140
FEM UN CONTE PER SANT JORDI 2012 Recull de contes fets a l’activitat col·laborativa per alumnat de la comarca del Garraf http://contesantjordi.wikispaces.com

Fem Un Conte_2012

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Fem Un Conte_2012

FEM UN CONTE PER SANT JORDI2012

Recull de contes fets a l’activitat col·laborativaper alumnat de la comarca del Garrafhttp://contesantjordi.wikispaces.com

Page 2: Fem Un Conte_2012

FEM UN CONTE PER SANT JORDI2012

http://contesantjordi.wikispaces.com

Page 3: Fem Un Conte_2012

Il·lustracions realitzades per alumnes de 1r de Batxillerat d’Arts Plàstiques i Disseny de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros de Vilanova i la Geltrú

Page 4: Fem Un Conte_2012

Fem un conte per Sant Jordi

actiVitat coL·LaBoratiVa

Imaginació, col·laboració, gust per la lectura, dibuixar, el fet de compartir… són els ingredients principals de “Fem un conte per Sant Jordi”.

Amb la participació de més de 5000 nens i nenes de primària de la comarca del Garraf, organit-zats en 205 grups de 31 centres educatius de la comarca, que han fet volar la imaginació per es-criure i dibuixar 41 contes: 34 escrits en català, 2 en castellà i 5 en anglès. Diversitat d’històries, personatges de tota mena, escenaris singulars... contes en ple moviment que van agafant vida i color en un període de 6 setmanes en què uns grups inicien un conte, els altres el continuen i així successivament fins el desenllaç. Contes que s’elaboren via telemàtica i es poden veure i gaudir a http://contesantjordi.wikispaces.com/

En conveni amb:

Ajuntament de Sitges

Organitza:

Page 5: Fem Un Conte_2012

Sumari

CONTE 1 EL FLAMENC 3

CONTE 2 LA PRINCESA ENCANTADA 5

CONTE 3 BRUIXOTS 8

CONTE 4 NIBELUNGS 10

CONTE 5 ELS TRES SUPERAMICS VAN A LA MUNTANYA 13

CONTE 6 ELS TRES NENS 16

CONTE 7 EL TIGRE QUE TENIA POR 19

CONTE 8 LA PRINCESA VALENTA 22

CONTE 9 EN BLAI, LA CANDELA I EL DRAC 25

CONTE 10 NO TOTS ELS DRACS SÓN DOLENTS 29

CONTE 11 EN JOAN PESCADOR 32

CONTE 12 EL PETIT DRAC 36

CONTE 13 VISITA EXTRATERRESTRE 40

CONTE 14 EL DRAC DE LA COVA 44

CONTE 15 EL DRAC FEROTGE 48

CONTE 16 EL PASTOR ESPACIAL 51

CONTE 17 L’ESTRELLA I L’ ÀNGEL 54

CONTE 18 LA SELVA SECRETA 57

CONTE 19 LA ROSA VIATGERA 60

CONTE 20 LA LAIA TÉ POR 63

CONTE 21 ABDUÏT PER UN VIDEOJOC 66

CONTE 22 EL CASTELL MISTERIÓS 70

CONTE 23 ELS PALEONTÒLEGS I LA PEDRA BRILLANT 73

CONTE 24 LA PARAULA SECRETA 77

CONTE 25 L’AVENTURA D’EN PAU I EN “COCO” 81

CONTE 26 L’AVENTURA DEL NINOT DE NEU!!!! 84

CONTE 27 L’OU DE DRAC 88

CONTE 28 INVASIÓ DESCONEGUDA 91

CONTE 29 L’ILLA DE LA FORTUNA 94

CONTE 30 L’ESCOLA ENCANTADA 99

CONTE 31 UN LLANGARDAIX MUTANT 103

CONTE 32 QUÈ HAN TROBAT... UNES RUNES? 106

CONTE 33 UN MÓN PERDUT 109

CONTE 34 UN DIA AL PARC D’ATRACCIONS 113

CONTE 35 EL DRAGÓN OLÍMPICO DE SAN JORDI 118

CONTE 36 FANTÁSTICO!!! 122

CONTE 37 THE GREEN LIGHT 124

CONTE 38 THE CLUMSY WITCH 127

CONTE 39 SAINT GEORGE IN WONDERLAND... 130

CONTE 40 IVAN THE FOOTBALL PLAYER 133

CONTE 41 HE ANGRY DRAGON 135

Page 6: Fem Un Conte_2012

3

Escola Divina Providència P3 Escola El Cim P5 Castellers Escola Les Parellades P3 A Els gossos Escola Les Roquetes P3A Escola Mar i Cel P3 Mamuts

CONTE 1: EL FLAMENC

HI HAVIA UN A VEGADA UN FLAMENC...

... QUE ES DEIA ROSADET. L’HI DEIEN AIXÍ PERQUÈ TENIA TOT EL COS PLE DE PLOMES ROSES. TAMBÉ TENIA LA CARA TARONJA I LES POTES LLARGUES, LLARGUES COM UN PAL I TARONGES, TARONGES COM UNA TARONJA. LA CARA TAMBÉ LA TENIA TARONJA I EL BEC I ELS ULLS ELS TENIA NEGRES. EN ROSADET TENIA UN PROBLEMA. ESTAVA MOLT SOL I NO TENIA FAMÍLIA. PER AIXÒ, VA DECIDIR COMENÇAR UN VIATGE PER ANAR-LA A BUSCAR. DE TANT I TANT CAMINAR I VOLAR, ES VA CANSAR. TENIA MOLTA SED I ES VA ACOSTAR A BEURE AIGUA D’UN RIU. PERÒ COM QUE ERA HIVERN, L’AIGUA ESTAVA CONGELADA I EN ROSADET ES VA FER MAL AL COLL. QUÈ PODIA FER? EL FLAMENC VA CÓRRER A BUSCAR UN RIU ON L’AIGUA ESTIGUÉS MÉS CALENTA, PERÒ ESTAVA TAN CALENTA QUE ES VA CREMAR LA LLENGUA.

Page 7: Fem Un Conte_2012

4

I LLAVORS VA TORNAR VOLANT A BUSCAR UN ALTRE COP EL RIU D'AIGUA CONGELADA PER REFRESCAR- SE LA LLENGUA I ..... PLOFFFFFFF!!! VA RELLISCAR I VA CAURE DINS EL RIU.

EL FLAMENC ROSADET SABIA NEDAR I VA SORTIR DEL RIU, FORA VA TROBAR UNA AMIGA, ERA UNA FLAMENCA QUE ES DEIA ROSADETA, ES VAN POSAR A BALLAR TOTS DOS JUNTS I DESPRÉS VAN ANAR A BUSCAR A LA SEVA FAMÍLIA.

EN ROSADET I LA ROSADETA VAN CAMINAR I CAMINAR MOLT BUSCANT A LA SEVA FAMÍLIA... AL FINAL I DESPRÉS DE MOLTS DIES DE JUGAR, SALTAR I NEDAR, VAN TROBAR A LA SEVA FAMÍLIA. ES VAN BANYAR TOTS JUNTS EN UN RIU QUE NO ESTAVA NI FRED NI CALENT I ELS FLAMENCS PER SEMPRE VAN ESTAR CONTENTS!!

Page 8: Fem Un Conte_2012

5

Escola Mediterrània P4 Dofins Col-legi Divina Providència P4 Col-legi El Cim P5 Gegants Escola Les Parellades P4 A els taurons Escola Les Roquetes P5 A

CONTE 2: LA PRINCESA ENCANTADA

HI HAVIA UNA VEGADA UNA PRINCESA QUE VIVIA AL CASTELL DE LES ROQUETES AMB EL SEU PARE, EL REI. AL BOSC HI VIVIA UNA BRUIXA DOLENTA I LLETJA.

NOMÉS TENIA UNA DÈRIA, FER MAL AL REI I LA PRINCESA, COSA QUE GAIREBÉ MAI ACONSEGUIA. EL MOTIU ERA BEN SENZILL. PER FER MAL S'HAVIA D'APROPAR AL CASTELL. PERÒ PER FER-HO HAVIA DE CREUAR EL RIU I EL CERT ÉS QUE LI FEIA MOLTA POR L'AIGUA. NO EN VA, LI DEIEN L'EIXUTA. PERÒ AQUELL ANY FOU DE MOLTA SEQUERA.

Page 9: Fem Un Conte_2012

6

LA BRUIXA EIXUTA VA PODER TRASPASSAR EL RIU PER SOBRE D’UNES PEDRES, SENSE MULLAR-SE, PERQUÈ HI HAVIA POCA AIGUA. ERA UN DIA MOLT ENNUVOLAT I GRIS I ... QUAN LA BRUIXA VA ARRIBAR A LES PORTES DEL CASTELL VA SENTIR UN SOROLL: BRRRRMMM! UN TRO!!! DE COP I VOLTA ES VA POSAR A PLOURE MOLT I MOLT FORT. LA BRUIXA VA COMENÇAR A MULLAR-SE I CORRENTS I DE PRESSA VA TORNAR CAP AL BOSC, A CASA SEVA. UNA VEGADA MÉS L’EIXUTA NO HAVIA POGUT FER RES DE MAL A LA PRINCESA I AL SEU PARE.

UN COP A CASA, LA BRUIXA EIXUTA PENSAVA UNA ALTRA MANERA DE FER MAL A LA PRINCESA I EL SEU PARE, EL REI.

SE LI VA ACUDIR FER UN MENJAR ENVERINAT, UNES " XUXES" DE COLORS, QUE EL SUCRE TINGUÉS UN VERÍ, QUE QUAN LES LLEPESSIN, LA PRINCESA I EL SEU PARE, CAIGUESSIN A TERRA ADORMITS PER SEMPRE... O FINS QUE APAREGUÉS UN PRÍNCEP QUE FÉS UN PETÓ A LA MÀ DE LA PRINCESA, I UN ALTRE PETÓ A LA MÀ DEL REI.

Page 10: Fem Un Conte_2012

7

LA BRUIXA PORTA EL MENJAR ENVERINAT AL CASTELL, CREUANT AL RIU AMB MOLTA POR. UNA VEGADA VA ARRIBAR AL CASTELL, VA TRUCAR A LA PORTA: POM, POM I LA PRINCESSA VA OBRIR LA PORTA. LA BRUIXA LI DONA EL MENJAR I LI DIU: - ET PORTO AQUEST MENJAR PER A TU I EL TEU PARE. ÉS UN REGAL. I LA PRINCESSA LI DIU: - MOLTES GRÀCIES. SEGUIDAMENT, LA BRUIXA SE'N VA I MENGEN EL MENJAR QUE ELS HI HAVIA PORTAT. TOT SEGUIT, LA PRINCESSA I EL SEU PARE, CAUEN A TERRA ADORMITS. UN OCELL QUE HO VA VEURE TOT, LI DIU A UN PRÍNCEP I AQUEST CORRA AMB EL SEU CAVALL CAP AL CASTELL. QUAN HI ARRIBA, EL PRÍNCEP FA UN PETÓ A LA MÀ DE LA PRINCESSA I DEL SEU PARE, EL REI. IMMEDIATAMENT, ES DESPERTEN, I EL PRÍNCEP I LA PRINCESSA S'ENAMOREN, FENT-SE UN PETÓ. FINALMENT, ES CASEN. I CONTE CONTAT, JA S'HA ACABAT!!!!! Fí

Page 11: Fem Un Conte_2012

8

Escola Les Parellades P3 Les girafes Escola Les Roquetes P 3 B Escola Mar i Cel P3 Dracs i dinosaures Escola Volerany P4 A Escola Mediterrània P4 B Els avions

CONTE 3: BRUIXOTS

HI HAVIA UNA VEGADA UNA BRUIXA QUE ERA BONA.

VIVIA AL BOSC AMB EL SEU PARE QUE ERA UN BRUIXOT DOLENT.

A LA PETITA BRUIXA, QUE ES DEIA ROSA, LI AGRADAVA MOLT VOLAR AMB LA SEVA CATIFA MÀGICA. LI AGRADAVA VOLAR FINS A LA PLATJA I NEDAR AL MAR, BUSCAR PETXINES A LA SORRA, FER CASTELLS DE SORRA AMB LA PALA I EL CUBELL .... UN DIA QUE ESTAVA NEDANT AL MAR, ES VA TROBAR UN DRAC VERMELL. LA BRUIXETA ES VA ESPANTAR MOLT! UN DIA QUE ESTAVA NEDANT AL MAR, ES VA TROBAR UN DRAC VERMELL. LA BRUIXETA ES VA ESPANTAR MOLT!

Page 12: Fem Un Conte_2012

9

UN DIA QUE ESTAVA NEDANT AL MAR, ES VA TROBAR UN DRAC VERMELL. LA BRUIXETA ES VA ESPANTAR MOLT!

EL DRAC QUE ES DEIA WILLY VA CRIDAR A LA BRUIXETA ROSA I LI VA DIR: NO T ' ESPANTIS QUE NO ET FARÉ MAL, VULL SER EL TEU AMIC I VULL QUE EM PORTIS A VOLAR AMB LA TEVA CATIFA MÀGICA.

I EN WILLY I LA BRUIXA ROSA VAN ANAR A DONAR UN PASSEIG FINS A LONDRES AMB LA CATIFA MÀGICA DE LA BRUIXETA A VEURE ELS JOCS OLÍMPICS.

Page 13: Fem Un Conte_2012

10

Escola Sant Nicolau P4 A Lleons Escola Santa Eulàlia P5 A Taurons Escola Volerany P5 A Escola Mediterrània P5 A Cavallets de mar Escola Mar i Cel P5

CONTE 4: NIBELUNGS HI HAVIA UNA VEGADA UNS NENS JUGANT EN UN BOSC AMB ARBRES SENSE FULLES, NEU I MOLTS ANIMALS: CAVALLS, CÈRVOLS, CONILLS...TAMBÉ HI HAVIA UN ÒS AMB UNES URPES BEN GRANS. A LA NIT VA SORTIR LA LLUNA I ES VA SENTIR UN SOROLL QUE VENIA D'UNES COVES DE DINS DEL BOSC. VA COMENÇAR A NEVAR I ELS NENS QUE ESTAVEN FENT UN NINOT DE NEU..VAN SENTIR ELS SOROLLS I VAN COMENÇAR A CÒRRER CAP A CASA TOT DIENT:

• MAMA, PAPA HEM SENTIT UN SOROLL FORT I ATERRADOR QUE ENS HA FET MOLTA POR!

• AUUUUUUU! DEIEN ELS NENS MOLT ESPANTATS.

UNA SORPRESA AL BOSC

ELS NENS, QUE EREN GERMANS, ES DEIEN XAVI I NORA. QUAN ANAVEN CORRENTS CAP A CASA SEVA VAN VEURE UNA PEDRA QUE ES MOVIA. ES VAN APROPAR POC A POC I VAN TROBAR UN ÓS PETITET DE COLOR BLANC. L’ÓS ESTAVA MOLT ESPANTAT, PERQUÈ HAVIA PERDUT A LA SEVA MARE I TENIA FRED. LA NORA I EL XAVI EL VAN AGAFAR I QUAN EL PORTAVEN CAP A CASA SEVA VAN TORNAR A SENTIR UN FORT SOROLL QUE VENIA DE DINS DEL BOSC I L’ÓS PETIT

Page 14: Fem Un Conte_2012

11

ES VA POSAR NERVIÓS I VA FER EL MATEIX SOROLL , PERÒ MÉS FLUIXET.

QUAN EL XAVI I LA NORA VAN VEURE QUE EL PETIT ÓS REPETIA EL MATEIX SOROLL QUE VENIA DEL BOSC SE’LS VA ACUDIR QUE POTSER ALLÒ ERA EL CRIT QUE ALGÚ FEIA PER TROBAR-LO. VAN PENSAR QUE POTSER LA FAMÍLIA DE L’OSSET L’ESTAVA BUSCANT DESESPERADAMENT... EL XAVI I LA NORA VAN DECIDIR ANAR A CASA PER ASSECAR-SE I MENJAR ALGUNA COSA. ESTAVEN MULLATS COM UN PEIX I FREDS COM EL GEL! DESPRÈS JA AJUDARIEN AL PETIT OSSET A TROBAR LA SEVA FAMÍLIA. EL NEN I LA NENA ESTAVEN TOTS MOLT NERVIOSOS I NECESSITAVEN L’AJUDA DELS SEUS PARES. ELLS SEGUR QUE ELS PODIEN AJUDAR! VAN ARRIBAR A CASA RÀPIDAMENT I HO VAN EXPLICAR TOT ALS SEUS PARES.

Page 15: Fem Un Conte_2012

12

EL XAVI I LA NORA LI EXPLIQUEN TOT AL SEUS PARES I SE’N VAN JUNTS AL BOSC A BUSCAR A LA FAMÍLIA DE L’OSSET. JUST QUAN ARRIBEN AL BOSC TORNEN A ESCOLTAR EL FORT SOROLL I L’OSSET EL REPETEIX. EL SOROLL S’ESCOLTAVA CADA VEGADA MÉS APROP I DE SOBTE ES VAN MOURE UNS ARBUSTOS I.... - MIREU , MIREU! - DIU EL XAVI - SON MÉS OSSETS BLANCS – DIU LA NORA VAN COMENÇAR A APAREIXER MOLTS OSSETS BLANCS DEL DARRERE DELS ARBUSTOS. TOTS ESTAVEN CONTENTS PERQUE MOVIEN LA PETITA CUA MOLT RÀPID.

PER DARRERA DELS ARBUSTOS TAMBÉ VAN SORTIR DOS ÓSSOS MÉS GRANS, EL PARE I LA MARE ÓS, QUE BUSCAVEN AL PETIT OSSET QUE S'HAVIA PERDUT. TAMBÉ VAN SORTIR OSSETS MARRONS, NEGRES I GRISOS. EL XAVI I LA NORA ES VAN ESPANTAR UNA MICA, PERÒ AVIAT VAN VEURE QUE NO HAVIEN DE TENIR POR. ELS GERMANS VAN DEIXAR ALLÀ AL PETIT OSSET BLANC, JA QUE VAN PENSAR QUE EL BOSC ERA EL MILLOR LLOC PER A ELL. ARA, CADA DILLUNS A LA TARDA, DESPRÉS DE SORTIR DE L'ESCOLA, EL XAVI I LA NORA S'ACOSTEN AL BOSC A VISITAR ELS SEUS AMICS. I CATACRIC, CATACRAC EL CONTE S'ACABAT. I CATACRAC, CATACRIC, EL CONTE JA ESTÀ AQUÍ

Page 16: Fem Un Conte_2012

13

Escola Mar i Cel P4 Faraons i faraones Escola Mediterrània P4 C Policies Escola Santa Eulàlia P5 B Dofins Escola Volerany P5 B Escola Les Roquetes P5 B

CONTE 5: ELS TRES SUPERAMICS VAN A LA MUNTANYA

HI HAVIA UNA VEGADA TRES BONS AMICS QUE VIVIEN A UNA CIUTAT. ES TROBAVEN MOLT SOVINT AL PARC, DESPRÉS D’ACABAR L’ESCOLA, I SEMPRE JUGAVEN PLEGATS, SOBRE TOT A PICA PARET I A PILOTA. S’HO PASSAVEN TAN BÉ JUNTS QUE MAI VOLIEN TORNAR A CASA, PERÒ QUAN ELS AVISAVEN PER MARXAR NO ES QUEIXAVEN. L’IZAN ERA EL MÉS PETIT, MACO, UNA MICA GRAS I MOLT GRACIÓS. FEIA MOLTES COSES DIVERTIDES, COM ARA TREURE LA LLENGUA TOTA L’ESTONA. L’AMANCAI ERA EL MÉS GRAN, UN BON NEN, UNA MICA DESPISTAT, PORTAVA PRÀCTICAMENT SEMPRE UNES VAMBES MOLT MAQUES, LI AGRADAVA MOLT JUGAR AMB COTXES I FER BÉ LES FEINES A L’ESCOLA. LA CLÀUDIA, QUE ERA MOLT CARINYOSA, S’ESFORÇAVA MOLT PER FER LES COSES BÉ, PINTAVA MOLT BÉ I PARLAVA MOLT FLUIX. LES SEVES FAMÍLIES TAMBÉ ES TROBAVEN AL PARC, PERQUÈ AQUESTS TRES AMICS ENCARA EREN PETITS PER ANAR SOLS AL PARC. UN DIA VAN DECIDIR FER UNA SORTIDA TOTS PLEGATS: ANIRIEN A LA MUNTANYA. QUAN ELS TRES SUPERAMICS HO VAN SABER ES VAN POSAR MOLT CONTENTS PER FER UNA COSA DIFERENT I PERQUÈ AQUELLS DIES HAVIA NEVAT MOLT. AIXÍ TOTS TRES PODRIEN FER MOLTES ACTIVITATS A LA NEU. L’IZAN MAI L’HAVIA TOCADA, AIXÍ QUE ESTAVA MOLT EMOCIONAT. TOTS TRES, EN ARRIBAR A CASA, VAN FER UNA LLISTA DE LES COSES QUE NECESSITARIEN PER A LA SORTIDA A LA MUNTANYA: GUANTS, BUFANDA, ANORAC, GORRO... HAVIEN DE PREPARAR MOLTA ROBA D’HIVERN, PERQUÈ A LA MUNTANYA FARIA MOLT DE FRED.

Page 17: Fem Un Conte_2012

14

QUAN VAN ARRIBAR A LA MUNTANYA, VAN VEURE TANTA NEU QUE VAN FER UN NINOT DE NEU. DESPRÉS VAN ESQUIAR I TAMBÉ VAN JUGAR A TIRAR-SE BOLES DE NEU.

VA SORTIR EL SOL I TOTA LA NEU ES VA DESFER. ELS TRES SUPERAMICS ES VAN POSAR UNA MICA TRISTOS PERQUÈ JA NO TENIEN EL NINOT DE NEU PER PODER JUGAR. PERÒ DE COP I VOLTA, VAN TROBAR UN CONILLET PETIT DE COLOR BLANC I VAN DIR: “ENS L’EMPORTAREM CAP A CASA I SERÀ LA NOSTRA MASCOTA

ELS TRES SUPERAMICS VAN PENSAR EN FER-LI UNA CASA AL CONILLET AMB BRANQUES PERQUÈ NO ES MULLÈS QUAN PLOGUÈS O NEVÈS. LA MARE DEL CONILL ES VA POSAR A BUSCAR-LO PER TOT ARREU SENSE ÈXIT. DE COP I VOLTA, ES VA POSAR A PLOURE I COM QUE LA CASA DEL CONILL ERA POC

Page 18: Fem Un Conte_2012

15

RESISTENT ES VA TRENCAR, ES VA ESCAPAR I ES VA PERDRE AL MIG DE LA MUNTANYA. ELS TRES SUPERAMICS ES VAN POSAR MOLT TRISTOS I VAN DECIDIR ANAR A BUSCAR EL CONILL SEGUINT EL RASTRE DELES PETJADES QUE HAVIA DEIXAT A LA NEU DESFETA,

ARA CONVERTIDA EN FANG…

PERÒ DE COP I VOLTA, VA COMENÇAR A FER MOLT FRED UNA ALTRA VEGADA I ES VA TAPAR TANT EL CEL, QUE VA TORNAR A CAURE NEU I MICA EN MICA, VAN DESAPARÉIXER LES PETJADES DEL CONILL. PERÒ LA MARE DEL CONILL, DESPRÈS DE BUSCAR-LO DURANT MOLTA ESTONA, SE´L VA TROBAR DINS UNA COVA DORMINT.

