Fent Cap! - Lloc web de l'Institut ... · il•lusió amb la creació de la Revista del Centre. És un projecte que contribueix per un costat a la difusió de les tasques de ... Des

1Fent Cap!

El Tema!El Temps Lliure

La Revista de l’IES-SEP Caparrella

Som ànima’ls!Consells per al Cos i l’ànima

Pòster Central!Alumnes del Centre

L’emprovador!Cine... Música... i més!

Curs 06’- 07’ nº1 Any I

ww

w.ie

scap

arre

lla.

cat

SUMARISumarI IES-SEP CaparrellaFent Cap!

Coordinadora: Dolors García GiménezMaquetador i Informàtic: Eneas Castán VíctorEquip de Redacció: Maria Bosch Sandra Bosch Pau Marfull Olga Masot Patricia Mir Laura Palau Àgueda Sisteré Sara Suàrez Fotografía: Yannick Sanches, Olga Jou, Josep Gil Rico, Àgueda Sisteré.Col·laboradors: Sunsi Abella, Robert Izquierdo, Héctor Clivillé, Abel Mayoral, Héctor Muñoz, Xavier Ortiz, Àngels Palací, Pilar Sanvicén, Eduard Siuraneta, Josep Mª Tarruella, Mireia Ungria i Rosa Zazurca.

Presentació 3 Diputació 4 Associació de veïns 4 AMPA 4 Hª de l’IES Caparrella. Capítol I 5Centre 6 Destacat 14 Converses amb... 16Pòster central 18El Tema 20 Fent Cap! 25

DL. núm. L-962-2007Impressió: Diputació de Lleida

Aquí teniu a les mans el primer número d’una revista escolar a la que hem batejat amb el nom de Fent Cap!. És una publicació que neix a l’IES Caparrella i ho fa com deia J.J. Pala-cios amb ganes de veure la llum, com tot el que neix.

Igual que d’altres revistes d’altres Instituts la seva pretensió és canalitzar la comunicació entre tots els grups implicats en el fet d’educar: pares, professors, alumnes, personal auxili-ar, veïns, institucions. Donar cabuda a les opi-nions, reflexions, experi-ències, creacions, de tots els col•lectius esmentats.

Ha nascut nua, sense gairebé pressupost, sense horari assignat; només amb un grup d’ alumnes i professors animats a ti-rar-la endavant. – Potser ja és el normal i potser ja és suficient -.

Els integrants de l’equip de redacció volem que tingui una periodicitat quadrimestral i que les seccions pre-vistes agradin als lectors.

Fent Cap! s’articularà en quatre grans blocs: Centre, El tema, Conver-ses amb... i Fent Cap!.

Els tres primers s’expliquen per si mateixos, del quart, en canvi, us fa-rem una breu explicació. Aquest bloc o secció és el més creatiu i lliure. Hi podreu trobar els següents apartats:

-Aquells meravellosos anys on ex-professors i ex-alumnes ens parlaran d’alguns records dels anys que van formar part de l’Institut.

-Els meravellosos anys que vindran on diferents professionals ens expli-caran què i com és el món universi-tari i el laboral.

-Som ànima’ls intentarà donar consells de cuina, esports i d’altres, per seguir o no.

-L’emprovador: de llibres, música, te-atre, cinema, pintura, escultura....

-Free-Lance: apartat dedicat a les col•laboracions i obert a tothom que vulgui escriure.

-Divertiment, on trobareu encreuats, sopa de lletres, jocs de lògica, sudo-

kus, bromes.No volem finalitzar aquesta pre-sentació sense agrair a una sèrie de persones el seu suport. En primer lloc a la direcció de l’Institut per confiar-nos aquesta tasca i als alumnes que

tan generosament s’han embarcat en el projecte.També al Marc Huguet que ens va posar en con-tacte amb l’Eneas Cas-tán, el nostre maqueta-dor; a la Rosa Zazurca per la seva gran pericia amb els escàners; al Robert Izquierdo per ser el primer Free-Lance; a l’Olga Jou i el Jose Rico per l’autoría de la majoria de les fotografies. Al Celestí Capell i la Montse Sales pels seus cartells i el seu suport. Al Jordi Souto, al Ramon Vallverdú i al Ramón Grau. També agrair als altres que no

han aparegut amb el seu nom però que sabem que hi són al darrera; als que han col•laborat amb les seves fo-tografies personals per l’apartat del divertiment. Al Josep Lara de l’IES MontSuar, a l’Antòni Galeote de l’IES Lladonosa i en Joan Genis de L’IES Marrius Torres.Agrair també les institucions i els seus representants, especialment, al Sr. Isidre Gavin, president de la Di-putació, per oferir-nos els serveis de la impremta de La Caparrella i al Sr. Xavier Gómez, vicerrector de l’estu-diantat de la UdL que ens va prome-tre ajut econòmic. Finalment, agrair a tothom que ha esperat pacientment i amb un somriure aquest desitjat naixement.

Presentació

IES-SEP Caparrella PresentacióPresentacióFent Cap!

3

Presentació 3 Diputació 4 Associació de veïns 4 AMPA 4 Hª de l’IES Caparrella. Capítol I 5Centre 6 Destacat 14 Converses amb... 16Pòster central 18El Tema 20 Fent Cap! 25

PresentacióPresentació IES-SEP CaparrellaFent Cap!

AMPA

Diputació de Lleida

L’associació de mares i pares vol do-nar la benvinguda a una nova ini-ciativa cultural, és un dels moments que més ens gratifiquen pel que su-posa de reconeixement al treball i a la il•lusió amb la creació de la Revista del Centre. És un projecte que contribueix per un costat a la difusió de les tasques de

creativitat i de convivència que ha de ésser present en tot Institut com a part essencial de la tasca dels equips de docència i per un altre costat fo-mentar l’interès i la formació dels alumnes i de tots aquells que tin-guin inquietuds culturals.Les aportacions que tothom podem fer a la revista en l’àmbit social de

l’institut, suposen sempre, a més d’un increment del coneixement, elements per l’intercanvi de saber i per la reflexió, recollint el sentir de tot allò que no es pot prescindir, la curiositat, el rigor, la critica, la paci-ència, imprescindibles per una labor intel•lectual.

En les societats avançades l’Ense-nyament és un dels valors més im-portants, conjuntament amb la Sa-nitat, la Cultura i, en definitiva, el Benestar. L’extensió del saber és una condició del progrés i una esperança de futur, i figura en un lloc cabdal dels reptes de la nostra societat. En aquesta ocasió d’escriure per a la vostra revista vull aprofitar aquestes ratlles també per emfasitzar el fet que el vostre IES porta el nom d’una partida de Lleida, la de la Caparrella, amb la que la Diputació de Lleida hi guarda una relació molt estreta, en tenir la responsabilitat de gestionar l’important complex del mateix nom, on s’apleguen nombroses entitats i algunes de les més significades ins-titucions educatives de Lleida.És per aquest motiu que em complau molt de participar en la vostra inici-

ativa de portar endavant la revista Fent Cap, que estic segur que esde-vindrà una eina útil d’intercanvi d’informacions i reflexions per a tota la vostra comunitat escolar. Que per molts anys pugueu ende-gar noves i positives accions com la d’aquesta revista, i que puguem se-guir lloant la vostra tasca educadora i formativa del jovent d’avui, que són els nostres homes i dones, els nostres ciutadans, del dia de demà.

Isidre Gavín i Valls, president de la Diputació de Lleida.

Associació de VeinsA la revista “Fent Cap!”, que neix en el I.E.S. - S.E.P. Caparrella, plena d’il·lusió, a fi de que la seva divul-gació sigui informativa, col·loquial i sobretot educativa, en el seu primer número, aquesta A.A.V.V. de la Ca-parrella, s’uneix a aquesta il·lusió,

donant ànims de suport, en tot el que pugui ser constructiu per a aquesta Institució i la Partida Caparrella en general.

Joaquín Larramona Mazan A.A.V.V. Partida Caparrella

4

No solament ha de ser una trans-missió de coneixements; és i ha de ser una labor creativa que busqui cons-tantment nous sabers que s’han de compartir amb tota la comunitat.

L’edició en diferents suports de la Revista manifesta la projecció a un futur que els estudis secundaris po-den propiciar. La incorporació de les noves tecnologies i la seva utilització en els diferents nivells de l’ensenya-ment ha de suposar un avanç en la difusió de les idees, en la nova era de la comunicació que els mitjans tec-nològics propicien en aquest futur

pròxim.

Des de l’Ampa esperem que aquesta nova eina de comunicació que es crea amb la Revista del Centre, tingui l’ acollida i la projecció que es mereix i que es converteixi, com a contribu-ció a la nostra societat dels coneixe-

ments, en factor multiplicador de la nostra cultura. I com a punt final agrair a totes aquelles persones, que han donat suport i han col•laborat en aquesta iniciativa que sens dubte serà ben acollida i mereixedora dels millors desigs per part de tots nosaltres.

L’associació de Mares i Pares.

IES-SEP Caparrella PresentacióPresentacióFent Cap!

Història de l’ IES Caparrella Capitol ILa història del nostre Institut comen-ça l’any 1980 quan es va escindir de l’Escola del Treball. La situació econò-mica i política que s’estava vivint al país propicià una quantitat enorme de sol•licituds de persones ben prepa-rades per accedir al món del treball i la gran demanda d’aquests estudis afavoriren el seu naixement.Inicialment les branques que s’im-partiren foren l’Administrativa, la d’Automoció, Electricitat i Electrò-nica. Aquests estudis s’ampliaren el curs 1982-1983 amb les especialitats de Perruqueria, Auxiliar Sanitari i informàtica, alhora que es trasllada-va la branca d’Electricitat a l’Escola del Treball, novament. Més endavant, el creixement, tant a nivell acadèmic com d’alumnat, obligà a una nova divisió que es con-cretà en la creació el curs 1991-92 de l’IES Torrevicens on s’ubicaren les lí-

nies d’Auxiliar Sanitari i Perruque-ria que fins aleshores havien funcio-nat a la Caparrella.

