Festa major de Bescanó, m’agrada! · si una cosa sap fer el poble de Catalunya quan s’ho proposa, és salvar tots els obs-tacles. La nostra història ens recorda les moltes vegades

Bescanó, adherit a l’Associacióde Municipis per la Independènciade Catalunya

4 8 38

Casals d'Estiu, Jovestiui Estiu Actiu!, tres espaisdivertits i atrevits!

Especial esportistesEntrevistes als germans Serrasolses,Queralt Casas i Èric Martínez

12

Festa major de Bescanó, m’agrada!

EDITA: Ajuntament de Bescanó

Núm. 43 - Agost 20121.700 exemplars

PILASTRA_agost:Maquetación 1 14/08/12 13:33 Página 1

> Poble en viu ...........................................4-22> Bescanó, adherit a l’Assoc. de Municipis per la Independència ...4> ANc Bescanó. «El nostre objectiu és aconseguir que una majoria

social porti catalunya a la independència» ...................................6> La Miquela, molt activa! .................................................................7> casals d’Estiu, Jovestiu i Estiu Actiu!............................................8> Festes i actes a Estanyol................................................................10> Montfullà, marxa i festa amb molt d’èxit......................................11> Festa major de Bescanó: m’agrada!..............................................12> BescanóBalla, vencedors al campionat de catalunya i l’Open ca-

talonia en diferents categories......................................................14> El casal d’Avis celebra la diada anual del soci .............................15> Gent Gran. Ajuda als més necessitats...........................................15> Trobada de matrimonis dels anys 60-70 .....................................15> Marc Felipe, guanyador del concurs internacional de matemàti-

ques Arhimede...............................................................................16> campionats de tennis....................................................................16> I campus de Futbol a Bescanó......................................................17> cE Bescanó, orgull futbolístic.......................................................18> una bona temporada per al cP Bescanó .....................................20> Molt més que bàsquet! ..................................................................21> Els Isards, d’ulldeter a la vall d’Eina ...........................................22

> Vides II ................................................23-26> Joan Guanter i Solà – 1917 ...........................................................23> Joan Boada i Alsina – 1922 ..........................................................25

> Bescanó petit........................................27-29> Bibliojocs. Ens retrobarem al setembre!> contes i exposicions molt participatius a la Biblioteca ...............27> Llars d’infants. Fi de curs .............................................................28

> Bescanó jove.............................................29> SES La Miquela. crèdit de síntesi

> Informació municipal ............................30-31> un projecte comú per a una escola més sostenible.....................30> Ajuda a les famílies........................................................................31

> Els polítics parlen ......................................32> ciu per Bescanó............................................................................32> Entesa per Bescanó.......................................................................32

> Quaderns .............................................33-37> Reportatge. El camí ral de Vic: el seu pas per Estanyol ..............33> comerços antics. can Pujadas «es jubila» ..................................36

> Especial esportistes...............................38-47> Gerd Serrasolses i Solà, piragüisme.............................................38> Ginesta Serrasolses i Solà, piragüisme ........................................40> Aniol Serrasolses i Solà, piragüisme ............................................42> queralt casas i carreras, bàsquet ................................................44> èric Martínez i Vila, bàsquet ........................................................46

2

SumariLa Pilastra - agost 2012

LA PILASTRA NO cOMPARTEIx NEcESSÀRIAMENT LES

OPINIONS ExPRESSADES EN ELS ARTIcLES SIGNATS.LA PILASTRA AuTORITzA LA REPRODuccIó DELS ARTIcLES

SEMPRE quE SE N’INDIquI LA PROcEDèNcIA

AMB EL SUPORT DE:EDITA: Ajuntament de BescanóCONSELL DE REDACCIÓ: Raquel Gironès, Susanna Oliveira, Andreu Pulido, M. Àngels Roca, Neus Salvadói Rosa Torrijos. COL·LABORADORS: Pilar Bayé, Andreu Batallé, Eva Batlle, Eugeni Domingo, RaquelGironès, Lluís Solé i Dolors Vilamitjana. FOTOGRAFIA: Ester Rubirola, Salvador Fàbrega i Lluís Romero.FOTO PORTADA: Lluís Romero. DISSENY, MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: www.juglansdisseny.comIMPRESSIÓ: Serveis d’Imatge Bescanó. DIPÒSIT LEGAL: GI-1260-96

Telèfons i webs d’interès

> Ajuntament...................................www.bescano.catOficines Municipals....................................................972 440 005Fax ................................................................................972 442 702Recaptació ...................................................................872 081 791

> Piscines....................................................................972 442 868> Consultori Mèdic....................................................972 442 570> Càritas Bescanó....682 346 990 - [email protected]> Farmàcia .................................................................972 440 059> Escola Dr. Sobrequés.............................................972 440 228> Local de Joventut La Torre .....635 710 098 - www.la-torre.es> Llar d’Infants Bescanó-nins...............................682 346 990> Llar d’Infants El Carrilet ......................................972 442 285> Biblioteca ................................................................972 440 720> Casal d’Avis........................ 972 440 779 - [email protected]> El Teatre Bescanó ............................www.teatrebescano.cat> Revista La [email protected]

> Mossos d’Esquadra.............................................................112> Servei d’emergències mèdiques......................................112> Bombers ................................................................................112> Hospital Dr. Josep Trueta ....................................972 940 200

> ParròquiesSant Llorenç de Bescanó..........................................972 440 281Sant Andreu d’Estanyol ...........................................972 440 281Sant Pere de Montfullà.............................................972 238 189 Sant Mateu de Vilanna............................................972 420 807

Especial EsportistesEn aquesta ocasió La Pilastra ha volgut posar-se en contacte amb esportistes bescanoninsque estan destacant en diferents àmbits espor-tius de diferents nivells i modalitats.

Us parlarem dels piragüistes Aniol, Gerd i Gi-nesta Serrasolses i dels jugadors de bàsquetQueralt Casas i Èric Martínez.

Com veureu, tots i cadascun, a la seva manera,han fet del seu esport una forma de vida. Unamanera diferent de viure que comporta moltssacrificis però al mateix temps moltes satisfac-cions a títol personal, professional i d'equip.

Una vegada més volem donar les gràcies a totsels col·laboradors que edició rere edició ensajuden a confeccionar la nostra revista, la re-vista que reflecteix la vida dels bescanonins.

Desitgem que us agradi.



Poble en viu La Pilastra - agost 2012

L’acte es va iniciar a les vuit del vespreamb les paraules de suport de l’alcalde,en nom del poble de Bescanó, pels re-cents incendis de l’Empordà, i d’agraï-ment per l’esforç dels membres delscossos de bombers i de seguretat, delsvoluntaris i particulars que van partici-par en les tasques d’extinció i salvament.

Tot seguit el secretari va llegir l’únic or-dre del dia i va demanar el vot als regi-dors. La moció es va aprovar amb el vota favor dels onze regidors.

A continuació els dos portaveus delsgrups municipals es van dirigir al públicamb discursos molt emotius i encorat-jant el poble bescanoní a unir esforços

per treballar per la independènciade Catalunya.

«Entesa per Bescanó ha votat a favorque el nostre municipi s’adhereixi al’Associació de Municipis per la Inde-pendència. Tots hi hem votat a favor, in-dependentment del color polític de cadaregidor. Però això no hauria passat sen-se aquest moviment ciutadà que ha co-mençat al marge de qualsevol partit ique ha sabut aglutinar diferents movi-ments socials per sobre de qualsevolidea política que no sigui la indepen-dència, l’alliberament nacional. En nomde l’Entesa, us vull felicitar a tots els queheu fet possible aquest moviment a Bes-canó. Hores d’ara, més de la meitat delsmunicipis catalans ja hi estan adherits.Vosaltres heu fet possible que ara a Bes-canó ens hi sumem tots. Celebrem que

Bescanó s’afegeixi a aquesta onada im-parable hores d’ara. Però, vigilem!, vigi-lem que no es malutilitzi políticament laforça d’aquest moviment. I, sobretot,continuem endavant i comptem amb elnostre suport com a ciutadans. La reali-tat demostra que la força dels movi-ments socials és imparable i encapçalamanifestacions justes, per causes justesi necessàries pel nostre país.» La regi-dora i portaveu d’EpB, Anna Garriga, vaacabar el seu parlament amb la poesiaExcelsior, de Joan Maragall.

L’alcalde i portaveu de CiU per Bescanó,Xavier Soy, en primer lloc també vaagrair a les dues entitats la iniciativa, re-marcant que aquestes iniciatives han desortir del poble i no dels partits:

Bescanó, adherit a l'Associacióde Municipis per la IndependènciaEl dia 27 de juliol, en un ple extraordinari i a petició de les entitats locals Associació CulturalLa Miquela i Assemblea Nacional Catalana de Bescanó, es va aprovar amb els vots a favor delsdos equips municipals, CiU per Bescanó i Entesa per Bescanó, l'adhesió del municipi al’Associació de Municipis per la Independència.

Més de dues-centes persones amb senyeres i estelades es van aplegar al parc de l'Ajuntamentperquè la sala d'actes quedava petita per a l'ocasió. Després dels parlaments dels dos grupspolítics i de l'aprovació de la moció, l'acte es va cloure amb el cant d’«Els segadors» i tres«Visca Catalunya lliure!».

4

> Per Rosa Torrijos

La moció es va aprovaramb el vot a favor delsonze regidors.Foto: Rosa Torrijos.


55

Poble en viuLa Pilastra - agost 2012

«El nostre país ja fa temps que ha co-mençat a caminar amb un objectiu clar:decidir democràticament quin país vo-lem. Això sí, trobarem un camí que noserà gens fàcil, amb molts paranys, peròsi una cosa sap fer el poble de Catalunyaquan s’ho proposa, és salvar tots els obs-tacles. La nostra història ens recorda lesmoltes vegades que ho hem fet. Peraconseguir-ho només cal que ens hocreiem i per fer-ho ens ho han posat iens ho posen cada vegada més fàcil. Enshan escanyat econòmicament; per unmal finançament els catalans som elsque paguem més impostos i els que pa-tim més les retallades. La nostra llenguai la nostra cultura avui encara són per-seguides, i no tenen cap respecte per lesnostres institucions democràtiques.Ara, amb l’excusa de la crisi, volen bui-dar de contingut la nostra autonomia.Diguem prou! Cal que sàpiguen que Ca-talunya és la seva gent i és aquesta gentla que ha de decidir quin ha de ser el fu-tur del seu país. Cal que sàpiguen queCatalunya és la suma de la nació i del’estat propi. Per tant, un dels grans rep-tes que tenim al davant és dotar-nosd’instruments i d’estructures d’estatque enforteixin la nostra societat i ga-ranteixin la nostra pervivència com anació. La construcció de l’estat propi ésun procés del qual el pacte fiscal i la hi-senda pròpia n’és la primera estació. Sino som capaços de resoldre el problemadel finançament, es posarà en risc lanostra cohesió social, la convivència, lacapacitat de progrés i el nostre modeld’estat del benestar. Si una vegada mésMadrid ens diu que no al pacte fiscal,caldrà fer un referèndum per demanarals catalans si volem una hisenda prò-pia. Espanya desitja que a Catalunya totes quedi com està ara mateix, però aixòno passarà. Ells no saben que si ens ne-guen el pacte fiscal ens donaran encaramés forces per caminar cap a l’estat pro-pi per tenir els mateixos drets que qual-

sevol altre país de la Unió Europea. Iamb aquest acte d’avui, un acte de poblei de país, i amb aquest acord de ple, de-mostrem que Bescanó hi volem ser i hivolem participar d’una manera activa.Posem-hi tot el seny del món, però nodefallim. Aquest procés és imparable.Com a alcalde de Bescanó us encoratjo,doncs, a emprendre aquest camí, que

potser serà llarg, però que segur tindràun final de ruta feliç».

Acte seguit, mentre onejaven senyeres iestelades, els assistents van cantar Elssegadors. Després dels aplaudiments,Jordi Torrent, president de l’ANC deBescanó, va agrair l’assistència del pú-blic i els va animar a participar als dife-rents actes programats.

L'acte que es va celebrar al parc de l'Ajuntament va aplegar més de 200 persones.Fotos: Rosa Torrijos.



“El nostre objectiu és aconseguirque una majoria social portiCatalunya a la independència”El dia 1 de març es va formalitzar a Bescanó la constitució de l’Assemblea Territorial de Bescanóper la Independència, òrgan local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), per tal d’ajudar adifondre els objectius d’aquesta entitat, que d’altra banda és un moviment transversal i, moltimportant, no lligat a cap partit polític.

En l’acte de constitució hi va estar convidat tot el poble i els presents van nomenar els següentscàrrecs: Jordi Torrent Ferrer com a coordinador de l’ANC, Carles Genoher Tarrés com asecretari i Jordi Carrera Serra com a tresorer.

Els components de l'ANC de Bescanó. Foto: R. T.

> Jordi Torrent i Ferrer, coordinador de l'ANC a Bescanó

Els objectius de l’Assemblea, trets delseu ideari fundacional, són aconseguiruna majoria social suficient a favor de laindependència, pacífica i democràtica, ique les nostres institucions organitzinun referèndum al poble de Catalunyaperquè s’expressi en el sentit de si volcontinuar lligat a Espanya o bé vol exer-cir el seu dret d’autodeterminació.

A continuació es passa un resum del’ideari constituent de l’ANC:

- El model autonòmic espanyol s’hademostrat incapaç de respondre a lesnostres expectatives d’autogovern i, pertant, incapaç de donar resposta a les ne-cessitats del nostre poble.

- Considerem que la via autonomista,que hem assajat amb responsabilitatdurant 30 anys, ha arribat a un puntmort. No és que no puguem, que no po-dem, avançar, és que existeix un risccreixent que la imposició de polítiques

recentralitzadores propiciï l’assimilaciópolítica i cultural de Catalunya a la ma-triu castellana de l’estat espanyol.

- Ens és imprescindible i urgent sortirde l’atzucac espanyol. Hem de poder ferde la nació catalana un país normalitzati integrat en el rengle dels pobles lliures.

- Des del 13 de setembre de 2009 laciutadania compromesa d’aquest país iamb aquest país està accelerant el pro-cés que ens ha de dur a la independèn-cia. Va passar un any i mig des d’aquellaprimera consulta d’Arenys fins a la dar-rera, la de Barcelona. En aquest any imig vam ser capaços de mobilitzar900.000 persones en 544 municipis, enun exercici de democràcia sense prece-dents coneguts.

- Una part important del poble catalàs’encamina, doncs, cap a la indepen-dència. Aquesta part, significativa i crei-xent, ha d’arribar a ser majoritària.L’Assemblea Nacional Catalana vol serl’instrument que, en aquest sentit, ensajudi a escurçar, i desbrossar el camí,que faci més rendibles els esforços, queaplegui tots i cadascun dels ciutadans iciutadanes catalans que comparteixenel mateix desig de llibertat.

- Amb l’Assemblea Nacional Catalanas’obre una nova etapa. La nostra histò-ria, el desig legítim de garantir la super-vivència del nostre poble i el desig,també legítim, d’un futur més pròsperper a nosaltres i els nostres fills, ens em-peny a treballar-hi amb compromís iamb tenacitat. La conjuntura històrica ieconòmica ens obre unes escletxes quesabrem aprofitar.

- Aquest camí és antic. De fet, el vamencetar l’endemà de perdre les nostresllibertats nacionals, tres-cents anys en-

6


La Miquela, molt activa!L'Associació Cultural La Miquela recorda amb una festa laconsulta per la independència de l'any 2010 i reactiva juntamentamb la Comissió de Festes de Bescanó la revetlla de Sant Joanamb l'arribada de la Flama

> Associació d’Acció Cultural La Miquela

7


rere. Durant 300 anys hem resistit perla perseverança i dedicació de moltespersones compromeses, com nosaltres,en la construcció nacional. Ens decla-rem hereus de tots els patriotes que enshan precedit. Els recordem amb agra-ïment i amb orgull. Amb la nostra feinai el nostre compromís els volem poderretre homenatge.

