FINALISTES ST. JORDI 20136è

PETITS RECORDS

Els records són més que imatges boniques que et venen a la ment, són sensacions boniques i moments de la teva vida en que t’has sentit bé amb tot allò que t’envolta. Les petites coses i les més senzilles són les que et fan més feliç.

Recordo quan el meu gat va arribar a casa, era una boleta peluda, el vam agafar de la muntanya i tenia les orelles més grans que el cap.

De la por a la tristesa va passar a tenir una família que el vol.

També forma part d’aquestes petites emocions la meva besàvia, encara que es va morir quan jo era petita i no tinc molts records d’ella, quan la veig a les fotos recordo quan m’asseia a la seva faldilla i em cantava cançons.

Com no, forma part d’aquests records, quan vaig començar el cole, mai volia entrar a classe i durant el camí li deia a la mare:

-Mama que em vindràs a buscar?

Però a mesura que anava passant el temps, entrava a la classe com una fletxa i ningú no em podia treure.

Així que els records són més importants que coses materials.

MARTINA GONZÁLEZ POCH

A LA RECERCA DE LA FELICITAT

Anem a deixar-ho clar. La paraula “felicitat” té un significat infinit. Però una cosa que sé de la felicitat és que és molt bona. És fantàstica. No hi ha paraules per definir-la.

I com que és tan bona, l’hauríem de trobar. Aquí us explico la meva història:

Bé, primer em presento. Hola, em dic Jordi. Sóc un noi de 12 anys. Estic entrant a la típica època que l’hem passat tots, que alguns l’anomenen « la edad del pavo ». Ens comencen a agradar les noies i , quan no tens novia, aquesta etapa es fa molt avorrida. No tens felicitat.

Bé, doncs tornem a la història. Un dia d’aquests em van enviar un missatge al watsapp. El noi que me’l va enviar no tenia nom, posava que es deia “Anònim”.

Em va dir que l’hora que fos ara, seria la contrasenya d’una caixa forta que li donaria el dia següent a les 11 del matí a la plaça del poble. Vaig apuntar l’hora: les 12 i 50. La resta del dia va ser normal.

El dia següent vaig anar a l’hora que havíem quedat a la plaça. Em va donar la caixa forta sense obrir la boca i se’n va anar. Vaig tornar a casa i vaig posar la contrasenya: 1250. La caixa es va obrir!!! Vaig mirar dins i hi havia un mapa amb un escrit a dalt que deia: “Si la felicitat vols trobar, pel mapa t’has de guiar, un home gran t’espera demà, assegut a les escales d’un portal.

Així va fer. L’endemà va anar-hi i es va trobar l’home que li va entregar la caixa forta:

- Qui ets? Com et dius? Per què?

- Shhhhhht! Tranquil·litza’t, Jordi.

- Com saps el meu nom? Crec que m’estic tornant boig !

- Em deixes que t’ho expliqui tot ??? Bé… Te’n recordes del missatge que et vaig enviar ? Doncs te’l vaig enviar a tu perquè sé que no tens felicitat. Estic aquí per ajudar-te a trobar-la. Em segueixes???

- Sí.

- Bé… la pregunta és: Vols viatjar en el temps per trobar la felicitat???

- Mmm… Doncs sí!

- Molt bé. Prepara’t. Demà anirem a l’Edat Mitjana!

Quan vaig arribar a casa, vaig agafar una espasa, em vaig comprar un cavall, que també el vaig agafar i també vaig agafar molta valentia.

A l’endemà vaig anar al portal un altre cop, on estava l’home, i vaig traslladar-me a l’Edat Mitjana per mitjà d’un portal.

Vaig començar aquesta aventura.

Vaig haver de lluitar contra dracs, vaig salvar princeses…i fins i tot em vaig enamorar. I al final vaig aconseguir obrir el cofre! Vaig pensar: Estic a 5 segons de ser ric!!!... I just quan vaig obrir el tresor…:

- No pot ser! No hi ha res!!!

Vaig mirar més a dins i hi havia un pergamí que deia:

“La felicitat te la pot donar un bon cotxe, una casa espectacular o la riquesa, però la veritable felicitat la porta un mateix, en el seu interior, fent feliç a les persones que estimes”.

Just acabar de llegir l’escrit, va aparèixer un portal màgic que em va traslladar a casa meva. Em vaig acomiadar de l’home que em va acompanyar i li vaig dir:

Gràcies per haver-me canviat la vida! Ara seré feliç tota la vida!

I us ho asseguro, ho vaig ser.

KIKE SERRANO VELAMAZÁN