Fil DirecteAny XIV · Número 28 · Desembre 2010

gamGRUP D’AMICS DE MONTELLÀ

El GAM homenatja l’escola de Montellà amb una exposició i una conferència

· Rosa Campà va recordar la seva etapa de directora de l’escola en una conferència que va omplir de gom a gom el Bar Maria Antònia· La carpa de la plaça va acollir una exposició amb material antic de l’escola i la reproducció d’una aula dels anys cinquanta

Es constitueix la cooperativa Baridà

· La comparteixen les escoles de la ZER Baridà-Batllia, entre elles el CEIP Ridolaina de Montellà

· Vol fomentar els valors ètics del cooperativisme entre els alumnes de Primària d’aquests centres

Socarrel rep un premi a la innovació

· El Premi de l’Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals l’atorga el Ministeri de Medi Ambient

· Reconeix la feina feta per l’empresa de Montellà en el sector de la gestió i la planificació forestal

· Editorial: pàgines 1 i 2· Miscel·lània: pàgines 2 a 4· Presentació de la revista Querol: pàgina 5· L’escola se’ns apropa: pàgines 6 a 8· Felicitació de Nadal: pàgina 9· El racó del llibre pirinenc: pàgines 10 i 11· Recull fotogràfic de la

Desena Diada del GAM: pàgines 12 i 13 · Memòria Còsmica. (Saturn, 10 d’agost de 2026): pàgines 14 i 15· Herbes, plantes i flors: pàgina 16· Manual de primers auxilis: pàgina 17· Butlleta per a fer-se soci del GAM: pàgina 19

Sumari EditorialLa discussió sobre la necessitat de repensar la distribució territorial de Catalunya ha estat molt viva els últims mesos, sobretot al Pirineu. La proposta del fins ara conseller de Governació, Jordi Ausàs, de dividir el país en Vegueries, eliminant la divisió provincial, ha agradat molt a uns i molt poc a altres, però, almenys a les comarques pirinenques, no ha deixat a gairebé ningú indiferent. En el cas concret de Cerdanya, la pos-

Passa a la pàgina següent

miscel·lània

sible divisió territorial en vegueries ha atiat alguns enfrontaments. Alguns alcaldes han mostrat la seva voluntat de passar a formar part de la Catalunya Central, altres de l’Alt Pirineu i Aran, alguns altres no veurien malament continuar pertanyent a Girona i altres, senzillament, no acaben de veure massa clars els beneficis de les vegueries, tot i que tots coinci-deixen en la necessitat d’apropar les administracions al territori.

Totes aquestes discussions, però, podrien perdre la seva raó de ser si el nou govern d’Artur Mas deci-deix, com tot sembla indicar, paralitzar el procés de creació d’aquestes vegueries. Malgrat tot, a Cerdan-ya encara li queda una carta a jugar, territorialment parlant, per tal d’aconseguir tenir una administració més propera. Precisament es tracta de l’única carta

que ha suscitat el consens dels 17 alcaldes de la co-marca: la Llei de Cerdanya, una llei que pretén acon-seguir per a la Baixa Cerdanya un estatus similar al de la Val d’Aran, per tal de compensar els perjudicis que suposa l’actual divisió administrativa entre les províncies de Lleida i Girona.

La Llei de Cerdanya va ser presentada al Parlament de Catalunya amb el suport de tots els grups polítics de Cerdanya. El govern tripartit la va tombar, però Convergència hi va donar suport. Potser seria bo que, ara que la formació nacionalista governarà el país, se’n recordés d’aquesta Llei de Cerdanya i de les reivindicacions del cerdans per tal de tenir una administració més propera i evitar els inconvenients de viure en una comarca trinxada administrativa-ment. La Junta Directiva

2

GUILLEM LLUCHEn les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 28 de novembre, Convergència i Unió (CiU) va aconseguir el 56,16% dels vots a Montellà i Martinet. La segona força més votada va ser Esquerra Repu-blicana de Catalunya (ERC), que va obtenir el 18,62% dels suports, seguida del Partit Socialista de Catalunya (PSC), amb el 9,74% dels vots, del Partit Popular (PP), amb un 3,44% de suports, de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), amb un 2,87% dels vots i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Al-ternativa (ICV-EUiA), també amb un 2,87%. La participació al municipi es va situar en el 65,6%. A Lles, la força més

votada també va ser CiU, amb un 52,32% dels vots, segui-da d’ERC (15,23%), del PSC (9,27%) i d’ICV-EUiA i SI (5,3%). La particiació es va situar en el 65%. A Bellver, CiU va obtenir el 55,73% dels vots, seguida d’ERC (12,31%), el PSC (8,27%) i SI (4,7%), amb un 63,9% de participació. A Prullans, CiU va aconse-guir el 64,95% dels suports. El PSC, el 10,95%, ERC, el 7,3% i ICV-EUiA, el 5,11%. La participació va arribar al 71%. Finalment, al Pont de Bar, la força més votada també va ser CiU, amb un 60,95% dels vots, seguida d’ERC, amb un 12,35%, SI, amb un 5,71% i el PSC, amb un 4,76%. La partici-pació en aquest municipi es va situar en el 67,7%.

Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N al Baridà i la Batllia

L’Ordiguer organitza una quina solidària per a la Marató de TV3Per segon any consecutiu, el Grup de Joves l’Ordiguer ha organitzat una quina solidària per tal de recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany s’ha dedicat a les lesions medul·lars. La quina, es va celebrar el passat dissabte 18 de desembre a la sala d’actes de l’ajuntament de Mon-tellà i Martinet, i hi van assistir unes 40 persones. En total, es van recaptar 550 euros, una quantitat superior a la de l’any passat, en què es van recollir 530 euros.

Més actes de cara al futurDe cara a l’any que ve, el Grup de Jo-ves l’Ordiguer vol tornar a organitzaralguna altra activitat per recaptar fons per a la Marató de TV3, però no saben si també serà una quina o algun altre acte.

Editorial

miscel·lània

GUILLEM LLUCHEl Ministeri de Medi Ambient ha atorgat a l’empresa Soca-rrel, de Montellà, el Premi de l’Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals. Es tracta d’un guardó, dotat amb 25.000 euros, que reconeix la tasca feta per aquesta empresa fundada fa sis anys per tres noies -Roser Bom-bardó, Mercè Colomina i Mònica Vergés- i especialitzada en el sector de la gestió forestal.

El premi concedit pel Ministeri espanyol de Medi Ambient, reco-

neix l’empresa Socarrel com un projecte origi-nal i innovador que proposa un model de negoci basat en la gestió sostenible dels recursos rurals i que, alhora, pro-mou l’ocupació entre les dones del món rural. Aquesta empresa

montellanenca va ser creada per tres sòcies, i actualment dóna feina a un total de vuit persones, dels quals cinc són dones i tres, homes. En sis anys, Socarrel s’ha convertit en una companyia refe-rent a l’Estat espanyol,

Altres premisAquest premi se suma a al-tres guardons que ja ha rebut l’empresa Socarrel per part de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) o de la Diputació de Lleida.

3

Edita: Grup d’Amics de MontellàNIF: G-25076795C/ Nord, 1 - 25725 Montellà de Cadí (Lleida)Mail: info@amicsmontella.catPàgina web: www.amicsmontella.cat Tirada: 400 exemplarsDistribució de la revista: Montellà, Martinet, Estana i Bellver

Maquetació: Guillem Lluch Col·laboradors en aquest número: Jordi Garriga, Íngrid Giralt, Guillem Lluch, Ariadna Plans, Enric Quílez, Xavier Rebés, Montse Torres, Llorenç Vergés i Oliver Vergés. Correcció de textos: Llorenç VergésEquip Coordinador: Guillem Lluch, Montse Torres i Llorenç Vergés

Socarrel rep el Premi de l’Excel·lència a la innovació per a Dones Rurals

En memòria d’aquells que ens han deixat els últims mesos

Al llarg d’aquests darrers mesos ens han deixat un seguit de per-sones molt estimades al poble: la Maria Ginesta de cal Llatge, la Margarida Ribera de cal Xico, l’Amàlia Bové de cal Llarg, la Montserrat Liesa de cal Júlio i la Trinitat Mateos de cal Fabra. Segur que cadascun de nosal-tres, dels veïns i estiuejants de Montellà, guardem algun record d’aquestes persones. Uns records que ens vénen al cap cada cop que baixem pel carrer Major i passem per davant de cal Llatge o per davant del portal de cal Xico. O cada cop que ens apropem a cal Llarg. O cada cop que passem per la plaça de l’Església i recordem el restaurant “Mirador de Mon-tellà”. O bé cada cop que passem per la plaça del Llac i, sota el balcó de cal Fabra, ens ve al cap la que va ser una de les mes-tres més estimades de Montellà. Des d’aquestes pàgines, el Grup d’Amics de Montellà vol recordar i homenatjar aquestes cinc dones, que ja formen part de la memòria col·lectiva del poble.

4

miscel·làniaL’escola de Montellà, protagonista de la desena Diada del GAM

GUILLEM LLUCHL’escola de Montellà va ser l’eix central al voltant del qual va girar la desena Diada del Grup d’Amics de Montellà, celebrada el passat dissabte 7 d’agost. Al llarg de tot el dia, la carpa ubicada a la plaça del Llac va acollir una exposició

de documents i material antic extrets de l’escola de Montellà (llibres, expedients acadèmics, re-gistres d’alumnes, fotografies...). A més, s’hi va simular una aula dels anys 50, amb taules, pissarres i mapes de l’època. A la tarda, l’exidirectora de l’escola de Mon-

tellà, Rosa Campà, va oferir una conferència (vegeu peça inferior). A banda de l’exposició i la con-ferència, que van tenir molt d’èxit entre els veïns i visitants, també es van dur a terme altres activitats festives.

