PRIMERA ÈPOCA

N0 5

9 JUNY 1940 &fidcwafitFONS

JOAN SOLER

F E D E R A C I Ó

D E M O G R A C I A

S O C I A L I S M E

B U T L L E T Í I N T E R I O R D E L M O V I M E N T L I S T A D E C A T A L U N Y A

EDITORIAL

Es oportuna o no la formació d'un Go

Provisional de la Generalitat de Catalunya ?

LA politica catalana esta endiosada, aracom ara. en un cul de sac i per a

^^ tirar-la endavant ens empenyem enrlRiuntegar nous projectes sobre d'altres

encara a mig realitzar. Oblidem que lasolució mes assenyada és la de retornar,sovint, a la reflexió del punt de partida,on el nostre problema, i amb e'l el pro-blema general p e n i n s u l a r , s'hi mantenenfixats per la situació històrica actual.

Digui el que vulgui, exce l . len tmeut elSenyor Quero Molares en el seu article a(t Quaderns », el problema, en el seuestat present és, sobretot, de trobir entreles grans potències la q uta millor potinteressar-li la solució republicana, per aque ens a j u d i , fen t -nos les millors condicions possibles, a treure Franco, ja quenosaltres sols no podem treuro'l. Cap deles formules que ell anal i tza en ei seuarticle — f i n s i tot la d'insurrecció nacio-nal — tampoc poden realitzar-se altra-ment. Si es aixi, perquè enganyar-nos ?

Iwot dir-se'ns que plantegem el problema^ense pudor ; però està en la consciència

dri tothom el veure' l d'aquesta manera .El que passa, és que no tothom s'atreveixa plantej ' i r- lo amb la mateixa cruesa i at reure 'n los conseqüècies politiques opor-tunes.

Saltem d'una branca a l'altre amb unagran versalitat. Fins ara, era la bescan-tada unitat presentada com a panaceade totes les nostres inquietuds. I la unitatno s'ha fet , perquè no podia portar en ellamateixa la solució o perquè presentimque de tantes solucions que dintre ellaes propugnarien, la unitat sobre una dedeterminada seria impossib'e. Avui, ensdonem compte que la manera de plan-tejar el problema ha sofert sensiblesmodificacions i que cal enfocar-lo altra-ment que com un afer ideològic i senti-mental. Sentim que hem de presentar-nos al mon vencedor a través de formesmés representatives de país, per a obteniruna millor bel·ligerància No hi hauriarés a dir de l'agilitat que es demostra enmodificar de conducta, si veritablementles solucions que es proposen fossinrealitzables deoseguida i considerades entant que eina eficient per a enderrocar elregim franquista i instaurar Ia Republica.

En politicaci « qui méshi pugui, que meshi faci », en el seu sentit popular, ésinaxceptable

La necessitat de concretar en formesrepresentatives la politica catalana ac tua l ,ha der ivata proposicions de formació d'unGovern de la Generali tat de Catalunya,Proposicións que s 'han vingut fentaquests dies, induï 'Jes per motius comple-tament dispars.

Apart el Senyor Quero Molares, quetot i sortint d 'un anàlisi d i f e r en t arribav i r t u a l m e n t a les nostres mati ixes conclu-sions, de que es hera d 'enfocar la qüestiópeninsular — i per t an t ¡a ca t a l ana desd'un punt de vista més ins t i tuc ionalmentrepresentat iu , les altres veus no responena la mateixa preocupació. La ma j riad'ell t-s les mou el desenoan'. de no veuresolucionat cl problema de la un i t a t , queels hav i en fet creure que m à g i c a m e n t enstreuria Franco. Aqaesís, am, st-nlen apar lar de p r o p u g n a r un Govern de laGeneral i tat i t-.ls sembla que seria unaforma d 'uni íat de rné-; fàci l re&litxncio.Els motius dd Senyor Comprerà sondi feren ts quan proposa la formació d ' unGovrrn de la General i ta t , des de Vèxic,

<t OOCUV^ Tal President Iria. El Senyor Comorera^iio fa simplement com a mitjà per a

'torpedejar els esboços d'aliança efectuatsA ^/1 fins ara : Solidaritat Catalana a França,

Consell Nacional à Londres i a Mèxic iAliança de Forces Democràtiques a Cata-lunya , de les quals n'es absent al seupartit per la situació absurda quo perpròpia voluntat s'ha creai. Front Nacionales p lan te ja el problema més modesta-ment. Sense expl icar-ho, deixo, sospitarque reincideix en la SCVD constant preo-cupació en trobar un nou mitja deresoldre el ¡traspàs del Consell Nacionalde Londres dintre una formula legal,d 'una manera respectable.

La revista « Quaderns ». comentantl'article del Senyor Quero Molares, prendpeu en la qüestió de la formació d 'ungovern català, f e n t unes consideracionsque al fons del fons volen servir de fre atota accel-leracio i r ref lexiva. En la situaciódelicada de tota la politica peninsular , unja esta fet podria produir un espectaclemés lamentable encara que l 'actual. I,sobretot, nn nou a^tig inst i tucional al 'exi l i , fet en el buid, desacreditaria nlsul ls de dintre C a t a l u n y a i do l 'exterioruna solució que, com que tard o d'horas'ha de reali tzar, val la pena d'asseguar-ne e! seu èxit i la seva estabilitat.

La solució d 'encarri lar , avui . cl nos t recombat interior i exterior a través deform, s més in s t i t uc iona lmen t represen-tat ives de paï>, nosaltres venim e n f o c a n t -lo des de fa molt teinp«; i unes resolucionsen aques t mate ix sen t i t han e s t a t acor-dades en la reunió di·l Consell de Coordi-nació del Moviment Socialista de Cata-lunya , publicades en el numero anteriord' « Endavant t>. Les diferencies amb elsaltres posteriors propugnadors son lessegüents :

a) Per a assegurar d 'una vegada un tode seriositat a la política catalana, el nos-tre anàlisi i les nostres conclusions donenun sentit de continuïtat als esforços poli-tics realitzats fins ara.

6) La necessitat mateixa que ens faseatir la premura d 'unes formes mésconcretes de representació, ens obliga acentrar tot el problema entorn de la res-tauració del règim republ icà . Això com-porta doncs, indiscutiblement, una polí-tica de con jun t n m b les forces polUiqaesi les formes institucionals peninsulars ,per tal com el problema ens és comú. Lamajor part dels que ho propugnenobliden que hi ha d'haver-hi una mateixa

La democràcia orgànica franquista (Segueix pàgina 2)

El que diuen els camperols que arriben de Catalunyai« íravés de ¿es montantes invadides de1̂ forces armades falangistes i gent de

totes les races, res no ha pogutimpedir el viu desig d'un rabassaire, guéel dia 25 del mes passat, arribava de Cata-lunya per a venir a visitar uns amicsrefugiais a Perpinyà.

Aquesta satisfacció vàrem poder com-patir-la els dos, quan va venir a casa mevaa fer me una visita.

Com és molí natural, vàrem passar totel dia racontant' nos tot al lo que hem viscut,uns amò la duresa de l'exili i els altressota el règim despòtic de Franco. La pri-mera cosa que va dir-me és : « He arribatper miracle a Perpinyà i per tant no es-tranyeu que no vinguin a fcv-vos més vi-sitM melts dels amics que amb tanta inquie-tud us esperem, per a lliurar Catalunya iEspanya de l'esclavatge i misèria a la qualla té sotmesa, el règim assassí de Franco.Les actuals circumstàncies de 'terror queviu el nostre poble ens aconsellen moltaprudència, procurant sempre que el treballnostre no sigui estèril i no doni lloc a no-ves repressions. La major part dels campe-rols vivim encara terroriízats; pero ni und'ells pot sentir a parlar del règim de

Franco i s'oryaniízer per tal de desfcr-sed'aquest butxi.

Tots recordeu moll bé la represio infamei vengativa que ha portat sovint als cam-perols que defensaven els seus drets ¿avantel piquet d'execució, Represio col·lectivaque l'ha condemnat a morir de fam a ell ia la seva familia.. La tragèdia ha tingutencafa altres greus repercusions en la vidade la nostra pagesia i en el desenvolupa-ment de l'agricultura catalana. Tot això aproduit un desordre general en el rendi-ment del camp per la manca del seuselements vitals. Una desmoralització i unestat de s o frança i d'inquietut permanent,al trobar-se els camperols desposeïts delsseus drets primordials' i amb l'absència,dintre de cada familia, dun element queel retenen empresonat o bé que és troba al'exili. I com un escarni, s'ha obligat finsi tot als nostres camperols a entregar elsseus productes del camp als honorablesamics de Franco : Hitler i Mussolini, men-tre llur família i els obrers de la Ciutatmorien d? fam.