ELS TRES SUPER AMICS, COM QUE TENIEN FRED, VAN ANAR A BUSCAR UNA COVA I ...SORPRESA!!! VAN ANAR A PARAR A LA MATEIXA COVA ON ESTÀVEN EL CONILL I LA SEVA MARE. I HO VAN CELEBRAR MENJANT TOTS JUNTS TOT EL MENAJR QUE PORTÀVEN A LES SEVES MOTXILLES.

VET AQUI UN GOS, VET AQUI UN GAT, AQUEST CONTE S´HA ACABAT

Page 19: Fem Un Conte_2012

16

Escola Les Parellades P4 B El circ Escola Volerany P4 B Escola Les Roquetes P4 A Escola Mar i Cel P4 Piràmides Escola Santa Eulàlia P4 B Lleons

CONTE 6: ELS TRES NENS

HI HAVIA UNA VEGADA TRES NENS QUE EREN GERMANS. UN DIA VAN AL BOSC A BUSCAR FLORS PER LA SEVA MARE. CAMINANT, CAMINANT NO SABEN TORNAR A CASA. S’HAN PERDUT!! DE SOBTE, APAREIX UN TIGRE QUE S’HABIA PERDUT DEL CIRC. AQUEST TIGRE ESTAVA TRIST, PERQUÈ NO TROBAVA EL SEU DOMADOR. ÉS UN TIGRE BO, PERQUÈ EL SEU DOMADOR LI HA ENSENYAT DES DE BEN PETIT A SER-HO. ELS GERMANS ES FAN AMICS DEL TIGRE I COMENCEN A JUGAR.

ELS GERMANS I EL TIGRE JUGAVEN AMB UNA PILOTA.

SENSE VOLER LA PILOTA VA CAURE AL RIU I,

LLAVORS VA APARÈIXER UNA BAIXADA I

VA RODOLAR, RODOLAR....

FINS QUE ES VA PERDRE.

Page 20: Fem Un Conte_2012

17

LLAVORS ELS TRES GERMANS I EL TIGRE VAN DECIDIR ANAR SEGUINT EL RIU PER TROBAR LA PILOTA. I AIXÌ VAN ARRIBAR A UN PARC ON JUGAVEM NENS I NENES I ALGUNS NENS I NENES ES VAN ESPANTAR AL VEURE EL TIGRE.

ELS TRES GERMANS, QUE S’ESTIMAVEN MOLT AL TIGRE, VAN DECIDIR TROBAR UNA SOLUCIÓ PER A AQUEST PROBLEMA JA QUE EL TIGRE SE SENTIA MOLT TRIST. ELS TRES NENS GERMANS VAN PARLAR AMB ELS ALTRES NENS I NENES DEL PARC I ELS VAN EXPLICAR QUE EL TIGRE ERA BO I SABIA MOLT BÉ COM SER UN SÚPER AMIC. AIXÍ QUE VAN DECIDIR JUGAR A PILOTA TOTS JUNTS. TANT BÉ S’HO VAN PASSAR PLEGATS QUE ELS NENS I NENES VAN PUJAR DAMUNT DEL TIGRE I VAN MARXAR PLEGATS A BUSCAR LA MARE I EL DOMADOR.

Page 21: Fem Un Conte_2012

18

ELS TRES NENS, ELS AMICS DEL PARC I EL TIGRE VAN SEGUIR LES PETJADES DEL TIGRE I AIXÍ VAN PODER ARRIBAR AL CIRC. QUAN VAN ARRIBAR AL CIRC HI HAVIA UN LLEÓ BO, AMIC DEL TIGRE, QUE ELS VA AJUDAR A TROBAR EL DOMADOR. I EL DOMADOR VA TROBAR LA MARE DELS TRES NENS. I VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS!

Page 22: Fem Un Conte_2012

19

Escola Santa Eulàlia P4 A Tigres Escola Sant Nicolau P5 B Elefants Escola Mediterrània P5 B Cavalls Escola Pasífae P5 Els monstres Escola Les Roquetes P4 B

CONTE 7: EL TIGRE QUE TENIA POR

VET AQUÍ UNA VEGADA QUE HI HAVIA UN TIGRE PETIT QUE TENIA POR, PERQUÈ LA SELVA ERA MOLT GRAN HI HAVIA MOLTS ANIMALS QUE FEIEN MOLT DE SOROLL. ELS MICOS, LES GIRAFES, ELS LLEONS, LES ZEBRES, ELS ELEFANTS I UNA SERP ES BARALLAVEN TOT EL DIA. TOTS ELS ANIMALS CRIDAVEN I XISCLAVEN, COSA QUE ESPANTAVA MOLT AL PETIT TIGRE. EL TIGRE NO VOLIA ANAR A JUGAR AMB TOTS AQUESTS ANIMALS QUE L’ESPANTAVEN I VOLIA ANAR AMB LA SEVA MARE. QUAN VA ANAR A BUSCAR-LA ES VA PERDRE...

VA SENTIR UN SOROLL, VA COMENÇAR A CÓRRER I ES VA AMAGAR DARRERA D’UN ARBRE. DE COP I VOLTA L’ARBRE, QUE ERA MÀGIC, LI VA PARLAR: - PETIT TIGRE, QUÈ FAS AQUÍ? - M’HE PERDUT, EM PUC QUEDAR AMB TU? – LI VA PREGUNTAR EL TIGRE A L’ARBRE. DE SOBTE, A L’ARBRE LI VA APARÈIXER UNA PORTA QUE ES VA OBRIR, ON HI HAVIA UN MUNT DE JOGUINES. EL PETIT TIGRE VA ENTRAR I LA PORTA ES VA TANCAR....

Page 23: Fem Un Conte_2012

20

ALLÍ DINTRE ES VA POSAR A JUGAR AMB UN OSSET DE PELUIX. El PETIT TIGRE ESTAVA MOLT CONTENT PERQUÈ TENIA UNA NOVA JOGUINA. VA SORTIR A LA SELVA AMB L'OSSET QUE ERA MOLT DIVERTIT I JA NO TENIA POR I ESTAVA MOLT FELIÇ. DE SOBTE, JUGANT AMB L'OSSET, VA CAURE EN UN FORAT I ...

....VA CAURE EN UN FORAT PLE DE SERPS VERINOSES. EL TIGRET ES VA POSAR A DEMANAR AJUDA I A PLORAR TAN FORT QUE EL VAN SENTIR TOTS ELS ANIMALS DE LA SELVA. ELS ANIMALS VAN ACUDIR RÀPID PER AJUDAR-LO. PEL CAMÍ, L'ARBRE QUE HO HAVIA VIST TOT, ELS HI VA ASSENYALAR AMB LES SEVES BRANQUES ON HAVIA CAIGUT. EL PRIMER EN ARRIBAR VA SER L'ELEFANT QUE VA FICAR LA SEVA TROMPA AL FORAT I D'UNA SACSEJADA VA ESPANTAR TOTES LES

Page 24: Fem Un Conte_2012

21

SERPS QUE ESTAVEN AL VOLTANT DEL TIGRE. EL TIGRE PETIT VA AGAFAR MOLT FORT AL SEU OSSET I PUJANT PER LA TROMPA DE L'ELEFANT, VA SORTIR DEL FORAT. ALLÀ FORA HI HAVIA TOTS ELS ANIMALS DE LA SELVA...

- PER FI HA SORTIT EL TIGRE PETIT!!! TOTS ELS ANIMALS ES VAN POSAR MOLT CONTENTS I VAN FER UN APLAUDIMENT MOLT FORT. DESPRÉS, TOTS VAN FER UNA ESTONA DE SILENCI I LI VAN FER UN PETÓ AL TIGRE PETIT. I VAN FER UNA FESTA PER A CELEBRAR QUE TOTS ESTAVEN BÉ. VA SER COM UNA FESTA D'ANIVERSARI: AMB GLOBUS, UN PASTÍS, PETARDOS, I MOLTS REGALS I FINS I TOT VAN CONVIDAR A UN MAG. I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT!!!

Page 25: Fem Un Conte_2012

22

Escola Mediterrània P5 C Les banderes Col-legi Divina Providència 1r Escola El Morsell 1r Escola Canigó 1r B Escola Les Parellades 1r A Els avions

CONTE 8: LA PRINCESA VALENTA

Hi havia una vegada una princesa que es deia mariona. Vivia dins d’un castell que estava a paraguay. La mariona era rossa, alta i portava ulleres. Erma molt forta i super valenta.li agradava ballar, lluitar amb els dracs i salvar a la gent.

Un dia es va enamorar d'un príncep però els seus pares no la deixaven sortir del castell. Volien que practiqués amb el piano per tocar a la festa reial. Però una tarda que es va abocar a la finestra se li van caure les ulleres.

En aquell moment va passar un gos i se les va emportar. Llavors la princesa va escapar-se per la finestra per buscar el gos que li havia

Page 26: Fem Un Conte_2012

23

pres les ulleres. Però el gos va marxar i els hi va portar al seu amo que era el príncep.

Ah! Sabeu una cosa? Les ulleres eren màgiques perquè donaven una super-hiper- mega força a qui les portava.

La Mariona va perseguir al gos fins que va arribar al castell del príncep Ferran. I va veure al príncep plorant.

- Oh, estimada Mariona! Estic molt trist perquè al meu regne ha arribat un drac que es menja a tots els animals!! .-Va dir en Ferran.

-No et preocupis, estimat, jo tinc la solució!

Page 27: Fem Un Conte_2012

24

La princesa li demana les ulleres al príncep, se les posa i va a buscar el drac. Quan arriba a la cova del drac, se'l troba molt trist i la princesa li pregunta: - Què et passa? - Tinc molta gana i no puc deixar de menjar animals, em sap greu però és el que més m'agrada!, va dir el drac. Llavors la princesa té una idea per solucionar el problema del drac i del príncep. - Jo et portaré menjar cada dia perquè no passis gana!, li va dir ella. I així va ser com la princesa va fer-se càrrec del drac i li portaven menjar cada dia. El seu nou menú era: peix, carn, escudella, pollastre, pizza, galetes, pa, gelatina, fruita, verdura, tomàquets, enciam... i de tant en tant, gelat i xocolata! I així tots van estar contents i el drac es va acostumar a menjar tot tipus d'aliments. I amb aquesta història del drac, aquest conte s'ha acabat! FI

Page 28: Fem Un Conte_2012

25

Escola Els Costerets 2n A Escola El Morsell 2n Escola Ginesta 2n A – 2n B Escola Ítaca 2n A Les tortugues Escola Pia VNG 2n B

CONTE 9: EN BLAI, LA CANDELA I EL DRAC Hi havia una vegada un nen que es deia Blai. En Blai tenia una germana gran que es deia Candela. Una nit en Blai no podia dormir i va anar a buscar a la seva germana. Tots dos van decidir sortir de casa. Caminant, caminant van arribar a un bosc. De cop i volta van sentir un soroll i al apropar-se van veure a un drac molt gran que estava plorant. Al principi es van espantar, però després van veure que aquest drac estava ferit i el van voler ajudar. El drac els hi va demanar que l´acompanyessin a casa seva i en Blai i la Candela li van dir que si. Van pujar damunt del drac i van marxar volant fins arribar a un regne on hi havia un castell. En aquest castell vivien un rei i la seva filla. Al arribar al castell es van trobar que la porta estava tancada i que la gent no podia sortir. Llavors.......

Al Blai se li va acudir una idea. Va veure que a la torre del castell hi havia una finestra oberta i va demanar al drac que els portés fins allà. Els dos germans van fer un salt i van entrar al castell. Van baixar per la torre buscant a la gent. La Candela va trepitjar el peu del seu germà i van caure rodolant per les escales.

Page 29: Fem Un Conte_2012

26

El drac, que estava fora del castell, va escoltar el soroll i van entrar a ajudar-los. Es van aixecar i van seguir baixant. De sobte es van trobar al davant una porta tancada. El drac va treure foc però la porta no es va obrir. No sabien que fer. Aleshores el Blai es va posar les mans a la butxaca i va trobar un guix màgic. Va agafar el guix i...

…va començar a dibuixar un pom amb clau a la porta i es va obrir. Van entrar i es van trobar un llarg passadís amb moltes altres portes tancades i sense pany. - Caram ! Quants dibuixos hauré de fer !, diu en Blai. - Poder no caldrà fer-ho a totes, diu la Candela. - Jo us ajudaré, diu el drac. Aniré porta per porta esbrinant si hi ha algú. - Vinga, anem per feina !, van dir els dos germans alhora. S’apropen a la primera porta i no se sent res, a la segona tampoc, però a la tercera senten una veu que deia : - Auxili, ajudeu-me ! Soc el rei i no puc sortir ! En Blai tot decidit dibuixa el pany i la porta s’ obre sense dificultat. - Qui sou ? Com us ho heu fet ?, els pregunta el rei. - Som dos germans, en Blai i la Candela, i el nostre amic el drac que ha estat ell qui ens ha portat fins aquí. - Ah, tu ets en Foguer !, l’amic de la meva filla. - On és la princesa ?, li pregunta el drac. - No ho sé !, li respon el rei tot amoïnat. El rei els explica el que els havia passat: “ Fa uns quants dies vam fer una festa al castell i se’ns va oblidar convidar a la nostra veïna, la bruixa Filomena i no sé què és el que ha pogut succeir des d’aquell dia “.

Page 30: Fem Un Conte_2012

27

El drac diu -I és clar, senyor! La bruixa s’ha enfadat! Per això ha fet desaparèixer la princesa, les criades, els soldats, els gossos i els gats. Entretant el drac Foguer es queixà -Aaaah,quin mal …Estic veient les estrelles. La meva panxa, la meva panxa! La Candela es gira i diu a Sa Majestat -No tindreu tiretes i benes per curar-lo. Quan fugia de la vostra festa el va enganxar una porta. I es va ferir, pobret! El rei li dóna el que demana. Ella cura el drac i li fica cinc tiretes. Ell molt agraït li diu -Quina metgessa tant “guai”! El rei diu -Amics, què podem fer per que la bruixa Filomena em perdoni? No puc viure sense la meva filla. Cal que tothom torni. Em sento sol i trist. En Blai diu -Se m’acut una idea. Feu-li una invitació a una nova festa. Li ensenyarem a ballar el nou ball “Ai si eu te pego...”… i també li regalarem una nova escombra que quan vola tira caramels per on passi. D’acord diuen tots. Fem la carta d’invitació reial i li deixarem a la seva bústia avui mateix. Mans a l’obra... ...Jo faig el sobre. ...I jo el text. ...Porteu que la signo. ...Me´n vaig volant a portar-li!

Page 31: Fem Un Conte_2012

28

El drac volant, volant, porta la invitació a la bruixa i li deixa a la bústia. Al dia seguent, la bruixa llegeix la invitació i es posa molt contenta de que el rei l’hagi invitat. Per què li ensenyaran un ball nou. S’arregla molt per anar a la festa. Les botes ben netes, la faldilla planxada, un barret nou,... A l’arribar al castell, el rei va obrir la porta i li va demanar a la bruixa: - Deixa lliure a la meva filla- va dir el rei. - Si m’ho passo molt bé i m’ensenyeu a ballar ‘ai si en te pego, deixaré lliure a tots- Va respondre la bruixa. En mig de la festa li van regalar l’escombra que tirava caramels i l’altra la van cremar. Com que tots, inclús la bruixa s’ho van passar d’allò més bé la bruixa va fer tornar a la princesa, els criats, els soldats, gats i gossos. I tots van ser feliços i menjant arrossos i pastissos aquest conte s’ha acabat. Fí

Page 32: Fem Un Conte_2012

29

Col-legi Divina Providència P5 Escola Mar i Cel 1r Escola Les Roquetes 1r A Escola Miquel Utrillo 1r A Escola Pasífae 1r

CONTE 10: NO TOTS ELS DRACS SÓN DOLENTS hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, una princesa que vivia en un castell. Un dia, quan va sortir a passejar pel bosc, es va trobar un dract. Ella molt espantada, va cridar ben fort. - però per què crides, princesa? - li va preguntar el drac. - no t'espantis, si jo no et vull fer res! La princesa, en veure que aquell drac no era dolent com el dels contes, es va quedar bocabadada. - vols venir a la meva cova? - la va convidar el drac.

- Si que vull anar! - va contestar la princesa. El drac es va posar molt content, i tots dos van marxar cap a la cova. En arribar, la princesa es va tornar a espantar, per què tot estava molt fosc i va sortir corrents cap el castell.

Page 33: Fem Un Conte_2012

30

El drac es va quedar molt trist a la seva cova. Quan la princesa va arribar a casa seva, li va explicar el seu pare tot el que li havia succeit. I el pare li va dir a la princesa:

-Que et sembla si t'acompanyo a parlar amb ell, i també li donem de menjar? -Clar que sí, però canvia't perquè així no pots anar a veure al drac - li va dir la princesa. Quan estaven de camí cap a on viu el drac, el pare li va preguntar: -On viu el drac? - A una cova molt fosca que em donava molta por, però ara sé que amb tu ja no en tindré més- li va dir la princesa molt contenta. Van arribar al bosc ,i van trobar al drac plorant i trist. Per què estàs plorant?- li van preguntar - Perquè estic molt sol i no tinc a ningú amb qui jugar. Tots es pensen que sóc un drac dolent ,i això no es veritat- va respondre el drac. -Jo també estic molt soleta amb el meu pare, i si vols podem ser amics, anar a jugar i passejar junts. El drac.......

Page 34: Fem Un Conte_2012

31

El drac es va posar molt content i va començar a saltar d'alegria.

La princesa va saltar a sobre del drac i aquest va començar a volar.

Van estar tot el dia junts divertint-se i volant pel cel blau. Al dia següent, la princesa va anar a buscar el drac a la cova per jugar i volar i quan va entrar, el drac no hi era...

El drac havia sortit a comprar entrepans de xocolata i de pernil dolç amb formatge per fer un berenar amb la princesa al castell. Mentrestant, a la cova, la princesa va trobar un missatge que el drac li havia deixat abans d’anar-se’n i que li deia que estava de camí al castell i l’esperava allà amb el berenar. En un tres i no res, la princesa va anar cap al castell i ja va trobar el drac molt content que l’estava esperant a la porta. Van entrar tots dos al castell i es van menjar el berenar amb molt de gust i van ser molt amics per sempre més. I vet aquí una princesa, i vet aquí un drac que aquest conte ja s’ha acabat.

Page 35: Fem Un Conte_2012

32

Escola Pompeu Fabra 1r A Escola El Pi 1r Escola Santa Eulàlia 2n A Llangardaixos Escola Canigó 2n A Escola Mediterrània 2n A Els ninges

CONTE 11: EN JOAN PESCADOR Hi havia una vegada un poble situat a la vora del mar. Des de feia molts anys la gent es dedicava a sortir a pescar en unes petites barques. Agafaven moltes classes de peixos: lluç, escamarlans, pops, mares, seitó, sardina, gambes, galeres, tonyina, musclos… i molts més. Després anaven al mercat i els venien. Venia gent de molts pobles a comprar. De tots els pescadors hi havia un que es deia Joan, que com que era molt gran havia sortit moltes vegades a pescar i sempre explicava històries del mar: històries de sirenes, de monstres marins, de peixos que parlaven, de vaixells perduts... A tots els nens del poble els hi agradava molt escoltar tot el que deia, però de tots el que més atent estava era el seu net, Pere. En Pere havia sentit tantes històries que per una banda li feia molta por sortir a navegar, fins i tot apropar-se al mar, però per l’altra tenia una curiositat tant gran que somiava amb que l’avi el deixes acompanyar-lo I vet aquí que un dia....

I vet aquí que un dia el seu avi Joan li va demanar que l'acompanyés a pescar a alta mar i, tot i que, en Pere no n'estava segur, li va dir que si. Era un dia assoleiat i el mar estava tranquil. Van pujar a la barca i van anar mar endins. A mesura que s'allunyaven de la costa, en Pere s'anava posant

Page 36: Fem Un Conte_2012

33

més nerviós. De sobte, el cel es va tornar negre i va començar una tempesta amb llamps i trons. Les ones van fer-se molt grans i la barca es movia molt. En Pere i el seu avi Joan tenien molta por i en Pere es va posar a plorar abraçat al seu avi. Van intentar tornar cap a port, i de sobte, va sortir una cua enorme de l'aigua...

La cua que sortia de l'aigua era d'un monstre marí molt lleig. En Joan i en Pere es van espantar tant que es van amagar a dins de la barca. El monstre va sortir de l'aigua i junt amb les onades del mar van destruir l'embarcació.

En Joan i el seu nét van caure a l'aigua i sorprenentment, el monstre, que no tenia res de dolent els hi va donar un tentacle per a que s'agafin i no s'ofeguin amb les onades. Tot seguit, el monstre amb una veu super-greu els hi va dir:

- Siusplau, no expliqueu a ningú de la meva existència...

Page 37: Fem Un Conte_2012

34

-D’acord no explicarem la teva existència, però com ens ho farem per torna a casa? En aquell moment va aparèixer una barca de rescat que estava buscant els pescadors que no havien tornat a port desprès de la tempesta. Dins de la barca també hi anaven uns periodistes que volien informar del rescat. Quan veuen en Joan i en Pere amb el monstre es pensen que el monstre els està atacant. L’equip de rescat dispara al monstre mentre els periodistes comencen a fer fotos. Els pescadors defensen al monstre i li diuen que marxi, el monstre s’amaga al fons del mar. L’equip de rescat salva els homes. En Joan i en Pere estan contents perquè els han salvat però preocupats per les fotos que han fet al monstre...