El curs 1996-97 l’Institut fa una passa nova en l’educació del jovent, comencen els estudis d’Ensenya-ment Secundari Obligatori (ESO) i els Batxillerats. El fet de conviure alumnes de tant diverses edats i con-dicions i professors amb diferents habilitats i coneixements fa que el nostre Centre tingui unes capacitats i riqueses que, a poc a poc, estan do-nant els seus fruits. Actualment el IES-SEP Caparrella pot oferir els següents estudis:

-El quatre cursos de l’ESO

-Batxillerat (Humanitats i ciències socials, Ciències de la naturalesa i salut i el tecnològic)

-Cicles formatius de grau mit-jà: Gestió administrativa, Tècnic instal•lador de sistemes electrònics (equips electrònics de consum), Car-rosseria, Electromecànica de vehicles, Explotació de sistemes informàtics

-Cicles formatius de grau superior: Administració i Finances, Imatge, Sistemes de telecomunicació i in-formàtics, Desenvolupament d’apli-cacions informàtiques, Automoció, Electrònica (desenvolupament de productes electrònics).

-Curs preparatori de la prova d’accés a cicles formatius de Grau Superior-Cisco Local Academy-Casa d’oficis: jardineria-Casa d’oficis: manteniment.

Equip de Redacció.

5

CentreCentre IES-SEP CaparrellaFent Cap!

Professo

rsPro

fessors

El servei Escola-Empresa a l’IES-SEP CAPARRELLA

Doncs perquè en un centre com el nostre on a més del estudis d’ESO hi ha dues línies de Batxillerat i onze Cicles Formatius, aquest servei ens permet estar en contínua sintonia amb el món empresarial, atents als seus canvis i demandes i buscant en cada moment, les millors oportunitats de col•laboració ja sigui en forma de pràctiques, esta-des, visites, formació, in-serció laboral, donació de materials, etc.

Els aspectes més visibles del servei Escola-Empresa serien la coordinació de:

a) La Borsa de Treball de l’institut.b) Del Crèdit de Forma-ció en Centres de Treball (FCT), que cursen tots els alumnes de Formació Pro-fessionalc) La matèria optativa “Es-tada en empreses” de Bat-xillerat

És una feina molt agraïda, perquè et permet estar en contacte amb les empre-ses, institucions i amb un nombre important d’alum-nes i ex-alumnes dels di-ferents estudis i especia-litats. Ajudar-los a trobar una feina quan acabin els

seus estudis (o fins i tot abans) és sempre un motiu d’orgull i satisfacció.

Sovint els que ofereixen feina o bé col·laborar amb l’FCT, són ex-alumnes que recorden el seu pas pel centre amb certa nostàlgia i com els va ser d’important, tenir el guiatge i el suport de l’institut en la seva tran-sició al món laboral.

Des de sempre l’IES-SEP Caparrella ha prestat el servei d’intermediació la-boral mitjançat una borsa de treball a disposició de les empreses del Segrià i comarques limítrofes i dels nostres alumnes i ex-alum-nes.

Aquest curs el servei Es-cola-Empresa ha fet una aposta important, publi-cant les ofertes de feina en el lloc web de l’institut. És una excel•lent manera de difusió i poden fer-ne ús tots els alumnes i ex-alum-

nes, tan si treballen, estu-dien o estan a l’atur i sem-pre que ho desitgin.

La manera d’utilitzar-la és molt senzilla ja que es

poden consultar les ofer-tes en general o bé clas-sificades per famílies

professionals, sen-se cap tipus de fil-tre ni ús de contra-senyes.

Si no troba cap oferta que s’adeqüi a les seves neces-sitats, sempre pot enviar un formulari amb les seves da-des i nosaltres l’avi-sarem quan la tin-guem.

¿Per què tenim un servei Escola-Empresa en el nostre institut?

LA BORSA DE TREBALL

6

Pro

fess

ors

Pro

fess

ors

ESTADA EN EMPRESES

IES-SEP Caparrella CentreCentreFent Cap!

LA FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL

Durant el curs 1982-83 es dóna el tret de sor-tida a la possibilitat de fer pràctiques en empre-ses per part dels alum-nes que cursen formació professional. El llavors Institut Politècnic, va apostar de manera de-cidida per les pràctiques des del primer dia.

Els trets principals no eren massa diferents de l’actual crèdit de Forma-ció en centres de treball (FCT), llevat que no eren obligatòries a excepció de la família professional Sanitària.

Els objectius eren els mateixos:

• Completar l’ad-qui-sició de coneixe-ments.• Facilitar la incorpo-ració al món laboral

A partir d’aquesta data totes les famí-lies professionals, sense excepció, fan pràctiques i apartir del segon any

es fan 150 convenisde mitjana durant tota la dècada dels80. Durant la dècada dels 90 i fins l’actualitat, la mitjana s’eleva fins als 230 convenis, xifra que es manté estable.

Durant aquest 25 anys han col·laborat com a receptors dels nostres alumnes més de 1000 empreses de la ciutat de Lleida i poblacions veï-nes, que en bona lògica, són també les principals destinatàries dels nos-tres alumnes quan s’in-corporen al món laboral.

25 anys fent pràctiques en empreses

En relació a la matèria optativa “Estada en em-preses” de Batxillerat, continua essent la grandesconeguda donat que la majoria d’instituts no l’ofereixen als seus alumnes. Durant 15 dies l’alumne/a fa una immersió total en aque-lla empresa o camp professional que ha es-collit per tal d’obtenir la màxima informació que li servirà per orientar els seus estudis i/o futurprofessional. A més de complir amb l’objectiu

d’orientació, aquesta experiència acostuma a marcar un abans i un

després en la manera de concebre una professió i a ningú deixa indiferent.

Si vols plantejar un dub-te o suggeriment pots fer-ho personalment al

despatx Escola-Empre-sa o escriure a

[email protected]

T’esperem!

Pilar Sanvicén Coordinadora FP

7

L’Àngels Palací, Cap del departament d’Administratiu, ens fa arri-bar la següent informació:

Aquest curs 2006-2007 el nostre Departament, juntament amb la Direc-ció de l’Institut, ha po-sat en marxa una nova aula d’ordinadors i el crè-dit d’operatòria de teclats s’impartirà mitjançant un programa informàtic .Els alumnes de CFGS d’Ad-ministració i Finances te-nen previst fer una visi-ta al Jutjat de lo Social i assistir a un procés judicial.

Aquesta és una activitat molt interessant perquè permet l’alumnat accedir a un espai i a un acte que d’una altra manera els és poc accessi-ble. Veure el desenvolupa-

ment de la vista, el rol que desenvolupen cadascun de les persones que la fan pos-sible, jutges, secretaris i advocats és un dels objec-tius a assolir.

L’altre objectiu seria veu-re la tipologia dels as-sumptes que són matèria de controvèrsia i per tant, motiu de les demandes entre empresaris, trebal-ladors i la Seguretat Social.

Àngels PalacíCap de Departament

Administratiu

Notícies del Departament AdministratiuCentreCentre IES-SEP Caparrella

Fent Cap!

El tutor o tutora de curs té la delicada funció de, no sola-ment ensenyar una matèria a un grup d’alumnes, sinó a més, de fer un seguiment de la seva trajectòria i evolució personals, normalment du-rant un cicle educatiu.

Cal conèixer els alumnes un per un, la seva manera de ser, de relacionar-se, els problemes d’àmbits dife-rents del de l’Institut que el puguin estar afectant i les seves habilitats o dificul-tats.Cal veure l’alumne com una totalitat, com una persona, darrere de la qual hi ha tota una sèrie de circumstàncies

que cal tenir en compte per-què en forma part. Tot ple-gat no és gens senzill.

Ens afecta a tots, i als ado-lescents més, la manera com es viu avui, tan ràpida que de vegades passem per sobre del realment impor-tant sense parar-hi esment. No, no ho tenim fàcil els tu-tors i les tutores, i diria que cada vegada menys, perquè així que va complicant-se el món, es compliquen les per-sones i les seves circums-tàncies. Tots els professors ho tenim present, però qui fa de tutor ha de coordinar la interacció del conjunt de membres del professorat en un alumne o alumna con-crets.

Evidentment, comptem amb una infraestructura que ens hi ajuda i es cert que en el nostre centre la feina del tutor és especialment valo-

rada i recolzada. Personal-ment ho visc així. No m’erro però, si dic, que a nivell de l’administració, els tutors i tutores encara no som va-lorats i reconeguts. Em re-fereixo al reconeixement com a càrrec, a nivell de mèrit en la nostra carrera docent, que el fet d’EXER-CIR UNA TUTORIA constitu-eix en realitat.Demanem -i normalment comptem- amb el suport de les famílies, les primeres interessades en el progrés dels seus fills i fi-lles. El seguirem demanant aquest support, i tots els altres; començant pel dels propis alumnes, i agraïrem tots el reconeixements que arribin perquè és impor-tant per a nosaltres saber reconegut el nostre treball. Perseguim la idea de fer-ho bé.

