FESTA D'ESTIU 2017Ja per acabar, cantaran El Cant de la Senyera. I com agraïment, un fort aplaudiment per a tots ells i elles, i molt especialment a la seva directora l’Empar de

GARRIG OLES - LES OLIVES FESTA D’ESTIU 2017 1

FESTA D'ESTIU 2017GARRIGOLES - LES OLIVES

Dies 19, 24, 25, 26 i 27 d’agost

FESTA D’ESTIU 2017 GARRIG OLES - LES OLIVES GARRIG OLES - LES OLIVES FESTA D’ESTIU 20172 3

Benvolguts veïns,

Ja ha passat un any i ja tornem a tenir la Festa Major al nostre petit i eixerit poble, i, com no, ja teniu a les vostres mans la Revista de la Festa Major. Aquest any hi trobareu entre d’altres temes: consells de salut, la presentació del Parc de les Olors, l’entrevista a tres dels grans artistes del nostre poble, la de la Pilar i el reciclatge i el programa de la Festa... Espero que us sigui molt interessant.

Voldria aprofitar aquestes ratlles per comentar diferents temes sobre els que durant tot aquest any hem estat treballant per millorar i, que hem de reconèixer que no hem tingut l’èxit que volíem...Sabem que hem de seguir insistint! Aquests temes són els següents:

Per una banda, volem treballar per intentar tornar a trobar i viure l’esperit de poble que abans tenia Garrigoles. Aquell esperit de col·laboració i de companyerismes que feia que ens veiéssim integrats com a comunitat, per exemple com quan arribava el temps de la sega i tots ens ajudàvem, etc...

Sóc conscient que amb el pas del temps la societat s’ha tornat més individual. Molt sovint escoltem com persones

que viuen a ciutat, en un gran edifici, comenten que no coneixen als seus veïns i que cadascú allà fa la seva...però i aquí? Pensem-ho...aquí també ens estem convertint en un poble on arribem a casa, tanquem la porta i no sabem res del que li passa al veí, ni res de res...Per canviar això, en el butlletí de la primavera vam dir que intentaríem fer reunions, xerrades, caminades, i trobades per fer que tots tinguem l’oportunitat de veure’ns i de preguntar-nos com estem, alhora que fem una activitat. Penso que seria molt bo tornar a crear aquell caliu tan especial que teníem al poble i agrairia que tots participéssim en les activitats que es programen al poble.

Un altre punt en el que estem treballant és el tema del reciclatge. Sé que hi ha molts veïns que són molt conscients que s’ha de reciclar, que ho fan i que ho fan bé però, hi ha molts altres que no s’impliquen en aquest fet. No ho veuen important. Jo us demano que poc a poc tots ens impliquem en aquest camí. No podem seguir llençant totes les escombraries juntes. Hem de fer-ho bé i no podem admetre que es repeteixin fets com que es deixin matalassos o neveres al costat dels contenidors per a que

sigui l’ajuntament (és a dir, tots nosaltres) el que s’encarregui de solucionar el problema. Sabeu que varem signar un conveni amb la Deixalleria Comarcal de la Bisbal d’Empordà. Aquesta deixalleria està oberta cada dia i tots els veïns de Garrigoles i hi podeu anar a llançar els vostres matalassos, neveres, cuines, ordinadors etc..allà. A més, tres cops a l’any disposeu d’un contenidor per a llençar els voluminosos... per tot això, fets com els de fa unes setmanes són totalment inacceptables i us demano que si veieu algun veí que deixa un matalàs o qualsevol cosa no adequada al costat dels contenidors ens informeu a l’Ajuntament. Estem considerant posar una càmera per controlar els contenidors. Esperem que no sigui necessari. Cadascú de nosaltres ha de fer un esforç però aquest esforç suma i entre tots el resultat serà el millor, que no és un altre que el bé comú.

Canviant d’enraonament, com sabeu, fa un temps que l’Associació Jovent de les Olives s’ha dissolt. Aquesta associació durant els quatre anys que ha estat en actiu ha treballat de valent organitzant tots els actes culturals al municipi i per descomptat vull agrair personalment i en nom

de tot l’Ajuntament la seva fantàstica dedicació al poble.

Desprès d’aquests breus comentaris no em queda res més que desitjar-vos que gaudiu intensament de tots els actes programats i que convideu, si s’escau, a familiars i amics per fer aquesta festa més alegre i plena de color, fent d’aquests dies tan entranyables, un parèntesi als vostres problemes i preocupacions.

En nom meu i de tot l’Ajuntament espero que passeu una MOLT BONA

FESTA MAJOR!

Josep Gibert Marti

SALUTACIÓ DE L’ ALCALDE


Salutació de l’ Alcalde

Activitats festives entre agost 2016 i maig 2017

METEOROLOGIA

ENTREVISTA A PILAR SUNYER

ENTREVISTA A JOAN MAR

Què és millor que em prengui: Paracetamol o Ibuprofè?

ENTREVISTA A JOAN RIUS ESTANY

ENTREVISTA A JORDI RODRIGUEZ AMAT

LA SALUT EMOCIONAL

Records de la sala de ball de Cal Tet

EL PARC DE LES OLORS

Parròquia de Garrigoles-Les OlivesSant Sadurní i Sant Vicenç

El racó de la poesia

PASSATEMPS

Programa Festa Major 2017

CONTINGUTSACTIVITATS FESTIVES ENTRE AGOST 2016 A MAIG 2017

habitual en el món de les havaneres. Unes 140 persones van poder gaudir d’una bona nit amb bona música i un bon cremat acompanyat d’un tall de coca.

El divendres teníem el Sopar popular amb una participació de 270 persones. El sopar va anar a càrrec d’El Rebost d’Amer amb un sopar molt bo i molt complet: amanida, rostit de Festa Major, begudes, cafè i licors. Els plats, gots i coberts eren dignes de restaurant de luxe. La vetllada va ser amenitzada per l’Orquestra Montecarlo que va fer ballar amb tot tipus de balls.

El dissabte hi havia l’Ofici Solemne a l’església de Sant Sadurní amb la Coral Interparroquial que ens van fer gaudir un cop més amb un lluït concert. Vam continuar a la tarda amb la tradicional ballada de sardanes, amb la Cobla la Principal de Porqueres, on hi havia molta gent

La Festa de l’estiu de l’any passat es va iniciar amb la XVI Caminada popular que va ser nocturna i es va fer el dissabte dia 20. Hi van participar una vintena de persones, que varen haver d’improvisar una mica la ruta ja que no hi havia ningú que portés la batuta; es procurarà que això no torni a passar.

El cap de setmana següent la festa va continuar amb un bon repertori d’activitats:

El dijous van ser les Havaneres amb el Grup Anxovetes, amb veus femenines, no massa

FESTA MAJOR ESTIU 2016: del 20 al 28 d’agost

i moltes rotllanes, com podeu veure a les fotos; vam tancar la ballada amb una rotllana de germanor amb més de 100 persones. Es va fer una jornada de portes obertes a la Fundació Rodríguez Amat i a l’exposició de figures de ferro de Can Joan Rius o Can Claveguera.La nit jove va ser protagonitzada pel Grup La Time Machine que va oferir un repertori de música rock i pop amb temes d’avui i de sempre.

El diumenge es va fer una missa solemne a l’església de Sant Vicenç. A la plaça es van muntar uns inflables amb formes de contenidors de reciclatge i es donava informació didàctica amb el lema “Aprèn a reciclar”. Llavors l’Ajuntament oferia a tots els veïns i veïnes el vermut habitual al local de Les Bassotes. La Festa de l’Escuma va tancar la festa d’estiu amb ganes de tornar-hi.

pag. 2

pag. 5

pag. 16

pag. 20

pag. 24

pag. 28

pag. 30

pag. 32

pag. 34

pag. 36

pag. 40

pag. 42

pag. 44

pag. 45

pag. 46


Festa estiu_Inflables de reciclatge_21.08.16

Festa estiu_Festa de l’Escuma_21.08.16

Festa estiu_Coral Interparroquial_20.08.16


Tot i ser una passejada tradicional, es va improvisar avisant a poques persones i amb poc temps.

SANT SADURNÍ: 27 de novembre de 2016

Els veïns del Carrer Orient van respondre de valent, ja que tots érem d’aquest carrer, de Can Castañé i de Can Cos; també teníem la companyia de tres gossos.

Feia una nit clara i tranquil·la, com diu la cançó, i, fins i tot, vam agafar calor perquè anàvem massa abrigats per por de passar fred. Fent senyals de llum ens vam comunicar amb gent de Bellcaire.

PUJADA AL PUIG SEGALARDiada Nacional de Catalunya

El dia 11 de setembre de 2016 al matí es va fer la tradicional Pujada al Puig Segalar des de diferents pobles dels seus voltants. Allà dalt es va fer una esmorzada amb la gent de Viladamat, Albons i La Tallada. Amb el ventre ple vam cantar plegats l’Himne Els Segadors.

