FOLLIA DE CAPS - · PDF fileLa relació entre aquestes imatges suggereix les infinites transformacions ... [o folia] Dansa d’origen popular, ... (Corelli, Bach,

FOLLIA DE CAPSUn petit viatge a l’interior del cervell

EXPOSICIÓ

producció i organitzacióCentre d’Art Contemporani LA SALAAjuntament de Vilanova i la Geltrú

curadorXavier Duran Esteva

LA SALACentre d’Art ContemporaniJoaquim Mir 1208800 Vilanova i la Geltrú[email protected]

1 d’octubre del 20102 de gener del 2011

CATÀLEG

editaCentre d’Art Contemporani LA SALAAjuntament de Vilanova i la Geltrú

projecte gràfic i dissenyXavier Duran Esteva

© dels textos, els autors© de les imatges, l’autor© del disseny, l’autor© edició LA SALA,Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

impressióRomanyà Valls

primera ediciósetembre del 2010

PEL·LÍCULA

idea, creació d’imatges,producció i direccióXavier Duran Esteva

música

Elisabet RaspallYes RobotJosé Luis BieitoIsabel PlaSalvador NieblaPere SerranoAndreu JacobRavid GoldschmidtRomà EscalasRoger Whipp & Johnny BranchizioJoan Manuel CelorioLeonora MilàMax SunyerJavier GavaraL’Orquestra dels Luthiers DrapairesJordi PaulíOriol Pastor

animacióPep Carbonell

estudi de gravacióEstudi GDM

tècnic de soPere Serrano

FOLLIA DE CAPS. Un petit viatge a l’interior del cervell

Els visitants, endinsats a la sala de les voltes, se submergeixen en el petit viatge a l’interior del cervell que ha creat l’artista Xavier Duran Esteva i que, en format de pel·lícula d’animació, estrena al Centre d’Art Contem-porani La Sala, de Vilanova i la Geltrú.

FOLLIA DE CAPS. Un petit viatge a l’interior del cervell és la producció artística resultant de la residència de Xavier Duran a La Sala. Aquest equipament municipal, destinat a promoure i estimular la creació de pro-duccions artístiques, permet acollir el treball, les microhistòries en imat-ges i música, de l’artista vilanoví.

En Xavier Duran Esteva, amb la seva proposta artística, ha sabut invo-lucrar diversos músics, tant de la ciutat com forans, per acompanyar de sons i de música la seva instal·lació. D’aquesta manera, mostra la rique-sa del teixit artístic de què en tots els àmbits i des de fa anys, gaudeix Vilanova i la Geltrú. Riquesa que fa créixer la identitat cultural de la ciutat, i queda palesa en la quantitat de manifestacions i activitats culturals que s’esdevenen en els equipaments municipals, carrers i places.

Vilanova i la Geltrú és seu de nombrosos treballs artístics, projectes i ide-es, als quals donem suport posant-hi a disposició les eines necessàries per a la seva creació. La nostra voluntat és que la ciutat i els mateixos artistes en gaudeixin.

joan ignasi elena i garcia

Alcalde de Vilanova i la Geltrú

3


ART DIGITALpel·lícula d’animació17 microhistòriesen imatges i música

5

FOLLIA DE CAPSUn petit viatge a l’interior del cervell

per a la rosÓ esTeVa salicHs

índex

7 la gènesi del projecte

11 follia de caps

12 follia de caps. un petit viatge a l’interior del cervell

14 les imatges

15 la música

16 la pel·lícula

32 la banda sonora

35 follia de caps. el poder d’un univers misteriós i poc conegut

36 xavier duran esteva

38 els músics


FOLLIA DE CAPS. Un petit viatge a l’interior del cervell constitueix una reflexió au-

diovisual sobre la naturalesa i el misteri del cervell, òrgan motor-director del nostre cos,

les funcions del qual ens permeten desenvolupar la vida en totes les seves múltiples

vessants. El cervell és, encara avui, un univers no explorat del tot i és la curiositat pel

desconegut i el misteriós el que va motivar la creació de FOLLIA DE CAPS.