Concert de bluesUna de les novetats més destaca-des d’aquest any va ser el concert de Blues que va oferir el grup de Bellver “Mojodealers Blues”, i que va servir per cloure les ac-tivitats d’aquesta desena Diada. Abans, els assistents van poder gaudir d’un berenar a la plaça, amb coca i xocolata, amenitzat per l’Elíes de cal Mariol i el seu acordió. A més, al llarg de tot el dia, a la mateixa carpa de la plaça, es van poder veure les fotografies presentades al Quart Concurs Fotogràfic del Grup d’Amics de Montellà.

Rosa Campà va repassar alguns dels moments més destacats del seu pas per l’escola de Montellà, on va ser mestra única, primer, i directora, després, du-rant prop de 15 anys. Va explicar la seva filosofia a l’hora de tirar endavant una escola rural i va parlar de les dificultats que va tenir a l’hora d’impulsar les ZER, les Zones d’Escoles Rurals. També va recordar la lluita que va mantenir per aconseguir que no es tanqués l’escola de Montellà, ja que l’ajuntamemt de l’època no volia tenir dues escoles al municipi. Campà va explicar que en aquesta lluita va tenir el suport de tot el poble i, veient la gran quantitat de públic que va assistir a la conferència, es va poder comprovar que encara és una persona molt estimada a Montellà.

Rosa Campà va repassar l’etapa en què va fer de directora de l’escola

Foto

: Mon

tse

Torr

es

Foto: Llorenç Vergés

5

Us presentem una nova iniciativa del Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) i dels seus col·laboradors. Es tracta d’una nova revista en format electrònic que s’anomena QUEROL.

El nom, òbviament, correspon al riu cerdà que serveix en part de divisòria entre l’Alta i la Baixa Cerdanya, o si ho preferiu, de frontera entre els estats espanyol i francès a la Cerdanya -la ratlla- una frontera artificiosa que arran de l’entrada a la Unió Euro-pea, ha començat a deixar de tenir la poderosa influència que tenia d’antuvi.

QUEROL vol ser una revis-ta cultural, d’ampli espectre, que parla de moltes coses relacionades (o no) amb la Cerdanya i el Pirineu. Consta d’articles d’opinió, de música, de cinema, de llibres o de patrimoni, per posar uns quants exemples.

Volem que sigui una revista oberta a tothom, on qui vulgui participar tingui les portes obertes i que sigui una alenada de aire fresc per la cultura de la nostra co-marca, molts cops massa tancada en si mateixa i que sovint es mira massa el melic.

Per tant, també volem que si-gui una porta oberta al món. En aquest sentit, no només les temàtiques, sinó el format PDF consultable lliurement i a tot hora

des d’internet, ho faran possible. No és només que els costos d’una publicació electrònica siguin moltmenors que els d’una publicació en paper: pensem que el futur va per aquí i volem ser capdavanters en aquesta nova tendència.

Potser els nostàlgics preferirien una edició en paper. Reconec que el paper té molts avantatges, però crec que ens hem d’adaptar als nous temps que corren i entrar de ple al món digital. També en les publicacions.

A més a més, això garanteix l’accés universal i en qualsevol moment dels continguts de la revista, disponibles arreu per a tothom.

La revista té una periodicitat trimestral i és un complement cultural i d’opinió de la ja existent KER, que és de periodicitat se-mestral i de caràcter més científic.

Pel que fa al número 3, un dels temes recurrents quan arriba la

tardor a la Cerdanya és lasuperpoblació dels boscos per part de gent provinent de tot arreu: passejants, boletaires, caçadors… Els nostres boscos han de suportar una càrrega humana molt superior a allò que toleren amb facilitat i els ecosistemes es degraden. Precisament, el debat gira no tant als usos que cal donar-li al bosc com si cal regular-hi l’accés o si cal establir una taxa per anar a collir bolets. Les postures estan enfronta-des i els debats són forçacalents, en arribats en aquest punt.

La tardor també és una època de congressos, jornades de tot tipus, fires… La Cerdanya no

se n’escapa: el GRC ha organitzat enguany unes Jornades de Divul-gació sobre el Parc Natural del Cadí-Moixeró. I de fons, la fira del cavall de tardor de Puigcerdà.D’aquests temes i de molts altres, es parla al número 3 de la revista QUEROL. Enric Quílez i Castro President del GRC

col·laboracions

Querol

A la imatge, la portada del número 3 de la revista Querol

6

l’escola se’ns apropa

ARIADNA PLANSÍNGRID GIRALTAquests curs, a l’escola de Mon-tellà, com en les altres escoles que formen la ZER Baridà-Bat-llia, neix un projecte nou: crear una cooperativa amb els nens i nenes de la classe dels grans. Aquest projecte, que compta amb l’assessorament de diversos centres educatius d’Astúries, és una llavor per a treballar els valors ètics que trobem darrere els principis cooperatius, com són l’ajuda, la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat, la solidaritat, la transparència, l’honestedat i la vocació social, entre d’altres.