Llavors cadascú va triar on anar a fer les concentracions per a la Diada.

Un cop més la Festa de Sant Sadurní ens va portar a reunir-nos a l’església de Garrigoles, de la qual n’és el patró. Al migdia s’hi va fer l’Ofici Solemne amb l’acompanyament del Cor Interparroquial que ens van oferir un recital després de la missa. La presentació va anar a càrrec de la Montse Batlle i Nadal, que trobareu a la revista.La fideuà ens la van preparar els arrossaires d’Argelaguer, juntament amb un tall de pollastre, postres i tots els complements habituals. La Cobla Els Rossinyolets, per acabar la festa, ens van oferir una audició de sardanes.

CAMINADA NOCTURNA AL PUIG SEGALARNit de Nadal 2016

OFICI SOLEMNE A SANT SADURNÍ DE GARRIGOLES

Va ser el dia de la celebració de Sant Sadurní, a Garrigoles, que vaig tenir l’honor de presentar la Coral Inter-parroquial, sota la direcció acurada i sempre afable de l’Empar de Foixà.

Deia així. “Elles i ells són empordanesos, que tenen el goig i l’alegria de cantar. Gent de diversos pobles, d’un indret i altre de la llera del Baix Ter. Són de les parròquies que porten mossèn Joan Planella i mossèn Joan Boadas.

Amb les seves cançons populars, ens faran bategar el cor, alhora que ens recordaran cants d’ara i de sempre.

El seu repertori és el següent:

La primera, La Calma de la Mar, havanera molt antiga.

La segona, El Ball de Sant Ferriol. La llegenda explica que Ferriol era el capità d’una colla de lladres. S’ajuntaven en una taverna després de cada robatori i acabaven “ben torrats”. Ella va voler canviar la seva vida i també la de la seva gent, però no ho aconseguí, fins i tot ho pagà amb la seva mort. L’enterraren en aquella taverna sota una bóta de vi que, des de llavors, no es buidava mai i és que ... Sant Ferriol, en un acte miraculós, la tocava amb el dit i rajava el vi. D’aquí neix la llegenda de “la bóta de Sant Ferriol no s’acaba mai”.

La tercera peça del seu repertori, tindrem el privilegi d’escoltar-la en primícia ja que és la primera vegada que la canten en públic. És la bonica i coneguda sardana Torroella Vila Vella, que composà el gran mestre Vicenç Bou l’any 1952 amb lletra del seu fill Rogeli.

Ja per acabar, cantaran El Cant de la Senyera.

I com agraïment, un fort aplaudiment per a tots ells i elles, i molt especialment a la seva directora l’Empar de Foixà.

Moltes gràcies a tothom.

Montse Nadal i Batlle – novembre de 2016


En Manel i la Montserrat de Can Pere Mestre van celebrar els seus 50 anys de casament amb una missa a l’església de Sant Vicenç de Les Olives, lloc on s’havien casat. Després van convidar als assistents a un bon pica-pica al pavelló.

50 ANYS DE CASAMENT D’EN MANEL I LA MONTSERRAT12.03.17

Un any més la gent dels pobles de Garrigoles i Les Olives vam preparar una arrossada d’allò més bona, com de costum. A part de l’arròs vam poder gaudir d’una bona amanida i d’una bona botifarra; tot això acompanyat d’unes postres, aigua, vi, cava, cafè i licors.Tot seguit es podia pair el

dinar participant en el ball de disfresses amenitzat pel grup Sharazan, formada per la cantant Marisol i el pianista Tony, que sembla que no hagin d’acabar mai les piles.Enguany també hi havia varietat de disfresses d’entre el públic: la Pink Panther, granotes, fades,

herois, sheriff petit, gitanes, rey, Mickey Mouse, cowboy, súperwomen, abella, índia, jugador Messi, bomber i d’altres. També hi havia una parella de iaios (la Kati i en Modest) amb un cotxet on hi duien un nino, i anaven acompanyats per una parella de pallasses.

FESTA DE SANT VICENÇ | 29.01.17La festivitat de Sant Vicenç, patró de Les Olives, es va celebrar amb les activitats habituals com la Missa solemne amb l’acompanyament de la Coral Interparroquial, un dinar popular amb un entremès format per embotits i ensaladilla russa, sípia amb patates i pèsols, flam artesà amb nata i els complements de begudes habituals.

Tot seguit una audició de sardanes, amb la Cobla “La Cervianenca”, va cloure aquesta Diada

FESTA DE CARNAVAL | 26.02.17


UN DINAR A “CAL CABO” | Maig de 2017

Va ser el divendres 5 de maig, que una colla de Garrigoles-Les Olives ens vàrem organitzar per decidir anar a “Cal Cabo”. Érem 24, uns hi anaren a peu i d’altres amb cotxe. A les dues ens trobàrem tots allà, on hi vàrem dinar uns entrants d’amanida amb embotits i de segon plat peus de porc amb cargols, guisats per la Gemma, que feren les delícies dels nostres paladars.

De postres gelat i ... no hi podia faltar, per acabar el tiberi, un bon cafetó!

Fou un àpat molt distès, amb una gran dosi de comunicació, germanor i bon humor.

Cap a dos quarts de cinc, ben contents, tips i feliços, retornàrem a casa amb la il·lusió de repetir-ho un altre dia!!

Montse Nadal i Batllemaig de 2017

www.vertriconsulting.com


PEREGRI-NACIÓ A FÀTIMA: del 5 al 9 de juny de 2017

La “Coral Inter-parroquial”, encapçalada per Mossèn Boadas, va organitzar una peregrinació a Fàtima (Portugal) en motiu del centenari de l’aparició de la Verge als tres pastorets. Alhora, també gaudirem d’una agradable estada cultural a diverses ciutats

de Portugal com Oporto, Coimbra, Cascais, Estoril i Lisboa.

Fou un bonic viatge!!! Fins la propera sortida!!!

Manel Ametller, juny 2017-06-17


El juliol va ser càlid amb la pràctica totalitat dels dies assolint temperatures màximes superiors als 30 ºC i més de la meitat de nits tropicals. La persistència de temperatures elevades va ser més destacable que no pas els valors extrems, distribuïts en tres puntes de calor, seguides de tramuntanes moderades. La contrapartida d’aquesta situació va ser la escassetat de precipitacions, que es van quedar lluny d’arribar als 10 mm.

L’agost va començar amb el moment àlgid de l’estiu, registrant la temperatura màxima d’aquest resum, que fregava els 38 ºC, seguit de tramuntana. Les precipitacions van ser igual d’escasses que al juliol. Aquesta combinació de factors, juntament amb la inèrcia del mes anterior, va donar lloc a un risc d’incendi forestal extrem que es va fer palès amb l’incendi de Saus, l’últim d’entitat.

El setembre va ser un dels més càlids dels últims anys, iniciant-se amb temperatures més pròximes als 35 ºC que no pas als 30 ºC, al pic de calor. A partir de la tercera setmana del mes, les temperatures es van començar a normalitzar, després del pas

d’un Sistema Convectiu de Mesoescala, un conjunt de tempestes organitzades de llarga durada, que va creuar Catalunya de matinada. Aquesta tempesta va deixar prop de 54 mm i una altra tempesta, de característiques similars, va acabar de normalitzar el mes amb 30 mm més.

L’octubre va ser plujós amb vents, generalment, de component marítim, que donaven lloc a boires matinals denses, algun dia. Acompanyant aquesta conjuntura, va ser l’octubre menys ventat dels últims anys i es va produir la primera llevantada de la temporada, amb intervals irregulars, que va acumular 70 mm i durar 3 dies de la segona setmana.

El novembre va neutralitzar l’excés de precipitacions del seu mes precedent, resultant en un mes molt sec, acumulant la meitat del promig. Tot i això, el nombre de dies amb precipitació va ser de més de 15, polaritzats als extrems del mes. Seguint la inèrcia de l’octubre, va ser el novembre menys ventat dels últims anys, sense cap tramuntanada i dominant el garbí, més típic de la primavera.

METEOROLOGIAUn any més, des del projecte MeteoLesOlives, farem un resum dels fenòmens i condicions atmosfèriques que s’han esdevingut al nostre municipi, des de l’edició anterior de la revista.

A la següent gràfica s’observa l’evolució, tant de les temperatures com de les precipitacions dels últims onze mesos, des del juliol del 2016 fins al maig del 2017:

2016


El desembre va seguir la tònica general del que havia estat la tardor, amb vents predominantment marítims, com a conseqüència d’un anticicló de les Açores molt mòbil amb tendència a desplaçar-se cap al nord i nord-est del continent. Les precipitacions van ser generoses, tot i que, tractant-se d’un mes típicament sec, tan sols 25 mm ja tenen aquesta consideració.

