8342-40370

E-mail: [email protected]

Europa Cantai Magazine

E-mail: 100263.1245 @ compuserve.com

Altres entitats

AMICS DE LA MUSICA

DE BARCELONA

Ortigosa, 14-16, 2n 1 i 2

08003 Barcelona

Tel. (93) 268 01 22 / Fax (93) 310 11 47

CONSELL CÁTALA

DE LA MÚSICA

Diputado, 239, 4t - 2a A

08007 Barcelona

Tel. (93) 487 54 17 / Fax (93) 487 54 16

FEDERACIO CATALANA

DE PUERI CANTORES

Josep M. Torrents

Manuel Raspali, 3

08530 la Garriga

Tel. i fax (93) 871 49 64

FEDERACIÓ INTERNACIONAL

PER LA MÚSICA CORAL

(IFCM)

Secretan general:

Thomas Rabbow

Konstantinstr. 81 / D- 53179 Bonn

Tel. (07) 49.228 332 232

Vicepresident de la IFCM

per Europa:

Steen Lindholm

Roennebaervej, 82 / DK- 2840 Holte

Tel. (07)45.42.421 750

Responsable de la IFCM:

(per la Coral Mundial i

pel Centre

Internacional de Cant Coral a Namur)

Joan-Claude Wilkens

Rue des Brasseurs, 175

B-5000 Namur

Tel. (07-32) 81 23 13 01

Fax (07-32) 81 21 11 64

2 aquatreveus Juny 1999

mailto:[email protected]


http://www.geocities.com/Vienna/

http://tinet.fut.es

http://www.fut.es/~fcec/


http://compuserve.com

Intensa implicado .2 Hem viscut un nou curs i ens en resta un re

cord molt i molt intens d'actuació i par t i c ipado , que passare a la historia per múltiples raons: la I Setmana Cantant Internacional de Girona, el Fes t iva l de Can t C o r a l C a t a l u n y a C e n t r e , el Festival Gaudeamus XIII deis Paísos Bàltics, la preparació per a la II Setmana Cantant de Tarr a g o n a , el I C o n g r é s C á t a l a de C a n t C o r a l , l'Any Clavé, la Trabada de Coráis "Per Nadal, Esports i Barga" en l'Any del Centenari del FC Barce lona ; l 'Assemblea de la Jonquera , les I Jornades Internacionals de Cant Coral a l'Eix Transversal, el I Catalunya Coral, la inaugurado coral de l 'Auditori de Catalunya amb el concert de cloenda del XVI Maig Coral del Barcel o n é s , el VI I C u r s de D i r e c c i ó C o r a l de la F C E C a m b l ' e spec ia l i t a t infant i l , l 'Aplec de Santa Cecilia i els concerts del Patrimoni amb el Moviment Coral Cátala, el XVII Festival Internacional de Música de Cantonigròs, la grava-ció del C D del Concurs de Composició, la grav a d o d'un nou cicle de TV A 4 Veus a l 'Auditori E n r i c G r a n a d o s de L l e i d a , la r e p r e s e n t a c i ó d 'Europa a Macedònia , la pa r t i c ipado a Esto-colm en l 'Assemblea d'Europa Cantat, l 'Home -natge a Eric Ericson, l 'assemblea de la Federa

do Internacional per a la Música Cora l , la p a r t i c i p a c i ó ais c ic les co rá i s , aplecs i Diumenges Cantant de les de-legacions , eis aniversar is , el Concurs d'Igualada, l 'edició de partitures, la revista A 4 Veus, eis curs de direcció d'orquestra del Barce lonés , la par t ic ipac ió ais p rog rames Arrels, Festcat, La Calaixera, l ' assessorament de gestio i imatge del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalität de C a t a l u n y a , les X X X I V J o r n a d e s In t e rna c i o n a l s d e C a n t C o r a l , la p a r t i c i p a c i ó al Simposium de la IFCM a Rotterdam. I el mes decisiu per a la nostra historia coral: l 'elecció de Barce lona c o m a seu de l 'Europa Can tan t XV el 2003 .

I això no és res mes que el résultat de tants anys de treball i d'esforç, de tantes persones que han aportat tot el seu saber en bé del cant coral de Catalunya, i el món sencer, gracies als efec-tes d'aquesta intensa implicado de tots, cantai-res , d i r igen t s , d i r ec to re s , d i rec to r s i ins t i tu -cions, per fer sortir de tots nosaltres el millor que portem a dintre.

A4V

Europa Cantat XV, a Barcelona el 2003

i l'Europa Cantat XIV será a Nevers el 2000

A la reunió del consell directiu d'Europa Cantat celebrada a Marktoberdorf, el proppassat 6 de mare, es va decidir que l 'Europa Cantat X l V tindrà Hoc a Nevers del 21 al 30 de juliol del 2000, en Hoc de Brus-sel-les, com s'havia previst en un principi. Ja us podeu reservar les dates i preparar actuacions ben reeixides per fer quedar ben alt el pavelló del cant coral cátala, o, si més no, us hi podeu apuntar per grups o a tali individuai, que l 'experiència s'ho mereix. I així també hi t indrem més pes per al nost re futur més immedia t , perqué a la reunió extraordinària celebrada a Ulm el diumenge 7 de mare, i després d'observar totes les in-fraestructures que oreria la ciutat com a candidata jun-tament amb Tronheim i Barcelona, un cop es van escoltar les veus de tots els participants, es va escollir la candidatura de Barcelona (7 vots) enfront de la d'Ulm (2 vots) i una abstenció.

Així dones, Catalunya té el repte d'organitzar l'Europa Cantat XV, el 2003, per la qual cosa ens cai ex-prémer les idees i la creativitat per aconseguir un es-deveniment ben reeixit, amb la participació i la impli

c a d o de tothom qui s'estima el cant coral i el país. La candidatura ha estât presentada per la F C E C i el

M C C i compta amb el suport de l 'Ajuntament de Barcelona i la Generalität de Catalunya.

Detall de la tacana de la catedral de Barcelona

Juny 1999 aquatreveus 3

771 f > . 77 la laixa

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

2 Agende/

3 Editoria/

Europa Canta/ XV a Barcelona e/

2003 i l'Europa Cantai XIV sera a Never.s e/ 2003

5 Sumar/

6 Digueu-h/ la vostro

7-1 Aulo Cora/:

Assembleo- de la FCEC a la Jonquera.

XXXIV7 Jornade Internacional.^ de

Can/ Cora/ de Barcelona.

Curv de direccio cora/ 1998-99.

Ramo/ Marcó: 55 anys de direccio

cora/.

I Congré » Cátala de Can/ Cora/.

Moments histories de la música (...)

3 a par/.

75-76 Activitat diverse

17-20 Comunicàl-lio:

S etmani Cantan/ de Girona .

27 è Festiva/ Internaciona/ de

Cantonigròs.

I S etmano Cantan/ de Tarragona.

21 Borsa de Trebal/

2 Equi territoria/ 2 -2 Delegacionv

26-27 Equi tècnic

28 Mó/7 Cora/

29-31 Vida Cora/ 32 Equi/> tècnic

33 Entretenicor.v

34-35 Calendar/ de concertv

aquatreveus

O E D co

Mitjci d'intercomunicado de la Federado Catalana

d'Entitats Corals. Lliurat gratu'itament a totes les

entitats corals federades.

Taula de redacció: Joan Botey, Josep Cabal lé ,

Carles Grèbol, Josep M. Mas, Jordi Subirà, Joan-

Enric Urpinas, Joan Vila-Masana. C o o r d i n a d o : Jaume Pares. Compaginado: Iolanda Martin, Jo

sep Paré i Lluís Sarda (Edicions El Portal, S.L.)

Secretaries de redacció: Barbara Angli, Isabel Ar

gües. Internet: Jaume Pares. Dibuix: Pilarín Ba-

yés. Fotos: arxius de la FCEC, Corals, Joan Ramí

rez Vallhonrat. Entretenicors: Noemi Sola. CoMa-boradors en aquest número: Francese Aloy i Car

né, M. Mercè Arguel les i Petit , Rosa Balaguer ,

Margarida Bernat, Joan Caries Blanch i Anguera,

Francese Bofarull, Josep Caballé i Mateu, Xavier

Puig, Enric Genescà, Lluís Gómez, Caries Llongue-

ras, Lluís Mandado, Josep M. Mas, "Nova Harmo

nía", Josep Pereira, Mercè Salvador i Tuset, Albert

Sanjurjo, Josep Sansegundo, Jordi Subirà i Roca-

mora, Joan Ubeda i Comas, Joan-Enric Urpinas.

Portada: Concert de cloenda del maig Coral (Festa

de la Música 99). Foto: Mercè Benet.

La FCEC i la revista aquatreveus no compartei-

xen necessàriament el criteri dels anieles que va-

gin signals.

Dipòsit legal: B-27093/93

Edic ió i impress ió : Edic ions El Portal S.L./Im-

p r e m t a M o d e r n a S C C L , R o n d a T a p i e s , 2 6 .

08540- Centelles.

FEDERACI© CATALANA D/ENTITATS

CORALS

I U I

i m Via Laietana 54, 2, despatx 213.

08003 Barcelona Tel. i fax: (93) 268 06 68

A m b el s u p o n d e

• General i tät de Cata lunya

Departament de Cultura

<vS¡> B A R C E L O N A 2001

CIUTAT EUROPEA de la cultura

M e m b r e d e

A . P . P . E . C A S S O C I A C I Ó DE PUBUCACIONS PERIODIQUES E N C Á T A L A


o D O)

Els cursos de direcció, reciclatge

i fòrum

H e ass i s t i t d ' o i en t a la m o d a l i t a t de cor in-fantil del darrer curs de d i r ecc iô de la F C E C , i vo ld r i a d e s t a c a r - n e a l -g u n s pun t s que he t ro-bat molt posi t ius : la di-

mmmë f e r e n c i a c i o d e l ' e s p e -c ia l i t a t co r in fan t i l ; la p o s s i b i l i t a t d ' a n a r - h i c o m a oient n o m é s dos

caps de se tmana (és mes fàcil te-n i r - lo s d i s p o n i b l e s ) ; la p r à c t i c a a m b cors pilot; les condic ions del Hoc on s'ha fet.

M e s encara : les matèr ies , intéressants i d 'apl icaciô pràct ica im-m e d i a t a . E ls p r o f e s s o r s , p ro fe s -s iona l s ben p r e p a r a t s i a l u m n e s encara , la major ia d 'el ls , de cur-sos super io r s de d i r ecc iô . El re -pertori que s'ha treballat (a ixô si, cal mi l lorar la qual i ta t de les copies en t regades ) , les xer rades , el cant comù. . .

F i n a l m e n t , h i h a u n a s p e c t e que t robo impor tant : la p rocedèn-c i a i l ' e x p e r i è n c i a d i v e r s a d e l s a l u m n e s , q u e pe r l es c o n v e r s e s espontàn ies de classe i menjador s ' i n t u ï a f o r ç a v a r i a d a . R é s u l t a i l lus t r a t iu i tonificant xerrar a m b gent , de totes les eda ts (joves ma-jor i tà r iament , en l ' infantil), que fa una feina semblan t a m b la mate i -xa il-lusiô perô en c i rcumstànc ies diferents .

C o m a d i r e c t o r a a m b m o i t e s

hores de cor, t robo impresc ind i ble - i , a mes , molt a g r a d a b l e - segui r fent aques t ap renen ta tge en qué mol tes coses et venen de nou malgra t l ' exper iència . S e m p r e se n 'aprèn tornant a sentir allò que j a sabies però potser no recordaves , veient t reballar els a lumnes i ana-l i tzant , si més no , qué t ' agrada i què no t ' a g r a d a t an t de tot a l lò que veus i et d iuen.

Per tot plegat , un curs d 'aquesta m e n a e s d e v é un p u z z l e d ' e l e -m e n t s e d u c a t i u s i c o m p e n s a pel q u e se 'n t reu d ' i dees , c o n t a c t e s , repertori , energia renovada, ganes de mil lorar i un llarg etcétera.

Abso lu tament r ecomanab le per a totes les eda ts !

M. Mercè Arguelles i Petit de L'Esquellerinc de l'Agrupa

do Cor Madrigal.

Casai dels infants del Raval.

Memôria del 1998

403 infants, adolescents i j oves s 'han bénéf ic iâ t de les ac t iv i ta t s del Casai l'any 1998. H e m vist l'i-nici i la poster ior consol idac iô del treball fet a la Unitat d 'Escolari t-zac iô Ex te rna del Casa i , equ ipa-men t des t inâ t a ado lescen t s a m b p r o b l è m e s d ' adap tac iô a l 'escola

ordinar ia que té l 'objectiu de fer-hi un treball duran t un t e m p s per tal que aques ts nois /es pugu in retornar el més aviat poss ib le a l'escola.

H e m aprofundit i consol idâ t les ac t iv i t a t s del casa i j o v e A t l a s , i aquest recurs de f o r m a d o i Heure ha esdevingut una bona al ternat iva per a mol ts j oves . S'ha ges t io-nat un môdu l del p r o g r a m a ocu-pac ional Integra, a m b mol t bons résul ta ts pel que fa a la inserc ió laboral dels j oves a tesos . El 1999 h e m to rna t a fer un a l t re m ô d u l d 'aquest p rograma .

El nou servei Punt d 'Accès So-c io labora l , pensâ t c o m un servei obert d 'or ientació i inserció laboral per a j oves del barr i , s'ha révélât de força impor tancia : 58 joves l 'han fet se rv i r en d i fe ren ts m o ments des del mes d'abril , en què e s v a p o s a r e n f u n c i o n a m e n t . M o l t s i n f a n t s i j o v e s ( m é s d e 200) han par t ic ipât en les act ivitats d'estiu de juny, jul iol i agost de 1998, a m b la novetat de l'inici del servei addic ional de ludoteca d 'es t iu (ac t iv i ta t s de 5 a 8 de la tarda) .

Tôt a ixô no hagués estât poss i ble, ev identment , sensé el suport i la c o l l a b o r a c i ó de mol tes enti tats com la vostra.

Rosa Balaguer Directora

"Digueu-hi la vos tra" , c o m el seu n o m indica , és u n a secc ió oberta a tots els lectors . U s pregar íem que les cartes no sobre-passess in les 150-200 paraules . Si son mol t Margues ens reser-v e m el dret de resumir-Íes procurant manten ir -ne l 'esperit i el cont ingut basic .

Si us subscriviu a la revista aquatreveus podreu gaudir d'un seguit d'avantatges:

- Sorteigs d'entrades a concerts i espectacles musicals. - Descomptes en la compra d'articles musicals.

- Podreu gaudir del distintiu AQUATREVEUS al carnet de cantaire. - Rebreu el pin AQUATREVEUS a casa vostra.

- Podreu rebre gratuitement la revista Els llibres de l'Enciclopédia Catalana.


Assemblea de la FCEC a la Jonquera [-7=

El proppassat 14 de marc, sota l 'acolliment organitzatiu de l'Orfeo Jonquerenc, que celebra el seu 50è aniversari, i que va obsequiar-nos amb una pausa coral ben agradosa al beli mig de la reunió, es va celeb r a r l ' A s s e m b l e a A n u a l d e la F C E C a m b la pa r t i c ipac ió de 68 ent i ta ts federades i 12 asp i ran ts , que van ser admeses en la votació corresponent.

En l 'Assemblea Ex t raord inà r i a es van a p r o v a r e ls n ú m e r o s de l 1997, que havien estât refets i enviáis a les enti tats , amb 60 sí i 1 abstenció. A l 'assemblea ordinària s'aprova l'acta anterior (68 sí, cap no i cap abs tenció) . Es llegeix la memoria del 1998. Des de l 'Equip Territorial es fa mencio de totes les activitats, en especial, el I Catalunya C o r a l , el M o n t s e r r a t Can t a , l 'Aplec de Nadal al Palau Blaugra-na, les 50 reun ions prepara tòr ies de totes les delegacions, les Rodes Coráis , Musicorals , Mesos Coráis (55 concerts) els caps de setmana (17) (tallers i descobertes de repertori). (Ja rebreu l'acta amb tots els détails) . Els delegats informen de les sèves respect ives delegacions . L'equip tècnic explica l'interès d'edi tar par t i tures assequib les a tot-hom, l 'edició del C D del Concurs de Composic ió i la importancia del Cant Comú com a nexe d'unió ent r e l e s c o r á i s i l ' o f e r i m e n t d e coMaborac ió a m b tots els equips tècnics de totes les delegacions. La memoria es va aprovar per unanim i t à 68 de 68.

L'estat de comptes i el balanç de s i t uado del 1998 s'aprova amb 66 vots a favor i 1 en blanc. S'adme-ten les 12 coráis aspirants per una-nimi ta t . Els p lans d ' acc io futura s'aproven per unanimitat . El pres-supost del 1999 és aprovat amb 67 sí, cap no i 13 en blanc. I després d'un seguit d' informacions i sugge-r ime n t s es c lou l ' a s s emb lea i es passa al d ina r de g e r m a n o r i els comiats .

