Club de lectura

Comentari del llibre: 28 d’abril del 2014.

Fitxa de treball: L’Ofici de viure.

L’AUTOR

Cesare Pavese (1908-1950).

Escriptor italià nascut el 1908 a Santo Stefano Belbo, a

la regió del Piemont.

Va estudiar filologia anglesa a la ciutat de Torí i, mentre

cursava la llicenciatura, va interessar-se per la literatura nord-

americana i alternà els seus estudis amb la feina de traductor.

Un cop acabats els estudis es dedicà a la traducció

d’escriptors com John Steinbeck i Ernest Hemingway, i a

escriure crítica literària. L’any 1933 s’uneix amb Giulio Einaudi i Leone Ginzburg per

fundar l’editorial Einaudi.

L’any 1934 comença a publicar a la revista Cultura, de la qual és director, escrits

antifeixistes que el porten posteriorment a la presó.

Dos anys més tard torna a Torí i publica el llibre de poesia Lavorare stanca, llibre

que va començar a escriure durant el 1928.

El seu caràcter tímid, els desenganys amorosos i les crisis d’ansietat que patia, el

van portar cap a una forta depressió. Es va suïcidar als 42 anys, a Torí.

L’any 1957, es va crear el Premi Cesare Pavese en memòria seva.

BIBLIOGRAFIA Novel�les:

1994 Luchas de jóvenes : y otros relatos, 1925-1930 1973 Cartes 1969 La Casa en la colina 1962 Poesías completas

1956 La Platja 1952 L’Ofici de viure 1951 Ensayos de literatura norteamericana 1950 La Lluna i les fogueres

1949 Entre dones soles 1947 Diàlegs amb Leucò 1946 Camino de sangre 1941 De tu tierra

1940 Hermoso verano 1936 Treballar cansa

EL LLIBRE

Cesare Pavese va començar a escriure l’Ofici de viure l’any

1936, quan acabava d’arribar a Torí, després d’haver estat

confinat en un poblet del sud d’Itàlia. El finalitzà l’any 1950, nou

dies abans de suïcidar-se.

Es va trobar el manuscrit de l’Ofici de viure després de la

mort de l’autor, entremig dels seus papers amb l’afegitó “(Diari

1935-1950)”.

Pavese escriu en aquest diari reflexions sobre l’ofici

d’escriure i sobre l’ofici de viure.

En els primers fragments del diari ens parla de la seva pròpia poesia i investiga

noves formes d’escriure versos. Ens mostra també de la seva personalitat i els seus

pensaments, així com també reflexions sobre la seva forma de viure. Pavese no va

aconseguir l’estabilitat desitjada: els fracassos sentimentals se succeïren i el darrer

desengany l’abocà a la mort.

Sobre aquest diari, Italo Calvino va dir: “Pavese volia donar-nos amb el seu diari

un testimoni de l’antic costat tràgic de la vida humana del qual ningú no escapa”.

LA PEL�LÍCULA Fitxa de la pel�lícula

La Plaga

Director/a: Neus Ballús Guió: Neus Ballús, Pau Subirós País: Espanya Any: 2013 Durada: 85 min. Gènere: Drama. Documental Fotografia: Diego Dussuel

Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor:

24 de d’abril: per saber els horaris consulteu la cartellera del cinema d’autor.

Directora: Neus Ballús

Neus Ballús

Directora, guionista i productora de cinema nascuda a Mollet

del Vallès l’any 1980.

És llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat

Pompeu Fabra i té experiència com a muntadora i realitzadora

de documentals.

Ha treballat també com a editora i presentadora dels

informatius de 8TV i City TV.

És cofundadora, amb Pau Subirós, de la productora El Kinògraf.

La plaga és la seva primera pel�lícula que dirigeix.

La plaga

És una pel�lícula d’històries creuades que ens mostra la vida a la zona dels

Gallecs. Els protagonistes no són actors, són personatges que s’interpreten a ells

mateixos després d’un treball conjunt de quatre anys amb la directora.

Ballús va estar un temps per l’àrea dels Gallecs i un cop allà va fer la recerca

dels personatges i de les localitzacions. En un principi la directora quedava només per

entrevistar-se amb els protagonistes i els feia alguna fotografia; inicialment, aquest

material el recopilava per crear un documental. Però a mesura que avançava la recerca

de personatges i augmentava el material recollit, es va adonar que podia crear una

pel�lícula amb històries entrellaçades. Va intentar trobar l’equilibri entre ficció i

documental.

En una entrevista, que Gabriela Seidel-Hollaenfer li fa a la directora i que

trobem dins la pàgina web: http://www.laplaga.cat/, comenta: “el meu objectiu era que

l’espectador pogués veure la pel�lícula com si fos una ficció, però amb emocions reals

emergint constantment de les imatges”.

Ha guanyat diferents premis:

2013: Premi María a la millor pel�lícula al Festival de Cinema de Cali (Colòmbia)

2014: Premi Òpera Prima del Col�legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya

2014: Premis Gaudí:

Millor pel�lícula, per Neus Ballús

Millor direcció, per Neus Ballús

Millor guió, per Neus Ballús i Pau Subirós

Millor muntatge, per Neus Ballús i Domi Parra

Curtmetratges i pel�lícula sota la direcció de Neus Ballús:

2009 Immersió

Curtmetratges:

2006: Pepitu Ricu

2005: L’Avi de la càmera

2004: La Gabi