FLORA EXÒTICAFLORA EXÒTICADELS CAMPS DE CONREUDELS CAMPS DE CONREU

Ramon Maria Masalles i Saumell

Facultat de Biologia, UNIVERSITAT DE BARCELONA

LII tertúlia ICEA

Flora exòtica

Actualment, a totes les regions del món conviuen:

• plantes autòctones, pròpies del país

• amb plantes exòtiques (o al·lòctones), provinents de terres més o menysallunyades; constitueixen l’anomenada flora antropòfila o, també, flora

sinantròpica

ATENCIÓ:

Una planta exòtica no ho és per se, sinó sempre en relació amb un(s) territori(s)concret(s)

No sempre es pot afirmar amb seguretat el caràcter autòcton o exòtic decadascuna de les plantes que es fan a un determinat territori

Flora exòtica

Durant molt de temps, pràcticament

fins fa uns 50 anys, els botànics (amb

algunes excepcions) han mirat les

plantes exòtiques com una curiositat,

alguns cops sense ser conscients de

l’origen forà de la planta.

L’arribada de plantes exòtiques pot

causar conflictes nomenclaturals:

la planta americana Aster squamatus

va rebre el nom d’Aster barcinonensis.

trencadalles, matacaveros; Aster squamatus

Flora exòtica

L’estudi de la flora exòtica té un interès alhora teòric i aplicat:

Des d’un punt de vista biogeogràfic, les plantes exòtiques permeten analitzar ientendre les pautes de colonització de nous territoris i els processos associats dediversificació, extinció, etc.

Una petita part de les plantes exòtiques esdevenen invasores: afecten l’estructura i elfuncionament dels ecosistemes i fins i tot arriben a desplaçar espècies autòctones.

Flora exòtica

Farem una petita crònica de la flora

exòtica dels nostres conreus però abans

repassarem els trets principals de les

plantes exòtiques fent servir exemples

referits primordialment a la flora catalana:

!Comentarem algunes de les

característiques biològiques que expliquen

el seu èxit en la colonització de noves

terres.

!Descobrirem una part del vocabulari propi

que il·lustra sobre l’època i el sistema

d’introducció, i sobre el grau d’integració al

territori d’acollida.

!Veurem quins són els camins que poden

convertir una planta exòtica en invasora

(infestant, si es tracta de conreus)

gineri; Cortaderia selloana

Flora exòtica

moresc, blat de moro, panís; Zea mays

La flora exòtica d’un territori es potdividir, d’entrada, en dos grans grups :

el de les plantes que hi han estatintroduïdes de manera voluntària(hemeròfits): plantes agrícoles,

ornamentals, etc.

espina-xoca, gossets, catxurros; Xanthium spinosum

i el de les que hi han entrat demanera accidental (xenòfits)

Flora exòtica

L’època d’introducció permet distingir

blauet; Centaurea cyanus

pebrotera; Capsicum annuum

! les plantes arribades abans de l’any 1500(els arqueòfits), tan integrades als nousterritoris que ja ni figuren com exòtiques a lesFlores

! de les arribades més tard, que constitueixenels neòfits

Flora exòtica

Plantes no plenament integrades:

!Les subespontànies són d’introducció voluntària;s’escapen sovint dels llocs on són cultivades.

!Les plantes adventícies són d’introduccióinvoluntària i depenen de l’activitat humana (noméses mantenen mentre aquesta perdura).

Segons el grau d’integració al territori, entre els neòfits es pot distingir

Plantes naturalitzades; independentment delsistema d’introducció, campen pels seus propismitjans i es propaguen talment com si fóssin delpaís.