Entitats participants: Cor Montserrat de Terrassa, Coral Br ianço de St. Celoni , Coral Rossinyol de T e r r a s s a , C o r a l S t . V i c e n ç d e

Josep M. Mas, va presidir l'Assemblea de la FCEC. Fotografia: Miquel Ruiz

Riells, Coral Turò del Vent de Lli-nars del Vallès, Societat Coral El Vallès de Ripol le t , Orfeo Rena i -x e n c a de M o l l e r u s s a , Orfeo de Tremp , Orfeo Balagueri de Bala-guer, Orfeo Artessenc d'Artesa de Segre, Coral Pontiscana de Ponts , Coral Bordonera d'Organyà, Coral Terpsfcore de St. Quinti de Medio-na. Coral Noves Veus de Capella-d e s , C o r a l M o r x e r i q u e s a , El Bruch, Coral La Ginesta de la Gra-nada del Penedès, Societat Coral la Violeta de Centelles, Orfeo Vigatà de Vie, Coral Llor iana de St. Vi-cenc de Torello, Coral Bisaura de St. Quirze de Besora, Coral L 'A-mis ta t de P r e m i a de Mar , Co ra l Santa Llùcia del P e r d i o , Coral Jo-ventuts Unides de la Sènia, Coral de Vilabella, Coral Augusta de Ta-rragona, Polifònica de Girona, Orfeo Jonquerenc de la Jonquera, Coral Mixta de Banyoles, Coral Mestre Sirés de Palafrugell, Coral Gaudeamus de Figueres, Coral el Jinyol de Macanet de la Selva, Coral Cyp-sella de St. Feliu de Guixols, Coral Croscat d'Olot, Coral Au Diapason del Volò, Cor Filharmonia de Girona, UEC de BCN, Orfeo La Lira de Barcelona, Orfeo Gracienc, Orfeo Català, l 'Estro Vocale, Grup Vocal Lieder Camera , Coral Xales ta de l 'Hosp i t a l e t de L l o b r e g a t , Co ra l Universitaria de Ciències de l'Edu-cac ió de B a r c e l o n a , Cora l U n d a M a r i s de B a r c e l o n a , Co ra l San t

Jordi, Coral Nüria de la UEC, Coral Nou Horitzó, Coral Eutercàme-ra, Coral l'Arpa de Barcelona, Coral Lavinia (BCN), Coral Madriga-listes de Catalunya, Coral Mata de Jone , Cora l de les A U G G , Cora l Cant iga , Cora l Bell Hor i t zó , Cor Llevant , Cor de la Univers i tä t de Barcelona, Cor de Cambra Fòrum Vocal, Cantaires de la UEC (Barcelona), Societat Coral lo Llobregat de les Flors - el Prat de Llobregat, Orfeo Vicentf de St. Vicenc dels Horts, Coral Renaixenca de St. Boi de L lobrega t , Cora l M a r g a l l ó de Cas te l lde fe l s , Cora l H e u r a de l'Hospitalet de Llobregat, Coral Aura de Cornelia, Coral Estel de Giro-nella, Coral Sant Genfs de Navàs, G r u p Canta i re Sant Ba r tomeu de Cassernes, Grup Voce V9 de Giro-nella. 68 participants.

Cora l s a sp i ran t s que han es ta t a d m e s e s c o m a m e m b r e s de pie dret a l 'Assemblea de la Jonquera.

Coral Ardits de St. Salvador de Guardiola, Coral la Massana de St. An ton i ( A n d o r r a ) , Co ra l R a m o n Carnicer de Tàrrega, Cor Harmonic Amies de la U N E S C O BCN, Coral Aigua Viva dels Hostalets de Ba-lenyà, Coral Veus Amigues , Coral la Unió de Castellbisbal, Coral Nau BCN, Coral Esclat BCN, Coral la Mar de Bé de Terrassa, Coral Sta. Bàrbara, Coral Deodat de Severac de Ceret i Coral Terpsfcore de St. Quinti de Mediona.


o o u o

XXXIV Jornades Internacionals de Cant

Coral de Barcelona

Corina Campos

Vocal Ensemble Madrigale

i «

Coral Polifónica de Universidad de

Las Palmas de Gran Canaria

f.

Nuevas Voces de Argentina

Programa

Concerts a l'església de Santa Anna de Barcelona (21.30 h).

6 de juliol Música Reservata, de Barcelona. Vocal Ensemble Madrigale de Lodz, Polonia).

7 de juliol Coral Esclat de Barcelona. Coral Polifónica de la Universidad de Las Pa lmas de Gran Canaria.

8 de juliol Cor de Noies del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Coral Nuevas Voces de Mendoza, Argentina.

9 de juliol Cors Amethysta i Filharmonia i Conjunt Orquestral de Girona. B a r t o k B é l a M a l e C h o i r d e Pécs, Hongria.

Concert de cloenda al Palau de la Música (21 h).

10 de juliol / part: Cancons de Polonia , Argent i na, Hongria i les Canáries. // part:

Música de Sarsueles Cubanes .

Cors estrangers i cantaires de la F C E C .

Direcció: Corina Campos .

Bartok Béla Male Choir de Pécs


Curs de direcció coral 1998-99

•Mili VII curs de direcciô coral

Un any mes ha t ingut Hoc, al Seminari Salesià Martî Codolar de Barcelona, el Curs de direcciô de la F C E C . Enguany, amb un augm e n t i m p o r t a n t d ' a l u m n e s , q u e han arribat al nombre de 82 actius mes 8 oients. En acabar l'any 1998 es van fer els dos primers caps de setmana, que formen el tronc cornu del curs, j a que a partir de gêner de 1999 els alumnes es van di-vidir en les dues especialitats a es-c o l l i r : c o r a d u l t / c o r i n f a n t i l . Aques ta és la noveta t de Tactual ediciô i creiem que ha contribuït a a t r eu re un p u b l i c m o l t e x t e n s i

amb molta demanda de formació, com son directors de cors infantils pero sobretot professors de música en l 'ensenyament general , que es troben diár iament davant la tasca de fer cantar els nens a les escoles. Tot i que sovint hem de destacar els punts en comú a l'hora de dirigir qualsevol tipus de cor (factors que creiem basics per a tot director c o m una t écn ica , un cont ro l auditiu, una análisi de la partitura...), c re iem interessant aprofun-dir en aqüestes dues especialitats per tal d'aportar una dinámica ade-quada en la pedagogia de l'assaig,

Ite

un repertori diferenciat o u n s t e m e s p r o p i s m e s concrets.

En els darrers caps de se tmana, l 'activitat extra ha estât la técnica corporal a c a r r e e de M o n i c a E x t r e m i a n a , men t r e que el cant comú ha estât dir igit per Juan Luis Martínez i per Emilio de la L inde . Els dos ú l t ims caps de setmana, els professors convidáis per a l 'especialitat de cor infantil han estât Elisenda Carrasco i Mi-reia Barrera, i vam comptai' amb la co l laborac ió com a cors pilot del Cor Infantil de Sant Cugat i de la coral Els Picarols de Gracia, mentre que el Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès, amb el seu director Jaume Sala, ens va fer un as-saig obert ais a lumnes. En l'especialitat de cor adult vam comptar a m b una ac t iv i t a t s o b r e m ú s i c a americana i gospel a carree de Jor-di V a l l e s p i r i F r a n c e s e d ' A s s i s Pages . A m b d ó s grups t ambé van comptar amb una sessió sobre el tractament de la veu per a cada es-pecialitat concreta a carree de Cori Casanovas, i els professors convidáis per al cant comú van ser Alfred C a ñ a m e r o i J o h a n Duï j ick . L'últim cap de setmana hi va haver c o m a ac t iv i ta t ex t ra un mercat d'éditorials.

Xavier Puig, coordinador del curs

Aspecte d'una de les classes impartides en aquest curs

Juny 1999 aquatreveus

Ramon Marcó: 55 anys de direcció coral

Ja fa vint anys que sóc can ta i re de la Cora l Se-llarès de Gavà. I sempre amb un director , en Ra-mon Marcò i Cabré. I ara, q u e j a fa m é s d 'un any que, per l'edat, l'ha deixa-

da, i considérant j o que té algunes idées que m'agradaria pregonar, he volgut parlar-hi per aquatreveus.

El Sr. Marcò nasqué el 1923 a Duesaigiies (Baix Camp) , rebé les primeres lliçons de mùsica coral del Mes t re Enric Ribó (Conserva tor i Mun ic ipa l de B a r c e l o n a ) . En els seus 55 anys d'activitat musical dirigi diferents cors, però voldria des-tacar només els très que ha portât durant més anys: Coral La Lira, de Viladecans (1955-1974 , 20 anys) , C o r a l S e l l a r è s , de G a v à ( 1 9 6 5 -1997, 33 anys), Coral Renaixença de Sant Boi (1975-1991, 17 anys). Em consta que a tots aquests cors ha deixat un agradable record i uns résultats ben envejables, però també em consta que té un esperit polèmic i enrevessat.

-Vostè ha estât un bon director, però també una mica complicat?

- H e de reconèixer que he estât un director més aviat problemàtic, però sempre per voler buscar ca-mins nous per als programes de les meves corals. Mai no he estât d'a-cord amb els repertoris que prepara la majoria de cora ls , i sempre he cercat la manera d'ensenyar i presentar cançons divert ides (Gersh-win, Bernstein, Gleen Miller, Henry Mancini) , seleccions de pe l l icu les (West Side Story, My fair lady, El violinista a la teulada); alguna antologia amb pinzellades coreogràfi-ques (Recordant Broadway, Musicate Disney), i ja en un terreny més atrevit, pel que representa econòmi-cament (ambientació, decorats, ves-tuari) i ar t is t icament (trobar de la mateixa coral els actors , actr ius i solistes necessaris) desempolsar, estudiar i brindar al public una mostra del t ea t re h'ric ca ta là del p r imer quart d 'aquest segle. Per a aquest apartat jo vaig escollir La Paula té unes mitges, una sarsuela d 'Enric

Ramon Marcó durant la visita que va fer al Vaticà amb la coral

Morera, compositor molt lligat a la música coral catalana, i que s'adap-tava a les nostres possibilitats escé-niques i musicals . I per altra part, t ambé hem fet conce r t s a m b orq u e s t r a i n t e r p r e t a n t la Missa KV194, de Mozart; el Gloria de Vi-valdi i d'altres similars.

-Amb la Coral Renaixenca presentaren uns espectacles molt inno-vadors com "Recordant Broadway", a més d'aquesta sarsuela. Amb la Sellares no arribaren tan enllá. Per qué?

- A Sant Boi els nens i nenes de la Coral Infantil passen a la Coral Renaixenca quan compleixen els 15 anys. A Gavá també ho féiem, pero després, per diferents punts de vista, es va crear la Coral Jovenívola i s 'acabaren les possibi l i ta ts de fer una gran coral. Em va saber greu, pero j o no podia fer-hi res.

-Vosté que té tants anys de volada en aquest camp, com qualifica-ria les corals de la Federado?

- P e n s ó que cal cons ide ra r que una coral és com un triangle equilá-ter. Formen els tres costats la Junta, els cantaires i el director. I tots els costats valen igual. Tenint en comp-te aixó, j o comencaria repartint-los en quatre grups: Ir.- Cors quasi pro-fessionals. Tots els cantaires saben música i teñen un bon director. 2n.-Cors vocacionals amb cantaires preparáis, amb ambició i ganes de fer coses. Necessiten una junta i un director dinámics, treballadors i amb

pretensions. 3r.- Els mateixos can-taires del 2n grup , pero amb una junta i un director més aviat man-drosos i amb poques ganes de com-pl ica r - se la v ida . I 4 t . - La res ta . Cantaires cansats , amb directius i director avorrits, que només esperen que arribi l'hora de plegar. També pot ser que aquest director sigui un bon h o m e , pe ro poc préparâ t per portar un cor amb i l lus ió .

-A vostè li agradava participar en concursos. Qué ho fa?

-M'agradava perqué ho cree molt a p a s s i o n a n t i p e r q u é a vosa l t r e s també us agradava. I no cal dir que més d'una vegada ens n'hem emportât bons gua rdons . M'agraden les competicions de corals, perqué pensó que son una bona eina de treball. Allá t'hi has d'espavilar i t'obliga a fer assaigs més intensos i amb més ded i cac ió . Tots els can ta i r e s s'hi senten més motivats, i el mateix director, vulgui o no, també s'hi troba més compromés . Per aixó a molts no els agrada intervenir-hi. Jo pensó que haurien de ser d'obligada partic ipado . Mira els castellers. D'ençà que s'han augmentât els certàmens i s'han fet classificacions qualitatives, s'estan aconseguint uns résultats que ni es podien somniar fa deu o quinze anys . Es la gran so luc ió . I els Musicorals i totes aqüestes trobades de 4 o 5 entitats no son sino competicions disfressades de concert, perô que el mateix public cuida de valorar els cors que hi participen.


-Ara que vos té ja no está a la palestra , qué li agradaría de les entitats de la FCEC? Qué els de-manaria ?

- D e s p r é s de condu i r mes d'un miler de concer ts , he arr ibat a la conclus ió que el publ ic prefereix a q u e l l e s c o r a l s q u e c a n t e n cancons que els a r r iben al cor, i no les que volen enl luernar amb la seva técnica i en fan e x h i b i d o . I t a m b é p r e f e r e i x : " M a r i a , fet de mús ica i poes ia , ben ba ixe t c o m qui resa ho diria...", que no: "María, say it loud and there's music playing. Say it soft and it's almost like praying...". Que no li sap greu sen t i r c a n t a r en c á t a l a , i p o t s e r fins i tot ho entén millor. I el que en reali tat m'agradar ia molt seria que intentessin salvar el tresor que hi ha en diferents arxius, en obres del Teatre Lír ic Cá ta la de finals del segle XIX i comencaments del XX. Perqué a part de recuperar el g r a n v a l o r m u s i c a l d ' a q u e l l e s compos ic ions , viurien l 'engresca-ment que suposa muntar una obra d ' aques t e s c a r a c t e r í s t i q u e s . N 'h i ha mol tes d a u t o r s ben conegu t s : Morera , Amadeu Vives, Mart ínez Valls, Sancho Marracó , Josep Torrents, etc. A mes , hi ha tots els generes: drames com La Santa Espina (un deis n ú m e r o s musica ls és la c o n e g u d a s a r d a n a ) i Jesús de Natzaret, totes dues d 'Angel Gui-m e r á i En r i c M o r e r a ; c o m e d i e s c o m La Marieta de l'ull viu i El

senyor Ramon enganya les cría-des; espectacles infantils com Les aventures d'en titelleta i La volta al món en patinet, de Jordi Canigó i Mart ínez Valls; vodevils com La reina ha relliscat i Aquesta nit i mai mes, etc. La majoria d 'aquest e s o b r e s s o n a i s a r x i u s d e la S G A E i c o n v e n i e n t m e n t in s t ru -mentades per a orquestra. Ara que hi ha joventut i bon d inamisme a la Junta de la Federació , se'n po dría treure alguna bona idea. I, qui sap?, amb un bon mécènes , fins i tot un gran concu r s . N o et s embla?

-/ ja per acabar, voldria recordar els moments musicals mes importants d'aquests 55 anys de di-recció coral?

- L a música tot sovint et proporc iona g rans sa t i s facc ions . F ins i tot en un senzill assaig he viscut estones d'un goig intens; perô si et refereixes a mi i ais meus cantai-res, et pue assegurar que els pre-mis als cer tamens son els que mes provoquen l'alegria i el deliri de la colla. A m b La Lira de Viladecans v a m o b t e n i r , e n t r e d ' a l t r e s , d o s p r imers p remis mol t impor t an t s : la C o p a Clavé el 1968 i el Con curs de Caramel les de Catalunya, a la plaça de la Catedral de Barcelona el 1970. A m b la Coral Renai-xença , el 1986, el p r imer P remi d 'Havaneres , i el 1990, el p r imer de Pol i fon ía al 32è i 36è Cer ta men Internacional de Habaneras y

Pol i fonia , de Torrevel la ( B a i x S e g u r a ) . D ' e n t r e eis 47 cors catalans que hi h a v i e n p a r t i c i p â t en a q u e s t s 36 a n y s , é r e m l'unie que havia guanyat aquests guardons . Potser n o é r e m e l s m i l l o r s , però si els mes valents . Ja ho crée!

I a m b vosa l t r e s , a m b la meva Co ra l S e l l a r è s (33 anys) , també molts premis . El 1970, al Palau de la Musica , prim e r p r e m i del c o n c u r s C o r o s y Danzas ; el 1972, pr imer premi del Minis ter i d ' Informació i Tur i sme al Festival d 'Havaneres de Calella, 2n Cer tamen Nacional de Mieres (As tûr ies ) , dos anys P remi de la C a n ç o P o p u l ä r a To r r eve l l a , i a E i x e a ( S a r a g o s s a ) ; p e r ò el m e s gran, el del deliri, el que us distin-ge ix per sobre t an t s a l t res co r s , l ' ac tuac ió que vam fer al Vat icà davant del sant Pare, Joan Pau II, i a petició d'eli mateix, per la nostra interpretació d'una cancó po lone-sa . S ó n m o m e n t s q u e e s v i u e n a m b tanta intensi ta t , que et t ras-balsen la vida do lçament i et fan e x c l a m a r : "Grac i e s , C o r a l ! Gra cies , Musica!" .