Els primers dibuixos de FOLLIA DE CAPS van ser creats l’any 2003 i, lentament, durant

més de 5 anys, es van anar gestant un conjunt d’imatges, creades digitalment i agru-

pades en díptics, que mostren dues facetes (molt allunyades entre sí i contradictòries

algunes vegades) d’estats o situacions per les quals pot travessar la ment d’un home

o d’una dona. La relació entre aquestes imatges suggereix les infinites transformacions

que s’esdevenen en el decurs de l’existència.

Algunes d’aquestes imatges tenen el seu origen en dites i expressions pròpies del

llenguatge relacionades amb el cap i la ment. D’altres fan referència a episodis viscuts

o imaginats.

Aquest treball format per 42 díptics (de 32 x 53 cm impresos sobre paper hahnemühle

en una edició giclée de 5/5 exemplars) va ser exposat l’any 2007, per primer cop a la

Galeria Ismes de Vilanova i la Geltrú i, mesos més tard, a la Galeria 1701 de Monells,

Girona.

la gènesi del projecte

7


FOLLIA DE CAPS ha evolucionat fins esdevenir la pel·lícula d’animació-art digital,

FOLLIA DE CAPS. Un petit viatge a l’interior del cervell, que ha pres com a

punt de partida 17 dels 42 díptics que formen la mostra, i els ha desenvolupat en

microhistòries.

Aquestes 17 microhistòries en imatges i música reflecteixen les vides de caps singulars,

un món ric d’emocions, sentiments, desitjos i comportaments personals i alhora univer-

sals. Mostren situacions excepcionals o molt quotidianes.

Són divagacions, passejos enderiats, flirtejos obsessius al voltant d’aquest misteriós

centre neuràlgic i vital del nostre cos i de les transformacions que s’hi esdevenen, que

ens provoquen les majors alegries i les més grans penes, els estats més elevats i exal-

tats d’èxtasi o les depressions més negres i profundes.

El projecte, seleccionat per la Convocatòria Tallers La Sala 2009 de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú, ha obtingut el suport del programa ArtWork 2009 de la Diputació

de Barcelona.

9

Tres primeres microhistòries ja van ser exhibides, sense música, com un tast previ del

projecte en construcció, a la Mostra de projectes 2009 del Centre d’Art Contemporani

La Sala durant els mesos de desembre del 2009 i gener del 2010.

Les imatges de FOLLIA DE CAPS, que mostren una diversitat de registres i estats de la

ment humana, estan pensades des de l’inici com una globalitat. En un futur, està previst

continuar desenvolupant la seva versió pel·lícula amb el projecte FOLLIA DE CAPS. El

poder d’un univers misteriós i poc conegut.

FOLLIA DE CAPS ha estat creat mitjançant les eines que la tecnologia posa al servei de

les noves tendències artístiques i dels llenguatges de la creació visual, i que fan possi-fan possi-

ble l’encontre i l’intercanvi entre el món artístic i el tecnològic.


1. 2. 3.

4. 5. 6.

7. 8. 9.

10. 11. 12.

13. 14. 15.

16. 17. 18.

FOLLIA DE CAPS. El poder d’un univers misteriós i poc conegut (projecte en construcció)

1.

11.

17.

10. 12.

8.

15.

6.

14.

5.

9.

4.

7.

16.

13.

2. 3.

11

FORMAT (32 cm x 53 cm)

IMPRESOS SOBRE PAPER HAHNEMÜHLE

EDICIÓ GICLÉE 5/5


Follia de caps 42 díptics

follia f 1 PSIC Denominació antiga i imprecisa d’alguns trastorns mentals. Alteració; demència, bogeria. Per la seva vaguetat, ha estat bandejada del llenguatge mèdic. 2 MÚS 1 [o folia] Dansa d’origen popular, molt alegre, possiblement provinent de Portugal. Dansada per dos personatges en solo. El ritme és a tres temps. Recorda la xacona o la passacaglia. En francès era anomenada folies d’Espagne. S’han fet nombroses variacions (Corelli, Bach, Liszt, Rakhmaninov...) 2 Corranda.

[“Vivim a la ment”[“El cosmos sencer és a la ment”]janna levin

científica i escriptora


Follia de caps. Un petit viatge a l’interior del cervell

FOLLIA DE CAPS. Un petit viatge a l’interior del cervell, ens passeja per l’òrgan

regulador de la vida vegetativa, instintiva i afectiva, de la motricitat; nucli de la vida psí-

quica on resideixen el pensament i la intel·ligència, les emocions i els desitjos, el seny

i el judici, la imaginació, la memòria, el llenguatge, la funció simbòlica, l’estat de vetlla i

del son, el dolor, el plaer, l’humor...