El 2016 va ser el menys ventat, des que es tenen registres, amb unes temperatures dins la normalitat, però només dos dies amb temperatures negatives i amb prop de 40 nits tropicals i 75 dies amb temperatures superiors als 30 ºC. Els dies de precipitació, tot i no ser un any plujós, també es van disparar, lliscant els 130.

El primer mes d’enguany va ser extremadament plujós, trencant la dinàmica dels últims geners, amb un acumulat superior als 125 mm, representant la meitat de la precipitació d’aquest 2017, fins al maig. Aquest valor va assolir-se, en part, com a conseqüència d’una llevantada a l’última part del mes, que va acumular prop de 100 mm en quatre dies, 60 mm en un de sol. Pel que respecta a les temperatures, va ser el gener més fred dels últims anys, sense grans onades de fred, però amb temperatures que no pujaven gaire al migdia. Es van registrar 6 dies amb temperatures mínimes negatives, arribant als -2.1 ºC, el dia 7, el registre més baix d’aquest resum. En aquest mes, també es va registrar la ràfega de vent més forta del resum, tot i no haver estat ventós, amb 63 km/h.

L’hivern, va acabar la tendència humida de l’estació amb un febrer plujós i extremadament càlid, amb 5 ºC de diferència respecte el febrer del 2012

2017

i cap dia amb temperatures mínimes negatives, en el mes estrella d’aquesta variable. El vent va passar desapercebut amb només dues tramuntanades la primera setmana i amb vent quasi inexistent amb presència de boires matinals entorn a la tercera setmana del mes, esdevenint el febrer menys ventat dels últims anys, en el seu mes estrella, també.

La primavera va començar amb un març molt càlid i poc plujós en conjunt. Va ser el març menys ventós dels últims anys, com alguns dels mesos precedents, atesa la predominança de vents de component sud i est en règim de marinades, la majoria de dies.

L’abril va ser molt sec amb un sol dia de pluja, el dia 1, que no va acumular ni ¼ del que seria habitual. Les temperatures

també van estar per sobre dels valors de referència.

Enguany, acabant en maig aquest resum interanual, el mes va ser càlid enregistrant els primers 30 ºC els últims dies en fins a quatre ocasions, fet que no havia passat, com a mínim, des del 2010. Les precipitacions van estar entorn a la meitat de la mitjana, tancant una primavera càlida, seca i poc ventada.

Un cop fet aquest extens resum meteorològic interanual, ja sabeu que podeu trobar dades meteorològiques de Les Olives, actualitzades cada 5 minuts, a la pàgina web www.lesolives.tk.

Dit això, només em queda desitjar-vos, des de MeteoLesOlives, una bona Festa d’Estiu!

Aleix Llusà


Bona tarda,

Garrigoles és un dels municipis del Baix Empordà més petits, està en un lloc privilegiat, envoltat de camps i boscos. No hi ha ni fàbriques ni grans edificis i en canvi no aconseguim reciclar prou bé les nostres deixalles.

Voldríem que vostè que coneix a la gent del poble, que és una persona emblemàtica, que es coneix tots els racons del poble, que sap de bolets, de plantes, que podríem dir que és una persona sabia, ens ajudi a convèncer a tothom que cal reciclar i com fer-ho.

Abans, però, voldríem que ens ajudés a fer una mica de memòria. Molta gent es pensa que això de reciclar és una tema d’ara, i que abans no es feia i que s’ha d’esperar a noves generacions per fer-ho millor.

Vostè creu que ens podem permetre esperar gaires anys a reciclar o ja ens hi podríem posar avui mateix?Ohhh potser que ja ens hi podríem posar...sinó estem desaprofitant aquest temps

Com recorda que eren el embolcalls quan era petita? Les galetes, el sabó, la llet, el llegums, l’arròs....No no...no hi havia d’embolcalls, el sabó mateix compraves un tros, les galetes les compraves a granel o anaven en caixes de llautó, com el codony. La llet anàvem a buscar-la a les granges i portàvem la marranxa...nosaltres també havíem tingut vaques.

Havien pocs embolcalls, si havíem d’embolicar ho fèiem amb paper

Què en feia de les capses de les galetes, o dels embolcalls? ..... Els aprofitàvem, les capses de galetes les fèiem servir per guardar cosetes, molt sovint els fils de cosir, les agulles...

Així això de utilitzar i llençar és cosa d’ara, oi? Pel que he entès abans s’aprofitava pràcticament tot? Nooo, abans no es llençava res que es pogués aprofitar i tot tenia una utilitat per nosaltres.

Recorda el primer objecte de plàstic? què era?, quants anys tenia?..... així tampoc fa tants i tants anys que tenim objectes de plàstic. Ummm no sé, no recordo però penso que és actual, potser el primer que recordo és un got de plàstic.

De què estaven fetes les seves joguines de quan era petita?.... Ara tot és plàstic i tot s’acaba llençant.Eren de cartró o de fusta, les nines de cartró, no les podíem banyar perquè es desfien. Els cavallets dels menuts també eren de cartró dur o de fusta i eren molt resistents.

Així que quan vostè era petita, què acabaven llençant a les escombraries?..... Penso que no llençàvem res...

On ho llençaven? a la llar de foc , gallines, en un clot a fora, femer....Les restes dels tomàquets, horts i tal ho llençàvem a les gallines o els altres animals, a més les cases tenien femers.

Sap? Ara tenim els compostadors que són com els femers d’abans i aquí a Garrigoles, que tot són cases, tothom podria tenir-ne un.

En els últims anys, quan ja hi havia embolcalls de plàstic, i abans no es van posar els contenidors al carrer. Recorda que se’n feia de les deixalles de tots els veïns? Es cremaven en un camp? s’enterraven? ens podria dir on era?

I ara ? què en pensa del que llencem? Em sembla molt malament que es llenci tant quan hi ha moltes coses que es poden aprofitar.

Com per exemple?Els pots de vidre per fer conserves.

Vostè en fa?I tant!

Hi ha gent que no fa conserves però els pots de vidre també els podem fer servir, per exemple, per anar a comprar olives a granel, etcAh clar! També!

Sabia que actualment cada persona fa més de 1 kg de deixalles cada dia? A Garrigoles, cada any es fan 65 tones d’escombraries, de les quals 50 tm van totes a l’abocador.

Si ho passem a volum, a Garrigoles emplena 200.000 m3 de deixalles cada any. Si no les compactéssim, seria com tenir un edifici de 100 m2 de planta i amb 7 pisos d’alçada.

Actualment, les deixalles de Garrigoles es porten a l’abocador de Solius, on es compacten i ocupen la meitat, però tot i així són 3 pisos de 100 m2!!

Quins consells els hi diria als veïns de Garrigoles per què no fessin tantes deixalles?Que abans de llençar pensessin en donar una utilitat als objectes.





I en cas que ja no tinguin cap utilitat pel propietari del residu què hauria de fer? Que posin cada cosa al contenidor que correspon així també s’aprofitarà. Jo ho tinc tot separat a casa...bé...el cartró i els plàstic si que ho guardo junt però quan arribo als contenidors ho separo, els plàstics al groc i el cartró al blau.

Sabia que d’aquestes 65 tones de deixalles que es fan a Garrigoles, n’hi ha 52 que es poden reciclar i aprofitar? i ara per ara només en reciclem 15 tm.

A l’Ajuntament de Garrigoles, entre recollir i portar les deixalles a l’abocador, es gasta cada any XXX €. Què li sembla?

A Garrigoles, hi ha x llocs on portar la brossa per reciclar, i si tots els

veïns separessin les escombraries i les posessin al contenidor que correspon l’Ajuntament s’estalviaria uns 3.000 €.

Amb què els gastaria aquests diners? (que sigui pel poble... ;))Faria una piscineta al costat de les Bassotes que hi ha lloc i estaríem ben fresquets.

CARGOLS DE LLUENA

[email protected] - 972 79 40 06




Ets un músic molt jove, quan vas començar a tocar?Vaig rebre les primeres classes d’instrument als set anys. Però durant els primers anys em prenia la música com una extraescolar, complia més o menys amb el que ens feien estudiar, però poca cosa més. Al principi, com la majoria de nens que comencen a estudiar música, tenia un interès relatiu pel que se’ns ensenyava a classe. Va ser quan tenia 13 o 14 anys que em va començar a interessar més estudiar música gràcies a diversos professors de l’escola de música de Torroella que em van saber motivar per endinsar-me una mica més al món del Jazz.

Perquè vas escollir la trompeta?Doncs en un principi vaig escollir el trombó perquè en teníem un a casa i a vegades em feia gràcia tocar-lo però vam tardar poc en veure que tenia un impediment físic que en aquell moment m’inhabilitava com a trombonista. Tenia només set anys i el braç no m’arribava al final de la vara. Fa un temps vaig saber que això mateix li va passar a Chet Baker un dels meus trompetistes de referència.