Es poden apreciar graus intermedis d’integracióentre les unes i les altres…

cascall; Papaver somniferum

Pennisetum villosum

Flora exòtica

Arreu del món, bona part de la flora exòtica és d’introducció voluntària:

La majoria de les plantes agrícoles

arròs; Oryza sativa canya de rosaris; Canna indica

i gran part de les plantes ornamentals

Flora exòtica

Els processos i ritmes d’introducció voluntàriahan variat d’unes èpoques a unes altres:

perera; Pyrus communis

.Fins al segle XV Europa repplantes procedents, sobretot, de laMediterrània oriental.

tomaquera; Solanum lycopersicum

El ritme d’introduccions voluntàriess’accelera a partir del descobriment

d’Amèrica

Flora exòtica

Amb l’increment dels intercanvis comercials augmenten les introduccions

ciques; Cycas revoluta

A partir dels segles XVIII-XIX la flora europea incorpora moltes plantes agrícolesi, sobretot, ornamentals procedents de l’Orient llunyà, Sudàfrica i Austràlia

kiwi; Actinidia deliciosa

Flora exòtica

Algunes plantes d’introducció voluntària s’han estès de manera extraordinària i hanesdevingut naturalitzades, com és el cas de Rhododendron ponticum al Regne Unit(on la flora exòtica representa gairebé el 50 % del total de la flora)

Flora exòtica

Nombroses plantes exòtiques

formen part del nostre entorn

més proper sense que semblin

nouvingudes.

Han estat introduïdes en èpoques

més aviat llunyanes, sovint de

manera voluntària, i la gent les

coneix (tenen noms populars)

perquè en alguns casos es tracta

de plantes útils (castanyer, xiprer,

garrofer, lledoner, …)

canya; Arundo donax

Flora exòtica

En cas d’introducció accidental, l’entradasol tenir lloc en forma de llavors o de fruits

! acompanyant matèries primeres

! adherits al pèl o a les plomes del bestiar

! barrejats amb el gra de pinso o de sembra

! adherits a la roba o al calçat de les persones

i de moltes altres maneres

Cenchrus incertus

Flora exòtica

Només una petita part de les diàspores introduïdes de manera involuntàriaesdevenen plantes adultes que es reprodueixen i s’integren al nou territori

Flora exòtica

camamilla americana; Tagetes minuta

La gran majoria d’aquestes plantes

nouvingudes creixen en ambients

humanitzats i pertorbats (perifèries

urbanes, vies de comunicació, camps

de conreu, ...)

Els conreus de Catalunya acullen

més de 30 males herbes,

perfectament naturalitzades, d’origen

americà (més de 100 si comptem les

que no han arribat a naturalitzar-se) i

moltes altres que provenen de la

resta de continents

Flora exòtica

El percentatge d’espècies naturalitzades varia molt entre països:

País Espècies

autòctones

Espècies

exòtiques

Percentatge

d’exòtiques

Austràlia 20.000 2.000 10

Sydney 1.500 500 33

Victoria 2.750 850 28

Austria 3.000 300 10

Canadà 3.200 890 28

Finlàndia 1.250 120 10

França 4.650 500 9

Hawaii 1.300 230 19

Península Ibèrica 8.000 900 11

Catalunya 3.600 465 13

Flora exòtica

I també dins d’un determinat territori:

Distribució territorial la riquesa d’espècies exòtiques a Catalunya

- nombre d’espècies per unitat modular (quadrats UTM de 10x10 km); la mitjana és d’unes 38

espècies, amb valors que van de 0 a 146

- percentatge d’espècies exòtiques respecte del total a cada unitat modular; la mitjana és de

vora un 7%, amb valors que arriben al 21%

Nombre d’espècies

0-25

25-50

50-75

>75

Nombre d’espècies

0-25

25-50

50-75

>75

Percentatge

0-5

5-10

10-15

>15

Percentatge

0-5

5-10

10-15

>15

Flora exòtica

Algunes de les plantes exòtiques naturalitzades, sigui quin sigui elmecanisme d’introducció, esdevenen invasores

“Una invasió és l’entrada d’una espècie dins d’un territori o ambient on

prèviament no hi havia viscut, seguit d’una expansió de l’àrea ocupada”

ATENCIÓ: els límits entre naturalització i invasió són molt imprecisos!!!!