Ens endinsa en testes singulars que experimenten situacions i estats que tots podem

haver viscut en el transcurs de l’existència... Ens submergeix en l’univers recòndit de

cervells alterats, il·lusionats, nerviosos, esperançats, confosos, clarividents... fruït de la

complexitat, contradicció i riquesa de la ment humana.

Ens ofereix una visió de les constants metamorfosis, que s’esdevenen amb interacció

permanent amb les realitats, igualment diverses i canviants, de manera conscient o

imperceptible, en els caps d’homes i dones irrepetibles, com ho som tots i cadascun

de nosaltres.

Tot es filtra i condensa en el nostre cervell, òrgan misteriós poc comprès, que processa

les vivències, les recrea i elabora, les deforma, les estilitza, les inventa...

13

Follia de caps. Un petit viatge a l’interior del cervell

Cada una de les microhistòries, d’una durada diferent, està concebuda i es presenta

visualment en dues parts simultànies: una primera de format quadrat que constitueix

el nucli central amb un discurs més narratiu i argumental i una segona de format rec-

tangular, horitzontal o vertical, que segons els casos ocupa el costat dret o esquerre i

la part superior o inferior; aquestes bandes perimetrals presenten un desenvolupament

molt més lliure i/o abstracte. L’experimentació amb la suma d’aquestes dues parts ge-

nera un nou format que es diferencia de l’estàndard rectangular.

les imatges


La paraula FOLLIA fa referència, en una de les seves accepcions, a la música. Hi és

present, doncs, des del seu inici. La banda sonora de la pel·lícula enriqueix la visió

personal de l’autor, amb la singularitat d’aglutinar les composicions de disset músics:

Elisabet Raspall ✷ Yes Robot ✷ José Luis Bieito ✷ Isabel Pla ✷ Salvador Niebla ✷ Pere Serrano ✷ Andreu Jacob ✷ Ravid Goldschmidt ✷ Romà Escalas ✷ Roger Whipp

& Johnny Branchizio ✷ Joan Manuel Celorio ✷ Leonora Milà ✷ Max Sunyer ✷ Javier

Gavara ✷ L’Orquestra dels Luthiers Drapaires ✷ Jordi Paulí ✷ Oriol Pastor, que incor-

poren altres veus, sons i estils molt diversos i contrastats. FOLLIA DE CAPS. Un petit

viatge a l’interior del cervell esdevé així un cosmos visual i musical múltiple i plural.

la música

15

microhistòria 01. Irradiació, la vida genuïna

microhistòria 02. Encreuaments, nexes i lligams

microhistòria 03. Floració escollida


la pel·lícula

microhistòria 01. Irradiació, la vida genuïna

17

microhistòria 04. Un lluminós bosc animat

microhistòria 05. D’encantaments i fulgors


19

microhistòria 06. Explorant l’illa dels tresors fantàstics

microhistòria 07. Alliberant sons màgics


21

microhistòria 09. Et desitjo ocells a la primavera

microhistòria 08. Transitant artèries insondables


23

microhistòria 11. Si una mirada, un jardí d’estels (Els sentits 1)

microhistòria 10. De revolucions i evolucions


microhistòria 11. Si una mirada, un jardí d’estels (Els sentits 1)

25

microhistòria 13. Mare Atena, blaus de Grècia

microhistòria 12. Pluja per poder fl orir


microhistòria 13. Mare Atena, blaus de Grècia

microhistòria 12. Pluja per poder fl orir

27

microhistòria 15. Connectant-se i expandint-se


microhistòria 14. Renaixement, les capacitats pròpies

microhistòria 15. Connectant-se i expandint-se

29

microhistòria 14. Renaixement, les capacitats pròpies

microhistòria 17. En plena foscor, una visió reveladora (Els sentits 2)


microhistòria 16. Focs resplendents

microhistòria 17. En plena foscor, una visió reveladora (Els sentits 2)

31

microhistòria 16. Focs resplendents


1. Irradiació, la vida genuïnaamb música original d’ELISABET RASPALL“el piano, segons tradició cinematogràfica, té la capacitat d´acompanyar les imatges d´una manera descriptiva i si li afe-gim la melòdica, ‘el teclat que es bufa’, la ‘irradiació’ queda ‘genuïnament’ garantida...”

