Club de lectura

Comentari del llibre: 18 de FEBRER de 2013.

Fitxa de treball: La Mansa.

L’AUTOR

F'odor M. Dostoyevski (1821-1881). F'odor M. Dostoyevski va néixer a Moscou l’ 11 de novembre de 1821.

És el segon de set fills d'un matrimoni format per Mikhail i Maria

Dostoyevski.

La mort de la seva mare va produir una forta depressió al seu pare que

l’abocà a l’alcoholisme. Aquest fet va provocar que F’odor fos enviat a

l’Escola d’Enginyeria Militar de Sant Petersburg, lloc on començà a

interessar-se per la literatura.

L’any 1843 acabà els estudis i aconseguí ser subtinent. Un any més tard va traduir Eugénie Grandet

d’Honoré Balzac; traducció que despertà la seva vocació. Un cop acabada la traducció va demanar

l’excedència de l’exèrcit amb la idea de dedicar-se plenament a la literatura.

Després de la publicació de Pobres gentes (1846), comença a relacionar-se amb grans escriptors,

editors i crítics de la època que estaven llavors a Sant Petersburg com Belinski, Goncharóv i

Grigoróvich.

Va ser llavors quan va començar a formar part d’un grup de joves intel·lectuals anomenat Cercle

Petratxevski que estudiava les obres dels socialistes francesos, obres prohibides pel tsar. En el grup

va aconseguir infiltrar-se un membre de les forces de seguretat i tots els seus integrants van acabar a

la presó: van patir el desterrament a Sibèria i van ser condemnats a mort. Finalment, a alguns d’ells

els van canviar la condemna per 5 anys de treballs forçats a Omks. Dostoyevski fou alliberat l’any

1854 i s’incorporà com a soldat ras, així compliria la segona part de la condemna.

A partir d’aquest moment, l’autor es converteix en un home religiós i conservador, i escriu les seves

obres més conegudes com El jugador o Els germans Karamàzov.

El 9 de febrer de 1881 mor a causa de la tuberculosi.

Ens ha deixat algunes frases cèlebres com:

- El secret de l'existència humana està no només en viure, sinó també en saber per a què es viu

- Els llibres són el meu alè, la meva vida i el meu futur

- Després d'un fracàs, els plans millor elaborats semblen absurds.

BIBLIOGRAFIA

1879 Els germans Karamàzov

1877 Sueño de un hombre ridículo

1876 La centenaria

1876 La tímida

1876 El árbol de Navidad celeste

1876 Marey el campesino

1876 La criatura gentil

1875 L’adolescent

1873 Bobok

1873-1881 Diario de un escritor

1871 Els dimonis

1870 L’etern marit

1868 L’idiota

1866 El jugador

1866 Crim i càstig

1865 El cocodrilo

1864 Memòries del subsol

1862 Un episodio vergonzoso

1861 Humillados y ofendidos

1861 Recuerdos de la casa de los muertos

1859 Stepántxikovo i els seus habitants

1859 El somni de l’oncle

1849 Niétoschka Nezranova

1848 El ladron honesto

1848 Nits blanques

1848 Un corazón débil

1848 El árbol navideño y la boda

1848 Mujer de otro

1847 Patrona

1847 Pozunkov

1847 Senyor Prokhartxin

1846 El doble

1846 Pobres gentes

1845 Una novela en nueve cartas

EL LLIBRE

La mansa es troba dins d’una col·lecció d’articles escrits per

Dostoyevski, entre 1873 i 1881, publicats a la revista El Ciudadano.

Aquest conjunt d’articles i notes rep el nom de Diario de un escritor.

Aquest diari és un document clau i necessari per a la comprensió de la

història més recent de Rússia, de l’evolució d’una nació, els seus

conflictes socials i polítics, i també ofereix una bona panoràmica de la

literatura russa.

La mansa es va publicar el novembre de 1876. Exposa la perversitat dels

matrimonis de conveniència. En començar el relat, una noia jeu morta davant el narrador i també

protagonista, és llavors quan aquest explica la història: un prestador que sobrepassa els quaranta

anys ha concertat el seu casament amb una òrfena de setze anys per rescatar-la de la misèria. A

partir d'aquest fet, Dostoievski reflexiona sobre la institució matrimonial a l'època i sobre aquest

tipus de matrimonis originats per motius econòmics i presidits per la submissió.

Es tracta d'una petita obra mestra de la qual el Premi Nobel Knut Hamsun va dir: "Un llibre molt

petitó però per a nosaltres massa gran”.

LA PEL�LÍCULA

Fitxa de la pel�lícula

Elena

Títol original: Elena Director/a: Andrei Zvyagintsev Guió: Oleg Negin País: Rússia Any: 2011 Durada: 109 min. Gènere: Drama. Fotografia: Mikhail Krichman

Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 14 de febrer: a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa).

Director/a: Andrei Zvyagintsev

Andrei Zvyagintsev va néixer el 6 de febrer de 1964 a

Novosibirsk, Rússia.

Graduat a l'Escola d'actors de Novosibirsk el 1984, els seus

inicis estan lligats a treballs d'actor en teatres provincials.

Va treballar com a extra en sèries de televisió.

Més endavant, la productora independent REN TV el va

contractar com a director. Zvyagintsev va dirigir diversos

episodis de la sèrie de televisió Black room.

El 2011 va estrenar Elena, pel·lícula presentada en la secció Un certain regarde del Festival de

Cannes, on va obtenir el premi especial del Jurat, també va guanyar a l'abril de 2012 una estatueta

Nika (equivalent a Rússia a l'Oscar, que atorga l'Acadèmia d'Arts Cinematogràfiques d'aquest país)

com el millor director.

El seu cinema ha estat comparat, en ocasions, amb el d'Andréi Tarkovski.

Elena

Elena i Vladimir formen una parella de gent gran d’orígens molt diferents. Vladimir és un

home ric i fred, Elena és una dona modesta i dòcil. Es van conèixer tard i quan cadascú tenia un fill

d'un matrimoni anterior. El fill d'Elena està a l'atur i no aconsegueix mantenir la seva família, de

manera que sempre demana diners a la seva mare.

La filla de Vladimir és una noia descuidada que manté una relació distant amb el seu pare. Quan

Vladimir ingressa a l'hospital després de patir un infart s'adona que pot morir abans del que creia.

Un breu moment ple de tendresa amb la seva filla li fa prendre una decisió important: li deixarà tot

el que té. De tornada a casa l'hi ho comunica a Elena, que de sobte veu esfondrar l'esperança

d'ajudar econòmicament al seu fill. La mestressa de casa tímida i submisa decideix elaborar un pla

per poder oferir al seu fill i als seus néts una autèntica oportunitat en la vida.

Altres pel�lícules sota la direcció d’Andrei Zvyagintsev:

2011

Elena

2008

New York I love you

2007

Destierro

2003

Regreso