Per altra part, hem vist com Franco ambla se oa politica de persecució criminal, hadesposeit de les senes millors terres a tots

Es oportuna o no la formació d'un BoveraProvisional de la eeneraiitat de Catalunya ?

( Ve de la pàgina 1)

interpretació en els governs de la Republica, de Catalunya i d'Euskadi. Me < amés, quan, com fins ara, els catalans iels bascs al mantenir els seus respectiusBlocs en el isolacionisme — tot pensant-se que això és fer una politica nacional— no han fet res més que deixar n lesmans de les organitzacions i institucionscentrals la iniciativs politica de cara al'exterior, que es primordial per a la nos-tra victorià.

c) Per a concretar la situació del camppolitic actual en una forma de govern, esfan necessàries unes condicions que perara no existeixen. Un govern de representacio democràtica, provisional o no, had'ésser tot el possible l'exponent d'unesrelacions de forces i d'opinió que ja t in-guin una voluntat d'entesa. Formar unGovern no és fer un Patronat. Si avui lesforces politiques no han aconseguit tro-bar un punt d'acord i es mantenen dissassociades forces determinants com lesobreres, es difícil que s'arribí a trobarcoincidències de criteri entre tanta dis-persió orgànica i geogràfica. Per això no-saltres donem transitòriament preferèn-cia, per a no perdre temps, »qnes'utilítzil'acció de les formes representantes insti-tucionals existents — Presidències de laRepública Generalitat i Govern Basc -apoiades sobre l'entesa peninsular de lesaliances existents. Es, posteriorment, amesura que la politica es def ineixi , quedel punt d'apoi que representa cada una

d'aquestes magistratures i de l'acord po-litio, es produirien insensiblement les am-pliacions governamentals.

d) Cap dels Governs que puguin for-mar-se, sobretot a l'exili, no podrà actuaramb una certa garantia democràtica sinóreposa sobre una Assemblea Consultiva,que, per improvitzada que sigui, repre-senti bé o malament l'opinió.

Totes aquestes consideracions, podenservir per a fer comprendre abastamentque no n'hi ha prou en voler un Govern,perquè ens sembli que amb ell guanyemen personalitat. També hi ha hagut lafal·lera de la unitat per l'atracció psicolò-gica del nom. Sense un acord dels partits,de les organitzacions sindicals i de les dela Resistència, que prengui permanènciainstitucional en una Assemblea, un Go-vern seria irresponsable.

Si ens empenyavem a fer UB Governde la Generalitat així, que faria ? Es queserà ell el que es veurà amb cor de posarel picarol al gat ?

El que caí, és definir abans que tot :quina política ha de seguir Catalunya iquina politica peninsular propugna Cata-lunya, al costat dels altres pobles ibèrics,en la cosa interior i en la exterior. Launitat de les organitzacions i partits es

•farà entre els que coincideixin en la ma-teixa apreciació politica. I els governs esformaran com a exponents d ' aquc^ ta ma-teixa apreciació i seran recolzats per lesforces politiques.

Altrament si que seria voler llaurarposant la relia davant dels bous.

aquells camperols que ha considerat desa-fectes al règim, per a donar-les als seusc clien's D, la qual cosa ha motivat que lamajor part d'elles hagin quedat incultiva-des, per no voler aquests protegits deFranco tmbrutar- e les mans de terra. Siaquesta es la seva « clientela », nan aqueststambé, aleshores, els homes amb els qualscontava p*r a la seva reforma agràriaNacional Sindicalista ? A aquesta gentdevia pagar-los hi el servei d'haver-lo a/u -dat en la guerra civil i en les delacionsals desafectes al règim i que han preferittraicionar als seus companys fent d'fsqui-r»ls de la terra. Tol, abans que treballarnormalment i uniries seves reivindicacions .a le< reivindicacions de la resta de lapagesia.

Diu també aquest company que la majorpa.rt dels camperols que varen fer revisióacollint-se a la Llei de Contractes de Con-reu promulgada pel Govern de la Genera-litat de Catalunya, se'ls ha obligat a tornatf^itot alio que aquesta Llei els havia conceéit^Wimposant-els-hi altra vegada les anteriorscondicions feudals.

Heus ací l'Espanya « grande y libre »de Franco l

Es hora doncs camperols que valguemacabar ja d'una vegada amb aquesta Cata-lunya i Escanya sotmeses a l'esclavatge,al crim i a la misèria Per a fer això nopot quedar ni un sol cnmperol digne de laU. de fi. i de la F.S,A .C. al marge de laseva organització, que és el seu instrumentde lluita. Donem-nos la mà per damuntde les fronteres, coordinant els nostres es-forços d'allà i d'ad per a què tots, sensedistinció d'ideologia, emprenguem la nostratasca i, units amb /as demés organitzacionsobreres i republicanes, poguem plantar benaviat a casa nostra la bandera de la lliber-tat i de la justicia social. ^fe

Antoni C AS ADE LLA ™

Els rabassaires de Lupiacals seus companysde Castelnau d'Auzan

La tasca que heu emprès a l'organitzar-vos en grup ha trobat ressò entre nosaltres.Des d'avui podeu comptar amb el nostreesforç per tal d'aconseguir que la vostraveu sigui escoltada i compresa.

Sentin com vosaltres la nesessitat d'or-ganitzar el camp català a l'exili per tal depoder-lo transplantar a la nostra terra. Lanostra organització serà la senyera i laforta de combat que oposarem contra elsistema polític que pateix el sol ibèric.

Donem-nos, doncs, les mans t, amòaquest vincle, realitzem la fusió de tots elsesforços pagesos per a les conquestes defftvenir.

Endavant !, rabassaires de Catalunya,per la refeta de la nostra Unió.

Càndid SOLEfí, Albert CIfíEfiA,Joaquín CASAS.

Els grans pensaments polítics

Vers una federació europea ?& DARRERIES <iel mes de març prop passat, es

reunien, a Paris, delegacions d'Anglaterra,d'Espanya republicana, d'Itàlia, de Suïssa, deGrècia, <TÀustria, de França, i una representaciód'antifeixistes alemanys, per tal de tractar delsproblemes politics i economies que planteja laidea d'una Federació europea. De la reunió, ensorgi un Comitè Internacional encarregat d'agru-par, a l'entorn de les idees federalistes, tots elsmoviments democràtics d'Europa i de preparar unpròxim congrés per tal de discutir més amplamenti amb més autoritat, d'aquesta idea suggestiva.

La idea d'una Federació europea, no és nadad'ahir. D'abans de la guerra, cada vegada que untelegrama d'agència ens anunciava un d'aquesiscinquanta mil détails a través dels quals hom creiaen la c imminència de la guerra », els propulsorsde la leoriafederalista europea en prenien peu per

^•rfer una de les seves afirmacions. Però amb la^Pgona guerra, i sobretot, amb l'eixida victoriosa

de la lluita contra el feixisme internacional, elpensament ha reprès. I estem plenament conven-çu's que la idea farà carni.

A grans trets, l'esperit d'una Federació europeatendeix a reemplaçar < l'equilibri de forces » exis-tent abans del 1914 que ens menà a la guerra i l'il-lusionisme de Versalles, que, per bé que diame-tralment oposat, no pogpé aturar el desenvolupa-ment del segon conflicte mundial. Es justamentcoatra aquesta doble experiència llastimosa queel federalisme europeu s'oposa • a tota politicaleblocs antagònics », el reviscolament dels quals nopoJria garantir abastament laseguretatcol.lectiva.

La justesa de les seves objeccions no facilitapas, però, el carai de la Federació europea. Engeneral, els homes representatius de les granspui-xances hi son refractaris però en definitiu, el ca-ràcter popular del moviment no li resta qualitatsi fins cal retenir-ho.

Una de les oposicions f êtes amb més franquesa,« formulada pel mariscal Smuts a darreriesnovembre del 1943. En aquesta ocasió, el

mariscal assenyalava, com un perill manifest,el fet que. a conseqüència de la desaparició

simultània de tres de les més grans puixances eu-ropees — França, Alemanya i Italià — la U.R.S.S.passava a ésser, no solament el més fort,ans l'únicestat fort de la nova Europa I afegia : « Rússiaés el nou colós europeu ». * Cal convenir queaquest ¿s un nou factor que cal tenir en compte ».

Per a un mariscal d'imperi, la cosa té una gra-vetat innegable. La Gran Bretanya no pot, sensehumiliar-se, acceptar d'ésser la ventafocs de t latrinitat » La solució, pero, ve a la boca senseesforç. La decisió, naturalment, corrsspon als es-tats de l'Europa occidental que hauran de mani-festar si consideren prudent de continuar els vellserrors de l'isolament i de la neutralitat, o bé sihan d'ajudar-se ells mateixos, tot ajudant a crearuna unió més estreta amb la Gran Bretanya per ala constitució d'un gran Estat Europeu, gran nosolament per les seves ramificacions mundials, entant que imperi i com a Commonwealth, extenent-se per tots els continents, ans encara gran en tantque companyo, a parts iguals amb els altres co-lossos, de la conducta de les Nacions ». I desprésd'això, qui gosaria reparlar dels desacords delalta ?