Com t’ho combinaves amb els estudis?Quan realment vaig començar a estudiar música, anava un cop al mes a Barcelona a rebre classes d’en David Pastor, un dels trompetistes de de jazz més actius a Barcelona dels últims vint anys (encara que ell és Valencià). Aleshores només havia de trobar temps, abans o després de fer la feina de l’institut, per poder tocar, cosa que resulta fàcil quan et ve molt de gust fer-ho. Tocar i escoltar música va passar a ser una activitat important dins el meu dia a dia.

Què significa per tu ser músic?Imagino que el significat que li dono a ser músic ha anat canviant fins ara i ho seguirà fent. Però ara mateix per mi ser músic (de jazz) és part de la manera de viure. La música passa a ser un element essencial per un mateix, ja sigui per guanyar-te la vida, ser feliç o fer feliços als altres. Que viure de la música és difícil no és cap secret però fins i tot això fa que la relació amb la música pugui ser molt romàntica. Hi ha vegades que per la música has de deixar de fer altres coses o aprendre a viure amb menys. Convençut de que si vius per la música, la música que faràs serà de veritat.

Amb quin artista t’identifiques?En general no soc gaire idolatra i dels músics que admiro no sé si n’hi ha cap amb qui m’identifiqui. Potser si n’hagués de dir un diria Clifford Brown (1930-1956), un trompetista molt líric i creatiu que va influenciar molt a totes les generacions de trompetistes posteriors. A més, tot i morir molt jove d’un accident de cotxe, duia una vida sana allunyada dels mals hàbits amb les drogues que caracteritzaven als seus coetanis.

Quin és el teu estil musical? T’ha interessat mai un altre estil musical?Ara mateix no estic estudiant cap estil exclusivament. L’educació musical que rebo a l’Esmuc se centra ensenyar diferents estils i saber encaixar bé ja sigui en un grup de Bebop, Salsa, Funk o Swing per ballar.M’interessen molts estils: Jazz, Bossa Nova, música clàssica, música llatina... Però últimament estic força centrat en estudiar els dos primers.

Amb quin artista internacional t’agradaria col·laborar?Amb la Sant Andreu Jazz Band, banda dirigida per en Joan Chamorro amb la qual toco des de fa sis anys, tenim la sort de poder tocar amb artistes del més alt nivell i reconeixement. Des que hi soc he tingut la sort de tocar i gravar amb músics internacionals que mai hagués cregut possible tocar-hi, com: Joe Magnarelli, Joel Frahm, Luigi Grasso, Dick Oatts, Scott Robinson, Scott Hamilton, John Allred, Pasquale Grasso, Jon-Erik Kellso... Ara si pogués triar potser tornaria a triar alguns dels esmentats perquè amb cada un d’ells, quan han vingut, s’ha creat un vincle molt maco que m’agradaria conservar i enfortir.

Si no haguessis estat músic quina altra cosa t’hagués agradat ser?M’interessa la biologia, la història, la filosofia, l’escultura, la pintura o la cuina. Però per bé o per mal el dia només té 24 hores. Més endavant potser em decideixo a començar a estudiar una altra cosa diferent de la música. Ja veurem!



L’any passat vas estrenar el teu primer disc. Explica’ns què ha suposat això per tu i com va ser l’experiència de tocar en una de les sales més importants de Barcelona? Gravar un disc sempre és molt interessant per tenir molt clar quina música vols donar als altres i de quina manera t’hi vols quedar reflectit. Aquest disc és el setè d’una sèrie de cd’s de presentació d’en Joan Chamorro que va començar amb el de l’Andrea Motis. Em fa molta gràcia això perquè just quan vaig animar-me a estudiar música (i encara no coneixia ni en Joan Chamorro ni l’Andrea Motis) vaig descobrir aquest primer disc de l’Andrea i me’l vaig escoltar no sé quantes vegades del dret i del revés... I ara el meu disc forma part d’aquesta sèrie de cd’s de presentació. Tota una casualitat.En el disc hi ha col·laboracions vocals de l’Andrea Motis, la Magalí Datzira i la Rita Payés, així com solos de Perico Sambeat, Luigi Grasso, Joel Frahm i Toni Belenguer. I els altres components de la banda sempre són companys de la Sant Andreu Jazz Band o membres del quartet d’en Joan Chamorro. Vaja, que amb la confiança que tenim tots és molt fàcil sentir-se a gust tot i la pressió que pot suposar gravar en directe.El vam gravar tot en directe en diferents sessions. Una d’elles al Palau de la Música i una altra al Jamboree. Em fa molta il·lusió que fos en aquests llocs tan emblemàtics perquè cada un d’ells crea una marc molt diferent per la música que hi vam fer. El Palau és preciós i tota la decoració modernista m’encanta i m’inspira molt en general. I el Jamboree ja m’inspira molt només de pensar en quatre o cinc dels molts grans músics que han passat per l’escenari d’aquell soterrani de la Plaça Reial de Barcelona.

Quins són els teus pròxims projectes?Ara col·laboro amb un grup que es diu Rufaca Folk Jazz Orquestra. Una Big Band dirigida per en Sergi Vergés que fusiona la música tradicional catalana (principalment dels Pirineus) amb el Jazz. Una proposta que trobo molt interessant per la seva voluntat de recuperar cançons populars catalanes i actualitzar-les amb arranjaments, del mateix Sergi Vergés. Al Youtube hi ha vídeos del primer disc que hem tret amb aquesta banda. Els podeu trobar per: Rufaca Folk Jazz Orchestra, temes com La Gata i El Belitre, El Lliri d’Aigua o el Pasdoble de Tosquiets.A part d’això, últimament tinc ganes de gravar uns temes que he escrit aquests últims mesos i fer-los sonar tan macos com es pugui.

Ja us mantindré informats!

Fins aviat


El paracetamol i l’ibuprofè són els dos analgèsics més utilitzats en el món. El dos són útils per reduir la febre i el dolor (pertanyen al 1r esglaó terapèutic per tractar el dolor i són fàrmacs coadjuvants en la resta d’esglaons de l’escala del dolor). A més, l’ibuprofè és un dels millors antiinflamatoris que existeixen. Els dos medicaments són segurs si s’utilitzen a dosis correctes, sempre que la persona no tingui cap contraindicació per a prendre’ls. És important utilitzar la dosi més baixa en la qual sigui eficaç. Ara bé, molts cops, un es pregunta: què és millor que em prengui? Un paracetamol o un ibuprofè?

QUÈ ÉS MILLOR QUE EM PRENGUI: PARACETAMOL O IBUPROFÈ?

PARACETAMOL• Noms comercials: Gelocatil ®, Termalgin®, Efferalgan®, Apiretal ® (en nens).• Dosificacions: 500 mg, 650 mg, 1 g i diferents presentacions (granulat en pols, comprimits, supositoris, xarop…).• Dosi màxima en adults: 4 grams al dia.• Mecanisme d’acció: inhibeix la síntesi de prostaglandines, els mediadors responsables del dolor.

√ A favor:• Analgèsic utilitzat per al mal de cap, contusions, febre, mal de queixal, estats gripals…

• Efectes secundaris mínims.• No causa interaccions si es pren conjuntament amb antibiòtics o altra medicació.• Medicació segura en l’embaràs i la lactància.• No causa dany a l’estómac (no cal prendre protector gàstric quan es pren paracetamol).

X En contra:• L’efecte desitjat no passa fins als 45-60 minuts després de la primera dosi i l’efecte analgèsic dura unes 4 hores (l’ibuprofè té un inici d’acció més ràpid i prolongat).

• No té les mateixes propietats antiinflamatòries que l’ibuprofè. Per tant, no és tan útil en dolors associats a inflamació (esquinços, contusions…).• Consumir-lo en excés pot ser perjudicial per al fetge (contraindicat en persones amb dany hepàtic).• La intoxicació per paracetamol és una de les més letals, fins i tot sense símptomes aparents a l’inici.

IBUPROFÈ• Noms comercials: Neobrufen ®, Nurofen®, Espidifen®, Dalsy ® (en nens).• Dosificacions: 400 i 600 mg. Mateixes presentacions que paracetamol.• Pertany a la classe de medicaments anomenats antiinflamatoris no esteroides.• Dosis màxima en adults: 2,4 grams al dia.• Mecanisme d’acció: actua localment a les parts del cos on hi ha inflamació.

√ A favor:• Regla de les tres A: analgèsic, antitèrmic i antiinflamatori.• Redueix la inflamació en el punt de la lesió, cosa que el fa més eficaç per alleugerir el dolor muscular i les lesions corporals on la inflamació n’és el factor principal. Exemples: dolor menstrual, mal de cap moderat, dolor dental, mal de coll, artritis, malestar general acompanyat de febre, esquinços…

• Efecte més ràpid que el paracetamol i més prolongat. Destacar que la presentació ibuprofè + arginina (Espidifen®) actua més ràpidament perquè l’arginina és un aminoàcid que augmenta la velocitat d’absorció de l’ibuprofè fins a 3 vegades.