Tutora d’ESO i Batxillerat

Les Tutories


Professo

rsPro

fessors

8


Vull encetar aquestes re-flexions parlant d’un tema que últimament sembla que estigui en boca de tothom, que estigui de moda, vaja!. Aquest és, ¡tatxin, tatxant!: el “gust per la lectura”; o “la importància de la lectura”; o “si es llegeix molt o poc”; o “més o menys que abans”

Sempre, les persones que han dedicat la seva vida a l’educació han sabut de la importància de la lectura i, amb més o menys fortuna, han ideat estratègies per fer arribar els llibres als seus deixebles. Els resultats? Al-gunes vegades molt bons i d’altres no tant. Perquè tots sabem que alguns recursos funcionen bé amb uns grups i són un desastre amb d’al-tres, doncs hi ha molts fac-tors externs i aliens a les habilitats del professor que poden interferir el desenvo-lupament de l’aprenentatge

Alguna vegada m’han fet la pregunta de perquè és im-portant llegir. Quan me la fan em somric, ja que tinc diversos arguments per afirmar que llegir és impor-tant.

El primer em sorgeix d’una oració que vaig dictar es-pontàniament per a realit-zar un anàlisi morfosintàctic

en una classe de 3º ESO. Deia així: “ Llegir és un bon exercici per al cor”. Mentre l’analitzàvem els comenta-va com podia relacionar-se amb aquella màxima de Ju-venal que diu “ Mens sana in corpore sano”. De la ma-teixa manera que l’exercici mental que suposa l’estudi ajuda a mantenir sana la ment i l’exercici físic, man-té sa el cos; la lectura crec que ajuda a sanar el cor, la part espiritual o anímica. No vaig haver d’afegir res més al respecte, tothom va com-prendre la relació.

Un segon argument el trobo en un poema de Jorge Luis Borges (1899-1986) intitu-lat “Art poètica” del seu lli-bre El hacedor (1960). Amb aquest poema m’agrada co-mençar el curs per introduir

als alumnes en la lectura, la literatura i la pràctica de l’anàlisi i el comentari de text. Aquest poema és un cant d’amor i, alhora, una definició molt encertada del que és l’art en general i la poesia en particular.Diu el poeta que la poesia és un art capaç de conver-tir l’ultratge dels anys en una música, una remor, un símbol. De veure en l’ocàs, un trist or i en la mort un somni. Diu, també, que la poesia és immortal i pobre. Per què pobre? pregunten els meus alumnes; perquè només necessites la teva veu, la teva ment, el teu cor per expressar-la (literatura oral), o un paper i un llapis que són estris senzills, res-ponc jo. Més endavant, el mateix Borges ens diu que la poesia és verda i humil i també un mirall que reflec-teix la nostra pròpia cara.Tot el poema, definitiva-ment, serveix per a justifi-car el perquè s’ha de llegir, necessitem veure’ns en el llibre per intentar compren-dre’ns i comprendre l’altre i el que ens envolta, perquè la lectura i l’escriptura són com una porta o finestra per la que pots deixar entrar la llum, l’aire fresc. Perquè té, com dèiem abans, la capa-citat de sanar i transformar el terrible en quelcom bell.

Reflexions d’una Professora

Pro

fess

ors

Pro

fess

ors

9

Un altre argument és de ti-pus més personal. Un dia, una amiga meva, m’explicà que era professora de llen-gua i literatura i que esti-mava la lectura gràcies a la seva experiència infantil i juvenil.

Els seus pares eren lectors; recorda moltes vegades el seu pare llegint novel·les i diaris al sofà. Però, espe-cialment, recorda a la seva mare llegint, escrivint i con-tant-li històries mentre fe-ien els llits. Després quan es va fer gran i anà al Ins-titut es va assabentar que

moltes d’aquelles històries eren novel·les de Lamarti-ne, Galdós, Dumas i d’altres escriptors.

Ja en la seva etapa juvenil es recorda agafant llibres als seus germans que tam-bé eren lectors, només per a poder imaginar-se histori-es com les que havia llegit, però en les que ella seria la protagonista, és clar. En aquells moments era quan se sentia més lliure que mai. La lectura i la recreació de la lectura la feien lliure.

La meva amiga finalitzà la

carrera i va poder explicar histories als seus alumnes igual que havia fet la seva mare amb ella de petita i d’aquesta manera intentar que acabessin enamorant-se de la lectura o la litera-tura tal i com a ella li havia succeït.

En resum, llegir és bo per a la salut de les persones, per incentivar la curiositat, l’optimisme; per aprendre, per enamorar-se i per ser lliure.

Dolors Garcia


Professo

rsPro

fessors

10



La gente mayor comen-ta que los estudiantes te-nemos una vida muy fácil. Pero creo que todos tene-mos una vida con períodos difíciles aunque las situacio-nes personales y las edades sean diferentes. Por esta razón no estoy de acuerdo con lo que dicen que los es-tudiantes tenemos una vida sencilla, sin complicaciones, sin problemas... Puede ser que muchas personas tengan proble-mas más grandes que yo o que otros estudiantes. Pero pasa una cosa, nosotros he-mos vivido muy poco y no hemos visto, ni vivido, ni sufrido todas sus experien-

cias. Por este motivo creo que todos los problemas que nos surgen día a día son complicados de resolver porque nunca nos hemos encontrado con ellos y na-die nos ha enseñado cómo resolverlos. No en todas las edades la gente piensa lo mismo ni trabaja de lo mismo. Noso-tros tenemos un trabajo u obligación que es estudiar (aunque no siempre se cum-pla) y los adultos tienen su trabajo remunerado. Puede suceder que no les guste su trabajo y por eso tengan un problema. Esto también pasa con los estudiantes, a nosotros no nos tiene por

qué gustar estudiar, y esto nos puede causar proble-mas, como puede ser repe-tir curso.Por estas razones pienso que los estudiantes no esta-mos del todo valorados por algunas personas adultas, que creen que ser estudian-te es lo mejor.

Olga Masot Ariño 4º ESO

Reflexions d’una alumna

Alu

mn

es

11



“L’important és no deixar de fer-se preguntes.Si busques resultats diferents,

no facis sempre el mateix.”(Albert Einstein – Científic, 1879-1955)

Quality NewsEl nostre Institut forma part del Projecte de Qualitat i Millora Contínua endegat per la Subdirec-ció General de Planificació i Orga-nització de la FP. Desprès de seguir els tràmits establerts, la formalit-zació de pertànyer a aquest projecte va ser a l’abril de 2005, encara que en el procés d’implantació de la Q

i MC a l’IES SEP “Caparrella” es treballava des de dates molt an-teriors. La professora Montserrat Querol i el professor Josep Ramon Cabiscol varen ser els que iniciaren el procés com a responsables de la Coordinació de la Qualitat. Al no-vembre de 2005 qui subscriu aques-tes línies, es va fer càrrec d’aquesta

responsabilitat.

El resultat d’aquest camí ja fet és que en el mes de desembre de 2006 l’IES SEP Caparrella va passar l’auditoria externa de certificació .

i... això de la Qualitat i Millora Contínua?

Però... que és això de la “Qualitat”?

Hi han termes que queden total-ment desvirtuats, de significat buit i sense sentit, quan acostumats escoltar-lo i llegir-lo en un entorn que no és el nostre, de cop i volta i quasi sense saber per què, ens el trobem fins a “les sopes”. Aquest és el cas del terme “Qualitat” que, de ser desconeguda la seva aplicació en el món de l’ensenyament, ha pas-sat a formar part de la nostra quotidianitat, i ho ha fet tant ràpida-ment que no hem pogut assimilar el seu significat exacte, ni la seva interpretació concreta.Quan algun professor, professora o qualsevol altra persona propera a

l’Institut treu a conversa el tema de la Qualitat i remarca, amb inten-cionalitat o no, “...això de la quali-

tat...”, “...aquests de la qualitat...” ...això si que és qualitat i no el queens fan fer...” i altres frases sem-blants, de seguida penso: “no anembé... Alguna cosa no es fa bé...”

I és que “això de la qualitat...” no és fàcil d’entendre, ni tampoc difícil: és més una qüestió de bona

voluntat, d’actitud i de fe, molta fe! perquè hem de creure en allò que no veiem, ni toquem, i que costarà de veure i tocar al llarg del temps encara que, sens dubte, acaba-rem veient-ho i tocant-ho sense remei. “Això de la qualitat...” és, tambéi abans que altra cosa, un qüestió de voluntat,d’actitud de voler fer, d’adaptar-se a una ma

nera de fer les coses que no estem acostumats, ni mai ens havien ensenyat.

Es tracta d’organitzar-nos.

Es tracta d’organitzar-nos. Però..., organitzar-nos?

És que algú s’atreveix a pensar que estem desorganitzats? No, no és perquè estem desorganitzats que es decideix afegir-nos al projecte

de la “Qualitat i Millora Con-tínua”. És per a organitzar-nos d’altra manera, fer-ho d’acord a una norma estàndard, a un model

acceptat i reconegut en tot el món: la norma UNE-EN ISO 9001:2000

Professo

rsPro

fessors

12


Organitzar-se, treballar organitza-dament, és fonamental i imprescin-dible per a la bona marxa de qualse-vol entitat que vulgui arribar a uns resultats proposats i acomplir uns objectius prèviament establerts.Doncs bé, de les diverses maneres i models a seguir per a organitzar-se, el fer- ho en base a processos sembla que és una de les més efec-tives, i els bons resultats s’han de-mostrat en moltes organitzacions de tot el món. Organitzar-se en base a processos vol dir que hem d’apro-fundir en tot allò que fem, desgra-nar en blocs cada un dels treballs que fem i utilitzar mètodes efectius de mesura i d’anàlisi.

Identificar d’una manera clara i correcta els processos que tenim en els nostres centres i que volem controlar organitzadament és una de les etapes més importants de la qual en dependrà tot el que fem pos-teriorment, ja que a cada un dels processos identificats s’assigna un responsable i, alhora, cada procés

té uns procediments associats que faciliten i concreten, d’una mane-ra clara i real, com portar a terme determinades tasques que formen part d’aquell procés.