Sembla què el mariscal Smuts — al qual el governanglès remercia d'haveraportatlessevesllumencresen el plantejament del problema europeu de post-guerra — hagi obtingut satisfacció sense que l'Eu-ropa occidental s'hagi bagutjde decidir. L'explosióque causa, sobretot a França, la seva exposició,havia, forçosament, de fer estralls. No n'hi haviaper menys. Cal, però, considerar que el plet eu-ropeu ha trobat el seu statu quo definitiu ?

Tota tendència imperialista té, forçosament, enels nostres temps, ambicions intercontinentals. llasolució que es doni al problema de l'equilibri eu-ropeu no pot anar deslligada del que es, fixi pera la resta del mon.

Walter Lippmann, ens ho fa present amb laseva teoria de a la comunitat de l'Atlàntic ». Lapensada és d'exportació americana i això explica,en part, que a Suïssa on tants professors i homesde ciència han trobat asil durant la guerra, unacomunitat que tindria per fonament la superficie

Iberia trobarà, en la Internacio-nal de la resistència, la politicaeuropea que li manca ; i en lesidees federalistes, la solució justaal problema d'estructuració orgà-nico-politica de la Peninsula.

bellugadissa de l'Océa, hagi estat acceptada 'pocseriosament. La teoria, pero, no ha estat pas me-nys acollida, peralguns americans, amb una certasatisfacció no exempta de càlcul. Una aliança deles dues puixances occidentals europees com sonAnglaterra i França, amb els Estats Units i el Ca-nadà, ultra els estats secundaris d'Austràlia, Bèl-gica, Dinamarca, amb tots els estats, petits i gransde l'Amèrica del Sud i del Ceñiré, i les defensesexteriors de l'Europa occideutal, designades, perLippmann, amb els noms de Noruega, Hot.landa,Bèlgica, Espanya, Portugal, Italià i l'Africa delNord, constitueixen un bloc de seguretat amb laresistència del qual no ens veiem en cor de [cal-cular. El que no ha dit, però, el conegut publicistaamericà, és si aquest bloc colossal havia d'impediruna tercera guerra o provocar-la. Sigui com sigui,nosaltres n'hem tret una opinió. Es el que compta.

Lippmann que, cal dir-ho, s'ha esforçat a ferparts iguals, deixant a la U.R.S.S. en tant quepuixança militar continental, el tutelatçe de l'Eu-ropa central, excepte Alemanya, i, a la Xina elgaudir de tots aquells territoris que s'estenen mésenllà del mon bizantí, no ha comprès la lliçó po-litica que es desprèn de la t resistència • europea.

« Combat » responia al'aLlusio que feu Smuts a,l'avenir de França, en el discurs que hem comentatfent li present que, en un indret qualsevol del'Italià resistent, apareixia un full titolai t EuropaUnita » i que aquesta « petita veu en el gran si-lenci, era la millor resposta a M. Smuts. » La nostraa Walter Lippmann, seria la mateixa.

Creiem, com ho creu « Combat », que amb l'a-lliberacio d'Europa, una nova Internacional hanascut : lá Internacional de la resistència. I és,en el seu si, que cal plantejar els problemes quesuscita la futura organització politico-economicad'Europa i trobar-hi una solució d'acord amb elnou esperit que l'anima.

Car— i amb això estem d'acord amb elmariscalSmuts — el vell mapa d'Europa s'enrolla davantnostra i un nou mapa d'Europa es desplega davant

(Segtuix pàgina 6>

L ÈXIT L ENDAVANT1,1 uoot ie selnirtiiaii es consolida.

Cada número que surt guanya novesposicions. Si tenim en compte queha estat el darrer a entrar a la pa-lestra, que ha vingut quan semblavaque totes les posicions eren preses,el seu èxitadquireix una significaciómes trascendental. A més cal nooblidar que ha arribaten e> momentjust que entrrven en vigor les res-triccions per a la premsa estrangera.Les dificultats que ha calgut afron-tar i que encara cal vèncer sonenormes

Aval. però, podem anunciar alsnostres lectors qae ben aviat la sevaaparició setmanal serà assegurada.

Cada dia, a cada correu, rebemaoves demandes de subscripció imots qae ens encoratgen a no cedir

davant les dificultats que a tothoraes presenten. Aquests roots tenentons molt diferents i expressionsben distintes,però tots coincideixena trobar En.da.vant com el setmanarique expressa les seves aspiracionsi sap interpretar les seves opinionsNo manquen tampoc els elogis alseu to serios i mesurat.

Un n'hi ha, però, que sobresurt dela multitud. Com que interpretaexactament el nostre pensament iel qae nosaltres hem volgut fer ambEida.v*nt, en copiem els fragmentsmés significatius. Diuen aixi :

« . . .1 trobo encertadissim el toqueheu sabut donar-li fins ara. No elcanvieu pas. Es aixi que cal parlara la gent, a la gent que pensa i me-dita. Davant de tanta cridòria i de

tants esgarips histèrics com hemhagut desentir, erahora quepogués-sim tenir un paper on reposar elsalls i que, a la vegada, la raótrobés quelcom a meditar.

« Trobo que diu les coses qu« hade dir i que les diu com cal. Nobaladreja, no fa terrabastrall, peròpenetra, estigueu-ne segurs. Noparla a grans lletres. Petit i unifor-me. No és pas de lluny que cal lle-gir Jo. no, al contrari ; cal apropar-s'hi perquè cal pensar-hi. Com quanun llibre us absorbeix.

t Els que demanen grans lletres igrans títols apassionats, és perquèno saben o no volen pensar i natu-ralment tampoc no saben llegir.Amb qua/re crits es donen per sa-tisfets. I és tan fàcil de sortir a laporta del carrer i cridar a plena veuque és com dir a lletres ben grans :

DUROS A QUATRE PESSETES !

« M'adeno que no seguiu aquestcarni i no puc menys que felicitar-vos-en. Això vol dir que no caçareubabaus.

« Per què escalfar i encendre elscaps a glopades de petroli, a raigd'ampolla, si després el treball ésíi'asserenar-los si no es que els vo-leu deixar morir.

t No perdeu de vista els costumsi les habituds de la nostra gent.Això as serà una bona guia per atraetar-los i convèncer-los I quanstran vostres, podreu comptar-hi,no u« tralran mai, si tenen la con-fiant.^ que no vo!eu enredar-los. I al'hora de la feina sabeu que podeucomptar-bi, no mancaran i faranboa treball. Perquè saben el quefan i perquè ho fan.

« I no oblideu que cap d'ells creaque ningú pagui donar-li duros aquatre pessetes ».

Per què, la Unióde Ra bassa i res

O RGANITZEM la Unió de Rabassaires per-qué aquest nom es la expressió d'un

vell organisme de lluita social del camp ca-talà. Sota-aquest nom s'aplega la pagesiacatalana afamada de justicia social i plenad'ànsies per a veure milloradeslescondieionsde treball que actualment només li ofereixenuna arengada en el cistell o en el sibadercom a penyora de l'esforç esgotador de cadadia.

La Unió de Rabassaires que durant la dic-tadura de Primo de Rivera vivia com unaplanta raquítica trobà a l'adveniment ae laRepública el sol que li mancava per a desenvolupar-se. La bufada de llibertat que donàla República encengué com un doll de pól-vora les inquietuds que existien en el pensa-ment dels camperols. Per tot arreu, del plauns a la muntanya, per tots els recons i pertots els indrets. Del poble a la masia,laviva-citat del desig de justícia s'introduia perlesescletxes de les portes i de les finestresabrandant els esperits més apagats.

La foguera fou tan gran i tan general queels « bombers », tot i ésser nombrosos, noforen capaços de domiaar-Ia. Intentaren apaivagar el ioc organitzant una peregrinacióa Madrid patrocinada pel més gandul i in-

'digne de tots. Sant Isidre, el qual, a més dela seva ganduleria , tenia la poca delicadesade servlr-se de la divini tat dels cels fent-labaixar a embrutar-se les mans amb femsmentre ell guanyava el pa de cada dia pre-gant a l 'ombra dels arbres. La ..cèlebre ;isi-druda anà a pouar l 'aigua al Parlament espa-nyol i al Tribunal de Garanties per a sufocarel foc de la just ic ia social.