- Avui, 40 anys després, hem de fer es-ment, per l’especial rellevància que vaaconseguir, de l’Assemblea de Catalu-nya, de qui l’ANC es considera herevaen la forma i en l’esperit.

- Treballem per sumar esforços ambles estructures i els representants insti-tucionals que facin possible la materia-lització de la ruptura. La creació del’Associació de Municipis per la Inde-pendència és un avenç decisiu enaquest objectiu.

- Treballarem també per crear com-plicitats més enllà de les nostres fronte-res i garantir el reconeixementinternacional per a l’èxit del procés d’a-lliberament.

- La recuperació de la nostra identitatpolítica i institucional passa per assu-mir que:- Només des de la responsabilitat quesorgeix de l’assumpció de les dificultatsi del compromís amb el projecte,

- Només des del codi ètic de treballardes de principis democràtics i de res-pecte als drets humans,

- Només des del convenciment que ésla ciutadania qui exerceix, som totsnosaltres els qui exercim, la sobirania iels qui tenim la responsabilitat de deci-dir com ha de ser i quin ha de ser el paísen què volem viure,

… És possible avançar.

En conseqüència, fem nostre el projec-te de l’ANC, on les persones s’hi inte-gren a títol personal, i reconeixem queés una eina imprescindible i fonamen-tal per crear una majoria social neces-sària per a la consecució de l’Estatpropi. L’ANC és un òrgan superador iplenament transversal, on tothom, si-gui quina sigui la seva militància políti-ca i ideològica, pot treballar per laindependència de Catalunya.

Si voleu estar al dia dels moviments del’ANC, podeu consultar la pàgina webwww.assemblea.cat o bé enviar un cor-reu a [email protected] i entrareua la llista de distribució d’informacióque habitualment anem fent arribar alsnostres simpatitzants.

Part de la comitiva que es va encarregar de portar la Flama a Bescanó.

Festa de la consulta per laindependència 2012El 15 d’abril passat es va celebrar, persegon any consecutiu, la festa de la con-sulta sobre la independència.

L’Associació d’Acció Cultural La Mique-la va organitzar diferents actes al poble.Al matí, davant el casal d’avis, es va ferel segon Campionat de Bèlit de les CincNacions, nom que surt de la participaciód’equips d’arreu del nostre municipi.Aquest any hi van prendre part elsequips de Trullars, Vilanna, Mas Llunèsi Montfullà. Els partits van ésser demolta igualtat i molt emocionants. Fi-nalment, qui es va emportar el peix alcove van ser els de Mas Llunès.

Al migdia, els gegants, capgrossos i gra-llers de Bescanó van fer un recorregutper diferents carrers del poble i van fi-nalitzar la cercavila a la sala polivalent,on es va convidar a tothom a vermut.

Tot seguit vam poder gaudir d’una ar-rossada popular, en què van menjarprop de 90 persones.

A la tarda, al polivalent es va fer la pre-sentació de l’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC) a Bescanó. Van participar-hiels ponents Pere Pugès, membre del se-cretariat, i la reconeguda escriptora gi-ronina Maria Mercè Roca. Va presentarl’acte el coordinador de l’ANC de Besca-nó, Jordi Torrent.

La coral Josep Ruhí de Bescanó va inter-pretar diferents temes al llarg de l’acte iva acabar amb el cant d’Els segadors, alqual s’hi va afegir tot el públic.

La Flama del CanigóLa Flama del Canigó va arribar a Besca-nó, com ja va sent costum aquests dar-rers anys, el dia de la revetlla de SantJoan.

Enguany els encarregats d’anar-la a bus-car a dalt del Canigó van ser veïns deBonmatí i Trullars. Un cop recollida dedalt del cim, la van portar fins a Sant Ju-lià del Llor. I des d’allà, amb la participa-ció de gent de Bescanó, es va formar unagran comitiva, amb alguns corrent i d’al-tres en bicicleta, que van fer que la Fla-ma arribés a la plaça de les Nacions, onun nombrós grup de gent els esperava.

Aquest any ha estat en Jordi Torrent,coordinador de l’Assemblea NacionalCatalana a Bescanó, qui ha llegit el ma-nifest. Un cop acabada la lectura, en BielColl va donar la Flama als membres dela Comissió de Festes de Bescanó per-què encenguessin el fogueró. Tot seguit,les dues comissions van convidar a unrefrigeri tots els assistents.

Volem donar les gràcies a tothom qui hafet possible l’arribada de la Flama alnostre municipi.



8

Un estiu més, podem dir que els casals d'estiuhan augmentat en nombre de participants.Aquest any hem arribat a 423! Però això no haimpedit res, al contrari: com diu l’expressió,com més serem, més riurem!

Amb unes samarretes d’allò més llampants,els monitors/es ens hem trobat cada matí adiferents espais de Bescanó amb l’objectiu defer-ho passar d’allò més bé a tota la mainadade 3 a 16 anys..., i us assegurem que ho hemaconseguit!

Jocs a l'aire lliure, banyades a la piscina,acampades, dies de platja, excursions, esports,pintar, retallar, tot tipus de manualitats,gimcanes i un munt d'activitats més ens hanfet passar l'estiu en un obrir i tancar d'ulls.

Aquest any, en comptes d'explicar-vos-ho filper randa, hem pensat que serà millor que usposem algunes imatges, perquè ja sabeu quèdiuen: una imatge val més que mil paraules.

> Pels monitors/es

Casals d'Estiu, Jovestiu i Estiu Actiu!,tres espais divertits i atrevits!



9



> Per la Comissió de Festes d’Estanyol

Tot i que més de cent marxaires es vanacostar a l'Àrea de les Guilloteres ambganes de caminar, la pluja de la nit abansde la Marxa Popular del Volcà de la Cro-sa no va permetre poder fer les rutesprevistes.

Finalment, el dissabte següent, el dia 28,es va poder dur a terme, sense que eltemps ho impedís. Entre les marxes i laruta guiada hi van assistir 220 persones,que van poder gaudir d'un espectacle decolors amb les roselles i les diferents to-nalitats de verd que tenyien els campsdel volcà. A l'arribada els esperava unbon esmorzar.

Al juliol, la plaça i els entorns es van om-plir de curiosos que volien escoltar algu-nes històries del poble que contaval'actor de La Riera de TV3, Toni Muñoz.Històries de venjances, trets, de gent fa-mosa o fins i tot d'aquella dona de l'OpelCorsa que apareix als revolts de la carre-tera i que ens fa tenir més d'un accident.Muñoz, amb molta gràcia i amb el públicben embadalit, va explicar com eren al-guns personatges mitològics que es tro-ben al bosc i va acabar la ruta narrant lavida de Josep Fontbernat, un personat-ge molt important i molt influent tantpolíticament com culturalment al nostrepaís a meitat del segle passat.

Un cop de tornada a la plaça del poble,els assistents van poder gaudir d'un bonsopar a la fresca a base d’amanides, em-botits i carn a la brasa, tot acompanyatamb vi, sangria, galetes, postres de mú-

sic i música d’ambient.

Festes i actes a EstanyolUna vegada més la Comissió deFestes d'Estanyol va programaruna marxa al volcà de la Crosa.Aquesta marxa, prevista pel 20de maig, es va haver desuspendre a causa de la pluja,però l'organització la va poderfer la setmana següent tot i queamb menys assistents dels quesolen ser habituals.

A l'estiu, concretament el 21 dejuliol, van celebrar la festapetita amb una ruta guiada i unsopar popular que va tenir moltbona acollida. L'escenificacióde la ruta va ser a càrrec del'actor Toni Muñoz, conegut pelseu paper de Ferran a la sèrie«La Riera» de TV3.

10

Els colors del volcà de la Crosa el dia de la marxa i algunes imatges de la festa d'estiud'Estanyol, amb l'actor Toni Muñoz. Fotos Pere Magrià.



11

> Per la Comissió de Festes de Montfullà

Els inflables i el concurs de munyir vaques van ser una de les atraccionsdestinades a la mainada. A sota, els participants a la marxa, esmorzant.

L'organització valora molt positivament l'acollidade la Montfullada. «Un èxit de participació! Teninten compte que només és la segona vegada que lafem, van venir 247 marxaires. La gent va quedarmolt contenta del recorregut que vam preparar. Erapels camins i corriols del nostre poble i amb unsquants avituallaments plens de fruita i aigua fresca.A l’arribada hi havia botifarra i tot tipus de begudesper a tots els participants», explica Xavier Genoher,un dels membres de la comissió.

Montfullà ha estat capaç d'aconseguir que a la festamajor cada any hi participi més gent. I aquest any as-seguren que eren un miler de visitants. A més, vanpoder gaudir d’un temps immillorable, enmig d’unescenari envejable. Per tant, un èxit amb majúscules.

Entre les activitats que s'hi podien trobar destaquemles destinades a la mainada: la festa amb inflables, eltoro mecànic i un concurs de munyir vaques.

A dos quarts de nou es va fer una exhibició de funkyi després es van començar a servir les botifarres. Elsmembres de la comissió van coure un total de 678botifarres.

Tot seguit va començar el ball amb el grup Música3.A la mitja part, es va fer el sorteig d’una panera valo-rada en 100 euros, dues entrades per a El TeatreBescanó i quatre vals de 50 euros per comprar alsestabliments adherits a l'Associació de Comerços iServeis de Bescanó.

La comissió vol agrair l'ajuda rebuda per l'Ajunta-ment de Bescanó, el teatre i els comerços associatsdel municipi. I també vol donar les gràcies a totesaquelles persones que van ajudar a la festa d’unamanera totalment desinteressada.

Montfullà, marxa i festa amb molt d'èxitEl dia 17 de juny es va celebrar a Montfullà la segona edició de la Montfullada, una marxa popularque pretén donar a conèixer el poble i els seus voltants, en què van participar 247 marxaires.

Al cap de ben pocs dies, Montfullà també va dur a terme la celebració de la festa major, una festaque aquest any ha tingut un creixement espectacular de visitants: enguany creuen que vanarribar al miler de persones!



> Per Rosa Torrijos. Fotos: Lluís Romero

Festa major de Bescanó: m’agrada!La comissió organitzadora de la festa ha intentat ferespectacles i activitats perquè puguem dir:«M’agrada!». I sense cap mena de dubte ho haaconseguit.

A Bescanó ens agraden els concerts, els balls, elsespectacles infantils, la pesca, les rutes en BTT, elsgegants, l'humor i la comèdia, el futbol, les motos atot gas, la missa, l'artesania i les tradicions. Ensagrada..., i tant que ens agrada!!

Ens agrada l'ambient de festa i fer una copa ambaquell amic que no veus gaire sovint... Alsbescanonins ens agrada mudar-nos i sortir apassejar o treure'ns les lleganyes per escoltar lesgralles sonar de bon matí.

Ens agrada sopar a la fresca a un preu popular i ensagrada ballar fins a hores intempestives... i,després, ens agrada poder gaudir de les vistes delpoble des del globus!

Però el que més ens agrada és poder gaudir de lafesta pensant que hi ha gent atrevida i amb ganesd'organitzar-nos una gran celebració. I que l’únicacosa que ens demanaran a canvi serà que ens hopassem bé!

Sí, senyor, m'agrada!

12


13


14


El tercer Campionat de Catalunya deCountry Line Dance de la Federació Ca-talana de Ball Esportiu (FCBE) es va ce-lebrar a Lloret de Mar i els nostresballadors van aconseguir molt bonespuntuacions.

Els resultats van ser: campió absolut deCatalunya sènior masculí, en Joan Prat;3r sènior masculí, Francesc Luna; 4t sè-nior masculí, Josep Xifra; campionaabsoluta de Catalunya adult femení,Marta Luna; 4t sènior femení, FinaDeulofeu, i per acabar, 3a júnior feme-ní, Anna Vidal.

També vam estar presents als XII OpenCatalonia, que es van celebrar a Palafru-gell. En aquesta competició, Joan Prat,Francesc Luna, Josep Xifra i la Marie JoLluís van participar en diverses catego-ries i van quedar en primer lloc. I per laseva banda, l’Anna Vidal, l’Angie Schif-fer i la Muntsa Sidera van quedar en 2aposició en les seves categories.

Però també cal destacar la resta de par-ticipants del grup en aquesta competi-ció, ja que tots van fer un granespectacle i van saber executar els ballsamb molta precisió: en Pere Solà, enJoan Barret i jo mateix.

Durant l’estiu, els divendres a la nit

molts de vosaltres us heu acostat a la pis-ta esportiva i heu provat de ballar un xical nostre costat. Les nostres ballades i elscursos estan tenint força èxit, i fins i tothem fet dos amics que vénen de Saint-Estève (Catalunya Nord) cada setmanadurant tot l’any a ballar i a fer els cursos:la Marie Jo i el seu home, en Gilbert, ques’encarrega de difondre la nostra activi-tat amb un munt de vídeos i fotografies.

A més, enguany, a part de la demostra-ció que fem habitualment per la festamajor, farem una ballada Country per atots els aficionats a aquest ball.

I si aquesta petita crònica serveix per-què algun veí se’ns vulgui afegir, sapi-gueu que al setembre començaremcursos a la Sala Polivalent!

Fins aviat i que acabeu de passar unbon estiu!

BescanóBalla, vencedors al Campionatde Catalunya i l'Open Catalonia endiferents categoriesCom cada primavera, el grup de BescanóBalla Country Line Dance prenem part endiferents competicions i, a més, durant l'estiu, us convidem a participar en els nostresballs dels divendres a la fresca

El grup de BescanóBalla, a la Sala Polivalent.

> BescanóBalla Country Line Dance> Per Quim Aymerich


El taller d’arts aplicades continua sent moltsatisfactori i molt positiu per a totes les per-sones que hi participen i sobretot perquè esfa amb la finalitat d'ajudar els més necessi-tats; per aquest motiu donem els nostrestreballs a canvi d’un donatiu que es destinaa Càritas. Hem fet nostra la consigna de LaMarató de TV3 «Que ningú es quedi fora dejoc», i aquest és el nostre granet de sorra.

En tot aquest temps no hem oblidat altresactivitats, com ara excursions de diumenge,viatges i la Diada de Germanor. Entre les ex-cursions cal destacar la festa de muntanya aCaldes de Montbui, la visita a les Terres del'Ebre amb dinar inclòs a Sant Carles de laRàpita, o l’anada a Ceret, en què vam combi-nar les vermelles cireres amb paisatges moltbonics i festes populars.

Una sortida molt bonica també va ser es-morzar a les Preses, Setcases i la Vall deCamprodon. També s’han visitat poblacionssituades a la serra del Cadí i del Pedraforca.

Un grup de socis va visitar per Setmana San-ta diverses poblacions acollidores del PaísBasc, tant d'un costat com de l'altre de lafrontera. Alguns d’ells en plena festa local,on els catalans eren molt ben rebuts. Peracabar vam poder fer una visita als malaltsde Lourdes.

Un cop acabat l'estiu l'associació continuaràles tasques de preparar les noves activitatsper al curs vinent.

Ajuda als mésnecessitats

> Associació de Gent Gran

15


A les 12 del migdia, els autobusos ensesperaven per portar-nos al restau-rant Can Pau, de Cantallops, per ce-lebrar una vegada més la Diada delSoci.

Al restaurant no hi faltava cap detalli, a més, el dinar va ser excel·lent: pi-ca-pica, plats per escollir, xarrups,pastís i, és clar, copes i licors.

Per fer-ho baixar tot una mica vampoder ballar una bona estona a la dis-coteca del mateix restaurant. I us pucben assegurar que 225 persones ba-llant fan molt de goig!

A les 8 de la tarda vam arribar a Bes-canó, tots ben contents i a punt perl'any que ve.

El Casal d'Avis celebrala diada anual del sociEl 2 de juny passat es va celebrar, com cada any, la diada delsoci del Casal d’Avis de Bescanó, una jornada festiva en quèvan participar 225 associats.

Els socis del Casal d'Avis, dinant a Can Pau. Fotos: Joan Masoliver.