La manera en que cada Institut concreta els seus processos i pro-cediments solament depèn del pro-pi centre i, per tant, ho ha de fer d’acord a la seva realitat, adaptant els paràmetres que ja te establerts. Aquesta forma d’actuar ens asse-gura que fem el mateix que ja fè-iem, però ara amb un ordre con-cretat en processos, amb els seus procediments associats.

I... per a què organitzar-nos?

Està clar que poden haver altres models organitzatius respecte la Qualitat, però la norma ISO acom-pleix suficientment el que pot pre-tendre un centre d’ensenyament, ja que ens permet millorar els serveis que prestem i, en conseqüència, que els nostres usuaris es sentin més satisfets i els puguem atendre mi-llor d’acord amb els objectius esta-blerts.

Però, malgrat tot, no és suficient es-tar organitzats tenint uns processos amb els seus corresponents procedi-ments i no fer res més. Cal millo-rar. Saber què tenim que millorar i com fer-ho. I, és en aquest punt que la ISO ens pot ajudar molt.

La norma ens diu que hem de me-surar el que fem, com ens gestio-nem i estem organitzats, i, a més a més, determinar la satisfacció dels

usuaris envers els serveis que els hi prestem. Aquesta mesura ens donarà com a resultat uns indica-dors, uns índexs amb els quals po-drem saber si el que estem fent ho estem fent d’acord als objectius que ens havíem proposat i, en tot cas, la desviació que s’ha produït. Si no s’arriba al que estava previst, cal-drà corregir la desviació analitzant la causa i aplicant les accions ne-cessàries que normalitzin la situa-ció i l’atansin al que era previst.

De tota manera, encara que tot ho

fem bé, acomplim els objectius i la satisfacció de tots sigui la recoma-nada, sempre es pot millorar el que fem si preveiem accions que puguin corregir possibles errades abans de que aquestes es puguin produir. Se-guir la norma ISO també ens aju-da a preveure i determinar aquells punts que són millorables.

Per tant, podem concloure que, quan en el nostre centre apliquem la norma ISO 9001:2000, l’estem millorant i augmentant la quali-tativitat , ja que l’objectiu últim d’aplicar el Sistema de Gestió de la Qualitat és organitzar-se amb processos, mesurar i obtenir dades, i aplicar mesures concretes per a millorar.

I... per què organitzar-nos segons la norma UNE-EN ISO 9001:2000?

Josep M.Tarruella Coordinador de la Qualitat i

Millora Continua

QUALITAT

Pro

fess

ors

Pro

fess

ors

13

! !CentreCentre IES-SEP Caparrella

Fent Cap!


Destacat!!!El que portem de curs 2006-07 ens ha fet gaudir d’alguns esdeveniments que han protagonitzat els nostres alumnes i professors.

Aquí en teniu el resum d’uns quants!

La nostra companya Mª del Mar Lluelles rebent el premi Ciutat de Lleida d’Informàtica.

Primers de Catalunya i tercers d’Espanya en Pintura de l’Automòbil (Tècniques de personalització)Alumnes: Àngel Sin Borras, Josep M. Novell MartínezTutor: Modest Martín

Viatge Fi de Curs de 4rt d’ESO - Roma 07’

Aquest Romà va guiar els alumnes de Batxillerat humanístic durant la visita a Ampúries.

Abril 07’

Alumnes d’alemany en la seva visita a l’Institut Goethe de Barcelona.

!14


!!!

Els alumnes d’història de l’art de 2n de Batxillerat en la seva sortida al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Els alumnes de 3r d’ESO fent classe en plena natura en la seva visita a Poblet i rodalies. Abril ‘07

Els Alumnes de Cicle superior en la seva visita a Berlin. Octubre ‘06

Viatge a Dublín. Setembre 06’

Conferència d’en Daniel Gil, novel·lista i Roderic Moreno, inspector de la brigada cien-tífica dels Mossos D’esquadra. Maig ‘07

El propassat 10 d’abril de 2007, el nostre institut va rebre la comunicació ofical d’haver complit els requisits de Qualitat segons la norma de referència UNE-EN ISO 9001-2000 i, per tant, estar certificats amb la referència: “4991/ER04/07”

15

Emili Grau Fuentes és professor d’automoció i el 7è director de IES-SEP Caparrella. Porta 20 anys treba-llant en aquest centre i 16 d’aquests anys ha estat a l’equip directiu.

Començarem parlant amb l’Emili de les seves aficions...

Quin tipus de música li agrada es-coltar?Depèn molt de la situació. La músi-ca que utilitzes per treballar és una, per estar relaxat és una altra... No tinc predilecció per un tipus de mú-sica en concret.

Quin tipus de literatura li agrada llegir?La que més m’agrada és la novel•la, per qüestions de distracció; però és clar, per la meva feina llegeixo molta divulgació científica i llibres tècnics.

De quina manera es definiria?Sóc més aviat una persona tímida, treballadora i familiar.

Practica algun esport?Bàsicament ciclisme i futbol sala, tot i que fa més d’un any que tinc una lesió i no m’acabo de recuperar, su-poso que són qüestions de l’edat...

És més difícil tractar amb els seus fills o amb els alumnes?Sobretot és diferent. Jo tinc alum-nes que la majoria tenen vint anys; aleshores la relació, tot i que és molt cordial, no és una relació en la que intentes ser amic o estar proper; és a dir, jo amb els meus alumnes in-tento ser molt proper però des del punt de vista acadèmic, des del punt de vista que em tinguin per allò que necessitin, però els alumnes sempre em vénen a buscar per qüestions

d’estudis i per qüestions de feina, però mai per quan tenen un pro-blema amb la novia, o un problema més personal. Llavors aquesta rela-ció amb els meus fills sí que exis-teix, però amb els meus fills és més difícil: és la part més complexa.

Desitjava ser professor des de la seva infància?No. No va ser un plantejament, no vaig crear un itinerari per a ser pro-fessor: jo vaig fer uns estudis tècnics i vaig buscar un itinerari per a dedi-car-me al món de la tècnica, això va venir després. La vida et posa en unes situacions i finalment acabes... el que sí està clar és que ara faig allò que m’agrada fer.

Era un bon estudiant, vostè?Normalet. No era... de més petitet allò que passa a les famílies: que els teus pares sempre volen que siguis el primer de la classe, era més con-flictiu; però quan et fas gran el que fas es anar superant els teus estudis i et quedes amb matèries que més t’agraden... jo era un alumne nor-mal.

Vostè havia imaginat mai que se-ria director de l’institut?No, de cap manera, seria una mica la forma que hem utilitzat abans: jo vaig entrar en el món de l’ensenya-

ment d’una manera no planificada, després et trobes en aquest món, t’agrada molt, t’agrada molt trac-tar amb la gent jove, t’agrada molt ajudar la gent jove, i així vas pujant, vas creixent, i cada vegada et vas implicant en projectes; això et porta a un equip directiu i treballar en un equip directiu vol dir estar implicat en la gestió del centre, en projec-tes, pensar en el futur de l’institut, en allò que t’agradaria per a la teva comunitat educativa... No m’ho ha-via propossat mai, però estic aquí, m’agrada molt el que faig.

Ha pensat mai a deixar el càrrec de director? Bé... en aquest moment encara no he decidit allò de, doncs... o en un moment de decepció dir: “plego, abandono...” No, fins aquest mo-ment encara no s’ha donat aquesta situació, però el que tinc claríssim és que un càrrec de director d’un centre com aquest, que té més de 1000 alumnes, doncs és un càrrec temporal, no penso que s’hagi d’es-tar aquí vint anys. Faré la meva fei-na el més bé que sàpiga, i a partir d’aquí donarem pas a un altre equip directiu.

Emili Grau FuentesConverses amb...Converses amb... IES-SEP Caparrella

Fent Cap!

(Director de l’Ies SepCaparrella)

www.iescaparrella.cat

Foto per Yannick Sanches

16

En què han canviat els alumnes durant la seva carrera?En la meva carrera docent? So-bretot en els hàbits. La societat ha canviat molt, i, per tant, en canviar la societat doncs hi ha una manera molt diferent... l’estructura familiar ha canviat, també, i sobre els hàbits manca moltíssim el que en diem “la cultura de l’esforç”, és a dir, tots hem passat per una etapa educativa, cada moment de la vida és un repte, i cada moment de la vida requereix un esforç i un sacrifici, i trobo que una de les coses que ha canviat molt en la societat és que el jovent d’ara –afortunadament- teniu moltes possibilitats, teniu de tot... i alesho-res això fa que no es valorin prou bé les coses, i estudiar més fort, més intensament per treure una millor nota és demanar molt avui en dia. Això és el que està canviant. Espero que amb l’ajuda de tots, professorat, comunitat educativa, departament d’educació i demés, puguem anar canviant aquestes coses.

Li ocupa molt temps el seu tre-ball?Sí. Molt. Molt temps. Fins i tot dins i fora de l’institut. És una feina... ja us he comentat abans que, de tota ma-nera es una feina que quan fas una feina que t’agrada, forma part de la teva vida. Ara pràcticament la meva vida és la feina i la família. En això estic ocupat al 100%.

Quins són els problemes que so-len presentar-se en aquest insti-tut?Bé, problemes... Com he dit abans tenim un alumnat molt bo, tenim un professorat fenomenal, i per tant els problemes són els derivats d’una societat molt dinàmica que estem vivint en aquest moment i doncs de vegades fa que, a més a més, aquest altre factor que hem comen-tat abans que és la cultura del no-esforç, de no fer les coses, de no implicar-se, doncs de vegades hem d’estar massa temps pendents dels alumnes que no estudien, que a classe no es comporten adequada-ment, que el professor s’ha d’enfa-dar, els ha de treure fora de classe... és a dir, jo crec que realment hi ha una pèrdua de recursos i de temps del professorat en corregir aques-tes qüestions: si tots féssim més el que volem fer i el que hem de fer... Després amb aquests alumnes hi parles individualment i són alumnes, són persones fantàstiques, però és clar, a classe, com que no es volen esforçar, no volen treballar, doncs generen aquest conflicte entre aula-alumnes-professor. I aquest és el problema del dia a dia, però és un problema que anem solucionant, no és cap cosa greu.