—/ això és tot el que vaig poder treure al nostre mestre, que s'ha mantingut durant 55 anys dirigint a quatre veus. Gracies, Mestre!

Margarida Bernat

II Festival Coral Internacional de Cant Popular: Europa... i els seus cants

El proper mes de setembre se celebrará a Barcelona una nova edi-ció d'aquest concurs organitzat per l 'Associació In te rnac iona l Amics de la Música Sacra.

E l c o n c u r s c o n t e m p l a les s e -güen t s ca t égor i e s : co r s d ' h o m e s , cors femenins, cors mixtos i cors juveni ls . Els cors intéressais hau-ran de preparar uns 20 minuts de concert, amb repertori popular.

Si us interessa participar-hi encara hi sou a temps; podeu dema-nar les bases a la nostra secretaria.

I si us interessa assistir-hi com a public, us recordem les dates dels diferents concerts:

• j ;

m ¡III"1"'1

llîilll

Í MMmmm • • • ¡i» i i .

M H ¡ i

Detall del Palau de la Música

15 de setembre, Esglesia del Pi de Barcelona, 21

h, conce r t d ' i n a u g u r a c i o a m b un cor de Nebraska (Estats Units) .

Entrada lliure.

16 i 17 de setembre, Esglesia del Pi de Barcelona, 21

h, concerts del concurs en les diferents categories. Entrada lliure.

18 de setembre, Palau de la Musica Catalana, 21

h, concert de cloenda amb els cors guanyadors del concurs. Descomp-tes en les en t rades a m b el carnet del cantaire.


I Congrès Cátala de Cant Coral

Una de les sessions del I Congrès Català de Cant Coral

O o

u L ' A n y C l a v é h a fe t

O p o s s i b l e q u e les 5 f e -d e r a c i o n s c o r a l s d e

d e r a c i ó C a t a l a n a d 'En-t i t a t s C o r a l s , S e c r e t a

r ia t de C o r a l s Infant i l s de Ca t a lunya , C o r s J u v e n i l s de C a t a l u n y a i F e d e r a c i ó de P u e r i C a n t o re s , j u n t a m e n t a m b la Un ive r s i tät de B a r c e l o n a , h a g i n t r eba l l a t d u r a n t t o t e l c u r s p e r e n d e g a r aques t a rea l i ta t h i s tó r i ca .

De l 2 al 6 d e j u n y s 'ha c é l é brâ t el I C o n g r è s C á t a l a de C a n t Co ra l al C e n t r e d e C u l t u r a C o n -t e m p o r à n i a de B a r c e l o n a . En el con jun t de i s d o s a m b i t s : a c a d e m i c - h i s t o r i c i a s s o c i a t i u - t è c n i c , h a n p r è s p a r t u n s 7 0 p o n e n t s , c o n f e r e n c i a n t s i c o m u n i c a d o r s i u n s 2 0 0 p a r t i c i p a n t s . U n e q u i p p o s t c o n g r e s s u a l e s t a t r e b a l l a n t p e r s i s t e m a t i t z a r t o t e s l es c o n c l u s i o n s . P o d e m a v a n ç a r a l g u -nes néces s i t a i s q u e h o m ha ana t d é t e c t a n t i c o r r o b o r a n t a p a r t i r de les i n t e r v e n c i o n s de l s pa r t i c i pan t s :

• D e d i c a r m e s a t e n c i ó a l 'es tu-di i a la r e c e r c a h i s tó r i ca .

• P o s a r en c o m ú els d e s c o b r i -m e n t s de l s e s t u d i o s o s .

• M a n t e n i r m e s es t re ta r e l ac ió en t re els e s t u d i o s o s del can t c o ra l i e l s qu i el p r a c t i q u e n o el d i v u l g u e n .

• Un i r e s fo rços en t re les a s s o -c i ac ions c o r a l s .

• I m p l i c a r - h i l e s i n s t i t u c i o n s d 'una m a n e r a m e s d e c i d i d a , tot a l i m e n t a n t la vo lun t a t po l í t i ca .

• C u i d a r les e d i c i o n s de pa r t i -tures i e ls c o m p o s i t o r s .

• M a n t e n i r r e l ac ió a m b les a s -s o c i a c i o n s e u r o p e e s i i n t e r n a -c iona l s de can t c o r a l .

• E s t u d i a r d ' una m a n e r a c i en tífica el subs t ra t soc ia l de l can t cora l i la seva rea l i ta t ac tua l .

• C e r c a r n o v e s f o r m e s de d i -n a m i t z a c i ó d e l e s f o r m a c i o n s c o r a l s , e s p e c i a l m e n t p e r la v i a de l m i l l o r a r a m e n t i l ' op t imi t za -

c i ó d e la p r á c t i c a c o r a l , p e r ò t a m b é per la v ia de la mo t ivac ió soc ia l i h u m a n a , de conv ivenc i a i i n t e r canv i s .

• Vet l lar per la s a l v a g u a r d a de to t e l p a t r i m o n i c o r a l i t r o b a r noves fonts de f i nançamen t .

• C u i d a r la f o r m a c i ó c o r a l j a des de les e s c o l e s de m ú s i c a , a tots n ive l l s .

• Ins t i tu i r e spa i s de déba t perm a n e n t .

• S e g u i r a m b e l s c u r s o s d e fo rmac ió de d i r ec to r s i ampl i a r ne l 'oferta i els n ive l l s i a r r iba r a tots els indre t s del pa í s .

• A t e n d r é les p r o b l é m a t i q u e s e s p e c i f i q u e s d e i s c o r s d ' a c o r d a m b la seva na tu ra le sa : c o r s inf a n t i l s , c o r s j u v e n i l s , c o r s d e n o i e s , c o r s d ' h o m e s , c o r s d e g e n t g r a n , c o r s p o p u l a r s , c o r s s imfòn ics , e tc .

• Ofer i r als can t a i r e s poss ib i l i -tats de fo rmac ió i r ec i c l a tge perm a n e n t .

• I n c e n t i v a r e l s e s t u d i s d e l s qui d e m o s t r i n capac i t á i s inna tes pe r al c a n t c o r a l i d e m a n i n de f e r - l e s c r é i x e r a m b n o u s a p r e -n e n t a t g e s , a b a s e d ' uns p r o g r a m e s d ' a j u t s , b e q u e s o b o r s e s d ' es tud i s .

• P r o m o u r e n o v e s f o r m a c i o n s co rá i s q u e r e s p o n g u i n a les né cess i t a i s de g r u p s c o n c r e t s i sa-

t isfacin l ' in terès d ' i nnovac ió . En a q u e s t s en t i t é s m o l t i m p o r t a n t o b s e r v a r q u é s ' e s t a f e n t p e l m o n .

• A m p l i a r e l s r e p e r t o r i s i e l s e spa i s de c o n c e r t i a c tuac ió .

• M a n t e n i r e l s c i c l e s , f e s t i va l s , ap l ec s i c o n c u r s o s i fer- los cré ixer .

• A s s u m i r la r e a l i t a t de c a d a ent i ta t co ra l , de l q u e és i del que p o t a r r i b a r a e s d e v e n i r , i o fe r i r to ts e ls mi t j ans , to ts e ls e s fo rços i t o t s e l s s u p o r t s p e r q u é s i g u i pos s ib l e la pe r fec t ib i l i t a t .

• D i v u l g a r m e s e l c a n t c o r a l p e l s m i t j a n s d e c o m u n i c a c i ó a b a s e de m i l l o r a r les o fe r tes c o rá i s , el n ivel l de les a c t u a c i o n s i la p u n t u a l i t a t d e l e s i n f o r m a -c ions .

• C r e a r el C e n t r e de C a n t C o r a l d e C a t a l u n y a , a m b t o t a la d o t a c i ó n e c e s s à r i a i d e s d ' u n a v o l u n t a t i n s t i t u c i o n a l i n e q u í v o c a , s e g u i n t e x e m p l e s c o m L e K l e e b a c k , M a r k t o b e r d o r f , N a -mur , A l t e a i t en in t s e m p r e p r é sent el t reba l l indefa l l en t de t an tes p e r s o n e s q u e han d o n a t i d o n e n v i d a a la h i s t o r i a de l c a n t co ra l de C a t a l u n y a .

Josep M. Mas


Moments histories de la música (i). La canco a

l'edat mitjana: (1) trobadors i joglars (3a part)

A c a b à v e m la t r a m e s a an te r io r de ixan t en t reveure que encara hi h a v i a a l t r e s t e s t i m o n i s d e l començament d'un moviment lite-rari en català, i cer tament era veri-tat. N o p o d e m omet re el que co-neixem amb el nom de Caricò de Santa Fe, tot i que hi ha d u b t e s que sigui rea lment ca ta lana . U n a c e r t a t e n d è n c i a la fa o c c i t a n a . Sembla escri ta entre el 1054 i el 1076, i poss ib lement al mones t i r de C u i x à , al C o n f i e n t . N a r r a el martiri de Santa Fe d'A-g e n , i u l t r a a q u e s t fet t a m b é e x p o s a la d e v o -ció que per aquesta santa hi havia a les contra-des p r ò x i m e s a C u i x à , c o m h o d e m o s t r e n l e s f réquents re fe rènc ies a aquests indrets.

A c t u a l m e n t l ' o b r a considerada la més anti-ga en català són les Ho-milies d'Organyà, e l m a n u s c r i t de les qua i s es va t robar a la par rò-quia d 'Organyà (Alt Ur-gell) . Es pot dir que són u n s a p u n t s e s c r i t s p e r facilitar la predicació de l 'evangeli de les misses del d i u m e n g e . Avui es conserva a la Bibl ioteca de C a t a l u n y a , i n o m é s hi h a q u a t r e h o m i l i e s senceres, i una d ' incompleta. Ha estât el pr imer document que ha aportat é léments per poder fer un es tudi lingiiistic del català. Sembla que és de finals del segle XII .

Un altra peça, aquesta si mus i cal , és un documen t de finals del segle XII o principis del XIII , co-negut amb el nom d'Epistola farcita de Sant Esteve. Es tracta de l 'Epistola de la festivitat de Sant Esteve, Tendemà de Nadal , la qual és un fragment dels Actes dels apòs-tols, i s'hi nar ra el mart i r i que el

p r imer márt i r va sofrir. Fins aquí no seria motiu de comen tan , pero el que ho fa singular és que cada p u n t de l t ex t l la t í té i n t e r c a l a d a (farcida) la seva vers ió en vers i en cá ta l a . D e s del p u n t de v i s t a mus ica l , la melod ía per cantar el text llatí no és habitual , sino que és c o m un rec i ta t s a l m o d i e a m b a lguna inflexió a la cadencia . En canvi, el text en cátala, traduit en quartets de vuit sil-labes per vers, té una adaptac ió de la mús ica de

S i i »

l i l i lì

nam

Monjos cantant gregorià

l 'himne Veni Creator Spiritus, amb alguna variant. Aquest manuscr i t , que prove de Girona, es conserva a la B ib l io t eca de Ca ta lunya . És un volum de 170 folis, tamany fa-r is to l , en pe rgami , i és del segle XIV. Té arrencats un bon nombre de fulls del comen9ament , del mig i del final. Es t roba al foli 41 v., a m b la següen t ind icac ió : In die Sancii Stephani in latino et romanceo (s ic) , i arr iba fins al foli 46 . Abans d'ella t ambé hi ha una

epistola farcida per al dia de Nadal , i una altra per al dia de Cap d'Any.

N o p u c d e i x a r de p o -sar -vos el seu c o m e n c a m e n t , tal com està escrit:

Lectio Actuum Apostolorum Està lisso que legirem, dels Fets dels Apòstols la traurem. Lo dit sent Luch recomtarem de sent Steve parlarem... E n t o t a q u e s t s e g u i t d e c i r -

cumstànc ies i de cond i -c i o n a n t s , s o r g e i x e n e l s t robadors com a subjec-t e s a c t i u s d ' a q u e s t a t r a n s f o r m a c i ó que ana -ven efectuant, i a la ve-gada t amb é es t robaven immersos en l 'atmosfera q u e en r e s u l t a v a , i e l s exigia noves mani fes ta -c i o n s p o è t i q u e s . É s de

* * veri tat sorprenent la vi goria amb què actuaven, s o b r e t o t si e s té e n c o m p t e les l i m i t a c i o n s pròpies d'aquella època.

Els t robadors són poe-t e s - m ù s i c s c o r t e s a n s m e d i e v a l s q u e , a m b el seu art, fan possible una abundosa lirica en aque-l l e s n a i x e n t s l l e n g i i e s romàniques . Si aquestes en un principi es t roben e n c a r a en un es t a t e m -brionari , de mica en mi

ca, i mercès a la gran activitat t ro-b a d o r e s c a , s e r an v e h i c l e s d ' u n a nova cultura.

A la p rope ra t r amesa j a par ia -rem directament dels t robadors , de la seva obra , inc loses les fo rmes poè t iques que fan servir. Sera on podrem veure i comprovar que les coses, per si mateixes , tenen, i so-freixen, una evolució que les por ta a una major perfecció.

Joan Ùbeda i Comas


majoria de les Comunitats Autonomes reben el que els correspon.

Els ciutadans de Catalunya mereixen un tracte fiscal just.

Totes les comunitats autonomes han d'aportar diners al conjunt

de l'Estat. Les comunitats mes riques n'aporten mes que les

al tres. Els ciutadans de Catalunya aporten un 24% mes de

diners que la mitjana de les Comunitats Autonomes per al

funclonament de l'Estat I per a la Solidarität amb altres territoris.

Ara bé, quan l'Estat retorna a les Comunitats Autonomes una

part d'aquests ingressos. unes comunitats reben els que eis

correspon i Catalunya un 12% menys. Aixö suposa un desequllibri

global d'uns 36 punts. Aquest desequllibri f iscal representa

entre 800 .000 milions de pessetes i 1,2 billons de pessetes

cada any. és a dir 500.000 pessetes per cada familia. Si tornes

a Catalunya una part d 'aquests diners mll lorarien la nostra

economía i el benestar i la cohesló social de tots els Catalans. HI hauria mes escoles, mes hospitals, mes residencies

En definit iva, mes infraestructures i millors servéis publics.

Aquest tráete fiscal ¡njust que Catalunya pateix limita les seves

capacitats de modernització, creixement i benestar, tant dins

d'Espanya com dins d'Europa. Ha arrlbat ei moment ti aeon

seguir un tráete mes just per ais ciutadans de Catalunya.

Hi estem d'acord, oi?

Generalität de Catalunya

Festivals, cursos, concursos

SETMANES CANTANT - COSTA DA CAPARICA (Portugal). Del 23 de juliol a VI d'agost de 1999. - L O U G H B O R O U G H (Angl). Del 25 de juliol a l'l d'agost de 1999. -VAISON-LA-ROMAINE (Franca). Del 31 de juliol al 7 d'agost de 1999.

FESTIVALS - S O P R O N (Hongria) International Choir and Orchestra Festival. De l'l al 4 de juliol de 1999. - PREVEZA (Grecia) 17th International Festival of Preveza. De l'l al 4 de juliol de 1999. • NEWFOUNDLAND (Canadá) Fest. 500, Intern. Comp. of Choral Music. De l'l a Vil de juliol de 1999. - EGER, BUDAPEST (Hongria) International Gospel Festival. Del 2 al 6 de juliol de 1999. - BARCELONA (Catalunya) XXXIV Jornades Intern, de Cant Coral. Del 5 a I'll de juliol de 1999. - P O C A T E L L O (EUA) Idaho International Choral Festival. Del 7 a Vil de juliol de 1999. - V I E N A (Aus t r i a ) In t e rna t iona l Youth and Music Festival. Del 7 al 14 de juliol de 1999. - S Y D N E Y (Aus t r a l i a ) "Sydney Sings" Children's Chorus Festival. Del 12 al 18 de juliol de 1999. - AUTUN (Franca) Mus. en Morvan. Del 15 al 25 de juliol de 1999. - TARRAGONA (Catalunya) Setma-na Cantant Internacional. Del 17 al 24 de juliol de 1999. - MONTECATINI T E R M E (Italia) "Música Mágica" Intern. Youth Choral Festival. Del 17 al 25 de juliol de 1999. - S O N N E N B E R G / O B E R H A R Z (Alem.) 18 Intern. Youth Music Week. Del 21 al 31 de juliol de 1999. - ALMADA (Port.) Fest. Coral Int. Del 23 de juliol a VI d'agost de 1999. - LAUSANNE (Suissa) 9th International Singing Week. Del 24 de juliol a VI d'agost. - NEUCHATEL (Suissa) 8th International Choir Festival. Del 3 al 8 d'agost de 1999. - K E F E R M A R K T (Austria) 9th In

ternational Choral Workshop. Del 13 al 22 d'agost de 1999. - BRASOV (Romania) 2nd International Choral Festival Brasov. Del 23 al 29 d'agost de 1999. - R I G A (Letónia) 1st International Girl's Choir Festival. Del 26 al 29 d'agost de 1999. - J O E N S U U , T U R K U (Finlandia) 4th International Choral Sympaatti. Del 27 d'agost al 5 de set. de 1999. • L I D O DI V E S O L O - V E N E Z I A (Italia) Setmana Internacional de Cant Coral Alpe Adria Cantat. Del 5 al 12 de setembre de 1999. - HAVLICKUV BROD (República Txeca) Bohemia Cantat'99. Del 10 al 12 de setembre de 1999. - RIGA (Letónia) 6th Riga Dimd. Del 22 al 26 de setembre de 1999. - M A S M E C H E L E N (Bélgica) Cántate Maassmechelen. Intern. Choir Concets of Flanders 99. Del 24 al 26 de setembre de 1999. - P É C S (Hongr ia ) 6th European Convivial Wine Song Festival. Del 24 al 27 de setembre de 1999. - J O H A N N E S B U R G (Sud-África) 10th Biennial Intern. Eisteddfod of South Africa. Del 24 de set. al 2 d'octubre de 1999. - EVORA (Port.) II Jornadas Intern. Escola de Música da Sé de Evora. Del 2 al 5 d'octubre de 1999. - RIVA DEL GARDA (Italia) "In... Canto Sul Garda" Intern, jazz and folklore festival. Del 21 al 24 d'octubre de 1999. - N O V Y B O R (Repúbl ica Txeca) "Crystal Choir" Festival. Del 28 al 30 d!octubre de 1999. - G R E A T F O R T L A U D E R D A L E (EUA) International Choir Festival. Del 17 al 20 de nov. 1999. - SANTIAGO DE CUBA (Cuba) 5th Intern. Choral Festival. Del 29 de nov. al 6 de des. de 1999. - B Y D G O S Z C Z - C H E L M O (Polonia) Vth International Choir Meeting "Arti et Amititiae". Del 26 al 30 d'abril del 2000. - AALBORG (Din.) IDOCO Fest. 1-4 de juny del 2000. - M A R K T O B E R D O R F (Alemanya) Música Sacra International.