> Casal d’Avis> Per Àngels López

Trobada de matrimonisdels anys 60-70La junta organitzadora informa que la troba-da de matrimonis que durant set anys ha tin-gut lloc el primer diumenge del mes d'octubre,s’ha acordat deixar-la de celebrar fins que mi-llori la situació de crisi que a tots ens afecta.No ens ha estat gens fàcil prendre aquesta de-cisió, ja que suposa trencar una tradició ja ar-relada al nostre poble, si bé estem segurs queens comprendreu.Quan arribi la bonança econòmica, si encaramereixem la vostra confiança, reiniciaremaquesta festa que tants bons moments de feli-citat i amistat ens ha donat, i tornarem a viureel dia de joia amb la solemnitat que es mereix.Donem les gràcies a tots els que amb la sevaassistència feien possible aquesta celebració iesperem retrobar-nos ben aviat.



Tots els partits es van jugar amb moltaintensitat i amb una gran qualitat en eljoc. Fins i tot, un dels tres partits va aca-bar forçant el tercer set.La final de la lliga la van jugar els juga-dors Julio Segade i Jonathan Carvajal,que es va imposar a dos sets 6/2-6/0.Resultats: Jonathan Carvajal, campió.Julio Segade, subcampió. Marc Casas,

tercer classificat. La resta de juga-

dors classificats van ser Toni Carvajal,Isaac Bolívar i Raül Sánchez.

El dia 3 de juny, es va celebrar el tercertorneig de tennis infantil i benjamí, i caldir que per tercer any consecutiu hanguanyat en categoria de benjamins elsjugadors Esteve Matamala i Clara Co-merma. Esteve Matamala va ser campiójugant al millor de 10.

En categoria d’infantils també van que-dar finalistes Marc Rieradevall i RaülSanchez. Aquest partit va ser molt emo-cionant i competitiu. Va quedar campióen Marc Rieradevall amb un resultat de6/4-6/2.

Les dues categories van rebre els seustrofeus i obsequis per tothom amb lacol·laboració d’Esports Pau i la nostraescola Magistertennis.

Campionatsde tennisEl 9 de juny passat es vacelebrar a Bescanó la final dela 2a lliga social de tennis, enquè es van disputar els partitsdel primer al sisè classificat.

A banda, el dia 3 de juny es vacelebrar el tercer torneig detennis infantil i benjamí.

> Club Tennis Bescanó

Els jugadors classificats. Foto: Club Tennis Bescanó.

Aquest torneig, que es desenvolupa cadaany a la capital d’aquell país, Bucarest, i queel 2012 ha arribat a la seva sisena edició, liha donat a en Marc el millor resultat quepodia esperar. Ha tornat a casa d’aquest re-conegut torneig amb la medalla d’or.

La participació en aquest torneig interna-cional s'emmarca en la preparació del Cam-pionat Mundial Matemàtic, que enguany secelebrarà a Mar de Plata, a l’Argentina, i enel qual en Marc participarà com a represen-tant estatal.

Bona sort, campió!!!

Marc Felipe, guanyador del concursinternacional de matemàtiques ArhimedeEl bescanoní Marc Felipe iAlsina va agafar l’avió a lesacaballes del mes de juny endirecció a Romania, on va serconvidat a participar en elprestigiós i internacionaltorneig matemàtic anomenatInternational MathematicalArhimede Contest

> Per Laura Tornés i Font

Felipe ensenyantla medalla d'oraconseguida aRomania.

16


Aquesta nova entitat vol ser un referenta les nostres contrades i s’ha proposatfer de l’esport una eina de convivència id’arrelament social. Una de les prime-res actuacions ha estat l’organitzaciódel I Campus de Futbol a Bescanó,adreçat a formar i potenciar el futur d’a-quest municipi. Ha estat un projecteambiciós, tant en la vessant esportivacom en la social.

Les tres prioritats han estat la formacióesportiva, la personal i la de valors.

Amb aquesta activitat s’ha fomentat laconvivència i el respecte a través de sor-tides programades. S’han impartit tèc-niques i tàctiques del joc, tantindividuals com col·lectives. I final-ment s’ha intentat ensenyar a manteniruns hàbits dietètics i higiènics ade-quats, per potenciar així el joc net i lahumilitat.

L’entitat agraeix la col·laboració, elsconsells i el suport obtingut des del pri-mer moment de l’Ajuntament de Besca-

nó i del CE Bescanó, i fan un reconeixe-ment públic als patrocinadors, a les fa-mílies i a tots els col·laboradors.

Per acabar, fan una valoració molt posi-tiva del I Campus de Futbol i, segonsdiuen, l’èxit és degut als tècnics i al grupde monitors, que han estat capaços d’im-partir la formació i els valors esmentats.

Les fotos i els vídeos de les nostres acti-vitats es poden seguir al web www.cam-pusbescano.cat i al Facebook.

I Campus de Futbol a BescanóA finals d'any es va constituir al poble una nova entitat amb finalitats didàctiques i de lleure,l’Associació Esportiva 7 d’Esport. La primera activitat programada ha estat el campus de futbol.

Aquesta iniciativa l'han dut a terme tres pares del municipi, en Carles Bou, en Mingo Gabriel i enFrancesc Serrat, que s'han aventurat a organitzar esdeveniments esportius i que, igual que la restad’entitats, inverteixen voluntàriament el seu temps lliure a treballar pel poble amb el propòsit dedonar més pluralitat a les activitats que ja es porten a terme a Bescanó.

Una visita a l'estadimunicipal de la

UE Figueres.

> AE 7 d’Esport

17


> Per Francesc Serrat i Porcell, president



El primer equip ha aconseguit acabar latemporada en la 4a posició, la classifica-ció més alta des que juga a primera ter-ritorial, que actualment és la categoria2a catalana. És una categoria que exi-

geix molt perquè cal jugar contra

equips que fa un o dos anys estaven ju-gant a la 3a divisió nacional.

L’equip que juga a 3a catalana i que vaguanyar l’ascens la temporada passada,aquest any ha aconseguit el seu objectiu,

que era mantenir la categoria una tem-porada més. Ha acabat en la 15a posició.

El juvenil A ha fet una de les millorstemporades des que juga a la 1a divisió.És una competició molt selectiva, ja quesols hi ha un grup a tota la província deGirona i el Bescanó ha acabat en la 4aposició.

El juvenil B, que ha jugat a la 2a divisió– ha estat la seva 3a temporada des de laseva creació–, està complint el seu ob-jectiu d’anar formant jugadors i ha aca-bat en 11è lloc.

Els cadets han quedat sisens i molts d’a-quests jugadors passaran a jugar al ju-venil B.

Els infantils han quedat en 10è lloc, i cal-dria destacar la progressió de molts d’a-quests jugadors, que la temporada queve ja passaran a la categoria de cadet.

D’aquesta temporada cal esmentar elsnostres alevins A i B. L’aleví A, entre-nat per en Josep Soler, ha quedat enuna meritòria 3a posició. L’aleví B, en-trenat per l’Àngel Castro, ha fet unamolt bona temporada quedant a un pasdel campionat i finalment acabant ensegon lloc.

Al Club Esportiu Bescanó tenim unamolt bona base. Ens referim als nostrescinc equips que juguen en la lliga delConsell Esportiu del Gironès. El nostreobjectiu és que aquests nois aprenguin ajugar a futbol mentre creixen amb unsprincipis i uns valors que intentem do-nar-los des del club de futbol Bescanó.

Aquests equips són: - Escoleta. Nens de 4 i 5 anys que hanjugat força partits i que han aconseguitguanyar-ne la majoria. Això asseguraun molt bon planter per al club.

- Prebenjamí B. Nens de 6 anys quehan fet una excel·lent temporada.

- Prebenjami A. Nens de 7 anys queens han fet gaudir molts matins amb elseu joc.

- Benjamí B. Ha estat un equip que haanat millorant amb el pas dels dies i que

CE Bescanó, orgull futbolísticAra que ja s’ha acabat la temporada podem fer un resum de com han quedat classificats els nostresequips en les diferents categories en què estaven inscrits.

Enguany la cloenda va canviar d'escenari i de format, ja que es va fer un berenar a les nostresinstal·lacions i per equips.

El CE Bescanó va rebre la visita d'en Marc Crosas, que tot i que està molt lluny no oblida mai elsseus orígens.

> Club Esportiu Bescanó

L'equip de benjamins A i B. Fotos: Pere Magrià.

> Per Joan Ferrer, president

18


119

SumariLa Pilastra - agost 2012

ha acabat la temporada molt bé.

- Benjamí A. Tota la temporada ha es-tat a un nivell molt alt.

Cada any, una vegada acabades totes lescompeticions, es feia una cloenda ambtots els jugadors, entrenadors, delegats ipares que ens volien acompanyar.Aquest any, a causa de les circumstàn-cies econòmiques que ens envolten atots plegats, hem decidit canviar de for-mat. Aquesta vegada hem preparat unberenar per a tots els jugadors i entrena-dors a les nostres instal·lacions, en dife-rents dies i per equips. D’aquestamanera hem retallat una mica les despe-ses que suposaven fer un dinar al Poliva-lent tant pel club com per les famílies.

No puc acabar l’escrit sense explicar-vos que per a mi és molt gratificant queun jugador que arriba a professionalcom en Marc Crosas recordi els seus orí-gens, i això sempre ho ha fet en Marc.Després d’haver guanyat el torneig declausura del futbol mexicà i en els pocsdies de vacances que tenia, en Marc havingut diverses vegades a les nostresinstal·lacions. Un d’aquests dies va par-ticipar en un partit d’entrenament delsjuvenils A i B, en què juguen els seusgermans, en Guillem i en Josep. Totsplegats vam passar una jornada ben di-vertida i emocionant. Des del nostreclub li desitgem molta sort en la properatemporada.

Aprofitem per donar les gràcies a totesaquelles persones que han col·laboratd’una manera o una altra amb el CEBescanó (jugadors, entrenadors, dele-gats, socis, patrocinadors i l’Ajunta-ment de Bescanó), i d’una manera moltespecial als nostres col·laboradors habi-tuals que cada setmana són al club aju-dant sense esperar res a canvi.

Des d’aquí felicitem tots els jugadors perla seva dedicació i el seu esforç. Felici-tats, nois i noies, us mereixeu el millor!

L'equip de porters i en Marc Crosas amb els seus germans, en Guillem i en Josep.Fotos: Pere Magrià i CE Bescanó.


Al juny les petites de la categoria de pre-liminar van participar en el campionatprovincial celebrat a Palafrugell. Lesparticipants van ser: Andrea Fernán-dez, Nora Santos, Maria Barreales,Neus Xifre, Abril Hernández, PaulaGarrido, Abril Tirado, Ingrid Garcia iXènia Comas. En aquesta ocasió no esva aconseguir cap podi però totes ho vanfer molt bé.

Dels grups d’iniciació cal dir que l’Adria-na Planellas i la Nora Font van superarles proves d’iniciació A i que el 19 de fe-brer es van celebrar a Figueres les provesd’iniciació B, i que a la primera convoca-tòria van assolir el grau els sis patina-dors del nostre club que hi vanparticipar: Ignasi Ciurana, Anna No-guer, Júlia Ruano, Mar Cajal, Nora Fonti Aina Garcia.

Al cap d’una setmana, concretament el26 de febrer, a Celrà, tots els participantsdel club van assolir la categoria de pro-moció 1 a les proves fetes, i tots amb 6punts. Els promocionats van ser: SaraPérez, Aina Vall, Núria Ramos, Paula Gi-

ronès, Gemma Jofre, Clàudia Ge-

noher i Arnau López.

El dissabte dia 25 de febrer es va cele-brar la tradicional rua de Carnestoltes i,com en anys anteriors, el CP Bescanó vaparticipar-hi amb una nombrosa repre-sentació de patinadors amb la comparsaPingüins sobre el gel. Com que l’espec-tacle forma part del nostre ADN, la nos-tra comparsa va obtenir el primer premien la seva categoria.

A Lloret de Mar es va organitzar, el dia22 d’abril, el campionat territorial decategoria cadet, on la nostra patinadoraMeritxell Font, amb una puntuació de238,30, va obtenir la desena posició. Almatí, en el disc curt va obtenir una me-ritòria 7a posició. Però a la tarda, tot ifer una execució acceptable, no va podermantenir-la, i es va esvair així la possi-bilitat d’accés directe al campionat deCatalunya.

Al maig, el nostre club va organitzar elcampionat territorial júnior i sènior,amb patinadors de deu clubs de la pro-víncia de Girona. En categoria sènior fe-mení, la Laura Turon va dominar des delprincipi el campionat: al matí en el curt

va aconseguir un gran avantatge, que a latarda, en el llarg, va poder augmentar.Així doncs, la nostra patinadora es vaclassificar per al campionat de Catalunyaque s’havia de celebrar a Reus el primercap de setmana de juny.

Cassà de la Selva va acollir l’últim cap desetmana de maig el campionat de Cata-lunya juvenil, en el qual la nostra patina-dora Maria Carballo va obtenir la 16aposició, amb de 232 punts.

El cap de setmana del 2 i 3 de juny es vacelebrar a Reus el campionat de Catalu-nya de categoria sènior, on Laura Turonva aconseguir la 7a posició final, amb277,30 punts. La Laura va ser la primeraclassificada de la Territorial de Girona iva aconseguir, de passada, classificar-seper al campionat d’Espanya que s’haviade celebrar al juliol a Mallorca.

El diumenge dia 9 de juny es va celebrara Lloret de Mar la 2a edició del trofeu Vi-la de Lloret, en què van participar algu-nes patinadores del nostre club. Elresultat més descatat és el de MeritxellFont, que va aconseguir la primera posi-ció en categoria cadet.

220


Una bona temporada per al CP BescanóLa temporada de patinatge ja s'ha acabat. Un any més el Club Patinatge Bescanó ha anat deixantpetjada a la majoria dels esdeveniments en què s'ha presentat. Us en fem un resum, amb el desigque aquests èxits facin animar a tots els que us voleu iniciar en la pràctica d’aquest bell esport.

Cal destacar que el grup de xou de les grans «Amb Vida» ha fet una molt bona actuació,aconseguint una tercera posició al campionat provincial, una cinquena al campionat deCatalunya i una sisena al campionat estatal.

> Club Patinatge Bescanó

Els patinadorsi patinadores

del Club PatinatgeBescanó.

> Per Eva Moreno



Al mes de setembre vam fer la presenta-ció de la temporada amb un bon pica-pica, al qual van assistir tots elsjugadors, a qui se’ls va regalar una sa-marreta d’entrenament.

Al mes de novembre el club va fer unarecollida d’aliments per a Càritas: del 5al 20 de novembre els jugadors i els pa-res portaven aliments al club, i desprésels vam entregar. Càritas Bescanó ensva fer arribar el seu agraïment, que femextensiu a tots els membres del club quevan fer que la recollida fos un èxit.

Al desembre vam organitzar i fer la tra-dicional Quina de Nadal juntament ambels clubs de futbol i patinatge. La Quinaaquest any va ser un èxit total tant decol·laboradors com de participants. Es-tem molt agraïts a tots els que hi vaucol·laborar. Gràcies a la Quina els nos-tres clubs poden funcionar molt millor.

Al mes de març la federació ens va de-manar de fer una trobada d’equips denivell mini per escollir nenes per a la se-lecció catalana de bàsquet. En total vanvenir 12 equips. Les 130 jugadores i els800 pares i acompanyants, a part deveure molt bon bàsquet, van portar mésvida al poble.

Els dies 9 i 10 de juny, el club va pagar atots els jugadors que van voler la ins-cripció per participar en el Ludibàsquet:24 hores de bàsquet fent competicionsdiverses. Els nostres equips hi van obte-nir molt bons resultats, quedant dosd’ells en molt bona posició: un campió il’altre, segon.

Al mes de juny, del 22 al 24, el club vaorganitzar unes colònies a El Collell. Elcost de les colònies era de 73 euros, i elclub pagava 33 euros per jugador i lesfamílies pagaven la resta, 40 euros. Vaser un bon final de temporada per a totsels jugadors. Els participants van sortirde Bescanó el dia 22 i van passar el capde setmana a El Collell fent moltes acti-vitats organitzades pels entrenadors debàsquet, pels coordinadors i pels moni-tors d’El Collell. Des d’aquí, la juntaaprofita per donar les gràcies a tots elsentrenadors i coordinadors que volun-tàriament van voler col·laborar ambaquestes colònies. L’últim dia es va ferun dinar de cloenda amb l’assistència dejugadors i pares per celebrar tota latemporada.