En Joan i en Pere estan contents perquè els han salvat però preocupats per les fotos que han fet al monstre, així que decideixen crear un pla per tal de desfer-se de les fotos. Quan es va fer de nit i tothom al vaixell de rescat es va quedar adormit, en Joan i en Pere, en silenci absolut, van sortir del seu llit i van agafar totes les càmeres dels periodistes i van esborrar les fotos que havien fet del monstre. Quan van acabar, van tornar a deixar les càmeres al mateix lloc. Quan el vaixell va arribar a la ciutat, tothom que hi havia en ell van explicar la història del monstre marí que havien vist i, com ningú s’ho creia, els periodistes van dir: - Nosaltres tenim fotos! Veniu a veure-les! Tothom es va apropar als periodistes i quan aquests van encendre les càmeres, van veure que no tenien ni una foto del monstre. Ningú al poble se’ls va creure i els van prendre per bojos, i tots van marxar a casa pensant que la història del monstre marí era una mentida.

Page 38: Fem Un Conte_2012

35

Així, en Joan i en Pere van aconseguir que la existència d’aquell monstre continués sent un secret i tothom es pensés que només era una historia que explicaven els mariners vells com en Joan. I conte contat, conte acabat.

Page 39: Fem Un Conte_2012

36

Escola Canigó 1r A Col-legi Divina Providència 2n Escola Llebetx 2n Escola Els Costerets 1r A Escola Les Parellades 2n A Els volcans

CONTE 12: EL PETIT DRAC

Vet aquí una vegada un petit drac de color verd. Vivia amb els seus pares en una gran cova al mig del bosc. Tenia el cos ple d’ escates i unes punxes vermelles a l’ esquena. Sovint treia foc per la boca. Un dia el pare i la mare van anar a buscar menjar al bosc i el van deixar sol. - Anem pel bosc a veure si trobem algun conill per menjar . No sortis de la cova que encara ets molt petit. Però aquell dia el petit drac no va fer cas del que li havien dit els pares i va sortir tot sol a fer un passeig. Caminant caminant, es va adonar tot d’ una que no sabia en quin lloc del bosc es trobava i quina era la manera de tornar a casa. Es va començar a fer fosc i va començar a veure ombres per tot arreu. Estava mort de por!! Tot d’ una va veure una ombra que s’ acostava. Era un conill que en veure ‘l es va espantar tant que el va mossegar en una ala. - Ai, ai, ai! Quin mal! El drac va començar a sagnar i a plorar -Ai perdona- va dir el conill. M’ he espantat i per això t’ he mossegat. Pensava que m’ anaves a menjar. Em perdones? - Sí- va contestar el drac-, però no parava de plorar.- Quin mal m’ has fet! Jo no et volia fer res. -Espera’ t una mica que et posaré aigua del riu a la ferida- va dir el conill. El conill va netejar amb molt de compte la ferida del drac i li va preguntar: - I què hi fas tu per aquest bosc? És gairebé de nit. - Sóc un petit drac i he sortit a passejar i ara no sé cóm tornar a casa meva- va contestar el drac. -Jo potser et podria ajudar- va dir el conill- Conec molt bé aquest bosc i sé cap on van tots els camins.

Page 40: Fem Un Conte_2012

37

El conill com que era un bon coneixedor del bosc, li va deixar triar el camí a seguir. El petit drac va escollir el més curt per poder arribar més aviat a casa seva. Pel camí va collir roselles i margarides per la seva mare. La mare va estar molt contenta i les va posar en un gerro amb aigua. El drac va explicar als seus pares com havia estat ferit i també que el conill l'havia curat. La mare del drac va fer un pastís de xocolata pel conill, perquè s'havia portat molt bé amb el seu fillet el drac.

Al dia següent fan una festa amb el conill, el drac i els pares del drac. En mig de la festa apareixen uns caçadors i segresten a la mare del drac. El drac i el conill van corrents darrera dels caçadors per atrapar-los però no els poden atrapar perquè són molt ràpids. Llavors, com que el drac pot volar, agafa al seu amic conillet i es posen a volar tots dos per poder atrapar als segrestadors. El pare, que no se’n havia adonat de res perquè estava dins la casa fent

Page 41: Fem Un Conte_2012

38

feina, surt i en veure que no hi ha ningú a fora, arrenca a volar molt amunt per veure que passa. Veu al seu fill ,amb el conill ,volant davant seu i se’ n adona que van perseguint als segrestadors de la seva dona.

Els caçadors volien la dragona per portar-la al zoo de la ciutat.

Volant, volant, el petit drac i el conill troben una furgoneta amb la mare drac a dins i intenten salvar-la.

Mentres tant, el pare drac fa una trampa per als caçadors. però els caçadors que són molt llestos no cauen en la trampa. i fan que sigui el pare drac qui cau en la trampa. L'agafen i el tanquen amb la mare drac.

El petit drac ho veu tot des del cel i comença a treure foc i més foc i més foc i aconsegueix fer fora als caçadors i salvar al seu pare i la seva mare.

Tots tres i el conill fugen volant i veuen més caçadors a la muntanya.

I quan tornen a la seva cova estan rodejats de caçadors però aconsegueixen escapar-se perque el conill els distreu.

Surten volant arriben a la jungla i decideixen buscar un lloc nou per viure. Entre els arbres i les palmeres troben un mico que els diu que els pot ajudar.

De sobte, hi ha una tempesta i comença una erupció volcànica. Entre els llamps i els trons, cau una gota gegant que apaga el volcà i tots ho celebren saltant i ballant.

I la família Drac i el conill continuen buscant una nova casa.

Page 42: Fem Un Conte_2012

39

Van estar buscant molts dies i no van trobar cap cova on hi cabessin tots. Cansats de buscar van decidir construir una casa. Un mico els va sentir i va dir: -Els micos us ajudarem!!!!! Van començar a recollir materials per fer la casa com pals, pedres, troncs, fulles de palmera, cocos i d'altres coses que van trobar. Van trigar molts dies, doncs la casa havia de ser molt gran. Quan van acabar estaven contentíssims i els micos van voler quedar-se a viure amb la família drac i el conill. Ho van voler celebrar i van preparar una festa on van convidar a tots els animals de la jungla. I van ser feliços i van menjar molts pastissos.

Page 43: Fem Un Conte_2012

40

Escola Ítaca 2n C Les salamandres Escola Les Parellades 1r B La festa major Escola Les Roquetes 1r B Escola Mar i Cel 2n A Escola Mediterrània 1r A La lluna

CONTE 13: VISITA EXTRATERRESTRE

Era un dia normal de primavera a la comarca del Garraf. Feia molt de sol, però el cel estava ple d’estranys núvols de color gris-negre. Els nens i les nenes anaven cap a l’escola quan, de sobte, el cel es va enfosquir i la terra va tremolar... Tothom xisclava i corria i un nen va cridar: - Cau el cel! Aleshores, tothom va mirar cap amunt i va veure una enorme i misteriosa nau espacial platejada amb llums de colors. La nau es va aturar damunt el cel del Garraf i, lentament es va obrir una porta. De la porta en va sortir una escala que, a poc a poc, va anar baixant i per l’escala van aparèixer quatre extraterrestres que acompanyaven un altre que anava assegut en una gran cadira i que duia una corona posada damunt el cap. Darrere d’ells venia una llarga fila amb mil extraterrestres més. Totes les persones dels pobles i ciutats estaven amb la boca oberta. No es podien creure el que estava passant.

Els nens i nenes tenien tanta por que van marxar corrent a casa seva per amagar-se a sota del llit. Quan tots els extraterrestres van baixar de la nau, es van quedar també amb la boca oberta perquè no entenien perquè tothom s’amagava. Un extraterrestre petit que es deia Xip va escapar-se i va tocar el timbre d’una casa. Va obrir la porta una nena molt valenta que es deia Marina i tenia 6

Page 44: Fem Un Conte_2012

41

anys. El Xip li va ensenyar una bola màgica del seu planeta i la Marina va poder veure què li estava passant al planeta del Xip.

La Marina va descobrir a la bola que el planeta d’en Xip estava ple de volcans i és per això que tots els seus habitants, els extraterrestres i el seu rei, vam haver de fugir. La Marina i el seu amiguet van entrar a casa i van fer un berenar... Mentre que els altres extraterrestres i el rei esperaven que tornés en Xip, van veure que una cosa estranya amb uns ganxos grossos, una excavadora, se’ls apropava. Tots van començar a tremolar de por i de sobte van fer enlairar la seva nau i en un tres i no res van desaparèixer. Mentre berenaven en Xip i la Marina van veure els llums de colors de la nau i com aquesta s’enlairava. En Xip va sortir corrents...

Page 45: Fem Un Conte_2012

42

Es va quedar sol a la terra per sempre, o això es pensava. Per sort, la Marina va tenir una idea brillant, va pensar que si li explicaven a l'alcalde del poble, com havien de viure al planeta del Xip, el poble podia acollir a en Xip i als seus amics. Per sort, la idea va funcionar, i l'alcalde va trucar a tots els habitants del poble. Però què podien fer?? Com podien fer que els amics del Xip tornessin? No era fàcil, però segur que entre tots ho podien aconseguir, és per això, que es van reunir tots a la Plaça de la Vila el divendres a les cinc de la tarda.

Tota la gent del poble, van anar a la plaça a veure com era l’extraterrestre. En Xip els va explicar que venia d’un planeta molt llunyà i que estava ple de volcans i per això van haver de fugir. La gent del poble van descobrir que era un èsser molt bo i el volien ajudar. Tothom va donar moltes idees, com fer una carta i enviar-la amb un coet, fer un missatge per l’ordinador... però la més bona, va ser que tenien que construir una nau amb moltes peces, perquè en Xip poguès trobar-se, a l’espai amb els seus amics. Durant el temps que tardaven en construir la nau, en Xip va decidir anar a viure amb la seva nova amiga. Els dies anaven passant la Marina i en Xip cada cop eren més bons amics. Ella li explicava coses sobre el seu poble i ell amb la bola li ensenyava com era el seu planeta abans i com vivien.

Page 46: Fem Un Conte_2012

43

Després de molts dies treballant tothom, la nau ja estava acabada. Per un costat en Xip estava molt content perquè finalment tornaria a veure els seus companys, però per un altre costat estava trist perquè tenia que despedir-se de la seva gran amiga Marina.

Page 47: Fem Un Conte_2012

44

Escola Ginesta P5 B Escola Mediterrània 1r B Els castells Escola Pompeu Fabra 1r B Escola Sant Jordi 1r A Els micos Escola Sant Nicolau 1r A

CONTE 14: EL DRAC DE LA COVA Fa molt molt de temps en un lloc molt llunya, hi vivia un drac en una cova. També hi havia un castell on hi vivia una princesa, un príncep i un cavaller que protegia a la princesa. Aquest castell era molt gran, tenia 4 torres molt altes i una muralla que el rodejava. Per entrar-hi, hi havia una porta màgica amb trampes. Tot el castell estava rodejat per aigua i cocodrils i sols podien passar per un pont llevadís, protegit per dos cavallers. A més també hi havia una catapulta i una torre de vigilància per protegir-se. Un dia, el drac va anar al castell i va entrar dintre volant i treien foc pel nas. Com era un drac molt gran, va començar a destrossar moltes coses del castell. Llavors el cavaller va començar a lluitar contra el drac i el príncep i la princesa al veure'l, van sortir corren per una porta secreta que hi havia amagada al terra. El cavaller i el drac van continuar lluitant fins que finalment el cavaller va fer fora del castell al drac. El drac va tornar a la seva cova per descansar una mica i poder tornar a atacar el castell.

La princesa i el príncep van anar a veure a un mag que vivia en un castell i que treballava en el seu laboratori fent pocions màgiques i encanteris. I el Mag va dir: - Què voleu? La princesa i el príncep van dir: Si us plau, necessitem que ens ajudis. Hi ha un drac que esta atacant el nostre castell.

Page 48: Fem Un Conte_2012

45

El Mag va dir: - Us ajudaré! Faré una poció pel drac. Aquella nit el Mag, la princesa i el príncep van anar a la cova del drac, van entrar i van escoltar com roncava. Li van deixar la poció al terra. Al matí quan el drac es va despertar, va veure la poció i se la va beure. De cop i volta, es va fer petit i es va quedar sense força. El drac va voler volar i no va poder. El drac va voler treure foc pel nas i no va poder. El drac es va posar molt i molt trist. Va començar a plorar tant que es va formar un riu i els seus plors es van sentir des del castell.

De tant que plorava es va inundar la cova i es va quedar atrapat. Com no podia volar va començar a cridar i demanar auxili. En aquell moment passava per allà un àliga i va sentir els crits del drac que deia: - auxili, auxili!!!! L’àliga al veure’l li va dir: -què et passa? i el drac li va contestar: -ajuda’m a sortir, vull volar, vull ser gran! L’àliga li va dir: –-vols que t’ajudi? Jo visc al castell amb el príncep, la princesa, un cavaller i molts guàrdies. Anem-hi i ells t’ajudaran! El drac va fer cas a l’àliga i tots dos van marxar cap al castell. Quan van arribar, els del castell li feia pena el drac, i li van proposar un tracte. Així el príncep va dir: - Si tu no ataques més el castell, et donarem una poció per fer-te gran. El drac va contestar que sí, però tenia els dits creuats i això vol dir que els havia mentit i llavors...

Page 49: Fem Un Conte_2012

46

Quant el drac torna a ser de mida gran torna a destruir el Castell. Llavors la princesa i el príncep li diuen al drac: - Escolta drac no has complert la teva promesa i les promeses s’han de complir. Mentrestant, el mag fa un encanteri i torna a reconstruir el Castell. També li reconstrueixen la cova i li posen una trampa per quan tingui males idees. Dies més tard, el drac torna a pensar en destruir el castell. De sobte, el drac es queda enganxat a la trampa. Tot espantat es comença a moure i amb el foc de la boca crema la trampa i s’escapa, però no se n’adona que se li està cremant la cua. El príncep, la princesa i el mag, que ja s’ho imaginaven, l’estan esperant a la porta del castell i li tornen a dir: -Escolta drac és la segona vegada que no compleixes la teva promesa. No ho tornis a fer mai més. llavors la princesa li diu que se li està cremant la cua i que ja li està bé. El drac espantat se’n va corrent al fosat a posar la cua a l’aigua i un cocodril li fa una queixalada. Li va fer tant de mal, que va deixar anar un crit molt gros i de seguida els hi torna a fer la mateixa promesa: mai més ho tornarà a fer.

Page 50: Fem Un Conte_2012

47

El drac se n’adona de que li falta un tros de cua i li fa molt i molt mal. Tot em penedit li demana a la princesa que si us plau l’ajudi per última vegada. El drac diu: mai més em tornaré a portar malament. El cavaller, que també hi era allí amb el príncep, la princesa i el drac, té una idea. Cavaller: - “Mag fes una poció màgica que quan el drac tingui la idea de tornar-se a portar malament tingui molta gana i , que a més a més, sols pugui menjar tomàquets”. La princesa també va tenir un altra idea: -“ Que si el drac tornés a atacar el castell els guàrdies li tirarien molts tomàquets amb les catapultes i així per l’encanteri se’ls tindria que menjar tots”. Com es torna a portar malament li comencen a tirar els tomàquets amb les catapultes i el drac se’ls te que menjar tots!. La panxa li pesa molt i li fa molt mal. El drac plorant torna a la cova per anar a dormir. I conte contat aquest conte s’ha acabat!

Page 51: Fem Un Conte_2012

48

Escola Les Parellades P5 A Els lleons Escola Santa Eulàlia 1r A Aligues Escola Sant Jordi 1r B Els motoristes Escola Volerany 1r A Escola Sant Nicolau 1r B

CONTE 15: EL DRAC FEROTGE

Fa molt i molt de temps, a l'època medieval, hi havia un príncep que vivia en un castell a dalt d'una muntanya. Un dia, mentre tot semblava molt tranquil, un drac va aparèixer volant per sobre del castell i va començar a llençar foc per la boca. El príncep, en veure-ho, va sortir a fora a lluitar contra el drac.

Al castell tothom patia per la vida del príncep, però no sabien que ell portava un escut màgic que impedia que el foc el pogués cremar. El príncep va estar lluitant una bona estona amb el drac fins que se’n va anar volant, perquè tenia por en veure que amb el foc de la boca no en tenia prou per vèncer al príncep. Un altre dia el drac va tornar al castell del príncep, i anava acompanyat del seu fill. I tot i que era una mica més petit, era igual de fort que el drac pare.

Page 52: Fem Un Conte_2012

49

El príncep molt preocupat va anar a buscar el bruixot boomerang que era especialista en dracs i li va demanar ajuda. Boomerang vivia en una cova a dalt de la muntanya i era molt difícil pujar i trigaria molts dies. Així doncs, va decidir escriure un missatge d’ajuda i fer servir un colom missatger dels que hi havia al castell.

El colom va portar el missatge a en pau, un cavaller amic del príncep que Estava perdut en una cova. Quan el cavaller va llegir el missatge va Demanar al colom que enviés una carta al seu poble perquè l’anessinA buscar i així preparar un pla per anar al castell i salvar al príncep.El cavaller pau va poder escapar de la cova amb l’ajut del poble, seguintAl colom van arribar al castell del príncep on es van trobar amb els dos dracs.

Una vegada el cavaller Pau va arribar a dalt de la muntanya al castell del príncep Alberto, van estar parlant una bona estona per veure que podien fer amb els dracs: Drac pare i Drac fill. El príncep Alberto i el cavaller Pau no volien matar als dracs perquè estaven en contra de la violencia. Després de donar-li moltes voltes al cap i averiguar que als dracs els hi agradava el color vermell; van decidir donar-li menjar sufient en plats gegants

Page 53: Fem Un Conte_2012

50

vermells. Però a més a més, els van ensenyar a que podien menjar fruita i verdura sense fer malbé a ningú. Els dracs no estaven gaire d’acord, però van observar i entendre que la fruita és molt saludable. Llavors els dracs ben contents van marxar a la seva coba. Aquests van estar molt de temps menjant fruita i verdura i Aixa es van tornar molt foros. Però, sabeu per a què van utilitzar aquesta força? Per a plantar més arbres i més verdures i Aixa que ningú passés gana. L’any següent els dracs van tornar al poble del príncep Alberto plens de fruita i verdura per repartir-la a la gent del poble i demanar perdó. Amb aquesta fruita i verdura, van venir carregats de flors de molts colors. Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos!!

Page 54: Fem Un Conte_2012

51

Escola Miquel Utrillo 1r B Escola Pia VNG 1r A Escola Els Costerets 1r B Escola Mediterrània 1r C L’aigua Escola El Pi 2n

CONTE 16: EL PASTOR ESPACIAL

Hi havia una vegada un pastor que viatjava per l’espai. Anava cap a la llum i de sobte se li va acabar la benzina. La nau va començar a caure i va aterrar a un planeta que no coneixia.

Al cap d’una estona , va venir un extraterrestre molt estrany que tenia quatre braços, el cap en forma de pastanaga i al lloc de les cames tenia una cua molt gran. Aquest extraterrestre li va preguntar al pastor: -Qui ets? - Sóc un pastor que ve del planeta Terra.- Li va respondre el pastor. L’extraterrestre es va posar molt content ja que era el primer cop tenia un amic amb qui jugar. Tots dos junts van començar a jugar al joc de la “peste alta” fins que va sortir la lluna i es van quedar sense llum.

Page 55: Fem Un Conte_2012

52

L'extraterrestre, que es deia Flupy, va convidar al pastor a dormir a casa seva. El pastor es va quedar molt sorprès quan va veure la casa del seu nou amic. Era com una nau espacial quadrada i les habitacions eren rodones, el terra era de color verd i feia una olor molt estranya. A mitjanit els va despertar un soroll molt fort. Van sortir corrents i van veure la nau del pastor feta miques. En Flupy li va explicar al pastor que hi havia uns robots molt dolents que sempre feien malifetes i com el va veure tan trist li va dir que quan sortís el sol de colorins l'ajudaria a arreglar la seva nau.

No té solució- va dir el Pastor tot plorant. Flupy al veure’l tan i tan trist va tenir una gran idea. Es va recordar que tenia una nau amagada en una cova feia molts anys. De seguida li va explicar al Pastor la idea que tenia. Vam posar la nau a punt i van començar el seu viatge al planeta Terra. El Flupy anava molt content perquè volia veure com vivim, que fem, que mengem,... Va decidir quedar-se quatre setmanes. Mentrestant els robots dolents es van quedar sols a l’espai.

Page 56: Fem Un Conte_2012

53

Quan van arribar a la Tera, van anar cap a ala masia on vivia el pastor. En Flupy li va dir al pastor: - Com et dius? - Max, va contestar el pastor. En Max volia ensenyar en Flupy a tots els seus amics. Va preparar una festa amb molt menjar perquè tothom veiés en Flupy. Primer els seus amics es van espantar, però com que van veure que era molt bo, tots es van fer amics. Durant les quatre setmanes que en Flupy va esta a la Terra,van buscar entre tots uns científics que es van inventar un xarop per fer bons els robots del Planeta d'en Flupy. Quan van tornar amb la nau al seu planeta, els robots es van prendre el xarop i es van tornar bons. Mai més van molestar en Flupy i van ser amics per sempre més. En Flupy tornava de tant en tant a visitar en Max a la Terra.

Page 57: Fem Un Conte_2012

54

Escola Pia VNG 1r B Escola Volerany 1r B Escola Sant Nicolau 1r C Escola Santa Eulàlia 1r B Flamencs

CONTE 17: L’ESTRELLA I L’ ÀNGEL

Hi havia una vegada un àngel que es deia Perla, que anava volant pel cel. Un dia es va trobar una estrella que es deia Llum. La Perla i la Llum es van fer molt amigues. Passaven moltes estones juntes i s’ho passaven d’allò més bé, però quan la Llum s’apropava a la Perla, l’acabava cremant. Van intentar trobar solució a aquest problema. Primer van pensar en mullar l’estrella, però no funcionava, s’apagava una estoneta, però de seguida tornava a encendre’s . Llavors van posar-se a pensar en qui els podria ajudar…

Van pensar d’anar a buscar algú que sempre pogués remullar a la Llum i d’aquesta manera poder fer nous amics. Pel poble havien explicat que en algun lloc perdut es trobava en Griset el Núvol. Tothom sabia que en Griset no tenia gaires amics, perquè cada vegada que sortia a jugar o a passejar, els nens i les nenes marxaven corrents cap a casa espantats per la pluja. La Perla li va dir a la Llum que coneixia en Coloraines, l’arc de Sant Martí que tot ho sabia i que ben segur, si l’anaven a buscar, les podria ajudar a trobar l’amagatall d’en Griset. No va ser gaire complicat trobar en Coloraines, ja que era força gran, alegre i brillant.

Page 58: Fem Un Conte_2012

55

Al veure-les arribar, en Coloraines, va preguntar a les dues amigues què volien...