La Unió de Rabassaires és doncs el brasermancat del combustible quedo ia la llibertat.La Unió de Rabassaires no és un producteimportat do fora de casa; és t i l l del materia-lisme històric del camp català, es a dir de lal lu i ta de la no concordança jdels guanys pro-dui t s per unes condicions de treball amb lesnecessitats creades per les noves formes deproducció de la societat.

La Unió de Rabassaires es un organismecatalà i pa^és que interpreta les reivindica-cions socials d'acord amb la forma de pro-ducció del camp català.

Car les formes de producció i les condicionsde treball a la Peninsula ibérica son diversesi, na tu ra lmen t , la solució Jque podria ésserbona per al camp andalús, per exemple, noho és per a Castella, Basconia o bé Cata lunya.Això vol dir que cada pais ha de resoldre elsseus problemes pels mi t jans que li son propis,puix l ' ind iv idu mai s'apassiona prou en ladefensa d 'una causa si no sent veri tablementinterpretat el seu pensament i l'interès del«eu g rup en els òrgans de l l u i t a .

El p le t l a t en t del camp de Catalunya exi-geix la recerca d'advocats iefensars dins delsmitjans pagesos catalans i dintre l'organismed'esforç col ler t iu pagès català.

En el cos coratjós i sa d'un pagès catalàtrobarem pensaments sar.s í coratjosos. Lescol·lectivitats d ' i n d i v i d u s son com els poblesque, si n" ton capaços do dirigir-se no tenendret »l 'exis t i r com tais.

A. OLIVÉ.

Netes i ComCongrés de la C. N. T. a França

Es amb un veritable interès que s'es-perava poder conèixer els resultats delCongrés que la C. N. T. va celebrar elmés passat a Paris. Despré» dels anys enque totes les organitzacions, tan poli-tiques com sindirals, s 'h-tn vist privadesd'actuar a la l lum publ ica , no era d'estra-nyar aqufs í iníerès que es sentia per aconèixer quina posició adoptaria en elsmoments actuals la cent ra l sindical majo-ritària de Caía lunya.

Dintre de la C.N.T. es marcaven duestendències : la primera, que podríemanomenar clàssica, mantenia íntegramentel-í acords del darrer Congrés que es vacelebrar a Saragossa^ que no vol inter-venir en els afers politics, i la segona, ques'inclinava vers l ' intervenció decidida enla política i en la direcció del país.

Els debats foren animats i les diferentstendències exposaren amb vehemènciaels respectius punts de vista però elscongressistes arribaren a un acord sobrela necessitat de man ten i r les normes queté establertes la Confederació en matèriade polit ica. No obstant es va marcarclarament q u e i a C . N . T . no regateijariaal seu apoi al govern republicà que esformi per a r.-tornar a les llibertats repu-blicanes i estatutàries i que t ingui unsent i t n e t a m e n t democràtic.

Entre les moltes ponències que esvaren aprovar n 'h i ha una que fa referèn-cia als es ta tu ts de Cata lunya i Euzkadi ,els quals son considerats insuficientsd'acord amb la ideologia federal de laC. N. T

Celebrem — mai havíem cregut quesucceís a l t rement — que el bloc que formala C.X.T. hagi sor t i t en fo r t i t desprès d'a-ques t Congros, l amentem que encara ¡s'hagipersis t i t en certes tact iques que nosaltres .creiem ant idemocrà t iques , com son les deno voler admetre com a delegat del Con-grés a un r ep re sen t an t d un depar t amen tpel sol fot de que aques t per tany a unpart i t poli t ic.

Carles Pi i Sunyera França

V e n i n t -,le Londres ha a r r i b a t a Franca elnostre a m i c Car les Pi i S u n y e r p e r l a i l'as-s i s t i r a l r.ontíri's ,1 'Ksquer ra R e p u b l i c a n a deC a t a l u n y a F.I S e c r e t a r i a t i l e i M o v i m e n t Sor i a l i s t a de C a t a l u n y a va a n a r a s a l u d a r - l osostenint ¡unit '-|| una liarira entrevis ta pera p a r l a r de d i f e r e n t s aspectes <[? ja p o l i t i c ac a t a l a n a .

El Comitè Nacional, que esta formatpels companys Federica Montseny, PuigElias, Isgleas, Malsand. Chueca i Marin,en prendre posició dels seus càrrecs alliurat un manifest a la opinió mundia len el qual fa una crida als pobles démo-,cratics del mon pe rquè ens a j u d i n a fora-gitar Franco i el falangisme d'Espanya,considerant que la seva permanència enpoder es una vergonya per al mon civi-litzat.

La nostra salutació cordial als companysdel Comitè Nacional de la C.N.T. desitjant-los que en aquestes hores greus pel nostrepaia, sàpiguen orientar amb encert l'or-ganitzacio que representen.

Copiem de^ade r

Telegrama dtl senyorJoan Camarera, des deMèxic, [al senyor JosepTerradelles, a França :

Heml leg i t un cablede premsa anunciantque per in ic ia t iva vos-tra s 'ha c o n s t i t u ï t unaa n o m e n a d a « Solida-r i t a t C a t a l a n a » in te -grada per Esquerra.Accio C a t a l a n a , Grup

dissident Estat Català i un condemnat pert ra idora la Republ icà , ou representació del*provocadors trotsquistes i faistes ^^

D'aquesta Sol idari ta t h a u r i a estat f lp o s

tot el mov imen t obrer i pagès de C a t a l u n y aP.S.U.C., U.G.T.. C .N.T , U n i ó de Rabas-saires.

Malgrat el prest igi de I Agència i n f o r m a -dora, ni nosal t res ni els vostres amics handenat c rèdi t a n o t i c i a tan absurda i que uspresenta com un d i r i gen t que conspirar iacontra els interessos fonamenta l s i perma-nen t s de C a t a l u n y a .

Això fa que c o n v i n g u i més que mai escla-rir s i t u a c i o n s i coordinar esforços per a u n i ra tots els ca ta lans pa t r io tes de l ' ex i l i en a j u ti al servei de C a t a l u n y a i dels heroics com-batents que sota la direcció del C o m i t è del 'Al iança Nacional C a t a l a n a l l u i t e n sensedefallences contra Franco i Fa l ange .

Davant l ' i m m i n e n t desenllaç dels esdeve-n i m e n t s i n t e r n a c i o n a l s i l ' ayud i t / . ac io de las i tuació a casa nos t ra i c o m p l i n t un deurepa t r iò t i c» us proposem la c o n s t i t u c i ó imme-dia ta del C o m i t è N a c i o n a l de l ' A l i a n ç a Ca-ta lana en l ' e x i l i i n t e g r a t p e r : K . R . . l'.S.U.C .A C..r.C., U D. . U de H.. l . < ¡ T i C N ï.al tres p a r t i t s i a l g u n a p e r s o n a ' i la t (tels p a r -t i t s d r e t a n s dissol ts que ¡e l seu p re s t ig i ivo lun ta t combatent contra Franco v u l g u i ncomplir el seu deure c o m h a t e n t cont raFranco.

taris PolitksCongrés d'Esquerra Republcana

de Catalunya

Un altre congrés que també s'esperavaamb impaciència, és el que l'E. R. de C.va celebrar els dies 3 i 4 del corrent més,a Toulouse El fet de que p) gran partitrepublicà de Catalunya es trobés minatper diferents corrents, filles, unes, d unamanera diferent d'apreciar el problemade Cataluny, fille?, les altres, de la manerad'apreciar In gestió dels seus dirigentsimpedia una unitat de la seva politicaque era sentida per tots els altres partitsi organitzacions de Catalunya, degut a laimportància que en la politica catalanahi representa l'Esquerra'Republicano.

p&msa exiliada^lèxic

En cas de coincidi r la vostra opinió ambla nostra acceptem que el Comi t r Nac iona leii l'exili sigui presidit per un membred'Esquerra.

Opinem que en cap cas ha de donar-se! eMigerància a grups d 'aventurers con ti-tu ï t s a l ' e x i l i ni a p s e u d o - m o v i m e n t patrio-tec de t i p u s personalis ta com l ' anomenatConsell de Londres

Cablegra l iem a l President I r i a proposant-li la cons t i tuc ió i m m e d i a t a del Govern dela Gene ra l i t a t de C a t a l u n y a d ' àmpl ia u n i t a tnac ional amb un programa que l 'A l i ançah a u r i a de fer-se seu.

La més à m p l i a u n i t a t n a c i o n a l c o m b a t e n tynaés fraternal un i t a t combatent dels po-^9hispànics, son els i n s t r u m e n t s essen-cials i n s u b s t i t u i b l e s per a assolir r àp ida -ment la l l iber ta t de C a t a l u n y a i la restau-ració de la Republ icà espanyola

No creiem necessari fer invocac ioa l vostrepa t r io t i sme per esperonar vos a l ' acceptac iódaquesta proposició que correspon plena-ment als des i t jós i a la v o l u n t a t de! nostrepoble.