També a final de juny es van fer totes lesrevisions mèdiques dels jugadors que lapropera temporada volen jugar al Clubde Bàsquet Bescanó. A hores d’ara ja es-tem preparant la propera lliga.

Aquest any hem tingut un total de 110jugadors repartits en 9 equips, que hanparticipat en 9 lligues, i hem obtingutuns bons resultats. Però el millor per alClub de Bàsquet Bescanó no són els re-sultats, sinó que el més important ésformar i educar els nostres joves en ellleure. Un jove que fa esport és un jovesa i responsable perquè conviu amb laresponsabilitat i les normes. A part qued’aquesta manera també es fa poble totsjunts. Aquest és l’objectiu del Club deBàsquet Bescanó.

Molt més que bàsquet!El mes de juny passat vam finalitzar la temporada 2011-2012 al Club de Bàsquet Bescanó. A part delspartits i dels entrenaments habituals, aquesta temporada ha estat plena de noves activitats, com arauna recollida d'aliments per a Càritas, la Quina de Nadal, colònies... i moltes coses més!

> Club Bàsquet Bescanó > Per la Junta

Dos dels equipsde CB Bescanó amb lajugadora Queralt Casas.Fotos: Pere Magrià.

21


222


Vam deixar l’autocar a les 8 del matí a l’estaciód’esquí de Vallter enfilant tot seguit cap al collde la Marrana.

A les 10 del matí estàvem esmorzant a la cabanade Tirapits per recuperar forces per poder pujarpel coll del mateix nom. En arribar a dalt, ens vasorprendre un fort vent que fins i tot ens dificul-tava seguir caminant, però sense defallir vamenfilar fins al cim de Nou Creus.

Després de descansar un mica i fer algunes fo-tos, vam seguir l’ascensió fins al punt més alt detota la ruta, el pic del Nou Fonts, de 2.860 me-tres. Tot seguit, la travessa va transcórrer ja perterreny francès anant, que per sort fa tot baixa-da i, per sort, a resguard del vent!

Des d'aquí comença la part més bonica de tot elrecorregut: la vall d’Eina. Aquest espai està de-clarat per l’Estat francès reserva botànica per laseva gran diversitat en plantes i flors. En aques-ta ocasió vam poder veure tota l'esplendor d'a-questes plantes perquè estaven ben florides. Ala zona destacaven les grans extensions de neretflorit, així com una infinitat d’altres flors, algu-nes de les quals només es troben en aquestavall.

Amb les cames ja molt cansades i després de 9hores i 20 minuts de caminar, vam arribar alpoble d’Eina.

Els Isards,d’Ulldeter a lavall d’EinaEl 30 de juny passat un nombrós grupd’Isards, 38 en total, vam fer latravessa d'Ulldeter a la vall d’Eina

El paisatgede la vall.Fotos: Pere Magrià.

> Colla Excursionista L’Isard

> Per Andreu BatalléAlgunsmembres de laColla L'Isard alcim de la valld'Eina


> Per Rosa Torrijos. Fotos d’Ester Rubirola

Joan Guanter i Solà - 1917

Suposo que l’accent empordanès, elseu posat seriós i la manca de vocalitza-ció, fan que al principi em costientendre les explicacions d’en Joan,però de mica en mica la seva història vaagafant forma amb una infinitat de

> En SolanaEn Solana, tal com el coneix tothom, va néixer a Peralada, el 2 de novembre de 1917.

Fill de Joan i Teresa.

Es va casar amb la Teresa Selva, que era filla d’Albons, i no van tenir fills.

Quan la seva dona es va morir es va quedar sol a Peralada, però els seus nebots, que són deBescanó, van portar-lo a viure amb ells a un pis del carrer Coromina.

Com que la seva cunyada era bescanonina, venia cada any per la festa major del poble.

En Joan ha treballat sempre la terra perquè diu que no ha sabut fer res més. Sempre ha cobrat ajornal cuidant els jardins del Castell de Peralada i menant la poca terra que tenia en propietat.

successos que cada dia queden méslluny i que ell ens va narrant sense po-der evitar de treure les seves pròpiesconclusions, que ens fan reflexionar ientendre millor la vida que han viscutels nostres avis i les nostres àvies.

Quan en Joan era petit anava a escola aPeralada: «Al pati jugàvem a futbol,i n’hi havia un que es volia tenircom el més valent del poble i ensreptava perquè tots els nois jugués-sim contra ell; tenia aspiracions de


voler ser alguna cosa que no era. Elmestre, quan ho veia, sortia al patiamb una campaneta i la feia sonar:cling, cling, i després deia: “¡Lafiera!, ¡la fiera!”, i ja veies aquellnoi tan valent amb la cua entre ca-mes. Sempre n’hi ha, d’aquests quees pensen qui sap què, però hasd’aprendre que tu no cal que siguiscom ells».

En Joan recorda molt bé alguns mo-ments històrics i tots els personatgesque van passar pel castell de Peralada.«Eren temps de Primo de Rivera iles coses eren ben diferents d’a-ra, havies de parlar castellà: tot ique a casa parlàvem català, alcarrer sempre senties parlar encastellà». A l’estiu, al castell s’hi allot-java el rei Alfons XIII: «Havíemd’anar a rebre’l tant sí com no.Però nosaltres portàvem la ban-dera catalana. Més tard també vavenir alguna vegada en Franco.Ui!, no m’agradava pas gens anara veure’l, era ple de policies iguàrdies civils…, però com que jotreballava als jardins del castell,no tenia més remei que anar-hi».

Quan en Solana, que és com tothom l’a-nomena, era jove, li agradava anar aballar: «Els balls del poble encaraeren amb gramola, però, en aca-bat, quan vam ser més grans,anàvem a Figueres i allà ja toca-ven amb orquestra i tot!».

Va conèixer la Teresa, que era filla d’Al-bons i que tenia la família que haviaanat a Peralada a fer de masovers delMarquès de Camps. Ella feia de minyo-

na. Van festejar durant quatre o cincanys i es van casar per la festa major delpoble. «No hi havia gaires quartos,per tant vam anar a fer un refresci a fer un volt per la festa i desprésun viatge a Barcelona».

«La guerra va ser molt dolenta i lapostguerra encara més: hi haviaescassetat de menjar. La gent por-tava el pa de França perquè aquíno hi havia ni blat, sempre anà-vem justos. Espero que ningú nohagi de viure mai una guerra comaquella... Al cap i a la fi, per què?,de què va servir aquesta guerra?,què hi van guanyar tota aquellagent? No va servir per res!».

En Solana era republicà i, tot i que lihauria agradat no prendre part en laguerra, va haver d’anar al front: «Vamanar a l’Ebre, però ens van agafari ens van enviar a un camp deconcentració; ens van fer fer de-claracions i ja ens tenien elsescrits a punt i ens obligaven afirmar, i després, encara, a fer lamili amb el Cuarto Batallón deNavarra!».

El germà de la Teresa es va casar ambuna noia de Bescanó, la Maria Tulsà. Ides d’aleshores venien sempre per lafesta major: «Home!, la festa deBescanó era molt maca, en aque-lla època ja venien orquestres decategoria! Com que cada any ensvolien, cada any veníem, i a vega-des per Nadal i tot».

Solana no ha tingut mai cotxe, sempres’ha desplaçat amb bicicleta: «Ja hau-ria pogut comprar-me una moto,

però m’agradava anar amb bicicle-ta, i, si no, agafava el cotxe de líniade Figueres per divertir-me».

Quan li va arribar la jubilació va estarmolt content: «Abans que m’arribésja l’esperava, només tenia ganesde jubilar-me… Tant treballar nopot pas ser bo, penso jo. Quan vaarribar el moment, ens n’anàvemtots els diumenges amb la dona aRoses a passejar i comprar un po-llastre a l’ast que ens menjàvem acasa de la cunyada».

La Teresa es va morir fa uns anys decàncer i en Solana es va quedar solmentre va poder, però les cames no l’a-guantaven i sovint queia, així que elsnebots de Bescanó, la família Selva –Masmiquel, el van acollir fa uns deuanys al seu pis de Bescanó.

En Joan, abans d’acabar l’entrevista,ens diu que ha tingut sort a la vida per-què va trobar una dona que el vaestimar molt i que era una bona dona.«Amb la seva malaltia ho vampassar molt malament, tant ellacom jo. Però penso que he tingutsort a la vida... A més, la sort noés de qui la busca: la sort és dequi la troba». Aquesta és una altrafrase per reflexionar i per entendre mi-llor la vida...

Joan Guanter i Solà - 1917


> Per Rosa Torrijos. Fotos d’Ester Rubirola

Joan Boada i Alsina – 1922

> En Joan de can Paulí

Els pares eren els masovers d’una fincaque es deia can Llorenç Moliner, situadaal Raval de Bescanó. Però el pare veniad’un mas d’Amer, anomenat can Paulí, iper aquest motiu tothom el coneix peren Joan de can Paulí.

En Joan té una memòria prodigiosa: re-

En Joan va néixer el 27 de novembre de 1922 a can Llorenç Moliner, una casa del Ravalbescanoní. És el tercer de vuit germans del matrimoni format per Josep Boada i Maria Alsina.

Li hauria agradat ser confiter, però la Guerra Civil va fer que hagués de canviar d’ofici. Vatreballar molts anys de peó per en Mateu Frigolé, a les pedreres de Girona i a la fàbrica Grober.

Es va casar amb la Lola Valentí de Bonmatí i té un fill, en Josep, que li ha donat dues nétes, laLaura i l’Anna.

En Joan conserva una gran memòria i sentit de l’humor. És capaç de recordar dates, noms,masies i oficis amb una claredat espectacular.

corda amb tot detall totes les cases i ma-sies del poble de Bescanó i és capaçd’enumerar-les d’una en una, des delRaval fins a can Fandilla, passant percan Ciurana i fins a la plaça. Fins i tot éscapaç de fer-nos un mapa detallat ambnoms i oficis que existien a primers del

segle XX al poble.

Casa seva era al Raval, al final de tot delcarrer. Al costat mateix hi havia cal Ros,can Benet Selló i can Magrau; també hitrobàvem can Mataliva, can Micó, canPere Lleter (en deien així perquè tenienmoltes vaques), can Caselles i, a l’altre


costat de la carretera, can Valentí...«Tots fèiem de pagès! Si seguim,trobàvem can Jerom, can Broc ican Benetó, que feia d’hostal».

Més enllà... Can Pirulet i, finalment, cal’Eugeni, on hi van fer pisos. Això era totel que hi havia al Raval. «Els del barridèiem: “Anem a la vila”, i ens refe-ríem que anàvem al poble». A lavila, doncs, hi anava sobretot el diu-menge perquè l’àvia era moltdevota, i de petit l’acompanyava a lamissa. Un cop acabat l’ofici es para-ven a la plaça, a can Peret del calGall, i l’àvia li comprava deu cèn-tims de coca com a premi!

En Joan és el tercer de vuit fills i a la ma-sia hi convivien tres generacions: «Hivivien els avis, els pares i els vuitgermans. Érem més colla que LaPrincipal de la Bisbal!», diu totrient. Des de casa seva veia desfilar car-ros que venien de Vilanna, Anglès ialtres pobles propers a moldre els ce-reals per fer farinada al molí de can Pau,que llavors estava situat a prop de la casadels comtes de Berenguer. Alguns apro-fitaven la visita al poble per arreglareines de pagès, la carreta o el carro enuna casa anomenada can Boher, onfeien l’ofici de carreter.

Va anar a l’escola de la plaça i diu que al’aula només eren nois. Li agradava ju-gar amb la pilota. També li agradavaanar al cinema que hi havia a cal Saba-ter, a prop de l’estació. I de jove anavamolt a ballar a can Paradell.

L’any 1936, quan va esclatar la guerra, enJoan era a Arenys de Mar fent d’aprenent

de confiter, un ofici que li hauria agradatseguir, però l’escassetat de matèria prime-ra, com ara la farina i el sucre, va fer que esquedés sense feina. «Vaig estar-m’hiquatre anys. Al principi teníem mol-ta feina, sobretot amb aquellsconfits que s’anomenen ametllesd’Arenys, però un dia sí i l’altre tam-bé ens faltava sucre o farina i devegades ametlles, per tant vaig deci-dir tornar a Bescanó. Van ser anysmolt difícils, amb molta crisi i es-cassetat».

En Joan va fer la mili a Barcelona, al Ba-talló Ciclista. Però durant els tres anysque va durar va voltar molt. Recorda es-pecialment una temporada a l’Empordà,a cala Montjoi, perquè va passar moltagana. «El menjar te’l portaven ambcarro des de Cadaqués i entre elssotracs, els revolts de la carretera ila calor, la sopa o el puré arribavaamb molta bromera i a vegades fer-mentada i tot. Per tant no ens lapodien donar de seguida o l’haviende llençar. Així que quasi sempreesmorzàvem, dinàvem i sopàvemen un sol àpat, i encara havíem deguardar el xusco perquè, si no, etpassaves tot el dia sense portar resa la boca. Vaig passar més gana queenteniment...».

Va conèixer la Lola, la seva dona, un diaen una sessió de ball a can Carreter deBonmatí. L’any 1951 van fer el casament ide viatge de nuvis van anar a Barcelona.

Durant uns anys va treballar de peó depaleta amb en Mateu Frigolé (l’avi), peròla feina també va minvar i va anar a tre-ballar a les pedreres de Girona. La feina

li agradava prou, però al migdia la fiam-brera se li omplia de pols de les pedres iaixò li provocava molt mal a l’estómac.Així que després de l’aiguat del 1940 vatornar a treballar de peó per arranjar laCentral de Vilanna i la presa. Uns anysmés tard va entrar a la fàbrica Grober,fins que es va jubilar.

En Joan té un gran sentit de l’humor i sesent feliç de la vida que li ha tocat viure.Però hi ha un capítol que recorda ambmolta tristesa i amb un cert grau de cul-pabilitat: es tracta de la malaltia i mortde la seva dona, la Lola. Encara la sentpatir quan va agafar Alzheimer i es vaquedar en una cadira de rodes; la va te-nir a casa quasi fins a l’últim dia, però lescircumstàncies el van portar a haver dedeixar-la en una residència. «Només vaviure quatre mesos allà. Si ho hagu-és sabut, que es moriria tan aviat,no l’hi hauria dut mai! Tant de bohagués marxat tenint-me al costat.Va morir el dia després de complir50 anys de casats. Me l’he estimatsempre molt i la trobo a faltar».

Tot i tenir 90 anys, en Joan segueix enplena forma. Cada dia es lleva a dosquarts de set del matí i fa una hora degimnàs i després se’n va a caminar unaestona. «Tinc artrosi i em va bé,perquè, si no, quedaria anquilo-sat. A la tarda surto una estona axerrar amb la gent. Em coneix tot-hom, hasta les rates!».

I la veritat és que no m’estranya gensque el conegui tothom perquè en Joan témolt per explicar... i sempre ho fa ambclau d’humor!

Joan Boada i Alsina – 1922


227

Bescanó petitLa Pilastra - agost 2012

Tot jugant i fent torres amb peces de Lego.

Ens retrobarem al setembre!

> Per les monitores

El mes de juny passat la Bibliojocsva tancar les portes i, com cada any,ens retrobarem al setembre,seguint el calendari escolar

> Bibliojocs

Els últims dies sempre són els més divertits, jaque podem anar al parc a jugar. Allà fem tom-barelles a l'herba, fem guerra d'aigua, bere-nem…, i totes aquestes activitats a l'aire lliuresón les que més agraden als nens.

Us hem de dir que tot i la crisi a la Bibliojocscontinuem fent els nostres tallers amb coses re-ciclades i ens ho passem molt bé mentre jugu-em i aprenem.