Per fer néixer aquesta cooperati-va i en un exercici d’autonomia, els alumnes estan fent totes les gestions burocràtiques neces-sàries. Un exemple d’això és l’elaboració dels estatuts de la cooperatva. La recerca de sub-vencions i l’obtenció dels permi-sos necessaris per a poder comer-

cialitzar els productes en són també un bon exemple.

L’elaboració i l’elecció del logotip de la coope-rativa han resultat un bon exercici de creativitat i de foment de l’esperit

democràtic respectivament. En aquest sentit, cada alumne ha creat un dibuix, que s’ha exposat a l’escola. L’exposició de tots els logotips ha finalitzat amb una votació oberta a tothom, amb la finalitat d’escollir la imatge de la cooperativa Baridà.

Amb relació als fons de la coo-perativa, hem de parlar tant de la seva procedència com de la seva aplicació. Pel que fa a les aportacions inicials, cada soci contribuirà amb una quantitat entorn de cinc o sis euros. Aques-tes aportacions han de tenir el seu origen en alguna tasca que no sigui quotidiana, com per exem-ple netejar el cotxe o fer serveis de jardineria, entre d’altres. Per que fa a l’aplicació, aquestes aportacions es destinaran a la compra del material necessari per a elaborar els productes que constituiran l’activitat bàsica de la cooperativa. Estem parlant de produir targes de felicitació, pen-

jolls o elements de decoració, etc.

Quan la producció ja estigui asse-gurada, es passarà a la comercia-lització. Així mateix, s’escolliran uns dies determinats per a vendre els productes als diversos mercats de la zona, esperant que tinguin una bona acollida.

Per últim, una part de l’excedent cooperatiu es destinarà a recupe-rar les aportacions inicials dels socis, és a dir, els alumnes. Una vegada aquestes estiguin cober-tes, es farà una donació del 10% de l’exce-dent a una organització no governamental. I, finalment, s’invertirà la resta dels “guanys” a fer una activitat conjunta. La distribució d’aquest excedent cooperatiu donarà pas a la dis-solució de la cooperativa, coin-cidint amb l’acabament del curs escolar, per a donar pas a una nova cooperativa el curs vinent.

En definitiva, estem parlant d’un projecte que dóna sentit a l’aprenentatge, en la mesuraque és global, interdisciplinar i convida els alumnes a treballar els valors ètics i principiscooperatius tan necessaris en la nostra societat mercantil.

A continuació, us oferim els di-ferents logotips que han elaborat els alumnes.

Neix la cooperativa Baridà

7

l’escola se’ns apropa

8

DISTRIBUïDOR SALA

l’escola se’ns apropa

9

10

el racó del llibre pirinenc

XAVIER REBÉSAlbert Villaró va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1964. Ha estat un munt d’anys arxiver de l’ajuntament de la Seu. Ara viu a Andorra i té la nacio-nalitat andorrana. Ha publicat La selva moral (1993), Les ànimes sordes (2000), Oba-ga (2003) L’any dels francs (Premi Néstor Luján 2003) i Blau de Prússia (Premi Carle-many 2006). També escriu assíduament en diaris i revistes d’Andorra i Catalunya. Les seves novel·les Obaga i Blau de Prús-sia han estat traduïdes a diversos idiomes. És afeccionat a la música i toca el llaüt.

La primera pràctica és una novel·la centrada per partida doble a la Seu, encara que comsol fer l’autor, can-viant-li el nom. En aquest cas li diu La-grau. De fet, són dues novel·les en una que van discorrent, i mai millor dit, a l’uníson, perquè el profús decorat dels dos relats és la música i segueixen la mateixa cadència del temps.

Villaró, amb el seu estil àgil i

irònic, ens explica dues històries que transcorren durant deu dies però separades per més de tres segles d’història. Una d’actual, durant el setembre de 1991, en

el transcurs d’uns cursos interna-cionals de música antiga que es fan a Lagrau. Roger (personatge que ben bé podria tractar-se del mateix Albert Villaró), fill dels propietaris del càmping de la

localitat, s’inscriu al curs (toca la viola de gamba) després d’haver-hi anat d’oient els dos anys ante-riors. Allà coneix Caroline, una noia suïssa que estudia cant i que

ha vingut amb el seu gos per no deixar-lo amb segons qui, ja que està fotut. A Lagrau, Roger també flirteja amb Cecília o, més ben dit, Cecília coqueteja amb Roger, ja que no es vol embolicar més del que cal. Ell, a més, ajuda en l’organització del curs informant els nouvinguts i indi-cant-los les adrecesimprescindibles de la ciutat.