Tampoc creiem necessari r e m a r c a r queels dos pa r t i t s po l i t i c s m a j o r i t a r i s de Cata-l u n y a E H i P .SL ' .C . tenen e l deure sagratd 'a ixecar la bandera de !a u n i t a t nac iona l icomba ten t .

L's preguem anís de r ebu t i una respostaràpida

Sa lu tac ions cordials.Joan COMORERA <P.S L \

Josep M O I X 'ü.íi.T.)Josep CALVRT (U. de R.)

Ja ho sat> el senyor Terradelles. si no fa bondati no creu, - passarà a éster un provocador trots-quistz t faista i donaria crèdit a una noticia tanabsurda que el presenta com un dirigent que cons-piraria contra els interessos fonamentals i perma-nents de Catalunya*. Ho diu el senyor Camarera.

Da la manera que es plantejava lasituació interior d'E. R. de C i el sentit deresponsabilitat que devia tenir, sobretotela seus exiliats a França, en els qualsresideix la direcció efectiva d'aquest orga-nisme per a Catalunya i l'exterior, temíemque, del Congrés, no en sortis un simplesorgit que cobris exteriorment les pro-fondes diferències interiors.

L'impressió que n'hem tret és de quee! Congrés ha esvaït molts malentesosi que l 'antagonisme que s 'havia volgutveure entre els « pisunveristes » i elsc terradellistes » era superat per l'esperitgeneral de partit , esperit polític, que elrepresenten un conjunt de les seves per-sonalitats més importants. Suposem queaixò repercut i rà en benefici de la politicacatalana que, en el sentit republicà con-cretava excessivament en cabdillatges lesseves simpaties i les seves antipaties.

Gairebé podríem dir que després deldiscurs del senyor Pi i Sunyer i do l'in-forme del senyor Terradelles, podia do-nar se per acabat el Congrés. L'esperitgeneral de la política que es va acordarfou : Estudiar les possibil i tats de crear unConsell per a coordinar l'acció deia resis-tència a C a t a l u n y a i ins is t i r en les possi-bilitats de un i f i ca r les forces catalanesan t i fe ix i s tes .

En el que fa referència a 1 organitzaciódel part i t a França es va crear un ConsellDirectiu de França que s'encarregarà deportar la vida del partit en aquest païs.

Activitat del Moviment Socialistade Catalinya

Delegació de la GirondeLa Delegació del M. S. de G. de Bordeaux

celebra, el dia 27 del passat mes de maig,un acte d'informació i propaganda del nostreMoviment En ell hi prengueren part els com-panys Ambrosi Carrion i Joan Alen.

Presentat per Joan Aleu, del Secretariatde Franra, el company Carrión feu , davar.td 'un auditori nombrós,una exposició acuradadels propòsits del M. .S. de G. i senyalà laposició del Moviment davant dels problemesurgents que té plantejats el nostre pobie.

Entre els assistents hi remarcàrem diri-gents de la G. N. T., U.G.T.. P.S.O.E.,Esquerra Republicana de Catalunya, EstatCatalà, Acció Catalana. Una representaciódel í' irti Socialiste -S.F.I.(>. i de la « Resis-tència » local, estigué present a l'acte.

El company Ambrosi Carrion i la Delegacióde Bordeaux obtingueren un èxit.Delegació de Toulouse

La Delegació de Toulouse cont inua realit-zant el seu cicle oral de * Qüestions i Pole-mica » Una de les darreres converses haesUat sobre qüestions sindicats en la qual hatingut un èxit com a ponent el nostre com-pany Salvadoi Serra,Altres actes

El Moviment Socialista de Catalunya pre-para actes d informalo, I'erganiUaeio dels

Davant l'Assemblea dela Unió de Pabassaires

LA UNIÓ DE RABASSAIRES.Ì altres cultivadorsdel camp de Catalunya, pinyol i cervell de la

futuia gran {organització sindical dels pagesoscatalans, es reunirà el dia 10 de Juny a Perpinyàper tal d'agrupar els seus militants i emprendreun gran treball d'organilzacio dels cultivadorscatalans exiliats a França.

No podia ésser altrament : els exiliats del campde Catalunya no podien mostrar-se freds i indife-rents a la febre d aplegament a l 'entorn de lesseves organitzacions dels que p r dignitat ensvàrem fer incompatibles amb el regim de falange.I aquesta febred'organitzacio es produeix per unanecessitat imperiosa del moment. Després d'haverpresenciat lenderrocament del nazisme alemany id'haver vist alliberats tots els pobles d'Europa,en el moment en que s'intenta organitzar la paual mon i es fan esforços per a restablir règims dedemocràcia al continent europeu, assistim al fetmonstruós del manteniment d'un règim de tiraniai opressió damunt dels pobles ibèiics imposat peraquells que acaben d'ésser derrotats internacio-nalment

Aquest escàndol, avui encara, de l'existència del'anormalitat ibèrica, és possible, entre altres mo-tius, per la manca de unitat de les organitzacionsantifeixistes espanyoles i catalanes i pel desmem-brameit de les mateixes. Malgrat això tots sabemque, per la seva incompatibilitat amb el mon, elrègim de Franco estàdestinat a desaparèixer. Peròseria lamentable que, quan això arribi, el pobleespanyol no estigui en condicions de restablir lesseves institucions republicanes i siguin imposadesformes contraries als interessos de la Republicà.

Es per això que cal que reorganitzin i prenguincos totes aquelles organitzacions que varen col.laborar a l 'adveniment de la Republicà i que lavan defensar f ins a's Pireneus. Més encara quanes tracta d'organitzacions sindica's, trt.-i vegadaque és als sindicats que correspon a l 'avenir lagestió econòmica del pais davant el fracàs delliberalisme econòmic.

La Unió de Rabassaires, organització sindicaldels cultivadors catalans, quali tat que ningú li potprendre ni discutir, després de la seva AssembleaGeneral de França, assistirà, jun t amb les altresorganitzacions sindicals dels obrers industrials, al'alliberació de Catalunya i dels pobles d'Iberia.

No podem oblidar la g''an missió històrica queens està reservada. Coneixem l'abast i la força dela nostra organització. Peraixoels pagesoscatalansassistirem a aquesta Assemblea plens de fe i res-ponsabilitzats amb el nostre -deure d'alliberar unpoble, amb els seus germans de Catalunya 1 plensd'entusiasme per a realitzar la gran tasca de demà,quan la llibertat sigui amb nosaltres a casa nostra.

El dia 10 de Juny ens trobarem reirats al Casalde Catalunya de Perpinyà tots aquells que perconcepcions socials i essent pagesos, tenim con-fiança amb nosaltres mateixos i en la nostra or-ganització com a factor de unitat i, per tant, deforça, força que emplearem pel progrés i benestaren el camp de Catalunya.

M B V LLES PI

quals anirà a càrrec de les Delegacions deMarseille, Montpe l l i e r , Montauban , Carcas-sonne, Perpignan, Paris, Mende i Lyon. Pera posar-se d'acord sobre l'ordre de torn delsoradors í les dates preguem a aquestes Dele-gacions que no comprometin cap acte senseabans posar se d'acord amb el Secretariat.

NOTICIARI DE L'EXILIUnió de Rabassaires

El Comité Executiu de la Unto de Rabassaires ialtres cultivadors delcamp de Catalunya, comunica :

c A fi de reagrupar als militants Rabas-saires de França i resoldre d'una forma ob-jectiva els problemes que té plantejats aquesta.Organització, el Conité Executiu, junt ambla Comissió Organitzadora, invita els seusafiliats a l'Assemblea que tindrà lloc a Per-pinyà, el dia 10 de Juny a les nou del mati,al Casal de Catalunya, amb el següent ordredel dia : Informe del Comitè Executiu, Re&-grupament de la U. de R. de C a França.Actuació a seguir davant els problemes ac-tuals, i Pfecs i Preguntes. Nota : En cas deni poder assistir, envieu la vostra adhesió »

Una nova revistaEns comuniquen la publicació fmminent d'una

nova revista catalana amb el titol : Per Catalunya.Aquesta revista que dirigirà J. M Lladó i Figueras,tractarà d'art, de literatura i de política generalsota un angle republicà i democràtic. El preu del'exemplar, per a tots aquells que en facin la de-manda a l'administrtcio o s'hi subscriguin, seràde trenta francs.

Administració : Ramon Bofill, Villa Jeannette,Av. Raquel Meiler, VILLEFRANCHE SUR MER,f Alpes Maritimes).