2. Encreuaments, nexes i lligamsamb música original de YES, ROBOTbàsicament per aquesta peça s’han fet servir sintetitzadors analògics i joguines modificades amb la tècnica anomenada “circuit bending”.

1,081,36

6. Explorant l’illa dels tresors fantàsticsamb música original de PERE SERRANOpeça interpretada amb guitarres elèctriques i sintetitzador analògic. està basada en la repetició de notes i arpegis super-posats en diferents capes.

5. D’encantaments i fulgorsamb música de SALVADOR NIEBLAper la peça paradise elegi ha emprat els instruments: kanun, violí, nay, tark, bateria, veu, teclats i percusió.

1,35 1,50

9. Et desitjo ocells a la primaveraamb música de Jacques Hotteterreinterpretada per ROMÀ ESCALASPremiere suite a deux dessus (1712):Passacaille sobre les Folies d’Espagne (Carre i Mineur)

flautes de bec barroques. amb un sol instrument de josep tu-bau (1977), reconstrucció d’un model de pierre bressan (c. 1712).

10. De revolucions i evolucionsamb música original de ROGER WHIPP& JOHNNY BRANCHIZIOanglaterra i itàlia treuen les cassoles, un torradora i un te-clat, per donar suport a la revolució dels caps. fent servir els instruments de cuina que tenien a mà, whipp i branchizio han creat aquest àpat.

2,421,15

13. Mare Atena, blaus de Grèciaamb música original de MAX SUNYERla música de mare atena, blaus de grècia ha estat enregistrada amb una guitarra elèctrica samick greg bennett royale rl-4 i un processador zoom g-505. també he fet ús de l’efecte rever-se -consistent en invertir els sons gravats.

14. Renaixement, les capacitats pròpiesamb música de JAVIER GAVARAel fragment de “la portaferrissa” (2006), és una soleá, compo-sició poètica que tracta sobre la solitud i el desencís.

2,45 1,05

la banda sonora

15. Connectant-se i expandint-seamb música original de L’ORQUESTRA DELS LUTHIERS DRAPAIRESinstruments que han intervingut: nosignal 25, lamàquina-del’amor i hidrófon 1.0.

33

3. Floració escollidaamb música original de JOSÉ LUIS BIEITOen la peça musical que acompanya floració escollida, josé luis bieito toca diferents guitarres elèctriques: fender stratocas-ter, fender jazzmaster i fender jazz bass guitar.

4. Un lluminós bosc animatamb música del repertori tradicional catalàinterpretada per ISABEL PLA“ala vola, vola”. cançó de cresca. versió lliure.

2,36 1,28

7. Alliberant sons màgicsamb música original d’ANDREU JACOBfollia de caps la naturalesa del pensament entramat, encisa-dors colors de vida que es fonen i confonen i van i vénen dige-rits encisadors pensaments, entramat de malaurades sensaci-ons de vida, somnis de plenitud, somnis d’incertesa, sensacions i rectitud amb regust a terra.

8. Transitant artèries insondablesamb música original de RAVID GOLDSCHMIDTl’instrument: la paraula hang provè del dialecte de berna (su-ïssa), significa “mà” i es pronuncia tal com s’escriu. el hang és un instrument nou, de l’any 2000, i troba el seu origen en un altre instrument, el steel drum.

1,05 1,33

11. Si una mirada un jardí d’estels (Els sentits 1)amb música original de JOAN M. CELORIO“en aquesta peça em concentro a reforçar les imatges. l’es-tructura rítmica, la marca, el vídeo. he gravat diferents objectes metàl·lics (claus, culleres,...) alterats amb l’or-dinador, insertant filtres i efectes (delays i sintetitzadors) virtuals”.

12. Pluja per poder floriramb música de LEONORA MILÀinterpretada per la London Philharmonic OrchestraVersió d’un fragment de Tirant lo Blanc (1991) Ballet

fragments dels moviments 10 i 11 del ballet.