L’altra història passa al desembre de 1642. Lagrau està regida per Tomás de Val-derrábano, capità de cavalls i governador de la plaça al front dels Dragons deSigüenza. Per la Cerdanya s’apropa el cruel coronel Le

Bougon, que dos anys abans ha dirigit un terrible setge sobre el castell de Bellaguarda, amb la intenció de prendre la ciutat de Lagrau. Quan els espies del regidor castellà li confirmen les

La primera pràctica Albert Villaró

11

BAR - RESTAURANT

ROSALEDAc/ Segre, 30 - Tel. 973 51 52 8525724 MARTINET DE CERDANYA

INSTAL·LACIONS VIDAL-MATA, S.L.- INSTAL·LACIONS ELÈCTRICQUES FRIGORÍFIQUES I D’HOSTELERIA- VENDA D’APARELLS INDUSTRIALS I DOMÈS-

www.amicsmontella.catEncara no coneixes la nostra web? Fotos, història, activitats, tots els Fil Directe...

el racó del llibre pirinencintencions del coronel francès decideix tocar el dos, amb el seus Dragons, deixant Lagrau total-ment desemparada. El senyor bisbe, també s’olora que aquestes mogudes de les forces castellanes fan mala pinta i tam-bé fuig. El coronel Le Bougon, entra a Lagrau sense cap resistència. En Peremàrtir Estragués, jutge de crims de Lagrau, no es pot lliurar d’acollir a casa seva el capità de cavalleria Gaston De Gaunières. Els dos són aficionats a la música…

Ambdues històries es creuen en un moment donat, quan en el curs de música antiga es volen preparar dues misses de difunts dels mes-tres de capella de la catedral de Lagrau: la de Pau Brugall (1585-90) i la de Joan Areny (de mit-jans del segle XVII), que se sap van ser interpretades en el seu

temps i que, tot i estar separades només per seixanta anys, repre-senten, per una banda, la culmi-nació del llenguatge polifònic clàssic i, per l’altra, l’acceptació plena dels fonaments harmònics

del primer barroc, a través de la pràctica exhaustiva del baix continu.

En la segona història, queden al descobert totes les peripècies que hi ha al voltant i darrere

d’aquestes peces i els seus mú-sics, amb tota classe d’episodis: d’amor, d’odi, de desigs, d’intriga, de crueltat ..., en aquell context complicat de la història de Lagrau.

En la primera, Roger haurà de decidir si con-tinua estudiant la viola de gamba, si es queda a Lagrau, si es decideix per la Cecília o per la Caroli-ne…

Es tracta, en definitiva, d’una novel·la recoma-nable que, a més, per la proximitat dels seus escenaris, situacions i d’alguns dels personatges,

ens aporta un plus d’emocions i sensacions.

La primera pràctica

Albert VillaróEd. Columna

Setembre de 2010

Albert Villaró

12

recull fotogràficLa xocolatada

El concert de blues

La Rosa Campà, després de la conferència

L’exposició dedicada a l’escola

13

X Diada del GAM

La recreació d’una aula antiga

Documents antics de l’escola

L’Elies de cal Mariol i el seu acordió, amenitzant la festa

Fotografies de Montse Torres i Llorenç Vergés

Montellà7 d’agost de 2010

14

A Montse Pons

El dia en què vaig deixar aquest món, ara aviat farà vint anys, jo estava ben convençut que aniria a la gloria sense complicacions im-previstes. Una vida breu, mancadad’excessos de cap mena i virtuosa en termes generals, no faria pas dubtar el jurat suprem a l’hora d’emetre el veredicte i palesaria la rectitud deis seus judicis i la sevasapiència infinita.

Sabia, d’altra banda, que coneguts meus de conducta molt més irregular ja gau-dien aleshores de la felicitat eterna gràcies a alguna gesta aïllada o bé a un dramàticremordiment de darre-ra hora. Jo, en aquells moments en què hom fa l’examen de consciència, no vaig poder recordar cap titlla que justifiques un penediment espectacular davant el bon capellà que m’assistia. Així doncs, vaig admetre que no havia estat un sant, vaig prendre l’hòstia consagrada i em vaig instal·lar el millor possible al llit de mort de-cidit a esperar còmodament l’hora del traspàs.

Penso amb molta recança si no va ser aquest darrer gest de suficièn-cia el responsable de la meva ad-versitat en els anys següents, però la qüestió es que vaig errar de ple el pronòstic i que a la Glòria enca-ra no hi he arribat.