Federació de FuncionarisMunicipals de Catalunya

A fi de poder completar el cens dels funcionarismunicipals de Catalunya, preguem a tots els inte-ressats de voler donar compte ,'de llurs noms icognoms, aixi com dels càrrecs i dels lloc on elsexercien a casa nostra, al Secretari de la Federació :Lluís CASAS, a Montgailhard, (AriègeJ.

« Acció Cooperatista Catalana »La celebració de la Primera Conferència a"A.C.'\

que, per diverses causes, ha estat ajornada en duesocasions, ha quedat definitivament convocada pelsdies 16 i 17 de juny a l'esíatge de la Federation desCooperatives da Sud-Ouest, l, Boulevard d'Mcolea Toulouse, (Hte-Gar.j sota el patronatge del« Centre d'Etudes Cooperatistes » i del « '"entred'Esfudis Toulouse-Barcelona ». L'ordre del diaha quedat establert com segueix : Dissabte dia 16de 4 a 6 de la tarde : Recepció dels Delegats ipresentació de credencials. Diumenge dia 17. ados quarts de 9 del mati i a les 2 de la tarde :1. Nomenament de la Presidència. 2. Informe dela Comissió Organitzadora 3. Projecte de reso-lució per a la constitució d 'A.C.C. 4. Accio Coo-peratista Catalana. Principis i finalitat. 5. .A.C.C.Estructuració i finances. 6. Les relacions del Mo-viment Cooperatiu amb altres organitzacions decaràcter social i econòmic. 7. A.C.C, i la politicaacti al 8 Pla de realitzacions immediates 9. Elec-ció del Secretariat. 10 Precs i preguntes Propo-sicions generals,

Tots aquells cooperadors i simpatitzants del Coo-perativisme que encara no s'hagin Adherit i quevulguin participar-hi tenen temps d'enviar llur ad-hesió fins el dia 10 de Juny, escrivint a « AccióCooperat sta Catalana », 1, f'oulevard. d'Arcole,Toulouse /Hte.-Gar.) i els hi seran enviats totjse-jrnit els materials que serviran de base de discusiode la Conferència.

LA COMISSIÓ ORGANITZADORA

AdhesionsRepetim una vegada mes que s'ens fa necessari

que siguin complertes amb tots els detalls les ad-hesions al Moviment Socialista de Catalunya queens envien. Necessitem saber el sindicat al qualpertanyien a Catalunya i al que pertanyen actual-ment a l'exili i els carrers que hi han exercit iexerceixen. Si formen paí td'alguna aliança politicai quin càrrec hi exerceixen. A quin partit hanpertenescut i els càrrecs que hi han exercit. Lamenció de tot càrrec que hagin desempenyat desde la proclamació de la Republicà fins al '939.

AclarimentEl comitè de Fr&nça del PartitObrer d'Unificació

Marxista ens prega la publicació de la següentnota :

« El maL:' ir politic que sofreixen totes les or-ganitzacions, degut a la desorientació general, nopodia deixar-ne tampoc indemne el nostre Partit.Un relaxament deia lleialtat i de l'ètica politicaen el tracte interior de les organitzacions, ha pro-duit unes formes, fins ara inèdites, d'apropiar sede noms i d actuar sense escrúpols de cap classe.

( Per tal com aquests problemes interns poden,sovint, desorientar l'opinió i provocar reaccionssense que del·lberadament siguin buscades, el Co-mitè de França del Partit Obrer d'Unificació Mar-xista fa constar, que la fulla impresa titulada » LaBatalla » que és el nom de l'antic periòdic d'a-questa organització, que ha començat a circularaquests dies amb el subtítol t Boletín interior de!Partido Obrero de Unificación Marxista en Fran-cia >, no té res a veure ¡amb la nostra organit-zació, i

« El Comité de Franca del Partit Obrer d'Uni-ficació Marxista, eHegit en la Conferència cele-brada els dies 11 i 12 de novembre del 1944 aToulouse, és, d'acord amb el Comitè Executiu,resident a Catalunya, l'únic íesponsable davantles altres organitzacions, l'opinió i les autoritatsde tot el que es pubhqni en nom del nostre Par-tit a França. Responsabilitat que nosaltres accep-tem plenament en tot alio que es publica sota elnostre control. Tota altra cosa que, com aquestafulla, no té el coratge de portar signats els seus ar-ticles i es presta deliberadament a confusionisme,pren un to desaprensiu que nosaltres condemnem.»

Homenatge al Mestre Pau CASALSEI dissabte dia 2 del corrent l ' A j u n t a m e n t

de Perpiuyà va nomena r c i u t a d à d'honord'aquesta c i u t R t al Mestre Pau Casals

L ' A j u i i l a m e n t on ple va robre al salo d at-ies al Mestre Pau Casals . Assisti a aquestacer imònia la major par t de la colònia cata-lana de Perp inyà a ix i com el Sr Carles Pii Sunyer que es trobava de pas en aquestav i la

L'alcalde M Fèlix Mercadé en un b r i l l an tpar lament va exal ta r les v i r tu t s de Pau Ca-sals entre lesquals va fer destacar l 'artista,el pa t r io ta català i el republicà. Emocionat,Pau Casals va agra i r la dist inció d« la quals'el feia objecte i aquest acte m a g n i f i e acabàamb visques a C a t a l u ñ a , al Rosselló i a laFrança.

« Endavant » a d j u n t a la seva felicitació ales moltes que amb mot iu d 'aquest acte harebut el Mestre Pau Casals

El Centenari de Verdaguera Perpinyà, Lezignan-Corbières

a Tolosa i a MontaubanOrganitzat pel Casal deCata luuya de Per-

pinyà , han tingut lloc una sèrie d'actes pera commemorar el Centenari de la mort delpoeta nacional de Catalunya Les autoritats/ocals s'hi varen associar. La població exi-liada ha t i ngu t un motiu més per a reivin-dicar a través de Jacint Verdaguer la perso-nali tat de C a t a l u n y a .

©

A Lezignan-Corbières, ha estat celebrat eCentenari de la mort de Verdaguer amb unacte literari i musical amb la cooperaciódel fe l ibr isme local.En els recitals de poesiahi havien induits uns poemes dels nostrescompanys Enric B r u f a u i Baptista Xuriguera

©

A Tolosa hi ha hagut di ersos actes encelebració del Centenari de Verdaguer.

El Casal Català organitzà un acte l i t e r à r i apresidit pel P Xifra Riera i en el qual hi"prengueren part occitanistes i catalans en-tre els quals els Drs. Soula i t i irard, elnostre company Ambrosi Carrion, el pro-fessor Serra Baldo i Cecilia Bertran.

La Biblioteca Universitaria ha obert, enels locals de la secció Dret Lletres una ex-posició de les obres completes del Poeta iuna selecció dels autors més representatiusde la Renaixença literària del segle XIX' .

©

A Mon tauban ha t ingut lloc el festeig delCentenari de Mossèn Cinto amb la col·labo-ració del Casal Cata là i els .centres occita-nistes de la v i la .

».«»ato*. 3E XZZXSDD

Vers nna federació europea ?(Ve de la pàgina 3}

nostre. Es el que correspon exactament a la novaEuropa alliberada del feixisme. Nova justamentper les seves concepcions, nova per l'energia ambquè s'oposa a la constitució de blocs antagònicsatemptatoris de la seguretat col·lectiva, nova perla sed de justicia i pel seu daler de llibertat.

I d'aquesta Europa, ni França ni Itàlia no n'handesaparegut completament ; ben a) contrari, en elsi de l'entitat llatina, dins de l'Europa del demà,trobaran ocasió de refer-se íntimament i de posarllurs valors morals, eixits de l'acció clandestina,al serve; d'una més alta causa europea.

En la nova creuada, la Península Ibérica tambéhi ha d'ésser present. L'orientació de la nostrapolítica exterior, ha d'ésser retocada, trasbalsada,transformada.

Iberia trobarà, en la Intei nacional de la resis-tència, la politica europea que li manca ; i en lesidees federalistes, la solució justa al problemad'estructuració orgànico-politica de la Peninsula.

Car, en definitiva, — i avui més que mai — laPenínsula forma part integrant del continent euro-peu del qual Catalunya és indiscutiblement eltret d'unió ibèric.

J. Roure Clavé

Cartellerà

d'óndavañtCorrespondència

Preguem a Joan Marçal que ens ;ba enviatun article titulat Socialisme a la catalana,que ens faci conèixer la seva adreça.

Demanem als companys dibui-xants i caricaturistes que perta-nyen al M.S. de C. o que simpatitzenamb « Endavant » que ens facinconèixer llur adreça.

. L'original que ens ha enviat el companyJ. M. de Toulouse, anirà en un dels pròximsnúmeros. S'ha de tenir paciència, per talcom tenim molt original acumulat, al qual

em de donar sortida. Els inconvenients son'ordre legal i de manca de paper.

