Binoclede la innovació local

El

Maig-juny de 2003

25Flor de MaigAv. Flor de Maig, s/n

08290 Cerdanyola del Vallès

Centre de Formació i Treball

Tel. 934 020 710

ofm.cft@diba.es

Centre per a la Innovació Local

Tel. 934 020 709

ofm.cil@diba.es

Centre per a la Participació Ciutadana

Tel. 934 020 714

ofm.cpc@diba.es

Oficina de Gestió d’Equipaments

Tel. 934 020 711

ofm.oge@diba.es

Parc del Coneixement

Tel. 934 020 716

parcdelconeixement@diba.es

Flor de Maig és un centre de formació, recerca i difusió sobrenoves polítiques locals, participació ciutadana i la societatdel coneixement.

w w w . d i b a . e s

Flor de MaigCentre per a la Innovació Local

xarxa de municipis

BINOCLE 25Maig-juny de 2003

© Diputació de BarcelonaJuliol de 2003

Disseny de la coberta: Estudi AccentProducció: Institut d’EdicionsImpressió: A.G. GutenbergDipòsit legal: B-28090-2003

EL BINOCLE és una publicació periòdica que recull informacions sobretemes emergents de la realitat socioeconòmica actual i sobre polítiquespúbliques, del nostre país i de l’estranger, que incideixen en el món localo poden ser d’interès per a aquest.

Pretén ser una eina per facilitar la tasca de les persones que han de liderarles polítiques locals en un entorn global canviant i interconnectat,mitjançant l’aportació d’informació sobre debats actuals i tendènciesde futur amb l’objectiu d’impulsar la reflexió i la innovació.

Informació generada pel Centre per a la Innovació Local (CIL).Si esteu interessats a demanar els documents referenciats a la publicació o si voleu fer-nos arribar informació, poseu-vos en contacte amb el CIL:

ofm.cil@diba.esTel. 934 020 709

CONTINGUTS

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya 7Modificació del sistema d’elecció dels consellers comarcalsEnquesta de seguretat pública de CatalunyaGestionar la diversitat

Espanya 8Projecte de llei de mesures per a la modernització del govern localInforme 2002: les persones grans a EspanyaProjecte de llei d’igualtat d’oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitatProjecte de llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat

França 10La reforma de les jubilacionsNous poders per als governs locals francesos en matèria de referèndum i d’experimentacióLes ciutats europees. Anàlisi comparativa

República Federal d’Alemanya 12El futur de l’educació i escoles obertes tot el dia

Estats Units d’Amèrica 12Llei per conciliar desgravació fiscal, llocs de treball i creixement

Itàlia 13Escoles bressol laborals

Gran Bretanya 13Ciutats, regions i competitivitatAvaluar les conseqüències de les polítiques del Govern central britànic per a les zones ruralsLa confiança dels ciutadans en el sector públic

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa 15Caminant cap a l’aprovació del projecte de constitució europea Els governs locals i regionals d’Europa reclamen una major solidaritat per a la Unió Europea ampliadaL’ètica pública en l’àmbit localObjectius educatius de la UE 2010. Document del Consell de Ministres

3

Organització Internacional del Treball 17L’hora de la igualtat a la feina

OECD 18Empresariat i desenvolupament econòmic local: programa i recomanacions polítiquesSimplificació administrativa als països de l’OECD

Organització Internacional de la Migració 19Una comparació de les mesures per combatre la migració irregular a Amèricadel Nord i a Europa

INSTITUCIONS NACIONALS

‘La Caixa’ 21Famílies cangur. Una experiència de protecció a la infància

Fundació Jaume Bofill 22Les desigualtats en la salut a Catalunya

Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya 22Mesurar la governabilitat. Quimera o instrument de treball?

Instituto de Estudios Económicos 23Evolució econòmica de les comunitats autònomes

Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya 23Diagnosi i valoració de la situació dels residus a Catalunya

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) 25Convenis de col·laboració entre l’Agència Estatal Tributària i les entitats locals

Federació de Municipis de Catalunya (FMC) 25Posicionament sobre la modificació de l’organització comarcal a Catalunya

Associació Catalana de Municipis (ACM) 26Guia per als nous regidors

Federació Canadenca de Municipis 26Administracions locals competitives

Xarxa Arc Llatí 27Aportacions de la Xarxa Arc Llatí a la Convenció Europea

Lliga Cívica Nacional 27Manual per a la planificació estratègica comunitària

4

Associacio Britànica de Govern Local (LGA) 28Governança regional: enquesta als governs locals

THINK-TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Demos 29Com crear un servei de biblioteques públiques modern

The Foreign Policy Center 29Europa comunicadora

Institute for Fiscal Studies 30Incentius, elecció i responsabilitat en la provisió de serveis públics

The Work Foundation 31Benvinguts a la ideòpolisHora de tornar a casa. Assumir la revolució del treball des de casa

Joseph Rowntree Foundation 32Agenda 21 local, planificació col·lectiva i renovació veïnal

MÓN ACADÈMIC

«La recerca en govern local a Alemanya» 33Hubert Heinelt i Margit Mayer

«Anàlisi de la distribució territorial de la immigració estrangera a Barcelona» 33Josep Roca i Arkaitz Fullaondo

«S’està erosionant l’autonomia tradicional del govern local a Alemanya?» 34Hellmunt Wollmann

REVISTES 35

«Terratrèmols polítics i polítiques d’immigració». Javier de Lucas

«Jubilacions: ajustament o reforma?». Jaques Bichot

«Estats de negació». Stanley Cohen

MISCEL·LÀNIA 37

WEB DEL MES 40

5

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya

Modificació del sistema d’elecció dels consellers comarcals

El Ple del Parlament va aprovar la modificació de la Llei 6/1987 de 4 d’abril sobre l’organitzaciócomarcal de Catalunya. Entre les modificacions més destacables que s’hi introdueixen hi ha: a) elreforçament del Consell d’Alcaldes, que esdevé obligatori i amb facultats d’assessorament i d’in-forme; b) la possibilitat de crear comissions de govern comarcals mitjançant reglament orgàniccomarcal; c) la modificació dels termes per a l’assignació de consellers comarcals a les diverses for-ces polítiques: ara un terç dels consellers comarcals serà assignat segons el nombre de represen-tants obtinguts, i dos terços, segons el nombre de vots, i d) una nova regulació de les competèn-cies comarcals que distingeix entre competències en matèria de cooperació, assessorament i coor-dinació. Aquesta Llei estableix competències atribuïdes per la legislació del Parlament i compe-tències de gestió o delegades per diputacions, Generalitat de Catalunya i municipis.

Font: www.parlament-cat.es És el web de la Cambra Legislativa Catalana. El text es pot consultar al BOPC núm. 423 de 6 de maig de 2003.

Enquesta de seguretat pública de Catalunya

El Departament d’Interior ha donat a conèixer l’«Enquesta de seguretat pública de Catalunya i devictimització i opinió sobre la seguretat de Barcelona» – 2002. L’objectiu d’aquesta recerca ésconèixer les percepcions sobre seguretat en l’àmbit català, reconeixent que la delinqüència i laseguretat ciutadana tenen una clara dimensió territorial i social.

L’Enquesta fa referència a fets ocorreguts durant l’any 2001 i els resultats més destacables són: a) la victimització és més freqüent a les zones densament poblades, sobretot pel que fa a fets con-tra la seguretat personal; b) l’índex de denúncia és menor a les zones amb un índex alt de victi-mització, c) hi ha una impressió de seguretat més alta al barri de la persona entrevistada que almunicipi; d) dins la tendència general a una percepció de manteniment del nivell de seguretat, elnombre de persones que consideren que la seguretat ha empitjorat s’ha doblat en els darrers tresanys; e) la policia local és el cos policíac més contactat, excepte on hi ha desplegament dels mos-sos d’esquadra, i f) la valoració ciutadana de les polítiques públiques de seguretat, en una escalasobre 10 –on 10 és la valoració màxima– és de 4,65 per al Govern central, 5,29 per als ajuntamentsi 5,32 per a la Generalitat de Catalunya

Font: www.gencat.net/interior El Departament d’Interior de la Generalitat s’encarrega de la seguretat ciutadana, laprotecció civil, les emergències i el control del joc i dels espectacles. L’enquesta és accessible directament des del web.

7

Gestionar la diversitat

Aquesta és la darrera publicació de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED). Aborda laimmigració a Catalunya en els àmbits d’acollida, participació social, econòmic i laboral, educatiu,habitatge, assistència sanitària, lingüístic i religiós.

El llibre, fruit d’un curs que es va fer durant el 2000-2001, també recull les grans línies d’actuació(programes, estratègies, iniciatives polítiques, etc.) que ja apliquen el govern, els ajuntaments i lesentitats en els diversos àmbits sectorials per fer front a les noves migracions i experiències compara-des d’altres països. En l’obra, s’aposta per la necessitat d’incorporar unes polítiques públiques coor-dinades per aconseguir que la política d’immigració sigui una política transversal i anticipativa.

Entre els diversos elements que es plantegen, destaquen: a) no hi ha homogeneïtat ni en la socie-tat d’origen ni en la d’acollida; b) la vinculació de permís de treball amb el de residència fa que hihagi un volum de persones que no poden accedir al permís de treball; c) hi ha algunes activitatseconòmiques on es toleren certes pràctiques d’explotació laboral; d) cal trobar l’equilibri entre laintegració de la diversitat i els plantejaments culturals majoritaris d’aquí; e) el mercat immobiliaritendeix a la segregació via preus i via el comportament dels agents immobiliaris; f) els grupshumans responen a les malalties segons la seva estructura de valors culturals i les seves relacionssocials; g) les demandes relacionades amb la religió musulmana són noves per a les nostres admi-nistracions, i h) les dones immigrades cada cop més representen una força laboral i social inde-pendent.

Font: www.gencat.es/icm/cmenus.htm L’Institut Europeu de la Mediterrània és un consorci nascut amb l’objectiude potenciar la riquesa i la diversitat cultural dels països de la Mediterrània i fer-ne un espai de llibertat, convivèn-cia i prosperitat compartida.

Espanya

Projecte de llei de mesures per a la modernització del govern local

El Consell de Ministres del passat 6 de juny va aprovar la remissió a les Corts del Projecte de lleide mesures per a la modernització del govern local, abans conegut com la futura Llei de grans ciu-tats. Segons el Govern, aquest Projecte té per objectiu modernitzar els ajuntaments a partir de l’in-crement de les seves capacitats de gestió i la cerca d’un nou equilibri entre el reforçament de lacapacitat executiva i la potenciació del control dels plens municipals.

Les reformes legislatives que incorpora aquest Projecte es poden estructurar en dos grans blocs:

– Nou règim jurídic específic per als municipis que tinguin una població superior a 250.000 habi-tants i capitals de província amb més de 200.000 habitants. El govern municipal estarà integratper l’alcalde i la junta de govern local, de la qual podran formar part persones que no reuneixinla condició de regidor. El ple es configura com un òrgan de representació política al qual corres-pon el control de les actuacions del govern municipal i l’exercici de la potestat normativa. Tambées crea i es regula la figura dels directius municipals, com a òrgans intermedis entre l’àmbit polí-tic i l’administratiu. Es fomenta la participació dels ciutadans mitjançant la divisió territorial d’a-quests municipis en districtes i la creació dels consells socials de la ciutat. Finalment, es preveula creació d’un observatori urbà des del Ministeri d’Administracions Públiques per reunir idifondre indicadors sobre qualitat de vida i serveis en aquests municipis.

8

– Modificacions de la Llei reguladora de bases de règim local que afecten diversos aspectes comara la capacitat associativa intermunicipal, els mecanismes de cooperació i col·laboració, els ins-truments de participació ciutadana, la potestat sancionadora o la potenciació de les policieslocals com a policia de proximitat.

Actualment, el Projecte ja està en tràmit parlamentari i la FMC ha manifestat el seu rebuig a unallei que regula i estructura el funcionament dels ajuntaments sense que aquests hagin estat con-sultats.

Informe 2002: les persones grans a Espanya

Es tracta d’una publicació periòdica realitzada a iniciativa de l’IMSERSO i en el marc de l’Ob-servatori de Persones Grans, que va néixer amb l’Informe 2000 amb vocació d’esdevenir una einad’ús quotidià per a professionals, planificadors i responsables polítics de l’àmbit de la gerontolo-gia i la geriatria i que ara, amb l’Informe 2002, presenten la seva primera actualització.

L’informe revela que dels set milions de persones més grans de 65 anys, el 34% tenen problemesde dependència i, en el 80% dels casos, només reben ajuda dels familiars, en la seva majoria dones.Quant a la radiografia de l’oferta de serveis d’atenció a la gent gran, l’Informe constata que sónclarament insuficients, tot i que s’ha experimentat un creixement dels serveis de teleassistència odels centres de dia com a sistemes alternatius a l’ingrés residencial, ja que permet a les personesgrans romandre en el seu entorn quotidià.