Del 9 al 14 de juny del 2000. - S O P R O N (Hongria) 2nd International Choir Festival. Del 29 de juny al 2 de juliol del 2000. - P O W E L L R I V E R (Canadá). Del 4 al 8 de juliol del 2000. - U S E D O M ( A l e m a n y a ) 3rd Intern. Youth Chamber Choir Meeting. Del 26 de juliol al 3 d'agost del 2000. - PÉCS (Hongria) 2th World Convivial Wine Song Festival. Del 21 al 25 de setembre del 2000.

CURSOS - BARCELONA (Catalunya) Curs de Direcció Coral de la FCEC. 6-7-27-28 de nov. 1999, 22-23 de ge-ner, 26-27 de febrer 2000. - S ITGES (Catalunya) Curs Internacional d'Estiu "Cos i Música". Del 3 al 10 de juliol de 1999. - T O M A R (Portugal) International Masterclass for singers. Del 24 de juliol al 2 d'agost de 1999. - LLEIDA (Cat.) Curs Intern. Cant-Interpretació. Del 29 de jul. al 8 d'agost de 1999. - RENDSBURG (Alemanya) 4th Intern. Master Course (E. Ericson). Del 6 al 16 d'agost de 1999. - M A R K T O B E R D O R F (Alemanya) Seminar for Managers. Del 19 al 29 de setembre de 1999. - SEÚL (Corea) 2000 World Vision Int. Children's Choir Festival. Del 19 al 25 de juny del 2000.

CONCURSOS - HRADEC KRÁLOVE/PARDUBI-C E (Rep. Txeca) Intern. "Bohuslav Martinu". De VI al 4 de juliol de 1999. - P R E V E Z A (Grecia) 5th Intern . Competition of Sacred Music. De VI al 4 de juliol de 1999. - EGER, BUDAPEST (Hongria) Intern. Gospel Festival. Del 2 al6dejul.de 1999. - VIENA (Austria) Intern. Youth and Music Festival. Del 7 al 14 de jul. de 1999.


http://al6dejul.de

Festivals, cursos, concursos

- S P I T T A L A N D E R

D R A U (Aust.) 36th Intern. Comp. of Choral Singing. Del 8 a I'll de jul. de 1999.

- G O R I Z I A (Italia) 38th Intern. Choral Competition "C. A. Seghizzi".

< Del 8 a I'll de jul. de 1999.

- T R E C I A N S K E T E P L I -

C E (Eslovaquia) 2nd Intern. Choral Comp. Del 14 al 18 de juliol de 1999. - C A N T O N I G R O S (Catalunya) 17e

Festival Intern, de Musica. Del 15 al 18 de juliol de 1999. - W E R N I G E R O D E / H A R Z (Al.) In

tern. "Johannes Brahms" Choir Comp. Del 21 al 25 de juliol de 1999. • T A K A R A Z U K A (Japo) 16th Takara-zuka Intern. Chamber Chorus Contest. Del 24 al 25 de juliol de 1999. - M E N D O Z A (Argentina) First Intern. Choral Comp. "Felipe Vallesi". Del 25 al 29 d'agost de 1999. - A R E Z Z O (Italia) XLVII International Polyphonic Competition. Del 26 al 29 d'agost de 1999. - V E N E C I A (Italia) Intern. Choir Competition "Claudio Monteverdi". Del 31 d'agost al 5 de set. de 1999. - A L B E N A (Bulgaria) Intern. Competition Children's and Youth Choirs. De I'l al 10 de setembre de 1999. - F I V I Z Z A N O (Italia) 2nd International Festival and Competition. Del 3 al 12 de setembre de 1999. - T R E L E W (Argentina) 4th International Choir Contest. Del 14 al 18 de setembre de 1999. - B A R C E L O N A (Catalunya) II In

tern. Folksong Choir Festival. Del 15 al 19 de setembre de 1999. - M A A S M E C H E L E N (Belgica) In

tern. Choir Contest of Flanders'99. Del 24 al 26 de setembre de 1999. - J O H A N N E S B U R G (Sud-Africa)

10th Biennal Intern. Eisteddfod of South Africa. Del 24 de set. al 2 d'octubre de 1999. - K L A I P E D A (Lituania) 12th International Choir Competition. De I'l al 3 d'octubre de 1999. - O S L O (Noruega) Queen Sonja In

ternational Music Competition. Del 8 al 15 d'octubre de 1999. - O P A V A (Rep. Txeca) Opava Cantat. Del 5 al 8de novembre de 1999. - T O L O S A (Esp.) 31 Fest. Coral de Tolosa. Del 29 d'oct. a l'I de nov. de 1999. - S L I G O (Irl.) Intern. Choral Fest. Del 5 al 8 de novembre de 1999. - R O M A / V A T I C À (Italia) 7th Intem. "G. P. da Palestrina" Choir Comp. Del 17 al 21 de novembre de 1999. - A T E N E S (Grècia) 6th Athens Intera. Competition. Del 8 al 12 de novembre de 2000. - A T E N E S (Grècia) 3rd Intera. Lyric Soloist Competition. Del 8 al 12 de novembre de 2000. - R O M A / V A T I C À (Italia) 7th Intera. Choir Festival "Orlando di Lasso". Del 26 defeb. a l'I de marc del 2000. - M A R I B O R (Eslovènia) 5th Intern. Choral Competition. Del 7 al9d'abrildel 2000. - H E L S I N K I (Fin.) 3rd "Madetoja" Male Choir Competition. 15d'abrildel 2000. - T O U R S (Franca) 29th Florilège Vocal de Tours. Del 9 al 12 de juny del 2000. - Z W I C K A U (Alemanya) XIII Intera. Robert Shumann Competition. Del 15 al 25 de juny del 2000. - D E B R E C E N (Hongria) XIX Bartók Béla Intera. Choir Competition. Del 4 al 8 de juliol del 2000. - M E N D O Z A (Argentina) First Intera. Choral Comp. Felipe Vallesi. Del 24 al 27 d'agost del 2000. - B A R C E L O N A (Catalunya) 3r Concurs Coral Intera. Cant Popular. Del 13 al 17 de setembre de 2000. - A T E N E S (Grècia) 8th International Choir Festival and Competition. Del 8 al 12 de novembre del 2000. - R O M A / V A T I C À (Italia) 8th Intera. Comp. "G. Pierluigi da Palestrina". Del 19 al 23 de novembre del 2000.

ACTIVITATS DIVERSES - M I R E P O I X (Franca) Musical Meetings in South of France. Del 2 al 4 de juliol de 1999. - R O T T E R D A M (Hol.) 5th World Symposium on Choral Music.

Del 7 al 14 de juliol 1999. - T R O S S I N G E N (Alemanya) Euro-pean Youth Choir. Del 13 al 26 de juliol de 1999. - V A I S O N - L A - R O M A I N E (Franca)

Musique en Morvan Atelier amb: G. Pierne. Del 15 al 25 de juliol de 1999. - W O L F E N B U T T E L (Alem.) Europa Cantat Junior 2. Del 23 de juliol a l'I d'agost de 1999. - W O L F E N B U T T E L (Alemanya)

Intera. Study Tour for Conductors. Del 23 de jul. a l'I d'agost de 1999. - V E S Z P R É M Vox Juvantae'99.

Del 4 al'11 d'agost de 1999. - E I S E N A C H - L E I P Z I G (Alemanya)

In the footsteps of J. S. Bach. Del 21 al 29 d'agost de 1999. - B A R C E L O N A (Cat.) Assemblea General d'Europa Cantat 99. Del 22 al 24 d'octubre de 1999. - C A R A C A S (Ven.) Amèr. Cantat IH. Del 14 al 23 d'abril del 2000. - S T . L É G E R S O U S B E U V R A Y

(Franca) European Youth Choir. Del 13 al 31 de juliol del 2000. - N E V E R S (Fr.) Europa Cantat XIV. Del 21 al 30 de juliol del 2000.

PUBLICACIONS REBUDES

REVISTES I BUTLLETINS MUSICALS

Catalunya Mùsica/Rev. Musical Cat., Europa Cantat Magazine, KANTUZ, Chant Choral Magazine, La Veu de l'Orfeo (de Sabadell), butlletins de: Di Industriai, l'Orfeo Gracienc i l'Orfeo Reusenc, Des del Nord, Noticias da Acal, Vibracions - Assoc. Musical de Mestres Directors, lntemacional Choral Bulletin, L'Aurora de Clave', Circu-lar del Sec. de Corals Inf., Bufile ti Inf. Asso. Coral de Romania, Rotllana, Txin-Pum, Oxford Music Bulletin. REVISTES DIVERSES

- A l'abast, Ridec. - Fet a Barcelona. Pub. mensual de l'Inst. de Cultura. Ajunt. de Barcelona. LLIBRES

- Anuari 1997-1998 Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de St. Jord.i - Gufa de la cult, y del ocio Galicia'99. - Butlleti de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de St. Jordi. Parau-les i escrits (II) d'Oriol Martorell.


C o m u n i c à l l i a

N u m é r o 1 3 . B a r c e l o n a , d i m e c r e s . 5 d ' a b r i l d e 1 9 9 9 .

A tu que has decidit implicar-te de pie des del teu àmbit... ComunicàMia ... per fer la teva aportaciô lliure i creativa a la consecuciô de l'èxit de la Setmana Cantant Internacional de Gi-rona 99, deixa'm que et faci présent de la meva amistat mes agräida, avui que la Setmana ja té un mes -tu ja m'entens-.. En la distància et pense-..., i en el record m'alimento

d'absèneies, que em fan a mà... ComunicàMia , moments tan éloquents - tu ja m'entens-. . . Em pen-

sava que séria mes fort, que sabria aguantar la melangia dels moments de remembrança, quan el teu aie vital i en-diumenjat se'm fes présent en el meu idioplasma, en la meva personal idiosincràsia, en la meva especial faiço de ser i de viure... I no me'n pue estar, del goig...

ComunicàMia . de l'evocar-te mes ençà del paper que ens uneix i ens sépara, ben ençà del pensament

que ens transmet tot de senyals recognoscibles de la nostra connexio mes treballada, molt endins del cor i l'anima... Soc trencadis i feble -tu ja m'entens-, pel que fa a les vivènvies fondes, pel que fa al fimbreig emocional... Com mes hi penso, com mes m'hi implico, com mes bufo les brases del foc que alimentärem en companyia, delicada i volenterosa, mes m'a-

brando d'un sentiment pie de tendresa..., i em banyo, cos sadoll... ComunicàMia , en la delinquèn-

cia... I és que no me'n sé estar, de donar vida a tants moments viscuts en companyia, amb afecte i entrega, amb alegria i complicitat, amb compromis i fe, una fe vibrant i indèmita, capaç de fer cantar les pedres, fer avançar les muntanyes, una fe capaç de fer-nos creure aferrissadament, forassenyadament, entendridorament, en les nostres illusions, en eis nostres projectes... I la Setmana Cantant de Girona és tota una realitat que ens omple d'energia i de valor, que ens atorga el reco-

neixement... ComunicàMia d'haver estât capaços d'engendrar, gestar, nodrir i fer néixer una cria-

tura coral, catalana, europea i internacional, tan eixerida i tan vigorosa, tan eslovena i tan letona, tan munica i tan es-tocolmica, tan material i tan espiritual, tan claveriana i tan afroamericana, tan femenina i tan masculina, tan comuna i tan pröpia, tan plural i tan singular, tan jove i tan adulta, tan preparada i tan sensefrens...; un fet de conseqiiències décisives per a la nostra histèria coral particular, un fet desitjat, célébrât i plenament reeixit. Entre tots i totes ho hem acon-seguit! Moites gracies per haver contribuït a aquesta fruïcio...

ComunicàMia . tan especial, tan intima -tu ja m'entens-, de l'èxit que persegufem amb tant d'afany...

Has de pensar que hi he après tant, en la imaginaciö, gestaciö, maduraciö, engendrament i consolidaciö de la Setmana Cantant de Girona, que em sento com tots eis quatre rius de la immortal ciutat plens a vessar, amb una vitalitat tan restaurada, que m'esponja la dermis i eis sentits, les articulacions i la corpora tota, la ment, el cor i la unitat global del jo mateix, en sintonia harmonica amb tot

el doli sagrat de la cosmotropia... ComunicàMia . Ha estât un conjunt d'experièneies tan intenses, tan

solides, tan bombollejants, tan insolites i tan engrescadores, que a hores d'ara encara em sembla que no pugui ser, com si tot hagués viscut a l'estança dels somnis i s'hagués esvaït, una vegada mes... Ha estât un seguit de sensacions tan arrissa-des, tan juganeres, tan querubiniques, tan virginals, tan arriscades, tan a prova de bomba, que, un cop han estât assabori-des, ens omplen d'una joiosa delectança, d'un goig visceral que dura i dura i ens prépara i ens endureix per a noves degus-tacions, sempre vibrants i intenses, sempre apassionades i compromeses, sempre fidels al profund respecte i a la sincera es-

timaciö que ens professem... I no em pue estar de deixar... ComunicàMia . lliure vol al sentiment i as-

saborir tantes emocions juntes, que hi fan présents, també, les seqüeles de l'esforç, eis sofriments, les pors, eis ais al cor i les renuncies, perquè, en la degustacio dels elixirs de la Victoria -tu ja m'entens-, s'hi barreja també tot allé que hem hagut d'immolar per assolir-la. Resta amb tu la meva veu entintada... Resta amb mi... aquest bell... record... de tu! Tukutüd... !

Josep M . M a s . President


Setmana Cantant de Girona

La Federació Catalana d'Entitats Corá is i la Federac ió Europea de Joves Coráis Europa Cantan t han organi tza t aques ta S e t m a n a C a n tant en t e m p s de Pasqua , que ha t ingu t u n a b o n a a c c e p t a c i ó . 2 1 0 can ta i res , de Le tón ia , Es lovén ia , Holanda, Anglaterra, Hongria, Bélgica, Italia, Sui'ssa i Catalunya, re-partits en 3 tallers i agrupats en el Cant Comú, han pogut gaudir d'una experiencia inoblidable: la recepció a la Casa de Cultura, la distribució ais 3 hotels, la benvinguda, el taller de música afro-americana condui't per la calidesa, la forca i la profun-di tat e sp i r i tua l d 'un R o b e r t Ray, que es va acompanyar de la com-pl ic i t a t , l ' a l egr ia i la p o d e r o s a i

M. Mas, va permetre ais estudiants de pol icia de l 'Académia de Rifa sentir un especial afecte per Catalunya i els seus cants; el taller per a veus femenines, que va dirigir amb tanta cura Silvia Gil i que va perm e t r e d e s c o b r i r les p a r t i c i p a n t s musiques de Catalunya, País Base i Andalusia; el Cant Comú que cada tarda va reunir els par t ic ipants al Centre de la Mercè sota la destra mà de Conxita Garcia. I què no dir dels concerts diaris a l'església del Mercada l , p lena sempre d'un pu

b l i c f ide l i e n t u s i a s t a , a m b la p a r t i c i p a d o de l s c o r s e s t r a n g e r s G i r l ' s C h o i r of Nursery Teacher's de Ljubljana (Eslovén ia ) , F e m a l e Choir Rozka Use-nik de L jub l j ana ( E s l o v é n i a ) , C o r I u s t u s d e R i g a ( L e t ó n i a ) i de l

emotiva veu de la solista, la seva es-p o s a S y l i v i a ; el ta l ler de M ü s i c a de Josep Anse lm C l a v e pe r a C o r d ' H o m e s q u e , so ta la direcciö de Josep

BIEï

Cor Maragal l , el Cor Ametis ta , la Coral Fi lharmonia, la Capel la Po-lifônica de Gi rona , la Cora l Bell Resso de Cassa de la Selva. (Ara que me'n recordo, s'ha d'afegir que als Cicles de Girona - d e l e g a c i o n s -s 'ha c é l é b r â t un a l t r e c o n c e r t a Maçanet de la Selva amb la Coral els Jfnjols de la poblaciô i el Cor Maragal l de Girona, que enguany ha célébrât el 20è aniversari).