En arribar on hi era el Coloraines, el van volen tocar i era invisible. Van estar cridant-lo varies vegades: “Coloraines, Coloraines”. Al final el Coloraines, rient-se es va tornar visible i amb gestos els hi va dir que no podia parlar. Llavors la Perla i la Llum van pensar que demanarien ajuda al Solet. El Sol amb una raig va tornar la veu al Coloraines. El Coloraines li va preguntar què volien, i la Llum i la Perla els hi va dir que volien l’amagatall d’en Griset perquè volien ser amigues i no podien perquè es cremava la Perla quan s'apropava la Llum. Al matí següent van anar a l’amagatall d’en Griset i van trobar unes gotetes d’aigua, però no hi era en Griset. La Perla i la Llum es preguntaven on estaria en Griset.

Page 59: Fem Un Conte_2012

56

La Perla i la Llum van veure les dues gotes i els van dir:- Hola!! Que heu vist a en Griset??

- Sííííí, seguiu-nos!!!

Les gotetes van portar la Perla i la Llum cap al riu. Van jugar a saltar pedres, es van tirar per una cascada, van veure ànecs, granotes... S’ho van passar molt bé.

Després van anar a parar al fons del mar, van fer tombarelles, van jugar amb els peixos, amb el cavallets de mar, amb els pops... Era molt divertit i com estaven tota l’estona mullades podien jugar sense cremar-se.

Van sentir un soroll i van pujar a la superfície del mar. Feia molta calor, de sobte va aparèixer en Griset les va saludar.

- Hola!! Com esteu?? M’han dit que m’esteu buscant. Què us passa??

- Doncs tenim un problema – va dir la Perla – La Llum i jo volem jugar juntes però em crema... Em pensat que ens podries ajudar.

- I tant que sí!!! Si voleu, us podeu quedar a viure amb nosaltres, sempre estareu mullades, i així mai us cremareu.

La Llum i la Perla, es van posar molt contentes, van dir que si, i així va ser com La Perla i la Llum van poder jugar sempre juntes.

FI

Page 60: Fem Un Conte_2012

57

Escola Les Parellades 2n B La selva Escola Mar i Cel 2n B Escola Les Roquetes 2n A Escola Pompeu Fabra 2n A Escola Miquel Utrillo 2n A

CONTE 18: LA SELVA SECRETA

En un país llunyà hi havia una selva secreta on dèien que hi havia una cova plena d’or i animals màgics. Un dia dos nens exploradors que havien sentit a parlar d’aquella selva, van preparar el viatge per anar a buscar la cova màgica a la selva secreta. Quan ja ho tenien tot preparat van marxar a l’aventura. Però el que no sabien era que la selva estava plena de trampes

Els nens van començar a entrar per un camí amb molts arbres i moltes pedres al terra. De sobte, darrera d’una pedra, van trobar un mapa molt antic amb indicacions. Els exploradors van veure que hi havia dues direccions: la primera estava tota plena de trampes i la segona estava plena d’animals màgics. Aleshores, van decidir que es separarien per veure quin era el camí que portaria a la cova amb el tresor. Els dos nens s’ho van jugar a pedra,paper i tisora. Al Joan, que era fort i hàbil li va tocar seguir el camí cap a les trampes, mentre que al David, que era molt llest va haver d’anar a trobar-se amb els animals màgics. Al cap d’una estona el Joan va caure en una xarxa al mig del camí. En David, que s’havia assegut a descansar va notar que es movia perquè a sota seu no tenia una roca si no un animal que havia començat a caminar.

Page 61: Fem Un Conte_2012

58

L’animal màgic, que era un mico amb una catifa màgica va portar al David on estava el Joan i el va salvar. El mico els va portar cap a un lloc d’on sortien tres camins i allà es va transformar en una persona i va ser un bon amic. Cada nen va agafar un camí. El Joan va trobar una tortuga gris i màgica que a la seva boca portava un mapa. El David va trobar una animal que era un tauró amb potes de guepard que també a la boca portava un mapa. I el mico transformat en persona va trobar un volcà submarí que al erupcionar va tirar al seu costat una roca que portava enganxat un mapa. Tots els mapes eren iguals, era el mapa del tresor, però encara havien de sortir tots d’aquella cova

Page 62: Fem Un Conte_2012

59

El David es va trobar una planta màgica que el va treure de la cova, el mico transformat en persona va seure al costat d’un drac que al despertar el va ajudar a sortir i en Joan va sortir de la cova gràcies a uns animals màgics que feien llum. Els tres aventurers es troben davant d’un laberint. En aquell moment tots tres es van adonar que el mapa els conduïa a través del laberint i al final estava el tresor. Tots tres van seguir el mapa i es van endinsar al laberint, després d’una llarga estona caminant van trobar tres claus i tres portes. A l’obrir la primera porta van trobar el gran tresor, a la segona hi havia un dinosaure afamat que se’ls volia cruspir i a la tercera la sortida. Els tres van aconseguir despistar al dinosaure, van agafar el tresor i van sortir per la porta a corre cuita. De sobte el David es va despertar i es va adonar que tot havia estat un somni.

Page 63: Fem Un Conte_2012

60

Escola Els Costerets 2n B Escola Santa Eulàlia 2n B Tortugues Escola Pasífae 2n Els Pirates Escola Pompeu Fabra 2n B Escola Mediterrània 2n B Nedadors

CONTE 19: LA ROSA VIATGERA

Hi havia una vegada una rosa que viatjava per molts planetes i s'anomenava Rosa Viatgera. Tot va començar un dia que es va trobar una font màgica que era un portal per a viatjar a planetes molt llunyans i divertits. Al primer planeta on va viatjar va conèixer uns extraterrestres que eren de molts colors. Va intentar parlar amb ells però no es van entendre ja que no parlaven el mateix idioma. Al cap dels dies van començar a entendre's i van poder parlar. Els extraterrestres de molts colors van explicar a la Rosa Viatgera que no tenien nom. El que havia passat feia molt de temps era que un bon dia, el rei i la reina d'aquell planeta van decidir que prendrien el nom a tots els habitants. La Rosa Viatgera es va disposar a ajudar als seus nous amics i amigues i tot volant, se'n va anar cap al castell on vivien el rei i la reina. El rei i la reina la van rebre amb els braços oberts i de seguida es van fer amics. Tan amics que la Rosa Viatgera va demanar que tornessin el nom als habitants del planeta. El rei i la reina es van posar tristos perquè no podien tornar el nom als habitants ja que els havien posat en una màquina dels temps i no sabien en quina època havien anat a parar els noms.

..la rosa, disposada a ajudar als extraterrestres sense nom, es va dirigir a la màquina del temps per buscar la època on estarien tots els noms. La rosa va pujar a la màquina, i el rei va desitjar-li sort. La rosa va teclejar a la màquina que volia anar a futur, sempre li havia

Page 64: Fem Un Conte_2012

61

agradat. La màquina va començar a tremolar i a treure fum, fins que es va parar i tot es va quedar fosc. La porta es va obrir i la rosa es va quedar molt sorpresa; hi havia cotxes voladors, robots, i edificis molt alts. La rosa estava molt desorientada i espantada, però va girar el cap i va veure un cartell molt lluminós en el que posava: “Benvinguts a les Roquetes”. La rosa es va acostar a un robot molt lluent per preguntar-li si sabia alguna cosa dels noms, i de sobte el robot...

… li va dir a la rosa: “ Ets una mica lletja. És molt estrany veure una rosa com tu a les Roquetes”. I la rosa va dir : “ No entenc res. Quin idioma parles?.” El robot, per sort, portava un traductor a la butxaca. Gràcies al traductor es van poder entendre. El robot li explica a la rosa que a Roquetes parlen prahys. Aprofitant que el robot tenia el traductor la rosa li pregunta pels noms perduts. Tot i que ell no sabia a on estaven els noms, un robot amic seu li havia comentat que aquest matí havia vist un paper que posava Crick. També li havia dit que no hi havia cap més nom al planeta però creia que estaven al planeta...

El robot li diu que si vol trobar els noms haurà de buscar-los i que ell no l’ajudarà. Així que la rosa comença a buscar tota sola els noms. La Rosa va a la biblioteca, i li pregunta a la bibliotecària si té un llibre amb noms. La bibliotecària li diu que ella creu que no, però que busqui a les prestatgeries.

Page 65: Fem Un Conte_2012

62

Apareix la Ratoliva, molt moderna, i li diu que no recorda si hi ha llibres, però que l’ajudarà a buscar-los. En un racó troben una capsa daurada i l’obren, dins hi ha un munt de noms. La rosa agafa la capsa, i corrents marxa a buscar la màquina, per portar la capsa als seus amics extraterrestres, que quan la veuen es posen molt contents. Els extraterrestres recuperen els seus noms, i la rosa se’n torna a casa.

Quan la Rosa va sortir de la font màgica, li esperava una gran sorpresa. Tota la família de roses de Sant Jordi l’estaven esperant! I li van preguntar: - A quin planeta has estat Rosa Viatgera? Llavors la Rosa va respondre emocionada: - He estat a un planeta de molts colors i he recuperat el nom dels seus habitants! Ara, com que ja tenen nom, us els puc Els voleu conèixer? Llavors tota la família de roses es van posar molt contentes perquè gràcies a la Rosa Viatgera podrien conèixer un nou planeta i farien nous amics. Vet aquí una rosa, vet aquí un drac aquest conte ja s’ha acabat!

Page 66: Fem Un Conte_2012

63

Escola Pompeu Fabra 2n C Escola Els Costerets Els estels Escola Les Roquetes 2n B Escola Canigó 2n B Escola Miquel Utrillo 2n B

CONTE 20: LA LAIA TÉ POR

En un poble molt petit de Catalunya, hi vivia una nena que es deia Laia. Era molt bona minyona, divertida i valenta, tenia 7 anys i anava tots els dies molt contenta a l’escola. Cada dia, al sortir de l’escola jugava amb els seus amics al parc del poble. S’ho passaven d’allò més bé. Un dia, aproximant-se el dia de Sant Jordi, la seva mestra, la Mireia, els va explicar la llegenda de Sant Jordi. Tots els nens es van quedar bocabadats amb aquesta història tant bonica, però la Laia....

Però la Laia...... tenia por, quan s'imaginava el drac.....se li quedava la sang glaçada. Un dia quan estava a la classe algú va picar la porta.....toc, toc, toc i era el drac que s’havia perdut per l’escola i anava buscant alguna valenta o valent que l’ajudes a tornar a dintre del conte....

Page 67: Fem Un Conte_2012

64

Però cap alumne era prou valent per ajudar-lo, llavors el drac va triar la Laia. La Laia estava molt espantada i tenia molta por, tenia els ulls plens de llàgrimes i les cames li tremolaven. El drac va prometre a la nena que no li faria cap mal que només volia tornar al conte. La Laia es va tranquil·litzar i va decidir ajudar al drac. Junts van anar a la biblioteca de l’escola per trobar el llibre sobre la llegenda de Sant Jordi, no hi havia bibliotecària i, per tant, van buscar per la web en quin passadís es trobava aquell conte. Mentre el buscaven la Laia va explicar al drac que si tornava al conte moriria en mans d’un galant cavaller i......

La Laia té una idea: “ T’agradaria viure en un conte on els dracs siguin bons i visquin feliços?” El drac es queda pensatiu, no sap que fer. Trobaria a faltar la seva cova, però només pensar en aquella llança clavada en el seu pit, li agafen esgarrifances. Al final, el drac contesta: “D’acord, Laia! Busquem un altre conte”. Amb l’ajuda de l’ordinador de la biblioteca, la Laia i el drac es van passar tota la tarda buscant contes de dracs. Però cap els hi acabava de fer el pes…

Page 68: Fem Un Conte_2012

65

Escolten una música a l'ordinador. S'apropen a l'ordinador i veuen un drac blanc volant.

El drac blanc diu:

- en el meu conte es viu molt bé.

El drac contesta:

-Siii!!!!!, mágradaria molt anar al teu conte.Aleshores el drac blanc li llança pols màgic que el porten a dins de l'ordinador. Els dracs li diuen adéu a la Laia que contenta se'n va a la classe.

Page 69: Fem Un Conte_2012

66

Escola Sant Jordi 3r A Els robots aventurers Escola Pompeu Fabra 3r A Col-legi Divina Providència 3r Escola El Pi 3r Escola Agnès de Sitges 3r Galeria d’art Recret

CONTE 21: ABDUÏT PER UN VIDEOJOC

Per fi havia arribat el dia, els pares del Dani havien preparat una gran festa per celebrar l’aniversari del seu únic fill. Van convidar als tiets, els avis i els millors amics del seu fill. Va ser una festa genial i tothom va gaudir molt i el Dani estava molt i molt feliç. Va rebre un munt de regals, però el del seus avis va ser especial, li havien regalat un videojoc, un videojoc ben peculiar… Un cop va acabar la festa, mentre els pares recollien una mica la casa, el Dani va pensar que era un bon moment per estrenar el regal dels seus avis. I així ho va fer, va anar a la seva habitació i va introduir aquell videojoc en la “Play Station 3”. Mentre sortien les primeres imatges de sobte una llum blanca va envair l’habitació i poc després va abduir el Dani dintre la televisió. Un paisatge molt estrany envoltava el Dani, qui estava bocabadat mirant-se’l, tot eren runes, no es veia cap senyal de vida i a més a més tot feia una olor molt forta... com a bomba fètida!!!! El Dani va seure un moment al terra per pensar en tot allò que li estava passant, potser era un mal son i aviat es despertaria, va començar a palpar-se el cos, pessigar-se la cara, cridar ben fort,...però no, no es despertava, semblava que allò no era un son, tot començava a ser massa real. Va arribar a la conclusió que aquell videojoc tan estrany l’havia abduït dintre del joc per alguna raó, però... Quina?

En Dani caminava sense saber on anar, quan de sobte va sentir un sorollet : - Psst, Psst! No s’ho podia creure, fins que ho va sentir per segona vegada. Va mirar cap

Page 70: Fem Un Conte_2012

67

a les runes i va veure com un nen, d’uns nou anys el cridava. En Dani hi va anar i el va seguir fins a l’entrada d’una cova. El nen el va convidar a entrar tot dient-li que allà estarien segurs. - Com et dius?, On estem?, Què està passant?, Què faig aquí? – Va preguntar nerviós en Dani. - Poc a poc, que tindrem temps per tot... – Va contestar el nen. Em dic Joan, estigues tranquil que estàs a la meva cova i aquí estaràs segur . - Però que passa aquí? – Va tornar a preguntar en Dani. - Vine que et presentaré a l’Âlex, que és el nostre jefe. El Cap del grup dels “Xelda”. Has tingut sort de que et trobés primer, abans que els guerrers de “l’Aluap”. Vam caminar per una cova estreta i humida. Alguns moments havíem d’ajupir-nos per seguir el camí. Començava a sortir una mena d’escalfor de l’interior de la cova i se sentien veus, com un xiuxiueig de fons. A l’arribar em vaig quedar de pasta moniato. Quanta gent hi havia allà! I quina organització!

Un cop estàvem dintre, l’Àlex li va preguntar al Joan: - Què fa aquest xicot aquí? Per què l’has portat? I en Joan va contestar que estava desorientat i no sabia per on havia passat. Aleshores l’Àlex va dir seriosament: Imagina’t que fos de l’equip contrari i revés la informació que tant ens ha constat trobar. No pateixis que estic segur que no són d’aquest equip perquè tenen un escrit molt diferent ja que era de color groc i al mig hi havia un àliga vermella. L’Àlex de seguida va dir que si estava segur, endavant! I podria formar part de l’equip. De sobte va arribar una carta dels guerrers de “ l’Aluap” molt desagradable perquè volíem fer una guerra per saber qui seria el rei entre els dos “ jefes” i van decidir...

Page 71: Fem Un Conte_2012

68

L’Àlex va decidir entrenar al Dani perquè lluités a la guerra contra els guerrers de l’Aluap. En Dani hi va estar d’acord i va començar l’entrenament. Ho va trobar molt fàcil, ja que els moviments se’ls sabia de memòria, pel seu vici als videojocs. Per fi va arribar el dia de la “Gran Lluita”. Era un dissabte i després d’unes hores de brega en un paisatge de bosc, l’equip de l’Aluap es va proclamar-se vencedor, però va fer-ho amb trampes. El jutge principal no ho va veure, però l’auxiliar sí i van fer repetir la lluita, aquest cop en un altres escenari: una cova. Aquest cop els “Xelda”, sense trampes, van ser els vencedors i van rebre un gran trofeu i un parell de jocs de la Play Station. A més l’Àlex va ser proclamat rei del castell i li van atorgar el tro de rei i la corona. L’Àlex i el Dani, van passar-se tota la nit jugant al “Call of Duty MW3”, i al final van caure adormits, doncs estaven morts de son, després de dues guerres. Però al dia següent, el grup Aluap va demanar “ revancha” en un lloc que ningú coneixes, un poble anomenat Sant Pere de Ribes...

Page 72: Fem Un Conte_2012

69

A la plaça principal es van reunir els dos equips, els Xelda i els Aluap. Hi havia molta tensió, els líders del grup estaven molt nerviosos. Però quan ja estaven preparats per la guerra es van adonar que els videojocs i les consoles s’havien desconfigurat. Les armes i els videojocs estaven connectats i no funcionava res! Aleshores el Dani va proposar fer una guerra amb el que tinguessin. Però només van trobar xocolata desfeta, farina, aigua, llet, sucre i caramels. Quan tots dos equips van obtenir les seves provisions, tot el poble de Sant Pere de Ribes es va convertir en un enorme camp de batalla. Minuts abans d’iniciar la guerra no se sentia ningú pel poble, tot estava en silenci, es respirava la tensió que hi havia i quan van sonar les campanes de l’església va començar la guerra. Pel cel volava xocolata, el terra quedava enfarinat, l’aire estava ple de vapor de llet i sucre i tothom sorprenentment va començar a riure. Va arribar un moment que els Aluap i els Xelda es van barrejar i la seva guerra es va convertir en embrutar-se i passar-s’ho bé, van desaparèixer les rivalitats, les enveges i el mal rotllo. En un d’aquests moments al Dani li van tirar un caramel al cap i…

Page 73: Fem Un Conte_2012

70

Escola Miquel Utrillo 3r A Escola Canigó 3r A Escola Volerany 3r B Col-legi Santa Teresa de Jesús 3r Escola Pia VNG 3r B

CONTE 22: EL CASTELL MISTERIÓS

En un petit poble, quatre companys d´escola van decidir fer una excursió al acabar les classes. Tot caminant van veure un gran castell dalt d´una muntanya i van dirigir-se cap allà. El dia era força núvol i hi havia molts ocells al voltant del castell.De cop i volta, van veure un objecte volador que no semblava un ocell, es tractava d´un cotxe. De lluny, van veure que aquell cotxe fantàstic era conduït per un home amb un aspecte una mica estrany. Un cop van arribar al castell, van veure el cotxe aparcat i van decidir picar a la porta. Aquella persona que havia estat pilotant el cotxe va obrir la porta, no era cap home estrany, era un pallasso.

(Pallasso) _ QUÈ FEU AQUÍ? _ diu enfadat per la presència dels nens. (Nens) _ Nosaltres només volíem saber com pot ser que aquest cotxe voli… (Pallasso) _ No us interessa! Foteu el camp! No podeu ser aquí! … No podeu entrar al meu Castell. A dins hi tinc els grans secrets…Pot ser perillós entrar-hi. Podeu anar-vos a una altra dimensió si falleu la contrasenya!!! Els nois, espantats, surten corrents, i s’aturen a descansar, recolzats, al mur de pedra del Castell. De sobte… la roca es mou i cauen dins d’un tobogan fosc i ple d’aigua que els porta a una sala on veuen l’ombra del pallasso que porta un objecte afilat,

Page 74: Fem Un Conte_2012

71

aixecant-lo amb la mà. … S’escolta….Ja, ja, ja, ja!!! Continuarà…

- (pallasso): Heu caigut a la trampa!,ara mateix he acabat de cusir-la amb l´agulla afilada! Els nens es van espantar i xiuxiuejant es van dir: - Sortim corrents! De sobte,es van tancar totes les portes i els nens es van quedar atrapats,no hi havien sortides. Van intentar obrir-les,però no van poder. Un nen va posar un peu en una estora i,de cop i volta,va aparéixer un passadís soterrani que acabava en una cambra plena de terra i d´or. El nen no s´ho podia creure: baguls plens de joies i monedes. Els seus amics des de dalt el cridaren perquè volien saber com es trobava: - Estàs bé? T´has fet mal? Digues alguna cosa!!

Però el nen estava tan meravellat que no podia lligar cap paraula..

Page 75: Fem Un Conte_2012

72

No podia parlar bé, només deia síl·labes. Després d’una hora el nen ja reacciona, pensa si és que està en un somni i toca els tresors per comprovar si són reals. Quan veu que són de veritat, crida als seus amics molt fort perquè hi vagin. El pallasso sent els crits i va a assegurar-se que els tresors segueixen al seu lloc. Els tres amics aprofiten que el pallasso surt de la sala i intenten desfer-se de la trampa en que estaven atrapats. Com que hi ha un tros mal cosit, estiren d’allà molt fort i aconsegueixen fer un forat per sortir. Surten molt ràpid i es dirigeixen al lloc d’on venen els crits del seu amic.

El nen cridant molt fort demana als seus companys que baixin a veure els tresors. Una de les nenes troba el passadís soterrani que dóna a la cambra on és el seu amic. El nen els diu que agafin una mica de joies i monedes d’or i ho posin a la motxilla. Omplen les motxilles de riqueses i se les carreguen a l’esquena. Els quatre van cap el final de la cambra on hi ha una porta secreta que s’obra prement el nas d’una figura d’un pallasso. La porta els condueix a un passadís que dóna a fora del castell on hi ha aparcat el cotxe fantàstic.

Els quatre nens pugen ràpidament al cotxe perquè el pallasso els està perseguint. El cotxe s’engega sol i surten volant cap al seu poble. Els nens quan arriben expliquen la seva aventura als seus pares i van ser rics i feliços per sempre.

Page 76: Fem Un Conte_2012

73

Escola Ítaca 2n B Els dinosaures Escola Santa Eulàlia 3r A Escola Llebetx Popa Escola Miquel Utrillo 3r B Escola Les Parellades 3r B L’època medieval

CONTE 23: ELS PALEONTÒLEGS I LA PEDRA BRILLANT

Aquesta és la història d’un món imaginari que no ha existit mai ni existirà... Era un matí calorós quan un grup de paleontòlegs es va reunir per anar a buscar ossos de dinosaures. Els paleontòlegs eren tres amics de tota la vida: En Xavi era molt llest i el més petit de la colla. En Jordi era molt àgil i valent i l’Anna, que era la gran del grup, era la més perfeccionista. Tots tres estaven entusiasmats i cansats per què ja portaven molts dies treballant en la zona. L’Anna es va estirar al terra per a descansar i tot seguit es van afegir el Xavi i el Jordi. -Esteu bé? Va preguntar l’Anna. -Jo estic molt cansat! Va dir el Xavi. -Doncs jo estic amb alguna cosa que se’m clava a l’esquena...va dir el Jordi. -Aixeca’t, ràpid! Van dir els dos amics alhora. No s’ho podien creure! Sabeu què van trobar....? Una pedra lluminosa, amb un únic ull, tan brillant com una estrella i una boca que no feia més que xerrar paraules que no s’entenien. A poc a poc i després de recuperar-se de l’ensurt van poder entendre que la pedra s’estava queixant...i molt!