S’estructura en dos volums. El primer recull informació d’àmbit estatal sobre les diverses àrees deconeixement que integren la planificació gerontològica: indicadors demogràfics, econòmics,socials i sanitaris. També ofereix informació sobre la situació dels recursos socials que es destinena la gent gran, la seva cobertura, característiques, legislació, etc. El segon volum és una selecciód’indicadors estructurats temàticament i desagregats per CA.

Projecte de llei d’igualtat d’oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitat

En el marc de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, el Govern espanyol ha aprovatremetre a les Corts el Projecte de llei d’igualtat d’oportunitats i no discriminació de les personesamb discapacitat, dirigit a deu milions de persones, entre discapacitats (tres milions i mig) i lesseves famílies.

Aquest Projecte defineix el dret a la igualtat d’oportunitats i prohibeix qualsevol pràctica quepugui suposar un desavantatge particular per a les persones amb discapacitat. Entre altres mesu-res, s’estableix: una nova excedència d’un any per tenir cura d’un familiar amb discapacitat, finsa segon grau, que no pugui valer-se per ell mateix; la reforma de la Llei de propietat horitzontalque obligarà les comunitats de propietaris a realitzar les obres d’adaptació necessàries en els habi-tatges on resideixin o treballin persones amb discapacitat, i l’aprovació d’un pla nacional d’acces-sibilitat 2004-2012, on s’establiran les condicions bàsiques d’accessibilitat en el termini de dosanys.

9

Projecte de llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat

El Consell de Ministres de 16 de maig va aprovar remetre a les Corts aquest Projecte de llei, elqual conté modificacions del Codi civil, de la Llei d’enjudiciament civil i de la normativa tributà-ria, amb la finalitat d’augmentar la protecció de les persones amb discapacitat.

La futura llei regula una nova figura, la del «patrimoni especialment protegit de les persones ambdiscapacitat» que, un cop constituït, queda directament vinculat a la satisfacció de les necessitatsvitals de la persona amb discapacitat. Així, els familiars i les empreses que facin aportacions alpatrimoni protegit d’una persona amb discapacitat podran deduir-se de la base imposable del’IRPF fins a 8.000 euros anuals. També es preveu que els pares puguin atribuir la totalitat de l’he-rència, fins i tot la legítima, als seus fills declarats judicialment amb discapacitat. Finalment, unaltre element a destacar és que s’impedeix, en absència de testament, que familiars o parentspuguin heretar d’una persona amb discapacitat quan no li hagin prestat les atencions necessàriesen vida.

Font: www.la-moncloa.es És el portal electrònic que permet trobar informació sobre el Govern espanyol i entrar ales pàgines web de tots els ministeris. L’«Informe 2002 sobre les persones grans a Espanya» es pot descarregar de: www.imsersomayores.csic.es/estadisticas/informacion/informe2002/index.htmlEl Projecte de llei de mesures per a la modernització del govern local es pot descarregar de:www.congreso.es/cgi-bin/congreso/iniciativas/iniciativa

França

La reforma de les jubilacions

El Govern francès va presentar, el 28 de maig, el Projecte de llei per a la reforma de les jubilacions(Projet de loi portant réforme des retraites), a l’Assemblea Nacional. Segons el Govern, la llei téper objectiu salvaguardar, en un context d’envelliment de la població, el sistema de pensions alqual tots els francesos tenen dret, i reforçar l’equitat dels diferents règims de pensions vigentsactualment. El Govern explicita que aquest objectiu requereix el compromís i la col·laboració detots els francesos.

En aquest sentit, la llei preveu una equiparació, el 2008, del règim de la funció pública i del règimgeneral pel que fa a la durada d’anys de treball requerits per cobrar la pensió completa. El mínimexigit serà de quaranta anys, que són els actualment vigents en el règim general, davant dels tren-ta-set anys i mig de cotització que ara s’exigeixen en la funció pública. Després de l’any 2008,aquests quaranta anys es revisaran tenint en compte l’increment de l’esperança de vida. Unacomissió d’experts independents elaborà informes, tenint en compte les dades demogràfiques,socials i econòmiques, per determinar els criteris per concretar els increments.

La llei també estableix l’equiparació entre els dos sistemes pel que fa a les reduccions de les pen-sions segons els anys que manquen per al mínim exigit. L’equiparació s’assolirà el 2013 i la pena-lització serà d’un 5% per any.

Per incentivar l’allargament de la vida laboral, hi haurà, des de 2004, un increment del 3% de lapensió per any treballat per als treballadors que hagin complert seixanta anys i el mínim d’anys de

10

cotització requerits. Per a aquells treballadors que han treballat amb ingressos baixos, s’asseguraper al 2008 una pensió equivalent al 85% del sou mínim interprofessional.

Font: www.vie-publique.fr És un nou portal del Govern francès que organitza i actualitza la informació per temes.La informació es pot trobar a:www.vie-publique.fr/actualite/dossier/retraites1.htm

Nous poders per als governs locals francesos en matèria de referèndum i d’experimentació

El ministre delegat de les Llibertats locals va presentar en el Consell de Ministres de 14 de maigdos projectes de llei que incrementen la capacitat d’iniciativa dels governs locals. Ambdues lleis esfonamenten en l’aplicació de les noves disposicions, introduïdes en la Constitució per la Llei cons-titucional, aprovada el maig d’enguany, sobre l’organització descentralitzada de la República.

El Projecte de llei orgànica sobre el referèndum local (Projet de loi organique relatif au référen-dum local) fixa les condicions d’organització d’aquesta iniciativa, que permetrà sotmetre a la deci-sió dels electors, projectes d’actuació o deliberacions i que s’ha de decidir a iniciativa de les comis-sions deliberants de les assemblees de les administracions territorials. Cada referèndum aniràacompanyat d’un dossier d’informació posat a disposició del públic.

El Projecte de llei orgànica sobre experimentació de les administracions territorials (Projet de loiorganique relatif à l’experimentation par les collectivités territoriales) crea les condicions perquèles administracions que ho desitgin puguin fer projectes experimentals encara que aquests supo-sin la derogació de disposicions legislatives o reglamentàries relacionades amb l’exercici compe-tencial.

Els projectes han de respondre a un tema d’interès general i la seva durada no serà superior a cincanys, encara que es podran prorrogar, si així es considera, tres anys més. La llei preveu la consti-tució dels organismes de control de la legalitat i les modalitats d’avaluació dels projectes. Serà elParlament o el Govern qui, tenint en compte l’avaluació feta, finalment decidirà si el projecte con-tinua, se suspèn o es generalitza a altres àmbits territorials.

Font: www.premier-ministre.gouv.fr És el web del primer ministre francès. La informació es pot trobar a:www.premier-ministre.gouv.fr/fr/p.cfm?ref=39490

Les ciutats europees. Anàlisi comparativa

«Les ciutats europees. Anàlisi comparativa» («Les villes européennes. Analysi comparative») és eltítol d’un estudi realitzat per la Delegació de l’Organització del Territori i de l’Acció Territorial delGovern francès. L’objectiu de l’anàlisi és identificar els factors actuals que estructuren una novaorganització de ciutats europees, des d’una perspectiva de xarxa, de visió del conjunt del sistemai, alhora, també pretén identificar les característiques que les singularitzen.

Quin és el nivell d’irradiació de cada aglomeració urbana? Com les ciutats o àrees urbanes s’in-corporen i s’insereixen en les xarxes europees? Quines són les característiques que les fan ser mésoriginals i creatives? Aquests són alguns dels interrogants que es plantegen els autors que cerquenun model d’anàlisi no tradicional i adequat a les noves realitats i dinàmiques urbanes i territorials.Ela autors conclouen que la diversitat és l’element que caracteritza i dinamitza la xarxa urbana

11

europea. Les ciutats se singularitzen i aconsegueixen prestigi en àmbits molts diversos –econòmic,cultural, transports, etc.–, fins i tot especialitzant-se en funcions molt específiques.

Font: www.ladocumentationfrancaise.fr/ És el web des d’on es poden baixar o comprar tots els llibres, dossiers idocuments de les diferents administracions. L’estudi es pot descarregar de: www.datar.gouv.fr/datar_site/datar_framedef.nsf/webmaster/actu_Rayonnement_vf?opendocument

República Federal d’Alemanya

El futur de l’educació i escoles obertes tot el dia

Arran de la mala situació atorgada als alumnes alemanys en el programa PISA de l’OECD, elGovern federal va establir un programa polític per redreçar la situació (vegeu BINOCLE 22).Aquesta situació també va servir per iniciar un replantejament de les polítiques educatives.

El següent pas ha estat l’acord amb els governs dels Länder per tal de crear i tirar endavant el pro-grama de creació de noves escoles obertes tot el dia i adequar-se millor a les necessitats socials delmercat laboral. Aquest pla comporta, entre altres coses: a) l’assignació de 300 milions d’euros ara,i 700 més el 2007, segons les necessitats específiques dels diversos territoris; b) la flexibilitat curri-cular, és a dir, cada Land decidirà els seu sistema curricular particular, i de cooperació amb el ter-cer sector i confessions religioses, que s’hauran d’establir a escala local, i c) un sistema d’intercan-vi d’informació d’abast estatal per ajudar que el programa es desenvolupi adequadament.

Font: www.bmbf.de/en/index.php3 Aquest és el portal en anglès del Ministeri Federal d’Ensenyament.Per a més informació del programa en anglès es pot accedir a: www.bmbf.de/en/index.php3El programa polític d’inversió es pot aconseguir a: www.bmbf.de/pub/20030512_verwaltungsvereinbarung_zukunft_bildung_und_betreuun.pdf

Estats Units d’Amèrica

Llei per conciliar desgravació fiscal, llocs de treball i creixement

El president dels Estats Units va signar la llei que recull el seu pla d’incentius econòmics per redre-çar l’economia nord-americana i ajudar els treballadors en atur. La Llei de conciliació de desgra-vació fiscal, llocs de treball i creixement de 2003 (Jobs and Growth Tax Relief Reconciliation Actof 2003) presenta una sèrie d’incentius i mesures per a treballadors i empresaris. Pel que fa als tre-balladors, les mesures més destacables són: allargar el període de prestacions per atur a tretze set-manes; crear un fons federal d’11.000 milions de dòlars per cobrir les despeses sanitàries de lespersones amb rendes baixes; crear un fons de 3.000 milions de dòlars per ajudar els treballadorsdesplaçats per cobrir les seves despeses sanitàries, i dotar un fons de 6.000 milions per a progra-mes de recol·locació i reciclatge professional.

Per al món empresarial, les mesures serien: desgravacions fiscals per als treballadors amb ingres-sos baixos, reduccions dels impostos dels empresaris, deducció parcial dels impostos per a inver-sió de les empreses i eliminació de part de l’equivalent a l’impost de societats.

Font: www.whitehouse.gov Aquest és el web del Poder Executiu Federal dels Estats Units.Més informació en espanyol a: www.whitehouse.gov/infocus/economy/index.es.html

12

Itàlia

Escoles bressol laborals

El Govern italià ha aprovat un decret que regula les condicions de les escoles bressol laborals(Micro-nidi nei luoghi di lavoro) amb l’objectiu de promoure i regular aquest tipus d’escoles.

Segons el Govern, aquestes escoles hauran d’acomplir uns estàndards mínims: a) ser part de laxarxa de serveis per a la petita infància; b) adequar-se a les normatives locals i regionals que exis-teixin; c) s’acceptaran infants entre 3 mesos i 3 anys, fills de treballadors/es, però també es podenacollir nens de pares que viuen a la zona i que no treballen a l’empresa; d) les persones que se n’en-carreguin hauran de tenir la qualificació educativa corresponent; e) s’han de coordinar amb laxarxa de serveis per a la petita infància del municipi corresponent, i f) la relació nens per docentha de ser la mateixa segons els estàndards, i la superfície d’aules i serveis no pot ser inferior a lamarcada per la legislació.

Font: www.governo.it És el portal de les activitats del Govern italiàEl dossier governamental explicatiu és accessible a:www.governo.it/GovernoInforma/Dossier/micro_nidi/index.html

Gran Bretanya

Ciutats, regions i competitivitat

L’informe «Ciutats, regions i competitivitat» (‘Cities, regions and competitiveness’) ha estat elaboratper un grup de treball liderat per l’Oficina del Primer Ministre (Office of the Deputy Prime Minis-ter) en el qual també participen altres departaments del Govern britànic, les ciutats més impor-tants del país i les agències de desenvolupament regional. Conté un pla d’acció que ha de perme-tre que les ciutats més importants del país puguin exercir plenament el seu rol de motors de creixement econòmic regional.