MARIA DE LES TRENES Sardana

JOSEP SADERRA i PUIGFERRER ( 1 8 8 3 - 1970)

VERSIÓ CORAL:

SIMON JOHNSON ( 1 9 3 4 - 1993)

l i l i FEEDERACIÖ CATALANA DÊIMTITATS

C O R A L S

edicions

Núm. 153 Mar? 1999


M o d e r a t o J = 108 mf

Música: Josep Saderra i Puigferrer, 1883 - 1970 Versió Coral: Simon Johnson, 1934 -1993

Soprano

Alto

Tenor

Basso

La Ma ri - a de les tre - nes, al mi - rar - la tot pas - sant,

La Ma

mf

ri - a de les tre - nes, al mi - rar - la tot pas - sant,

La Ma ri - a de les tre - nes, al mi - rar - la tot pas - sant,

La Ma - ri - a de les tre - nes, al mi - rar - la tot pas - sant, pas

fe - ia de - fu - gir les pe-nes; la be - Ile - sa d'un ins - tant. con - ver -

fe - ia de - fu - gir les pe-nes; la be - Ile - sa d'un ins - tant. con - ver

fe - ia de - fu - gir les pe-nes; la be - Ile - sa d'un ins - tant. con - ver -

sant, fe - ia de - fu - gir les pe-nes; la be - Ile - sa d'un ins - tant. con - ver -

2 FCEC- 153

tit des-pres en cant.

• Quin res - pec-tejel seu po

P sat, tan sen -

tit des-pres en cant. Quin res - pec-teêl seu po sat,

m u tit des-pres en cant. Quin res - pec-teêl seu po - sat,

tit des-pres en cant. Quin res - pec-teêl seu po - sat,

zill, ple de sor - pre- sa!. Res - plen - di - en la bon - dat,

/

la vir -

Zill sen Res - plen - di - en la bon - dat,

r f r sen Zill. Res plen - di - en la bon - dat,

9 sen Res - plen - di - en la bon - dat,

23 mf

L J i J l [ _ E m tut i la fran - que - sa, (el ca - bell tan ben tre - nat.

i L

La Ma mf

la fran - que - sa, i el ca - bell tan ben tre

_ül

nat. La Ma mf

la fran - que - sa, i el ca - bell tan ben tre - nat. La Ma mf

la fran La Ma

3

m - > - v.

Eis teus ulls,

P —-eis teus ulls sön, bo - ni - ca,. la pro

m Eis teus ulls,

P eis teus ulls sön, bo - ni - ca,

sön, bo - ni - ca, la pro

n J J , — , J ^ ^ f C-T 'J C—T ' r la, la ia la, la la la, la pro

La, la la la,

P_

f L f ' f f L f ' f L f La, la la la, la, la la la, la la la, la pro

me - sa d'un a - mor fe - Ii?. i la jo - ia que t'es - pe - ra.

me - sa d'un a - mor fe - lig. fe - lig.

i la jo - ia que t'es - pe - ra.

I me - sa d'un a - mor fe - lic, | a ja la la, la la la, la la

V i t t me - sa d'un a - mor fe - N9, la la la, la, la la la, la la

la saps veu - rejamb llum de som - ni en Ten-eis. Eis teus ulls,

dz m la saps veu - reamb llum de som - ni en Ten-eis. Eis teus ulls,

J 1 I f L f ' \ r r _ r la, la la la, la, la la la, la la la la, la la la,

f L f T la, la, la la la, la la la, la la la, la, la la

4 FCEC -153

Г Щ els teus ulls són, bo - ni - ca,. eia - re - dat- d'in - fi

m els teus ulls són, bo - ni - ca,. eia - re - dat. d'in - fi

\ i I ì T n r J 4 , , J r i J f i i f t j L¿— Lp i _ r ^ L d ^ ^ - i — i — i — Л 1 J la •a. la la la, la la la, la la la, la la la, la la

г и ц и la, la, la la la, la la la, la la la, la la la, la la

51

i j л и ш ij m ii m nit. La, la la la, la la la, la la la, la la

i n u nit. La, la la la, la la la, la la la, la la

V

la, la la la, m Ma les te - ves tre - nes -

9'

són

г g—г T m Г i[_f la, la la la, Ma - ri - a, les te - ves tre - nes - son

57

rrf=fc J 1 П U Л l i Л IJ м и п и п

la, la la la, la la la, la la la la, la la, la la la, la la

i i la, la la la, la la la, la la la la, la la, la la la, la la

W 9

Ma un Ili - gat- d'es - pi - gues d'or. ri - a, les te - ves

p ir r un Ili - gat. d'es - pi - gues d'or. Ma - ri - a, les te - ves

F C E C - 1 5 3 5

63

¥ j Lf if H if Lf if Lf i f -~- i f . i » la, la la la la, la la, la la la la la la.

•—r la, la la la

—» *— la, son la beu - tat i la - mor.

. П Е Л ,1 f i ! j U I f I p i S3

tre - nes - son la beu-tat . i Га - mor, la la la

tre - nes - són la beu-tat. i la - mor, la la la

la la la la la la, la la ra la ra la, la

ment, d'à-que - Iles

~P~

t re-nes hem de re-cor-dar .

T que fo-ren el ne-guit de l'a-bri

ment, d'à- que - Iles mf

t re-nes hem de re-cor-dar que fo-ren el ne-guit- de l'a-bri

f L f if L f la la, la la la, la la la, la, la, la, la, la,

la la, la la la, la la la, la, la, la, la, la,

6 FCEC - 153

vat ga-lant l_a- ra queés ma - re, la Ma ri - a, l'hem de ve-ne-rar per-quèel seu

P

f m if f L f i f m la, la la la, la, la, la la la, la la

P

la, la la la, la, la, la la la, la la

86 P cresc.

m m fruit d'a-mor el bres-sa tot can - tant, la ra la,

p cresc. t ^ T i • *==T r̂r ̂ ± la ra la, la ra la,

fruit d'a-mor el bres-sa tot can - tant, la ra la,. P cresc.

la ra la, la ra la,

1. JT i la, la la la, la la la, la ra la,

P cresc. -la ra la, la ra

f PJ la, la la la, la la la, la ra la, la ra la, la ra

la ra la, la ra la, la ra la, la ra la, Sai - ti - ro - nant re -v i -uen

mf — ;

3 = E J H i H ' i H i JTl'f

la ra la, la ra la, la ra la, la ra la, Sai - ti - ro - nant re -v i -uen

mf

la, la ra la ra la ra la la, la ra la ra la Sai - ti - ro - nant

*

" r Tr -Z E * f f* f* e: . > = ^ 1 \ml ' t _ P ? * 1

la, la ra la ra la ra la la, la ra la ra la, Sai - ti - ro - nant

FCEC - 153 7

! ' u les be - I le-ses d'un pas-sat d ' a - l e -g ra jo-ven-tut , el mes bo - nie tre-sor.

P Г_Г I LT Г Г 'Р Р L i les be - I le-ses d'un pas-sat d ' a - l e -g ra jo-ven-tut , el més bo - nie tre-sor.

I L f if L f if L f ' f L M P ^ g la, la la la, la la la, la la la, la la la, la la

Ш f L f If L f la, la la la, la la la, la la la, la la la, la la

la. I de l'en - eis la, la la la, la la

107

m

so - la-ment el seu re - cord.

É Els teus cord. Re - cord.

m i d i

sola -ment el seu re - cord.

m

Els teus cord. Re - cord.

Ü I II j, so - la- ment el seu re - cord. cord. Re - cord.

"̂ "1—» 1—%—1 ~~t s—s—

h —53—s—*?— l ' r U Г LT

la, la la la, la la la. la. Re - cord.

8 FCEC- 153

r o n a , e l C o n s e i l C o -marca l de l G i r o n è s , L a C a i x a . El s u p o r t d e l s m i t j a n s d e c o m u n i c a -c i ô . I la b o n a s i n t o n i a a m b tô t l ' e q u i p o r g a -n i t z a d o r , a m b i n t é g ran t s d e les co ra l s de G i r o n a , la d e l e g a c i o i la f ede rac iô .

U n a d e m o s t r a c i o d e la c a p a c i t a t o r g a n i t z a -t i v a d e la F C E C i u n

• mmt

t mmm

c E o

, SETMANA 'Nit,HNACtONAL ">* DE CANT COU Al

*_t>n s M loo *mt i

• •" : ff

fi À É£ 3B


VI Setmana Cantant de Tarragona

La ciutat de Tarragona

E acollirà, del 17 al 25 de ju l io l , la S e t m a n a Cantant Tar ragona '99 orga-ni tzada per l 'Associació Cor Ciutat de Tarragona.

Al llarg de la setmana es treba-llaran els següents tallers:

M e s t r e s de la C a p e l l a de la Seu de Tarragona. Director: Jordi Casas .

Colors del Brasil (música popular brasilera). D i r ec to r : M a r c o s Leite.

Petita música nocturna (polifonia alemanya del romanticisme). Director: Werner Pfaff.

Música de l'area del mar B a l -tic. Director: Venno Laul.

Director musical: Josep Prats. Tots els participants a la Setma

na Cantant de Tarragona treballa-ran conjuntament l 'obra: Requiem de Verdi. Director: Laszlo Heltay.

Les coráis participants tindran la possibilitat d'oferir el seu repertori en concert a les esglésies i sales de les quals d i sposa Tar ragona i els seus voltants.

17è Festival Internacional de Cantonigròs Del 15 al 18 de ju l io l se ce le

brará la 17a edició del Festival Inte rnac iona l de M ú s i c a de C a n t o nigròs. S'esperen, entre cantaires i d a n s a i r e s , u n e s 2 . 0 0 0 p e r s o n e s d 'arreu del món, co r re sponen t s a grups o coráis de 28 pa'isos. De Catalunya hi ha el Cor Infantil i Juvenil de St. Cugat i els grups de dansa : C e n t r e A r a g o n é s d e S a r r i a , l 'Esbart Montser ra t ! Mar t inenc de Barcelona, l'Esbart Rosa d'Abril de C a s t e l l t e r ç o l i l 'Esbar t D a n s a i r e Castell de Tona.

El dijous 15 es farà l'obertura del festival amb la cer imònia de ben-vinguda i un concert de l'opera en un acte The Golden Vanity, de Ben

jamin Britten. El divendres 16 hi haurà la com

petido de cors mixtos i cors feme-nins. A les 7 del vespre: cançons i danses del món.

El d issabte dia 17 ac tuaran els cors mixtos masculins o femenins de música popular i a la tarda hi haurà la compet ic ió de danses . A les 7 del vespre: cançons i danses del món.

El d iumenge al migdia hi haurà la competició de cors infantils i se-guidament una exhibició de cors i grups de danses. A les 6 de la tarda, es farà el tradicional concert de c loenda i el l l iurament deis guar-dons.

Una de les actuacions de Cantonigròs de l'any 1998

T Monument dedicai a

Oriol Martorell

La ciutat de Sant Boi de Llobre-gat acu i i un m o n u m e n t , ob ra de l 'escultor Artur Aldomà, dedicat a Oriol Martorell . Va ser inaugurai la diada de l ' l l de setembre del 1998, en recordanca d'aquell multitudina-ri Cant deis Segadors del 1976, i en honor a la tasca, a la figura i a la persona l i t a t d 'Or io l Mar to re l l , que dedica tota la seva vida al ser-vei del cant coral i al servei de Catalunya. Ha estat patrocinai per l'A-juntament de Sant Boi.

(Fotografia cedida per l 'Ajunta-ment de Sant Boi)

Y Aplec de la Zona Nord i aplec general

Aquesta primavera es va celebrar l 'Aplec de la Z o n a Nord a Agramunt , on el president de la FCEC, Josep M. Mas, va animar amb unes paraules molt escaients la concurrencia, i també es va celebrar l 'aplec de Verdú, a m b la par t i c ipado de vint-i-tres coráis, entre les actuacions singulars del matí i el Cant Conjunt de la tarda. Hi ha hagu t molt bona res-posta i un treball molt reeixit de directors, directores i cantaires.

Josep Sansegundo Terres de Lleida


OFERTES, DEMANDES I INTERCANVIS

A Jordi Giró i López. S'ofereix com a pianista i per donar classes de piano. Tel. 93 410 37 16. A Dan Anies i González. S'ofereix com a director per a coráis. Tel. 93 435 23 91 . A Ramón Elias i Gavernet. S'ofereix com a director per a coráis de Tárrega o Barcelona. Tel. 973 50 09 91. A Montserrat Florensa. S'ofereix com a directora per a coráis. Tel. 93 630 84 56. A Elisenda Saladrigues. S'ofereix com a directora per a coráis d'adults. Tel. 93 330 43 19. A Montserrat Torra. S'ofereix com a directora per a coral adulta, jove i infantil. Tel. 93 792 18 44. A Jordi González i Vergés. S'ofereix com a director per a coráis. Tel. 93 217 69 33. A Joan Vinyes. Director amb experiencia s'ofe

reix per dirigir coráis. Tel. 93 676 84 74. A Sheila Garcia. S'ofereix per fer de directora en coráis juvenils i d'adults. Tel. 93 718 22 97. A Esther Domingo. S'ofereix per impartir classes de guitarra, llenguatge musical, cant i cant coral. Tel. 93 451 68 60 / 93 427 33 96 . A Josep Torrescasana. Director de coráis, pre-ferentment al Barcelonés. Tel. 93 284 28 06, mobil: 639 27 46 34.

A Carlos Sala Ballester. S'ofereix com a director per a coráis. Tel. 43-41 09 60. A Luis Fernando Zonda. Director de cors i pianista acompanyant. Tel. 93 684 82 03, mobil: 639 36 00 56 A M. Galles. S'ofereix directora de cors infantils amb experiencia. Tel. 619 82 02 09.

* Si us voleu anunciar en aquest apartat, podeu trucar al telèfon 93 268 06 68

D I N S I C DISTRIBUCIONS

PUBLICACIONS MUSICALS

L'ocell daurat

Coliecció

'Música Coral'

Amb l'inici (¡'aquesta coliecció la nostra editorial es pro

posa la publicado d"obres per a cor mixt, d'autors del nostre país de tots els temps, i pretén

complementar el repertori coral publicat a casa nostra.

Col-leccio

'Cantates

infantils'

Impulsada per la nostra editorial i el Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya, aquesta coliecció pretén donar a conéixer les cantales in

fantils escrites per autors catalans -escriptors i músics- amb la intendo que el servei que ja han fet i seguirán fent a les coráis infantils del nostre país Ungid una difusió mes amplia, fìns i tot fora de la nostra terra.

Col-leccio

'Calaix de musica'

Aquesta col-leccio aspira a complementar la temàtica musical del panorama editorial cátala. A manera de «calaix de sastre», està oberta a pluralitat d'enfocaments i temes musìcogràfìcs.

DINSIC Publ icacions Musicals - Santa Anna 10 - 08002 BCN - Te l .3180605 - Fax 4120501 - e-mai l : d ins [email protected]



bon temps Copiant la natura, quan arriba el

bon t e m p s , l es c o r a l s f l o r e i x e n c a n ç o n s i e sc l a t en a m b conce r t s arreu. Enguany ha estât any d'aplec. Feia temps que no ens trobàvem. El darrer va ser l'any 1984 a Terrassa. Han passât 15 any s que han donat fruit a noves corals. Enguany s'ha fet a St. Miquel del Fai, el 18. El dia abans, a Mollet, i organitzat per la Coral A Nosa Galiza, es fa el III En-cuentro de Masas Corales Gallegas en Catalunya, la Xuntanza.

Tornant a l'Aplec, ha estât el tret de sortida dels Musicoral 99. Diu-menge 25 d'abril, a Badia del Vallès i organitzat per la Coral Ginesta. El dissabte 22 de maig, a Sant Celoni i a Castellar del Vallès, els amfitrions: Coral Brianço i Coral Xiribec, res-pec t ivamen t . L ' e n d e m à dia 2 3 , a Ba rbe rà del Val lès a m b la Cora l Veus Amigues, i a Sant Llorenç Sa-vall , amb la Coral Pol i fònica Els Emprius.

El mes de juny: el dia 5, a Saba-dell, amb La Industriai i una coral de Portugal. I el 12 de juny, a Ripollet, on la Coral Societat el Vallès fa la XV Nit de Juny a Llinars del Vallès amb la Coral Turò del Vent. Les corals viatgen: la Coral Br ianço del Baix Montseny a Sorga (Occitània) i el Cor Montserrat de Terrassa a Ma-llorca, a cal Bibi loni amb la seva Cantata de la fosca i de la llum. La Polifònica de Granollers fa les da-rreres representacions del concert-crònica Abans del silenci.