Sé que era el capvespre d’un quin-ze d’abril. M’havia passat el dia en un estat de semivigília i desva-ri, acompanyat tothora de la meva muller i d’altres familiars quexiuxiuejaven sense parar. Algú, en pondre’s el sol, va encendre una trista espelma damunt la calaixera. La seva llum tentinejant agreu-java encara més el meu ànim: jo, que mai havia pogut sofrir les escenes mortuòries d’altri, esde-venia una mena d’amfitrió, un

chef d’animation d’una vetlla que prometia ser de tot menys anima-da. Si hagués pogut ho hauria fet constar.

Vaig romandre relaxat una estona fins que de sobte vaig percebre que els meus sentits s’aguditzaven i que m’envaïa una immensa luci-desa. Em vaig moure dins el llitcercant una posició més adient i confortable. Alhora, les campanes de Santa Àgata, esglesiola prou distant d’aquella contrada, anaven tocant les nou amb una musicalitati forca insòlites. La tímida espel-

ma de la calaixera començava a il·luminar la cambra talment que semblava que un sol d’estiu s’hagués penjat del sostre. El que més em va sobtar, però, fou cons-tatar que aquells que em vetllaven seguien com si no passés res, uns plorant, els altres resant i la meva muller xerrant amb el capellà de torn.

Quan els anava a informar del fe-nomen, vaig notar la presència de

dos estranys a la cambra. Eren un home i una dona molt distingits que a pri-mer cop d’ull semblavenextrets de la reunió d’alguna societat benèfi-ca. Ell, d’aspecte enèrgic i sever, vorejava la qua-rantena; ella, femenina sense coqueteries, no passava dels trenta. Vaig pensar també que potser coneixien d’avançada el

meu estat i que havien vingut a l’últim moment a veure si “esqui-txava” alguna cosa, fent palesa així la meva generositat innata. Aquesta possibilitat, però, s’esvaí tot seguit. Immediatament vaig tenir la impressió que ells estaven més per mi que no pas els altres; si més no, semblaven neguitosos. L’home no parava de fitar el rellotge i de tant en tant enlairava els ulls vers el crucifix rococó que ornamentava la meva capçalera com si esperés un senyal o un gest decisiu que no acabava d’arribar.

col·laboracionsMemòria CòsmicaSaturn, 10 d’agost de 2026

15

Jo, que aleshores havia recuperat miraculosament l’esma i em sentia ple de braó, vaig voler saber amb qui tractava; mentre em dreçava àgilment sobre els coixins vaig haver d’esclafir el riure pensant la cara que farien tots plegats en veure la meva revifalla. Però sorprenentment la reacció general fou contrària a l’esperada.

−Ja és mort −va fer el capellà, traçant amb serenor un senyal inequívoc sobre meu.−Era la seva hora −va dir la veïna del tercer.−La vida i la mort Déu les té -vaig sentir més enrere.Al mateix temps, els plors i els senyals de dol dels presents s’havien intensificat notablement, si exceptuem els dos inconeguts, que ja es dirigien cap a mi amb unsemblant de triomf que merave-llava.

−Benvingut −va fer ell, allargant-me la mà−. Com ha anat això?−Perdoneu −fou la meva respos-ta− però no recordo pas la vostra fesomia.−És clar que no! Aquesta és la primera vegada que ens veiem. Permeti’m que li presenti la meva muller, la Caterina.

Ella va respondre amb un somriu-re la meva estupefacció. Allò no em feia gens de gràcia: m’havia imaginat la mort de mil maneres, però mai tan normal, tan buro-cràtica. Si el traspàs era d’aquella manera −em deia−, com seria l’estada al paradís? A la llarga, no se’ns faria carregosa la vida eternal?

Aquelles preguntes que em feia

eren certament precipitades! Ales-hores jo tenia repartida la meva atenció, ja que encara que escolta-va tot allò que aquell individu emdeia no podia deixar de reclamar amb el gest i vocalitzacions la mirada dels meus. L’home, que no recordo si em va dir el seu nom, veient aquell esforç estèril em vaprémer pels muscles.

−És inútil, amic meu! Ja no sou d’aquest món. Per a ells només sou un cadàver. Ara cal que us relaxeu i feu un exhaustiu examen de consciència per tal de poder apreciar i reconèixer la infinita justícia de Déu en el càstig que se us imposa...

CÀSTIG? Aquell mot va retrunyir dintre meu com si inesperada-ment totes les portes de la casa s’haguessin tancat empeses pel corrent d’aire. Quin càstig podia merèixer aquell meu transitar innocent per l’existència? Quina llei estricta era capaç de jutjar de manera tan rigorosa les més fútils febleses humanes? Quants com jo, doncs, eren aleshores víctimes d’aquell precepte sever?

La veu apaivagadora de l’incone-gut i el sacseig intens amb què m’agitava em van fer revenir d’aquelles cabòries incontestables.