Ens pot dir per què s’han decidit a fer una revista pel centre?Doncs mira, crec que dóna molta ri-quesa a l’institut, i doncs... era una cosa que ens mancava, que no tení-em, el centre fa bastants anys, quan jo vaig entrar a l’institut a l’any 1985, estava participant i col•laborant en una revista que es deia Nònius, i des d’aquell projecte no hi havia hagut cap cosa similar en continuï-tat. Era una cosa que se’n parlava a nivell de professorat, que podia ser una oportunitat per a l’institut, per a fer coses, per a donar a conèixer les activitats que fem al centre, els

projectes que tenim... Els nostres alumnes, els que esteu fent això, esteu fent una pràctica boníssima, i comportarà una redacció dels temes que heu parlat, fareu... per totes aquestes qüestions, era important tirar endavant una revista.

Com pensa què ha de ser la revis-ta?Una mica el que dèiem abans: ha de ser un canal d’informació del centre, ha de servir per a acostar tots els sectors, famílies, alumnes, profes-sors, a més ha de ser un canal de projecció del centre cap a enfora del centre, és a dir, del centre a la universitat, amb la ciutat, amb l’ajun-tament... penseu que una revista... és inversemblant a les mans que pot arribar, es farà una distribució de la revista, i aquesta arribarà per molts canals a molts llocs, i aquestes persones que tinguin una mica de temps i una mica de dedicació po-dran donar un cop d’ull i s’assaben-taran de moltes coses de la realitat del nostre centre, i això és important per vosaltres i per nosaltres.

Vol expressar un desig de cara al 2007?Bé... sobretot salut i pau al món, això és imprescindible. El demés ja vindrà sol. I si a més a més som ca-paços de millorar aquesta cultura de l’esforç ja serà un deu. Buf, n’he dit tres, escolliu el que vulgueu!

IES-SEP Caparrella ConversesConverses amb...Fent Cap!

(Director de l’Ies SepCaparrella)

Foto per Olga Jou

Foto per Yannick Sanches

17

2n G.S. Sistemes de Telecomunicació i informàtics 2n Batxillerat

4rt d’ESO B 4rt d’ESO C

2n G.S. Automoció 2n G.S. Carrosseria

2n G.M. Equips Electrònics de Consum A 2n G.M. Equips Electrònics de Consum B

ALUMNES

Casa d’oficis Jardineria/Manteniment 4rt d’ESO A

2n G.S. Administració i Finances 2n G.S. Administració de Sistemes Informàtics

2n C.S. Electromecànica de Vehicles A i B 2n G.S. Imatge

2n G.M. Explotació de Sistemes Informàtics Curs de Preparació per les Proves d’Accès a Grau Superior

2006-2007

El TemaEl Tema IES-SEP CaparrellaFent Cap!

EL TEMPS LLIURE!

EL TEMPS LLIURE!

Ens agradaria que cada revista tractés un tema amb una certa profundi-tat i des de diverses pers-pectives, com ara la del col.lectiu del professorat, la dels pares i mares, i la de l’alumnat. En aquest primer número de Fent Cap! vam decidir tractar el tema del temps lliure o temps de lleure.Per començar caldria, pot-ser, reflexionar si les dues expressions signifiquen el mateix.La paraula Temps és un concepte genèric, irreduc-tible a qualsevol altre i, com a tal, no suscepti-ble de definició. Això ens diu l’enciclopèdia catala-na. Afegeix que parlem de temps, en referir-nos als esdeveniments, als pro-

cessos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en vir-tut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat. En definitiva tots ens ente-nem quan diem que temps és un període en el que podem fer o no fer quel-com. Període que tenim o no tenim, de manera real o de manera subjectiva. Període que hem d’apren-dre a organitzar.¿ I què passa amb les ex-pressions parònimes lleure i lliure ?. L’enciclopèdia catalana ens diu de lleure que és el temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada

amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques ni religioses, ni el temps dedicat a la satisfacció de les neces-sitats vitals . Resumint, podríem dir que lleure és sinònim d’oci, d’esbarjo. Però si ens adonem lleu-re, oci, esbarjo suposen fer quelcom. La paraula lliure connota, en canvi, el fer o el no fer. Si realment és lliure no pot estar dirigit per ningú aliè a un ma-teix, que és qui decidirà què vol o no vol fer amb aquest indefinible espai de que disposa.

¿I què pensen els alum-nes, els pares, els profes-sors al respecte?20

El T

ema


El primer que vull dir és que jo tinc poc temps lliu-re, perquè sóc dona, mare i treballadora amb un sou, fora de casa, però ja su-poso que com la majoria d’adults d’aquest segle.

Del que voldria parlar és del temps lliure que afecta als nostres fills. Trobo que també ells estan man-cats d’hores. Avui dia els “obliguem” o “s’obliguen”, després de les sis o vuit hores de classe, més les que passen anant i tor-nant de l’Institut, a fer activitats “extra-escolars”. He posat entre cometes allò d’obligació perquè la ma-joria de les vegades els hi fem fer per al seu bene-fici, d’altres les fan per el.lecció personal. Sem-bla que en aquesta època tan competitiva que estem mantenint entre tots, han de saber fer de tot, mú-sica, pintura, teatre, an-glès, informàtica, esport, etcètera (ah! I si poden destacar millor).

Probablement sigui un error, però la majoria de pares estem desorientats i no sabem amb seguretat què és el millor. Quan jo

era petita no existia res de tot això i quan arribaves a casa de l’escola, ja no havies de tornar a sortir, berenaves, feies els deures, estudiaves, llegies, miraves la televisió o sorties(però per a anar a jugar o a casa d’un amic).

No estaves tant pressionat, i no desentonaves perquè la major part dels teus companys feien el mateix que tu. Ara és al inre-vés, pràcticament tots fan activitats extra-escolars i si tu no portes als teus fills sembla que els hi es-tàs retallant quelcom per al seu futur.

Les administracions trobo que no ajuden gaire en l’orientació dels pares, és més, crec que poden te-nir algun tipus d’interès en aquesta sobrecàrrega i en un altre aspecte que també voldria tractar que és el de les sortides noc-turnes.

La majoria dels nostres fills creuen que sortir de nit, anar a la discoteca, etcètera, és una “passa-da”. No se n’adonen que al darrera hi ha tota una indústria que s’estan fent d’or a la seva esquena (i la nostra, que al cap i a la fi, som els que paguem). I , com deia abans, les

administracions si han d’ajudar a algú ajuden als empresaris, deixant que obrin tard i tanquin més tard; programant elles mateixes actuacions a les festes majors que comen-cen a la matinada. Crec, malgrat tot, que es podria fer tot: concerts, sessions de discoteca, es-ports, excursions, però co-mençant més aviat. Si una discoteca obre a les nou o deu de la nit pot-ser a les dues ja els nos-tres fills tindran ganes de anar-se’n a dormir i ja no perdrien tot el mati del dia següent. Els em-presaris farien la mateixa caixa. Només cal avançar l’hora d’entrada. Si els nostres fills arriben abans a casa, el diumenge gau-dirien de més temps per poder practicar algun es-port, senderisme, fins i tot per estudiar una mica més, etc.

En resum, potser no-més caldria racionalitzar els horaris i replantejar-nos les prioritats per tal d’aconseguir una vida més equilibrada i feliç.

Una mare de dos fillsesfereïda.

Com veu el temps lliure......una mare?

IES-SEP Caparrella El TemaEl TemaFent Cap!

21

El

Tem

a


Temps lliure em sugge-reix un temps per gaudir d’allò que més m’agra-da i que quotidiana-ment, en l’horari labo-ral, no m’hi puc dedicar. Automàticament i no sé ben bé perquè, em ve al cap l’expressió “Carpe diem” (aprofita el dia) del poeta llatí Horaci i a la vegada, penso que molts cops la gent confon el seu veritable significat.

En infinitat d’ocasions he sentit als alumnes l’ex-pressió, per referir-se a la disbauxa perquè si, al passar de tot, al “divertim-nos ara, que ja ens farem vells” (com si els vells ja no poguessin divertir-se).

No sé quina pel.lícu-la o quina novel.la o quina persona els ha transmès aquest error. El sentit profund d’aquest tòpic, per a mi, és que cal aprofitar el moment, cada moment que estàs vivint d’acord amb el que és con-natural a l’edat. És a dir, quant ets un adolescent el carpe diem és formar-te i créixer, i això es fa tant amb l’estudi (exercici mental) com amb l’exerci-ci físic, com amb la festa. Però moltes persones es queden només amb lo de la festa i deixen de ban-da el formar-se, i què passa?. Doncs, que des-près han de tornar en-rere i quan són adults i els hi fa falta algun títol han de tornar a estudiar.

Fa uns anys si això suc-ceïa no era perquè els joves no haguessin volgut apro-fitar l’escola; era perquè moltes famílies, des de la postguerra i fins els anys setanta no es van poder permetre el luxe de fer es-tudiar tots els fills. Llavors

alguns ho van fer de grans i amb molts sacrificis. Però no és el cas d’avui dia.

Tota aquesta reflexió s’ha desencadenat quan ha-via de parlar del temps de lleure. La meva reco-manació és intentar fer allò que ens faci estar feliços, tranquils (llegir, anar al cinema, teatre, exposicions, audici-ons, passejar), contents ( parlar, jugar amb els amics) o no fer res.

Gaudir del silenci i la reflexió sense més.

Reverendo Freeman Brown(Pastor de ovejas

descarriadas)

Com veu el temps lliure......un professor?