Per assolir aquest objectiu, el Pla d’acció estableix que cal desenvolupar set grans línies d’actua-ció d’una manera concertada entre els diferents actors governamentals que operen a escala local,regional i central. Són les següents: 1) desenvolupar línies de recerca específiques en l’àmbit de l’e-conomia urbana i crear coneixement que, posteriorment, es pugui transferir al sector empresarialde les ciutats; 2) dissenyar estratègies de formació contínua adaptades a les necessitats de l’em-presa; 3) millorar la capacitat de les ciutats per atraure inversions i per desenvolupar xarxes basa-des en les noves tecnologies; 4) maximitzar els efectes positius del creixement econòmic a travésde noves eines i instruments de planificació urbana; 5) analitzar amb una major profunditat la rela-ció entre la connectivitat de les xarxes de transport i la competitivitat urbana; 6) avaluar el rendi-ment per a la competitivitat urbana de les inversions en l’àmbit de l’esport i la cultura i, 7) dis-senyar una bateria específica d’indicadors per mesurar i avaluar els punts forts i els punts feblesde l’economia de les grans ciutats.

Font: www.odpm.gov.uk S’encarrega de la coordinació i l’impuls de les polítiques del Govern britànic i de les acti-vitats del primer ministre. Podeu llegir l’informe a:www.urban.odpm.gov.uk/publications/cities/pdf/cities.pdf

13

Avaluar les conseqüències de les polítiques del Govern central britànic per a les zones rurals

En el Llibre blanc sobre les àrees rurals, el Govern britànic va dissenyar diferents estratègies demillora de les condicions econòmiques i socials de les zones rurals. Una d’aquestes estratègies con-sisteix a avaluar de manera sistemàtica l’impacte que tenen les polítiques del govern en aquesteszones. Aquesta avaluació la realitza l’Agència Rural, òrgan del govern encarregat de millorar laqualitat de vida a les zones rurals i de vetllar per l’assoliment dels objectius del Llibre blanc.

Ara, l’Agència Rural ha presentat el seu informe anual d’avaluació de les conseqüències de les polí-tiques del Govern britànic per a les zones rurals (‘Rural Proofing in 2002-2003’). L’informe des-taca la importància de l’impacte que tenen les polítiques de les agències regionals a les zonesrurals, fet que els ha permès esdevenir un instrument important de reequilibri territorial. Tambéexplica com la introducció d’aquest factor en el disseny de polítiques no només s’ha realitzat acada Ministeri, sinó que també ha servit per impulsar dinàmiques de col·laboració interministe-rials, sovint liderades pel Ministeri d’Afers Rurals. El mateix ha succeït en el cas dels municipisque, a partir de l’exemple dels governs regionals i central, han introduït aquesta nova dimensió enel disseny i la implementació de les seves polítiques.

Finalment, l’informe estableix que a curt termini cal anar més enllà i les diferents instàncies gover-namentals no només han d’avaluar l’impacte que tenen les seves polítiques per a les zones rurals,sinó que també han de definir, en cada cas, uns objectius i un pla d’acció específic per aquesteszones, així com un sistema d’indicadors que permeti avaluar el seu impacte de manera objectiva.

Font: www.countryside.gov.uk L’Agència Rural és un òrgan del Govern britànic dedicat a la millora de la qualitatde vida de les zones rurals del país. Podeu descarregar l’informe de:www.countryside.gov.uk/ruralproofing/report.htm

La confiança dels ciutadans en el sector públic

La confiança és el cor de la relació entre els ciutadans i l’Administració. Si una política o serveiassoleix els objectius per als quals s’ha implementat, però erosiona la confiança dels ciutadans versl’Administració, destrueix el valor públic que pugui haver generat.

Al Regne Unit, s’està produint un debat important sobre l’aparent pèrdua de confiança dels ciutadans en la vida pública. Per aquest motiu, la Comissió Auditora ha realitzat l’estudi «La confiança dels ciutadans en el sector públic» (‘Trust in the public sector’).

Les conclusions més importants a què arriba l’estudi, són: 1) la confiança dels ciutadans vers elsempleats públics que estan al seu servei, com els metges o policies, és elevada i ha romàs estable enels darrers anys; en canvi, la confiança en les institucions públiques per a les quals aquests treballenés baixa i té tendència a disminuir; 2) l’estudi mostra una desconfiança generalitzada dels ciutadansvers les organitzacions públiques, que molts qualifiquen d’incompetents; 3) la confiança dels ciuta-dans vers les institucions públiques té una relació directa amb una valoració positiva dels serveisque presten i amb una percepció positiva de la seva honestedat i competència.

Font: www.audit-comission.gov.uk/home És un òrgan independent creat per assegurar que els diners públics s’utilitzen de manera econòmica, eficient i eficaç. Podeu descarregar l’estudi de: www.audit-commission.gov.uk/Products/AC-REPORT/B0767D2A-F8C2-4D4B-A925-34AAE914A6C4/Trust_briefing.pdf

14

15

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa1

Caminant cap a l’aprovació del projecte de constitució europea

Superat el primer pas vers l’aprovació del projecte de constitució europea a la Cimera de Salòni-ca, on el va rebre amb satisfacció el Consell Europeu, el mes d’octubre s’iniciaran els debats de laConferència Intergovernamental en la qual els representants dels estats acabaran de completar elstreballs iniciats per la Convenció.

S’espera que la redacció del text final acabi abans de finalitzar l’any 2003 sota la presidència ita-liana de la Unió Europea, i es pugui signar el tractat constitucional abans de la celebració de leseleccions al Parlament Europeu el juny de 2004, perquè els ciutadans europeus en puguin tenirconeixement.

Un dels punts més importants que s’hauran de discutir –atès que ha rebut les crítiques d’estatscom ara Espanya, Portugal o Polònia, perquè per a ells representa una pèrdua de poder– és lanova fórmula de presa de decisions del Consell proposada pel projecte constitucional a partir de2009: per a una majoria d’estats que representin almenys el 60% de la població de la Unió Euro-pea. Un altre aspecte que ha rebut les crítiques tant del president de la Comissió Europea, Roma-no Prodi, com de representants estatals, ha estat el manteniment del dret de vet en política exte-rior i en fiscalitat, però s’espera que a la Conferència Intergovernamental s’arribi a un acord, quesens dubte serà clau per al futur d’Europa.

Font: www.europa.eu.int La Unió Europea pretén assolir un progrés econòmic i social equilibrat i sostingut, a través de l’afirmació de la identitat europea en el món i la creació de la ciutadania europea per als nacionals delsEstats membres. Podeu consultar tant la proposta de constitució com altres documents elaborats per la ConvencióEuropea al seu web:www.europa.eu.int/futurum/index_es.htm

Els governs locals i regionals d’Europa reclamen una major solidaritat per a la Unió Europeaampliada

En una reunió celebrada a Leipzig els dies 5 i 6 de maig, el Comitè de les Regions ha adoptat unadeclaració sobre el futur de la política regional i de cohesió. El Comitè de les Regions consideraque la política regional i de cohesió és clau per combinar el creixement i la competitivitat econò-mica amb la solidaritat. Especialment ara, davant l’obertura de la Unió a nous països membres.

1. Aquest apartat s’ha elaborat en col·laboració amb el Gabinet de Relacions Internacionals.

La declaració ha establert que la política regional i de cohesió s’ha de regir per sis grans principis:1) mantenir la política comunitària de desenvolupament regional i de cohesió; 2) continuar des-envolupant un enfocament i un mètode comunitaris; 3) ampliar el grau d’implicació del governlocal i regional en la política; 4) incloure la dimensió territorial en l’objectiu de la cohesió econò-mica i social establint mecanismes per millorar la coordinació de la política regional amb les prin-cipals polítiques sectorials; 5) atorgar un paper més important al desenvolupament sostenible i ala competitivitat equilibrada dels territoris, i 6) considerar el límit màxim del 0,45% del PIBcomunitari com a base del pressupost de la política regional a partir de l’any 2006.

Pel que fa a l’estructura de la futura política regional, la declaració: 1) demana el manteniment del’ajut a les regions menys desenvolupades a través de l’ús de l’objectiu 1; 2) per a la resta de lesregions, proposa desenvolupar un nou objectiu 2 de competitivitat regional i de cohesió territoriali, 3) reclama seguir mantenint els programes de cooperació com a iniciatives comunitàries. En rela-ció amb l’execució, es proposa que les regions, en col·laboració amb els pobles i les ciutats, parti-cipin directament en acords tripartits celebrats entre autoritats europees, nacionals i regionals.

Font: www.cor.eu.int El Comitè de les Regions es va crear el 1991 amb el Tractat de Maastricht com a assemblearepresentativa encarregada d’oferir als poders locals i regionals l’oportunitat de fer sentir la seva veu a la Unió Euro-pea. Podeu trobar la declaració a: www.cor.eu.int/pdf/activites/leipzig_final_dec_ES.pdf

L’ètica pública en l’àmbit local

El Comitè per a la Democràcia Local i Regional del Consell d’Europa ha elaborat un catàleg d’iniciatives model sobre l’ètica pública en l’àmbit local. Té quatre grans objectius: 1) presentar através d’una estructura clara i simple les millors pràctiques europees per combatre la corrupció iels delictes financers als ens locals; 2) estimular el debat a l’entorn de l’ètica pública en l’àmbitlocal; 3) servir com a font d’inspiració per a diferents reformes que es duen a terme en aquestàmbit a diferents països, i 4) servir de guia de comportament per als actors locals en determinadescircumstàncies.

El primer capítol conté un catàleg de bones pràctiques que inclou iniciatives que poden servir de model: 1) en l’àmbit de l’estatus dels electes i dels funcionaris públics; 2) en l’àmbit del finan-çament de partits, de les associacions polítiques i dels candidats individuals a escala local; 3) enl’àmbit del control i l’auditoria; 4) en l’àmbit de la transparència, l’accés a la informació i elsprocediments administratius, i 5) en l’àmbit de les relacions de les autoritats locals amb el sec-tor privat.

El segon capítol, recull aportacions d’especialistes que ofereixen una panoràmica general de laregulació d’aquests mateixos àmbits en el marc europeu i, finalment, el tercer capítol aprofundeixen alguns aspectes concrets a través d’estudis de cas.

Font: www.coe.int El Consell d’Europa és una organització intergovernamental que té quatre grans objectius: 1) protegir els drets humans, la democràcia pluralista i l’estat de dret; 2) promoure el desenvolupament d’una iden-titat i diversitat cultural europea; 3) cercar solucions als problemes que afronta la societat europea (discriminació,drogues, crim organitzat, etc.), i 4) ajudar a consolidar l’estabilitat democràtica a Europa. Podeu descarregar eldocument de:www.coe.int/T/E/Legal_Affairs/Local_and_regional_Democracy/Steering_Committee_(CDLR)/Publications/Authorities_Series/Report_Public_ethics.asp#TopOfPage

16

Objectius educatius de la UE 2010. Document del Consell de Ministres

El Consell de Ministres d’Educació, Joventut i Cultura de la Unió Europea ha adoptat diferentsindicadors o nivells de referència de rendiment educatiu mitjà a Europa que cal assolir i que ser-viran per avaluar la qualitat de l’ensenyament a la Unió Europea el 2010. L’assoliment d’aquestsobjectius es considera un factor clau per convertir Europa en l’economia basada en el coneixe-ment més dinàmica i competitiva del món.

Els objectius són sis: 1) assolir un índex mitjà de joves en situació d’abandonament escolar pre-matur, és a dir, amb un nivell educatiu en el moment d’abandonar el cicle formatiu igual o infe-rior a l’ensenyament secundari inferior, menor del 10%; 2) augmentar el nombre total de llicen-ciats en matemàtiques, ciències i tecnologia almenys en un 15% i reduir el desequilibri existententre homes i dones en aquestes carreres universitàries; 3) intentar que almenys el 85% dels ciu-tadans de vint-i-dos anys de la Unió hagi cursat estudis secundaris superiors; 4) aconseguir que elpercentatge de ciutadans de quinze anys amb rendiments insatisfactoris en l’aptitud de lectura ala Unió Europea disminueixi un 20% en relació a les dades de 2000; 5) aconseguir que el nivellmitjà de participació en la formació permanent de la Unió Europea arribi, almenys, al 12,5% dela població adulta en edat laboral entre vint-i-cinc i seixanta-quatre anys, i 6) realitzar un augmentanual de la inversió per càpita en recursos humans.