1,20 2,02

16. Focs resplendentsamb música original de JORDI PAULÍha compost la música i ell mateix la interpreta amb els te-clats i el saxòfon alt. és una música descriptiva. ha utilitzat el saxòfon per donar relleu a la sensualitat de les imatges, ja que l’instrument té una tímbrica dolça i a la vegada molt expressiva.

2,00 2,28


1,20

17. En plena foscor, una visió reveladora (Els sentits 2)amb música original d’ORIOL PASTORl’obra està composta amb guitarra acústica, un conjunt de sons provinents de la gravació i sampleig de veus i situacions quotidianes, un sintetitzador vocoder microkorg per definir les linies dels baixos, tot estucturat i canalitzat a través del software logic pro.

Follia de caps.El poder d’un univers misteriós i poc conegut

35

noves imatges (projecte en construcció)

Art [email protected]

EXPOSICIONS

2001 Escultures 1999/2000/2001

Galería Alejandro Sales Blackspace Barcelona.

2002 Escultures 1999/2000/2001

Toc Vilanova i la Geltrú.

2007 Follia de caps Ismes, Galeria d’Art Vilanova i la Geltrú.

2007 Follia de caps 1701 Galeria Monells, Girona.

2009 Follia de caps Un petit viatge a l’interior del cervell

Mostra projectes 2009 ArtWork 2009 Centre d’Art Contemporani LaSala Vilanova i la Geltrú.

2010 Follia de caps Un petit viatge a l’interior del cervell

Centre d’Art Contemporani LaSala Vilanova i la Geltrú.

Vilanova i la Geltrú 1964

ESTUDIS

1984-19881993-1995Disseny de Producte, d’Interiors i ArtEina, Escola de Disseny i ArtBarcelona.

ALTRES

1991Menció honoríficaBeques a la Jove Creativitat’91Generalitat de Catalunya.

Sel·lecció Biennal’91 Noves Energies(disseny industrial)Ajuntament de Barcelonapublicaciócatàleg Biennal’91 Noves Energies.

1993Sel·lecció Mercat d’IdeesPrimavera del Dissenypublicaciórevista Ardi-catàleg Mercat d’Idees.

2009Beca-Convocatòria Tallers LaSala 2009Programa ArtWork 2009Ajuntament de Vilanova i la GeltrúDiputació de Barcelona.


xavier duran esteva

37


ELISABET RASPALL Musica i compositora de jazz. Co-mençà els estudis de solfeig i piano al Foment Vilanoví.Després seguí al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on aconseguí el títol professional de piano i obtingué el diploma de grau superior del Taller de Músics de Barcelona. Més tard, als Estats Units amb l’ajut d’una beca, estudià música con-temporània a la Berklee Co-llege of Music, on es graduà de Professional Music i assistí a nombrosos seminaris amb músics coneguts. També am-plià estudis a Nova York. Ha participat en diferents semi-naris de jazz a Barcelona, a l’International Seminar of Jazz Schools de Dublín i en dife-rents festivals de jazz. Ha es-tudiat amb Tete Montoliu, Llu-ís Vidal, Iñaki Salvador, Albert Bover, Alvaro Is, Fred Hersch, Barry Harris, Zè Eduardo, Sil-via Goes, entre d’altres. Ha treballat en diverses ocasions als canals de televisió nacio-nals i autonòmics i en obres de teatre. Combina l’activitat

professional amb la docència. Ha esdevingut una pianista molt sol·licitada en l’ambient de jazz de Barcelona. Amb el seu propi grup és on queda més ben reflectida la seva ca-pacitat creativa, ja que toca les seves composicions sota influències diverses. Ha enre-gistrat cinc CD amb les se-ves composicions i d’altres en col·laboració. Ha acon-seguit diversos guardons concedits per l’Associació de Músics de Jazz de Cata-lunya, així com per Radio 4, RNE a Catalunya •

www.elisabetraspall.comwww.myspace.com/elisabetraspall

YES, ROBOT Són dos músics de Vilanova i la Geltrú.Els seus inicis en el món de la música electrònica es remun-ten a l’època dels primers “trackers” pels ordinadors Amiga i Pc.Actualment la seva principal eina de creació és la Game-Boy, la primera consola de videojocs portàtil de Ninten-do, a la qual sumen altres instruments com ara sam-plers, sintetitzadors i joguines modificades per ells mateixos mitjançant una tècnica ano-menada “circuit bending”.Són membres fundadors del col·lectiu microBCN •