Flora exòtica

bàlsam; Carpobrotus edulis

Algunes invasores creixen en ambients poc humanitzats (boscos, platges, etc.)

Als hàbitats litorals (platges i penya-segats) algunes plantes exòtiques com el bàlsam posen enperill la supervivència de tàxons que en són endèmics.

Flora exòtica

Els ambients aquàtics

són fàcilment

colonitzables per

plantes invasores, que

poden causar la

rarefacció o

desaparició d’espècies

autòctones

jacint d’aigua; Eichhornia crassipes

Azolla caroliniana

Flora exòtica

Bona part de les nostres plantes cultivades són d’originen exòtic

Flora exòtica

A banda moltes de les plantes

cultivades, als conreus hi podem

trobar diversos fongs exòtics com

és ara el míldiu (o mildè) de la

vinya.

míldiu de la vinya; Plasmopara viticola

Fou descobert a França l’any

1878 i a Catalunya el 1880.

Havia arribat a Europa amb els

ceps americans importats a causa

de la fil·loxera

Flora exòtica

Molts altres fongs exòtics parasiten plantes de la nostra flora:

L’oïdi de la vinya o cendrada (Uncinula

necator), també d’origen americà, es

coneix a Catalunya des del 1850

El rovell de la malva sembla

originari d’Àfrica del sud. El

1869 fou descobert a Europa.

Puccinia malvacearum

Flora exòtica

Les plantes exòtiques són molt abundants entre les males herbes dels conreus idels jardins (en general, abunden als ambients antropitzats)

violins; Oxalis latifolia Distribució de Senecio pterophorus a Catalunya

Flora exòtica

El procés d’invasió

En

viro

nm

en

tal:

local

Seed rain

Geo

gra

ph

ic

Barriers

Rep

rod

uctiv

e

AlienStatus Adventive

Dis

pers

al

Eco

log

ical im

pact

En

viro

nm

en

tal :

hab

itat

1000 100 10 1

Nb. of species

Invasivesensu Davis &

Thompson (2000)

Invasivesensu Richardson et al.

(2000)

Naturalized

Flora exòtica

A començaments de la dècada dels 90, perexemple, Recasens i Conesa (1995) vandescobrir en un camp de melca del Segrià finsa 6 males herbes originàries d’Amèrica (d’onprovenien les llavors!), de les quals 5 erennoves per a la nostra flora: Brachiaria

platiphylla, Setaria faberi, Ipomoea hederacea,

Cassia obtusifolia, Sesbania exaltata i Sida

spinosa.

De tot aquest grup de plantes, actualmentnomés podem considerar naturalitzada Sida

spinosa (que ja formava part de la floraal·lòctona catalana des de la dècada dels 80)

Flora exòtica

La riquesa d’espècies exòtiques a les comunitats arvenses depèn moltdels tractaments que reben els conreus.

De manera molt simplificada (i amb el permís dels herbicides), es pot afirmar queles males herbes exòtiques són més nombroses als conreus que pateixen méspertorbacions al llarg del seu cicle i als que han de suportar menys estrès:

A les comunitats dels arrossars poden arribar fàcilment al 50% del total de malesherbes

El percentatge baixa notablement (fins a un 10-20%) a moltes de les comunitatsarvenses dels conreus de regadiu (horta, fruiterars, ...)

I és pràcticament nul (si no considerem els arqueòfits) als cereals d’hivern de secà.