Ara ja estem preparant el proper curs amb no-ves idees i noves activitats perquè tots els nensde Bescanó gaudiu jugant sols i en grup. A laBibliojocs juguem fent servir la imaginació. A laBibliojocs no hi ha televisió ni maquinetes pe-rò ens ho passem molt i molt bé, tant els nens icom les monitores.

Els dies 5 i 6 de setembre obrim la Bibliojocsper fer les inscripcions, de 2/4 de 5 a 2/4 de 7de la tarda. A partir del dia 12 de setembre co-mençarem amb el servei de recollida i d'activi-tats a la Bibliojocs.

Ens veiem al setembre!

Contes i exposicions molt participatiusa la Biblioteca

> Per les monitores

Durant aquest últim trimestre a la Biblioteca s’han fet diverses activitats molt participatives.S’han fet dues sessions de contes en què la mainada de 3 a 8 anys hi ha pogut participaractivament i fins i tot s'han animat els pares i avis

> Bibliojocs

Les sessions de contes es van fer elsdies:13 d’abril: Contes de Sant Jordi i dedracs, amb Elena Ballester. 25 de maig: Contes de ratolins, ambJoan Boher.

El dia 23 d’abril, per celebrar la diadade Sant Jordi, es van fer dues exposi-cions: Exposició de Novetats Sant Jordi 2012,on hi havia exposades les noves adqui-

sicions de la biblioteca. Aquesta exposi-ció va tenir un gran èxit d’acceptaciópels usuaris.

Els alumnes del SES La Miquela van feruna exposició molt divertida a la Bi-blioteca Municipal per celebrar la dia-da: Exposició de llibres comestibles, ons’exposaven plats cuinats sempre rela-cionats amb un llibre del qual l’alumnehavia fet la lectura. Una exposició moltdivertida i participativa. A la Biblioteca

es va viure una jornada molt festiva,amb un gran èxit de públic. Aprofitemper donar les gràcies al SES La Mique-la per haver obert les seves portes i ha-ver participat en la vida local d’unamanera tan activa.

Durant el mes d’agost la biblioteca mu-nicipal estarà tancada com cada estiu,però al setembre tornarem a obrir lesportes amb un munt d’activitats per amainada i adults.

PILASTRA_agost.qxd:Maquetación 1 09/08/12 19:24 Página 27

Bescanó petit La Pilastra - agost 2012

Fi de curs

> Llar d'infantsBescanó-nins i El Carrilet

> Per les educadores

A la llar d'infants Bescanó-nins hemtreballat diferents postres i dolços deles nostres festes i tradicions, i peraquest motiu els grups tenen nomscom ara Panellets, Tortells, Brunyols,Mones i Neules

Mireu com arreglem el jardí i que grans que ens hem fet!

28

Els nens i les nenes ho expliquen tot rimant...

Els panellets, tortells i brunyols,al setembre els grans serem,i del nostre jardinet molta cura tindrem!

El curs ha acabat,i les mones i les neules a P3 aniranperquè qui era petit, ara és gran!Que acabeu de passar un bon estiu!

El curs que es va acabar a la llard'infants El Carrilet va tenir un final plede festes i activitats diverses

Vam plantar flors al pati i ens vam desplaçar fins alparc de bombers; també vam anar d'excursió a MasSuro i vam visitar l'escola del poble.

Ah!, i vam fer una festa de fi de curs per acomiadar elsnens i nenes de la classe dels Tres Porquets, que ensvan dir adéu. En canvi, els companys de la dels Patu-fets es quedaran un curs més, esperant amb il·lusiól’arribada dels més petits aquest mes de setembre.

Des de la llar d’infants us desitgem a tots i totes quepasseu un bon estiu!

Fins a la pròxima!


229

Bescanó joveLa Pilastra - agost 2012

Els nois i noies de primer van participaren la proposta d’activitats organitzadesal voltant de la gola del riu Ter, al termemunicipal de Sant Pere Pescador.

D’una altra banda, els nois i noies de se-gon van visitar el Parc de Futuroscope,a Poitiers (França).

Crèdit de síntesi

> Per M. Teresa Pla, professora

Com ja acostuma a sertradició, els últims dies decurs, els nostres alumnesrealitzen el que s’anomenacrèdit de síntesi, un conjuntd’activitats que es realitzen alllarg d’una setmana i que esporten a terme de maneracooperativa

> SES La Miquela

El grup de segon a Futuroscope i el grup de primer a la platja.


El logotip de la Xarxa Europea Euronet 50/50 per a promoure l’estavi energèticals centres educatius.

30

Informació municipal La Pilastra - agost 2012

Un projecte comú pera una escola més sostenibleL’Ajuntament i l’Escola Doctor Sobrequés s’adhereixen al programa impulsat pel ConsellComarcal del Gironès de la Xarxa Europea Euronet 50/50 de centres educatius per promourel’estalvi energètic centrant-se en la minimització i utilització sostenible del consum d’energiaelèctrica i de gas natural, que són les principals fonts energètiques de la nostra escola

L’objectiu del programa és crear unaxarxa europea d’escoles per promourel’estalvi energètic en la comunitat edu-cativa mitjançant l’aplicació de la me-todologia 50/50 en els centreseducatius.

El projecte se centra en els equipa-ments educatius perquè són el llocideal per promoure la sostenibilitat en-ergètica i assegurar que les genera-cions futures facin un consumenergètic més responsable i, alhora,

exerceixin una influència sobre les se-ves famílies i la societat en general.

El concepte 50/50 significa repartir en-tre l’escola i l’Ajuntament els estalviseconòmics que s’aconsegueixin amb lesmesures d’eficiència energètica adopta-des pels alumnes i professors. Concre-tament el conveni preveu inicialmentque els diners estalviats es destinin a lacompra de pissarres digitals.

Amb aquest concepte tothom hi surtguanyant: l’escola obtindrà uns recur-sos financers addicionals i l’Ajunta-ment tindrà menys despesesenergètiques als edificis.

La metodologia 50/50 preveu la crea-ció d’un equip energètic que s’encarre-garà de la coordinació i del seguimentdel projecte i calcularà els valors de re-ferència i els estalvis que s’aconseguei-xin.

Aquest projecte inclou la participacióde tècnics del departament de MediAmbient del Consell Comarcal, queformaran part de l’equip energètic i fa-cilitaran la metodologia i tots els do-cuments pedagògics necessaris pergarantir l’èxit del projecte.

Les accions previstes es centraran enla minimització i utilització sostenibledel consum elèctric i del gas naturalutilitzat, principals fonts energètiquesde la nostra escola.

El projecte Euronet 50/50 es portarà aterme durant el curs 2012/2013 i estàdestinat als alumnes del cicle superiorde primària.

Aquest projecte s’engloba dins del Plad’estalvi i millora energètica que l’A-juntament està impulsant en el pre-sent mandat per reduir els consums iels costos energètics del poble i dins deles accions del programa d’Escola Ver-da que la nostra escola està portant aterme durant els últims anys.

> Per Pere Lluís Garcia, regidor de Medi Ambienti Ramon Ministral, director de l’Escola Doctor Sobrequés

L’escola Dr. Sobrequés en una imatge d’arxiu. Foto: Ester Rubirola


31

Informació municipalLa Pilastra - agost 2012

Ajuda a les famíliesFent balanç de les diferents activitats destinades als més joves del municipi, com el Casal d'Estiu,el Jovestiu i l'Estiu Actiu!, podem dir que cada any hi participen més nens i nenes i que a mésdóna feina als més joves del poble.

A més, per segon any, l'Ajuntament ha subvencionat entre un 30 i 40 per cent la quota delscarnets familiars de la piscina i dels casals, ajudant així les famílies amb dos o més fills.

El consistori, a més, explica amb una taula comparativa que els preus de les llars d'infants estanentre els quatre més econòmics de les comarques gironines i que enguany socialitzaran elsllibres de l'escola que el claustre de professors i l'AMiPA han demanat.

A l’estiu, quan els pares encara treba-llem, els nostres fills i filles disposende tres espais diferents pensats per feractivitats a l’aire lliure, altres d’educa-tives i moltes de ben divertides. Són elCasal d’Estiu, el Jovestiu i l’Estiu Ac-tiu!

L’organització estudia activitats per adiverses edats i un any més podemdir que els casals d’estiu han estat unèxit! Un èxit de participació i d’orga-nització. Les xifres i l’opinió dels pa-res i mares ho avalen.

Entre els tres casals hi han participatun total de 413 nens i joves.

- 274 nens i nenes han assistit al Casald’Estiu, de P2 a 2n.

- 90 joves han anat al Jovestiu, casalpensat per als de 4t a 6è.

- 49 joves han assistit a l’Estiu Actiu!,per a joves de 1r a 4t d’ESO.

Cal afegir-hi que hi han treballat icol·laborat un total de 56 monitors,

monitores i ajudants, la majoria deBescanó. Alguns d’ells s’han format encursos que ha organitzat l’Ajuntament,d’aquesta manera aquests nois i noieses poden quedar a treballar al poble.

Per una altra banda, un any més elspreus dels casals de Bescanó, sensecap mena de dubte, són els més eco-nòmics de les comarques gironines: apart del preu normal, un any més, idonada la situació econòmica que es-tem passant, s’han fet els descomptesdel 30 i el 40% en funció del nombrede fills.

Això mateix podríem dir dels preus deles piscines: cap més poble ofereixabonaments familiars a aquest preu.Això vol dir que tots els membres deles famílies amb fills menors de 18anys poden anar sempre que vulguina la piscina per 85 euros, i que amb eldescompte surt a 59 euros.

Cal destacar que els preus de la Llard’Infants estan també molt per sota

dels d’altres municipis: podeu veure elquadre que s’adjunta (les dades estanextretes d’El Punt Avui). A Bescanó elpreu és de 130 euros al mes, que enssitua en el quart lloc de les poblacionscomparades; la primera en aquestrànquing és les Planes d’Hostoles, pe-rò aquest Ajuntament ja ha anunciatque el gener del 2013 farà una puja deles quotes considerable.

Podríem afegir que tenim tots els lli-bres socialitzats que des de l’escola il’institut ens han demanat i tambéhem atès totes les demandes que enshan fet des dels serveis socials per a lagent que pugui necessitar ajuda.

Tot plegat forma part del model depoble que sempre hem parlat. Dispo-sar de bones instal·lacions, que les te-nim, i amb els millors preus per a lesactivitats, aquesta sens dubte és unabona ajuda per a les famílies.

Treballarem per continuar en aquestalínia d’atenció a les famílies.

Dades: El Punt Avui, 8 de juny de 2012.

Comparativa de preus de les llars d’infants a comarques gironines:

Les Planes d’Hostoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107,50 €

Lloret de Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114,00 €

Santa Coloma de Farners . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115,00 €

Bescanó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130,00 €

Roses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138,00 €

Palafrugell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143,00 €

Caldes de Malavella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150,00 €

Sant Feliu de Guíxols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154,00 €

Salt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158,70 €

Palamós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159,00 €

Ullastret i Besalú. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160,00 €

Castelló d’Empúries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160,70 €

Llagostera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165,00 €

Figueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168,30 €

La Bisbal d’Empordà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169,30 €

Banyoles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170,00 €

Girona i l’Escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180,00 €

Puigcerdà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180,50 €

Olot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182,00 €

Anglès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190,00 €

Blanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195,00 €


Els polítics parlen La Pilastra - agost 2012

Habitatges per ajoves, un compromísEls habitatges per a joves són una prioritat ifarem tots els possibles per complir, tot i lesdificultats.

Però per poder construir-los cal anarcomplint uns terminis i gestions: aprovaciódel POUM (ja està aprovat), negociació ambels propietaris dels terrenys (que s’està fent,però és una feina complicada).

I a més, cal ser molt prudents: els bancs, comtots sabem, han tancat l’aixeta per ferhipoteques. A l’Ajuntament hem de tenirgaranties de poder tenir els habitatgesvenuts, si no, no ho podríem assumir. Tot ique estem raonablement bé econòmicament,hem de vigilar amb les coses noves quepuguem fer per no quedar col·lapsats.

Habitatges socials,una prioritatEleccions Municipals 2003, oportunaments’acabaven d’inaugurar els 22 pisos per a joves, ial debat electoral el Sr. Soy va dir: «Ja està apunt la segona fase». Va guanyar les eleccions.No ha existit mai cap segona fase.

Eleccions 2007, al programa electoral CiUescriu: «Construirem 40 pisos per a joves». Vaguanyar les eleccions. No se’n va construir ni un.

Eleccions 2011, CiU promet: «Construiremhabitatges per a joves als diferents pobles. ABescanó tenim l’avantprojecte redactat i espodrien començar aviat ja que els terrenys jaestan urbanitzats». Va guanyar les eleccions.Compliran? Per ara, prioritzen construir unarxiu municipal.

CiU mai ha prioritzat l’habitatge social, malgrat les necessitatsi el que estableix la llei. La llei d’urbanisme dicta que del nousòl urbanitzable el 30% s’ha de destinar a habitatge social. Ésun dels incompliments més greus de CiU, que governa des defa 25 anys. Què se n’ha fet de la riquesa generada pel boomur-banístic? Tots ho sabem. Però el disbarat més gran va serconstruir el teatre, amb un cost faraònic per al poble. I es vafer quan la crisi ja s’albirava i prometent subvencions que nohan arribat. Ara pagarem el deute tots, pagant més impostos,com aquest any.

Per Entesa l’habitatge social és clau, per als joves i per a les fa-mílies a qui l’atur, la crisi i les retallades salvatges dels gover-nants estan malmetent la vida. L’atur a Bescanó s’ha triplicat!S’ha fet tard i els recursos són escassos, però encara hi ha al-ternatives que altres ajuntaments han posat en pràctica. Comes pot oferir habitatge social ara? Els ajuntaments tenen totesles eines per establir condicions i subvencionar lloguers eco-nòmics a joves i famílies, d’acord amb les seves possibilitats.Per exemple, la realitat és que al mercat sobren habitatges,estan buits. No se n’han pas de construir més. Només fa faltaque l’Ajuntament sàpiga negociar (especialment amb bancs)per ajustar l’oferta existent amb les necessitats socials. Hi hamoltes fórmules possibles per fer-ho.

Desitgem que, al costat d’aquest escrit, el govern de CiU con-creti com farà urgentment habitatge social a Bescanó, Esta-nyol, Montfullà i Vilanna; i desitgem que compleixi, perquèles necessitats hi són i s’agreujaran més encara.

> Entesa per Bescanó> Convergència i Unió per Bescanó

Algú es pot preguntar com pot ser que ara construïm unArxiu Municipal amb una subvenció del 90% i la pista deMas Llunès, també amb el mateix percentatge de sub-venció, i no gestionem cap subvenció per als pisos. La res-posta és molt senzilla: per a aquestes obres sí que espoden trobar subvencions, i per això les tenim, però encanvi no es donen subvencions per a la construcció d’ha-bitatges de protecció oficial. La seva construcció està re-gulada per una normativa específica. Podeu estar segursque si fos possible ja ho hauríem fet, perquè si una cosahem demostrat amb el temps és que sabem gestionar eltema de les subvencions.

El mateix podríem dir de les escoles i els instituts: la cons-trucció d’aquests equipaments és competència dels estatsi a Catalunya, de la Generalitat. Són unes obres tan cos-toses que un poble no les pot assumir. Una altra cosa ésel que vam fer per portar l’institut a Bescanó. Nosaltres hivam fer la primera inversió, és a dir el primer curs, i araés la Generalitat que cada any fa les ampliacions. I tot iaixí, l’Ajuntament va fer una aportació de 300.000 euros.

Per tant, us podem garantir que tenim molt clares lescoses a què ens vam comprometre, però tenim clar tambéque en aquests moments el seny i la prudència i, per quèno, l’experiència, són els millors aliats per gestionar un

ajuntament. Parlar per parlar és el més fàcil del món.

El Consell Editorial de La Pilastra ha cregut convenient canviar el format d'aquesta secció perquè sigui mésinteressant i proper. Per aquest motiu hem fet una pregunta als ciutadans i hem demanat als dos grups polítics,CiU i EpB, que responguin a la seva qüestió.