X En contra:• Pot produir dolor i acidesa a l’estómac. Si es pren durant més de dues setmanes, pot produir o empitjorar les úlceres estomacals.• Cal prendre’l després dels menjars, quan hi hagi l’estómac ple. Si es preveu un ús reiterat, cal prendre un protector d’estómac.• Prendre’l durant molt de temps pot incrementar les xifres de pressió arterial i augmentar el risc cardiovascular.• Donat que l’eliminació és a través del ronyó, pot produir insuficiència renal.• Pot produir hemorràgia interna.• Redueix la capacitat del cos per formar coàguls de sang, motiu pel qual aquest medicament serà menys eficaç per als pacients amb ferides molt grans o que tinguin una hemorràgia considerable.• No indicat en l’embaràs (sobretot al tercer trimestre).

Yoseba Cánovas ZaldúaMetge de família


“L’artista de Les Olives que converteix un ferro vell en una obra d’art.”

En Joan Rius Estany va néixer el mes de gener de 1940 i ens diu que té 77 anys + IVA.

En temps d’activitat laboral, va treballar a Cervià en una granja on va acabar sent Cap de Producció i es dedicava a fer el seguiment de la producció dels ous de les gallines.

També va treballar ½ any a l’empresa Optimus de Girona, que era una botiga d’aparells de ràdio, on hi va fer un curs de radio-electricitat.

D‘on ve la teva afició a aquest art de treballar els ferros vells?Ui, no ho sé ben bé. Potser perquè allà on treballava corria amb el soldador, hi havia rodes, cadenes, ferros vells,....

Quan veus un ferro, què et ve al cap?Òstia! (diu), quan veig un ferro vell de seguida li dono unes quantes voltes per veure què hi puc fer. Deixo la peça, em torna la inspiració i vaig fent fins que em surt l’obra. I tots els ferros que faig servir sempre són vells.

Quantes hores de mitjana inverteixes en fer una figura? Quina figura has tardat més temps en fer-la?Ui, depèn, segons la temporada hi destino més o menys hores. Solo fer-ho a les tardes-vespres, dies de fred i de pluja,... Els primers 2 anys de dedicar-m’hi tenia calculat que feia, aproximadament, unes 2 figures i ½ cada mes.Un parell de figures que recordo que em van portar molt de temps van ser el “pavo real” i sobretot el veler, buff! amb tantes veles!

Tens predilecció en algun tema en concret?No, tot i que l’Orquestra la vaig fer amb molta afició. Al principi volia fer la Cobla però m’ho van treure del cap perquè no trobaria alguns dels instruments que

són típics catalans. Afegeix que a la gent li crida molt l’atenció la figura de la cantant. Les figures amb les destrals són les que impacten més a la gent i, en canvi, són les que m’han costat menys de fer.

Quina va ser la teva primera figura?El primer que vaig fer amb ferros van ser les lletres que hi ha a sobre la porta de casa on hi posa Can Claveguera (ens l’ensenya des del pedrís dels músics) i la vaig fer en el taller de la feina de Cervià. Calcula que deu fer uns 30 anys que està fet. Què n’opina la teva dona d’aquesta afició?Ella n’està orgullosa, però a vegades em diu que podria utilitzar ferros nous per fer les meves obres i jo hi trobo més encant i mèrit fer-ho a partir de ferros vells.

De quina figura te’n sents més orgullós?Gairebé totes m’agraden, però un cop fetes i exposades ja està! A vegades contemplo l’exposició que tinc a casa i penso: “tot això ho he fet jo!” i si no ho veig no m’ho crec.Unes de les figures que potser m’han agradat molt sempre són les roses i les espigues que he fet per Sant Jordi i moltes les he regalades: la primera va ser per la dona, però també per la cunyada, les joves, els nets i netes,...La Conxita, la dona, ens explica que com que la seva va ser la primera és menys maca que les altres perquè les ha anat perfeccionant cada vegada més,... i se’n queixa una mica.

A banda de “l’Art del Ferro”, quines altres aficions tens?Una altra afició que m’agrada molt és anar a pescar; hi anem amb en Manel de Can Pere Mestre, un parell de cops per setmana, en funció del temps i la temporada de l’any.També, de més jove, era molt aficionat a ballar sardanes. Anàvem a molts llocs on hi feien, a l’estiu sobretot, audicions com l’Escala, Pals, Begur, Castelló d’Empúries, L’Estartit... Ara ja no en podem ballar però encara hi anem algunes vegades.

T’ha passat pel cap, alguna vegada, muntar una botiga o vendre les teves peces?Ai, no, mai! A vegades he tingut ofertes de botigues de “souvenirs” que s’han interessat a vendre les meves obres i sempre he acabat dient que no m’interessava o que ja m’ho pensaria...

L’any 2008 ens deies a la revista que: “Quan tens un ferro a les mans, el problema no es treballar-lo sinó buscar-hi la figura a representar”. Després de 9 anys encara segueixes pensant el mateix?Totalment, sempre miro de no retocar massa la peça de ferro i que sigui tal com és, quedi com quedi.

L’artista neix o es construeix?L’artista es va fent amb l’experiència del temps. Ens explica el cas d’un seu amic que era paleta i va deixar la paleta per dedicar-se a pintar i li ha anat la mar de bé.

Hi ha algú de la família que segueixi la teva afició?Els fills n’estan molt orgullosos del què faig, però no n’hi ha cap que ho segueixi. El net quan era més petit sempre em volia ajudar i em deia “avi, anem a soldar ferros?”.

Què en penses de Sant Sadurní?No crec pas que pugui fer-la la imatge de Sant Sadurní, és molt diferent de Sant Vicenç i ho veig molt difícil i portaria molta feina. Tot i això, m’agradaria poder-la fer si és que puc seguir soldant a partir d’ara.

Tens algun projecte de futur?Tinc alguna peça a mig fer i una dotzena d’animals en marxa, però ja veurem quan els podré acabar.

Hem entrevistat a en Joan, l’Aleix Llusà i la Dolors Hugas, a qui li agraïm la seva sinceritat i esperem que pugui seguir amb la seva tasca durant molt de temps!




Què significa per tu l’art?Això és quelcom molt complex. L’art és part de la vida. És per això que l’artista no es pot jubilar mai. Jo sempre dic que el naixement em va condemnar a l’art.

Com et definiries: pintor, escultor, poeta.....? Una cosa i l’altra, són formes d’expressió diferents però que permeten expressar-se personalment.

Ets un pintor reconegut, quan vas començar a pintar? Tinc consciència que des de la primera infantessa estava sempre dibuixant i pintant. Vaig entrat a la primera escola de dibuix amb onze anys i als quinze ingressava a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.

Si no haguessis estat pintor, a quina altra cosa t’hagués agradat dedicar-te? No m’ha passat mai pel cap de ser altra cosa que no pas pintor.

D’on treus la teva inspiració? La inspiració la portes dins i qualsevol forma, moviment, color o altra pot generar l’origen d’una obra.

Quin és el projecte de tots els que has fet què, pel que sigui, té més valor per tu. Com a conseqüència de la meva dedicació a l’art, la creació d’aquest espai anomenat Fundació Rodríguez-Amat a Les Olives.

Quins artistes mundials referents tens? per quin motiu? L’artista és sempre fill, nét i besnét d’altres artistes i, tot i formar part d’una societat determinada, no pot alliberar-se de tota la història de l’art que hi ha darrera seu.

Sabem que una de les teves grans aficions és viatjar. Quines experiències has tret dels llocs on has estat? Senzillament conèixer el món i per sobre de tot conèixer-se a si mateix. En el dintell d’un temple grec a Delfos s’hi troba la mundialment coneguda expressió “Conèixer-te tu mateix” i això ho permet el fet de conèixer el món.

Ens podries dir quin és el lloc que has visitat i que t’ha sorprès més i perquè? Tots ells tenen el seu encant, però hi ha imatges que no es podran oblidar mai: els ritual hindús al costat del riu Ganga dedicats al Déu Shiva i en particular la crema de morts al costat d’aquest riu.

Què significa per tu aquesta terra, el Baix Empordà? El lloc on he pogut trobar l’espai personal que m’ha permès i en continua permeten la meva realització personal.

Quants anys fa que vas venir a viure a Garrigoles? Vaig venir per primer cop a Les Olives (Garrigoles) el mes de juliol del 1986 i vaig decidir de venir a viure aquí el 1994.

Com veus ara mateix el nostre municipi? Què creus que s’ha de millorar? Hi ha sempre coses que es poden millorar, però jo dic que aquí em trobo molt i molt bé, doncs si no fos així no hi seria.