Font: www.europa.eu.int La Unió Europea pretén assolir un progrés econòmic i social equilibrat i sostingut, a tra-vés de l’afirmació de la identitat europea en el món i la creació de la ciutadania europea per als nacionals dels estatsmembres. Podeu consultar el document del Consell de Ministres amb els objectius a: ue.eu.int/Newsroom/makeFrame.asp?MAX=1&BID=92&DID=75746&LANG=7&File=/pressData/es/educ/75746.pdf&Picture=0

Organització Internacional del Treball

L’hora de la igualtat a la feina

Malgrat que en la majoria de països la discriminació ha estat condemnada formalment i en moltss’han adoptat mesures per lluitar contra la discriminació als llocs de treball, l’informe «La hora dela igualdad en el trabajo. Informe global con arreglo al seguimiento de la Declaración de la OITrelativa a los principios y derechos fundamentales en el trabajo» adverteix que a tot arreu hi haencara àmplies desigualtats socioeconòmiques en el món laboral. Aquesta discriminació pot per-petuar la pobresa, impedir el desenvolupament, la productivitat i la competitivitat, i provocar ines-tabilitat política.

L’informe conclou que, en primer lloc, la discriminació segueix essent un problema comú al llocde treball: l’efecte combinat de la migració, la redefinició dels límits nacionals, els creixents pro-blemes econòmics i les desigualtats han exacerbat certs problemes com ara la xenofòbia i la dis-criminació racial i religiosa i, més recentment, la discriminació per discapacitat, sida, edat o orien-tació sexual.

En segon lloc, els progressos realitzats en la lluita contra la discriminació en el treball no han estatuniformes, fins i tot en el cas de la discriminació de gènere: les dones encara són relegades a tre-balls poc qualificats, amb un «sostre de vidre» que obstaculitza sovint l’ascens als llocs de majorresponsabilitat, i que a tot el món les dones continuen guanyant menys que els homes.

17

18

En tercer lloc, les desigualtats dins dels grups discriminats continuen augmentant: la discrimina-ció empeny sovint les persones a treballs amb salaris baixos dins de l’economia «informal». Desd’aquest punt de vista, les dones tenen més possibilitats de veure’s atrapades en aquest tipus defeines invisibles i subestimades. En quart i darrer lloc, el fracàs en l’eradicació de la discriminaciócontribueix a perpetuar la pobresa i es genera una xarxa de pobresa, treball infantil, treball for-çós i exclusió social.

Font: www.ilo.org Fundada el 1919, l’Organització Mundial del Treball és una agència de les Nacions Unides queté la missió de promoure la justícia social i els internacionalment reconeguts drets humans i del treball. L’informe es pot descarregar de: www.ilo.org/public/spanish/standards/decl/publ/reports/report4.htm

OECD

Empresariat i desenvolupament econòmic local: programa i recomanacions polítiques

La creació d’empreses comporta el creixement de la renda i de l’ocupació i augmenta els ingres-sos fiscals i la provisió de serveis. El llibre Empresariat i desenvolupament econòmic local. Programa i recomanacions polítiques (Entrepreneurship and Local Economic Development. Programme and Policy Recommendations) examina l’impacte de les empreses en l’economia local,amb especial atenció a l’autoocupació, i elabora recomanacions polítiques i suggeriments per a larecerca política del futur, tenint en compte les diferències entre els països de l’OECD.

Alguns dels obstacles per al desenvolupament de l’empresariat local són els nivells baixos dedemanda en l’economia local, l’absència d’experiència laboral, la manca de motivació personal ouna regulació governamental no apropiada.

Les recomanacions polítiques es proposen per als àmbits nacional i local. Considera que s’han defer explícits els objectius i les estratègies de suport a l’empresa, parar esment a la microempresa,encoratjar l’ús d’Internet i analitzar mesures de millora dels impactes de l’empresa a la localitat.En l’àmbit estrictament local, cal actualitzar les regulacions locals i minimitzar la seva càrrega al’empresa. Pel que fa al finançament, a escala nacional i local, seria positiu incentivar el suportbancari a les iniciatives de microfinançament, abordar la qüestió de la manca de facilitats bancà-ries a les localitats més pobres i, des de l’administració local, treballar amb els bancs locals i altresintermediaris financers per facilitar l’accés al finançament.

Finalment, pel que fa al disseny de programes, el document defensa que s’han de dissenyar pro-grames nacionals i locals de suport a l’autoocupació i a la microempresa, assegurar l’accés als ser-veis de consultoria d’alt nivell i avaluar sistemàticament els programes i les polítiques. A escalalocal, cal assegurar la presència de xarxes d’empresaris amb experiència i introduir el concepte dexarxa en l’àmbit empresarial.

Simplificació administrativa als països de l’OECD

Segons el llibre Simplificació administrativa als països de l’OECD (From Red Tape to Smart Tape.Administrative Simplification in OECD Countries), la regulació administrativa del govern és unaeina per donar suport a les polítiques públiques en àrees com ara els impostos, la seguretat i la pro-

tecció ambiental, però pot impedir la innovació o crear barreres innecessàries per als negocis, la investigació i l’eficiència econòmica i, fins i tot, amenaçar la legitimitat de la mateixa regulació.

Els principals models organitzatius de simplificació administrativa que han usat els països del’OECD són: les agències amb l’objectiu exclusiu de promoure polítiques de simplificació especí-fiques; les agències governamentals que tenen per únic objectiu la simplificació administrativa engeneral; les agències que atenen qüestions de gestió de la qualitat reguladora, i els comitès ambpersonal no governamental amb l’objectiu de millorar la simplificació administrativa.

Segons la publicació, el paper important de les PIME en l’economia està potencialment minat per les càrregues administratives legals. L’informe descriu tres aproximacions bàsiques usades pelsgoverns per afrontar aquests temes: proveir les PIME d’una assistència i guia especial; corregir els requisits administratius per fer-los menys rigorosos per als petits negocis, i assegurar queaquests nous requisits siguin sensibles a les característiques dels petits negocis. No obstant aques-tes aproximacions, en la majoria dels països de l’OECD no s’han estudiat els efectes de la regula-ció en les PIME.

El document advoca per introduir la discriminació positiva a les PIME, però considera que el puntde partida per desenvolupar i prioritzar una simplificació administrativa generalitzada se situa enla integració dels esforços en una agenda de qualitat reguladora més àmplia.

Font: www.oecd.org Creada el 1961, actualment té 29 estats membres i és un referent per als governs pel fet queimpulsa el debat, el desenvolupament i el perfeccionament de les polítiques econòmiques i socials en el context del’economia de mercat. El llibre sobre empresariat i desenvolupament econòmic es pot descarregar de: www1.oecd.org/publications/e-book/8403011E.PDFPodeu descarregar el llibre sobre simplificació administrativa de:www1.oecd.org/publications/e-book/4203061E.PDF

Organització Internacional de la Migració

Una comparació de les mesures per combatre la migració irregular a Amèrica del Nord i a Europa

L’objectiu de l’informe «Una comparació de les mesures per combatre la migració irregular aAmèrica del Nord i a Europa» («Bordering on Control. A comparison of measures to combat irre-gular migration in North America and Europe») és avaluar el cost i l’efectivitat dels instrumentsde control externs i interns de la migració i donar elements per comprendre l’enfortiment legal dela gestió de la migració en la dècada de 1990.

Segons el document, les democràcies occidentals han fracassat en la gestió de la migració. Malgratque els vint-i-cinc països més rics del món gasten probablement entre 25 i 30 bilions de dòlarscada any en mecanismes de control de la migració, el nombre d’immigrants il·legals s’ha mantin-gut estable o ha crescut. A més, es produeixen desacords constants entre els països emissors i elspaïsos receptors de migració i s’estenen els sentiments de frustració i ressentiment entre els immi-grants i els nadius en els països de destí.

19

20

Les principals lliçons que es poden extreure de l’experiència de la dècada de 1990 són, segons l’in-forme, les següents: a) la gestió continuada en l’àmbit estatal milloraria la disponibilitat i la quali-tat de dades rellevants i una millor comprensió dels fluxos migratoris a través dels països i lesregions; b) una gestió de la migració efectiva requereix una millora en la coordinació i la coope-ració entre i dins de les agències governamentals, intergovernamentals i no governamentals, i c) calenfortir les relacions entre els països emissors i els països receptors de migració.

Font: www.oim.int És una organització intergovernamental compromesa amb el principi que les migracions huma-nes són beneficioses per als immigrants i per a la societat, si es fan de manera pacífica i ordenada. Podeu trobar l’informe a: www.iom.int//DOCUMENTS/PUBLICATION/EN/mrs_13_2003.pdf

INSTITUCIONS NACIONALS

‘La Caixa’

Famílies cangur. Una experiència de protecció a la infància

A causa del dèficit històric de protecció a la infància a Espanya, la Fundació ‘la Caixa’ desenvo-lupà el programa «Famílies cangur», amb l’objectiu de donar suport a algunes comunitats autò-nomes (Andalusia, Aragó, Biscaia, Canàries, Castella i Lleó, Castella i la Manxa, Catalunya, Extre-madura, Guipúscoa, la Rioja, Madrid, Mallorca i València) en la posada en marxa de programesinnovadors d’acolliment familiar per a nens i nenes de famílies desestructurades. El llibre Famíliescangur. Una experiència de protecció a la infància és l’informe tècnic d’avaluació elaborat per conèi-xer com s’han desenvolupat aquests programes.

Cada comunitat autònoma ha dut a terme una intervenció diferent, però amb el denominadorcomú inicial de l’acolliment familiar amb previsió que el nen o la nena retorni a la llar de la famí-lia biològica. L’informe tècnic conclou que, tot i que la intervenció no sembla que produeixi resul-tats significatius en gaires àmbits, quan hi ha intervenció, els problemes tendeixen a disminuir,mentre que s’estabilitzen o empitjoren quan no n’hi ha.

El llibre proposa intensificar els esforços per a la detecció precoç de situacions de conflicte i ela-borar programes de formació per a les famílies biològiques que les capacitin per preveure i resol-dre els problemes. Un cop s’ha desencadenat el conflicte, la intervenció hauria de ser més com-pleta i ampliar la diversitat de modalitats d’acollida i el suport al procés d’acolliment. Des del’Administració pública, s’han de dur a terme campanyes de sensibilització, formar i dotar d’equipespecialitzat i promoure estudis i investigacions sobre les característiques de les problemàtiques idels actors implicats. També s’hauria d’aconseguir la implicació d’altres fundacions, associacionsi col·lectius. Amb tot, l’informe considera que l’acolliment és una condició necessària, però nosuficient per a la millora de la situació d’aquests infants i que cal destinar-hi més recursos i méssuport.

Font: www.lacaixa.es És l’entitat que gestiona els recursos que la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona destina ala seva obra social i cultural. El pressupost es nodreix dels excedents que obté ‘la Caixa’ en la seva activitat finan-cera. Actualment, és una de les primeres entitats financeres de l’Estat espanyol i del sector de caixes d’estalvis euro-pees, gestiona uns recursos totals de 14 bilions de pessetes i té una xarxa comercial arreu de l’Estat de més de 4.400oficines. El llibre es pot descarregar de: www.pdfs.lacaixa.comunicacions.com/webes/wpp0pdfp.nsf/vico/es13_esp.pdf/$file/es13_esp.pdf

21

Fundació Jaume Bofill

Les desigualtats en la salut a Catalunya

El llibre Les desigualtats en la salut a Catalunya té per objectiu situar les desigualtats en salut aCatalunya dins del context estatal, mostrar les prioritats en la reducció d’aquestes desigualtats i lanecessitat d’aprofundir en el seu estudi.

En els darrers decennis, a Catalunya s’ha produït una millora en els indicadors generals de salut gràcies, sobretot, al desenvolupament socioeconòmic i a la millora en el medi ambient i ensalut pública. Tot i aquest avenç, persisteixen moltes desigualtats socials que incideixen en la salut,sobretot en la població menys benestant. Segons el llibre, a Catalunya la qüestió de la reducció deles desigualtats en matèria de salut no ha rebut l’atenció ni els recursos necessaris i ni tan sols estroba en l’agenda política.

L’informe advoca perquè l’Administració pública consideri la reducció de les desigualtats en salutcom un objectiu prioritari en l’agenda política i promogui la difusió de la situació d’aquestes des-igualtats entre els partits polítics, els professionals, els agents socials i la ciutadania. Es defensa lacreació d’un observatori de desigualtats que produeixi informes de l’estat de la qüestió i propos-tes sobre desigualtat en salut. Considera necessària l’ampliació de la informació, l’augment d’in-dicadors i d’estudis en els àmbits de la salut laboral i mediambiental, en la relació entre la salut il’estatus socioeconòmic en qüestions com ara el gènere, la immigració, la sida i les toxicomanies,i en la qualitat de l’atenció sanitària. Reclama garantir l’accés als serveis socials i sanitaris a tots elsimmigrants, amb l’ajuda d’intèrprets i mediadors culturals, i la reducció de substàncies químiquestòxiques a l’aire urbà. Finalment, recomana l’elaboració de polítiques que facilitin la conciliacióentre les demandes laborals i les familiars i d’un programa de formació continuada en el personalsanitari sobre qüestions sociosanitàries.

Font: www.fbofill.org És una fundació cultural privada creada l’any 1969. Té per finalitat promoure i ajudar inicia-tives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin realitzacions destinades a millorar-ne el fun-cionament.

Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya

Mesurar la governabilitat. Quimera o instrument de treball?

A causa de l’ús cada vegada més generalitzat de la paraula governabilitat i de l’augment de recur-sos destinats a millorar-la, l’autor de l’article «Medir la gobernabilidad. ¿Quimera o instrumentode trabajo?», Ángel Saldomando, fa una anàlisi del concepte per establir quines variables podenmesurar el grau de governabilitat d’un govern.

Identifica tres perspectives diferents a l’hora d’entendre i mesurar la governabilitat i defineix elsobjectius de cada enfocament en la gestió de l’ordre social. En primer lloc, l’enfocament ortodoxdur, en què la governabilitat consisteix en la capacitat del govern per introduir les reformes libe-rals. En aquest cas, la governabilitat es mesura tenint en compte la constatació de l’existència d’e-leccions, el compliment de la llei, l’estabilitat política i la consecució de reformes favorables a ladesregulació del mercat.

22

En segon lloc, els neoinstitucionalistes se centren en les regles d’interacció entre l’estat i la socie-tat civil per a elaborar i aplicar les polítiques. Una bona governabilitat implica que aquesta inter-acció permeti un bon exercici de la democràcia liberal, que sigui capaç de fomentar l’ordre socialaugmentant la col·laboració del govern, dels actors privats i de les organitzacions socials en con-dicions democràtiques.

Finalment, des del punt de vista de la regulació democràtica de l’ordre social, la governabilitatpassa per una millora de l’estat de la societat com a resultat d’una determinada gestió de l’ordresocial. En aquest cas, la governabilitat es mesuraria per la integració socioeconòmica, la gestió delconflicte, el pluralisme i la integració política, i la producció de regulacions democràtiques per aldesenvolupament.

Font: www.iigov.org L’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya és una organització catalana sense ànimde lucre, amb vocació internacional, de tradició iberoamericana, que produeix, gestiona i difon coneixement usableal servei de la governabilitat democràtica per al desenvolupament humà sostenible.

Instituto de Estudios Económicos

Evolució econòmica de les comunitats autònomes

Segons l’informe «Evolución económica de las comunidades autónomas», entre el 1975 i el 2000l’economia espanyola, en termes generals, va créixer més que en el conjunt de la UE, amb el resul-tat d’una modernització de l’economia, cada vegada més terciaritzada i oberta a l’exterior. Ambtot, la millora no s’ha produït igual a totes les comunitats autònomes. S’ha aconseguit una certaconvergència regional, però les disparitats en taxes de desocupació i de renda per càpita seguei-xen sent grans i, a més, hi ha regions que han experimentat un empobriment relatiu significatiudins d’aquest marc de major prosperitat global.

Hi ha hagut un canvi de les zones de major creixement de l’economia espanyola: abans eren les dela cornisa cantàbrica, amb les excepcions de la Rioja i de Navarra, que han patit un procés de des-industrialització, i ara són les regions de l’Arc Mediterrani, que s’ha beneficiat de la seva majoraccessibilitat als principals focus de dinamisme europeus, i les Illes, afavorides per l’augment defluxos turístics.

Si es mantenen aquestes tendències, l’informe opina que les Illes, Ceuta i Melilla seguiran sent cap-davanters en l’àmbit demogràfic i laboral. Els seguiran Madrid, Múrcia i la Comunitat Valencianai, amb un creixement estable o lleuger, Navarra, Andalusia, Catalunya i la Rioja. La previsió menysoptimista és per a Aragó, Castella i la Manxa, País Basc, Galícia, Cantàbria, Castella i Lleó, Extre-madura i Astúries.

Font: www.ieemadrid.com Fundat l’any 1979 per un grup d’empresaris espanyols per promoure, realitzar i difon-dre treballs i investigacions sobre qüestions econòmiques i socials, en especial les que afecten Espanya, amb l’objectiu d’impulsar l’empresa privada i el mercat com a mecanisme de creació i assignació de recursos. Trobareuel document a: www.ieemadrid.com/pdfs/Opinion%20CCAA-OK.pdf

23

Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya

Diagnosi i valoració de la situació dels residus a Catalunya

A «Diagnosi i valoració de la situació dels residus a Catalunya», l’Assemblea d’Ecologistes deCatalunya, juntament amb el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, critica la manca de mitjansi d’actuacions preventives econòmiques i fiscals suficients que facin possible aconseguir els objec-tius de la Llei reguladora de residus de 1993, així com les picabaralles entre administracionspúbliques de diferent signe polític sobre la gestió de residus.

Entre els anys 1992 i 2001, els residus municipals a Catalunya han augmentat un 28,8% en quan-titat recollida (un 23,3% per càpita) que, juntament amb els residus industrials, suposen un aug-ment total del 72%. D’entre els aspectes negatius, destaquen l’augment de la incineració, l’ús denoves tecnologies, sense considerar els possibles efectes negatius, el no-compliment del calendariper deixar de dipositar els residus en massa, l’augment potencial dels residus d’usar i llençar i elfuncionament dels ecoparcs. Es critica també la mala gestió dels recursos i els incompliments d’o-bligacions de l’Administració pública en l’aplicació del Programa Metropolità de Gestió de Resi-dus Municipals, 1996-2006.

Algunes de les mesures proposades són: l’establiment d’ecotaxes a productes d’un sol ús i a subs-tàncies contaminants; garantir el dret dels ciutadans a poder adquirir envasos reutilitzables i com-prar sense embolcalls innecessaris; elaborar un pla d’actuació amb calendari a quatre anys ambl’objectiu de la reutilització del 30%; introduir l’obligatorietat de separar la brossa orgànica a totsels municipis; posar en marxa mecanismes de control a les plantes de compostatge; ubicar la reco-llida selectiva propera al ciutadà i difondre campanyes d’educació mediambiental.

Font: www.pangea.org/aeec/ Associació que aplega entitats independents amb els objectius principals de defensadel medi ambient i de la salut de les persones, el seu estudi i la seva difusió.

24

25

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)

Convenis de col·laboració entre l’Agència Estatal Tributària i les entitats locals

El Ministeri d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies van signar el 15 d’abrilde 2003 un protocol de col·laboració que inclou quatre convenis per impulsar l’intercanvi, entrel’Agència i les entitats locals, d’informació de caràcter tributari i impulsar la col·laboració en lagestió de recaptació d’impostos. L’objectiu central és aconseguir una eficàcia més gran en la lluitacontra el frau i en el cobrament de deutes tributaris.

El conveni estableix línies de col·laboració en quatre àmbits: 1) en el subministrament d’informa-ció directa –llicències, ajudes públiques, contractes, etc.– des de l’Agència tributària fins a l’enti-tat local; 2) en l’establiment d’un procediment normalitzat d’intercanvi d’informació de caràctertelemàtic per evitar el frau; 3) pel que fa a la recaptació executiva, l’Agència assumeix la recapta-ció dels deutes tributaris de les entitats locals, i 4) les entitats locals podran presentar, mitjançantInternet, en representació de terceres persones, les declaracions i comunicacions de l’IRPF.

Es tracta de quatre tipus de convenis específics que els ajuntaments que ho desitgin podran signar(tots quatre o només els que els interessin).

Font: www.femp.es És una associació d’entitats locals (ajuntaments, diputacions, consells i consells insulars) i tambéla secció espanyola del Consell de Municipis i Regions d’Europa i de l’Organització Iberoamericana de CooperacióIntermunicipal. Els convenis es poden baixar de:www.femp.es/documentos/MHacienda/INF-COLABREC%20FEMP(DEF).pdfwww.femp.es/documentos/MHacienda/PROT%20FEMP(DEF).pdfwww.femp.es/documentos/MHacienda/REC%20EJECUTIVA%20FEMP(DEF).pdfwww.femp.es/documentos/MHacienda/SUMINFORM%20FEMP(DEF).pdf

Federació de Municipis de Catalunya (FMC)

Posicionament sobre la modificació de l’organització comarcal a Catalunya

El Comitè Executiu de l’FMC, reunit el 29 d’abril de 2003, va efectuar una declaració institucio-nal en relació amb la modificació de la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal deCatalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya.

La declaració destaca que aquesta reforma parcial suposa un avenç significatiu cap a una organit-zació comarcal més eficaç, equilibrada i assumida pel conjunt del món local català i que alleujaràla tensió que ha generat al món local l’existència de consells comarcals poc representatius.

Considera que, en cap cas, no s’ha d’interpretar com una amenaça als interessos de les poblacionsde menys pes demogràfic, sinó com el principi d’una nova etapa enfocada cap a l’objectiu bàsicde qualsevol entitat de suport als municipis: assegurar la millor prestació dels serveis públics alsciutadans de tots els municipis.

Recorda que en el Segon Congrés de Municipis de Catalunya ja es va proposar, per reforçar elcaràcter territorial dels consells comarcals, la institució d’un òrgan representatiu polític, el conselld’alcaldes, integrat per tots els presidents dels governs locals de cada comarca.

Font: www.fmcnet.org És una associació formada pels municipis catalans que voluntàriament ho decideixen per ala defensa i promoció de l’autonomia local.

Associació Catalana de Municipis (ACM)

Guia per als nous regidors

Amb el títol «Sóc regidor, i ara què. Les principals 150 preguntes», l’ACM ha elaborat un docu-ment, disponible en línia, amb l’objectiu de facilitar l’entrada i la incorporació dels nous electesen la dinàmica dels nous governs locals.

De les consultes més habituals que reben els serveis de l’ACM per part d’alcaldes i regidors, hanextret aquelles que creuen que ajudaran a desenvolupar de forma més positiva la tasca de sermembre d’un consistori municipal. Les 150 qüestions seleccionades s’articulen al voltant de vuiteixos temàtics: la sessió constitutiva; els drets dels regidors; les delegacions i el cartipàs municipal;els òrgans; el pressupost; les competències de l’ajuntament; la contractació, i les entitats munici-palistes.

Font: www.associacio.net L’Associació Catalana de Municipis i Comarques està constituïda per l’agrupació volun-tària de municipis, comarques i altres ens locals de l’àmbit territorial de Catalunya. El document es pot baixar de:www.associacio.net/novetats/regidor.shtml

Federació Canadenca de Municipis

Administracions locals competitives

Per al 66è Congrés Anual de la Federació Canadenca de Municipis, realitzat del 30 de maig al 2 de juny de 2003, aquesta entitat ha elaborat un document molt ampli i sòlid titulat «Quadernd’elaboració de polítiques». Aquest congrés s’ha convocat sota el lema «administracions competi-tives», ja que ara les ciutats canadenques han de competir amb altres ciutats del món per atreurecapitals i treballadors, emfatitzant que el seu avantatge dependrà, en gran manera, de com puguinproduir, atreure i conservar els seus millors talents.

El document analitza catorze polítiques locals considerades importants des de la perspectiva dedesenvolupament i competitivitat i, també, concreta les estratègies i activitats per implementar-lesi desenvolupar-les. L’enunciat i la definició d’aquestes polítiques proposades està fet en clau deprojecció nacional, internacional i aprofitament de la diversitat humana i territorial que caracte-ritza el país. Així, les polítiques responen a títols com ara: programes internacionals; relacionsinterracials; relacions entre municipis i pobles autòctons; telecomunicacions; transports nacionals...

26

27

Coherentment, en la definició i el desenvolupament d’una de les catorze polítiques mencionades,la que fa referència al rol futur dels governs municipals, es posa l’èmfasi en dos aspectes que s’hand’incrementar i desenvolupar: la capacitat de projecció internacional de la federació i de les ciu-tats, i la necessitat d’incrementar l’autonomia i el poder municipal respecte a altres àmbits gover-namentals. A tall d’exemple, destaquem que es demana que els governs puguin acceptar o refusarresponsabilitats cedides per altres àmbits governamentals i que tinguin el dret a determinar laforma i estructura de la seva administració.

Font: www.fcm.ca/ És la veu nacional dels governs municipals de Canadà des de 1901. Té com a missió millorar laqualitat de vida en totes les administracions locals, afavorint governs municipals forts, eficaços i responsables.

Xarxa Arc Llatí

Aportacions de la Xarxa Arc Llatí a la Convenció Europea

Per contribuir a l’actual debat sobre la Convenció Europea, aquesta associació ha elaborat undocument, que va presentar el president d’aquesta entitat al vicepresident de la Convenció, queincideix en la necessitat d’assegurar una major presència local en l’àmbit comunitari de la UnióEuropea.

Les aportacions fetes se centren en tres eixos. En primer lloc demanen emfatitzar el paper de laciutadania en la construcció europea i proposen la realització d’un referèndum per legitimar lafutura Constitució Europea. En segon lloc, demanen la incorporació del principi d’autonomialocal i la participació de les administracions territorials en el procés d’elaboració de la legislacióeuropea. I finalment, pel que fa al territori del Mediterrani, reivindiquen un major paper d’aquestaàrea geoestratègica en el marc de les polítiques comunitàries.