La pedra brillant va deixar de queixar-se i va començar a parlar català. Ara sí que se l’entenia! Llavors va preguntar al grup d’amics: -Qui sou i on aneu? I en Xavi va contestar: -Ell és en Jordi, ella és l’Anna i jo sóc en Xavi. Som paleontòlegs i anem a buscar ossos de dinosaure. I la pedra va dir: -Jo sóc la Lluminosa. Puc anar amb vosaltres i ser la vostra amiga? I els nens li van contestar:

Page 77: Fem Un Conte_2012

74

-És clar que pots venir! Tots junts van trobar una cova. Hi havia molts ossos de dinosaure. Però el que van trobar els va sorprendre molt més: Un dinosaure de carn i os. I no un dinosaure qualsevol, sinó un tiranosaure que se’ls volia menjar. Però com que en Xavi era molt llest, en Jordi era molt àgil i valent i l’Anna era molt perfeccionista, van aconseguir desfer-se d’aquell dinosaure dolent. Després van sortir dos tiranosaures més del fons de la cova. Per sort, també van aconseguir acabar amb ells. Els nens es preguntaven: -Hi haurà més dinosaures en aquesta cova? I sí que hi havia més perquè de sobte els va aparèixer un velociraptor, un dinosaure molt ràpid i perillós que es va menjar la pedra Lluminosa d’una mossegada. Els nens es van posar a plorar molt perquè no sabien com fugir d’aquell velociraptor tan ràpid ni com rescatar a la seva nova amiga, la pedra Lluminosa.

Però després d’una estona es van posar a pensar i van decidir capturar el velociraptor amb una trampa i recuperar la pedra. Es van posar a cavar per a fer un forat molt gran . Atrauen al velociraptor cap al forat cridant i saltant amb els braços enlaire. El dinosaure els veu i els vol atrapar, es posa a córrer i cau al forat-trampa. La pedra anava cridant . “Socors, socors, ajudeu-me!” Els paleontòlegs la van rescatar saltant davant del dinosaure i donant-li un tros de carn crua. Així quan el velociraptor va obrir la boca... el Jordi li va agafar la pedra de dins. - “Ja és meva! Molt bé! Genial! Ja tinc la pedra.” Cridava el Jordi. El velociraptor intenta escapar-se de la trampa i els paleontòlegs fugen corrent cap al bosc. Pugen a un arbre i s’amaguen. La pedra lluminosa els dóna les gràcies per salvar-la. La pedra està molt enfadada amb el dinosaure perquè se l’ha menjat. I es queixa tota l’estona. L’ Anna li diu : “Tranquil·la, tranquil·la, ara tot ha passat...”. El velociraptor, crida als seus amics i venen a ajudar-lo a escapar-se de la

Page 78: Fem Un Conte_2012

75

trampa. Ho aconsegueixen i corren cap al bosc. Pel camí es troben amb un Tiranosaure Rex i com és tan gran, alt i fort li demanen ajuda per a agafar als paleontòlegs.

Mentres els dinosaures buscaven als tres amics, els paleontòlegs van cercar les restes d´un avió. -Ens podriem construir un helicòpter! ... va dir l´Anna. De sobte van sentir els crits d´un home. Era el tècnic de l´avió espatllat que molt amablement els va ajudar en tota la construcció aèria. Un cop enlairats es van adonar d´un fet preocupant: la Lluminosa s´havia quedat a terra. Decidiren tornar tot i tenir poca benzina. Malauradament només hi van trobar les petjades i les seguiren fins arribar a un lloc molt especial. Era un llac ple de peixos platejats i daurats que van posar-se a fer salts en el mateix moment que es va produir una erupció. Aquell volcà havia estat adormit fins aleshores i semblava tenir moltes ganes de despertar-se. Boles de lava, peixos, fang, cendre,... omplien el cel de colors. Finalment del centre del llac va surgir una veu tot dirigint-se a la Lluminosa..... …la veu del llac era el súper peix daurat amic de la pedra lluminosa. - Lluminosa tu i els teus amics veniu dins del llac abans de què el volcà exploti del tot! Els tres paleontòlegs, la lluminosa i el súper peix daurat es submergeixen a l’aigua on es troben una cova. Dins la cova hi havia molteeeees pedres lluminoses que no eren de fiar! La Lluminosa intenta avisar als seus nous amics però com ells estan molt contents, perquè se’n salvat del volcà i per la troballa, no l’escolten. Els nens porten al peix a un riu de la cova i ell fa nous amics i marxa riu avall. Totes les pedres decideixen acompanyar als nens fora de la cova, però.....és una trampa els porten directament cap als seus amics els dinosaures perquè

Page 79: Fem Un Conte_2012

76

se’ls mengin. Quan se n’adonen que van directament al cau dels dinosaures i intenten escapar les pedres els capturen. La lluminosa entre tanta pedra i tot l’embolic s’escapa per buscar ajuda. Troba el senyor de l’helicòpter i junts van a rescatar als seus amics. Amb l’aire de l’helicòpter les pedres surten volant i els dinosaures s’espanten i corren cap a la cova. En aquell moment els paleontòlegs pugen per una escala de corda amb la Lluminosa i el senyor i marxen volant. La lluminosa es queda amb ells i decideixen que en una propera aventura tornaran a la illa a buscar més óssos però vigilaran amb els dinosaures i les pedres traïdores. Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Page 80: Fem Un Conte_2012

77

Escola Pia VNG 2n A Escola Sant Jordi 3r B Els 24 espies Escola Les Parellades 3r A El món Escola Canigó 3r B Escola Pompeu Fabra 3r B

CONTE 24: LA PARAULA SECRETA

En un petit poble, hi havia una porta màgica que donava entrada al país de la imaginació. Feia molt de temps que aquella porta no s’obria i per això la gent del poble estava avorrida i fins i tot una mica trista. Tres nens, mentre jugaven pel bosc, van trobar un missatge enterrat on hi havia una paraula secreta, que potser serviria per obrir aquella porta. Els tres nens emocionats van parlar amb el seus pares de la troballa feta i...

Els pares van explicar als nens que era impossible que aquella paraula obrís la porta cap al país de la imaginació. - La porta màgica no s’obre amb una paraula, sinó amb una clau.- Va dir el pare d’un dels nens. - Una clau màgica, molt difícil d’obtenir, ja que només existeix en els nostres somnis,- va continuar explicant el pare. - Només es pot obtenir si tots tres somnieu amb ella.... però això és molt difícil! Els nens com no es van veure recolzats pels pares van decidir anar tot sols al cementiri on estava aquella porta màgica. Un cop allí i davant l’entrada del país de la imaginació, els nens agafats de les mans van repetir aquella paraula tres cops ben fort . Van esperar una estona, però la porta no es va obrir.

Page 81: Fem Un Conte_2012

78

De cop, van sentir un soroll molt estrany ,els nens espantats es van mirar de reüll i a continuació un patapam molt fort els va fer tremolar...plaf...plaf... una branca va caure al terra i tot seguit va sortir volant un mussol espantat. - Uff... quina por!!! - Jajaja...Sort que sol era un mussol! -Xst! Escolteu, escolteu, - va dir un del nens xiuxiuejant – Per allà al fons sento un altre soroll... Els tres nen van callar, van mirar cap al fons del cementiri i van observar com una mena de bola de fum blanc s’anava apropant lentament. - Què és això? - Ohhh, nooo! Zombisss!!! - Un munt de zombisss!

Els tres nens es van espantar molt amb els zombis i es van amagar darrere d’una tomba. Els zombis buscaven els nens i el zombi més gran, que portava la clau màgica, la va perdre. El mussol va agafar la clau i la va deixar caure al costat dels nens. Ells no s’atrevien a sortir de l’amagatall perquè els zombis els empaitaven però tenien moltes ganes de poder agafar la clau màgica i intentar obrir la porta cap al país de la imaginació. Mentre pensaven com sortir de l'amagatall de forma segura i agafar la clau va aparèixer la mare dels zombis i els va cridar per sopar i van marxar corrents cap a casa seva. Per fi els nens van poder sortir i van intentar obrir la porta màgica amb la clau. Van posar la clau al pany, la van girar amb cara d’emoció.... però la porta no es va obrir. Feia falta alguna cosa més…

Page 82: Fem Un Conte_2012

79

Els nens es van posar a pensar que podien fer per obrir aquella porta que tant de temps duia tancada. A un d’ells se li va ocórrer una idea i va dir: - Per què no demanem als Zombis ajuda? Potser ells sàpiguen com obrir-la. - Ni pensar amb això, quina por! – va contestar rápidamente un dels nens. ´- Podríem fer els tres molta força igual així… - Però vosaltres qui us penseu que sou? Amb aquestes bestieses mai obrirem la porta. Va dir el nen més llest. Els altres nens es van callar i es van posar a pensar també. Van pensar i pensar fins que el nen més llest va dir: - Per què no posem la clau al pany i diem els tres a la vegada la paraula màgica? Als altres nens els va semblar una idea fabulosa i així ho van fer, van posar la clau al pany i ben fort van dir aquella misteriosa paraula. De sobte els nens van començar a sentir-se molt cansats al mateix temps que la porta s’anava obrint poc a poc…

Page 83: Fem Un Conte_2012

80

El mussol, guardià de la porta, vola damunt dels nens ventant-los amb les ales per reanimar-los. Els nens s´han despertat i ara la porta és totalment oberta. Encuriosits entren i descobreixen un gran mirall amb una nota enganxada que diu: PODEU DEMANAR UN SOL DESIG US EL CONCEDIRÉ. Gran Mirall Màgic de la Imaginació. No sabien quin desig demanar i discutien. -Podriem demanar un laboratori. -Millor demanem felicitat i amor. -O si no demanem que tots els dies tothom tinguem fruita per menjar. Estaven pensant quan el més petit dels nens va tenir una gran idea. -Ja està, demanem imaginació per saber arreglar les coses que s´espatllen, per trobar solucions als problemes i per tenir temps de divertir-nos. I quan va acabar de parlar van sentir una ventada ben forta i va tornar el mussol que duia una carteta en el seu bec que va deixar anar quan passava damunt els nens. Aquesta carta deia : AQUEST DARRER DESIG US SERÀ CONCEDIT. TRUQUEU ALS PARES QUE US VINGUIN A BUSCAR. Gran Mirall Màgic del Regne de la Imaginació. Quan van veure als pares els van notar molt cambiats, com més alegres i més feliços.

Page 84: Fem Un Conte_2012

81

Escola Esteve Barrachina 4t A Escola Mediterrània 4t A Futbolistes Escola Ginesta 4t B Escola El Pi 4t Escola Pia VNG 4t A

CONTE 25: L’AVENTURA D'EN PAU I EN “COCO” Aquesta és la historia d’en Pau i el seu hàmster “Coco”. En Pau era un nen de 9 anys, alt i ros. Vivia amb els seus pares i el seu hàmster en un poble mariner ,a prop del mar. El seu pare era pescador i tenia una barca amb la que a vegades sortien tots dos a navegar,…mm perdó! ,ens en deixem un, en “Coco” també. A en Pau li agrada fer esports i sempre que podia anar amb el seu amic “Coco” a jugar i banyar-se al mar. Allà corrien per la platja i feien voleiar el seu estel. Un dia, quan en Pau ja estava al llit, a punt de dormir , va sentir als seus pares dir que...

- Com li direm al Pau que tindrà un germanet o una germaneta? Va dir la seva mare. - Sí, sí,... i com li direm que haurem de canviar de casa a un altre lloc on no hi ha platja? Després de la conversa, en Pau va sentir a la vegada alegria i tristesa. I va estar tota aquella nit tenint mals somnis: havia de deixar al Coco a l’antiga casa, hauria de canviar d’escola i deixar enrere els seus amics i sobretot no veuria més a la seva novia,... Al dia següent, en Pau li va preguntar als seus pares si li amagaven alguna cosa. Després d’aquest comentari la mare d’en Pau es va posar vermella i va creure que ja ho sabia i que s’havia assabentat d’una maner a que

Page 85: Fem Un Conte_2012

82

ells no volien. Els seus pares van decidir...

-

Els seus pares van decidir parlar amb ell i explicar-li tota la veritat. El cap de setmana van anar a un restaurant que a en Pau li agradava especialment i allà van començar a dir-li que no tot el que passava era motiu de tristesa, sinó que amb l’arribada del seu germanet o germaneta tots serien feliços, perquè podien jugar amb ell i ensenyar-li coses. A més coneixeria nous amics i un barri nou. Però el que era més important és que podria emportar-se el seu amic, en Coco. A partir d’aquest moment el nen va començar a somriure i es va posar molt content.

Els pares també es van posar contents perquè en Pau ja no estava desanimat. En acabar de dinar van decidir anar a veure botigues on venen coses de nens petits, bebes. Havien de preparar-ho tot per quan arribés el germanet o la germaneta. Tot el que miraven era molt petit, sabatetes, gorrets per escalfar el cap, pijames, samarretes,... semblava robeta per a les nines. Oh! I també havien de pensar en el cotxet, els biberons, el llitet, uff, quantes coses !

Page 86: Fem Un Conte_2012

83

El dilluns en Pau es moria de ganes d’anar a l’escola per explicar als seus amics les notícies noves , i sobretot tenia ganes de dir-li a la seva novia.

Dilluns al matí en Pau va arribar a l’escola i ho va explicar tot. La seva novia que, per cert, es deia Susanna, es ficà contenta perquè ella també s’havia de mudar al mateix barri d’en Pau. Heu de saber que a Vilanova i la Geltrú hi ha molts de barris.

- No et preocupis!- li van dir els seus amics. - Ja jugarem amb tu els caps de setmana, que et sembla?

Per sort, en Pau va acabar el curs a la mateixa escola i l’últim dia va ser molt especial tant per a ell com per a la Susanna doncs els seus companys de classe i la seva mestra li van preparar una festa-comiat sorpresa.

- Sorpresa! -Van cridar els companys. - Moltes gràcies a tots!

Com que era l’últim dia en Pau va voler portar al seu amic inseparable, en Coco. S’ho van passar d’allò més bé.

- Adéu amics!

Ah, sabeu que? En Pau va tenir una germaneta i es va casar amb la Susanna al cap de vint anys. FELICITATS !!!!!!!!!

Fi.

Page 87: Fem Un Conte_2012

84

Escola Santa Teresa de Jesús 4t Escola Les Parellades 4t A. La fantasia Escola Miquel Utrillo 4t A Col-legi Divina Providència 4t Escola Santa Eulàlia 4t A

CONTE 26: L’AVENTURA DEL NINOT DE NEU!!!! Hola! Sóc el ninot de neu Maurici i visc al futur, a la ciutat de l’amor. Sabeu quina és?… Sí, molt bé! És Paris! Us vaig a descriure com sóc: Tinc el cos de color blanc, per nas tinc una pastanaga, els ulls són botons de color negre, no tinc braços sinó que tinc dues branques que em serveixen de mans i porto una bufanda de color verd, groc i vermell, que m’envolta el coll. També, un barret de copa negre com els mags i a la panxa tinc molts botons que segueixen aquesta sèrie: blau, verd, blau... A més, porto una escombra que no la deixo mai. No us penseu que la tinc enganxada al braç! La porto sempre perquè treballo al servei de neteja de la meva ciutat. No tinc una vida molt bonica... però el meu germà, que es diu Pepici, me l’alegra una mica.

En Pepici és el meu germà bessó i ens assemblem tant que, per diferenciar-nos els pares el van pintar de color verd, com el de l’herba a la primavera. Ell treballa a Disneland París, al parc d’atraccions i li agrada molt. Té molta sort perquè pot pujar a les atraccions tantes vegades com vulgui i, a més a més, gratis. La que més li agrada és la “Muntanya Russa”. Un dia que jo estava trist i desanimat, en Pepici em va dir: - Maurici, vols venir amb mi al Parc? I jo li vaig respondre: - I tant!. Estic cansat de fer cada dia el mateix. Jo vinga a escombrar i la gent vinga a embrutar. És molt avorrit !!! - Doncs som-hi, va dir en Pepici. Et duré a un lloc molt especial. Vam caminar fins arribar a una atracció coberta. Es deia “El Túnel de l’Amor”. Havíem de pujar en una barca i fer un recorregut per dins d’un túnel que

Page 88: Fem Un Conte_2012

85

estaba ple de personatges de contes. Solament hi havia una condició per a poder-hi entrar: anar amb parella. - Però, si jo no tinc parella? -li vaig dir. - Mira aquella barca, Maurici, algú t’està esperant… Allà, una “ninota” de neu molt bonica, em va somriure.

Vaig anar a la barca i li vaig preguntar el seu nom: -Com et dius? -Em dic Emily i he vingut dels Pirineus a veure Paris. La ninota era de color taronja, tenía els ulls com el cel i els cabells grocs com la llimona. Portava una bufanda de flors i un abric de llana. Semblava molt simpàtica i era molt carinyosa. L’Emily li va dir: -Vols pujar amb mi a la barca? -Ara mateix. Va començar el viatge. De cop i volta, es van apagar les llums i la barca es va aturar. Totes les persones de les altres barques van començar a cridar, sobretot alguns ninots petits. Els nostres protagonistes van conservar la tranquil.litat i………….

Page 89: Fem Un Conte_2012

86

De cop i volta va començar a fer molta calor,…!. Els ninots de neu, es van anar desfent de mica en mica. L’ Emily i en Maurici van començar a parlar a les fosques i es preguntaven,… i ara què farem?. En Maurici el que sí tenia clar era que havien d’actuar amb rapidesa i que no podien permetre’s el luxe de perdre ni un segon en resoldre aquell ensurt. Llavors, en aquell mateix instant, es van mirar tots dos molt amoïnats i a en Maurici se li va ocórrer una gran idea: -No pateixis Emily, hi ha una cosa que encara no t’he explicat perquè tot just ens acabem de conèixer. Al no tenir gaire temps t’explicaré el meu gran secret. -I això,...? -Doncs, que l’escombra que porto sempre amb mi és,.... MÀGICA!. -Genial, doncs tot solucionat, oi? -Gairebé sí, però amb una única condició. -Tu em diràs!. -Necessito un petó, ple de tendresa, perquè la meva escombra màgica es posi en ple funcionament,....!. -Dit i fet, però, just en el moment que es fan un gran petó dintre del túnel de l’amor succeeix un fet extraordinari,....!.

Page 90: Fem Un Conte_2012

87

Al túnel va començar a fer molt de fred, a nevar i l’aigua es va congelar. Llavors tots els ninots de neu van poder sortir del túnel caminant sobre el gel . En Pepici, que estava esperant el seu germà Maurici a la sortida del túnel, va veure com l’ aigua es congelava i els ninots sortien una mica espantats . En veure en Maurici sortir del túnel amb l’Emily es va alegrar molt. Va convidar-los a pujar a la muntanya russa per celebrar que tot havia acabat bé. L’Emili i en Maurici estaven enamorats però no ho volien confessar. Tot i això van seure al mateix vagó. L’Emili tenia por de pujar a la muntanya russa i en Maurici la va tranquil·litzar. Aleshores, en aturar-se l’atracció els dos es van confessar el seu amor. Van ser feliços i van menjar anissos.

Page 91: Fem Un Conte_2012

88

Escola Pia VNG 3r A Escola Santa Eulàlia 4t B Escola Vora del Mar 4t A Escola Esteve Barrachina 4t B Escola Pompeu Fabra 4t A

CONTE 27: L’OU DE DRAC

Hi havia una vegada un germà i una germana que vivien en una caseta petita. Van decidir anar a passejar pel bosc i es van trobar una cova molt fosca. Van entrar i van veure un ou molt especial (en realitat ells no sabien que era un ou de drac). El germà i la germana van agafar l’ou per portar-lo a casa seva. De tornada es van trobar un cocodril que no els deixava passar i un lladre amagat que els hi volia prendre l’ou...

De sobte el cocodril va pensar que aquells nens havien robat a la seva filla, Magdalena, que estava dins de l’ou .Mentre el cocodril pensava, el lladre va agafar l’ou des de darrere. Més tard, un drac va venir volant amb la intenció de treure l’ou al lladre. Aquell ou era el que va pondre ella (la dragona). Desprès va venir un drac que era el pare. I llavors...

Page 92: Fem Un Conte_2012

89

El lladre portava una pistola a la butxaca i el pare venia amb totes les intencions de treure-li l'ou. El lladre, sobtadament, va treure la pistola i va disparar al drac pare a la panxa. Quan el lladre va veure el que havia fet, va fugir cames ajudeu-me perquè pensava que la dragona l'atacaria. El cocodril, en veure el lladre escapar-se i que aquell ou era mes gran que un dels seus, se'n va anar a buscar la seva filla Magdalena. El germans van anar corrents cap al drac pare i van dir-li que anirien a buscar estris per curar la ferida i que recuperarien l'ou que el lladre havia robat. Van anar ràpidament a l'hospital on tenien un amic que es deia Miquel. Li van demanar unes pinces per a extreure-li la bala i una bena per tapar-li la ferida. El Miquel va donar-los amb molt de gust allò que havien demanat. Van marxar corrents a veure com estava el drac pare. Per sort, no era massa tard i van poder guarir al drac pare. Ara el moment de seguir les petjades de lladre i recuperar l'ou. Mentre anaven pel camí , van trobar un ogre que els va posar tres proves. Les proves eren...

La primera prova que va posar l'ogre consistia en agafar tres pedres daurades del riu que va fer aparèixer l'ogre en aquell instant. A la segona prova havien d'esculpir una estàtua de l'ogre en la que havien d'incrustar les tres pedres daurades. I per acabar, l'última era pujar l'estàtua realitzada dalt d'una pedra llegendària que hi havia al cim de la muntanya. Si els dos germans aconseguien posar l'estàtua damunt la pedra de la muntanya, s'obriria un portal màgic, per on l'ogre podria tornar al seu món. D'aquesta manera, els nens podrien seguir les petjades del lladre i recuperar l'ou del drac.