A Bescanó i Estanyol estaven previstos habitatges socials, però, tot i ser unapromesa electoral reiterada, de moment no s'han dut a terme. Es podranexecutar aquest tipus d'obres amb la crisi?

32


QuadernsLa Pilastra - agost 2012

> Per Ricard Teixidor, historiador i escriptor

No hi ha dubte que és un antecedent del’actual Eix Transversal, tot i que no hiha coincidència en cap punt. És una ru-ta més que mil·lenària; l’any 951, enèpoca carolíngia, està documentada coma Strada Bellapollae1, i podria ser quefos d’origen romà.

Cal dir, però, que aquesta no ha estatl’única ruta que sempre ha comunicatles dues ciutats situades a banda i ban-da de les Guilleries. Ateses les dificultats

per superar la difícil orografia d’aquestmassís, es buscaren noves vies alterna-tives2. També cal dir que hi havia altrescamins de Vic.

Estanyol i l’Onyar

Aquest tram ara està asfaltat i des desempre ha estat el camí que ha unit Ai-guaviva i Estanyol. Sortint d’Aiguaviva ipassats 1.200 metres entrem al terme

d’Estanyol; la primera casa que trobemestà arran de camí i és can Puig Oriol3. Apoca distància i a l’esquerra hi ha duescases més, també al peu del camí i moltproperes l’una de l’altra. Una d’aquestesés ca l’Estrader4, que està enrunada. Ladel costat és can Garangou Menestral.

A 200 metres hi ha un revolt sobtat i fauna forta pujada. Doncs bé, l’antic camíja no seguia l’actual asfaltat sinó que se-guia recte i després girava, traves-

El camí ral de Vic: el seu pas per EstanyolUna via de comunicació predecessorade l’actual Eix TransversalEl camí de Vic o camí vigatà era una via molt important, ja que no només unia dues ciutatsimportants, Girona i Vic, sinó dos comtats i dues diòcesis. No finia a la capital d’Osona sinó quecontinuava fins a Manresa, segons es pot veure en mapes dels segles XVII i XVIII. Per tant, era la viamés recta que comunicava la Gerunda romana amb les terres del cor de Catalunya.

L’autor ha fet un treball molt acurat i ens explica, a banda del camí mateix, els masos, anticscostums, llocs i anècdotes. Teixidor ha dividit la via en vuit trams, entre ells el que va del Perelló aAiguaviva passant per Estanyol i fins al naixement de l'Onyar.

La via sortia de la capital gironina, resseguia el riu Güell fins al Perelló i seguia per Aiguaviva iEstanyol fins a tornar a trobar-se amb el riu Onyar. El recorregut seguia per Sant Martí Sapresa,passava per les Guilleries fins a Sant Hilari Sacalm, i des d'aquí el camí arribava a Vic.

La Pilastra ha volgut reproduir el tram que passava per Estanyol per fer-vos coneixedors d'aquestantic camí ral i descobridors d'un antic veïnat anomenat Ermedans.

> El reportatge

El veïnat eren quatre cases juntesal costat mateix del camí. Allà s'hipodia trobar l'hostal, el ferrer, elcarreter i les escoles velles.Foto: Rosa Torrijos.

33


34

Quaderns La Pilastra - agost 2012

sava per segona vegada el Marrocs i pas-sava pel costat de can Jaumet i can Tor-ra. És un tram que està molt perdut queha estat envaït per l’herbam i els arbus-tos, però on encara s’hi pot seguir per-fectament la traça fins a arribar a lacarretera GI-5405.

Després, reapareix, passa pel costat del’ermita de Sant Bartomeu, de can Ca-pella, de can Piferrer, torna a travessarl’esmentada riera i la ressegueix finspassat can Fortià. No passa, doncs, pelmateix poble d’Estanyol, que queda alnord, a uns 700 metres de distància.Des de can Torra parteix l’antic camíque hi comunica.

Entre can Capella i can Piferrer hi ha ungrup de quatre cases adossades, situadesa la dreta. Formen un petit veïnat. Elnom de cada una d’elles fa referència al’ofici que s’hi duia a terme, estretamentrelacionat amb el pas del camí: cal Fer-rer, cal Carreter, l’Hostal vell, i també hi

ha les Escoles velles. El pas del camí deVic pel terme d’Estanyol està a basta-ment documentat en capbrevacions delssegles XIV, XVI, XVII i XVIII. Fa d’a-frontació de peces de terra de mas Llo-renç (en l’actualitat mas Roura), masCitjar6 (actualment mas Capella), masMorell (en l’actualitat mas Piferrer), masReig i mas Fortià. A tall d’exemple, Jau-me Citjar, propietari de mas Citjar, facapbrevació d’un hort a la Pabordia deNovembre de la Seu de Girona; està si-tuat a prop de la capella de Sant Barto-meu i afronta «a orient ab un camívigatà, a ponent ab honor meu que tincper l’Almoina del pa de la Seu y a tra-muntana ab las parets de la capella»7.

Aquí, a Estanyol, el camí és conegut, amés de com el que va a Vic, com el queva a Sant Martí. En una escriptura decompravenda de l’esmentat mas, datadal’any 1878, s’especifica que afronta a«oriente con el camino público que de

Des de fa uns anys, el tram de camí ral que va d’Aiguaviva a Estanyol ha estat asfaltat.El rètol, situat a la línia divisòria dels termes dels dos municipis, diu «camí ral».Al fons veiem can Puig Oriol. Foto: R. T.

San Martín Sapresa conduce a la ciu-dad de Gerona»8.

Ara, el camí travessa un veïnat que anti-gament era conegut com a Ermedans.Passat can Fortià, deixa la riera, és asfal-tat i segueix cap a ponent fins a can Co-llet. El nom d’aquest mas deu provenirdel collet que es forma entre la serra Rau-rica (antigament, serra de la Lacuna) i lacosta de Sant Romà (antigament, Serra-bona). S’acaba el tram asfaltat i gira versmigdia. Hem abandonat la plana definiti-vament i entrem en un indret abrupte.Baixa fins a l’Onyar amb pendent suau. Alcostat dret es veu un tram de camí fondoper on passava antigament. Passada lagranja de can Torreavellaner, tomba a ladreta.

Segueix a la vora d’un camp, després almig del bosc i travessa el torrent Rissec9.Després, continua entre avellanedes, gi-ra en direcció SW i s’encara a l’Onyarbaixant tot recte. Un plànol de mas Pè-lag de la segona meitat del segle XVIIImostra com fa de partió amb el masNiell10. Un altre plànol de la meitat de ladècada de 1770 mostra els masos d’Er-medans d’Estanyol i el «camí de Vich»11.Abans d’arribar al riu, passa pel costatde can Camps, i fa cruïlla amb un altrecamí també molt antic, el que anava deCaldes a Anglès i a Amer. Aquest indretantigament s’anomenava Creu d’en Pa-gès, atès que aquí se situava mas Pagès(desaparegut el segle XVI). L’any 1758és una possessió cultiva i boscosa que elpropietari de mas Camps capbreva al’Almoina de la Seu de Girona; afronta amigdia amb el camí ral que va a Vic12.

Entre la casa i el riu és camí fondo i tra-vessa un camp que, en una capbrevaciód’una peça de terra l’any 1626 per partdel propietari de mas Niell a la Pabordiade Novembre, s’anomena Camp de laPalanca: «Afronta a tramuntana ab lotorrent que és allí y corra en temps depluja, per lo qual torrent passa lo camívigatà»13. El nom de palanca fa pensarque potser hi havia hagut una passera.

1 BOLÓS-HURTADO, 2001.2 Aquestes vies de comunicació alternatives al pri-mitiu camí de Vic van ser descrites per militars ala segona meitat del segle XIX. Una d’elles seguiaaquest itinerari: Girona, Anglès, la Cellera de Ter,Amer, Sant Feliu de Pallerols, santuari de la Salut,Cantonigròs i Vic. JUNQUERA-TARRÉS, 2009.3 Puig Oriol és el nom d’un indret, situat en aquestmateix lloc, que surt en el capbreu de la Pabordiade Novembre de l’any 1626. En aquesta data en-cara no hi havia la casa.4 Estrader és un nom prou significatiu; fa refe-rència a «qui té cura de l’estrada», és a dir, «delcamí», semblantment a Viader, «qui té cura de lavia».

5 En un mapa de la Dirección General del Institu-to Cartográfico de l’any 1928, aquest tram estavaen construcció. Segons el testimoni de Joan Rigau,propietari i habitant de can Capella d’Estanyol, lacarretera es va inaugurar l’any 1929.6 Antigament s’escrivia indistintament Citjar i Sit-jar. ACG, Capbreu d’Estanyol, Salitja i Sant Dal-mai a la Pabordia de Novembre (1626). És unacòpia del segle XVIII transcrita al català.8 Arxiu familiar de mas Capella.9 El Rissec és un torrent, afluent de l’Onyar, queneix al vessant meridional del Puig Gros d’en Ca-pella, situat al terme d’Estanyol.10 AHG, Hospici, signatura 331. El plànol, escalat,acolorit i conservat en molt bon estat, mostra les

6 senyories per les quals mas Pèlag té possessions.11 AHG, Hospici, signatura 1515.12 AHG, Hospici, signatura 331.13 ACG, Capbreu d’Estanyol, Salitja i Sant Dalmai.En els capbreus de la Pia Almoina s’escriu indis-tintament Ermedans, Ermadans i Armadans. Enel capbreu de la Pabordia de Novembre de 1626s’escriu Armadàs. El topònim Ermedans proce-deix del llatí HEREMITANIS i significa «indretd’ermitans» i en trobem paral·lel al poble d’Erme-dàs, a l’extens municipi de Garrigàs (Al Empordà);Ermedàs també és el nom d’altres veïnats de lescomarques gironines, un a prop de Banyoles i l’al-tre no gaire lluny de Palafrugell.15 MARQUÈS, 2000: p. P.54.


335


El topònim veïnat d’Ermedans, o simplement Ermedans14,està documentat des del segle XIV fins a la meitat del segleXIX. Actualment gairebé ha desaparegut.

Comprenia un territori format per un grup de masos situatsa ambdós costats de la línia que separa els termes de Bru-nyola i Estanyol i que es correspon, més o menys, amb el ve-ïnat actual de Sant Romà. S’estenia, de nord a sud, des delPla d’Estanyol fins a l’Onyar i, d’est a oest, des de les posses-sions de mas Aulines fins a la línia divisòria de Brunyola iAnglès. L’extensió estimada seria d’uns 7 km2. És un terrenyabrupte i amb forts pendents, turons i clotades. Actualment,la seva superfície es reparteix entre boscos, camps i avella-nedes. Antigament formava part de la baronia de Brunyola.

Quan aquesta passà a ser municipi, a la meitat del segle XIX,els masos situats a la parròquia d’Estanyol s’integraren al ter-me municipal de Bescanó. Alguns d’aquests, com ara masPèlach i mas Rofrens, ja existien l’any 1227, segons un cap-breu antic; altres, com ara mas Torreavellaner i mas Camps,són del segle XVIII, i també n’apareixeren de nous al segleXIX, com per exemple mas Subiranes i mas Anton.

Els que pertanyien a la parròquia de Brunyola formaven unasenyoria emfitèutica pròpia anomenada batlliu d’Ermedans,amb batlle de sac propi, que era l’hereu de mas Vidal. Cap ala meitat del segle XIV, tot aquest territori estava molt po-blat; els masos, masoveries i bordes sumaven 22 focs. Uncapbreu de l’any 1535 mostra un fort despoblament, de talmanera que només queden 9 cases dretes. Sant Romà és lacapella del veïnat, esmentada per primer cop l’any 1229.15 Plànol del sector de l’antic veïnat d’Ermedans. Data: Dècada de 1770.

Ermedans, l’anticveïnat d’Estanyol

Sant Romà era la capelladel veïnat d’Ermedans.

Foto: Rosa Torrijos.


Quaderns La Pilastra - agost 2012

> Per Rosa Torrijos i Èrika Marcet

Al principi d’obrir la botiga només hi tre-ballava la seva mare, i ella l’ajudava. Elpare anava a Salt a treballar de ferrer, toti que li va durar poc: va acabar cuidant elgran hort que tenien a casa per, així, po-

der vendre fruita i verdura de colli-

ta pròpia. També venien una mica de tot,des d’espardenyes, oli, olives o vi, fins agrana seca, o fins i tot carburant. «Totsels productes els veníem a granel –diu laCarme–; el que no veníem era pa, perquèal poble ja hi havia una fleca».

Un cop a la setmana, quan els arribavapeix fresc, llogaven algun jove perquèpassés pel poble anunciant-ho: «Peixfresc a la plaça, a ca l’Andalet!». Aquestsnois anaven pels carrers amb un plat depeix i així les fadrines podien compro-

Can Pujadas “es jubila”La Carme Pujadas i Solé va néixer el 12 de juny de 1949 a les Serres (Sant Gregori), d'on erenoriginaris els seus pares, en Jaume i l'Enriqueta, que feien de pagesos.

Quan ella tenia 4 anys, però, els seus pares van decidir venir a Bescanó per obrir una botiga dequeviures. El local, que estava situat a la plaça, al costat de l'estanc, no el van comprar, sinó que elvan llogar. Era l'any 1949, i la botiga la van anomenar Ca l'Andalet.

A finals de l'any 1968 van decidir obrir un nou local al carrer Major, i a aquest nou establiment livan posar el nom de la família, Can Pujadas. L'any 1975 van tancar Ca l'Andalet perquè portardues botigues era massa feina.

Durant molts anys, la Carme, que té una germana més petita, la Rosa Maria, va proveir de fruita,verdura i queviures molta gent del poble i dels pobles del voltant, que omplien els cistells per atota la setmana. Ara, però, la tendència ha canviat, segons s'exclama la botiguera, que ha vist queles grans superfícies han anat arraconant el petit comerç.

Aquest estiu la Carme va decidir jubilar-se i dedicar-se a cosir, fer puzles i fer coses a l'ordinador.

La Carme Pujadas,al jardí de casa seva.

Foto: Rosa Torrijos.

36

> Comerços antics


337


ment comprant la casa pairal que hi ha-via al costat.

Va tenir dos fills, l’Amadeu i la Gemma, imolt més tard va néixer l’Elisabet. Comque mantenir dues botigues portava mol-ta feina, van decidir tancar Ca l’Andalet,i ella i la seva mare es van encarregar detirar endavant Can Pujadas. Després detancar-la, cap comerç no s’hi ha tornat aposar. Actualment és un magatzem quepertany a la família Roig.

Can Pujadas es va obrir amb la ma-teixa idea que la botiga de laplaça; de mica en mica es vaacabar convertint en una frui-teria, on també venien una mi-ca de tot. «Recordo que el

diumenge venia molta gentdels pobles dels voltants,sobretot d’Estanyol i Mont-fullà. Aprofitaven que ana-ven a missa per emplenarels cistells per a tota la set-

mana».

Finalment, la Carme,cansada d’encarre-gar-se’n tota sola,va decidir tancar la

botiga després de 63anys, el 12 de juny del

2012.

«Ara que sóc jubilada –diu la Carme–,ara tindré temps per fer el que m’agra-da: cosir, fer puzles i sudokus i fer ser-vir l’ordinador. Fins i tot tincfacebook!». Ens comenta que té una ca-sa de pagès a Constantins i aprofitaràper anar-hi sovint.

Els seus fills no han volgut seguir amb labotiga. «És més, en tinc un a cada punta!L’Amadeu té un taller a Bescanó, la Gem-ma treballa a Barcelona i l’Elisabet no pa-ra mai quieta: ara és a Madrid».

De Bescanó li agrada tot, però troba a fal-tar alguns serveis. «Com a botiguera, hoentenc. La demanda no és suficient permantenir algun tipus d’establiment, pertant hi ha comerços que no es volen ins-tal·lar al poble».

L’última cosa que ens diu és que li sapgreu que el jovent no es quedi a Bescanó,que se n’hagi d’anar a viure i a treballar afora perquè no hi ha indústria al poble.«I això afecta les botigues. La gent granencara ve a comprar de tot, però els jovesse’n van a les grans superfícies».