L’any 2003 vas dir “(...) en particular en aquest poble hi ha certes vibracions que enlairen els esperits” què volies dir amb això? Vaig dir, entre altres coses, parlant de L’Empordà: Terra mil·lenària, treballada per la mà de l’home des de la llunyania dels temps. L’Empordà és terra de camins, riallera i bucòlica, esbadellada i edènica, terra d’encreuament de cultures, pas de civilitzacions, melic del món i del que hi ha més enllà, la qual cosa permet d’enlairar l’esperit de qualsevol ésser sensible.

Quin és el teu pròxim projecte? Continuar vivint, és a dir, continuar amb la meva dedicació absoluta a l’art.

Els artistes Joan Rius Estany i Jordi Rodriguez Amat



Una bona salut emocional implica un estat de benestar psicològic en que l’individu pot desenvolupar les seves capacitats, afrontar les situacions quotidianes d’estrès sense enfonsar-se, tenir relacions satisfactòries i treballar de forma eficient.

Podríem definir-ho com tenir motivació, seguretat, autoconfiança, tranquil·litat i autocontrol.

La salut emocional esta influenciada per una sèrie de factors protectors que la reforcen i una sèrie de factors de risc que l’afecten de forma negativa. Aquests factors que son bàsics i que poden estabilitzar o desestabilitzar segons sigui el cas aquesta salut emocional son:

- LA PRÒPIA PERSONA: influeixen les seves característica psicològiques, l’estil de vida i la predisposició genètica.

- FACTORS RELATIUS A LES XARXES SOCIALS PROPERES com son la família, els amics i la pròpia comunitat a on cal fomentar la inclusió i la participació.

- FACTORS DE LA PRÒPIA SOCIETAT com la cultura, les polítiques públiques, treball, vivenda, sanitat, etc.

No podem oblidar que les persones tenen diferents sensibilitats davant aquests factors de risc i protecció i que aquest poden afectar més a unes persones que altres. Aquests es poden modificar, i està demostrat que canvis positius i estables incrementen el benestar psicològic de les persones.

Però és evident que hi ha factors externs a l’individu i que la seva modificació requereix d’accions conjuntes, però n’hi ha d’altres que son més de decisió individual sobre els que podem actuar i millorar el nostre benestar emocional, aquests factors individuals protectors son els hàbits, els comportaments i els estils de vida.

No tenim una recepta ni una solució única per tothom, perquè cada persona te unes predisposicions particulars i una situació personal i condicions de vida determinades, però en general el que cal és reduir l’exposició als factors de risc i incrementar l’exposició als factors protectors.

Cal una reflexió personal i sincera sobre les coses que considerem importants pel nostre benestar emocional i saber el que cal prioritzar en el nostre dia a dia.

Un cop tinguem identificats els factors positius pel nostre benestar emocional cal que aquest els integrem en la nostra activitat diària com una cosa normal i no extraordinària, parlem d’activitat física, activitat cultural, activitat social, alimentació saludable, etc.

De totes maneres tot aquest procés i tota aquesta gestió no es fàcil i en segons quines circumstàncies encara menys. Si la nostra salut emocional no es la desitjada o veiem canvis negatius en la mateixa hem de tenir molta cura i mirar en primer lloc si els podem superar amb recursos propis o de l’entorn més immediat de familiars o amics.

Si malgrat tot encara tenim sentiments, pensaments o nivells d’ansietat que ens dificulten continuar amb les nostres responsabilitats o rutines, relacionar-nos amb la resta o descansar de forma adequada, no dubtem en consultar als servei sanitaris que tenim a la nostra disposició, com son el metge de capçalera o un servei mèdic especialitzat.

Penseu que els problemes de salut emocional son molt freqüents, les estadístiques diuen que una de cada quatre persones a Catalunya presentarà al llarg de la seva vida problemes de estabilitat emocional. Des de la meva experiència diària a peu de taulell

en la oficina de farmàcia, m’atreviria a dir que possiblement el percentatge pot ser inclús superior a aquest 25%.

http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/salut_emocional/que_es_la_salut_emocional/

Si copieu aquesta adreça en el vostre navegador podreu veure un vídeo que resumeix una mica tot el que us he exposat.

Per acabar, dir que he intentat provocar a qui llegeixi aquest article una reflexió sobre la seva salut emocional i la gestió de la mateixa, moltes vegades no és dona la suficient importància a aquest tema i és produeixen conseqüències no desitjables, que possiblement amb prevenció es podrien haver evitat o almenys reduir els seus efectes.

Xavier TarradasFarmacèutic de Camallera

LA SALUT EMOCIONALEn aquest article no parlarem de malalties, ni de com tractar-la ni de com curar-les, sinó que dintre un entorn de promoció de la salut i prevenció de la malaltia parlarem de LA SALUT EMOCIONAL com un concepte ampli relacionat amb el que sentim, pensem i actuem i amb un objectiu molt concret, com és el d’evitar o com a mínim controlar les malalties que es poden derivar d’una mala salut emocional.


He fet aquest escrit gràcies a la memòria i els records de les següents persones:Els germans Maria i Josep Castañé Gibert (91 i 90 anys)Marina Coderch Pons, de Can Mitjanes o ca la Càndia de Garrigoles (82 anys)Lola Blavi Bellapart, de Can Llapart (88 anys)Les germanes Neus i Conxita Puigvert Alabau (88 i 80 anys)Maria Pons Rius, de cal Moreno/can Bruno (80 anys)

També vaig parlar amb els germans Ripoll Falgàs, fills de Cal Tet (68 i 60 anys)

RECORDS DE LA SALA DE BALL DE CAL TET

Què en saben de la Sala de Ball?• Quan es feien les obres, el pare dels germans Ripoll, Jaume Ripoll Ferrer tenia entre 17 i 19 anys i traginava sacs de sorra amb el tamborell, garbellant d’entre la terra.• El carrer Nou s’acabava a Cal Tet i llavors hi havia camps fins l’actual plaça; llavors se’n van fer quatre eres per a quatre cases: Cal Tet, cases de Pere Mestre, Can Saboya i Can Casteis.• Amb la fusta dels bancs que hi havia al voltant de la sala, se’n va fer una porta que encara s’utilitza a Cal Tet.

Què recorden de la sala de ball?• Recorden molt bé la Gramola, que era una caixa molt gran de fusta i tenia un altaveu molt gros, anava amb discos especials; era tot un luxe poder tenir una gramola. Més tard va ser el Manubri o piano de maneta que era de lloguer, de la casa Lluís Mariani de Figueres; el feia anar en Joan de can Roura, que era mut, i no el deixava tocar a ningú més. El manubri el van anar a recollir amb el carro a Camallera, que l’enviaven en tren des de Figueres.• Alguns sentien tocar la gramola des de casa i s’afanyaven a anar-hi; “encara recordo el so de la gramola”, diu la Neus.• Tant els nois com les noies anaven sempre molt mudats i mudades;

per la Festa Major les noies solien estrenar vestit, que normalment els hi feia algú de la família o alguna modista.• Hi havia un escenari molt gran, amb dos camerinos als laterals; al principi era més petit, ja que les orquestres no tenien massa gent, però el van haver d’ampliar per poder-hi fer teatre. • Es va crear una societat entre diferents famílies del poble, per mantenir-ho i poder-hi fer diferents activitats; pagaven unes quotes de 10 o 15 cèntims, aproximadament. La gent de fora també pagava a la taquilla quan venia a veure teatre o per la Festa Major.• Sempre tenien molta gent dels pobles dels voltants, d’Albons, de Viladamat, de l’Armentera, de St. Pere Pescador, de Ventalló...• A Cal Tet, que també era cafè, s’hi feien sopars i dinars, sobretot per la festa. Hi havia una cuinera de La Tallada que feia molt bons menjars.• Diuen que es va inaugurar la sala amb la Principal de la Bisbal i devia ser al voltant del 1927 o 1928, que ja hi havia llum; sembla que va estar en funcionament fins al 1940, aproximadament. Durant molts anys va venir la Principal d’Amer i l’Emporitana de Verges, que venien a peu de Verges amb els instruments a coll.

Quins balls o comèdies recordeu que s’hi feien? • Per la Festa Major s’hi ballaven tot tipus de ball: del fanalet, el ball robat, el de l’escombra, el ball de ram, el de la patata, el de les “tirenetes”... També el pasdoble, el vals, el tango, el fox lent,...• De comèdia recorden la Lagarterana de Toledo, amb les noies molt ben vestides, el Pati Blau en el qual s’hi cantava una cançó molt bonica que es deia “Dolcíssima mare”. Les comèdies les feien les noies grans i les petites n’aprenien les cançons. El Sr. Eladi era el mestre que els ensenyava a fer teatre. En recorden la següent cançó:

Hi ha deu noies per casar,que se’n van a passejarHi ha l’Anneta,la Laietala Paulinai la Claudina.oh!, he!la Maria i la Mercè.hi ha l’airosa Montserrati la petita Trinitat.hi ha la Teresonatambé hi ha l’Angelona......