22

2007, 100 anys d’Escoltisme!

El T

ema

Mi tiempo libre y yo somos, muchas veces, un derro-che de tiempo. Me encan-ta pasar horas frente a la pantalla del ordenador, ya sea en Internet, jugando con algún videojuego, es-cribiendo mis historias o mi blog imaginario (por el momento), peleándome con el Photoshop, o intentan-do que suene algo decente en el programa para hacer música en el ordenador en los veinte minutos que me deja para trabajar la ver-sión de prueba.Cosas por hacer no faltan. Pero es un poco triste vi-vir siempre en frente del ordenador. Así que cuando me canso de recibir ra-diaciones, o en las tar-des soleadas, me gusta leer tumbada en la cama de mi habitación. Leo, en ge-neral, literatura juvenil, y la mayoría de libros que he terminado me los he leído dos veces.Pero la vida tampoco es

eso, así que, de vez en cuando, (la mayoría de fines de semana) salgo con mis amigos. Normal-mente la gente del pueblo. Algunas veces, nos vamos al cine, otras damos vuel-tas por el pueblo, grabando nuestro aburrimiento en mi cámara de vídeo. Nos lo pasamos muy bien. Últimamente salgo poco con las amigas del Ins-tituto, no sé si por falta de ganas, de tiempo o de aficiones en común. Una enorme parte de mi tiempo libre lo ocupa la música. Éste es el noveno año que voy a aprender el lenguaje musical y a to-car la flauta transversal, y lo considero parte de mi tiempo libre porque voy yo voluntariamente. De vez en cuando salgo con las compañeras de clase o de la orquesta, especialmente entre o antes de empezar las clases, y nos lo pasa-mos muy bien. Hace poco,

con gente de la misma escuela, fuimos a ver la ópera La Bohème de Puc-cini. Me gusta la música.De vez en cuando, tam-bién salgo con mis padres. Alguna vez vamos al cine y los domingos por la no-che solemos ir a cenar a alguna pizzería. Hay ve-ces que también nos to-mamos un fin de semana de descanso visitando al-guna ciudad, o nos vamos a pasar el día a la mon-taña. A mí me gustaría ha-cer más cosas, estar me-nos tiempo en el ordena-dor, aprovechar el tiempo al máximo, ir a concier-tos, tirarme en ala delta, cantar, aprender a usar el photoshop, ir a un curso de Dj, montar un grupo de rock, pasear por cualquier sitio en buena compañía. Pasarlo bien.

Alguien de 3º de ESO

Com veu el temps lliure......un alumne?

IES-SEP Caparrella El TemaEl TemaFent Cap!

Aprovecho mi tiempo libre, supongo, muy bien. Una vez he hecho los deberes y he estudiado un poco, ayudo a mi madre en las tareas domésticas, aunque, casi siempre ayudo a mi padre en el campo, con los frutales y la tierra cam-pa. Con los amigos del pue-blo jugamos a fútbol en el patio de las escuelas o nos vamos al cine y a comer

o cenar a Lleida. También celebramos las fiestas. Con la familia, algunos fines de semana, salimos juntos a lugares divertidos. Las instituciones de nues-tro pueblo, por ejemplo, el ayuntamiento, a veces or-ganiza salidas y excur-siones, como a Isla Fan-tasía, Port-Aventura, si es verano y si es en invierno salidas a esquiar. Me gus-ta mucho porque aunque

sea un pueblo pequeño se organizan muchos viajes y encuentros.Ahora aprovecho mi tiem-po libre muy bien, pero me gustaría ir un poco más fuera de España, con amigos y con la familia. Por ejemplo a Inglaterra, EEUU. Es uno de mis sue-ños que creo que acabaré cumpliendo.

Alumno de 3ºESO

23

El

Tem

a


Intento aprovechar mi tiempo libre al máximo. Lo que suelo hacer todos los fines de semana es des-cansar, dormir cuanto más rato mejor en mi cama, porque cuando uno está cinco días de trabajo con-tinuo (estudios, en mi caso) llega a casa destrozado.Pero aunque a veces esté cansada, intento aprove-charlo al máximo, como ya he dicho. Así, que si un día mis amigos salen a dar una vuelta, a ir en bicicleta, a jugar a fútbol,

pues salgo con ellos e in-tento pasármelo muy bien. También, los sábados sue-len ser “sábados de lim-pieza” en mi casa, pues tengo que ayudar. Pero, la verdad, eso es obligación, así que no lo tengo en cuenta como tiempo libre.Con mi familia inten-tamos hacer salidas a la playa, a Port-Aventura, a la montaña, al fútbol. Sólo lo podemos hacer cuando los cuatro tenemos fiesta, que no coincidimos mucho.Lo que me gustaría hacer

es ir a Egipto, ya que a mi padre le encanta esa civilización y desde que era pequeña me contaba historias de las pirámi-des, los faraones, las cul-turas de la antigüedad.Desde que mi padre nos prometió el via-je, estoy esperando poder ir unos días a Egip-to en “mi tiempo libre”.

Mireia Ungría 3º ESO

En mi tiempo libre me gusta salir de casa e ir con mis compañeros a pescar, jugar a fút-bol, jugar a básquet o ir en bici por el monte.Antes teníamos una cho-za hecha por nosotros a la cual solíamos ir duran-te toda la semana. Tenía calefacción, sofás, mesas, armarios y otros muebles. Pero nos la derrumbaron. Y

ahora en invierno solemos ir al “Casal” que es una casa que nos deja el ayun-tamiento con tele, video, sofás y donde organizamos fiestas para nosotros (fin de año, carnavales, cas-tañadas, fiestas mayores)Los miércoles y los viernes de 19:00 a 20:30 y nor-malmente las tardes de los sábados las tengo ya ocu-padas con el fútbol, jue-

go en la escuela de fútbol la “Noguera” de Termens.Una actividad que me ha-ría mucha ilusión hacer sería el esquí, pero mi pueblo está a unos 120 kilómetros de la nieve y en invierno sólo pode-mos ir una o dos veces.

Abel Mayoral 3º ESO

IES-SEP Caparrella Fent Cap!Fent Cap!Fent Cap!

24

El T

ema


Anys enrera un jove timid baixava de l’autocar per a desplaçar-se cap a l’Ins-titut . Començava el seu camí de creixement en l’IES Caparrella. El primer any semblava que havia anat al front. Tot li recor-dava un camp de batalla.

Semblava impossible po-der fer cap mena d’amics. Tots tancats en el seu món, amb idees i perspectives diferents. Als professors els veia com a éssers llunyans i inac-

cessibles. Els hi tenia molt de respecte i admiració. En alguna ocasió fins i tot por.El primer any passà de manera veloç. Sense ado-nar-se se’n va anar de l’Institut. Havia estat se-leccionat per a jugar a futbol durant dos anys al Osasuna.

De tornada al Centre es va retrobar amb molta gent coneguda, companys i pro-fessors. Alguns d’aquells companys eren ja adults, sabien el que desitjaven per al seu futur. Estaven a quart i les classes eren més dures; els exigien i s’exigien molt més. Volien ésser bons professionals. Per fi va fer amics i fi-nalitzà els seu estudis,

però no el seu camí en l’IES Caparrella. Desprès d’uns anys treballant per a l’empresa privada, va re-bre una trucada que can-vià la direcció de la seva vida professional i la lligà a la seva joventut. Tor-nava a l’Institut on trobà els seus antics professors, però aquesta vegada eren companys. Alguns no en-tenien res.Jo vaig ser el més sor-près.

Ara sóc professor.

Xavier Ortiz (ex-alumne i professor

de l’IES Caparrella)

Aquells meravellosos anys...

Una vegada que hom fi-nalitza els seus estu-dis comencen a fer-se realitat aquelles pre-visions, desitjs, som-nis, respecte al futur. Per alguns serà entrar de ple en el món labo-ral, per d’altres conti-nuar la seva formació en l’àmbit universita-ri. Des d’aquesta secció en parlarem d’ambdues possibilitats.

En aquest primer nú-mero hem escollit par-lar de la Universitat de Lleida. La més propera. La nostra.

El model d’implanta-ció de la Universitat de Lleida és el d’una Universitat de cam-

pus dispersos. Cadascun dels edificis forma part d’un sistema d’inter-relacions que consti-tueix una unitat or-gànica funcional in-tegrada en la trama urbana i suburbana.

Cadascun dels campus tracta d’erigir-se en un medi universitari que faci agradable el treball,

l’estudi, la investigació i el debat.La creació, l’any 1841, de l’Escola Normal de Mestres de Lleida, en un període d’impuls i pre-ocupació per l’educació, es pot considerar com una primera pedra de l’actual Universitat de Lleida. Això no obstant, es va haver d’esperar fins el 1968 perquè es produís una veritable acceleració quant a la reimplantació efectiva d’estudis universita-ris a Lleida, encara que depenent de les univer-sitats de la ciutat de Barcelona.

Els meravellosos anys... Que vindran!

25

Els

Mer

avel

loso

s an

ys

Els orígens de la Univer-sitat de Lleida es troben en l’antic Estudi Gene-ral, creat l’1 de setem-bre 1300, mitjançant el privilegi de fundacions atorgat pel rei Jaume II a petició dels esta-ments municipals. Prè-viament, i a sol.licitud del rei, el papa Boni-faci VIII havia atorgat, l’1 d’abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d’un Estudi Ge-neral en les terres del rei d’Aragó. És, doncs, la primera Universitat de la Corona d’Aragó i una de les més antigues d’Europa.