El dia que va tancar, els veïns i amics livan fer una petita festa amb alguns re-gals, i ella els va convidar a un refigeri.

Can Pujadas ha desaparegut però en elseu lloc s’hi ha instal·lat una botiga espe-cialitzada en fruita i verdura, tot i quetambé hi mantenen alguns dels produc-tes que venia la Carme. Actualmentaquest establiment es diu Taronja VerdFruiteries i és regentat pels bescanonins,Maria Aznar i David Rovira.

Esperem que ells també es puguin jubi-lar amb aquest negoci.

37

La Carme tancant la botiga del carrer Major.

La Carme i la seva mare,l'Enriqueta, en una fotopromocional de la botiga fetapels germans Segur.

var-ne la qualitat. A la botiga de la plaçatambé venien carbó, tot i que a ella era elque menys li agradava: «Havia de fer to-ta la volta al pati per anar-lo a buscar iemplenar munts de galledes de carbóamb una pala. Era esgotador i no m’a-gradava pas».

El seu pare era qui s’encarregava d’anara comprar els productes i la Carme sovintl’acompanyava. «Anàvem a buscar aiguaa Caldes de Malavella amb la moto i elremolc. Jo m’enfilava a darrere, i m’en-cantava».

Als 16 anys, els seus pares van decidir ferobres a la botiga de la plaça per poderviure-hi a dalt i, de passada, també fer-lamés grossa. «Com que la botiga estava enobres, ens vèiem obligades a vendre a fo-ra al carrer».

D’amagat del seu pare, aprofitava per es-tudiar. «Tot i que a mi m’hauria agradatser mestra, a les nits anava amb la se-nyora Anita a estudiar Comerç. Estudia-va a Bescanó mateix i m’anava aexaminar a Girona».

Finalment, quan ella tenia 17 anys, vandecidir fer una botiga nova al carrer Ma-jor, i ella ja se’n va encarregar. La vanbatejar amb el nom de Can Pujadas. A20 anys es va casar i va anar a viure alcarrer Major, a sobre de la botiga; tam-bé van aprofitar per engrandir l’establi-


Especial esportistes La Pilastra - agost 2012

En Gerd és el gran dels tres fills que van tenir en Jaume i la Pilar. Va néixer el 10 de setembre de1988 a can Santgrau d'Estanyol, tot i que més tard van anar a viure amb la mare a Bescanó.

Té molt bon record de l'escola, sobretot del menjar de la Isabel, que de segur que troba a faltardurant les expedicions quan ha de passar amb poca cosa.

Es va llicenciar en enginyeria i disseny industrial i va poder fer el treball de fi de carrera als EstatsUnits, concretament a l'empresa Jackson Kayak, que és precisament la que fabrica els caiacs quemanegen tots els germans.

De ben jove va pujar a un caiac i ja no ha pogut baixar-ne mai més: per a ell no és només un esport,sinó una manera de fer i entendre la vida.

Reconeix que gaudeix a cada moment de l'estil de vida que ha escollit i espera poder-s'hi dedicardurant molts anys. Però, malauradament, algunes lesions que ha tingut recentment l'han fet aturaruna temporada. Ara, però, diu que ja està en forma i que ara toca viatjar, competir i entrenar-se.

En Gerd ha participat en diferents competicions de freestyle de nivell català, espanyol, europeu imundial, i ha aconseguit molt bones posicions: 5è del món, 6è d'Europa i en diverses ocasions hapujat al podi dels campionats d'Espanya i Catalunya.

Per poder finançar les expedicions diu que si pot treballa durant el viatge i que intenta sobreviurecomprant només el més essencial i econòmic.

Ha viatjat per competir a molts països que tenen un factor comú: el riu. Ha visitat rius i muntanyesde França, Itàlia, Noruega, la Gran Bretanya, Alemanya, Àustria, Suïssa, la República Txeca,Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Uganda, Xile i l’Argentina… De fet diu que el caiac i els viatgesvan units. Per això el futur se l'imagina damunt del caiac i viatjant.

Però, de tant en tant, també li agrada posar els peus a terra per gaudir del paisatge d'Estanyol ocontemplar el riu des de la zona de la Barca de Bescanó.

Visc la vida “a tope”!> Gerd Serrasolses i Solà, piragüisme

En Gerd Serrasolsescontemplant el riu.

> Per Rosa Torrijos

La revista La Pilastra ha volgut posar-seen contacte amb esportistes bescanoninsque estan destacant en diferents àmbits es-portius de diferents nivells i modalitats.

Com veureu, tots i cadascun, a la seva ma-nera, han fet del seu esport una forma devida. Una manera diferent de viure quecomporta molts sacrificis però al mateixtemps moltes satisfaccions a títol personal,professional i d'equip.

Us parlarem dels piragüistes Aniol, Gerd iGinesta Serrasolses i dels jugadors de bàs-quet Queralt Casas i Èric Martínez.

A tots ells els volem agrair la seva predis-posició, perquè en alguns casos, superantla distància, han respost pacientment a lesnostres preguntes i ens han facilitat moltainformació per poder fer aquest reportat-ge. Des d'aquí els volem encoratjar a seguirtreballant i somiant!

38


339

Especial esportistesLa Pilastra - agost 2012

Com et vas aficionar a aquest es-port?Vaig començar a l’escola de piragüismedel club Salt-Ter, al parc d’aigües bra-ves de la Pilastra. Un molt bon lloc percomençar amb el caiac gràcies a lesobres de remodelació realitzades re-centment.

En quines competicions has par-ticipat?He participat en diferents campionats icopes del món i d’Europa i també encopes i campionats de Catalunya i Es-panya, a més d’altres competicions in-ternacionals.

Quines has guanyat o en quineshas aconseguit una bona posició?Vaig quedar 5è al campionat del mónl’any 2011; als campionats d’Europa,vaig quedar en 6è lloc l’any 2006 i 8èels anys 2010 i 2012, i he estat campióde Catalunya i campió d’Espanya mol-tes vegades.

Com combinaves els estudis ambel piragüisme?Doncs fent les dues coses al mateixtemps… En el cas dels estudis, esfor-çant-me [riu] per acabar ràpid i poderentrenar i remar!

Què és l’estil lliure o freestyle? L’estil lliure consisteix a fer maniobresacrobàtiques en un rulo o onada estàti-ca del riu. Les competicions són màne-gues de 45 segons en què s’han de fertantes figures diferents com sigui pos-sible per aconseguir el màxim nombrede punts.

Què se sent?El piragüisme en general proporcionamolt bones sensacions de lliscament,velocitat…, especialment el creek (cas-cades i rampes), l’eslàlom i el freestyle.

Què estàs fent i on estàs actual-ment?Ara mateix estic a Noruega amb l’Aniol,remant en alguns dels millors riusd’Europa i del món, i en breu comença-rem a treballar de guies de ràfting perpoder pagar el viatge següent. Per sort,aquí a Noruega gairebé no hi ha atur iels sous són el doble que els d’Espanya.

Quins projectes de futur tens?Després de dos anys amb moltes le-sions i molts mesos parat i de recupera-ció, ara toca viatjar, entrenar,competir…, viatjar a Mèxic, a Sud-amèrica i als Estats Units…, disfrutardel caiac i de la vida al màxim!

Com t’ho fas per finançar lescompeticions?Tinc alguna ajuda de diferents patroci-

nadors, però majoritàriament treballoabans de marxar, i si és possible durantel viatge també, i a la tornada. Però so-bretot intentant gastar poc i vivint ambles coses més bàsiques possibles.

Què recomanaries a les noves ge-neracions que vulguin seguir elsteus passos?Que s’esforcin i inverteixin temps ienergia en allò que els motivi, que tro-bin un objectiu i alguna cosa que els fa-ci feliços a la vida i que busquin algúamb qui compartir-ho.

Si mai has de deixar el piragüis-me, què t’agradaria fer?

M’agraden altres esports com ara l’es-quí, l’escalada, la bici…, però esperopoder continuar amb el piragüisme du-rant uns quants anys més.

Quin record tens de l’escola deBescanó?Recordo que el menjar de la Isabel eramolt i molt bo; no es pot comparar ambel de l’institut de Salt. També recordo elsenyor Ramon… [riu]

Quin racó del municipi t’agradamés?M’agrada la tranquil·litat d’Estanyol itambé el riu Ter, sobretot la zona de laBarca i la Pilastra.

En Gerd a Sort, fent una figura durant una competició.

A en Gerd el descens d'un riu li aporta sensació de llibertat.


La Ginesta és la mitjana. Va néixer el 30 de gener de 1990, també a can Santgrau d'Estanyol.

Té molt bons records de l'escola Dr. Sobrequés. Diu que va ser una època bonica, tant pel que fa acompanys com a professors i la resta de personal no docent. Ens explica que va aprendre molt ique el tracte era molt personalitzat i que això es reflectia en l'ambient.

Li agraden molt les plantes i els seus usos i per aquest motiu va començar a estudiar biologia aBarcelona.

Com que els seus dos germans eren palistes, ella també s'hi va aficionar i durant alguns anys vaestar competint aquí i a Europa.Ha quedat campiona de Catalunya i d'Espanya algunes vegades iva fer un quart lloc al Campionat d'Europa l'any 2005.

Actualment ha aparcat una mica el caiac i les competicions perquè està acabant la carrera a Mèxic.

Tot i que que té ganes de remar, per a ella el caiac ara ja no és una prioritat, sinó una afició queestima. De fet, reconeix que no els han educat per ser competitius.

Li agrada contemplar el poble de Bescanó des de la clariana que hi ha davant de la font deSanta Anna.

“No ens han educat per competir”> Ginesta Serrasolses i Solà, piragüisme

40


> Per Rosa Torrijos

La Ginesta en un delsseus viatges.


441


El piragüismeEl caiac és una embarcació de la família de les pira-gües, molt lleugera i manejable, que s’ha utilitzat desde fa segles per transportar tot tipus material, fer ex-pedicions o caçar. Està propulsat per humans ambl’ajuda de pales d’una o dues fulles, i és per això queals piragüistes també se’ls anomena palistes.

Com a curiositat sabem que els esquimals anomenenumiak les que són utilitzades per les dones i kayakles dels homes. Aquestes, però, són embarcacionsmés grans que els caiacs esportius.

El piragüisme d’aigües braves, especialment el d’estillliure o freestyle, consisteix a baixar pel riu fent figu-res. És un esport relativament nou a l’Estat espanyol iper aquest motiu és un esport poc conegut que noméses practica a Catalunya, al País Basc i, en menor graude consolidació, a Galícia.

L’afició dels germans Serrasolses va unida al club depiragüisme Salt-Ter, una escola que va iniciar la sevaactivitat ara farà uns setze anys i que disposa d’unapista d’eslàlom al riu Ter, concretament a la Pilastra,al límit entre Salt, Bescanó i Sant Gregori.

En Gerd i l’Aniol Serrasolses estan viatjant pertot ar-reu amb el caiac sota el braç i ben pocs euros a la but-xaca. Aquests joves són capaços d’anar a buscar aqualsevol racó del món un riu per poder-hi descendiramb el caiac i sentir així l’adrenalina que proporcio-na aquest esport.

L’Aniol practica el que anomenen freeride, que con-sisteix a descendir per rius amb molt pendent i quetenen molts salts, i que requereixen un alt nivell tèc-nic. Aquesta modalitat de piragüisme extrem li dónal’oportunitat de visitar espais molt especials que no-més són accessibles amb el caiac.

Com et vas aficionar a aquest esport?M’hi vaig aficionar gràcies als meus germans.El primer de tots de començar a remar va ser enGerd, i després els altres dos li vam seguir elspassos. Vam començar remant al riu Ter, peròsempre fent moltes sortides a altres rius, espe-cialment a la Noguera Pallaresa, a Sort.

En quines competicions has participat?He competit en la modalitat de freestyle encompeticions de nivell català, espanyol i euro-peu.

Quines has guanyat o en quines has aca-bat en una bona posició?He quedat primera de Catalunya i d’Espanyaalguns cops i al campionat d’Europa que es vacelebrar a Nottingham el 2005 vaig quedarquarta.

Què fas actualment?Ara fa un any que sóc a Mèxic estudiant el meuquart curs de biologia. M’interessa l’ús tradi-cional de les plantes, especialment el dels po-bles indígenes.

Has deixat aquest esport? Per què?No és que hagi deixat el caiac: més aviat he dei-xat de competir. El caiac ja no és una de les me-ves prioritats i el practico quan puc. Des quevaig anar a viure a Barcelona, em vaig distan-ciar d’aquestmundillo, i ara que he estat a Mè-xic, me n’he desvinculat durant gairebé un any.Crec que no ens han educat per competir, a capdels tres germans; al final jo he preferit enfocarel caiac com una afició més, només per gaudir-lo. Quan torni a Catalunya segur que remaré, jaen tinc ganes!

Quin racó del municipi t’agrada més?La via i la zona de la Pilastra: per la relació ambel caiac sempre ha estat un lloc especial. Tam-bé m’agradava anar a un prat sobre la font deSanta Anna des d’on hi havia una vista de tot elpoble de Bescanó.



L'Aniol va néixer el 9 d'abril de 1991, també a Estanyol. I com els seus germans va estudiar a l'escolade Bescanó. Després de l'escola de primària va estudiar a l'institut de Salt, però reconeix que allà esva desmotivar completament, i va entrar a treballar en una fàbrica. Va aguantar pocs mesos, eltemps suficient per descobrir que el que volia era viure i gaudir del caiac i de la naturalesa.

Quan era jovenet practicava waterpolo, però un dia el van convidar a l'escola de piragüisme Salt-Ter,ho va provar i va veure que estava fet per a aquell esport perquè en poc temps va demostrar que teniaun gran control de l'embarcació i molta facilitat per moure’s com un peix dins l'aigua. A partird'aquell moment va descobrir que el caiac ja formava part d'ell mateix.

Practica el que anomenen freeride, que consisteix a descendir per rius amb molt pendent i que tenenmolts salts, i que requereixen un alt nivell tècnic. Aquesta modalitat de piragüisme extrem li dónal’oportunitat de visitar espais molt especials que només són accessibles amb el caiac.

L'Aniol combina la pràctica del caiac amb altres feines relacionades amb aquest esport, com són lesgravacions de vídeos i espots publicitaris per a les empreses americanes Bombflow i Redbull.

Té el segon rècord del món de cascada més alta (42 metres a la jungla de Veracruz, a Mèxic) i tambéés la persona més jove que ha saltat de més de 35 metres, quan només tenia 19 anys. A més, de joveva quedar primer de Catalunya i primer d'Espanya, entre els anys 2007 i 2009.

L’Aniol és un apassionat de la vida, del moment sense lligams. Ell mateix ens ho explica amb aquestesparaules: «Fa anys que he deixat de sentir Bescanó com a casa, he deixat de mirar l’hora i la data. Visc isento cada dia com si fos l’últim. Viatjar i conèixer gent de tot arreu t’ajuda a tenir una ment més ober-ta. Estar lluny dels teus per una bona temporada et fa apreciar-los molt més... En definitiva, el que mésm’agrada d’aquest estil de vida és la llibertat que tinc per fer el que vull en tot moment. M’encanta nohaver de tenir una feina fixa cinc dies a la setmana vivint pensant en el pròxim cap de setmana… Quan

entres en una rutina, el temps passa massa de pressa…»

“El caiac forma part de mi mateix”> Aniol Serrasolses i Solà, piragüisme

L’Aniol és un apassionatde la vida, del momentsense lligams.

> Per Rosa Torrijos

42


443


Com et vas aficionar a aquest es-port?Em vaig aficionar al caiac gràcies almeu germà, en Gerd, i al club de pira-güisme Salt-Ter, quan tenia uns 12anys. Un dia em van invitar a una pràc-tica a l’escola de piragüisme de la Pilas-tra... Des d’aquell dia no he pogutparar!