Page 93: Fem Un Conte_2012

90

Els nens van decidir fer les proves. Els hi va costar molt esforç però les van poder superar. L’ogre content va respectar el que havia promès i va marxar. El portal màgic es va obrir i els dos germans van seguir les petjades que es dirigien a una casa gran. Es van apropar i per la finestra van veure que el lladre estava fent una truita de patates i tenia l’ou amb un cistell. Els dos germans van obrir la porta sense fer soroll i, ràpidament, van agafar el cistell amb l’ou de drac. El lladre es va quedar amb un pam de nas. Els dos germans van sortir corrents i es van dirigir cap a la cova dels dracs. Allà hi eren els dos dracs esperant-los. Els nens els van donar l’ou. De seguida, l’ou va eclosionar i va sortir un preciós drac. Els dracs feliços i agraïts els van donar una recompensa de quatre pedres precioses. Vet aquí un gat i un gos i el conte s’ha fos.

Page 94: Fem Un Conte_2012

91

Escola Llebetx 4t Escola Pia VNG 4t B Escola Les Parellades 4t B El teatre Escola Pompeu Fabra 4t B Escola Miquel Utrillo 4t B

CONTE 28: INVASIÓ DESCONEGUDA Vet aquí que una vegada, cap a l’any 2020, en una galàxia molt llunyana, hi havia un planeta desconegut. Aquest planeta tenia el terra vermellós com la síndria i estava tot ple de roques, craters i arbustos. Era un planeta habitat per robots que vivien dins dels craters. En un lloc ben amagat del planeta, hi havia una cova enorme on guardaven un ordinador molt gran que els programava perquè poguessin funcionar bé. Només els tres robots més savis coneixien la contrasenya secreta per poder arribar a la sala de l’ordinador. Els altres robots sempre treballaven fabricant nous robots. Un dia normal i corrent, van veure sobrevolar unes estranyes naus que semblaven d’extraterrestres...

Aquelles naus van aterrar. Els robots es van amagar als seus cràters, tot el planeta va quedar paralitzat, enmig d’un gran silenci. Els extraterrestres van baixar de les seves naus. Eren els Llunàtics, uns éssers de color verd procedents d’un planeta verd i que no els agradava gens el color vermell. Van cridar que no volien fer mal, tot i que això no era del tot cert. Els robots es van confiar i van anar sortint.

Page 95: Fem Un Conte_2012

92

Els llunàtics sabien de l’existència d’un ordinador central que controlava tot el planeta i d’una contrasenya. Van segrestar els tres savis per aconseguir-la. Finalment després de molt temps i per casualitat van descobrir el codi que permetia accedir a l’ordinador. Els llunàtics quan ja no sabien què fer van començar a fer pessigolles als savis i aquests sense poder contenir el riure van exclamar: - HA, HA, HA!!!! Aquesta era la contrasenya. Tot això va canviar la vida del robots. Des del moment que els llunàtics van apoderar-se del planeta, al saber la contrasenya, el planeta era un caos . Els robots estaven descontrolats: parlaven sense control, donaven voltes, feien el pi, es xocaven entre ells, perdien l’ energia ,etc... És a dir, semblaven bojos . Els llunàtics per aturar la bogeria en que el planeta s’havia convertit , van apagar l’ordinador. Aleshores els robots van quedar apagats i adormits. Un cop adormits els llunàtics van posar uns xips als robots que els transformava en esclaus. Els llunàtics van utilitzar els robots esclaus per canviar el color del planeta i convertir-lo en verd. Les feines que els hi manaven eren: posar arbres, plantar herba, pintar els edificis verds, i la més important, pintar el mar verd perquè plogués aigua verda i d’aquesta manera tota l’aigua del planeta seria verda. Els llunàtics, però, no sabien que dins d’un cràter molt llunyà i profund hi vivia en Salva, un robot que no sortia mai a l’exterior. Ell que no tenia posat el xip, era l’única esperança pels robots esclaus.

Un dia el Salva, per un forat del seu cràter va veure que el planeta era de color verd. No sabia què passava, no sabia si estava somiant. Va decidir sortir del cràter, sense que ningú el veiés. Es va quedar sorprès del que va veure. Tots els habitants del planeta estaven treballant com esclaus i pintant el planeta de color verd. També va veure com els Llunàtics s’apoderaven del planeta. En Salva va decidir anar a buscar als 3 savis. Després de buscar per tot el planeta i no trobar-los, va decidir anar on estava l’ordinador central, i al arribar va veure que la porta estava vigilada per dos llunàtics. No sabia com

Page 96: Fem Un Conte_2012

93

entrar, i de sobte va tenir una gran idea. Va banyar-se amb l’aigua verda del mar i quan va sortir era verd de cap a peus. En Salva va fer veure que era un habitant amb xip, va voler entrar a la cova i els guàrdies el van parar. - On vas? Saps pas la contrasenya per poder entrar a la cova? I el Salva va contestar...

El Salva va dir que si però en realitat no se la sabia. Li va caure una pedra al peu i va dir ha! Ha! ha!... i la va encertar!. Llavors va poder entrar. Si veiem que fas alguna cosa estranya et treurem de la cova, van dir els guardies robots. El Salva va entrar a la sala de control i va veure que tot estava destroçat, quan va obrir l’armari va trobar els tres sabis, els hi va dir: calleu que us salvaré!. Els va agafar, va tancar la porta de l’armari i els sabis van arreglar l’ordinador. Van veure que necessitaven una altra contrasenya per desactivar els xips dels robots, però com que no ho sabien haurien d’esbrinar la clau, per això es van disfressar del Déu llunàtic. El Salva, ja disfressat, va convocar a tots els robots per esbrinar la contrasenya. Els robots no estaven programats per facilitar la contrasenya a ningú. Llavors, el Salva i els sabis haurien de pensar com desactivar aquets xips sense fer servir la clau. Un dels sabis va ficar al youtube la cançó del “rayos de sol”… i els robots van començar, inesperadament, a fer la conga, i van sortir de la cova. Aquesta era la contrasenya i els llunàtics van abandonar el planeta i van desaparèixer. Els tres sabis i el Salva van posar de moda aquesta cançó i la van ballar durant tot l’estiu en totes les discoteques.

Page 97: Fem Un Conte_2012

94

Escola Mediterrània 4t B Escola Les Parellades 5è A El terror Escola Cossetània 5è Escola Pia VNG 5è A Escola L’Aragai 5è C

CONTE 29: L’ILLA DE LA FORTUNA Corrien temps de cavallers i de princeses , quan en una illa molt moderna hi habitaven una pila de cavallers rics i moderns que volien buscar novia, i si podien ser princeses, millor. Però tenien un problema: on trobarien tantes princeses? Al cavaller Rubén se li va ocórrer una idea: fer petits grups de cavallers aventurers en busca de les seves princeses arreu del món. En el primer grup de cavallers que va partir en busca de princeses teníem a : Lucas, Rubén, Juan Luís, Iker M, Iker O, Raúl i Edu amb armadures, espases d’or i dracs voladors. En el segon grup de cavallers teníem a: Noureddine, Marcos, Rafa, Arnau, Sebas, Manuel i Derek amb un vaixell viking que havien trobat abandonat al sud de la seva meravellosa i rica illa. Aquest últim grup va carregar al vaixell arcs i fletxes de foc, llances i destrals i un minotaure com a ajudant defensor. Els prínceps es van preparar per el llarg viatge; uns van pujar damunt dels dracs i els altres al vaixell i tots estaven súper emocionats. De sobte, un ensurt! El minotaure, que era un “cagueta”, al pensar que es marejaria, es va posar verd i va vomitar tant que quasi enfonsa el vaixell. Ecs, quin fàstic!!! El vòmit era de diferents tons de verd: verd moc, verd festuc, verd caca, verd Powerade, verd militar, verd menta, verd poma i molts més...

Finalment, el vaixell es va enfonsar gràcies al fastigós vòmit verd del minotaure. Els cavallers es trobaven perduts en mig del mar mentre qui sap quines criatures estranyes rondaven per sota dels seus peus.

Page 98: Fem Un Conte_2012

95

De cop i volta es van adonar que podien respirar sota l'aigua i : - Oh! Quina meravella! - Van cridar sorpresos. Però de sobte el cavaller Rubén va exclamar: - Mireu! Un fantasma!. La resta de cavallers van emmudir i li van començar a observar, s’estava apropant a un castell molt gran. El fantasma “Waka waka” amb la seva màgia negra havia aconseguit raptar a les princeses de l’Illa de la Fortuna les quals estaven presoneres en aquell castell. Els cavallers van decidir que havien de lluitar per poder alliberar a les princeses . El fantasma es va adonar dels plans dels cavallers i va començar a pensar què podia fer....

El fantasma del “waka waka” va cridar al seus dimonis perquè li ajudessin a lluitar contra els cavallers. Els cavallers van entrar corrents amb les seves armes aixecades per lluitar contra els dimonis, però el minotaure va relliscar amb una pell de plàtan i va fer caure a tots així que el fantasma només va tenir que llançar un raig que els va fer sortir volant fins una platja deserta. Mentrestant l’altre grup de cavallers que anaven buscant princeses van entrar a una casa molt antiga on habitava una bruixa, al principi es van espantar però la bruixa va dir: -Se que esteu buscant princeses i us puc ajudar!! -Com ? va preguntar Sebas -Doncs amb al meu mirall màgic. La bruixa els va mostrar el mirall, va dir un encanteri i va aparèixer un enigma. “Qui és blanc i transparent i es diu com una cançó de la Shakira?” Els cavaller es van mirar estranyats, anaven pensant i pensant fins que el Marcos va dir: - Tal vegada es tracta del fantasma “waka waka” que ha fet presoneres a les princeses. En aquell mateix moment es van trobar amb l’altre grup de cavallers, els hi van explicar la complicada batalla amb fantasma, el seu exercit de dimonis i la pell de plàtan. -Però com podem vèncer al fantasma i els seus dimonis ? són molt forts!! Va dir Derek. - Haurem de preguntar al fènix. Van contestar tots. El fènix era una au de foc que tot ho sabia, al que li demanaven consell quan

Page 99: Fem Un Conte_2012

96

hi havia problemes i els va dir: -Preneu aquestes mongetes màgiques per recuperar-vos, uniu les vostres forces i viatgeu a buscar armes i reforços, el vostre enemic és poderós. Així ho van fer, tots van agafar els seus dracs voladors iniciant el viatge per alliberar a les princeses.

Tot un repte

El que els cavallers no sabien era que l’au Fènix estava de part del fantasma Waka-Waka i que les mongetes màgiques estaven enverinades. Ells se les van menjar pensant-se que eren bones i durant el viatge van començar a vomitar i a debilitar-se fins que van haver d’aterrar. El fantasma Waka-Waka, que ja els esperava, aprofitant la feblesa dels cavallers els va capturar i empersonar com a les princeses.

A la presó els cavallers i les princeses es van conéixer. Les princeses sempre havien guardat en secret els seus poders màgics amagats: quan un cavaller els hi feia un petó podien disparar rajos làser amb els ulls!!! Així doncs, una de les princeses amb més empenta va aconseguir que el guaperes cregut i sexy del cavaller Marcos li fes un petó.

- Genial!! Ara ja ens podrem escapar!! Van cridar les princeses. Van esperar que el fantasma s’adormís per obrir la porta de la presó amb els rajos làser i escapar-se tots plegats. En silenci van sortir per la porta i…sorpresa! Van quedar bocabadats en trobar-se davant dels nassos un camp de fútbol que havien de travessar per poder fugir de la presó i, on els dimonis del fantasma hi jugaven un partidet. En aquell precís moment al cavaller Marcos li sonà el mòvil amb la cançó “I’m sexy and I know it” i tots van començar a ballar i saltar fins que el Marcos va contestar a la trucada de la seva àvia que volia saber si vindria a casa a berenar. Amb el soroll, van ser descoberts pels dimonis i pel fantasma, que va despertar-se molt enfadat perquè no suportava la música. Llavors, les princeses i els cavallers en veure’s atrapats sense sortida, van tenir la brillant idea de negociar la seva llibertat jugant un

Page 100: Fem Un Conte_2012

97

partit de fútbol. Així doncs, si els cavallers guanyaven el partit contra els dimonis serien tots lliures, i si el perdien quedarien presoners per sempre més. El fantasma i els seus dimonis van acceptar el repte i van propasar dia i hora.

Els dies previs al partit, els dimonis i el fantasma es disfressaven de jugadors del Barça i burxaven els cavallers amb la intenció d’impressionar-los i intimidar-los, els volien fer cagar de por. El gran dia va arribar i faltaven pocs segons per començar mentre el comentarista cridava: - Quina emociooooooó!!!! Ja comença el partit del segleeeee!!

UN ASSUMPTE DE VIDA O MORT

Els cavallers van treure del mig del camp, d’aquesta manera va començar el partit; va estar molt renyit! Amb algunes jugades polèmiques, alguna trepitjada i moltes targetes. Al final el resultat va ser 3-3, i nois i noies es van petonejar per felicitar-se per la feina ben feta. Davant de l’empat tots dos equips van començar a discutir perquè no havien decidit què fer en cas de quedar igualats.

El fantasma Waka-waka i els seus dimonis es van enfurismar tant que els cavallers es van espantar i van abandonar a les princeses. En aquell moment, les princeses, amb el mal tarannà que treuen les noies quan s’enfaden, van iniciar una picabaralla contra els dimonis. Aleshores van començar a llençar rajos làser contra els seus enemics; cada vegada que un raig tocava a un dimoni aquest es desintegrava i es convertia en pols.

De sobte, el mòvil d’en Marcos, que en la seva fugida se li havia caigut a terra, va començar a sonar, el trucava novament la seva àvia. El fantasma Waka-waka en sentir aquell soroll esgarrifós de música moderna va fugir del castell i no va tornar mai més.

Page 101: Fem Un Conte_2012

98

Els cavallers, en veure que ja no hi havia cap perill, van sortir del seu amagatall i van demanar per sortir a les princeses. Aquestes els van refusar perquè no volien estar amb uns companys tan covards. Les princeses van decidir quedar-se a viure en el castell del fantasma Waka-waka, que a partir d’aquell moment va passar a nomenar-se “We are sexies! and we know it!”.

Les princeses van decidir viure noves aventures i buscar uns bons cavallers, però aquesta ja és una altra història...

TO BE CONTINUED

Page 102: Fem Un Conte_2012

99

Escola Mar i Cel 5è Escola Pia VNG 5è B Escola Sant Jordi 5è A Els saltimbankis Escola Miquel Utrillo 5è A Escola L’Aragai 5è A

CONTE 30: L’ESCOLA ENCANTADA

Era el final d’un estiu molt calorós quan en una escola van començar a passar coses estranyes... Però no era una escola del tot normal, estaba situada a sobre d’un antic cementeri d’una ciutat abandonada, on el cel era de color vermellós. Aquesta escola tenia forma de mansió! A més a més, com a pati tenia un bosc amb un gran llac on hi vivia un monstre marí que era la mascota de l´ escola, es deia Wolverine. Com aquesta escola no era del tot normal, evidentment, el seu alumnat i professorat tampoc eren normals. Aquests venien de diferents famílies: alguns eren zombis, nois i noies llop, monstres amb tres caps, fantasmes, mòmies, vampirs i vampiresses i espectres. Un dia, a la monstruosa escola va arribar una nova alumna, una noia normal, completament normal, no era ni zombi, ni fantasma, ni vampiressa, etc, era normal. La nena nova es deia Úrsula. Era rossa, alta i amb la pell blanca com la neu. L’Úrsula quan va veure els seus companys i companyes va quedar bocabadada i ells i elles en veure-la també, però, en canvi, els vampirs i vampiresses van mostrar una cara d’alegria, precisament perquè ...

Page 103: Fem Un Conte_2012

100

Als vampirs els agrada la sang fresca, sobretot, la de noies rosses. Quan va acabar la clase (a l’hora del pati) els vampirs i les vampiresses ( totes menys una, que es va quedar apartada) es van acostar a la noia rossa i van intentar clavar-li els ullals. Però com eren tan maldestres van ensopegar amb una arrel que sobresortia del terra. Un vampirs es va trencar un dels seus ullals. L’Úrsula que ho va veure el va ajudar. Va cridar a la professora Celeste, que era una medusa, i li va explicar que un vampir s’havia fet mal, s’havia trencat l’ullal esquerra. La professora Celeste va portar una “tirillengua” i la va posar a sobre del forat de l’ullal. Una de les vampiresses, la Rossi , la que es va quedar apartada, es vaapropar a l’ Úrsula i li va explicar que era una noia normal com ella, però que es feia pasar per una vampiressa perquè no li xuclessin la sang. Totes dues es van fer amigues. Mentrestant, la mascota (en Wolverine) amb la seva gran força va trencar les cadenes i va fugir de l’escola perquè…

Va sentir, gràcies a la seva oïda extraordinàriament desenvolupada, la veu del seu germà, un petit monstre marí que vivia al mar que hi havia prop de la ciutat abandonada, que li demanava alguna cosa urgent i va fugir per ajudar-lo. L’Úrsula i la Rossi mentre passejaven explicant-se coses al voltant del llac van adonar-se que en Wolverine no hi era, que s’havia escapat. Ràpidament van avisar als companys que hi havia a prop , i es van posar a buscar-lo pel bosc. Com no el trobaven van anar directament a explicar el que estava passant al director. - Què? Qui?Com?...No pot ser! – va dir tot neguitós – ufff... l’últim cop que es va escapar va ser perquè el seu germà el va avisar d’un terratrèmol. El terratrèmol que va acabar amb la vida humana d’aquesta ciutat! -Què vindrà ara??? Una invasió de mosquits tigre, l’explosió del volcà que tenim aquí al costat, la caiguda d’un meteorit, un Tsunami ... ?Quèeee??? L’Úrsula, que estava molt espantada, va recordar que ella coneixia un vell mag que, a més a més, era endeví: el mag Pepet. Potser ell podria esbrinar quin era el motiu per què Wolverine havia abandonat l’escola. Sense rumiar-s’ho dos cops ho va exposar allà, al despatx del director a la resta del grup. - Molt bona idea Úrsula, però.... hem d’afanyar-nos! – va dir el director una

Page 104: Fem Un Conte_2012

101

mica més tranquil.

Dit i fet, tots els alumnes junt amb el director van anar a visitar el Pepet qui vivia en una casona molt vella als afores de la ciutat i propera a l’escola. Un cop allí i després de picar a la porta dos o tres cops va obrir la porta un senyor molt alt i canós. -Úrsula, quina sorpresa!!! –va dir el mag,- i quin munt de gent, què passa? Van exposar-li els fets. El Pepet va pensar una bona estona i va arribar a la conclusió que no hi havia cap dubte es tractava de ...

...de que el petit monstre volia apuntar-se a l’escola perquè volia aprendre moltes coses i no volia estar sol. El que veig- va dir en Pepet. És que avui no vindrà. Fins demà no arribarà. -Podríem preparar-li una petita festa de benvinguda- va suggerir l’Úrsula. -Sí, sí!- van dir tots. -Però, potser no tenim prou coses per fer una festa - va dir el director. -Anirem a buscar-ne nosaltres mateixos - van respondre tots els nens i nenes. Van tornar a l’escola i van fer una llista del que els faltava. Seguidament, van anar a les botigues abandonades i van agafar el que necessitaven com ara globus, serpentines, gots, plats, beguda, etc... Quan van tornar a l’escola, van preparar la festa i les cuineres van fer un pastís molt bo; el pastís que més agrada als monstres: PASTÍS DE SANG! Cansats de tanta emoció, van anar a dormir. L’endemà al matí es van llevar, van anar a veure les coses de la festa i... EL PASTÍS HAVIA DESAPAREGUT! -Però què ha passat?- va dir el director. -El pastís de sang ha desaparegut!- Van mirar al voltant i es van adonar que els vampirs no hi eren. -Els vampirs no hi són. Anem a la seva habitació!-van exclamar. Quan van arribar a l’habitació dels vampirs, els van trobar dormits, tips i amb un rajolí de sang que queia de la boca. I ara, què fem? Tenim un problema...

Page 105: Fem Un Conte_2012

102

… haurem de retardar la celebració de la festa... S’haurà de fer un altre pastís... Ens hem d’organitzar! L’Úrsula i la Rossi van decidir anar a trobar en Wolverine i el seu germà i entretenir-los per retardar la seva arriba a la festa. Així la resta de companys podrien acabar de preparar la festa. -Els vampirs els deixarem dormir, que ja han fet la seva festa- va dir el director. -Els hi prepararem un pastís amb una poció que quan se’l mengin els convertirà en humans- va proposar la Celeste. Els “nois” es van posar a preparar la festa: serpentines monstruoses, aranyes, sucs de sang i de baba de granota, el pastís de la festa, el pastís pels vampirs,... Quan va estar tot preparat van arribar l’Úrsula, la Rossi, en Wolverine i el seu germà. A l’entrar a la sala es van trobar tots els companys que els esperaven i van estar molt contents. Van començar la celebració, a menjar el pastís i veure els sucs preparats i a passar-ho genial. Quan la festa ja feia estona que estava en marxa, es va despertar un vampir, va escoltar la música i va despertar els seus companys. -Estan de festa i no ens han avisat- va dir un. -Doncs ara hi anirem- va dir un altre. Quan anaven a sortir de l’habitació es van trobar la porta tancada. -Sortirem per la finestra- van decidir. Així ho van fer. Es van presentar a la festa i els hi van donar el pastis especialment preparat per a ells. Se’l van menjar amb molt de gust. A l’endemà tots eren humans. Però ... la poció no era perfecta i cada nit de Halloween tornen a aparèixer aquests vampirs. El germà de Wolverine es va incorporar a les aules, era molt estudiós i va ser un bon company per a tots.

Page 106: Fem Un Conte_2012

103

Escola L’Aragai 5è B Escola Miquel Utrillo 5è B Escola Sant Jordi 5è B els dj’s de l’hotel Kruëger Escola Pompeu Fabra 5è A Escola El Pi 5è

CONTE 31: UN LLANGARDAIX MUTANT

En Pere és un científic de renom que al soterrani de casa seva té un laboratori on experimenta amb rèptils. Ha pensat que canviar el color dels rèptils podria ser un bon experiment. De sobte, truquen al telèfon: - Riiiinnnggg!!!!!! Riiiiinnnnngggg!!! - Qui és? - Senyor Puig, li truco del Departament de Sanitat. Ha de venir urgentment a la nostra oficina per donar-nos la seva opinió sobre un medicament que potser eficaç per combatre el verí que transmeten els “dracs de Comodo”. - D’acord. En uns minuts arribo. Avui és dissabte i el seu fill Roger no ha anat a jugar a futbol perquè el camp està ple de fang ja que ha plogut tota la setmana. Ha decidit sortir a buscar cargols i cucs de terra que surten quan plou i ha trobat un cuc molt estrany. Quan arriba a casa baixa a deixar aquest cuc al laboratori per tal que el seu pare l’investigui, però es troba amb la sorpresa que el pare ha sortit. En Roger, encara amb les mans mullades, sent la curiositat per agafar un pot on hi ha un llangardaix de color vermell amb la mala sort que cau a terra i ......