La incorporació de Lleida al món universitari en les darreries del segle XIII va implicar l’ar-ribada d’estudiants dels territoris de la Coro-na Catalanoaragonesa i d’altres, així com de tota una població vinculada a les noves possibili-tats culturals i econò-miques del nou centre: increment del comerç i la manufactura, espe-cialment d’aquells oficis relacionats amb el món del pergamí, el paper i el llibre. Així mateix, la Universitat convertia la ciutat en centre d’inter-canvis i difusió de les idees i els avenços ci-entífics. D’altra banda, estudiants i professors formaven una comuni-tat dotada d’un barri específic amb llocs em-blemàtics per a les ce-lebracions solemnes com la mateixa Catedral o l’església de Sant Martí, i distingida amb bene-ficis tributaris, immu-nitats i privilegis di-

versos.

L’Estudi General entrà en un període de declivi important, a mitjan del segle XVII , producte, entre d’ altres causes, de les guerres entre França i Espanya; una deca-dència que continuaria fins el regnat de Felip V, ja al segle XVIII. En aquesta època, i un cop finalitzada la Guerra de Successió, els reforma-dors borbònics decidiren implantar un nou model d’universitat. L’11 de maig de 1717, es fun-dà a Cervera, en agraï-ment al suport ofert per aquesta ciutat emplaça-da a uns 70 km a l’est de Lleida, un nou centre universitari que unifi-cava i per tant tancava la resta de centres del Principat de Catalunya. Pel que fa a l’Estu-di General de Lleida, una Reial Cèdula del 9 d’octubre n’ordenava el tancament definitiu, després de 417 anys de perllongada existència. Finia, així, la prime-ra etapa de vida de la Universitat catalana que ha desenvolupat l’acti-vitat acadèmica durant un període de temps més llarg.

El 12 de desembre de 1991, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de creació de la Univer-sitat de Lleida. La ins-titució es constituïa a partir de tots els estu-dis universitaris de la ciutat de Lleida. El Dr. Víctor Siurana Zarago-za en fou el President-Rector de la Comissió Gestora fins l’elecció del

Dr. Jaume Porta Casa-nellas com a Rector en maig de 1993. El pro-cés de constitució de la Universitat de Lleida va concloure amb l’aprova-ció, per part del Claus-tre Constituent, dels Es-tatuts de la Universitat de Lleida, el 27 d’octu-bre de 1994. Actualment el rector és el Dr. Joan Viñas i Sa-las. I segons es pot lle-gir a la pàgina Web de la Universitat:“La nostra universi-tat es basa en la idea del servei a l’entorn. La UdL és la universitat de les comarques lleidata-nes, i està molt impli-cada en la col.labora-ció amb l’administració local, especialment amb la Paeria de Lleida i la Diputació. La nostra oferta inclou activitats de formació, recerca i transferència de conei-xement en els àmbits de l’enginyeria, la infor-màtica, les ciències de la salut i de la vida, les ciències de l’edu-cació, el dret, l’econo-mia i les lletres, amb la clara voluntat i el compromís d’oferir uns estudis d’alta qualitat en totes aquestes àrees. A més, la Universitat de Lleida vol ser referent en l’àmbit agroalimen-tari a l’euroregió Piri-neus-Mediterrània” Una vegada que hem fet la presentació de la UdL, caldrà centrar-nos en els diferents estudis, un per un. Però, això serà en el nostre proper número de Fent Cap!.

IES-SEP CaparrellaFent Cap!Fent Cap!Fent Cap!

26

Els M

eravellosos any

s


The most important companies of mobile phones of the world meet in the World Congress in Barcelona, which took place from February 12 to February 15 in the 3GSM.

Nokia, Movistar, Vodafone, Mi-crosoft and even the Department of Industry were present in the opening of the fair to let to know their projects in the area of the mobile mobile phones.

The most important news were:Nokia has taken advantage of the beginning of 3GSM to real-ize an important advertisement, its merger with Siemens, this union that means the birth of a new giant of the telecommunica-tions.

Vodafone wants to promote the navigation across the mobile tel-ephone, for it will implant before the end of 2007 new develop-ments on HSDPA, a technology that allows to multiply by 4 the speed of uploading of files and by 2 the speed of downloading.Besides, Vodafone has come to agreements with Google, YouTube, eBay and MySpace which will allow to their clients to accede to them across the mobile.

On the other hand, the agreement with Google will allow to take Google Maps to Vodafone live! These services will be available in Spain before the end of 2007.

Movistar has presented the Domestic Node HSDPA, a small

node that will be installed in the home of the user and that wil-lallow the client to have an ideal coverage 3G to accede to services of voice, video call and transfer information at a great speed in the own home.

M i c r o s o f t , soon after the premiere of Windows Dress, I present his new opera-tive system for mobile, Windows Mo-bile 6, which

allows to accede to the e-mail and other documents from the mobile telephones with the same facility with which it is done from the personal computer.

Mobile Toshiba has presented two mobile telephones that include the recognition of the finger bio-metric fingerprint and that, for the first time in this manufac-turer, possess the operative sys-tem Windows Mobile.

Microsoft will have to pay 1,500 million dollars for the use of MP3 in Windows.The American justice has passed that Microsoft will have to pay 1,500 million dollars for violation of pat-ents related to the format MP3.

The exhausts from Internet scarcely concern the sale of discs.At least according to the results of a study that has been carried out by both Harvard and Kansas Univer-sities.

A Catalan record company one will offer freely on the Internet the discs the same day that they are in the market.Reus record Catalan Edicions Sin-gulars (Baix Camp) has signed an agreement with the musical Third promoter Route to offer freely on the Internet the albums that they edit the same day that they are re-leased.

Windows Vienna, the successor of Vista already has date.When Windows has just released Vista, Microsoft already has put name and date to successor of this one.In particular, Microsoft claims that Windows Vienna will be ready for the year 2009, in only two years.

Héctor Cliville


27

Fre

eLan

ce

F r e e L a n c e

Nena Daconte és el nom d’un perso-natge d’un conte de Gabriel Garcia Màrquez, titulat El rastro de tu sangre en la nieve És el primer àl-bum d’aquest grup format per Mai Meneses i Kim Fanlo. Ella escriu les seves cançons i les canta i Kim les arregla i toca la guitarra. Va sortir a la venda al 2006.

El treball es compon de 10 temes. D’aquests deu temes, dos són els que més han sonat per les diferents emis-sores del país: Marta i En qué estrella estará. Les altres cançons són: Pierdo el tiempo. Si supieras. Idiota. No eres mi perro. Loco por mí. Engáñame a mí también. No sé cómo decirte. No paraba de llover.En general els deu temes són bastant agradables d’escoltar, una barreja de pop-rock, amb més tendència a les balades, als sons suaus, tous que als estridents o durs.Respecte a les lletres podríem par-lar d’una poesia propera, que parla d’amor, desamor, dels somnis, de personatges amb un toc de raresa. La veritat és un treball musical

recomanable i potser és per això que ha rebut premis, com els d’Artista Revelació i Autor Revelació a Mai Meneses per la cançó “En qué estrella estará”, guardons de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música. Fruïu-lo¡¡¡

Attilio de Giovanni.

M’ han encarregat que faci d’emprovador oficial en aquesta secció. Que redacti un comentari, a la meva manera, sobre esdeveniments culturals varis. Vull començar per un grup musical, Nena Daconte i el seu treball He perdido los zapatos.

L’emprovador!


28

L’em

provador

El Temps de l’oblit. Jordi Sierra i Fa-bra. Barcelona, 1993. Ed. Columna. 163 pags.La història de dos amics. Dos solitaris, dos passats foscos. Dos joves units per la seva passió per la música, pot-ser per alguna cosa més.L’acció transcorre al País Basc, en algun poble. Tetxu coneix Carlos, que acaba d’arribar de Lleida. Es fan amics per la seva passió per Led Zeppelin.Els personatges principals són Tet-

xu, el fill d’un etarra, que viu marcat i tancat en el seu passat, o millor dit, el del seu pare; Carlos, el misteriós noi que busca la seva família perduda pel poble de Tetxu i Ainoha, la xicota de Tetxu, que li ha permès tornar a som-riure.Personalment, és dels llibres que ens han manat a l’institut que més m’han agradat. Potser perquè parla de joves, que és una història que ens és força propera, i, a més, té el seu punt d’ac-

ció (de vegades una mica surrealista), i un desenllaç que fa que una història una mica incoherent, explicada en es-cenes molt curtes en general, prengui sentit de cop, que pugui mantenir el misteri i la intriga fins al final sense resultar previsible.És una lectura entretinguda, força re-comanable.

Maria Bosch3º ESO

El temps de l’oblit

Títol original: The War of the Worlds.Direcció: Steven Spielberg.País: Estats Units.Any: 2005.Duració: 116 min.Gènere: Ciència ficció.Interpretació: Tom Cruise (Ray), Dakota Fan-ning (Rachel), Miranda Otto (Mary Ann), Tim Robbins (Ogilvy), David Alan Basche (Tim)

Guió: Josh Friedman i David Koepp, basat en la novel•la d’H. G. Wells.Producció: Kathleen Kennedy, Paula Wagner i Colin Wilson.Música: John Williams.Fotografia: Janusz Kaminski.Muntatge: Michel Kahn.Estrena a Catalunya: 29/06/2005

Sinopsis: la pel•lícula, basada en el llibre d’H. G. Wells, explica la historia de Ray Ferrier, un home divorciat i pare poc modèlic. Poc deprès que la seva ex-muller li deixi els seus dos fills durant uns dies, una gran màquina ex-traterrestre emergeix de sota

terra i comença a fulminar a tothom qui troba. Ray protegirà els seus fills

i escaparà de la ciutat per arribar a Boston on està la seva ex-dona. Però per el camí descobriran que tot el país està ple de màquines i hauran de llui-tar per sobreviure.Opinió personal: Tal com és al llibre, el film és una crítica a les guerres: una raça superior a una altra, envaeix el seu territori per aprofitar-se’n, tal com va passar fa un segle amb les colonit-zacions per tot el món. Però ara, la raça ja no és humana i vol destruir el món sencer.És bàsicament una pel•lícula de ciència ficció i molts efectes espe-cials amb un final amb una mica de moralitat. Comença amb una situació normal i, de sobte, un fet

extraordinari canvia radi-calment la pel•lícula. Els personatges es passen part del viatge discutint, corrent i ama-gant-se de les màquines assassines. Per suposat, no es un film per qui vul-gui relaxar-se o emocionar-se. A mi em va agradar bastant i vaig passar una bona estona veient-la. Vaig patir una mica pels personatges, ja que les màquines son aparentment invenci-bles i sembla que ningú es pugui es-capar de la mort. El final es una mica sobtat i passa massa ràpid.