• També venien d’altres pobles a fer teatre com els de Sant Mori o els de Vilopriu, dirigits per Mossèn Anton.

Què enyoreu o recordeu més d’aquella època?• Les cases sempre estaven obertes a tothom i la gent s’ajudava molt en les feines conjuntes: cosir saques, collir raïms, menjars, triar les capses de blat de moro, triant les panolles per engrunar-les,...• En aquells temps hi havia unes 300 persones a Garrigoles; hi havia molt d’ambient a les cases. Es feia molta vida al carrer: la mainada jugant, es feien rotllanes per cosir, es llegia a la fresca, engegaven els ànecs,...

Es recitaven versos i poemes, per Corpus, com el de la Ginesta (vegeu-lo a la revista); el Via Crucis de Les Olives a Garrigoles.

Què més han explicat d’aquella època?• Que hi havia 3 cafès alhora: la Taverna de Can Llorens, el cafè de Cal Tet i ca l’Àngel. També a Can Llambert, a Can Pou, a Can Sala van portar el cafè de la plaça,...• La taverna de Can Llorens era botiga, cafè i tenien bocois de vi i d’altres licors. La Maria de Can Castañé explica que quan tenia 5 o 6 anys, anaven a la taverna de Can Llorens a escoltar des del carrer com cantaven i tocaven la guitarra l’avi de Can Llorens, l’avi Xicona de Garrigoles i l’avi de Cal Cabo, mentre ells anaven fent traguinyols de vi.• Un any, per la festa de Sant Vicenç, va nevar molt i els músics, que es repartien entre les cases per menjar i dormir, es van haver de quedar més temps perquè no podien marxar. • Fins l’any 1979 la festa d’estiu es feia el primer dimarts de setembre i a partir del 1980 ja es va fer l’últim cap de setmana d’agost, com ara.• Entre els anys 1950 i 1961 es va muntar un envelat de canyes a la plaça per la festa d’estiu.

M’haureu d’excusar si alguna cosa no està del tot ben explicada. Si algú en té més informació o en vol explicar més, l’any vinent se’n podria fer la segona part.Gràcies a tots els que m’heu obert la porta de casa per explicar-me aquestes vivències tan boniques.

Dolors Hugas

Antiga taquilla


ESPÀRGOLS 2017

Aquest any ha estat un any excepcional d’espàrgols. Durant els mesos de març i abril se n’han arribat a recollir més de 150 en un sol cop d’anar-hi. Mai de la vida s’havia vist això per aquestes terres. No se sap si per la climatologia o per què, però aquest any hem pogut gaudir d’espàrgols a dojo. Aquí en teniu un exemple.

ANUNCI NOU EQUIP DE FUTBOL +

FOTO

www.ferrercervia.com

Avinguda de França, 192 . 17840 SARRIÀ DE TER - Girona . T . 972 173 442 . [email protected]/Dels Horts, S/N . 17140 ULLÀ - Girona . T . 972 762 224 . [email protected]

PAVIMENTS, REVESTIMENTS, SANITARIS, AIXETES, MOBLES DE BANY, MAMPARES...

TLF. : 633 237 609

Estem molt contents i molt orgullosos de presentar-vos oficialment el nou equip de futbol de Les Olives. Està format per nens d’entre 6 a 12 anys amb moltes ganes d’aprendre a jugar a futbol i de formar-se com a esportistes i com a persones.

Força PINYOLS!!!!

ELS PINYOLS F.C. - Equip de futbol de Les Olives


EL PARCDE LES OLORSSituada al bell mig de la conca mediterrània, Catalunya té unes característiques paisatgístiques i climatològiques privilegiades per poder desenvolupar el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals. Les característiques orogràfiques, amb un esglaonat per altituds que va des de les terres litorals fins a l’alta muntanya, afavoreix una gran biodiversitat de flora útil. La manca d’una demanda del mercat estructurada i d’una falta de tradició agrària en aquest àmbit, entre d’altres raons, ha fet que el sector de producció de Plantes Aromàtiques i Medicinals (PAM), no sigui rellevant al nostre país. Tanmateix, l’activitat agrària ha quedat com una activitat econòmica poc rendible econòmicament i hi ha moltes terres ermes o bé amb desús. Aquest problema el tracta d’abordar i resoldre amb innovació i creativitat la Xarxa Parc de les Olors de Catalunya, tot plantejant-se un model d’econegoci basat en l’impuls del sector de PAM a Catalunya.

Que és un Parc de les Olors? És un camp productiu i visitable de Plantes Aromàtiques i Medicinals. La idea és crear una Xarxa de més de cinquanta Parcs de les Olors distribuïts per les diferents comarques Catalanes. Amb la particularitat que cada parc s’especialitzi en el cultiu de plantes més adients a la seva zona i climatologia.

El Parcs de les Olors L’Escala – Empúries és una iniciativa de tres joves emprenedors, que volen donar a conèixer el món de les PAM d’una manera lúdica i divertida, a tocar de les ruïnes d’Empúries.

El disseny del nostre jardí productiu i visitable està inspirat en un hortus romà, concebut per a ser viscut, compartit i descobert a través de tots els nostres sentits.

La visita al Parc és una introducció al món de les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries identificant les diverses espècies, a través d’activitats sensorials d’olor, gust i tacte.

El recorregut comença per la part alta del parc, contemplant les meravelloses vistes del nostre entorn, segueix pels parterres superiors on podran veure les varietats

utilitzades a la zona mediterrània des d’època romana.

Mentre que hem dedicat els parterres de la part baixa del parc a les espècies i les varietats introduïdes en èpoques posteriors, particularment arran dels descobriments de nous continents a partir del segle XV.

La nostra plantaLa Sempreviva o perpètua (Helicrhysum italicum) és una planta mediterrània molt adaptada a terrenys secs i pobres. De manera espontània la trobem en comunitats de matollars secs. Per la seva intensa olor que recorda al curri

PER MÉS INFORMACIÓ: http://parcdelesolors.com/parc-lescala-empuries/ www.facebook.com/ParcdelesOlorsEscalaEmpuries PER CONTACTAR AMB NOSALTRES: 699 69 08 85 (Guillem) [email protected]

es pot detectar a seva presència especialment quan està florida. Rep el nom de Sempreviva perquè les flors i les fulles, un cop seques, és mantenen molt de temps, per això s’utilitza sovint per fer rams de flor seca. Era la planta predilecta de la Gala, li agradaven aquests rams que penjava a les seves dependències. Es fa servir per tractar les vies respiratòries (refredats i bronquitis) i també com a tractament antial·lèrgics. Se n’utilitzen fonamentalment les flors.

El Parc de les Olors és un espai on el coneixement és matèria dels sentits, on els visitants poden tocar, tastar, olorar i collir plantes aromàtiques i medicinals.


No pretenc fer cap escrit erudit sobre aquest dos màrtirs patrons: un de la parròquia, Sant Sadurní, i de l’església de les Olives, Sant Vicenç. Altres ho farien millor que no pas jo.

PARRÒQUIA DE GARRIGOLES-LES OLIVESSANT SADURNÍ I SANT VICENÇ

Sant Sadurní es el bisbe de Tolosa que va morir màrtir al s. III, per negar-se a adorar els ídols pagans. Va ser enviat juntament amb sis bisbes més, des de Roma, per evangelitzar la Gàl·lia. Podem pensar que es una advocació portada pels francs desprès de l’ocupació àrab. Sant Vicenç era un diaca, del bisbe Sant Valeri de Saragossa, que fou martiritzat a València el 304 en temps de Dioclecià. Això indica, no de manera definitiva, que la veneració d’aquest sant a les nostres contrades és dels temps hispans-visigòtics, abans de l’ocupació àrab.

Durant molts segles hem estat fidels a aquestes advocacions com els nostres protectors, juntament amb la més tardana

devoció a la Mare de Déu del Roser. En Raimon, el cantautor que aquest dies ha fet l’acomiadament dels escenaris, en el marc incomparable del Palau de la Música Catalana, ens recorda amb les seves cançons “Qui perd els orígens, perd la identitat”. Nosaltres si volem ser fidels a aquesta terra i al nostre país no podem perdre la consciència de les nostres arrels cristianes. Però també és veritat que no podem viure del passat i hem de fer viva la nostra tradició per poder ajudar a tirar endavant i de manera pujant la nostra nació. L’Església té sempre vocació de servei. A l’Església l’interessa tots els homes i tot l’home, i tenint la seva pàtria en el Cel i no ser d’aquest món, està arrelada en aquesta terra.