Quan el pot es trenca en mil bocins el llangardaix fa un salt, mossega en Roger i li transmet un verí que fa que es torni mutant i com a mutant es igual que el llangardaix, però en gegant. Llavors va sonar el telèfon. Era el pare que volia saber què feia en Roger. Però els llangardaixos no agafen el telèfon!. El pare torna corrents a casa i la troba destrossada. El nen/llangardaix estava amagat i atrapa al pare, que es desmaia. Al cap d’unes hores es recupera i es troba al seu fill molt espantat perquè no sap què ha passat. Llavors el pare li fa proves i descobreix que està infectat per el verí de llangardaix. Prepara una cura, però quan li va a posar el fill es torna a transformar. - Fill meu, sóc el pare!. En Roger no l’escoltava ni el coneixia. El pare va recular cap a la porta i va aconseguir tancar-la just quan en Roger li saltava al damunt. Va anar al laboratori i va pensar: Li pararé una trampa...

Page 107: Fem Un Conte_2012

104

i un cop sigui dintre el llangardaix li administraré la cura. Mentre el Pere estava fabricant la trampa per capturar aquell animal, va arribar l’àvia del Roger, la Carme. Va picar a la porta uns quants cops però ningú l’hi obria. Aleshores, va recordar que el seu fill un dia li va donar les claus de casa, per si algun dia ell estava fent feina al laboratori i no sentia el timbre de la porta, i que ella les va guardar dintre de la bossa que acostumava a dur sempre. La Carme va buscar i buscar les claus i per fi les va trobar. Va obrir la porta i es va quedar de pedra, no podia creure el que estava veient!!! Un animalot gegant l’estava mirant per cruspir-se-la. Sense pensar-s’ho li va estampar un cop tan fort amb la bossa al cap que el va deixar mig inconscient. Va aprofitar per fugir corrents cap al laboratori on el seu fill, el Pere, solia treballar. La porta estava tancada, va començar a picar ben fort a veure si la podia obrir, el Pere que estava dintre va sentir els crits de la seva mare i va córrer a obrir-la, amb tanta mala sort que l’àvia va entrar corrent i sense adonar-se’n va entrar dintre de la trampa que el Pere estava acabant de polir. -No!!! Mareeee....- abans d’acabar la frase, les comportes de la trampa es van tanca i un munt d’agulles van començar a clavar-se per tot el cos de la Carme, repartint la cura per evitar la mutació del Roger.

Page 108: Fem Un Conte_2012

105

Llavors la Carme, es va desmaiar per les agulles que li van clavar i també pel medicament que l’hi van donar. Aleshores en Pere es va espantar, però la Carme no tenia cap problema, perquè la medicina per en Roger i per la Carme era com una anestesia al·lucinògena. En Pere va treure a la Carme del laboratori i la va deixar al menjador, quan la Carme es va despertar veia en Pere amb el cap d’ase, un cos mico, uns pits de vaca i uns peus i unes mans de granota, en canvi en Roger que era un llangardaix el veia com sempre. Aleshores va sonar el timbre de casa, era un amic del Roger, en “Comaloporte”. En Pere li va dir que en Roger no estava i se’n va anar. Corrents i espantat perquè veia uns ulls gegants per les finestres i una cua que sortia pel garatge i ...

Ensopega amb una pedra i cau a terra. El nen terroritzat i ple de rascades s'aixeca continua corrents. Llavors el Roger-llargandaix el veu i l'intenta perseguir però, com és tan gran, quan surt destrossa tot el laboratori amb la cua. Mentres tant el Pere aconsegueix trucar al Departament de Sanitat per dir què passa i que el vinguin a ajudar. El nen-llargandaix sent el timbre del telèfon i torna a la casa. El pare troba una mostra de l'antídot en un armari destrossat i quan el Roger entra li clava amb totes les seves forces. Poc a poc el Roger va tornant a recuperar la seva forma humana però té tota la roba destrossada. En Roger li va preguntar a tots què havia passat. -És una llarga història!- va dir el pare. -Arreglem primer la casa i te l'explicaré, fill meu! La iaia seguia asseguda al sofà amb uns ulls al·lucinats. Encara trigaria unes quantes hores en recuperar-se. Pobre Carme! Finalment arriba a la casa el Departament de Sanitat amb el Comaloporte, però, han fet tard! Ja tot està solucionat!

Page 109: Fem Un Conte_2012

106

Escola Pompeu Fabra 5è B Escola Santa Eulàlia 6è C Escola Cossetània 6è Escola El Pi 6è Escola Miquel Utrillo 6è B

CONTE 32: QUÈ HAN TROBAT... UNES RUNES?

Hi havia una vegada fa molts anys, en l’any 1992, una colla de nens de deu, onze i tretze anys. El més petit era en Lluc, era el més llest de tots tres, després estava la Mariona, que era molt valenta i per acabar en Pau que era el cap de colla, ell ho planejava tot. Un dia estaven caminant per una platja, quan van arribar al final, i van pujar per unes escales i a dalt de tot varen descobrir unes runes; el Lluc es pensava que eren molt antigues, podien ser ibèriques...? Van veure que estaven fetes de pedra i semblava que des de fa temps no hi havia viscut ningú. Ells van quedar molt estranyats i van...

El Lluc, la Mariona i en Pau van decidir entrar a les runes. Caminant per les pedres la Mariona es va clavar un objecte molt dur i el va agafar. Era una clau molt petita que semblava d’or. En agafar la clau es va escoltar un soroll com si algú obrís una porta, i de sobte... en el terreny es van obrir dos camins. En Pau, que era el cap de colla, va decidir continuar pel camí més fosc, ja que l’altre camí estava ple de flors gegants que feien molt bona olor i no era tant misteriós. A mida que anaven caminant, anaven veient una petita llum vermella al final del camí. Els nois no sabien què fer si continuar caminant o tornar cap enrere...

Page 110: Fem Un Conte_2012

107

...I és que el camí s’hauria convertit en un túnel molt fosc .A la Mariona li agradava la idea d’entrar-hi però el Lluc ho trobava massa perillós. Van decidir continuar,en part perque en Pau els animava a fer-ho i,sobretot, perque a tots els picava la curiositat.A mesura que hi avançaven la llum es feia més i més intensa.Quan van arribar al final, van veure que aquella llum vermella era en realitat un enorme robí incrustat en una porta de pedra. Aquell robí brillava enlluernadorament perque era il·luminat per un raig de sol que entrava per un forat del sostre.En Pau va sentir una gran temptació d’arrencar-lo,però en Lluc el va aturar...A la porta hi havia gravats uns símbols que representaven una persona,una clau,un túnel,una calavera i els quatre signes del zodíac que hi havia gravats a la clau d’or que havien trobat.Els tres amics es sentien atordits davant la porta...Tenien una clau i un enigma per resoldre.

L'enigma deia:Si un cowboy entra a una ciutat en dilluns passen tres dies i se'n va en dilluns. Com pot ser? En Lluc s'ho va rumiar moltes vegades però la solució no li venia al cap. Llavors van decidir apropar-se a la porta i de sobte un signe del zodíac es va il·luminar. La Mariona es va fixar que el signe il·luminat era el seu. Aquell any, el seu aniversari queia en dilluns. Es va recordar que aquell dia va veure una peli on sortia aquell enigma. Li va venir al cap la solució : El cavall es deia dilluns! De sobte la porta es va obrir,estava tot fosc i ...

Page 111: Fem Un Conte_2012

108

El primer en entrar va ser en Pau seguit per la Mariona i el Lluc. Caminaven a poc a poc, degut a la poca il•luminació que hi havia dins d’aquell passadís secret, el terreny que trepitjaven era tou, se sentia una flaire fresca i a mida que avançaven s’escoltava un soroll semblant a les onades del mar.

Al arribar al final del camí van quedar tots tres bocabadats, només hi van trobar un mar immens on no hi havia rastre de les runes. Què havia passat? Allò que semblava ser unes runes no eren més que unes simples roques del fons del mar que amb la marea baixa havien estat emergides a la superfície.

Tot havia quedat en una aventura creada per la imaginació, en la que van descobrir que no sempre és, el que sembla ser.

Page 112: Fem Un Conte_2012

109

Escola Els Costerets 6è B Escola L’Arjau 6è Escola Les Parellades 6è el cinema Escola Pompeu Fabra 6è A Escola Miquel Utrillo 6è A

CONTE 33: UN MÓN PERDUT Quan un està de vacances fa el que vol o el que pot. La Nàdia i en Xavi, dos amics dels de debò, s’ho havien muntat per sortir d’excursió tot un dia. Era hivern i feia un fred que pelava. A qui se li acudeix muntar una excursió a finals de gener i amb les previsions de temporal de neu que hi havia! Van sortir de casa preparadíssims: un bon anorac impermeable, jersei de llana, bufanda, guants, botes de muntanya..., l’imprescindible per a no passar fred, passar un dia en contacte amb la natura i respirar aire pur. Enfilaren el caminet que portava cap al bosc de Can Mundet. Era un bosc espès, ple de roures i algun pi roig. El terra era humit i ple de fulles que en trepitjar-les feien un sorollet agradable. Se sentia com xiulava el vent. Quan feia una estona que caminaven, en Xavi va notar que el terra tremolava i de cop i volta es va enfonsar. La Nàdia el va intentar ajudar agafant-lo pels canells, però no tenia prou força per sostenir-lo i la va arrossegar amb ell. On eren? Què els havia passat? Tot era fosc. De sobte van veure un raig de llum i van escoltar uns sorolls. Van demanar ajuda. Ningú els va contestar. Aleshores decidiren caminar cap a la llum ajudant-se amb la llanterna que duien a la motxilla i poc a poc es van anar endinsant en un món fantàstic. Tot era verd com una selva: plantes exòtiques que no havien vist mai, arbres amb fruits enormes de colors impossibles, cascades d'aigua cristal·lina envoltades d'unes enormes roques plenes de molsa. Lluny es veien muntanyes fumejants, semblaven volcans en erupció. Hi feia una calor asfixiant i es van haver de treure tota la roba d'abric que portaven. Entre els arbres, ben amagats s'hi endevinaven animals extranys que els observaven esporuguits. Ells només els intuïen. La Nàdia i en Xavi se sentien petits com formigues en un món gegant i sorprenent...

Van descobrir que estaven en un món màgic que era com un joc d'ordinador. Depèn del joc on estiguessin el paisatge canviava.

Page 113: Fem Un Conte_2012

110

No s'ho podien creure!!! Estaven somiant... Doncs no...tot això és real - va contestar una nena petita. Des que governa l'emperador Fitus Segon no paren de passar coses estranyes. En Xavi i la Nàdia li van explicar tot el que els hi havia passat. La nena els hi va dir que a molts nens com ells els hi havia passat el mateix i que mai havien aconseguit sortir perquè l'emperador Fitus Segon els havia capturat. La nena els hi va explicar que només hi havia una manera de sortir. Era anar a visitar a un savi que tenia poders especials. En Xavi i la Nàdia estaven molt espantats però havíem d'anar a trobar-lo per poder sortir d'aquell malson. A l'endemà van preparar totes les provisions que necessitaven per anar a veure el savi: roba, menjar, aigua...I també li van demanar a la nena un mapa per saber per on anar...

Quan van obrir el mapa van llegir el següent: Si voleu arribar a la caseta del Savi heu de seguir les següents indicacions: Camineu cap a la dreta, trobareu una porta daurada, obriu-la i després baixeu per les escales de cargol. Quan les hagueu baixat trobareu una habitació molt gran amb una porta al sostre. Per obrir la porta haureu de buscar un cofre ple de claus, busqueu la clau amb tres caps de color púrpura, agafeu el matalàs que hi ha darrera el cofre, poseu-vos sota la porta i salteu, salteu fins que la clau púrpura entri al pany. Quan hagueu obert la porta, sortiu de l’habitació. Un cop fora, trobareu un passadís amb set portes amb els colors de l’arc de Sant Martí, obriu la porta lila. Un cop oberta, veureu un laberint. Vigileu!!! Hi ha tres minotaures; un de groc, un de verd i el tercer taronja. Aquí teniu les indicacions per a derrotar els tres minotaures: quan us trobeu el minotaure groc, a l’entrada del laberint, li haureu de cantar una cançó de bressol per a que s’adormi i us deixi passar cap al camí de foc. Quan us trobeu el minotaure verd, al centre del laberint, tireu-li el tros de carn que apareixerà, com per art de màgia, dins la vostra motxilla. Així s’entretindrà i podreu passar pel seu costat. Al final del laberint, us trobareu el minotaure taronja, el més forçut de tots; trepitgeu-li el taló per a que us deixi pas a la sortida. En sortir del laberint, trobareu dos passadissos, un ple de gossos i l’altre amb un caiac, agafeu el caiac i esquiveu les pedres. Trobareu a una sala plena de miralls, travesseu el mirall que no us reflecteixi.

Page 114: Fem Un Conte_2012

111

Després de travessar el mirall trobareu un bosc. Un bosc amb animals fantàstics, estranys i esporuguits com el bosc del principi amb gossos amb cua d’ocell, gats que parlen, peixos amb potes...Per a sortir haureu de buscar un camí ple de xocolatines. Al final del camí de xocolatines trobareu cinc grans sobres verds amb endevinalles, heu d’endevinar-ne tres i l’arbre encantat us obrirà les seves majestuoses portes. Un cop dins l’arbre veureu una caseta amb un jardí ple de flors de diferents colors. Entreu dins la caseta, veureu el Savi assegut en un balancí. Heu de donar un got d’aigua al vell savi perquè si no li agafarà un atac de cor. Quan s’hagi begut el got us dirà com sortir de la selva.

En el moment que la nena li dóna el mapa a la Nàdia i en Xavi, comença a bufar un vent molt fort que s’emporta el mapa. No sabien que fer, estaven perduts! Intenten fer memòria de les instruccions per veure si podien fer el recorregut sense el mapa. El Xavi, pensant, pensant, recorda que al darrera del mapa havia escrita aquesta nota: “Si per casualitat perdeu aquest mapa, podeu seguir un camí de gelats de tot tipus de sabors que comença darrere de l’arbre lila, on a més hi trobareu dos parells de patins” En Xavi i la Nàdia troben el camí de gelats i es disposen a caminar, quan, per sorpresa, veuen que els gelats s’han congelat degut al fort vent siberià que havia bufat. Agafen els patins que ara, no se sap perquè, s’han convertit en patins de gel, i intenten patinar. Però, ai!, en Xavi no té traça i la Nàdia l’ha de portar a collibè per poder travessar el gel. Quan finalment recorren tot el camí de gelats, troben el mapa que el fort vent s’havia endut. Contents l’estudien per poder arribar al seu objectiu, i comencen a seguir-lo. Al cap d’ una bona estona, arriben a la primera habitació. En Xavi se n’adona que no hi és el matalàs. Es troben davant d’ un nou problema! Com podran arribar a la porta del sostre? Esgotats decideixen acampar a prop de la caseta i passar allí la nit. L’endemà, quan es desperten, veuen que allà a la vora hi ha dos tobogans gegantins.No poden evitar-ho i corren a tirar-s’hi.! És massa la temptació! El final del tobogan els condueix a una platja on a més hi troben 2 taules de surf. Quina il·lusió! La seva passió! Agafen les taules i directe al mar!. Sense adonar-se’n s’endinsen més del compte i no poden sortir.

Page 115: Fem Un Conte_2012

112

Veuen de lluny una cosa triangular. Què podrà ser? Un peix? Un tauró? Un submarí?...

A mesura que s’anaven apropant al “triangle” es van adonar que, en realitat, no era un triangle, sinó que era una cosa viva estranya que anava canviant de forma i de color constantment… era un camaleó aquàtic gegant!!! Quan van arribar a l’alçada del camaleó, aquest es va dirigir cap a ells i els hi va dir: - Quina sorpresa… dos nens per aquí!!! Hola! Em dic Bretodó, ai no!, Bredotó, haha… mmm… què feu per aquí? Us puc ajudar en alguna cosa? En Xavi i la Nàdia, espantats en veure que “allò” no només estava viu, sinó que a més parlava i tot, van aprofitar per preguntar-li on podien trobar el savi que els ajudaria a tornar al seu món. El camaleó, amb un somriure d’orella a orella, els hi va respondre: - Ahh!! Busqueu al savi! I… digueu-me, quina aparença us han dit que té? Perquè el savi és tan poderós que pot tenir l’aparença que ell desitja en qualsevol moment i, ara mateix, el teniu al davant vostre! La Nàdia i en Xavi, amb uns ulls com taronges per la il·lusió que els va fer saber que per fi havien trobat el savi, i li van dir… … I de sobte, es van despertar. Feia una bona estona que s’havien quedat adormits sota l’ombra d’un arbre al bosc de Can Mundet… o no?!?!

Page 116: Fem Un Conte_2012

113

Escola Miquel Utrillo 6è C Escola Els Costerets 6è A Escola Mar i Cel 6è Escola Pompeu Fabra 6è B Escola Santa Eulàlia 6è B

CONTE 34: UN DIA AL PARC D’ATRACCIONS

Hi havia una vegada una classe d’una escola del Garraf que per celebrar que era l’últim any de primària, van anar a un parc d’atraccions. De bon matí van agafar l’autobús amb la intenció d’arribar a l’hora d’obertura del parc. Ja portaven hora i mitja de camí i només faltaven deu minuts per arribar-hi .Els nens estaven molt nerviosos, saltant pels seients quan de sobte l’autobús es va aturar perquè una roda va petar. Per aquella carretera, gairebé no passava ningú perquè just abans havia hagut un accident i havien tallat el trànsit. Només se sentien les sirenes de les ambulàncies i la policia. El conductor de l’autobús va trucar de seguida perquè vinguessin a canviar la roda i així poder continuar el viatge. Mentrestant els nens van demanar permís per poder sortir de l’autobús i poder esmorzar i fer aigües menors.Tres nens es van allunyar massa i això va preocupar tothom.

Es deien Xavi, Maria i Oriol i sempre anaven junts. Els nois eren els més entremaliats de la classe, sovint es posaven en problemes. En canvi, la Maria era la nena més maca de la classe. No li feien por les aventures sinó que era molt valenta i no tenia pèls a la llengua. Tots tres van decidir anar al bosc que hi havia a peu de carretera. Era una pineda. Els arbres tenien un tronc molt alt i una copa molt petita. De tant en tant, es podia veure córrer algun conill. Al terra hi havia pinyes i fulles seques de forma acicular. Estava ple de vidres trencats, restes de menjar i una foguera. Tot eren senyals que algú havia passat allà la nit.

• Per què no juguem a fet i amagar? -va preguntar la Maria-. • I per què no juguem una mica més a prop de l'autocar? -va suggerir

l'Oriol que era molt trapella però una mica poruc-.

Page 117: Fem Un Conte_2012

114

• Ets un cagat! - va exclamar en Xavi-. • Va, no us baralleu! Ja la paro jo!

Va passar un quart d'hora i de sobte PAM! L'Oriol va anar a parar al terra.

• M'he fet mal! -cridava-.

De cop i volta, va aparèixer en Xavi que va mirar la ferida com si fos un autèntic metge.

• Tinc una idea. Maria, ajuda'm a pujar-lo a coll!

En Xavi va portar l'Oriol a una casa tronada. Més que una casa semblava una barraca amb teulada , que segons la Maria, era d'un material il·legal. A les finestres, en lloc de vidres, tenia plàstics. Tot i això, com a l'Oriol li feia tant de mal la ferida, van entrar. Es van trobar una vella molt rara, vestida amb un llençol i la cara plena de berrugues.

• Què feu aquí nens? -va preguntar la dona-.

En Xavi li va explicar tot el que havia passat.

• Tinc el remei que busqueu -va dir-.

Li va donar a l'Oriol una beguda. Aquest no va dubtar en beure-se-la. Quan van ser fora de la casa, l'Oriol va desaparèixer. Hauria estat la beguda?

La Maria i el Xavi estaven preocupats perquè l'Oriol no hi era amb ells. Van decidir tornar a entrar a la casa per preguntar-li a la vella els ingredients de la beguda que li havia donat moments abans a l'Oriol. No els hi va donar temps de fer-ho perquè la vella va sortir corrents. Els nens van voler investigar dins de la casa per veure si trobaven al seu amic i van entrar en una de les

Page 118: Fem Un Conte_2012

115

habitacions. Allà van trobar a l'Oriol mig adormit. De cop i volta, es va tancar la porta. No sabien com sortir d'allà i, per primera vegada, la Maria va tenir por. Sense saber què fer, es van asseure tots tres al llit per pensar una manera de sortir d'aquella habitació. I, de sobte, el llit va caure! Van anar a parar a un túnel subterrani que els va portar a una sala secreta!Mentrestant, el mecànic va poder arreglar la roda de l'autobús i tots els nens ja podien tornar a pujar-hi per tal de continuar el viatge... però el Xavi, la Maria i l'Oriol seguien sense aparèixer. Tots els nens van pensar que els haurien

d'anar a buscar i es van organitzar en grups.

Van formar quatre grups de sis: a cada grup els hi van donar una botzina mentre que els profes portaven un xiulet. Van quedar en que el primer que trobés alguna pista havia d’avisar a la resta. Quan només portaven uns cent metres, un grup va trobar una branca amb les fulles tacades de sang fresca. Llavors van tocar la botzina i al cap d’un moment tots el companys hi eren allà. Els profes van decidir seguir el rastre tots junts i van avisar que sobretot ningú es despistés. Van començar a sentir por i fred: el bosc era molt humit i tots pensaven en els companys. Desprès de caminar una bona estona, van veure al darrere d’uns matolls un tipus de barraca. En aquell moment van començar a cridar els noms dels seus companys, però ningú va contestar. Mentrestant, el Xavi, l’Oriol i la Maria, estaven investigant aquell lloc. La sala era molt fosca. La Maria intentava trobar una sortida i va palpar un interruptor, el va accionar i la sala es va il·luminar: Era un laboratori, ple de provetes, líquids de tots els colors, tubs i animals en formol. Tots tres es van abraçar, estaven morts de por i es preguntaven que era aquell lloc i que farien allà.

Page 119: Fem Un Conte_2012

116

El Xavi va veure una prestatgeria plena de llibres vells i en un costat va trobar una caixa de fusta molt gastada i plena de pols. La va obrir i a dins hi havia un mapa i un sobre. En Xavi va cridar a la Maria i tots dos van obrir el sobre, dintre van trobar una clau de ferro tota rovellada i van deduir que hi hauria d’haver alguna porta a pesar de que no veien cap. La Maria va consultar el mapa i en ell marcava una porta on hi havia un armari. Fent molta força van aconseguir moure l’armari i efectivament allà hi era la porta que s’obria amb la clau del sobre! Darrera la porta començava un passadís que els va conduir a l’exterior d’un pati amb un mur molt alt.