Font: www.arcllati.net Arc Llatí és una associació que reuneix cinquanta-sis administracions locals de segon nivellde França, Itàlia, Espanya i Portugal. El seu objectiu principal se centra en la definició d’una estratègia comunade desenvolupament integral del territori del Mediterrani occidental. El document es pot trobar a: www.arcllati.net/contrib_CE_cast.pdf

Lliga Cívica Nacional

Manual per a la planificació estratègica comunitària

La tercera edició del Manual per a la planificació estratègica comunitària (The community visioningand strategic planning handbook) l’acaba de publicar en línia aquesta associació. Aquest manual ésuna obra de referència per a tothom que vulgui desenvolupar estratègies de revitalització cívica icomunitària en l’àmbit local per avançar cap a l’enfortiment de mecanismes de deliberació i coo-peració per solucionar conflictes.

Segons els autors, avui dia la democràcia local dels Estats Units d’Amèrica necessita ser reinven-tada des de la base. Els problemes principals als quals es vol fer front són: a) una ciutadania frus-trada i, a vegades, fins i tot enfadada davant els governants locals, b) la creença que els electes hosón només en benefici propi, c) els mitjans de comunicació han esdevingut un obstacle més pel fetque busquen, sobretot, la notícia sensacionalista, i d) la política sempre genera més problemes quesolucions.

Per tal d’afrontar aquestes dificultats, en el Manual es proposa, bàsicament, trobar fórmules decooperació entre els ajuntaments, les empreses, la ciutadania i el tercer sector. Per fer efectiuaquest consens, cal crear «espais cívicament segurs», és a dir, espais on els diversos líders puguintreballar per resoldre qüestions complexes sense enfrontaments

Font: www.ncl.org És una organització amb una antiguitat de més de cent anys i té per objectiu l’enfortiment de la democràcia mitjançant la transformació de les institucions. Aquest manual es pot descarregar de: www.ncl.org/publications/online/VSPHandbook.pdf

Associació Britànica de Govern Local (LGA)

Governança regional: enquesta als governs locals

L’Associació Britànica de Govern Local va fer una enquesta a ajuntaments anglesos sobre el pro-cés de desplegament del poder regional a Anglaterra. Els resultats d’aquest treball s’han publicatamb el títol Governança regional: enquesta als governs locals (Regional governance: a survey of localauthorities).

En aquest treball, es va analitzar la qüestió des de quatre angles: les relacions actuals dels ajunta-ments amb els òrgans regionals que hi ha; les relacions amb altres organitzacions; l’enfortiment deles regions angleses, i les competències i funcions de les assemblees regionals.

Les principals conclusions són: a) en termes generals, les autoritats locals tenen unes bones rela-cions amb els òrgans regionals existents; b) pel que fa a les relacions amb altres organitzacions,aquestes són especialment intenses amb les que es dediquen a atenció social primària, habitatge,esport i educació, mentre que són febles en el cas de les que es dediquen a cultura, serveis comu-nitaris, o transport ferroviari, c) pel que fa a l’enfortiment de les oficines regionals del Govern cen-tral, els resultats indiquen que tindran un paper rellevant en camps com ara el desenvolupamenteconòmic, la seguretat ciutadana, l’e-govern, la planificació dels serveis d’emergència civils; d) l’enfortiment de les regions es pot fer dotant de més poders i competències a les agències dedesenvolupament regional i a les oficines del Govern central a les regions i a les assemblees regio-nals; e) els ajuntaments creuen que les assemblees regionals permetran potenciar la coordinació depolítiques, millorar les estratègies regionals i la planificació regional, faran el Govern regional méscontrolable des de la mateixa regió, asseguraran el treball cooperatiu entre regions, i augmentaranla influència en el govern dels interessos regionals, i f) una assemblea regional elegida directamentmilloraria l’efectivitat, el control i la responsabilitat i donaria més veu en el Parlament estatal, peròreduiria el poder que ara tenen els ajuntaments.

Font: www.lga.gov.uk Es va crear l’abril de 1997 agrupant tres associacions municipalistes d’Anglaterra i el País de Gal·les. Actualment, la configuren gairebé cinc-centes autoritats locals. El document és accessible a: www.lga.gov.uk/Documents/Publication/regionalgovernance.pdf

28

29

THINK-TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Demos

Com crear un servei de biblioteques públiques modern

Les biblioteques públiques britàniques han anat perdent un gran nombre d’usuaris des de princi-pi de la dècada de 1990, perquè no han sabut adaptar-se a les noves demandes socials. Algunsdepartaments del Govern britànic no creen més biblioteques i són incapaços de gestionar les jaexistents. D’altres en creen, però sense objectius polítics clars. Sovint, els actors implicats evadei-xen responsabilitats i culpen el Govern central per la falta de recursos que en reben.

Segons l’informe «Com crear un servei de biblioteques públiques modern» (‘Overdue: How tocreate a modern public library service’), les biblioteques públiques atrauran nous recursos nomésquan tots els actors implicats, polítics locals, Govern central i professionals de les biblioteques,siguin capaços d’assumir les seves responsabilitats.

Salvar les biblioteques del desastre implica respondre a les següents dues preguntes: Quines fun-cions haurien d’acomplir les biblioteques? Com els diversos agents s’han de coresponsabilitzardels objectius? Segons els autors, la resposta a ambdues preguntes ha d’implicar la creació d’unanova institució: l’Agència Nacional de Desenvolupament de Biblioteques, amb la missió d’establirels objectius nacionals principals per donar un tomb a la situació actual, haurà d’assegurar que elsobjectius s’estableixin per consens i que la seva consecució es reparteixi. La seva tasca hauria deser la de gestionar els canvis en la xarxa de biblioteques com a conjunt, mitjançant l’acord d’ob-jectius, l’acompliment dels estàndards, la inversió en noves formes de gestió, la vinculació delsdiferents actors implicats i la gestió dels fons del Govern central. Per aconseguir l’objectiu de revi-talitzar les biblioteques, l’agència hauria de tenir una vida de deu anys.

Font: www.demos.co.uk És un think-tank independent fundat a Londres el 1993. Els seus objectius són fomentar iimpulsar el debat polític i proveir solucions innovadores per als problemes més radicals. L’informe està disponiblea: www.demos.co.uk/uploadstore/docs/LIBR_ft.pdf

The Foreign Policy Center

Europa comunicadora

La democràcia confia en la comunicació entre els ciutadans i els qui tenen el poder. Segons eldocument «Europa comunicadora» (‘Communicating Europe’), la UE pateix un dèficit democrà-tic que s’accentua per un dèficit comunicatiu. En el procés de reforma institucional, la UE neces-sita prendre’s la comunicació seriosament, i no mitjançant el desenvolupament de plans de comu-nicació autocomplaents.A tot Europa, els mitjans de comunicació, en particular la televisió, són recursos clau per als ciu-tadans per conèixer i comprendre la Unió Europea. No obstant això, a través de la difusió de notí-

cies en sabem ben poca cosa, i els periodistes sovint han estat acusats de contribuir al cinismesobre les qüestions europees.

Aquesta publicació descriu el grau de satisfacció i l’opinió respecte dels mitjans de comunicacióen diversos països de la UE. Proposa un nombre de canvis que la Convenció hauria de considerarper tal de fer més comunicatives la UE i les seves institucions de cara als ciutadans. En primer lloc,cal redissenyar les institucions per tenir en compte la comunicació política i el format de les notí-cies. En segon lloc, cal dissenyar l’estructura comunicativa per vincular la governança en l’àmbiteuropeu amb els sistemes nacionals de comunicació política, especialment per al desenvolupamentde notícies sobre gestió de conflictes i l’escrutini en els parlaments. Per últim, donar a la UE unacara visible mitjançant l’ús del potencial comunicatiu dels membres de la Comissió i mantenir laUE visible en altres llocs més enllà de Brussel·les.

Font: www.fpc.org.uk És un think-tank anglès independent fundat el 1998. El seu objectiu bàsic és contribuir alpensament innovador i proporcionar solucions efectives al món d’avui en dia, caracteritzat per una gran interde-pendència en polítiques. Podeu obtenir el document a: fpc.org.uk/fsblob/89.pdf

Institute for Fiscal Studies

Incentius, elecció i responsabilitat en la provisió de serveis públics

A «Incentius, elecció i responsabilitat en la provisió de serveis públics» (‘Incentives, Choice andAccountability in the Provision of Public Services’) s’estableix el marc teòric per estudiar les qües-tions sobre competència i incentius en el context dels debats sobre la reforma dels serveis públicsa la Gran Bretanya.

El document considera que cal eradicar la distinció tradicional entre sectors públics i privats.Quan es parla de serveis públics, igualar públic amb propietat pública crea confusió. El termepúblic hauria de designar els serveis produïts per al benefici de la gent en general, és a dir, béns elconsum dels quals aporta beneficis col·lectius.

Redefinits els termes, l’important per a un repartiment efectiu de béns i serveis són les estructuresde responsabilitat i els incentius. La missió principal dels organismes públics és motivar els actorsimplicats en els serveis públics. El potencial més important per a la competència en els serveispúblics descansa en aconseguir acostar els clients amb els proveïdors dels serveis. L’apropamentredueix la necessitat de donar incentius i pot fer augmentar la productivitat. Comporta, també,una major descentralització i selecció en la provisió dels serveis públics.

Amb tot, una reforma dels serveis públics d’aquestes característiques premia la mobilitat dels ser-veis i la informació, que podrien afavorir la població més rica. No obstant això, l’aproximació d’a-quest informe emfasitza el fet que els guanys d’alguns no necessàriament s’incrementen a expen-ses de les pèrdues dels altres. Des d’una perspectiva teòrica, és possible que la qualitat de tots elsserveis públics millori. Aquest és un escenari prometedor per a moltes iniciatives polítiquesactuals, tenint en compte que el model centralitzat amb poca diversitat i molts costos administra-tius ha quedat obsolet.

Font: www.ifs.org.uk Institut de recerca que té per objectiu elaborar anàlisis econòmiques independents de governsi de partits polítics. La seva recerca, centrada fonamentalment a la Gran Bretanya, es dirigeix a l’anàlisi dels efectesde la política fiscal en tots els àmbits de població. El document està disponible a: www.ifs.org.uk/workingpapers/wp0308.pdf

30

The Work Foundation

Benvinguts a la ideòpolis

Als grans centres urbans britànics ha augmentat molt l’interès per convertir-se en ciutats d’idees.El working paper «Benvinguts a la ideòpolis» (‘Welcome to the Ideopolis’) examina aquest modelurbà i n’estableix els factors, les característiques i les dinàmiques, i les principals polítiques i estra-tègies que aquestes ciutats adopten.

La Ideòpolis neix en el context de la nova economia basada en el coneixement, amb bones infraes-tructures de comunicació, fonts d’ocupació, qualitat de vida amb bons serveis i indústria cultural,lideratge efectiu amb un grau d’autonomia política i econòmica apropiat, sostenibilitat mediam-biental i integració social.

Els seus elements principals són l’aeroport, la universitat i la capacitat de crear noves idees, dinso fora de les empreses existents, amb una demanda optimista, capital intel·lectual i autoconfiançaen els negocis. S’identifica amb els sectors de tecnologia «tova», com ara l’entreteniment, els mit-jans de comunicació, la moda, el disseny i la publicitat, a més dels negocis i els serveis personals.Destaca el nivell formatiu dels treballadors: professionals de prestigi altament formats, com araprofessors, enginyers, arquitectes, analistes informàtics, i graduats en biociències i en noves tec-nologies de la informació i la comunicació.

Prenent com a exemple aquest model de ciutat, la nova agenda política urbana ha d’incloure lapromoció del creixement intel·ligent i la inversió urbana; la inversió en les famílies més desafavo-rides; la millora en l’accés a les oportunitats; la transversalitat en els programes de desenvolupa-ment econòmic; la protecció mediambiental; les reformes impositives per disminuir les disparitatsfiscals entre les diferents àrees locals; els programes d’habitatge per fomentar l’arrelament i la mes-cla social; centrar el tercer sector en programes de desenvolupament social i econòmic, etc. L’es-tudi afirma que l’èxit en la mobilització d’aquests recursos aportarà prosperitat a les ciutats i a lasocietat i que el fracàs podria iniciar un cicle de declivi difícil de contrarestar.