AdministracióRecordem a tots els companys

que, per tal de regularitzar la mar-xa del nostre « Endavant », hand'enviar-nos, el més aviat possible,la liquidació dels números rebuts.

També recordem que tota la cor-respondència i girs deuen anaradreçats a nom de Joan Aleu, 40,place Verdun, Castelnaudary(Aude)Tots aquells que darrerament ha-gin enviat girs a Toulouse son pre-gats de fer-ne la reclamació i en-viar-los a l'adreça que més amuntindiquem.

La subscripció per a « Endavant »|és de i 13 números, 50 francs. Es laJmillor garantia per a rebré'l i per- aassegurar-nos a nosaltres la sor-tida.

Subscripció extraordinàriaLa direcció d '«Endavan t» ha acordat obrir

una llista de donatius amb el propòsit, notan «ois d'assegurar la vida d' • Endavant »,sinó també el de fer possible un augmentd'edició destinat gratuïtament a Catalunya.Tot l'esforç que portarem en propagar a casanostra t Endavant » ,es un esforç que posemal costat de la resistència contra Franco.Des d'avui iniciem la llista de donatius, elaquals poden tenir an caràcter extraordinari0 una continuitat regular mensual.

Donatius que es comprometen a pagar re-gularment cada mes: Joan ALEU, 100francs ;Josep COLL, 50; Josep ROVIRA, 100; TomàsPOMES, 100 ; Ramon FONTANET. 20. Dona-tius que hem rebut amb caràcter extraor-dinari : Cèsar MANZANO, 70 ; Pere GORDO150; Lluis AUMATELL, 17 ; Enric SOLÉ, 14X. X. de Toulouse, 25 ; Josep LLANES, 4DelíiISCLA, 17; UB socialista rabasaaire,50Fermi HEREU, 50. Total fins a la data:772fr.

Cal que totes les seccions del M. S. de C.1 els simpatitzants d' « Endavant > organitzina tot arreu subscripcions, per a ajudar-nes afer conèixer f Endavant », no sols a l'exili•Ine a Catalunya.

Han arribatHan arribat procedents del Ca—.p de Dachau els

companys Josep RODES, condemnat l'any 1941 a15 anys de treballs forçais. Josep CAPELLA, con-demnat l'any 1941 a 5 anys de treballs forçats.

Procedents del Campament de Neuhassen hanarribat els camarades Josep BUIRIA i Josep M.TARAFA que després d'uns mesos de presó esti-gueren internats durant tres anys al Camp deVernet i últimament foren deportats a Alemanya.

En nom de tots els socialistes catalans sensedistinció de tendències rebin els esmentats compa-nys aixi com les seves respectives families lesnostres més cordials salutacions.Tenim noticies

Hem rebut noves dient-nos que estím bé desalut i esperen aviat ésser entre nosaltres els com-panys Josep COMABELLA condemnat l'any 1941a 5 anys de treballs forçats i internat al Camp deBuchenwald. Amadeu PONS, condemnat l'any 1941a 5 anys de treballs forçats i internat també alCamp de Dachau.

Hi ha noticies també, sense -poder precissar onés troben en aquest moment dels companys :VicensBURON, Antoni PERENYA, CesariZAYUE-LAS i Rafael CASANOVAS.Gestions

Continuem les gestions per tal de poder loca-litzar els companys Joan F ' R R E , Josep VILAR,Ignasi IGLESIES, Antoni SENTI?, RamonGUASCH (Picola), R?mon • 'APELLADE8, JosepMARQUES, Joaquim CARDONA, Romà BUS-QUETS, Kicard LLORENS i Josep SILVESTRE.Preguem a tots aquells que per un conducte par-ticular puguin tenir noves d'aquests companys lesfacin arribar tot seguit a la Redacci > .l'Endavant.

Per les gestions fetes prop del Delegat de l'As-semblea Consultativa, que acaba de fer una visitaals camps de concentració d Alemanya, i al Minis-teri de Presoners i Deportats, «ns assabentem riela manca de veracitat dels rumors correguts ran

Campanya pels 1000 subscriptorsDeman im una movilitzacio gene«

ral de tots els nostres lectors pera aconseguir que la vida d' « Enda-vant » radiqui sobre una quantitatdeterminada de subscriptors. Cadalector ha d'imposar-se la obligacióde f er-sc subscriptor i, com un deu-re, el 4'aportar un nou subscriptor.Aquesta és la consigna i CADA LEC-TOR, UN NOU SUBSCRIPTOR.

Si tenim el convenciment de quela capacitat d'acció a l'exili i laresistència interior a Catalunyason manifestacions indispensablesde la lluita contra Franco i el seurègim, no devem negligir d'ajudarl'expansió i la vida d'un periòdicque, com «Endavant a, té la preten-sió d'orientar en oi cembat i de fa-cilitar la relacia entre els que vo-len combatre.

del retorn d'Alemanya dels exiliats espanyols de-portats. Son nombrosos ja els que han efectuatllur retorn a França, com hem pogut comprovar,a Paris, en ocasió de la manifestació del Primerde Maig Tots ells han rebut, d'ençàdellur retorn,el mateix tracte que els ciutadans francesos.

Largo Caballero alliberatLa nova de l'alliberament de Francisco Largo

Caballero ens ha produit la joia que ens aquestsmoments comparteix tota la classe treballadoraibèrica.

Heus ací com dona aquesta nova el periòdic an-glès í Daily Mail » :

« Don Francisco Largo Caballero, antic cap delgovern de la República Espanyola, ha estat allibe-rar, per forces de l'exèrcit polonès, del camp deconcentració alemany d'Oranienburg, prop deBerlin. Segons el Buró polonès de premsa, actual-ment es troba restablint-se en un hospital militarde Polònia.

* Va vestit encara amb l'uniforme de presoner,amb el número 69.040 i el triangle roig de preso-ner polític marcat en el pit. Ha dit que havia es-tat entregat a la Gestapo des de la caiguda deFrança i que havia suportat indescriptibles sofri-ments ».

Saludem al vell i prestigiós militant socialista idesitgem que el seu retorn entr^ nosaltres ajudí afer possibles les condicions d'entesa de totes lesforces polítiques i sindicals.

Demanem notíciesDemanem als companys que han vingut d'Ale-

manya i puguin donar-nos noves d'Emili VAQUECASALS, de la Pobla de Lillet, (Barcelona), devoler escriure a la Redacció d'ï Endavant ».

Fou deportat a Alemanya^ internat a l'StalagX B des d'on envià noves, per darrera vegada, eldia 18 del mes de febrer del 1941.

Angel Alvarez ha mortPresident de la « Unió Ultramarina », U.G.T

de Barcelona i militant del Partit Obrer d'Unifi-cació Marxista. Inrernat al camp de Saint-Cypriena l'entrar a França, fou traslladat al camp de re-presàlies de Vernet d'Ariège i. d'alii, deportat aAlemanya. Sense haver gaudit d'un sol dia de lli-bertat, d'ençà que passà la frontera, ha trobat lamort sota un bombardeig a Alemanya, després deresistir el pes de totes les repressions ambl'estoi-cisme d'un autèntic militant obrer.

Leon Blu m de retornDe retorn d'Alemanya on ha sofert la persecució

del nazism«. Leon Blum, el secretari del PartitSocialiste S F-.I.O., s'ha reincorporat al seu partiti a la activitat política.

A ell i al P S. de Franca, com a símbols delsmilers de deportats i presoners francesos que hansofert la repressió nazi, adrecem la nostra méscordial salutació.

A darrera horaEns comuniquen l'arribada, dels camps de depor-

tació d'Alemanya, d'Amadeu PONS, procedentdel camp de Dachau, i dels companys CASANO-VAS, CASCXRRA i SIMÓ.

Es Unen noticies d'Ignasi IGLESIES, deportatal camp de Dachau.

El company f "OM ABELLA, provinent del campde Dachau, es troba malalt a nn hospital prop deColmar.

Hem rebut la mala noticia de que el companyJosep VIL \ R, del Sindicat de Treballadors del'Ensenyança de Tarragona i militant del PartitObrer d'Unificació Marxista, ha mort al camp deDachau el febrer del 1945.

Tot caminant

LA CULPA ES DE LÁ MATERIAm1fOT ESFORÇ adj'fç ¡l vers una millçr™ organització de la vida internacional

m'apar lloable i necessari, sobretot perquèestem fatigáis fíe guerres i tothom cobejal'esperança de viure en pau.

La Conferència de San Francisco repre-senta en el pensament internacionalistauna mena d'estel per a guiar La Humanitatfins a un veritable estadi de pau i felicitat.Efectivament seria així, si l'home en llocd'ocupar un espai, d'ésser un cos, fos uncorrent abstracte, una mena de glop d'aireimpalpable i invisible. I podria dir que sinomés tinguéssim una vida : respiritual,la guerra mai no hauria existit i Vharmonta ens embolcallaria amb el seu velflonjo i manyac.