Flora exòticaTaxa F.v. T. agronòm. 1a referència i autor

DICOTYLEDONEAE

Fam. Amaranthaceae

Amaranthus albus L. Th LS, HR 1864 [1841] A.C. Costa

Amaranthus blitoides S. Watson Th HR, LR, LS, HS 1912 - Sennen

Amaranthus deflexus L. Ch HR 1864 [1802] A.C. Costa

Amaranthus hybridus L. Th HR, LR 1880 [1861] Vayreda

Amaranthus retroflexus L. Th HS, HR, LS, LR 1847 [1841] Herb. Masferrer

Fam. Asteraceae

Aster squamatus (Spreng.) Hieron. Th(NP) LR, HR 1912 1 - Sennen

Conyza bonariensis (L.) Cronq. Th HR, L 1864 [1840] A.C. Costa

Conyza canadensis (L.) Cronq. Th HR, LR, LS 1846 [1787] Colmeiro

Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker Th LS, HR 1904 [1840] Sennen

Galinsoga parviflora Cav. Th (HR) 1969 - Folch & Abellà

Tagetes minuta L. Th LS 1926 [1865] Sennen

Xanthium echinatum Murray subsp.

italicum (Moret.) O. Bolòs et J. Vigo Th LS, HS, HR 1912 [1887] Sennen

Xanthium spinosum L. Th HS, HR 1846 [1784] Colmeiro

Fam. Convolvulaceae

Cuscuta campestris Yuncker Th par HR 195? - Casasayas

Fam. Lythraceae

Ammannia coccinea Rottb. Th (AR) 1950 - Segura in BC

Ammannia robusta Heer et Regel Th (AR) 1951 - Carretero

Fam. Solanaceae

Datura stramonium L. Th HS, LS, HR 1846 [1785] Colmeiro

MONOCOTYLEDONEAE

Fam. Poaceae

Bromus catharticus Vahl H LR, HR 1912 - Anònim in BC

Panicum capillare L. Th (HR, LR) 1920 [1871] Codina in BC

Panicum dichotomiflorum Michx. Th (LR) 1984 [1982] Izquierdo

Paspalum dilatatum Poiret in Lam. H LR, HR 1907 - Codina

Paspalum distichum L. G LR,HR, (AR) 1908 - Codina

Llista parcial de lesmales herbes d’origenamericà dels cultiusde Catalunya

Flora exòtica

Distribució de Galinsoga parviflora a Catalunya

Flora exòtica

PER ACABAR: El coneixement i l’estudi de diversos exemples de males

herbes exòtiques i infestants proporciona informacions molt útils però

genera moltes preguntes que no són pas fàcils de respondre:

• Perquè algunes plantes esdevenen invasores i altres no?

• Quines característiques ha de tenir una planta invasora?

• Perquè hi ha plantes que es comporten com a invasores en un

determinat territori i no en altres territoris?

Flora exòtica

Característiques d’una planta invasora “ideal” (Roy, 1990)

• Capacitat de germinar en ambients diversos, i de manera discontínua

• Longevitat de les llavors elevada

• Creixement ràpid i capacitat de sobreviure en ambients diversos

• Gran capacitat per competir amb altres espècies (pel fet de tenir un creixement

més ràpid, o fulles en roseta, o al·lelopatia, ...)

• Taxes de creixement de la població elevades perquè

– arriben aviat a la maduresa reproductiva

– inverteixen molts recursos en la reproducció

– produeixen llavors dins d’una gamma ampla de condicions ambientals

– o tenen mecanismes de disseminació molt eficaços

• Autocompatibilitat, o anemofília, o flors fàcilment pol·linitzables

• En el cas d’espècies perennes i vivaces, reproducció vegetativa important

Flora exòtica

La capacitat d’invasió també depèn (i molt!) de l’ambient

• Les plantes invasores han estat introduïdes, en general, sense els seus

enemics naturals => el control de la població que tenia lloc al país d’origen

s’ha perdut.

Molts països intenten combatre les invasions mitjançant la lluita biològica.

• Els canvis ambientals (del règim de pertorbacions, de disponibilitat de

recursos, del clima, etc.) que tenen lloc als països i ambients receptors

poden limitar a curt termini la capacitat de supervivència d’algunes plantes

natives i afavorir espècies nouvingudes

Flora exòtica

niella; Agrostemma githago