Hora de tornar a casa. Assumir la revolució del treball des de casa

L’informe «Hora de tornar a casa. Assumir la revolució del treball des de casa» (‘Time to go home.Embracing the homeworking revolution’) és el resultat d’una sèrie d’entrevistes a vint-i-cinc empre-saris dels sectors privat, públic i del voluntariat de la Gran Bretanya per tal de donar una visió reali concreta del treball realitzat des de casa. Els resultats mostren que, tot i que aquest fenomen haesdevingut un element de l’ocupació moderna, no s’han desenvolupat polítiques governamentals niempresarials amb l’objectiu de preveure’l i de regular-lo. La fundació elabora una definició con-creta del terme, enumera un seguit de recomanacions per als empresaris, defineix les principalstendències en aquesta matèria a Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica, mostra les actituds delsempresaris i estableix el marc fiscal i les polítiques públiques que s’han de seguir.

L’informe considera que el treball des de casa no és la forma ocupacional òptima, però sí que fauna crida als empresaris i al govern perquè en reconeguin els beneficis i les dificultats. Entre elsbeneficis, destaquen la reducció de la congestió del trànsit, un major equilibri treball-vida fami-liar, l’estímul de la productivitat i de la reputació de la Gran Bretanya com a nació digital en èpocade nous negocis i noves comunicacions. Alhora, permet als treballadors viure en regions llunya-nes, ajudant l’economia local.

31

El document proposa eliminar els formulismes burocràtics i evitar els sistemes de gestió laboralcentralitzats; reconèixer els drets de seguretat social als qui treballin des de casa i no basar la sevaregulació en els dies o en les hores de treball, perquè aquest tipus de feina es basa més en els resul-tats que no pas en la jornada laboral, i establir deduccions fiscals que contrarestin les despesesrelacionades amb la feina.

Font: www.theworkfoundation.com institut de recerca, assessoria i defensa dels llocs de treball que analitza el mónempresarial i el sector públic. Podeu descarregar el document sobre les ideòpolis a: www.theworkfoundation.com/pdf/Ideopolis.pdfTrobareu el document sobre el treball a casa a: www.theworkfoundation.com/pdf/5110000056.pdf

Joseph Rowntree Foundation

Agenda 21 local, planificació col·lectiva i renovació veïnal

L’informe «Agenda 21 local, planificació col·lectiva i renovació veïnal» (‘What’s in a name? LocalAgenda 21, Community planning and neighbourhood renewal’) avalua qualitativament si l’Agen-da 21 local és l’única eina política per implementar el desenvolupament sostenible i si aporta estra-tègies a la comunitat que augmentin o disminueixin el repartiment de la política mediambiental.

El planejament de la comunitat i la renovació veïnal tendeixen a aplicar-se de manera independentels uns dels altres, utilitzant cadascun d’ells els seus propis mecanismes de decisió. Malgrat això,presenten certes similituds en els seus objectius: la millora del benestar i la qualitat de vida en àreeslocals, el repartiment de tasques en l’àmbit local, implicar les comunitats locals en la presa de deci-sions i treballar amb comú amb altres agències.

L’informe creu que s’hauria de reconèixer la interdependència del benestar econòmic, social imediambiental, reforçant aquestes tres àrees polítiques amb una política de repartiment local inte-grada que evitaria la duplicació innecessària de processos.

Algunes de les conclusions a què arriba l’informe són: a) si el Govern central vol que el governlocal faci transversals els principis de desenvolupament sostenible en programes locals de renova-ció veïnal i de benestar, ha de proveir-lo d’una guia política interdepartamental de com s’hauriad’aconseguir i adjuntar els recursos apropiats per donar-hi suport; b) una guia de bones pràctiquesha de mostrar també els fracassos que poden esdevenir-se, ja que poden ser tan útils com els èxitsper tal d’assessorar sobre pràctiques futures i la promoció de la innovació; c) a la guia també cal-dria posar un major èmfasi en els processos usats per aconseguir bons resultats i evitar els obsta-cles, i d) s’han d’evitar els conceptes abstractes i el llenguatge aliè de l’Agenda 21 local, que hanobstaculitzat el compromís amb les comunitats pobres, particularment allà on s’ha interpretat comuna resposta a les qüestions mediambientals globals passant per alt les necessitats de la comunitatlocal.

Font: www.jrf.org.uk És la institució no lucrativa més gran de la Gran Bretanya dedicada a la recerca de polítiquessocials. Fomenta i ajuda una gran quantitat de programes en el camp de l’habitatge, l’atenció primària i la políticasocial. Trobareu el document a: www.jrf.org.uk/bookshop/eBooks/185935081X.pdf

32

MÓN ACADÈMIC

«La recerca en govern local a Alemanya». Hubert Heinelt i Margit Mayer

Aquest article sintetitza el desenvolupament i les particularitats de la recerca en política urbana ala República Federal Alemanya en els darrers trenta anys, tenint en compte l’experiència del grupde treball sobre política local (Arbeitskreis Lokale Politikforschung-LOPOFO) de l’AssociacióAlemanya de Ciència Política.

Primer, els autors defineixen allò que separa el camp de la política local de les altres disciplinesi quins han estat els principals paradigmes a l’acadèmia alemanya. En segon lloc, indiquenquins han estat els principals recorreguts de les diverses discussions des de 1970 i, en tercerlloc, comparen els punts forts i febles de la disciplina i de les seves discussions amb el contextanglosaxó.

Entre les diverses conclusions destaquen: 1) la recerca en govern local ha estat pionera i innova-dora en les discussions en la Ciència Política alemanya perquè ha adoptat un enfocament genera-lista, prenent els casos locals com a representants de problemàtiques generals; 2) això comportaque la continuïtat del debat no està assegurada, perquè costa establir una «doctrina» o metodolo-gies pròpies, i 3) aquests punts forts i febles es reflecteixen en l’estructura universitària alemanya,on el govern local no està institucionalitzat en els estudis ni en les ofertes laborals docents.

Font: Heinelt, Hubert; Mayer, Margit. «Local politics research in Germany». European Urban and Regional Studies.Vol. 10, núm. 1, 2003.

«Anàlisi de la distribució territorial de la immigració estrangera a Barcelona». Josep Roca i Arkaitz Fullaondo

Aquest document de treball del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC analitza la dis-tribució de la població estrangera que està empadronada a la ciutat de Barcelona.

La conclusió principal de l’estudi és que la distribució territorial de la població estrangera és unprocés dinàmic que es modula tenint en compte diversos factors, com ara l’arribada de més pobla-ció, els projectes de la ciutat, els preus del mercat immobiliari, etc. A més, la distribució de lapoblació estrangera empadronada pot transformar les realitats socials de determinades zones dela ciutat que comportaran la implementació de polítiques i mesures específiques.

Entre les conclusions destacaríem: a) la distribució de la població estrangera empadronada és detipus centralitzat, és a dir, es concentren, sobretot, al centre de la ciutat (centre històric, Eixam-ple i Sants-Montjuïc); b) dins d’aquesta zona, destaca la zona del Raval, on hi ha el 50% delsestrangers empadronats, i c) la tipologia de l’habitatge és un indicador de concentració, ja que elsestrangers tendeixen a viure en zones amb habitatge en condicions més precàries perquè sónhabitatges més barats, tot i que es donen processos d’ennobliment, és a dir, s’han donat proces-

33

34

sos de rehabilitació a través de la recol·locació dels grups més marginals i de la rehabilitació del’espai físic, de manera que a l’antiga zona degradada ara hi viuen grups socials més aviat de clas-se mitjana.

També es destaca com, progressivament, apareix la tendència a la distribució dels nouvinguts capa la perifèria de la ciutat. Per col·lectius, s’observa que n’hi ha que opten per una distribució con-centrada, com ara els pakistanesos, filipins, marroquins, xinesos i dominicans, mentre que d’altrestenen una distribució més dispersa (argentins, peruans, equatorians, colombians). Si bé és cert queel factor de l’origen i la cultura comuna explica la concentració inicial, perquè permet crear espaison els és fàcil desenvolupar-se, el domini de l’idioma espanyol, l’afinitat cultural i el fet de prove-nir de països amb relacions importants amb Espanya, possibilita una progressiva distribució perla ciutat.

Font: Cladera, Josep i Fullaondo, Arkaitz. «Análisis de la distribución territorial de la población inmigrada en Barcelona». WP. Centre de Política del Sòl i Valoracions. UPC. Maig 2003.El document de treball es pot descarregar de: www.upc.es/cpsv/

«S’està erosionant l’autonomia tradicional del govern local a Alemanya?». Hellmut Wollmann

Tradicionalment, el model de govern local a Alemanya s’ha caracteritzat pel seu perfil democràtici per l’important nombre de competències i responsabilitats de què disposen les autoritats localsdel país, només superades en el marc internacional per les que desenvolupen els governs localsnòrdics. Malgrat això, segons Hellmut Wollmann, en els darrers anys, el model alemany s’ha tro-bat sota la pressió de tres factors que estan erosionant l’autonomia dels ens locals alemanys: 1) la política de liberalització econòmica impulsada des de la Unió Europea que posa en perill elsserveis públics municipals; 2) la notable externalització de serveis municipals que s’està produinti que posa en entredit el control polític i democràtic dels governs locals sobre aquests serveis, i 3) la intensificació de la crisi financera dels governs locals alemanys que els obliga a limitar nota-blement la seva despesa social.

Malgrat això, Hellmut Wollmann considera que hi ha diferents «línies de defensa» que poden per-metre protegir i mantenir les característiques tradicionals del govern local alemany. En l’àmbiteuropeu, no s’ha d’oblidar que el principi de subsidiarietat té el seu origen en la tradició consti-tucional alemanya i, internament, està molt assumit. Aquest principi ofereix una bona base a par-tir de la qual es pot reforçar políticament i funcionalment el govern local alemany. Els governsfederals i dels Länder també tenen interès a mantenir el model tradicional de govern local, perquèels municipis tenen un rol importantíssim en el procés polític i administratiu de la República Fede-ral. A més, la democràcia local és un component institucional i cultural de primer ordre en el sis-tema constitucional alemany. Finalment, tot i que el marc legal i financer dels ens locals al país ésbastant dèbil, ofereix un cert marge de maniobra als municipis per mantenir les seves funcions tra-dicionals. Per exemple, la introducció de mecanismes de participació ciutadana a la dècada delsnoranta ha donat poder a les comunitats locals per determinar l’estructura de govern local quevolen. La majoria de referèndums que s’han celebrat sobre la prestació o no de serveis per partdels governs locals han tingut com a resultat el manteniment per part de les diferents autoritatslocals dels serveis que prestaven.

Font: Wollmann, Hellmut. «Is Germany’s Traditional Type of Local Self-Government Being Phased out?». GermanJournal of Urban Studies. Vol. 41, núm. 1, 2002.Podeu llegir l’article al web: www.difu.de/index.shtml?/publikationen/dfk/en/

REVISTES

«Terratrèmols polítics i polítiques d’immigració». Javier de Lucas

L’autor parteix de la vinculació que es fa tot sovint entre la «dretanització» de l’electorat a Euro-pa (Le Pen a França, Haider a Àustria, Bossi i Fini a Itàlia...) i l’ascens del racisme i la xenofòbia,per analitzar l’impacte polític del fenomen immigratori.

Un fenomen absent de comprensió que s’utilitza per transmetre el missatge de la crisi de la segu-retat, especialment obsessiu des de l’11 de setembre, fent rendible, en termes polítics, el discursde la por: la immigració és un exèrcit de reserva de la delinqüència, és competència deslleial en elmercat laboral i és un risc per a la pròpia identitat. Però, per a l’autor, el que es revela de maneraclara és, paradoxalment, la manca de política i de polítiques que donin resposta als processos d’ex-clusió i de desigualtat d’oportunitats.

En comptes d’analitzar els problemes reals, discutir els programes o iniciatives i els mitjans mate-rials i personals disponibles, s’articula un discurs orientat a dura lex i més policia. Una concepciópolítica que es mostra, en paraules de l’autor, caduca i insuficient, i que revela un error de càlculen la dimensió política del fenomen de la immigració.

De Lucas apel·la a reconèixer que la immigració afecta realment el nervi de la política i que no estracta simplement d’una qüestió accessòria, ja que planteja les raons de la pertinença i les com-plexes relacions entre la identitat cultural i el contracte polític més enllà del vell marc de l’estatnació.

Font: Javier de Lucas. «Terratrèmols polítics i polítiques d’immigració». Revista Idees, núm. 15-16, juliol-desembre 2002.

«Jubilacions: ajustament o reforma?» Jaques Bichot

Era previsible, des fa ja molt temps, que França, com la resta de països europeus, hauria d’afron-tar de manera activa un envelliment demogràfic important i que, conseqüentment, calia reformarel sistema de jubilació. Fa poc, el govern ha inscrit la reforma en el seu programa. L’autor d’aquestarticle qüestiona, però, la profunditat i adequació de les mesures adoptades a les necessitats del’entorn actual i dubta de l’eficàcia d’aquestes mesures en una perspectiva a mitjà i llarg termini.