VALLÈS Caries Llongueras

Tricicles Corals

Després de l'èxit de la Setmana Cantant de Girona, hem célébrât el Cicle Coral de Primavera al Volò, Ceret, la Jonquera i Figueres, amb la participació de les corals seguents: 1

i 4. El Voló i Figueres: Au Diapason del Voló, Gaudeamus de Figueres i Polifònica de Girona. 2. Ceret: Déo-dat de Severac de Ceret, Josep Ruhí de Bescanó i Polifònica de Blanes. 3. La Jonquera: Orfeo Jonquerenc, Filharmonia de Girona i Coral Bell Ressò de Cassa de la Selva. També s'ha fet un concert del cor El Jínjol de Macanet de la Selva amb el cor Maragall de Girona. Els altres Cicles están programáis per a la tardor i Nadal.

C O M A R Q U E S D E G I R O N A Lluís Mandado

XXIX Aplec Coral Hem célébrât els dos Diumenges

Cantan t de p reparac ió de l 'Aplec amb l'estudi de La traita esbojarra-da, de Schogl , sota la direcció de Benê t C a m p s , a S a n t a M a r i a de Corcó - l 'Esqu i ro l i a R ipo l l , a m b una participació de 150 i 180 can-taires respectivament.

El II Marc Coral també ha estât un èxit. Els très grups de corals han préparât un repertori cornu per al seu grup, que ha servit per interpre-tar-lo al final del concert del Cicle i com a mostra del treball col-lectiu de cada grup a l'Aplec. Grup A: Coral C a m p r o d o n , Cora l Lore le i de l'Esquirol i Coral La Violeta de Cen-

telles. Van actuar a l'Esquirol. Grup B: Coral Aigua Viva dels Hostalets de Balenyà - q u e enguany ha entrât a formar part de la nostra Federació i que ha organitzat el concert del Cicle als Hostalets de Balenyà-, Cape-11a de Santa Maria de Ripoll, Coral Cerdanya Canta de Puigcerdà i Orfeo Vigatà. Grup C: Coral l'Arpa de T a r a d e l l , C o r a l B i s a u r a de San t Quirze de Besora i Coral Lloriana de Sant Vicenç de Torello, que van actuar a Sant Quirze.

El 29è Aplec de la nostra delega-ció es va celebrar el 30 de maig a Sant Vicenç de Torello amb la participació de totes les corals que han participât al II Maig Coral . Va co-mençar amb l 'actuació de la Coral Lloriana Jove i van seguir els très grups de corals que havien participât al II Maig Coral i es va cloure a m b La fruita esbojarrada, de Schlòggl, sota la direcció de Benêt Camps. Va ser un aplec molt reeixit i molt i molt ben organitzat , amb l'esmorzar, l'assaig conjunt, l'assaig parcial dels diferents grups, el dinar de germanor i el concert final. Tot-hom va valorar molt positivament el treball realitzat durant tot el curs i el mi l lorament que ha représentât per a tots.

OSONA- RIPOLLÈS-CERDANYA Mercè Salvador


Delegacions

XVI Maig Coral del Barcelonés

Una nova edició de M A I G C O RAL ha vingut a reafirmar la vali-desa d 'un cicle que busca la quali-tat basant-se en els repertoris i en l 'emulació sense c o m p e t i d o . S'han présentât obres d'estrena, descone-gudes , d i f íc i ls , o ra res , al cos ta t d'altres mes habi tua is , perô , a ixô sí, totes a m b una preparac ió mes intensa del que és habitual.

Si bé el mes espectacular ha estât el concert final, coincident amb la Festa de la Música , que ha fet quedar petit el nou auditori, els al-tres també han tingut un nivell i un interés mes que notables.

Cal destacar com a fets singulars l 'empenta deis cors femenins, que van a u g m e n t a n t en n o m b r e i en qualitat, i la par t ic ipació d 'alguns cors capdavanters, que han présentât en primicia repertoris del mes alt nivell.

B A R C E L O N É S Jordi Subirà

Potenciacio del cant coral al Baix

Llobregat Des de la nostra delegaciô es vol

potenciar el cant coral a la nostra comarca. Per aixô, ens hem posât en con tac te a m b di ferents cora ls que no estaven federades, i très d'elles j a estan dins la Federacio. Al mateix t emps s'esta intentant que totes el les par t ic ip in en les diferents trobades que se celebren durant l'any, tais com reunions, musi-corals, aplecs, etc.

Al darrer Musicoral , hi van par-ticipar un total de 31 corals reparti-des en 7 concerts. També es va for-mar un taller dedicat a Garcia Lorca, del quai es van fer 5 concerts

publ ics . Ac tua lment s'esta préparant l'aplec anual, que enguany se ce leb ra re a Mar to re l l , o rgan i tza t per la Coral Ars Nova, aprofitant la seva festa major a principis d'octu-bre. També s'esta treballant en un nou tal ler ded ica t a sa rdanes del Baix Llobregat, en que s'estrenarà una sardana dedicada als Cantaires del Baix Llobregat , amb lletra de Joan Sole i mus ica de Tomàs Gii Membrada.

BAIX L L O B R E G A T

Josep Pereira

VI Cicle de Concerts de Cant Coral

Un any més la delegació del Pe-nedès-Anoia-Garraf va organitzar el VI Cic le de Conce r t s de Can t Coral.

El pr imer va ser el d iumenge 9 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda, a l 'església parroquial de Sant Julia de l 'Arbog, i hi van part icipar les corals següents: l 'Agrupació Coral Ressò de l 'Arboc, l 'Orfeo Vilanovi de Vilanova i la Gel t rú , la Cora l Noves Veus de Cape l l ades i l 'Agrupació Polifònica de Vilafranca.

El segon concer t es va fer dis-sabte 22 de maig a 1/4 de 10 del vespre a l 'església Santa Creu de Calafell, i hi van participar el Cor-Orfeó Calafe l lenc de Calafel l , la C o r a l V e u s de l P o b l e d e S a n t a Ol iva , la co ra l L a G i n e s t a de la Granada i la Coral Laroc de Vilaf r a n c a /

El tercer concert es va fer el dis-sabte 29 de maig a les 10 del vespre al Casal Familiar del Bruc i hi van participar les corals següents: la C o r a l M o i x e r i g u e s de l B r u c , l 'Or feo S a n t a C o l o m a d e S a n t a Co loma de Queralt , la Coral Vall-bard ina de Gel ida , la Cora l Sant Sadurní de Sant Sadurní d 'Anoia i el Cor-Orfeó Parroquial del Ven-

drell. El qua r t c o n c e r t q u e

va cloure el cicle va ser el d i s s ab t e 5 de j u n y a les 10 del vespre a l 'església parroquial de Sant Quint i de Med iona a m b les següents corals pa r t i c ipan t s : la Cora l Te rps í co re de Sant Quint i de Mediona , la So-cietat Coral el Rai'm de Sant Cugat Sesga r r igues , la Cora l M o i x a i n a de Vilanova i la Geltrú i la Coral Amics del Cant, de la Múnia .

Al final deis quatre concerts es van interpretar diferents cants de cant comú i es va finalitzar la festa amb un bon berenar-sopar, que va implicar encara més la convivencia entre totes les corals .

F e n t u n a m i c a d e r e s u m d ' a -quest cicle he de dir que la participació tant de cantaires com de public va ser molt bona i molt posit iva. A tots els llocs en qué s'han re-ali tzat els concer t s l 'af luéncia de public va ser considerable , i real-ment cree que tots plegats p o d e m estar contents . La nostra intenció l 'any passâ t era modi f icar aques t s i s tema, pe rò a ú l t ima ho ra h e m continuât apostant per aquest sist e m a de p a r t i c i p a c i ó i r e a l m e n t c r e i em que va ser mo l t pos i t iu i que e n s h e m s u p e r a t v i s t a l t r e s anys.

Per altra banda el 23 i 24 d'oc-tubre organi tzarem el Cap de Set-mana Cantant a Canyel les a carree del d i r ec to r E m i l i o de la L i n d e . Aquest cap de se tmana es dividirá en quat re sess ions de t rebal l i el preu per cantaire és de 3.600 ptes. , i inclou les parti tures i la direcció de l 'esmentat director.

Durant els propers cursos 1999-2 0 0 0 - 2 0 0 1 la d e m a r c a c i ó t i nd rà u n a n o v a e n t i t a t d e l e g a d a , q u e s e r á la c o r a l L a G i n e s t a , d e la Granada, seguint la tònica de delegar cada dos anys una entitat dife-rent.

P E N E D È S - A N Q I A - G A R R A F Francese Aloy i Carné

juny 1999 aquatreveus 25

M] VII Curs de Direcció Coral 1999-2000 Aquest curs va dirigit a

totes les persones majors de 16 anys que volen iniciar

on se o teñen una mínima experiencia en la direcció coral. Es requereix un nivell musical que permeti la lectura fluida de les partitures del curs, que caldrà portar

preparades per dirigir-Íes i cantar-Íes. En el 3r i el 4t cap de setmana caldrà optar per l'especialització de cor infantil o cor adult.

DATES DEL CURS: 6 i 7 de novembre de 1999 27 i 28 de novembre de 1999 22 i 23 de gener del 2000 26 i 27 de febrer del 2000

LLOC: Seminari Salesià Martí Co-dolar. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8. 08035-Barcelona

HORARI: dissabte de les 8.30 h (recepció) fins al diumenge a les 17 h.

CONTINGUTS: Tècnica de direcció, Pedagogia de

l'assaig, Tècnica vocal aplicada al cor, Sensibilització auditiva i control d'afi-nació, Anàlisi de partitures, Recerca de repertori, Sensibilització rítmica, Educació corporal i Cant Comú, amb directors convidats i al tres activitats.

PROFESSORS: Emilio de la Linde.- Estudia direc

ció ais cursos de la Federació Basca de Coráis i també amb E. List, P. Prats i P. Cao. Dirigeix l 'Agrupació Coral Cardedeuenca i la Coral l 'ARC de Barcelona, sotsdirigeix la Coral Cantiga de Barcelona.

Eva Mar t ínez . - Estudia direcció amb M. Cabero, P. Cao, L. Heltay, P. Prats i J. Duijck. Dirigeix la Coral Regina de Manlleu i la Coral Sinera.

Montserrat Roset.- Estudia direcció coral amb M. Cabero, P. Cao, J. Duijck i L. Heltay. Dirigeix el Cor Aqualata i el Cor de Cambra del Conservatori de Música d'Igualada.

Xavier Sans.- Estudia amb P. Cao, L. Heltay, P. Prats i J. Duijck. Dirigeix el Cor Vox Alba de l'Escola de Música la Guineu i la Coral Sant Jordi.

Po i r e Val lvé . - Estudia direcció

amb P. Cao, L. Heltay. J. Duijck, P. Prats i E. Ribo. Dirigeix el Quodlibet Grup Coral i el cor juvenil de l'Orfeó Gracienc.

Tècnica corporal Monica Extremiana.- Titulada en

art dramàtic per la Real Escuela Superior de Madrid, ha treballat com a bailarina en diferents companyies de l'Estat. Des del 1992 treballa amb La Sota de Bastos, companyia amb la qual ha dirigit les seves pròpies crea-cions. En el terreny pedagogie ha impartit cursos especialitzats en el movi-ment i la improvisació corporal i ac-tualment treballa a l'escola Area i La Caldera.

Especialitat Cor Infantil Mireia Barrera .- Estudia direcció

amb M. Cabero, P. Cao, L. Heltay, J. Duijck, P. Prats i E. Ribo. Dirigeix el Cor Madrigal, la Coral de Veus Blan-ques Aura de l'Escola del Palau de la Música, el Cor Infantil de l'Escola Pia Balmes, els Cors del Conservatori de Cervera i el Cor Infantil de l'Escola de Música de la Guineu.

Elisenda Carrasco.- Estudia amb P. Cao, S. Mas, J. Duijck i S. Johnson. Dirigeix el Cor Infantil II de l'Orfeó Cátala, el Cor Infantil i Juvenil St. Cu-gat i dona classes de cant coral a l'Escola Diaula i al CSM del Liceu.

PARTITURES: Les partitures de treball se us envia

ran una vegada rebuda la butl leta d'inscripció.

NIVELLS: A- Iniciació: per a tota la gent que

s'inicia en el camp de la direcció coral. Es treballaran preferentment cànons i partitures a 2 i 3 veus.

B- Nivell mig: per a tots aquells que han fet la iniciació. Es treballaran preferentment partitures a 3 i 4 veus.

C- Nivell avançât: per a tots aquells que han superat el nivell mig.

A criteri deis professors els alum-nes podran ser canviats de nivell en funció deis coneixements que demos-trin.

ESPECIALITAT: (dos últims caps de setmana) Cor infantil / cor adult: es treballa

ran els continguts del curs aplicats a

l'opció escollida. MATERIAL:

Xandall. partitures i diapasó.

CERTIFICATS: Al final del curs es l l iurarà ais

alumnes un certificat d'assistèneia en qué constarà el nivell assolit i el nombre d'hores realitzat. Aquest certificat tindrà efectes de reconeixement oficial d'activitats de formació permanent adreçada al professorat, segons la normativa del Departament d'Ensenya-ment. L'alumne que, pels motius que sigui. no hagi comptabilitzat un mínim del 80% del total d 'hores del curs perdra el dret a obtenir el certificat.

ALUMNES OIENTS: Hi ha la possibilitat d'assistir com a

oient en els dos últims caps de setmana d'especialització.

PREU: Membres de la FCEC, SC IC, CJC,

FCC: 45.500 ptes. Altres: 67.500 ptes. Aquest preu inclou les partitures i

també l'estada (allotjament i manuten-ció) durant tots els dies del curs.

En cas que s'hagi de faltar a alguna sessió, cal avisar-ho amb una setmana d'anticipació com a mínim.

En tot cas no es retornaran els di-ners.

Preu d'oient (els dos últims caps de setmana). Membres de la FC, EC, SCIC, CJC, FCC: 17.000 ptes. Altres: 26.000 ptes.

Aquest preu inclou Testada i l'as-sistèneia a les classes com a oient.

Si la inscripció al curs es fa abans del dia 1 de setembre es contemplará un descompte del 10% sobre l'import total del curs.

INSCRIPCIONS: Cal omplir la butlleta i enviar-la,

adjuntant un xec a nom de la Federació Ca ta lana d 'Ent i ta t s Corá is a: FCEC, Via Laietana, 54, 2. despatx 213. 08003-Barcelona

Per a mes informació (a partir de 1' 1 de setembre). Telèfon 93 268 06 68.

Es imprescindible adjuntar 2 fotografíes.

Les places son limitades i el termini d'inscripció venç el 30 de se tembre de 1999.


M A R I A D E L E S T R E N E S

A m b la publicació d'aquesta partitura del popularis-sim autor de sardanes Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, 1883 - Banyoles, 1970), ampl iem el nostre repertori de sardanes coráis i facilitem la div u l g a d o d'una obra j a coneguda d'algunes de les nos-tres coráis. Creiem important Tedició d'aquesta sardana tan reeixida, especialment per la seva bella i capti-vadora melodia.

N o sabem si el text es va posar a posteriori després d'acabada la musica instrumental pensada per a la co-bla, cas fréquent a m b les sardanes més conegudes , com és aquesta, o si pel contrari l'autor j a va inspirarse en el text per crear la seva melodia. En tot cas, per nosaltres, aquesta qüestió no té importancia, j a que el que compta és l'encert amb qué música i text están intégrais.

L'arranjament d'aquesta versió que editem es deu al mestre S imon Jonhson i data de l 'època que dirigia l'Orfeó Cátala. Cal dir que aquest arranjament va ser estrenat amb l 'acompanyament de la cobla (els com-passos 68 al 72 i 88 al 93 eren solos instrumentais). Va ser Conxita Garcia, directora del Cor Jove de l'Orfeó Cáta la , qui va possibi l i tar , a m b la vers ió per a veus d'aquests compassos anotats, el fet que es pugui interpretar aquesta sardana coral, sensé cap acompa-nyament instrumental.

La populari tat d 'aquesta edic ió que presen tem es deu al fet que el Cor Jove de l'Orfeó Cátala la va integrar al seu repertori i la va divulgar ais seus concerts - a l C D A Quatre Veus, éditât a partir de les actuacions d'algunes de les nostres coráis a T V C , hi ha la versió que Conxita Garcia i el Cor Jove de l'Orfeó Cátala fan d'aquesta part i tura-.

una o més obres d'aquest Programa Comú hi siguin interpretades.

Demaneu directament a la nostra secretaria (Tel. 93 268 06 68) els exemplars que ne-cessiteu.

W E B D E L A F C E C

D e m a n e m a totes les corals que t ingueu pàgina W E B que ens ho digueu per tal de fer un link directe des de la nostra pàgina. Si voleu ampl iar el cur r icu lum de la vost ra coral que consta a la nostra pàgina envieu-lo i l 'actualitzarem.

F E D E R R A D E S

A la partitura La vall del riu vermeil editada a la re-vista A QUATRE V E U S numéro 13, cal tenir en compte que, a la corda de baixos, al compas 25, segon temps, el FA ha de ser becaire.