Pau Marfull 4rt ESO C


La Guerra De Los Mundos

29

L’e

mpr

ovad

or

Títol original: La Tigre e la neve.Direcció: Roberto BenigniPaís: ItaliaAny: 2005Duració: 114 min.Interpretació: Roberto Benigni, Jean Reno, Nicoletta Braschi, Tom Waits, Emilia Fox. Guió: Roberto Benigni, Vincenzo Cerami

És un film de personatge. El protagonis-ta amb els seus actes, les seves idees, les seves paraules ens mostra el que és veritablement un poeta; el que és una per-sona enamorada: d’una dona, de la seva feina, de les seves filles, de la poesia, de la vida en definitiva.

Attilio de Giovanni.

El Tigre y la Nieve

La reproducció que teniu a la con-traportada és d’un quadre titulat “Three companions” d’en Henry Scoot Tuke. Un oli sobre llenç. Tuke nasqué a York el 12 de juny de 1858 i morí a Falmouth (Cornualles) el 13 de març de 1929. En la seva família predominaven met-ges especialistes en psiquiatria i alguns dels seus avantpas-sats van ser, a més a més, famosos acti-vistes socialistes.L’any 1874 la família Tuke es traslladà a Londres i ell estudià a la Slade School of Art. Desprès de graduar-se va viatjar a Itàlia i del 1881 fins 1883 va viure a Paris onestudià amb el pintor històric Paul Laurens i va conèixer el pintor ame-ricà John Singer Sargent. També conegué a Jules Bastien-Lepage qui el va animar a pintar a l’aire lliure, al natural.En aquest període es relacionà amb Oscar Wilde i d’altres poetes i escrip-tors coneguts com, els Uranians; ar-tistes que lloaven la joventut. El ma-teix Tuke va escriure un “sonet a la joventut” (Sonnet to Youth).Desprès d’aquest període tornà a Gran

Bretanya i s’establí a Newlyn, Corn-wall i va formar una petita colò-nia d’artistes. Aquests van ser cone-guts per als historiadors d’art com

l’escola de Newlyn.Al 1885 Tuke arriba a Falmouth, un port pesquer de Cornwall. Comprà

una barca i la convertí en un estudi flotant. Des de 1890, Tuke abando-nà els temes mitològics i començà a pintar joves pescant, navegant,

banyant-se i també la seva pintura es transformà en un estil més na-turalista. La seva forma de pintar estornà més lliure i els seus colors més

clars, frescos, de fàcil vi-sió. Una de les pintures més conegudes d’aquest període es “August Blue” (1893-94). “Three com-panions”, pertany a aquesta època, també.Malgrat les pintures de Tuke mostrin joves des-pullats, mai són explíci-tament sexuals. Els ge-nitals mai es mostren, mai hi ha contacte físic,

i mai es suggereix de manera oberta res sexual; ben al contrari les seves pintures es consideraren, en el seu moment, com a celebracions inno-cents i ingènues d’alegria i amistat.Henry S.Tuke és considerat com un del més importants impressionistes britànics, també com un precursor del Beffcake (expressió que desig-na la mostra de cossos de joves més o menys despullats), i com l’artista del candor i la llum. Hem escollit aquesta pintura perquè ens assembla que reflecteix una bona manera de gaudir del temps lliure o de lleure.

Attilio de Giovanni

Henry Scott Tuke

The three Companions ( Els tres Amics )

Pintura


30

L’em

provador

Henry Scott Tuke

The three Companions ( Els tres Amics )


Vull encetar l’emprovador literari amb el poema nº 1 del llibre Espejo Negro (DVD ediciones, 2001) de Miriam Reyes (Orense 1974).És un poema dur i trist, com la majoria, si no tots, dels 39 poemes que formen el llibre.Hem escollit aquest per la seva visió tan sincera del que és la vida.

Attilio de Giovanni

1

Mi padre enfermo de sueñosen el asfalto incandescente de cien mil mediodías caminadosbajo el sol en verticalperdió sus piesy apoyado en sus rodillas sigue buscandoel camino de vuelta a casa.Mi padre sueña,rendido por el cansancio,que vuelve a su tierra y planta sus piernas y le crecen pies jóvenesy la savia de su tierra negra le alivia el dolor de las arrugasy resucita sus cabellos muertos.Luego despierta en un piso alquilado a la ciudad de los huracanes de la miseriay blasfema y maldice y no tiene amigos.

Escondido en la nochepapá llora por las certezas que lo defraudaron.Del otro lado de su pielmamá llora por mamámamá llora por su casa que ya no habita y por paz y reposo y risa

Papá y mamá lloran cada uno a espaldas del otro en la camaen el más crudo estruendoso hermoso silencioque modula en frecuencias infrahumanassonidos que se articulan como palabras:“si aquí no están mis sueñoscómo puedo dormir aquí”.y que sólo yo escuchocon la cabeza enterrada en la almohada.

Concebida de la nostalgianací con lágrimas en el sexo con tierra en los ojos con sangre en la cabeza.

No soy lo que soñaroncomo tampoco lo son sus vidas

Miriam Reyes

Literatura



31

L’e

mpr

ovad

or

Som ànima’ls(Consells per al cos i l’ànima)

Des d’aquesta secció volem centrar-nos en aquells aspectes que ens caracteritzen com a éssers animals però també com a éssers amb ànima. Per tant ens dedicarem a parlar de qüestions que afectin aquestes dues particularitats que ens defineixen.

Per començar un pensament per l’ànima ( encara que a la part animal també li farà bé ): ¿ per què no reserveu cada dia 30 minuts per a caminar tot sols?.I per animar al cos...

Mary Sunshine

Confecció del pastís:

1) Escalfem la mantega en 1 pot al foc i quan estigui ben desfeta la retirem esperat que es refredi.

2) En una picadora triturem les galetes fins formar una pasta molt fina.

3) Barregem la pasta de les galetes amb la mantega formant la base del pastís que col•locarem al fons d’un motlle rodó que es pugui obrir.

4) En 1 bol gran posem 4 ous, ½ pot de llet condensada i la terrina de format-ge fresc, ho posem pel “minipímer” fins que ens quedi un líquid sense gru-molls.

5) Col•loquem el líquid obtingut da-munt la base del pastís i ho posem al forn durant 45 minuts. Quan estigui ben daurat el retirem.

6) El resultat és…Boníssim!!!

Aquesta recepta ens l’ha explicat la Sunsi Abella

Ingredients:

-35 o 40 galetes Maria-4 ous-½ Pot de llet condensada-1 terrina de formatge fresc (250 grams)-200 grams de mantega

La recepta! Avui farem... Pastis de Formatge!



32

Som

ànim

a’ls


SUDOKU

Trenca... Caps!!

Després d’un any, aquestes quatre dones tenen una aspiració comuna: passar les vacances a una illa solellada. Però, ¿on tenen previst anar-hi, amb quina companyia de vol i quants dies? Amb les pistes de sota, ho pots saber:

1.La Diana ha planificat anar a Lanzarote.2.La que volarà amb Sabena passarà 7 dies a la seva illa escollida.3.Luftansa és la companyia triada per la que viatjarà a Tenerife.4.La persona que volarà amb Air France compta amb 15 dies de descans.5.La Carolina tindrà deu dies de descans.6.Qui viatjarà amb Iberia s’ha demanat més dies que qui viatjarà a Mallorca. 7.La Lluïsa no vol anar a Eivissa.8. La Maria (que no anirà a Tenerife) té programats 14 dies d’oci.

Joc de lògica

Sandra Bosch 3r ESO

Fent...Riure!

33

Div

erti

men

t


Endevina el nom d’aquests nens...


34

Divertim

ent


...que fan classe actualment!

35

Div

erti

men

t

Henry Scott Tuke - Three Companions

L’Institut està situat a 3 Km. de Lleida al Complex de la Caparrella integrat per una xarxa de serveis educatius de la ciutat: INEF, Escola d’hosteleria, Facultat de ciències de l’Educació… L’horta és l’entorn na-tural que voreja els accessos al centre. Finques de fruiters: pomeres, presse-guers, perers ens acompanyen des de la sortida de la ciutat pel camí de la Mariola o ens queden a mà esquerra

a la partida de Rufea si hi accedim des de la Nacional-2.La xarxa d’autobusos resol sense problemes les dificultats de despla-çaments dels alumnes i per tant ser als afores en una zona rural té els avantatges de gaudir d’un entorn natural i de disposar d’àmplies zo-nes ajardinades i d’una excel•lent il•luminació, trets ambientals que influeixen en la qualitat de la vida

educativa en el centre.Des de l’Estació d’Autobusos hi ha una línia gratuïta per a tots aquells alumnes de la ciutat o de diferents nuclis adjacents que cursen Batxi-llerat o Cicles Formatius a la Capar-rella. Si voleu més informació accediu a la plana web de l’IES-SEP Caparrella:www.iescaparrella.cat

No us perdeu la propera entrega...

Documents

Fent Cap! - Lloc web de l'Institut ... · il•lusió amb la creació de la Revista del Centre. És un projecte que contribueix per un costat a la difusió de les tasques de ... Des