En quines competicions has par-ticipat?Uf, moltes! Per exemple, en el White-water Grand Prix (els X Games delcaiac), que consisteix a convocar els 25millors caiaquistes del món per compe-tir en alguns dels rius més tècnics i ex-trems. El propòsit de la competició ésdescobrir el millor palista del món imostrar la cara més extrema del caiac.També he participat al World Cham-pionship Sick-line Race, a Oetz (Àus-tria), que és el campionat del món decaiac extrem. A banda de diferentscampionats del món, copes de món id’Europa amb freestyle.

Quines has guanyat o en quineshas acabat en una bona posició?He quedat 1r a l’Extrem Pallars 2012,2n al Pyrénées Buddies Race 2012, el 1ra la Norweigan Cup Trondelaig 2012 i1r al Natural Games de 2008. Tambéhe estat unes quantes vegades campiód’Espanya júnior en freestyle.

Com combines altres feines ambel piragüisme?Actualment l’únic que faig és piragüis-me. Visc al cent per cent del caiac: fentcursos de formació, venent l’equip queels meus patrocinadors em regalen,fent de guia de riu per a diverses com-panyies de ràfting… En definitiva, bus-cant-me la vida! De fet vaig deixard’estudiar als 16 anys i vaig començar atreballar a la Grober com a ajudant demosso de magatzem; només vaig durarcinc mesos, però em va anar molt béper veure com n’és de dura la vida labo-ral. Tot això em va ajudar a decidir quehavia de posar totes les meves energiesen aquest esport.

Diuen que viatgeu amb pocs di-ners...Sí, per exemple l’any passat vam viuremés de 5 mesos acampats en una illadel riu Ottawa, al Canadà, i durantaquest temps només disposàvem de600 euros. No vam tenir molts luxes,però el menjar no ha estat mai tan bo![Riu]

Què se sent en els descensos i fent«piruetes» al riu?Són molt especials...: llibertat total,

adrenalina. En definitiva, em sento unprivilegiat per tots els llocs increïbleson el caiac em transporta. Al riu és onem sento més a gust. He passat tanteshores amb el meu caiac, que ha acabatformant una gran part de mi mateix.

Què és AWP?És el circuit internacional de competi-cions de caiac extrem. Es fan sis com-peticions a diferents llocs del món, alsEstats Units, a Txèquia, a Noruega, aMèxic, a Àustria i a Xile.

Què estàs fent i on estàs actual-ment?Ara mateix estic a Noruega gravant l’e-pisodi número 12 amb una productorade vídeos americana (Bombflow). Es-tem viatjant per tot el país amb la fur-goneta d’un amic noruec que vaigconèixer l’any passat a Mèxic. Paremper remar a tants rius com podem i dis-frutem d’un estiu diferent al nord! Po-deu veure l’episodi per internet aaniolserrasolses.blogspot.com.

Quins projectes de futur tens?Sóc jove i no tinc responsabilitats, aixíque els propers deu anys me’ls pensopassar fent el que més m’agrada. Vullviatjar per tot Àsia i Àfrica perquè en-cara no hi he estat. A l’octubre me’nvaig a Mèxic per gravar amb la compa-nyia de beguda energètica Redbull.Després tinc la intenció de desplaçar-me al Whitewater Grand Prix 2012 aXile.I si tot va bé, el 2013 farem un viatge desis mesos amb els meus amics de laproductora Bombflow, des de la costaest dels Estats Units fins a Califòrnia.Després pujarem fins a British Colum-

bia, al Canadà. Sembla que seràmoooolt divertit!

Què recomanaries a les noves ge-neracions que vulguin seguir elsteus passos?La vida és curta, hem d’aprofitar eltemps i les oportunitats de què dispo-sem. Els recomanaria que viatgin i queno es quedin estancats a Bescanó, per-què el món és molt gran i està bé teniruna visió més àmplia de les coses. Esticvivint el meu somni ara mateix, vivintd’una cosa que m’encanta fer, que emtransporta a alguns dels racons mésdesconeguts i especials de la Terra ique m’ha fet conèixer tota aquesta fa-mília de nous amics que comparteixenels meus interessos i les meves motiva-cions a la vida. Ho recomano a tothom!

Si mai has de deixar el piragüis-me, què t’agradaria fer?M’agradaria seguir connectat al caiactot i que no pugui practicar-lo per le-sions o vellesa. Espero poder compartirtots els coneixements que he adquiritdurant tots aquests anys!

Quin record tens de l’escola deBescanó?Tinc molt bons records, sobretot de lasenyoreta Francesca! És una molt bonaescola. Quasi tota la meva educacióprové de l’escola primària, ja que uncop vaig anar al Vallvera pràcticamentvaig deixar d’aprendre i vaig perdre to-ta la motivació en els meus estudis...

Quin racó del municipi t’agradamés?Estanyol, sense cap dubte! És on ensvam criar i tinc molt bons records depetits a la nostra casa, can Santgrau!

L’Aniol en un descens.


La bescanonina Queralt Casas i Carreras va començar a jugar a bàsquet als 8 anys a l’equip de l’escolaPompeu Fabra de Salt i més tard al GEiEG. Als 13 anys va fer el salt al Segle XXI, un dels equips mésprestigiosos quant a formació de joves jugadores. Casas va haver de fer les maletes i marxar a viure aEsplugues de Llobregat, a la residència del club. Va ser en aquest moment que la jove va tenir clar quevolia dedicar-se professionalment al bàsquet. Enrere va deixar moltes coses, entre elles el taekwondo,per dedicar-se exclusivament al bàsquet i encaminar-se cap a un camí llarg, dur i emocionant.

Al cap de quatre anys, Casas va fitxar pel Mann Filter de Saragossa, complint d’aquesta manera el seusomni de jugar a la Lliga 1. En nombroses ocasions ha estat cridada per jugar a les seleccions inferiorsd’Espanya. Amb només 19 anys, ha estat tres vegades campiona d’Europa i un cop subcampiona delmón. En l’últim Eurobasket guanyat, disputat l’estiu passat, va ser considerada com la millor jugadoradel torneig guanyant el premi MVP.

Casas també ha fet els seus primers passos a la lliga americana, la WNBA. El 26 d’abril passat va serescollida per anar a fer la pretemporada amb l’equip de bàsquet nord-americà, el Minnesota Lynx,actual guanyador de la WNBA. En el seu debut en terres americanes, tot i els nervis i de no podergaudir de molts minuts, Casas va fer l’última cistella del partit i va donar la victòria al seu equip.

Actualment acaba de fitxar pel Rivas Ecópolis de Madrid, subcampió d’Europa i quart a la lliga,després d’haver complert dos anys amb el Saragossa. Aquesta bescanonina està destinada a ser una

promesa del bàsquet femení.

Queralt Casas, una promesadel bàsquet femení

> Queralt Casas i Carreras, bàsquet

Queralt Casas,durant l'entrevista.Foto: Rosa Torrijos.

> Per Raquel Gironès

44



En els teus millors somnis haviesarribat a imaginar que aconse-guiries tot això?Tot nen petit, quan comença a fer algu-na cosa que li agrada i l’il·lusiona, ima-gina arribar lluny. Encara que pocagent hi arribi, sempre ho somies. Ambl’edat que tinc, sí que mai he imaginatarribar on he arribat. Igualment, però,encara no he aconseguit res.

Què et proposes aconseguir? Els objectius que tinc des de petita sónjugar en un bon equip de la Lliga 1, ju-gar a la selecció absoluta i anar a jugara la WNBA. L’equip ja el tinc i ara no-més em falta la selecció absoluta i laWNBA.

A la WNBA ja has fet els teus pri-mers passos. Com vas saber quehavies estat escollida per anar afer la pretemporada amb el Min-nesota Lynx?Els primers a saber-ho van ser els meuspares. Quan jo estava a Saragossa dis-putant els darrers partits de la lliga, elsmeus pares em van dir que aniria a uncampus de bàsquet als Estats Units peraprendre anglès; no em volien dir la ve-ritat fins que no hagués acabat la lliga.Quan vaig deixar Saragossa i vaig tor-nar a Bescanó, em van dir que en reali-tat anava a fer la pretemporada amb unequip de la WNBA, el Minnesota Lynx.

Quina va ser la teva primera reac-ció?El primer que els vaig dir als meus pa-res va ser: «De veritat?» No vaig sentireufòria, sinó que no m’ho acabava decreure.

A Minnesota vas tenir el plaer deconèixer Ricky Rubio. Sí, el vaig conèixer perquè la meva en-trenadora volia comentar-me diversosaspectes sobre com em veia jugant, pe-

rò, en no dominar gaire l’anglès, vancridar en Ricky Rubio perquè em fes detraductor.

Com és en Ricky Rubio?Quan vaig parlar amb ell, em va sem-blar molt humil i senzill, és a dir, moltde poble, com dic jo. Em va ajudar aadaptar-me moltíssim, i no tenia capmotiu per fer-ho... Em deia per anar asopar amb ell i els seus amics... Comque hi vaig anar sola, no coneixia ningú.

Què t’emportes de l’experiènciaviscuda en terres americanes? Totes les coses que he après, tant dintrecom fora de pista. Allà la gent és encan-tadora, t’ajudaven en tot i sempre feienel possible per entendre’m i perquè elsentengués. Pel que fa a la pista, heaprès un estil de joc molt diferent. Allàel joc és més físic, les jugadores són to-tes molt fortes i grans. El seu estil de joces basa en passades llargues i entrades,no tenen molta estona la pilota a la mà,és molt de córrer i individual. Aquí, encanvi, es preparen jugades col·lectivesper fer durant el partit. En contra tenenque el domini de la pilota, el bot, no elcontrolen gaire bé.

El bàsquet està molt més ben va-lorat allà que aquí?Exacte, vaig anar a fer un amistós ambel Minnesota, un partit sense res en joc,i el pavelló estava ple. Un amistós, denoies, a l’estiu, i el pavelló estava ple!Cal tenir en compte que allà el bàsquetés el primer esport, com aquí ho és elfutbol.

El fet de ser dona és una motiva-ció o és una dificultat que t’hastrobat pel camí?Per mi no ha estat ni un plus ni una di-ficultat. Jo jugo perquè m’agrada i hogaudeixo, m’és igual que em posin difi-cultats o que m’ho posin en safata. Sí

que sé que no es segueix tant com elbàsquet masculí, però entenc que un fí-sic d’home no és igual que un físic dedona i que, per tant, el joc és diferent.

Parlem una mica de Bescanó.Trobes a faltar el poble quan mar-xes tan lluny?Jo tampoc sóc molt d’enyorar-me, es-tic bé a tot arreu on vaig. Quan vinc perNadal sí que em quedaria uns diesmés, perquè és casa meva i com a casa,enlloc.

Aquest any has visitat els equipsde bàsquet de Bescanó i el cam-pus de futbol. Què t’ha semblatl’experiència?Em va encantar i em va fer molta il·lu-sió anar-hi pel simple fet que sónequips de Bescanó i que els nens sóndel poble. No és el mateix anar a uncampus de València que anar al deBescanó.

Quin missatge els vas fer arribar?Vaig fer veure als nens que tots comen-cem igual. De petits ningú et diu quearribaràs a jugar a la Lliga 1 o a la selec-ció espanyola i que, per tant, a base deposar-hi ganes, il·lusió, esforç i sacrifi-ci, poden arribar allà on es proposin.També els vaig parlar sobre el significatd’equip, que no és el mateix guanyaruna victòria en conjunt que sola. Quanho gaudeixes amb més gent, la victòriasembla més gran, i quan veus els teuscompanys celebrant-ho, sembla que elfet d’haver guanyat sigui més impor-tant.

El que més t’agrada de Bescanó...El fet que és un poble, un lloc tranquil ique tothom coneix a tothom.

I el que canviaries del poble?Actualment hi vinc poc, però sé quequan vinc hi estic molt bé.

445



L'Èric Martínez i Vila és el fill gran del matrimoni format per l'Ester i en Claudi. Té una germanamés petita, la Clàudia.

Quan tenia 7 anys feia judo i natació i algú li va dir si volia provar de jugar a bàsquet. Vacomençar a practicar aquest esport a Santa Eugènia, després va anar al CB Sant Josep de Gironai actualment juga d'aler escorta amb el Barça en la categoria infantil.

Era fàcil que l'Èric acabés jugant a bàsquet perquè a casa dels Vila tots o gairebé tots sónaficionats o juguen a aquest esport. A més, l'avi, els tiets i la mare tenen unes alçades més queconsiderables. Sí, sí, són d'aquells que quan parles amb ells has de fer-ho alçant el cap! De fet,l'Èric fa 1,93 metres amb només 14 anys… i encara li falta créixer!

Aquest any amb el seu equip han quedat campions de Catalunya i, tot i ser els favorits, alcampionat d'Espanya es van haver de conformar amb la sisena posició.

L'Èric és un jove molt modest i madur i diu que de moment no pensa en el futur: «Ara tocaestudiar molt i treballar fort amb l'equip», però reconeix que seguir jugant amb el Barça o estar

vinculat d'alguna manera amb aquest equip seria un somni fet realitat.

“No penso en el futur, però el meusomni és quedar-me al Barça”

> Èric Martínez i Vila, bàsquet

L'Èric a la pista debàsquet de Bescanó.

Foto: Lluís Romero.

> Per Rosa Torrijos

46



Per què creus que et van escollirper jugar amb el Barça?La veritat és que no ho sé. Ho he d’a-grair a en Joan Montes, el responsabledel bàsquet de base del Barça. Em vacridar per fer un entrenament quan te-nia 11 anys. Jo ja havia vist jugar la res-ta de nois i eren molt bons! No empensava que m’agafarien...

I els pares com s’ho van agafar?Al pare no li va fer gaire gràcia, però la

mare tenia clar que era jo qui haviad’escollir.

Com és viure a la Masia?Ens tracten molt bé, seguim una dietaequilibrada i ens motiven molt a l’horad’estudiar. És un lloc molt maco i tot-hom et fa sentir com si fóssim una fa-mília.

Explica’ns com és un dia per alsjoves del planter.Ens despertem a tres quarts de set, es-morzem i agafem el bus fins a Pedral-bes, a l’institut Lleó XIII. Al migdiadinem i tenim classes particulars de re-forç i ampliació. A la tarda anem a laciutat esportiva i primer fem tonifica-ció i exercicis per evitar lesions i des-prés entrenem una hora a la pista. Allàvaloren molt que t’esforcis en els estu-dis; sempre ens diuen que si mai hemde plegar d’allà que no sigui per no ha-ver estudiat.

I el cap de setmana?Sempre que puc vinc a Bescanó per es-tar amb la família. A vegades tambéquedo amb amics per anar al cinema oxerrar. Però la meva prioritat és estaramb la mare, els tiets i els avis.

I l’adaptació? Va ser molt dura?No, la veritat és que no. Al principim’enyorava molt. Però el meu com-pany, en Raül Timoner, que és mallor-quí, estava en la mateixa situació quejo i ens vam ajudar molt. Per tant l’a-daptació va ser fàcil, però això sí, calagafar el ritme!

Quins resultats heu obtingutaquest any?Ha anat prou bé. Hem quedat cam-pions de Catalunya en la nostra catego-ria i sisens al campionat d’Espanya.

En quin club t’agradaria jugar enun futur?No penso en el futur... Sempre he ditque tots els clubs són bons per jugar-hi. Però si puc escollir m’agradaria se-guir al Barça; si no, m’agradariaalmenys fer alguna cosa que em vincu-lés al club. Per mi seria un somni fetrealitat! Però, si no pot ser, em confor-maré i em dedicaré a la carrera que ha-gi estudiat.

Què és el que més t’agrada deBescanó?M’agrada tot! És un lloc molt tranquil.

És bon estudiant, treu bonesnotes i li agradaria fer algunacarrera. Encara no ha deciditquina, però problament esdecantarà per alguna derelacionada amb l'esport.

Li agrada la música, sobretotel pop americà. Quan pot veels caps de setmana a Bescanóper estar amb la família iquedar amb alguns amics. Delpoble li agrada latranquil·litat i la bona relacióque hi ha entre els veïns

447




Documents

Festa major de Bescanó, m’agrada! · si una cosa sap fer el poble de Catalunya quan s’ho proposa, és salvar tots els obs-tacles. La nostra història ens recorda les moltes vegades