Quan van sortir i van veure aquell immens pati, amb aquell mur tan alt es van espantar molt ja que la sortida i retrobar als seues companys semblava missió impossible. Després d’una bona estona en silenci la Maria va alçar els ulls i va veure una petita escletxa amb un forat amb forma de pany. -Posem la clau – va dir Al posar la clau al pany es va obrir una petita finestra que portava a una petita habitació de color lila clar. Dins d’aquella habitació hi havia una rosa vermella que brillava tant com la llum del sol, era preciosa, però quan en Xavi va anar a agafar-la l’hi van sortir unes punxes immenses i va perdre tota la seva llum. No sabien que fer , la Maria va trobar una ampolla plena d’aigua i quan anava a veure, ja que tenia molta set, en Xavi va dir:

Page 120: Fem Un Conte_2012

117

-No!!! .Rega la rosa o morirà. La Maria se’l va mirar, va agafar l’ampolla i amb molta cura va regar la rosa. Al cap d’una estona les punxes van començar a caure i la rosa tornava a brillar amb una força meravellosa. En Xavi la va agafar i la rosa va començar a enlairar-se. -Correu, doneu-me la ma- va dir en Xavi. La rosa i els tres nens van començar a pujar, el sostre de l’habitació es va transformar en un gran coixí volador que els portava a la llibertat. Després d’una bona estona volant van veure als seus companys en una clariana del bosc. Van començar a cridar i el coixí va aterrar. Tots els seus companys els abraçaven i els hi preguntaven que havia passat, l’Oriol va picar l’ull i va dir: -Es una història molt llarga. Van poder continuar el seu viatge al parc de atraccions i segur que aquell viatge seria inoblidable. Ah, i per la bruixa, no ús amoïneu, la rosa li va donar el seu merescut.

Page 121: Fem Un Conte_2012

118

Escola Volerany 3r C Escola Sant Nicolau 3r B Col-legi Santa Teresa de Jesús 5è Escola Santa Eulàlia 6è A

CONTE 35: EL DRAGÓN OLÍMPICO DE SAN JORDI

Érase una vez un dragón rojo llamado Manuelito. Era un dragón muy fuerte pero demasiado vago y barrigón. Vivía en una gran mansión de Olimpia en medio de un bosque muy espeso. Éste siempre deseó participar en unos juegos olímpicos, pero sabía que no estaba nada en forma. Por este motivo fue a buscar un entrenador personal. Pensó en un viejo enemigo, el temido caballero San Jordi.

Entonces Manuelito caminó, caminó y caminó hasta llegar al castillo del rey. En el castillo encontró a San Jorge y le dijo: ¿Puedes entrenarme para las olimpiadas? No me fio de ti! Le contestó . Te lo ruego, necesito que me entrenes para poder ir a las olimpiadas! San Jorge le contestó: Yo te entreno pero no te puedes comer a nadie de mi pueblo. Vamos ya a entrenar le dijo Manuelito!...¿Pero dónde? – preguntó, San Jorge. Cerca de mi cueva donde hay muchos árboles con las ramas duras donde podemos hacer flexiones. Dijo el dragón. Manuelito entrenó muy duro durante muchos, muchos días hasta que al final se olvidó de comer y se quedó sin barriga! Sólo faltaba una semana para las olimpiadas y estaba muy nervioso...

Page 122: Fem Un Conte_2012

119

Manuelito no pudo dormir durante esa semana. Estaba tan cansado que no podía mover ni un dedo y casi se dormía. Bebió mucho café de sobre y se puso muy nervioso. Aún y así, seguía sin poder dormir, y aunque le costó mucho, entrenó para las Olimpiadas. Pero cuando dormía por las noches roncaba tan alto que no dejaba dormir a los animalillos del bosque. Cuando se despertó Manuelito, los animales se habían ido por sus ronquidos y entonces él pudo entrenar plácidamente. Para entrenar, se fue a buscar a San Jorge, pero éste tenía gripe y el médico le había dicho que no se pondría bueno hasta al cabo de dos días, que era cuando se celebraban las Olimpiadas. Así que Manuelito se entrenó solo. Un día antes de las Olimpiadas, Manuelito se fue a inscribir a éstas solo, porque San Jorge aún estaba enfermo. Allí, Manuelito conoció a otro gran competidor llamado Hércules, quien no le cayó muy bien. Al día siguiente, Manuelito estaba nervioso porque ya eran las Olimpiadas. Cuando apareció en el pabellón, Manuelito vio aparecer un caballero parecido a San Jorge, al lado del cual todos los animalillos del bosque se sentaron. Inauguraron el torneo con un tiro de piedra, pero justo entonces a Manuelito le dio la tos por los nervios y sin querer, escupió azufre. Todos los presentes se desmayaron. Al cabo de poco el azufre se esfumó y la gente desapareció. ¿Dónde estaban todos? Manuelito se desmayó. Al poco rato despertó y siguió preguntándose dónde estaría todo el mundo. De pronto, a Manuelito le entró el hambre y, para recuperar energías, se comió un bollo que le pareció ver aparecer de pronto por allí cerca. Justo entonces, pasó andando muy cerca de él Pepe el Hornero y como que Manuelito aún seguía teniendo hambre, se lo comió de un bocado. Entonces vino San Jorge y vio, asustado, que la barriga del dragón volvía a estar muy gorda. Le preguntó que porqué era esto y Manuelito le contestó que se había comido cincuenta y tres bollos. Pasado un rato, y como que San Jorge no conseguía que Manuelito le dijera qué había ocurrido de verdad, a Manuelito le empezó a doler mucho la barriga. ¡Se había empachado! Malhumorado, se tumbó en un rincón y de pronto, casi sin darse cuenta, salió

Page 123: Fem Un Conte_2012

120

por su boca, intacto, Pepe el Hornero caminando como si nada. Y las primeras palabras que dijo el asustado Pepe al salir, fueron: - ¡Miente! ¡Ese dragón miente! ¡Me ha comido sin estar permitido! ¡Que lo expulsen!

El dragón Manuelito, se enfadó tanto al haber sido descubierto, que su primera reacción fue aplastar a Pepe el hornero. Seguidamente, se marchó hacia su cueva para pensar un buen plan y poder participar en las olimpiadas. Una vez dentro, le llamó la atención el retrato de su bisabuela Gertrudis,y no se le ocurrió otra cosa más alocada, que disfrazarse como ella. Empezó por pintarse todo su cuerpo de color rosa chicle boom-boom, se puso rimel, delineador de ojos, un pintalabios con un glos, que iba a ser la envidia de todas las nenas de su barrio, y por último, le pidió a Hércules que le dejara un vestido de su mujer. Ya os podéis imaginar qué rebote cogió la señora... - ¡¡¡¡¡¡¡ No se lo dejes, caramba, que me lo va a hacer enorme!!!!!!, contestó muy enfadada su mujer. - ¡ Está más gordo que una vaca embarazada!, volvió a replicar ella.

De todas formas, al verse Manuelito con ese vestido, enseguida se dio cuenta de que no le sería nada cómodo competir con semejante modelito, así es que, se lo devolvió a Hércules. - Bueno, se convenció Manuelito, da igual, me pondré un chandal rosa palo que he visto en Decathlon a muy buen precio, y solucionado el tema. Al día siguiente, se levantó con un hambre descomunal, y se comió un gran plato de alubias blancas, riquísimas, bien aderezadas con las especias que

Page 124: Fem Un Conte_2012

121

más le gustaban; repitió hasta dos veces más. Cuando hubo terminado la comilona, se dispuso a llegar hasta el pabellón, y fue allí donde le empezaron unos buenos dolores de barriga, cosa que le dio igual, ya que estaba dispuesto a competir sí o sí. Hércules sabía que Manuelito asistiría disfrazado a las olimpiadas para intentar engañar al jurado. Así es que se fue a chivar a los señores de la organización. Manuelito lo vio, y fue hacia él, y sin mediar palabra, se lo zampó de un bocado, sin masticar. Como Hércules era tan fuerte, una vez dentro del estómago del dragón, empezó a propinarle tales patadas, que le expulsó en un gran vómito entre medio de una masa pringosa y fétida llena de judías blancas...

A Hércules le importaba mucho su imagen, por lo que no perdió ni un segundo en irse a duchar. Mientras éste se acicalaba cual dandi irresistible, nuestro dragón Manuelito no perdió el tiempo.Compitió en varias modalides como lanzamiento de jabalina, carrera de 100 metros lisos y salto de trampolín, en la que ganó la medalla de oro por su triple salto mortal hacia atrás con triple tirabuzón. Justo en el momento en que le iban a poner la medalla, salió Hércules de la nada, se avalanzó sobre Manuelito y le despojó de su chandal tan "cool" de nueva temporada, primavera 2012. Al ser descubierto, el dragón se puso tan colérico, que se le descompuso el estómago de tal forma, que calcinó a todos los espectadores del pedo que se tiró por la inmensa ingestión de alubias que se había metido entre pecho y espalda esa misma mañana. Hércules intentó escapar como pudo y no morir por respirar aquel olor tan fétido, pero Manuelito sobrevoló los aires hasta dar con él, y desde las alturas, le lanzó una tremenda boñiga quedando sepultado y atrapado para siempre. Desde aquél día, nadie se acerca por la zona, pues el aire es irrespirable y no crecen ni las malas hierbas. Tampoco se ha vuelto a saber nada de Manuelito. A lo mejor nos lo encontramos en una paradita este 23 de abril, vendiendo rosas con olor a alubias blancas...

Page 125: Fem Un Conte_2012

122

Escola Sant Nicolau 3r A Escola Llebetx 3r Escola Santa Eulàlia 3r B

CONTE 36: FANTÁSTICO!!! Érase una vez, unos alumnos de tercero que fueron a ver la Sagrada Familia a Barcelona. Eran un total de 26 alumnos muy, muy listos. Carmen era una chica muy simpática y un poco…diferente al resto de sus compañeros. Carmen era especial… ¡ tenía poderes! Podía volar si se ponía una capa negra y brillante, se podía convertir en el animal que quisiera: tortuga, león, leopardo, cebra, ballena…, podía hablar con los animales, sabía muchas lenguas: ¡el lenguaje del perro, del gato, del gallo, del delfín, del elefante…! El caso es que ninguno de sus compañeros sabía su secreto, excepto… ¡ Raúl! Raúl era un poco extraño… no le gustaban los animales, ni la magia, ni las capas negras… ¡ni el nombre de Carmen! Cada vez que escuchaba ese nombre se ponía furioso, ¡le salía humo de las orejas como si fuera una tetera! Raúl tenía una hermana que se llamaba Carlina y era su hermana gemela. Cuando Carlina también escuchaba ¡ Carmen! Se ponía igual de furiosa que su hermano. Carlina era mucho más traviesa que Raúl… siempre gastaba bromas de mal gusto, cuando Raúl leía Carlina lo molestaba sin parar, le pintaba los deberes, los dibujos…. ¡ era muy pero que muy tremenda! En el autobús solo se escuchaba ¡ Carmen!, ¡Carmen!, ¡Carmen! Raúl y Carlina ya no podían escuchar mas su nombre estaban a punto de… cuando… ¡ llegaron a Barcelona! El autobús los dejó en una plaza cercana a la Sagrada Familia. Antes de iniciar la visita se pusieron a almorzar… pero faltaba alguien… ¡ Carmen! ¿ Donde estaba? Raúl y Carlina mientras se comían un bocadillo de queso vieron pasar alguna cosa por el cielo…¡ era Carmen! Se había convertido en un águila muy muy grande, seguro que iba a ver la Sagrada Família. Carmen intentaba entrar en la Sagrada Familia, pero había muchos guardias. Uno de los guardias le disparó un tranquilizante para evitar que entrara. Al cabo de un rato, Carmen se despertó en una furgoneta que le llevaba al zoológico de Barcelona. Cuando entraron al zoológico, la trasladaron a la zona de las águilas. Carmen intentó escapar, pero una valla eléctrica no se lo permitía. Como tenía un tiempo limitado de transformación, Carmen se volvió a transformar en ser humano. Cuando los guardias la vieron, alucinaron y la dejaron marchar sin más. Entonces, intentó volver a la Sagrada Familia pero se perdió. De repente, se encontró a una chica con un perro y le preguntó como llegar hasta allí. Ella no sabía como indicarle el camino, así que Carmen decidió preguntarle al perro. El perro le dijo: “guau-guau-guau…” y Carmen lo entendió perfectamente. La chica se quedó de piedra al ver como Carmen era capaz de hablar con su perro.

Page 126: Fem Un Conte_2012

123

Entonces, llegó a la Sagrada Familia y se encontró con sus compañeros que…

La miraron atónitos sin poder decir palabra. Se pusieron contentos de saber que tenia poderes mágicos. Todos le hacían muchas preguntas y Carmen se puso histérica y les pidió a todos que la dejaran tranquila que algún día se lo explicaría. Raúl se acercó a ella intentando ser su amigo y ella le dijo que dejara pasar el tiempo, que algún día serían buenos amigos. Después de lo ocurrido, entraron a ver la catedral de la Sagrada Familia. Les gustó mucho y recomiendan que si alguien no la ha visto vayan a verla, porque vale la pena.

Page 127: Fem Un Conte_2012

124

Col-legi Divina Providència 5è Escola Mediterrània 5è A Espies Col-legi Sant Bonaventura 6è A Escola Sant Nicolau 6è A

CONTE 37: THE GREEN LIGHT

This is the story of a friend of mine. One day, Gerard, Marina, Rubén, Júlia and Carla went camping in the forest. They spent the night telling horror stories and it was very scary. At midnight, Carla looked at the stars in the sky. Suddenly, she saw a bright green light, she warned her friends and they looked at the green light, too. Gerard thought it was a shooting star, Júlia thought it was the light coming from a green lantern, Marina thought it was a green plane, and Rubén thought it was a green ghost. Unfortunately, they were wrong…

They decided to find out. Carla and her friends walked and walked for hours. They went through a forest, crossed a wide river and climbed up Mount Montgròs, so they could see the light from closer. They realized that it was a green UFO landing very close from where they were. Suddenly they saw an alien coming out of the spaceship. The alien came closer to the children and began to speak a very strange language. Since the children could not

Page 128: Fem Un Conte_2012

125

understand, the alien called his personal translator in order to talk to his new friends. The children could not believe what the alien told them…..

The planet of the aliens was under attack by other aliens so he and his family escaped to planet Earth. The alien asked the children for help. They understood the problem and agreed to help. The children went into the spaceship with their new friends and sat down to think of a plan. They spent the whole night scheming, and the following morning…

Page 129: Fem Un Conte_2012

126

The children and the good aliens decided to make a plan against the bad aliens. The good aliens had high power laser weapons and then they killed all the bad aliens. Suddenly appeared a very tall and horrible bad alien. It was fifty meters tall and it had a really big laser sword. At that time, the good aliens and the children made a giant and super-powerful metallic robot. They made it with the rest of the spaceships and laser swords. The robot attacked with all its weapons the lider of the bad aliens. The robot killed the monster. At last the battle finished. Peace came for ever...!!! The good aliens named the children as the “ New Kinds” of their planet. They had been really brave, they had saved their beautiful planet of the good and peaceful aliens. THE END

Page 130: Fem Un Conte_2012

127

Escola Santa Eulàlia 4t B Col-legi Divina Providència 6è Escola Mediterrània 5è B Els dissenyadors dels scooters Escola Pia VNG 6è B

CONTE 38: THE CLUMSY WITCH

This is the story of a witch. Her name is Daniella. She’s got long curly hair. Her hair is red. She is ugly. She’s got a long nose and verrucas. She’s got slanted eyes and red glasses. She is clumsy. She can’t make the right potions. She always messes up with the magic spells. For example, one day she wanted to clean her dog and... it ended up with 2 heads! She lives at the top of Big Ben, in London. She likes it because she can see all the city. Today is her birthday. She is 200 years old. She is nervous. She is making a cake for the party. She has invited all her family and friends. One of them is Paky. Paky is her boyfriend and he is a zombie. It’s 12 o’clock. It’s party time! Suddenly… DING DONG! The first guest has arrived…

Page 131: Fem Un Conte_2012

128

The first guest is her father. He is a vampire and his name is William. He is 5000 years old. He lives in Port Aventura, in the terror house. He is tall and thin and he has got decay in his canine tooth. He arrives with his wife, a lovely and sweet, but very ugly skeleton. Little by little, everybody arrives: the scary zombie, the jelly monster and many others. Everybody arrives except her boyfriend. She becomes very worried and she decides to use her magic powers and appear in her boyfriend's house. Unfortunately, she is a clumsy witch and...

She messes up again the magic spell and appears at the local cemetery. Suddenly she listens to hip-hop music and as she tries to find out where it comes from she discovers a secret door. She opens the door and walks down a long corridor. At the end of it she finds a huge and very strange coffin with many interesting, coloured buttons on the wooden frame. She realizes that the coffin is in fact a lift! As she presses the “disco” button something really unexpected happens…

Page 132: Fem Un Conte_2012

129

The lift went up and when the doors opened, the clumsy witch saw two tracks. One, on the left, and the other one on the right. She walked by the right track and tried to look for her boyfriend but she couldn’t make the right potions and she appeared in other places in the world. Finally Daniella got to Paky’s house. She saw that the house was in the dark. She looked for him around the house and suddenly saw a light in his bedroom upstairs. There was no one there. She went out of the house and started walking by another track. She finally found her boyfriend waiting for her, and he said: 1 “I’ m waiting for you. I knew you would come”. 2 “In the cemetery?” – she said 3 “Yes, I’m dead. It’s a romantic place for me”. 4 “Yes, but not for me. We must go to my party”. The clumsy witch cast a spell and both went to the party. In the party they found all the other guests. 4 “We are waiting for you!” – said her father And then they could hear a classical song.

Page 133: Fem Un Conte_2012

130

Escola Mar i Cel 3r Escola Santa Eulàlia 5è B Escola Sant Nicolau 6è B Col-legi Sant Bonaventura 6è B

CONTE 39: SAINT GEORGE IN WONDERLAND....

Once there was a warrior who was called George the Hen, he was a bit of sissy. Since he was toddler, when he took a sword, he felt shivers. For this reason he had a friend who was a dragon because he was also a dragon. His friend’s name was Molbo. One day, while they where walking on the Joy Hill, they found by chance a beautiful princess who belonged to the breed of sheeps. Inmediately, Molbo felt in love...

He followed her everywhere and the warrior followed them too. When the princess realised that they were following her, she started to run very very fast up up up to the Joy Hill. Suddenly she tripped and fell and she rolled down down down the hill and the warrior and Molbo rolled after her, of course. They couldn't stop and they fell into a purple lake behind the hill. Then a giant pelican appeared and ate them...

Page 134: Fem Un Conte_2012

131

ust in this moment, there was a young and strong farmer working in the lands very near to the purple lake. He saw the giant pelican eating them. The farmer took his sickle and went to kill the terrible pelican. He opened the big belly of the pelican and took first the princess in his arms. Later ,George and Molbo went out really scared. The farmer Peter and the princess Alice felt in love. Molbo was sad but he understood that they were happy together. Peter and Alice went together to the “ Parrots Island “ and they were living there for many years. The warrior George and Molbo went on walking up the Joy Hill and then , when they arrived to the top of the hill, somethig magic happened...

Page 135: Fem Un Conte_2012

132

When they arrived to the top of the hill they saw a rose. George picked the flower and a time machine appeared by magic. They were very excited. They got on the machine and they travelled to the past. They appeared in the pelican’s stomach again. George and Molbo had to be very brave. They started climbing the ribs until they got to the mouth. They forced the mouth open with George’s spear and they run away. Alice was very impressed and fell in love with Molbo. THE END.

Page 136: Fem Un Conte_2012

133

Escola Mediterrània 3r B Inventors i inventores Escola Volerany 3r A Escola Santa Eulàlia 5è A Escola Pia VNG 6è A

CONTE 40: IVAN THE FOOTBALL PLAYER Once upon a time there was a football Player called Ivan. He lived in Paris. He was very good and wanted to go to Italy.

Ivan goes to the airport and he takes the plane , but the palne goes to los Angeles... Ivan gets off the plane and goes to the airport coffee shop. Suddenly a beautiful girl appears carrying lots of papers. She drops her papers and Ivan picks them up. They look into each others eyes and they fall in love. They go around the city in the girl’s car and they find themselves in a ghost football match and the referee is a dragon... “How strange, ghosts playing football!” says Ivan. “Don’t be silly, it’s a film set, they’re making a film... “In Hollywood anything is possible!

Page 137: Fem Un Conte_2012

134

Ivan and the girl watch the film and they ask the director if they can participate in it. Suddenly, one of the characters hurts himself and the film director tells Ivan he can play the role of a football player. He is very happy. When the film shooting ends, the girl, whose name is Melanie, tells Ivan: 5 “Would you like to have lunch with me?” 6 “Yes, let’s go to a restaurant” – says Ivan. They get to a restaurant and they talk about themselves. Ivan and the girl have a lot of things in common: Ivan loves football and the girl too. 7 “Tonight there is a football match in the city. Would you like to come with me?” – says Ivan. 8 “Yes, I’d love to” – says Melanie. Then, they go to the stadium but when they get there something strange happens... They sit next to a boy and Ivan thinks the boy is Melanie’s boyfriend. “Do you have a boyfriend?” – asks Ivan “No, I don’t”. He’s not my boyfriend. He’s my brother. His name is Josh and he plays in Los Angeles Football Team. – says Melanie. When the match ends Ivan is very happy and he kisses Melanie...

Page 138: Fem Un Conte_2012

135

Escola Mediterrània 3r A Les aranyes Escola Volerany 4t A Escola Santa Eulàlia 4t A Escola Mar i Cel 4t A Col-legi Santa Teresa de Jesús 6è

CONTE 41: HE ANGRY DRAGON Once upon a time, there was a dragon that lived in a volcano. Her name was Selena. She was very angry because somebody took her eggs.

Selena thought that the princess had her eggs.Selena was very angry and she starts the trip to the palace...

Page 139: Fem Un Conte_2012

136

When Selena arrives to the palace, she sees the princess in the kitchen. She is getting ready to cook. She wants to participate in a cooking contest and she wants to cook a Dragon’s Omelette. Selena becomes very angry and blows fire to the princess. The fire burns her hair. She is a bald princess now. While the princess and Selena fight, the eggs crack and the little dragons pull the legs out. They start running out of the kitchen…

Suddenly, Selena stopped fighting because she saw the babies. After a while, a ninja had appeared and kindnapped the babies. So the princess and the dragon were forced to make friendship.The ninja escaped by motorbike...

Page 140: Fem Un Conte_2012

137

When the dragon saw the ninja taking her babies, it started to cry and the tears flooded the city. Then, the princess started to swim after Selena. The ninja died because it didn’t know how to swim. The little dragons flew away. And they all live happily ever after.