Han estai i son les necessitats inajor-nables del cos, aquesta, concreció de lavida material la causa dels grans ccrflic-tés bèl·lics i dina Huila sorda < itíre e ¿shomes.

Si hi hagué* de tot i a ;ot arreu i per atothom, les guerres tampoc no ezistinen nitampoc haurien existit ; i tanmateix se'nfart i potser se'n faran.

Mai no s'han produït guerres espirituals,encara que ens diguin que réalisent iti hanhagut les guerres religioses. Les idees, peroposades que siguin, no volien obtenir llurtriomf a canonades. Son els interessos, lesposicions econòmiques, la riquesa materialque proporcionen plaers, comoditats, abun-dància i força a l'home, els que vestits ambtrajos confeccionais amb l inefable teixitespiritual, han estat el mobil de tots elsconflictes ¿¿/./ics que ia Humanitat hapatit.

/ els interessos encara no cedeixen ter-reny, mantenen llurs posicioïis ; el ventmalmena fes montanyes, però no les abat ;la força material resisteix i les solucionsideals topen escara amb la resclosa con-creta dels cossos, i és per aqufs.'n m o çueti mot t rus teeship adduir ei r una forçamàgica d'atra cio, segurament In mateixaque empeni/ les ga ces a entafurar en unreco amayrtt les coses lluenlex.

I es natural que en nom dun moneconòmic capitalista ht hagi nación* quevulguin mantenir llurs pnviluuis, fs >anhumà ai.ro I, però el q te es inconcebible isembra el desconcert al mon és que poblesque pretenen ésser l'anantgu ird i del monprogressiu segueixin els matei.ro* camins.

¡Jec didammi la doctrina socialistaencara no la trobat l'intèrpret i el realitzador que me e x. i la Conferencia .le SanFrancisco no es ni de molt >:l pilau onaixoplugar l'esperança del Socialisme.

K. BRU f AU.

El camí de Catalunya

La qüestió socialpA MES DE MIG S EG LE que la vida social* a Catalunya ha adquirit un relü u de ¡,ri»erordre. Ja no és possihle d'actuar en la politica,sense portar en tl programa un bagatge importantde caràcter social. Politica i sociologia s'hanagtr-manatimarxen endavant plegades. L'art de dirigirels pobles tia d'esser, també, l'ari den egar llureconomia.

Les idees predominants entre la joventut univer-sitària a començaments de segle, eren individualistesen la qüestió social i fédéralistes en la qüestió po-litica Federalismi i Anaiquisme. A Catalunya noes coneixien sinó aquests dos termes, entre les es-querres republicanes i obreren A poc a poc. la doc-trina socialista començà a guanyar adeptes, fins apoder constituir agrupaments imp riants.

Mentrestant, <l moviment obrer anava eixamplantse. Dividit en ai¡utsfii> datò branques, (robara se-guidors eu tots els estaments socials. Ben aviat elmot u obrer é era un adjectiu que qualificava totesles rrofessions, des d.els oficis manuals fins als dela tècnica, de l'art i dt la ciència. El progrés eraevident.

La guerra viscuda aquests darrer* anys ha aca-bat de puntualitzar el problema No és difícil depreveure per al dia de demà que els obrers enl'ample sentit de la naraala, eomnrendran elspoblis.

Hi ha una tendència natural a eliminar els fac-tors negatius tan en l'estudi com en la vida de lafocittat. I quan els pobles siguin obrers quan elsmetges, els enginyers as mestres, els furcionuris,els metal·lúrgics, els fusters i ils camperols, ca-dascú en HUT escala particular, acompleixen llurmissió social determinada, i siguin consider- ts coma homes lliures que cooperen al progrés delí pobli samb llur treball intel·lectual o manual, aleshorescomençarà una era nova, una etapa superior de lahumanilat.

- © -

Anarquisme i Socialisme no poden seguir com-batent-se. No tenen res a discutir Al contrari tondoctrines que es complementen a merave'la El So-cialisme un socialisme humà i çetieros és necessarien la nostra vidu com a primera etana per a arri-bar a la felicitat dels homes I al cap d'aquestesforç de schedo i de superació, s'íii troba con nnaanella normal de la cadena, la Fede-acio Lliberta-ria ¡'ois tls socialistes eis homes i els pobles,arribaran un dia a dir se anar quistes, quan (,ques:amantra de vida arribi sensf pentì, ajudada per lapreparació mural, f.sica i imel·lectaal de tota lahumanitat.

Ei Socialisme, no pas doctrinari, no pas en far le-gat a'idees lancades i de productes freds de laboratori sinó un Socialisme humà, raonat i en cenaforma empirie, no pus un Socialisme d- consignes,i-.e noms i de banderes, f.ino més av>at un Socialismeliberal i popular, que no vulgui dir programa finosacíela t de tots, podria ésser la norma de v nia delspobles d'avui.

Aquest Socialisme hauri i de suprimir les injus-tícies que encara perduren aels temps passats, ftrdesaparèixer le* dttsigualiais qiit puguin exi^t.r,nivellur el puder desmesurat a'al gun sector social,afavorir /a cultura, aiïecar el nivell de vida del

poble, desterrar la misèria, propagar l'harmt nia ;la fraternitat a la terra, anuí lar .la rao de laforça i empènyer el progrés endavant

Es d'aquesta manera que ts podria arribar a lasocietat superior que representa la supressió del'l·Isíat iam a instrument de poder. La seva txis-tència s'hauria declarat innecessària Els lwir.esque formarien els pobles no tindrien enemics i lavida seria aleshores un cant d'amor i de joia

- © —

Les lluites partidistes que hem presenciat finsara. r.o ens han donat pas un gran resultat posi-tiu. Tots els esforços incalculables portats a capj>el moviment obrer a Catalunya, no han pogut tdonar solucions radicals i definitives ai poble

Dtsprés de tant anys d'organitzacions i de programes, no ens rtsta ..gaire més que el record dolo-

\ ros i, en el miller o't Is cc¡cs,i:ís¡:itc.r:(C¡ di ¡crn;. rdecidit* al mateix terreny d'abans

Es que hem vist mai els obrers anar a una vagageneral per tal d'aconseguir l ensenyament univer-sitari gratuït per als fills dels treballadors pobres ?Es que hem vist un moviment general de protest-i,per part de la classe obrera, pi r tal d'establir unampie senei de Cases de Maternitat i de lleis 'dprotecció a la infància ? Es que.els hem vist aixe-car st per tal d'obtenir un retir • bre.r deceros nerals vells, malalís u i>ni)ossibdirais ? Es que els hemvisi demanar la construcciód'esc.>les.ponts i canals,la instai, lacio de serveis sanitiris, al.locacions ales families necessiloses, millorament dels serreispúblics o bé organitzacions de concerts, bibliotequesartistiquts en tls llocs de treball ?

Sempre s'ha cregut que aquestes matèries erennomés de la competència d'algun ministre o d'unpartit politic amb ambició dd governar. \

Heus ací el veritable nus del problema social, lanecessitat evident d'una politica obrera. Mentre lesenergies es perdien en accions narcials i occidentalsel nivell de vida dels treballadors i les grans qües-tions de la societat en general, restaven poc o menysque invariables. Les lleis sacia Is naixien sense gairerelleu, eis vells tenien una pcssitu de retir obrer,els grans monopolis i companyies seguien en ptu ila condició dels treballadors ei a gairebé la :nnteL\.i.

£7.-. obrers catalans tenen a íes ta ins el mitjà d'ufifionortuna i sincera rectificació. Elcamidc la discòr-dia i de l>'s ¿^¡ralles partidistes no mena sino al'esteri.¿tat i al ffcàs. Els c-bnrs de (.atalunyahaurien d'estar aplegats, tots en una sola orga/nt-zaeio. fent aquesta obra el sfii pes específic esdci-xaria sentir en tots tls ordres fins a dominar t nles esfe es politica i social. No hi pot haver caudiferencia fonamental entre els catalans quetstiminsincerament la terra que els ha vist néixer i elmonon viuen.

Des d'ara, Catalunya, poble treballador, liberal idemocràtic <ia de formar els seus quadres de diri-gints. anrofit'int llur capacitació, acollir el fruitde llurs esiudis fer una obra de gr v?rn. • ataüinya.

i poble treballador trohjrà així la solució justa alsI problemes nacionals que te plantejats : lUbtrtaipo.j litica i justicia social Aqnts:a podria ésser Inj bast forta de la veritable unió dels catalans.I ¡¡astuta XURIGUERA

¡ Visa C. I .M. Montpellier N- 1171 P.-O. E