Josep Caballé i Mateu


JOSEP SADERRA ì PUIGFERRER

VERSIÓ CORAL: SIMON JOHNSON

2\ FEDERACIO CATALANA D te NTITATS

CORALS

C A N T C O M U P A R T I T U R E S D E L A F C E C

L'equip tècnic ha establert com a obres de Programa Comú per al curs 1999/2000 les següents:

Obra Autor Partitura

La pastora Caterina Antoni Pérez Moya FCEC-154

La caneó del lladre Francese Vila FCEC-52

Maria de les Trenes Josep Saderra FCEC-153

Hem escollit aqüestes obres ben diverses cada una amb el seu propi interés musical i extramusical; el ni-vell de dificultat és mitjà, assequible a la gran majoria de cors . Esperem que durant el curs aqüestes obres formin part dels repertoris propis de cada coral i que en tota activitat col-lectiva entre cors de la Federació

Recordeu que TOTES les partitures editades per la FCEC es poden adquirir (excepte algunes que es-tan exhaurides). Les comandes , les podeu fer trucant a la secretaria de la F C E C , al tel. 93 268 06 68. Es poden enviar per correu o bé recollir personalment. El preu de cada partitura es compta pels fulls que té, a rao de 10 ptes. el full per a comandes superiors a 24 exemplars, i a 15 ptes. el full per a comandes inferiors.

Recordeu que també podeu demanar a la nostra secretaria les partitures de les editorials M F i CLI-VIS, al mateix preu que si ho demaneu directament a l'éditorial. Ah!, i no les fotocopieu.


Concerts als Monuments'99

1999 fixa la consol i dado del Cicle de Concerts del Patr imoni, ini-ciat ja fa uns anys per la Direcció General de Patrimoni Cultural del De-partament de Cultura de

la Generalität de Catalunya, dins la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni creades a la Unió Europea per apropar eis ciutadans als monuments del país i a la seva cultura.

Aquest any eis concerts han passât a fer-se de f o r m a ind iv idua l pe l s c o r s . F i n s a ra p a r t i c i p a v e n sempre dos cors , que feien mitja par t c adascun . Ara el concer t és responsabilitat d'un sol cor i vol ser alhora una mostra deis millors re-pertoris fets durant el curs passât. Totes les despeses es tán cober tes pel Depa r t amen t de Cul tura , així com la promoció deis concerts.

El Moviment Coral Cátala fa la cr ida i, con jun tament amb la Direcció General del Patrimoni Cultural, fixa eis criteris per a la conv o c a t o r i a i la s e l ecc ió de i s co r s participants, donant sempre Priori

tät ais cors que no han participât i a l ' interès específ ic de ls reper tor i s presentáis, i també, com és natural, ajustant-se al pressupost , que any darrere any s'ha anat incrementant.

A la convocatoria d'enguany, s'hi han présentât vint-i-set cors i se n'-han e s c o l l i t vu i t , un pe r m o n u ment.

(Veure quadre adjunt) Com podeu veure, uns repertoris

molt suggestius, i us podem asse-gurar que la tria ha estât difícil, ja que tots els que han d e m a n a t de participar-hi, ho han fet amb el bo i millor de la seva música, i per aixô e s t em mol t sat isfets del grau de p a r t i c i p a d o i esperem que en les següents convocatôries podrem dona r p a s a m o l t s d e l s c o r s q u e aquest any ho han demanat i no ha pogut ser.

Volem agrair molt especialment a l 'Of ic ina de G e s t i ó de M o n u ments, a totes les persones implica-des en aquesta activitat i especialment al Sr. Esteve Mach, el seu direc tor i g ran en tus i a s t a d ' aques t projecte des del primer dia, tot l'a-jut i el treball que duen a terme any

da r re re any p e r q u é a q u e s t s concerts es realitzin i per fer entre tots que es conegui una mica millor el nos t re pa t r imon i cu l tu ra l , s iguin pedrés, art o música, j a que tot és finalment patrimoni de la humani-tat, que h e m rebut i que h e m de transmetre, millorat i augmentât .

Lluís Gómez President del Moviment

Coral Cátala

Monestir de Sant Pere de Rodes

2 5 d e s e t e m b r e d e 1 9 9 9

C o l l e g i a t a de Sant Vicenc, de Cardona.

Coral Mixta d'Igualada, Cor i Orquestra de TEscola de Mùsica d'Igualada: Concert , Mes-tres de Montserrat .

Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig:

Coral Renaixenca de Sant Boi. Repertori variat.

C a n ò n i c a de S a n t a M a r i a de Vilabertran:

Capello de Mùsica de Santa Maria del Pi: M a d r i g a l s -Monteverdi .

2 6 d e s e t e m b r e d e 1 9 9 9

Monestir de Sant Cugat del Vallès:

Cor Lieder Càmera. M i s s a de Rhe inbe rg i c a n c o n s t rad i -cionals catalanes.

Monest i r de Santes Creus . Coral de Sant Esteve de Castellar. Suite Mediterrània.

Cartoixa d'Escaladei. Cor Harmonie de V UNES

CO. Imatges del romànic . Seu Velia de Lleida. Fòrum Vocal. C a t a l u n y a

M i l l e n à r i a i m ù s i c a de l ' im-pressionisme.

M o n e s t i r de Sant Pere de Rodes.

Coral Sinera. Torneig de les arts musicals.


Concert del 25è aniversari de la Coral Espinavessa de Valls

75é aniversari de la Coral Nova Harmonía

de Sallent El 4 d'octubre de 1924, i per ini

ciativa deis socis de l 'Ateneu Cátala, un grup d 'homes i joves van formar la coral La Nova Harmonia i es van adherir a la Federació Cors de Clavé. El primer director va ser Guil lem Viñas; acabada la Guerra Civil, ho fou Ramón Gracia, i a part ir de 1965 , es n o m e n a d i r e c t o r Eduard Sorribas.

L'any 1970, es van incorporar les veus femenines, que conjuntament amb la r e n o v a d o del reper tor i de cancons, van donar un nou impuls a la coral, que forma part de la Federació Catalana d'Entitats Coráis, des de 1986. De les seves actuacions, es pot destacar la realitzada al Saló St. Jordi del Palau de la Generalität, la p a r t i c i p a c i ó al Fes t i va l I n t e r n a cional de Cantonigrós, Concurs de Nadales de Centelles, i fora del País Cátala: la Rioja, País Valencia, Austria, etc. Actualment, la direcció va a carree de Josefina Sorribas, Joa-quim Sorribas i Joan Camprubí. Per commemorar el 75é aniversari, hem organitzat una serie d'actes, lligats a l'activitat coral de l'entitat:

16 de maig: III Roda Coral Ba-ges-Bergueda, amb les coráis: Es -criny de Santpedor, Al Vent de St. Vicenc de Castellet, V9 de Vilado-miu Nou (Gironel la) , L 'Espla i de Súria i Nova Harmonia de Sallent.

5 de juny: concer t de la Banda Municipal de Música de Barcelona. A m b aquest acte , t ambé ens hem adherit a la commemoració de lAny Clavé. 19-20 de juny: la nostra enti-tat amb el Cor Artesenc, dAr tés , va interpretar El so de la música, un concert amb coreografía, la primera part del qual, la formen cancons de la pel-lícula Sonrisas y lágrimas, i la segona, diferents cors d 'ópera , molt escoltats per tots nosaltres. Se-tembre: concert d'una coral estran-gera convidada . 2 d 'oc tubre : acte central de la celebració del 75é Aniversari. Concert de la nostra coral; acte de reconeixement a socis, ex-canta i res ; i sopar-gala . El mate ix dia, presentac ió de l 'exposició 75

anys de la Nova Harmonia. 19 de de sembré: concert extraordinari de Nadal a l'església de St. Antoni M. Claret.

Celebrar els 75 anys d'una entitat, avui en dia, és un motiu d'alegria. Pero aixó esperem que ens acom-panyeu en tots aquests actes programáis i que a la vegada aquesta comm e m o r a c i ó supos i un e s t ímul de continüítat i de revifament de l'activitat coral de totes les altres entitats.

"La nova harmonia"

La Coral Espinavessa clausura eis actes del

25è aniversari L ' l l d'abril la Coral Espinavessa

va clausurar la commemoració del seu 25é Aniversari, que al llarg de l'any ha anat festejant. Al migdia va part ic ipar a la missa parroquia l a l'església de St. Joan de Valls, on, sota la direcció de Modest Soler i Batalla, va cantar la Missa Alema-nya de F. Schubert, acompanyada a l'orgue per Josep Mateu. A l'objecte de poder oferir la máxima audició sonora, eis cantaires es van situar a la meitat de la ñau, aprofitant la bona acústica de l'església.

A l'acte, hi van ser: Joan Tortaja-da, deis Servéis Territoriais del De-partament de Cultura de la Generalität; Josep Fort, en representació

del p ré s iden t de la D i p u t a c i ó de Tarragona; Antoni Ubeda, en representació de l 'alcalde; Jordi Gibert , en representació del président del Conseil Comarcal de l'Alt Camp, i J a u m e Parés , v i cep re s iden t de la FCEC, així com excantaires i amics de la Coral.

Es va fer un dinar de germanor amb 140 comensals . A l'hora deis pa r l aments va ence tar la tanda el senyor Jaume Parés, el qual, en rep r e s e n t a c i ó de l p r é s i d e n t d e la F C E C , va atorgar a la Coral Espinavessa una placa commemorat iva en qué es ressaltava l'antiguitat de la coral, que està inscrita a la Federació amb el número quatre dins les Comarques Meridionals . La Coral va correspondre amb l'entrega d'un record del seu 25è aniversari.

Es va o b s e q u i a r c a d a can t a i r e amb una majólica dedicada amb el seu nom, on figura un poema del b o n a m i e d e la C o r a l , G a b r i e l Guasch , escr i ta per aquest motiu . Va cloure l'acte el regidor de Cultura, Antoni Ubeda, que es va com-promet re a d e m a n a r al cons is tor i que sigui atorgada a la Coral Espinavessa la Meda l la de Piata de la Ciutat.

La Coral Espinavessa ha de fer la p r e s e n t a c i ó del l l ib re de la seva historia, en qué es fan ressaltar els fets mes importants viscuts.

Francese Bofarull. Comarques Meridionals.

Juny 1999 a patreveus 29

20 anys de la coral Mestre Sirés

Deia Martin Heidegger que "metàfora és t ransport, canvi de Hoc; paraula en estât de metàfora és p a r a u l a q u e e l v e n t , o l'Esperit, transporta: treu d'aquest Hoc i lliberta d'a-

questa cosa, la dona al vent, la posa airosa, subtil, flotant, celestial". Ara fa gairebé cine anys des que vaig e m b a r c a r - m e en u n a d ' a q u e s t e s metàfores. Amb la Coral Mestre Sirés ens hem projectat, lluny de l'ex-periència palpable, vers una dimen-sió etèria, dominada per sons es -tranys que pretenem robar. Flotem en un horitzó metafisic imprégnât de nuvo l s h a r m o n i e s i ens n ' en-duem les sèves aigiies, font de mélodies inescrutables. No hem d'entendre, però, aquesta metàfora com a inflexió entre allò real i allò ideal; contràriament, ens connecta de pie amb el nostre món: "la musica és un exerc ic i de metaf i s ica fet per una ment que no sap que està filo-sofant", tal i com advertf Schopenhauer; o si es vol d'una manera més poètica: "Què seria el cel i què seria la mar / i què serien les illes i els astres i tot el que es troba / davant els ulls dels homes, i què seria tam-bé / aquesta musica morta de la lira, si jo no li donés el so i el llenguatge i l'anima? Què són / els deus i els seus esperits, si jo / no els proclamo? Doncs bé, digueu-me, qui sóc jo?", demanava Hòlderlin a Fichte. I nosaltres, qui som? La Coral Mestre Sirés va brotar d'un propòsit i en va néixer una famflia. Avui, a pocs mesos d'assolir els vint anys, aquell ob jec t iu c o n t i n u a g e r m i n a n t : no h e m ces sâ t de rev i fa r la m ù s i c a morta de la lira, de donar-li so, llengu a tge i à n i m a , d ' enfor t i r sen t i ments desterrats per la competèn-cia, de despertar sensacions ocultes en la f redor , ni de c o n s o l i d a r el traete en societat. Avui, com fa vint anys, la mùsica és per a nosaltres instrument i fita, un teixit harmonie brodât de veus plurals, una crida a la i l - lusió inf ini ta , r ebu ig de les consciències adormides jacents en

20 anys de la Coral Mestre Sirés

móns particulars. No és casualitat que a l'Epistola als Romans Sant Pau confii a l'escolta el vehicle de la fe; la paraula de Crist pot desvet-llar-nos d'aquells móns individuals de la mateixa manera que la mùsica i l lumina els nostres cants vers més enl là de ls l imi t s . . . H e m toca t el somni de Goethe: "Quantes vega-des, seguint el voi de la grúa sobre el meu cap, vaig anhelar la vora de la mar immensa, vaig anhelar beure en l ' e s c u m o s a c o p a de l ' in f in i t aquella delicia impetuosa de la vida, per sentir durant un moment en la forca l imitada del meu pit una gota de beatitud de l'èsser que tot ho produeix en si i per si", indeleble imatge universal esculpida en la nostra retina del saber.

Fa vint anys, a la drassana melò-mana d'uns quants entusiastes, es va projectar la nostra nau. Naveguem a bord de La Mestre Sirés, en aigües s e r e n e s i m a r s f u r i en t s , h i s s an t aquelles Hums despreses de l'ombra soleada per la fusta de la concordia, fusta d'arbre de Sirés, una fusta es-t ranya d 'un a rbre que no he vist mai. He sentit a dir que a uns donava excel-lents fruits, a d'altres inspirava poesia i a tot aquell qui s'hi apropava el guaria amb olors de natura... Jo no ho sé, no el vaig veure, però alguna propietat inefable de-vien exhalar les seves fulles si un cop trait pel pas del temps continua

perfumant des de la coberta del vai-xell. Si, ens hem apropiat d'aquest e f luv i , hem con ju râ t les nos t r e s veus per sentir el cant de l'arbre tot mesc l an t -nos en la seva par la : si qualsevol arbre és digne de ser es-coltat més ho serán els de fustes humanes . Sota els nostres peus desc a n s a el t e s t i m o n i d 'una m ù s i c a corfer idora , una mús i ca escri ta a raig de clorofil-la damunt volatils fulles evaporades a la tramuntana. Veles al vent , e s c u m a n t l 'ora tge, anem pintant la popa amb catifes de flors verdes, escampant el color de l'harmonia de cala en cala, singlant les nostres terres i també de fora-nes. No fa gaire el buf de Niôrdhr ens va portar a Holanda; vam cantar, vam parlar, vam sentir... i tot deixant-hi somriures i paraules ens n 'hem endut sensacions i imatges, un barreig de fantasia, somnis i de-sitjos.

Voldria que el vent no s'esgotés mai , que sempre omplís les fortes veles i ens allunyés com la metàfora de Heidegger . Voldria que tot-hom compartís l'esperança de Goethe i que ocupés un Hoc entre nosaltres. Voldria que la música ens penetres i que en tenguéss im on ens porta.

De què es riuen els miralls? Pot-ser d'un somni?

Albert Sanjurjo (cantaire).


4t Concurs Nacional de Cant

Coral Mestre Joan Just

El D e p a r t a m e n t de Cu l tu r a de l 'Ajuntament d 'Igualada i la Coral Mixta d ' Igualada convoquen el 4t C o n c u r s Nac iona l de Can t Cora l Mestre Joan Just, que tindrà Hoc al Teatre Municipal l 'Ateneu, els dies 23 i 24 d'octubre de 1999 a les 10 de la nit i a les 6 de la tarda res-pectivament i que es regirá per les bases següents:

l a . P a r t i c i p a n t s Hi p o d r a n p a r t i c i p a r t o t e s les

corá i s no p ro fe s s iona l s de Ca ta lunya integrades per un mín im de 25 cantaires que hagin formalitzat la inscripció degudament . El director pot ser professional. Sera condicio indispensable que les coráis siguin entitats legalitzades. C o m a màx im s'admetran 12corals.

2 a . O b r e s a i n t e r p r e t a r

El nombre total d'obres a interpretar sera de quatre i la durada total de l 'actuació no podrá excedir els 20 minuts . Tres de les obres serán de l l iu re e l e c c i ó , una de les quais haurà de ser interpretada en l l engua ca ta lana , i la quar ta será obligada.

L'obra obligada és CANTO NEGRO, d e X a v i e r M o n t s a l v a t g e (1912), harmonitzada per a quatre veus mixtes. Aquesta obra es farà arribar a les coráis interessades a p a r t i c i p a r q u e ho so l - l i c i t in pe r correu o fax a l 'adreça del concurs adjuntant el núm. de c/c per tal de fer efectiu l 'import de les despeses corresponents . L'obra obl igada no es podrá modificar ni adaptar per cap concepte i s'haurà d'interpretar obligatòriament en últim Hoc.

L a i n t e r p r e t a c i ó de les q u a t r e obres sera a capello (sensé cap ti-pus d ' i n s t rumen t ) . Les par t i tu res de les obres de lliure elecció s'hau-ran de t r a m e t r e a l ' O r g a n i t z a c i ó per qu in tup l i ca i sense e s m e n e s i perfectament Ilegibles, en el termini de deu dies des de la data del rebut de la confirmació de particip a d o per part de l 'organització. La

3a edició del Cant Coral Mestre Joan Just

rectificació o canvi en les obres de lliure elecció s'haurà de sotmetre a l 'acceptació del jurat com a mínim 15 d ie s a b a n s del c o m e n c a m e n t del concurs.