J. Bichot considera que el sistema de jubilació francès estava, i ho continuarà estant amb aquestareforma, concebut d’una manera excessivament rígida i des d’una perspectiva unilateral. Intentademostrar amb dades tècniques que la durada de la cotització no té la mateixa significació en elsdiversos règims vigents: general, de funcionaris, especials i complementaris. I argumenta que unajustament solament paramètric, com és el d’igualar els anys de cotització exigida, no és suficientper aconseguir el principi d’equitat. Sobre aquest aspecte també es pregunta per què no es tenenen compte, quan s’ajusten les pensions, els recursos disponibles per part de l’Estat.

35

36

Des d’aquesta lògica, proposa com a necessari i desitjable un canvi més profund del sistema en lalínia del model suec, amb més variants i més flexible i que dóna un paper mes actiu als mateixostreballadors per preveure i decidir la gestió del seu temps i dels seus ingressos (salarials, des-comptes, paga de jubilació).

Les anàlisis i les propostes que fa l’autor van en el sentit que davant d’un futur incert cal no posarèmfasi en disposicions rígides, sinó que s’ha de tenir en compte l’articulació de dos objectius: res-tablir l’equitat entre els francesos i permetre un sistema que es vagi ajustant lentament i perma-nent a un context social i econòmic turbulent i incert.

Font: Jaques Bichot. «Retraites: ajustement ou réforme?», Futuribles, núm 286, maig 2003.

«Estats de negació». Stanley Cohen

L’article «Estats de negació», de Stanley Cohen, examina les vies personals i polítiques a través deles quals les realitats més desagradables de les societats contemporànies, com les massacres deri-vades d’una guerra, s’evadeixen, tant des del punt de vista individual com públic. Tenim accés ala realitat, la informació existeix i es registra, però preferim ignorar-la. Des del punt de vista indi-vidual, aquesta negació és explicable per raons psicològiques. Sovint obviem una realitat que ensafecta com a mecanisme d’autodefensa.

Però també hi ha maneres de negació que es produeixen en el pla col·lectiu. En particular, hi hanegacions que s’inicien, s’estructuren i es mantenen pels recursos de l’estat modern. Aquest seriael cas, per exemple, de l’encobriment de violacions sistemàtiques dels drets humans a determinatsestats. De fet, la totalitat de la retòrica governamental per respondre a acusacions sobre les atro-citats que es cometen es basa, en molts casos, en la negació.

Aquesta negació, que era absoluta a les societats totalitàries, i en especial a les de variant estali-nista, es produeix de manera més subtil a les societats democràtiques. Per exemple, a través de lacapacitat governamental per definir l’agenda pública o de la seva possibilitat d’oferir informacióesbiaixada als mitjans de comunicació. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació fanque certes realitats esdevinguin més visibles, però menys comprensibles, per l’efecte acumulatiu il’excés d’informació que es produeix.

Però paral·lelament, la globalització de la informació i la creació de xarxes culturals internacionalspermet la ràpida transmissió de missatges humanitaris. A més, el debilitament de les velles estruc-tures de lleialtat i identitat –nació, classe social, religió, etc.– permet l’emergència de movimentsbasats en identitats universals. La sospita dels ciutadans sobre l’origen d’aquests moviments ero-siona la «capacitat de negació» de l’estat i, així, la seva legitimitat.

Font: Cohen, Stanley. «States of denial». Fabian Review. Primavera 2003.

MISCEL·LÀNIA

Cuidem els que cuiden

Aquest és el títol d’una guia elaborada per la Creu Roja i editada pel Departament de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya. Té com a objectiu fonamental millorar la qualitat de vidadels cuidadors i de les persones en situació de dependència. Vol ser una guia de suport a les famí-lies en la seva tasca de cuidadores. Recull indicacions per formar-se en l’«art» de cuidar els altresi a un mateix. Amb aquesta guia s’inicia una línia de publicacions en el marc del programa «Viureen família». La guia es pot baixar de: www.gencat.net/benestar/icass/vf/

Projectes que usen les noves tecnologies per promoure el desenvolupament

La revista electrònica Planum ha creat una secció dedicada a recollir programes i polítiques que,usant les noves tecnologies de la informació i la comunicació, promouen el desenvolupament eco-nòmic i social de comunitats locals d’arreu del món. Els programes que conté es classifiquensegons si s’han dut a terme en àrees rurals o en àrees urbanes i si han estat promogudes per com-panyies privades o del tercer sector. Les podeu consultar a:www.planum.net/topics/bit-territories-bestpractices.html

La Unió Europea selecciona seixanta-cinc projectes europeus com a exemples de bones pràctiques de govern electrònic

Un total de seixanta-cinc projectes europeus de govern electrònic han estat seleccionats per laUnió Europea com a exemple de bones pràctiques en el camp de l’Administració pública a Euro-pa. Aquests projectes s’exposaran a la conferència ministerial sobre govern electrònic que se cele-brarà a Villa Erba Como (Itàlia) els dies 7 i 8 de juliol, durant la presidència italiana de la UE.Podeu trobar més informació tant dels projectes com de la conferència a:www.europa.eu.int/information_society/eeurope/egovconf/index_en.htm

Portal del Govern britànic sobre govern local electrònic

El Govern britànic ha creat un portal per tal de facilitar als ens locals la implantació de les novestecnologies en la prestació de serveis als ciutadans. L’objectiu és que les noves tecnologies s’haginestès a la majoria de serveis locals l’any 2005. El portal conté informació sobre els projectes delGovern central per donar suport als ens locals en l’assoliment d’aquest objectiu i diferents recur-sos i informació sobre govern electrònic en l’àmbit local. www.localegov.gov.uk

37

Premi Carles Pi i Sunyer 2003. Tema: Habitatge en l’àmbit local

S’ha convocat la III Edició del Premi Carles Pi i Sunyer, que té l’objectiu de fomentar la investi-gació i la difusió del coneixement sobre temes autonòmics i locals. L’àmbit de referència de la con-vocatòria d’enguany és l’habitatge en l’àmbit local i el premi està dotat amb 6.010,12 euros. Podeuconsultar les bases de la convocatòria a la pàgina web de la Fundació: www.pisunyer.org

El nou portal de la Generalitat de Catalunya per als municipis

La Generalitat de Catalunya ha redissenyat l’antic Sistema d’Informació de l’Administració Local(SIAL) en el nou portal Municat, el qual permet discriminar la informació segons el tipus d’usua-ri, descarregar documents, dóna accés a un canal especialitzat de comunicació entre ajuntaments i Generalitat, etc. www.municat.net/

Cimera mundial sobre la societat de la informació

Durant els dies 10, 11 i 12 de desembre de 2003 tindrà lloc a Ginebra aquesta trobada interna-cional organitzada per les Nacions Unides i la Unió Internacional de Telecomunicacions. S’abor-darà una àmplia gamma de temes relacionats amb la societat de la informació i es preveu l’adop-ció d’una declaració de principis i d’un pla d’acció per facilitar el desenvolupament efectiu de lasocietat de la informació. Per a més informació podeu consultar el web:www.onu.org/Agenda/conferencias/sinfo

Conferència internacional Democratització, governança i benestar en les societats globals

Trobada organitzada per l’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya (IIG), que tindràlloc a Barcelona durant els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2003 i que abordarà les temàtiquessegüents: 1) la revisió de les teories i estratègies de democratització considerades des de la sevarelació amb el desenvolupament; 2) l’exploració del concepte de governança, més enllà de la ins-titucionalitat política, i 3) revisió dels paradigmes del benestar. Per a més informació, podeu con-sultar el web: www.iigov.org/conferencia/

XII Jornades de l’Associació d’Economia de l’Educació

Jornades organitzades per l’Associació d’Economia de l’Educació i la Universitat Carlos III que secelebraran a Getafe els dies 18 i 19 de setembre de 2003 i tractaran, en sessions paral·leles, elsàmbits temàtics següents: finançament de l’educació, capital humà i mercat de treball, eficiència i gestió dels centres educatius i educació i creixement econòmic. Per a més informació:www.pagina-aede.org/

Municipalia 2003. Saló Internacional d’Equipaments Municipals

La dotzena edició de Municipalia es farà del 21 al 24 d’octubre de 2003 als pavellons de la Fira deLleida. Organitzada per la Fira de Lleida amb la col·laboració de l’Ajuntament, de la Diputació i de la Cambra de Comerç de Lleida, ofereix una àmplia exposició sobre equipaments i serveis pera les ciutats. Per a més informació: www.firadelleida.com

38

Democratització, governança i benestar a les societats globals

L’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya organitza els dies 27, 28 i 29 de novembrela conferència «Democratització, governança i benestar a les societats globals» amb l’objectiu derevisar les teories i estratègies de democratització seguides fins ara, avaluar l’estat dels processosde democratització i analitzar les relacions entre democràcia, institucions i desenvolupament, iplantejar així el tema de la governança. Trobareu més informació de la conferència a el web:www.iigov.org/conferencia/

VIII Congrés Internacional del CLAD sobre la Reforma de l’Estat i de l’Administració Pública

Des del 5 fins al 31 d’octubre de 2003 se celebra a la Ciutat de Panamà el VIII Congrés del CLAD(Centro Latinoamericano de Administración para el Desarrollo) sobre la Reforma de l’Estat i del’Administració Pública. Alguns dels temes que es tractaran són la inserció plena d’Amèrica Lla-tina en un món i una economia globalitzats, l’aparició de noves formes de representació ciutada-na i de participació i protagonisme social en els assumptes públics o la revolució científica i tec-nològica que experimenten les societats contemporànies. Podeu trobar més informació del Con-grés al web del CLAD: www.clad.org.ve

«Ciutats i mercats. Canvis en el desenvolupament urbà»

Des del 5 fins al 8 d’octubre se celebra a Viena el Congrés Anual de la Federació Internacionald’Habitatge i Planificació Urbana sota el lema «Ciutats i mercats. Canvis en el desenvolupamenturbà». Durant el congrés, s’analitzaran les condicions econòmiques i socials, així com les estratè-gies i instruments de planificació i gestió que seran necessaris per trobar un equilibri entre la libe-ralització i la desregulació, d’una banda, i les demandes per a un desenvolupament urbà sosteni-ble, de l’altra. Per tenir més informació del congrés podeu consultar la seva pàgina web:www.ifhp2003.at

Conferència europea sobre la transformació de la ciutat

Del 14 al 15 de novembre de 2003, la Universitat de Weimar (RFA) acollirà la tercera euroconfe-rència sobre la transformació de les ciutats. En aquesta conferència es vol analitzar, entre d’altres,les qüestions següents: com es poden entendre les noves relacions espacials, funcionals i socialsentre les regions i les ciutats; quins són els nous reptes urbanístics davant l’aparició de nous fenò-mens de suburbanització; quin paper poden jugar les regions en el fenomen metropolità, i quinessón les noves potencialitats per a les regions i quines estructures de govern els cal.www.uni-weimar.de/urbanistik/eng/master/index.html

39

WEB DEL MES

Cantieri

El Ministeri de Funció Pública del Govern italià fa temps que treballa intensament en la direccióde promoure la modernització i la innovació de l’Administració pública, mitjançant el programaCantieri. Aquest programa representa un exemple de com un govern estatal pot promocionar lamodernització i la innovació integrada de tots els àmbits de l’administració a través de compartirel coneixement i les diverses experiències.

En el web d’aquest programa d’innovació es pot accedir a múltiples recursos tant per a les admi-nistracions públiques com per als innovadors o líders d’aquests processos.

Pel que fa a les administracions, hi ha recursos de formació i d’informació sobre els programesd’innovació i sobre com participar-hi, com fer un pla d’innovació, bones pràctiques, i informaciósobre quatre línies prioritàries: satisfacció dels clients, dones i lideratge, benestar organitzatiu i dis-trictes per a la innovació.

Als líders de la innovació, el web els proporciona contactes i exemples d’altres experiències ita-lianes en marxa, notícies rellevants d’arreu, com accedir a més recursos (financers, banc de dadesi de bones pràctiques, documentació, una llista d’informació, etc.).

www.cantieripa.it/default.asp

40

Binoclede la innovació local

El

Maig-juny de 2003

25Flor de MaigAv. Flor de Maig, s/n

08290 Cerdanyola del Vallès

Centre de Formació i Treball

Tel. 934 020 710

ofm.cft@diba.es

Centre per a la Innovació Local

Tel. 934 020 709

ofm.cil@diba.es

Centre per a la Participació Ciutadana

Tel. 934 020 714

ofm.cpc@diba.es

Oficina de Gestió d’Equipaments

Tel. 934 020 711

ofm.oge@diba.es

Parc del Coneixement

Tel. 934 020 716

parcdelconeixement@diba.es

Flor de Maig és un centre de formació, recerca i difusió sobrenoves polítiques locals, participació ciutadana i la societatdel coneixement.

w w w . d i b a . e s

Flor de MaigCentre per a la Innovació Local

xarxa de municipis