Els màrtirs ens mostren en primer lloc la confiança posada en Jesucrist com l’únic Salvador i donador de vida eterna a tots els seu fidels. Davant dels avantatges falses i encegadores d’aquest món fugisser i enganyós, opten decididament per la veritat, tot i que els hi vagi la vida. En un món dominat per la post-veritat (manera nova d’una manera antiga de dir mentida) els màrtirs ens il·luminen. També en un món que sembla que triomfa la força del poder, del diner i de la informació, és la feblesa la que triomfa. Dels botxins no ens recordem d’ells, en canvi el testimoni dels nostres màrtirs és viu.

Els bisbes, successors dels Apòstols, són cridats a proclamar la Paraula de Déu, aquella que té Paraules de vida eterna. Són cridats, juntament amb tota la comunitat cristiana, a ser portadors esperança. Amb una societat que està avocada a l’autodestrucció, és cridada a protegir la naturalesa. És un do de Déu donat a tots els homes i que hem de trametre a les noves generacions. També a proclamar la radical igualtat de tots els homes i dones i la seva dignitat. A presentar de manera positiva la seva concepció de la persona humana, creada home i dona, a realitzar-se plenament en el matrimoni, con fonament de la societat, construïda en l’amor gratuït i el servei generós. També en una societat edificada sobre l’exclusió dels pobres i dels petits, clama que són els predilectes de Déu. L’Església és cridada a ser pobre per servir els pobres i els petits.

Els diaques són col·laboradors dels bisbes, principalment en l’àmbit de la Caritat: estimar a Déu sobre totes les coses i servir al proïsme i estimar-lo com un mateix. Ens crida a la solidaritat i a la generositat

en un món que triomfa l’egoisme i el guany personal sobre el bé comú. També és una crida per lluitar contra la corrupció que enquista la pobresa i la crucifica. Si no servim perquè servim ens podem preguntar. Lluitar per la justícia social és inexcusable.

Podem pensar que això del martiri és del passat, de l’època dels romans. Res més lluny de la realitat. 3.100.000 cristians al llarg de tot el segle XX ha sofert martiri per la seva fe. I el segle XXI no queda enrere. Hi ha molts països d’Àsia i d’Àfrica, que ser cristià comporta persecució, discriminació i també moltes vegades la mort cruenta. Repassar la llista seria molt carregós i tots la sabem. Però el ser màrtir comporta perdonar els botxins i ser font de perdó i de reconciliació. La nostra societat està plena de conflictes que no més es solucionaran des del diàleg i de l’acceptació de l’altre i del que és diferent. Hi això demana perdó i reconciliació.

Les tradicions si són verdaderes ens han de dir alguna cosa i il·luminar-nos a nosaltres homes i dones d’avui, en les nostres alegries i tristeses, en les nostres esperances i dubtes, en el nostre progres i en els nostres retrocessos,....

Que Sant Sadurní i Sant Vicenç en ajudin a cada un de nosaltres i al nostre futur amb esperança, sense defallir en les nostres lluites per un pobles solidari, amable, valent i obert a un futur cada vegada millor, fruit del nostre treball.

Mn. Joan Boadas

Església de Sant Vicenç de Les Olives


EL RACÓ DE LA POESIA

La Ginesta Cedit per Maria Pons

La ginesta altra vegadaLa ginesta amb tanta olor,és la meva enamoradaquan ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçadahe pujat dalt del serrat:de la primera besadam’ha deixat tot perfumat.Feia un vent que enarboravafeia un sol molt resplendent:la ginesta es regiravafuriosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:la tisora va en renoudesflorant tanta hermosurafins que el cor me n’ha dit prou.Amb un vímet que creixiainnocent a vora seu,he lligat la dolça aimiaben estreta en un pom breu.

Quan l’he tinguda lligadam’he girat de cara al mar...M’he girat el mar de cara,que brillava com cristall;he aixecat el pom enlairei he arrencat a córrer avall.

Joan Maragall.

El meu poble Cedit per Marina Coderch

Si anomeno el meu pobledescobreixo qui sóc:on hi tinc les arrels, on hi tinc el meu lloc.Ell m’ha donat la parlaque fa que m’entengueu.Ell m’ha ensenyat a perdre,a guanyar i a defensarel que cregui que és meu.

És un poble que s’obreper rebre als seus germans.És un poble que ballaagafant-se les mans.Molts diuen que és estrany,d’altres, que és molt curiós,que ens donem un dia a l’anyllibres, amor i flors.

Si no hi fos el meu poble,els pagesos d’arreu,no haurien plantat banderaen aquesta terra de Déu.Ni ens necessitarienper fer junts el camí.Si no hi fos el meu pobleno estarien aquí.

Ell m’ha donat la força,m’ha descobert l’orgull,L’entregar-me al meu pobleés l’únic que jo vull.

Ramon Sauló

PASSATEMPS

La sopa de lletresSudoku

Coneixeu a algú?

D’esquerra a dreta: Juan Vila, Enric Fábregas, Pep Reixach, Juan Pons, Isidre Bellapart, Francisco Casellas, Josep Pons, Juan Ripoll, Jaume Ripoll, Juan Comas, Pere Alabau, Modest Puigvert, Josep Portell, Juan Reixach, Josep Perpiña, Carlos Puigvert, Josep Portell, Salvador Puigvert, Pere Casellas, Joan Hipòlit.

Busca a la sopa els següents objectes:


Dissabte 19 d’agost

20.00hXVII Caminada popular.

Com cada any la Festa Major la començarem fent exercici. Aquest any avancem mitja hora el seu inici. Ens trobarem a les 20:00 hores a la Plaça Josep de Ros de Les Olives. Adjunt podeu veure el recorregut i la duració (més o menys serà d’una hora i quart). Com sempre recordar-vos que es recomanable dur calçat còmode per caminar.

Dijous 24 d’agost

22.00h

Havaneres, coca i cremat amb NEUS MAR a la Plaça de Garrigoles!

Les havaneres les escoltarem a la Plaça de Garrigoles i hi haurà coca i cremat per a tothom!

Divendres 25 d’agost

21.30hSopar popular.

El sopar tindrà un import de 10€ i les inscripcions es faran el dia 21 d’agost de 20:00 a 21:00hores a l’ajuntament).

No cal portar coberts ni plats

23.00hConcert i ball amb la Montecarlo.

El ball es realitzarà al pàrquing de les Bassotes.

Dissabte 26 d’agost

11.30hOfici solemne amb el Cor Interparroquial.

Acabada la missa el Cor farà un petit concert de cançons catalanesL’Ofici solemne es farà a l’Església de Sant Sadurní

18.00h Sardanes amb La Principal de Porqueres.

Les sardanes es faran a la Plaça de les Olives.

Durant tota la tarda, portes obertes a la Fundació Rodriguez Amat i a Can Rius.

00.00h Nit Jove: Lady Pitaf i The Seventies

Aquest any vindran a tocar Lady Pitaf i The Seventies. Esperem que us agradin i que la festa duri tota la nit!!!!

PROGRAMAFESTA MAJOR 2017:

La nit jove es realitzarà al pàrquing de les Bassotes per millor organització i per tal d’evitar sorolls als veïns.

Diumenge 27 d’agost

10.45hMissa solemne.

La Missa solemne es farà a l’Església de Sant Vicenç.

11.30h Castellers -Els Vailets de l’Empordà.

L’actuació es realitzarà a la Plaça de les Olives

12.30h Vermut a càrrec de l’ajuntament.

El vermut tindrà lloc a les Bassotes.

17.00hFesta de l’escuma.

Com cada any tots els nens podran gaudir d’una de les festes més divertides de l’estiu. Veniu preparats!! Us esperem a la Plaça de les Olives.

GARRIGOLES - LES OLIVES

AGOST 2017FESTA

MAJOR

Dia 24

Dia 25

Dia 26

Dia 27

Dia 19 20.00h Caminada popular.

22.00h Havaneres, coca i cremat

amb NEUS MAR a la plaça de Garrigoles.

21.30h Sopar popular 10€.

(Inscripció el dia 21 de 20.00h a 21.00 a l’ajuntament)

23.00h Concert i ball amb la Montecarlo.

10.45h Missa solemnne.

11:30h Castellers - Els Vailets de l’Empordà.

12.30h Vermut a càrrec de l’ajuntament.

17.00h Festa de l’escuma.

11.30h Ofici solemne

amb el Cor Interparroquial.

Acabada la missa el Cor farà un petit concert de cançons catalanes.

18.00h Sardanes amb La Principal de Porqueres.

Durant tota la tarda, portes obertes a la Fundació Rodriguez Amat i a Can Rius.

00.00h Nit Jove: Lady Pitaf i The Seventies.

Hi Haurà servei de bar.Nota: L’Ajuntament es reserva el dret de modificar

el present programa si causes alienes obliguessin a fer-ho.

Documents

FESTA D'ESTIU 2017Ja per acabar, cantaran El Cant de la Senyera. I com agraïment, un fort aplaudiment per a tots ells i elles, i molt especialment a la seva directora l’Empar de