3 a . I n s c r i p c i o n s La butlleta de preinscripció de

gudament omplerta s'ha de trametre a: Coral Mixta d'Igualada. Pas-s e i g V e r d a g u e r , 8 1 - 8 6 , 0 8 7 0 0 -Igualada. Tel. 977 88 04 12 (Joan P a s t o r ) o 9 3 8 0 5 2 8 37 ( F i n a Tomás) .

Les preinscripcions es faran per correu certificat i acompanyant la sol-licitud del curriculum, el repertori actualitzat i un enregistrament recent d 'a lgunes de les obres del s eu r e p e r t o r i . S i e l n o m b r e de pre inscr ipcions obl iga a seleccionar, l 'Organi tzac ió s 'or ientarà en base al curriculum, repertori , enregistrament i tota la documentac ió de qué disposi.

Les coráis acceptades hauran de f o r m a l i t z a r la i n s c r i p c i ó m i t -jancant el pagament de la quantitat de 25 .000 ptes . en metal-l ie o en forma d'aval bancari , en concepte de f ianca, la qual será r e to rnada després de la seva participació.

4 a . P r e m i s I r p r e m i : 2 5 0 . 0 0 0 p t e s . i e l

guardó Ciutat d 'Igualada. 2n premi: 150.000 ptes. 3r premi: 100.000 ptes.

5 a . J u r a t El jurat del concurs està format

per persones de reconegut prestigi

dintre del món coral de Cata lunya i està presidit per l 'Organització.

La p u n t u a c i ó del j u r a t sera en base a l 'execució de cada obra te-nint en compte la dificultat, l'afi-nació , la d inàmica interpretativa i l ' e x p r e s s i ó a r t í s t i ca . El j u r a t n o man t indrà contac tes de cap t ipus amb les coráis participants.

El l l iu rament de p remis t indrà Hoc en el t r a n s c u r s de l ' ac te de l l iurament dels Premis Ciutat d'Igualada. El veredicte del jurat sera inapel - lab le i es farà publ ic des prés de la segona sessió. Es podrà declarar algún premi désert.

6 a . D i s p o s i c i o n s f ina l s Totes les coráis participants ob-

tindran un record del concurs . Una v e g a d a c o m e n ç a t el c o n c e r t , la resta de coráis no podrà accedir a la sala abans de la seva a c t u a d o . Els conce r t s p o d r a n ser e n r e g i s trais en imatges i so, amb destinado a l ' O r g a n i t z a c i ó i r e p r o d u i t s poster iorment per ràdio i/o televi-s ió , s ense que les co rá i s p u g u i n exig i r dre ts d ' in te rp re tac ió o d' i-matge .

L 'Organització sera la responsable d'aclarir qualsevol dubte sobre les p résen t s bases i es reserva el dret de modificar-les, notificant-ho immedia tament a les coráis inscrites . El fet d ' inscr iure ' s suposa la total acceptació d 'aquestes bases.

L 'Organització es reserva el dret de s u s p e n d r e o modi f i ca r aques t concurs si ho creu necessari .


I Curs Superior de Direcció Coral 1999-2000 DATES DEL CURS:

9 i 23 de novembre de 1999

7 de desembre de 1999 11 i 25 de gener del 2000 8 i 22 de febrer del 2000 7 i 21 de marc del 2000 11 i 26 d'abril del 2000 9 de maig del 2000

Aquest és un curs de direccio coral de nivell avançât, adreçat a directors de cor, estudiants i professors de mûsi-ca amb coneixements de direcciô.

CONTINGUTS: Tècnica del gest. Didàctica de l'assaig. Sensibilitzacio auditiva.

Tria i estudi de repertori de diferents époques en sessions teôriques.

Treball de direccio amb pianista.

NIVELLS: Nivell A: Professor: Mireia Barrera. Requisits minims: l'alumne ha de te

nir assolits uns coneixements basics de la tècnica de direccio, i una bona for-maciô musical. Nombre màxim d'a-lumnes: onze.

Nivell B: Professors: aquest nivell esta organitzat com a Master Classes de sis directors i professors diferents de reconegut prestigi: Pierre Cao, Llufs Vila i Josep Vila.

Requisits minims: l'alumne ha de tenir coneixements avançats de direccio, experiència en cors i una formaciô musical sôl ida. Nombre màxim d'alumnes: vuit.

LLOC: Orfeô Gracienc. C/ Astû-ries, 83. 08024-Barcelona.

Tel. 93 237 43 02

HORARIS: les classes es fan en dotze sessions de mati i tarda. Les sessions es fan sempre en dimarts i s'es-tructuren de la seguent manera:

M a t i d e 9 h a 13 h: Nivell A: Tècnica del gest (dispo

sant de pianista). Dinàmica d'assaig (amb cor pilot).

Nivell B: treball amb el professor convidat (cada professor distribueix el seu temps, disposant de pianista per a la tècnica de direcciô).

Tarda de 14.30 h a 16 h: Nivells A i B: conferencia del pro

fessor convidat. Tarda de 16 h a 20 h: Nivell A: treball amb pianista.

Dinàmica d'assaig amb Nivell B. Treball de sensibilitzacio auditiva. Nivell B: dinàmica d'assaig (amb

cor pilot). PREUS:

Alumne actiu nivell A: 90 .000 ptes . /curs . Alumne actiu nivell B: 150.000 ptes. /curs . Alumne oient: 35.000 ptes./curs.

M e m b r e s de la F C E C , SCIC, CJC, FCC: alumne actiu nivell A: 80.000 ptes./curs. Alumne actiu nivell B: 135.000 ptes./curs. Alumne oient: 30.000 ptes./curs.

CERTIFICATS: Al final del curs es l l iurarà als

alumnes un certificat d'assistència en que constarà el nivell assolit i el nombre d'hores realitzat. Aquest certificat tindrà efectes de reconeixement oficial d'activitats de formació permanent adreçada al professorat, segons la normativa del Departament d'Ensenya-ment. L'alumne que pels motius que sigui no hagi comptabilitzat un minim del 80% del total d 'hores del curs perdra el dret a obtenir el certificat

PREINSCRIPCIÓ: Cal omplir la butlleta i enviar-la, a

nom de la Federado Catalana d'Enti-tats Coráis, a: FCEC, Via Laietana, 54, 2, despatx 213. 08003-Barcelona

Telèfon 93 268 06 68-639 61 15 65. Es imprescindible adjuntar 2 foto

grafíes. PROVA D'ACCÈS:

Els alumnes preinscrits que vulguin inscriure's com a actius hauran de rea-litzar una prova de nivell.

Aquesta prova es portará a terme el 28 de setembre a les 10 del mati a l'Orfeo Gracienc.

Es demanarà: -Lectura a vista d'una obra coral al

piano de diferents dificultats a triar per l'alumne.

-Prova de cant. Cal dur una cancó o Lied (préparât).

-Prova d'oìda. -Direcció d'una obra coral proposa

da per l'alumne.

Recordem que les places per als alumnes actius de cada nivell son limitades.

Una vegada feta la prova, en un ter-mini d'una setmana es notificará per telèfon a cada alumne el nivell al quai ha estât acceptât. Els alumnes que no es puguin incloure en cap dels dos grups, poden assistir com a oients.

Aquells alumnes que, malgrat haver fet la prova de nivell, decideixin no fer el curs en cap de les sèves modalitats, preguem que ho notifiquin el mes aviat possible, trucant a un dels telèfons d'informació.

INSCRIPCIONS: La matrícula quedará formalitzada

enviant un xec per la quantitat corres-ponent al nivell (es pot fer el pagament en dues vegades), a nom de la Federa-ció Catalana d'Entitats Coráis, abans del dia: 15 d'octubre de 1999.

PARTITURES: Les partitures de treball, se us en

viaran una vegada formalitzada la matrícula.

BUTLLETA D'INSCRIPCIO

Ir cognom 2n cognom Nom DNI Data de naixement Adreca

Població CP Tel

VEU S C T B

T'inscrius com a Actiu Oient

Coneixements musicals

Has fet algún curs de direcció? Quins?

Dirigeixes alguna coral? Quina? Infantil, juvenil o adulta?

Població i data:

de de 1999

Signatura


Si heu llegit la revista de tots els racons, esteu en condicions de doctorar-vos en Entretenicors.

Encérela, a la columna de respostes, la lletra de la resposta encertada de cada ítem: g

1. Qui és el director musical de la I Setmana Cantant de Tarragona? Respostes. a) Jordi Casas, b) Marcos Leite, c) Josep Prats. 1. a b

2. Quina ciutat acollirà l 'Europa Cantat X V l'any 2003? O a) BrusseHes , b) Barcelona, c) Nevers. 2. a b (

3. Quina població va acollir l 'Assemblea de la FCEC el passat 14 de mar?? a) La Jonquera, b) Sant Celoni, c) Ripollet. 3. a b <

4. Qui va dirigir el taller per a veus femenines a la Setmana Cantant de Girona? a) Corina Campos , b) Mercè Salvador, c) Silvia Gil. 4. a b <

5. Quina és l'obra, considerada mes antiga, escrita en cátala? a) Actes deis apòstols, b) Epístola Farcita, c) Homilies d'Organyà. 5. a b <

6. Qui és l'arranjador de la versió de La María de les Trenes que publiquem en aquest número? a) Josep Saterra i Puigfarré, b) Simon Johnson, c) Conxita García. 6. a b <

7. Quina coral ha celebrai el 75é aniversari? a) Nova Harmonía de Sallent, b) Espinavessa, c) Cor Artesenc. 7. a b (

8. Quina ciutat acuii el 4t Concurs Nacional de Cant Mestre Joan Just? a) Manresa, b) Balaguer, c) Igualada. 8. a b <

9. Enguany s'ha celebrai eis 175 anys del naixement de...: a)Santiago Rusiñol, b) Josep Anselm Clavé, c) Josep M. de Segarra. 9. a b <

10. Quina coral va representar un espectacle innovador anomenat Recordant Broadway: a) Coral Renaixenca, b) Coral Augusta de Tarragona, b) Coral Nou Horitzó. 10. a b c

Autora deis Entretenicors: Noemi Sola

No hi ha encertants a les respostes de l'Entretenicors del número 13. Les respostes correctes eren:

1-Xavier Puig. 2- Josep Caballé. 3-Corina Campos. 4- Cor Vivaldi. 5-Sant Boi de Llobregat. 6- Conxita Garcia. 7- Polifònica de Granollers. 8-Pere Artis. 9- Lluis Vila. 10- Joan Caries Blanch. El guanyador o guanyadora rebrà un llibre de les col-leccions de ¡Enciclopedia Catalana i una subs-cripció per un any a la revista aquatreveus.

Juny 1999 acjuatrovGus 33

£

< £ - Q .

< > O cu

CO

Œ •< o z < m

O o < CP

rr - o

^ cB

£ I CO

CO O ) O « O o

< £

-CO

O °

I * O co Q

LU Q

< I-LU

CO Q. :

CD ZJ CD-CD CO im

en CO ü? CD

co"

o > c cd

CO

C O . <D -

SS w

i S

CO <

"3 b P 5

LU

Q

<

_co cu c =J z D ) < C _ | CD < ;

« h -

£ O l

Ò

5 o c

-CD CD

<

E •3

c LU

Ë •Z3

0 0

<

OS

c

c-3

c u u = u £

0 0

z

<

z

<

u

o y < W j Q l ü Li

en Ò © oc O

m es x — co CL,

tu - 3

r l

-r' LT,

c a cu

>

(0 o >

IS

o Q.

o CD

CO w Q

< h-LU _l _l

m

CO o 1— CO E o

CO

E o c D l O CJ

E o

Nüm

. C

om

pte

N

üm

. C

om

pte

N

üm

. C

om

pte

N

üm

. C

om

pte

CO

c DI

CO

• o

CO c

2 1 CL (— O

-g co 'o Ë S

T3 o < 0_

•CO CJ c co

-O

CJ

.2 ' 5

E o

Q

c

T3 CO

CO CJ c CO

fi j2 CO

2 «-

I i s 1 . 1 1

en o

CD E

•=! C

CO

C CD C o Ol

O i— CD E

o 1— CD E >3 c

CO M

c CD C o Q-(/> CD i_ O o

CD

CL

CÖ <1)

? ° E S œ .

= -S co —

.Q CO

co c

o 1 0

CO £ o £ => Q a -

CJ o o Q .

Ü O

co

CD u C O u

O

Corals de la FCEC

JULI0L 1 B A R C E L O N A , Festival Grec '99. Coral Espinavessa,

Cor Madrigal i IT Dansa.

1 MATADEPERA, Església. Cor Lieder Camera. 1/4 d ' l l de

la nit.

2 B A R C E L O N A , Festival Grec '99. Coral Espinavessa,


3 B A R C E L O N A , Festival Grec '99. Coral Espinavessa,


A R E N Y S D E M A R , Parroquia de Santa Maria. Cor I'Aixa i

Orquestra Camerart. 10 de la nit.

B A R C E L O N A , Parroquia de Sant Miquel dels Sants.

Cor Enchiriadis.

B A R C E L O N A , XXXIV Jornades Internacionals de Cant Coral.

Esglesia de Santa Anna. Musica Reservata de Barcelona Vocal

Ensemble Madrigale de Lodz, Polbnia. 2/4 de 10 de la nit.

S A N T BOI D E LLOBREGAT, Centre Cultural Can Masallera.

Coral Nuevas Voces de Mendoza. 10 de la nit.

S A N T V I C E N g DELS H O R T S , Esglesia de Sant Vicenc Martir.

Bartok Bela Male Choir de Pecs. 10 de la nit.


Esglesia de Santa Anna. Coral Esclat de Barcelona, Coral Polifonica

de la Universidad de Las Palmas de Gran Canada.

2/4 de 10 de la nit.

C A S T E L L D E F E L S , Capella del Castell. Coral Nuevas Voces de

Mendoza. 10 de la nit.

S A N T BOI D E LLOBREGAT, Centre Cultural Can Masallera.

Coral Polifonica de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.

10 de la nit.


Esglesia de Santa Anna. Cor de Noies del Conservator! Superior de

Musica de Barcelona, Coral Nuevas Voces de Mendoza, Argentina.


B A R C E L O N A , X X X I V Jornades Internacionals de Cant Coral.

Esglesia de Santa Anna. Cor Amethysta i Eilharmonia i Conjunt

Orquestral de Girona Bartok Bela Male Choir de Pecs, Hongria.



9 VINCA, església de Saint Julien. Cor Maragall.

9 P R E M I A DE DALT, pati interior de l'ajuntament. Vocal Ensemble Madrigale de Lódz. 2/4 de 9 del vespre.

9 C O R N E L L Á , pla?a de la Sardana. Coral Nuevas Voces de Mendoza. 3/4 de 10 de la nit.

10 B A R C E L O N A , X X X I V Jornades Internacionals de Cant Coral. Concert de cloenda al Palau de la Música. / Part Cancons de Polonia, Argentina, Hongria i les Canáries. II Part Música de Sarsueles Cubanes. Cors estrangers i cantaires de la FCEC. Direcció: Corina Campos. 9 del vespre.

22 S A B A D E L L , auditori La Caixa. Cor Lieder Camera. 2/4 d ' l l de la nit.

24 C A N E T D E M A R , castell de Santa Florentina. Cor Lieder Camera. 10 de la nit.

25 P U I G C E R D Á , Teatre Cereta. Cor Lieder Camera. 10 de la nit.

c o

c o

AGOST

1 L E K L E E B A C H (Franca), Coral La Violeta. 7 de la tarda.

4 PRAGA, Coral La Violeta. 7 de la tarda.

7 VIENA, Coral La Violeta. 7 de la tarda.

8 O S P E D A L E T T O - T R E N T I N O , Coral La Violeta. 9 del vespre.

25 L L A N A R S , Festival de Música. Cor Madrigal. 10 de la nit.

Nota: penseu a enviar programes deis actes el mes aviat possible, com a mínim amb 15 dies d'anticipació,

a la següent revista. Fax: 93 306 92 01 de Catalunya Música o a la FCEC 93 268 06 68.

Escolteu jATALUNYA vi C s i J \


Des d'ara, en un sol telèfon hi trobaràs la resposta a infinitat de questions d'arreu de Catalunya.

La resposta Un nou servei. Un nou telefon*

que pot resoldre alguns tramits

sense haver-se de desplagar, que

dona resposta i orientacio, princi-

palment, sobre temes relacionats

amb I'Administracio de la

Generalitat i tambe sobre d'altres

serveis.

El 012 posa, a I'abast de tot-

hom, infinitat de dades d'interes.

Només cai telefonar.

• a t e n c i ó c iu tadana

[vC InfoCat

jJTfij Generalitat Ulla de Catalunya

"91,2 ptes. eis 3 minuts o fracció.

Documents

FEDERACIO CATALANA D'ENTITATS CORALS mi · FCEC amb l'especialitat infantil, l'Aplec de Santa Cecilia i els concerts del Patrimoni amb el Moviment Coral Cátala, el XVII Festival