−...més aviat caldria parlar de reparació, de sacrifici profitós per a la vostra ànima − foren les primeres paraules que vaig sentir. Darrere seu la Caterina feia que sí amb el cap confirmant aquella matisació atenuant.

−Vós, certament, no heu fet gaire més que trapelleries continuà,

que no han estat pas producte de l’astúcia i la dolenteria, sinó de la ignorància i la innocència. És peraixò que la sentència ha estat reduïda a un mer tràmit fatigós: guanyareu el cel amb la suor del vostre front o, més ben dit, amb la de les vostres cames; caldrà que hi aneu a peu... Sí, comprenc el vostre astorament. Aquest tipus de mesura es relativament nou, però ja ha donat bons resultats. A hores d’ara, moltes persones amb un currículum similar al vostre fan camí cap al cel, la millor fita que hom pot desitjar. Qui sap si notrobareu algú i podreu fer el viatge plegats? Au, va, no us ho penseu més i endavant. Podeu prendre qualsevol direcció. Només cal que travesseu tot l’univers conegut, que en definitiva és l’existent. Quin goig no sentireu el dia en què els estols celestials surtina rebreus! Gairebé envejo la vos-tra sort.

De bon grat hauria canviat els papers si hagués estat possible. Travessar tot l’univers conegut, aquell pèlag inabastable, miste-riós, infinitament vast... Al cervell milers de xifres i d’anysllum em revolaven com ocells esverats. Un viatge immensament llarg, immensament sol, sense més divertiment que la meva grotesca situació... Quin càstig!−Però hi estaré milions i milions d’anys −vaig fer ingènuament davant aquella perspectiva mons-truosa.−Sí −em va respondre−, però ara ja sou etern. Llorenç Vergés Mill

col·laboracions

16

Aquilegia Vulgaris. L. Ranunculaceae

Castellà: Aguileña, pajarilloCatalà: Corniol, ocellet.Descripció: Planta de tronc ferm i ramificat. Les tiges tenen una alçada de 30 a 80 cm,ramificades per la part superior. Les fulles basals tenen llargs pecíols. Les altres creixen sobre pecíols dentats. Les flors són blaves, penjants.Cicle: Planta vivaç. Floració a partir del mes d’abril i durant tot l’estiu.Hàbitat: Prats humits i boscos.Efectes: Lleugerament astringent.Parts utilitzades: La planta fresca en plena floració.Aplicació: Contra problemes del fetge i la vesícula biliar, poseu en infusió 2 culleradesde te per tassa d’aigua, 2 o 3 cops al dia. També es pot utilitzar per a combatre símptomes de la meno-pausa (sufocacions). Antigament s’havia utilitzat en homeopatia per a combatre la histèria i les altera-cions nervioses.

Arctium Lappa. L. Compositae

Castellà: Lampazo mayor, lampazo, bardana.Català: Bardana, llapassa.Descripció: Planta que pot arribar a mesurar 2 m d’alçada. Flors purpúries amb capítols d’1,5 a 2 cm, que els nens es llencen per enganxar-se a la roba i els cabells. Grans fulles toves, verdes per la cara anterior i blanquinoses pel revers. Amb arrels voluminoses (6 cm de diàmetre) que s’enfonsen verticalment fins a 1 m de profunditat.Cicle: Planta bianual. Floració durant el juliol i l’agost.Hàbitat: Es troba freqüentment a les vores dels camins i terrenys improductius. Algun cop en prats i boscos. Es pot arribar a trobar fins a 1500 m d’altitud.Efectes: Diürètic, depuratiu.Parts utilitzades: L’arrel. Recol·lecció a la tardor del primer any o a la primavera del segon. Les fulles joves i les tiges.Aplicació: L’arrel, en tractament extern contra les malal-ties de la pell com l’acne, l’èczema, els furóncols i també per al rentat de ferides. Poseu en infusió 2 cullerades de te per tassa d’aigua, de 8 a 12 minuts. També calma les picades d’insectes aplicant-hi l’arrel o les fulles fresques triturades. En ús intern és diürètica i depurativa. Es poden beure 4 tasses d’infusió al dia (50 g d’arrel fresca per litre d’aigua. Contra els refredats, grip i dolors reumàtics, 2 cullerades de te per tassa d’aigua, 2 o 3 cops al dia. Les fulles joves es poden bullir i menjar com a espinacs i les tiges es poden pelar afegir crues a les amanides.

herbes, plantes i flors per Montse Torres

17

col·laboracionsManual de primers auxilis, pel Doctor Jordi Garriga

En cas d’insolacióSímptomes: Mal de cap, respiració lenta, pols dèbil, vertígens, convulsions, deliri i coma, febre (que es presenta tard).Mesures a prendre: Col·locar draps humits i freds al front o draps freds per tot el cos si hi ha febre. També cal fer massatges a les extremitats (braços i cames). Beure aigua en quantitat.

Ferides als ullsQuè s’ha de fer: Embenar l’ull i visitar l’oftalmòleg.Què no s’ha de fer: Fer pressió sobre l’ull ferit o fregar-se’l.

Lesió d’ulls per productes químics (lleixiu, salfumant, etc.)

Què s’ha de fer: Netejar l’ull danyat amb aigua abundant i a raig. Aplicar-hi un col·liri antibiòtic. Visitar l’oftalmòleg.Què s’ha de fer: En casos

lleus: si es tracta d’una picada d’abella s’ha de posar amoníac a la ferida. S’ha d’intentar extreure el fibló sense comprimir la carn. Si es

tracta d’un picada de vespa, el millor és aplicar-hi bicarbonat, i si és de formiga, vinagre o suc de llimona.En casos greus: si hi ha col·lapse (pèrdua de coneixement) o la picada és a la llengua o dins de la boca, caldrà anar urgentment al metge.

Distensió de lligamentsQuè s’ha de fer: Fer reposar alçada l’extremitat lesionada. Posar gel o aigua freda sobre la lesió. Anar a cal metge sense urgències perquè ens faci unes radiografies.Què no s’ha de fer: Posar un embenatge que comprimeixi la lesió. Aplicar-hi escalfor o aigua calenta.

Picada d’insectes (abelles, vespes, formigues)

Fractures Què s’ha de fer: Immobilitzar l’extremitat lesionada posant una fèrula improvisada (fusta, bastó, etc.). Si hi ha ferida, cal posar-hi una compresa neta.Què no s’ha de fer: Moure

l’extremitat lesionada o posar-hi embenatges que la comprimeixen. Tampoc s’ha d’intentar netejar la ferida.

FeridesQuè s’ha de fer: Netejar la ferida amb aigua i sabó. Cobrir la ferida amb una gasa o un mocador net, fent una pressió suau. Anar a un centre mèdic.Què no s’ha de fer: Posar-hi pomades, pólvores, medicaments o cotó.

Cremades lleusQuè s’ha de fer: Refredar la cremada amb compreses xopades amb aigua. Cal cobrir la cremada amb pomada corticoantibiòtica i una bena neta. Es pot prendre algun calmant (Nolotil o Paracetamol). Després cal consultar el metge.Què no s’ha de fer: Arrencar la pell de les ampolles. Posar-hi pomades o cremes protectores solars. Nota important: Tota cremada que sigui més gran que el palmell de la mà haurà de ser tractada automàticament per un metge o en un centre mèdic.

Cremades greus

Què s’ha de fer: Apagar les flames amb el que es pugui: aigua, mantes, terra... Rentar la zona afectada amb aigua freda 2 o 3 minuts. Embolicar-la bé amb roba neta. Traslladar el ferit a un centre mèdic Què no s’ha de fer: Treure la roba de l’afectat (se li faria malbé la pell). Rentar la cremada amb una altra cosa que no sigui aigua. Posar-hi qualsevol mena de pomada. No s’ha de retardar l’anada a un centre mèdic.

18

Saló per a banquets i reunions

Crtra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà) Km. 20525724 LLES-MARTINET (Lleida)

Tel. 973.51.51.76 - Fax. 973.51.50.78Carrer Major, s/n - 25725 - ESTANA - 973 51 53 45

Fem menú especial de Cap d’Any!

www.estanacalbaste.com

19

Vil·la VisitaciónLLOGUER D’APARTAMENTS A MONTELLÀ DE CADÍ (Cerdanya)

3 habitacions, menjador, cuina i bany. Tot exterior. Amb calefacció. Vistes a la Serra del Cadí

Temporada d’estiu - Temporada d’hivernTels. 93 422 51 39 - 973 51 51 19

Grup d’Amics de Montellà: Carrer del Nord S/N (Cal Xevit) 25725 Montellà de Cadí (Lleida)

El Grup d’Amics de Montellà vol donar les gràcies a totes aquelles persones i

establiments que ens han ajudat, un any més, a vendre la loteria de Nadal.

www.amicsmontella.catEncara no coneixes la nostra web? Fotos, història, activitats, tots els Fil Directe...

Almacenista y distribuidorC/ Albert Einstein, 18 - 28 (Polígon Almeda)

Tel. 902.636.526 - Fax. 902.636.527

email: decero@decero.es www.decero.es

08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona)

El Grup d’Amics de Montellà necessita la teva col·laboració!Informa’t sobre els objectius de l’associació.

Participa i fes-te’n soci! Si ja n’ets, aporta’n un de nou!Omple la butlleta de sol·licitud d’inscripició que consta al dors

gamGRUP D’AMICS DE MONTELLÀ