http://yesrobot.org

JOSÉ LUIS BIEITO Músic ti-tulat pels conservatoris de Barcelona i Rotterdam. El seu gran interès per altres discipli-nes l’han portat a col·laborar amb artistes com ara coreò-grafs, directors de teatre, dis-senyadors i vídeo artistes.Té dos enregistraments edi-tats amb el segell discogràfic Ars Harmònica: Oblivion (Any 2001, AH97) i Reflections (Any 2009, AH205).“Aquest magnífic guitarrista i exquisit músic que és José Luis Bieito no busca impres-sionar ningú, però ho aconse-gueix (…) Deixeu-vos seduir per un repertori en les mans d’un gran guitarrista capaç de mostrar-nos els infinits matisos que aquests tangos, com tota la gran música, amaguen” (CD Compact, no-vembre de 2001).“Un disc amb un resultat pa-radoxal de fluïdesa natural i expressivitat instintiva” (Re-vista Musical Catalana, gener de 2002).“En la interpretació, el lirisme intens guanya a l’agressivi-tat sonora, l’impuls rítmic no

els músics

SALVADOR NIEBLA Bateria. Després de participar en pe-tits grups durant els seus anys d’estudi al conservatori de Gi-rona, formà part d’Atila el 1976. Ha tocat amb l’Orquesta Mira-sol, Max Sunyer, Benavent-Amargos grup, Jordi Sabatés, Didier Lockwood, Orquesta Mondragón, Alameda, Miguel Ríos, Enrique Morente, Marti-rio, La Trinca, Serrat, Albert Pla i una infinitat més de músics de tots els estils.Ha col·laborat i gravat en més de 150 CDs i ha fet treballs per teatre, ballet, cinema, te-levisió i publicitat.Va participar a les cerimòniesd’obertura i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.És director de la “Virtual Drummer School”. Té el seu propi grup Natural Energy amb qui ha gravat discos com compossitor i arranjador.Compon la música per l’equip olímpic español de natació sincronizada per als Campio-nats del Món del 2001, 2002, 2003, 2005, 2007 i 2010 i les Olimpíades de Sydney 2000 i Atenas 2004.

39

ISABEL PLA Soprano. Es va formar al Conservatori Supe-rior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb Dolors Aldea. Va obtenir el títol de Professora Superior de Cant al Conservatori del Liceu de Barcelona i va perfeccionar els seus estudis amb Ma. de los Llanos Martínez a València. Ha assistit també a classes magistrals de Helmut Lipps, Lambert Climent, Montserrat Figueres i Enriqueta Tarrés. Ha cursat estudis de direcció coral amb Pierre Cao, Eric Ericson i Josep Prats.Va debutar com a concertista l’any 1989. Ha actuat com a solista amb diversos pianistes i guitarristes i ha estat dirigida per Joan Lluís Moraleda i Sal-vador Brotons entre d’altres. És solista vocal del grup de música antiga Ínsula Baratària.La seva activitat com a can-tant la compagina amb la pedagogia musical. Ha estat directora del Conservatori de Vilanova i la Geltrú de l’any 2004 al 2007, on és profes-sora de Cant i de Cant Coral.Dirigeix cors des de l’any

1985: la Coral infantil Dolçai-na del temple de la Sagrada Família, el Cor Flumine de Tortosa o l’Orfeó Vilanoví en són algunes. Des dels seus inicis, dirigeix els cors Bitxac de St. Pere de Ribes i Isqui-one de Vilanova i la Geltrú, amb els quals desenvolupa un treball conjunt a partir dels anys 90.També ha dedicat el seu tre-ball a la recuperació de parti-tures d’arxius musicals antics i a la música tradicional com a component del grup dels Mi-nistrers de la Vila Nova •

desborda i la identitat porteña d’aquesta música arriba a l’oient sense maquillatges (...) en minuciosos arranjaments del propi Bieito que mai tra-eixen el sentit musical original dels enregistraments de l’au-tor” (El País , març de 2002). “José Luis Bieito té un do per trobar i expressar la mú-sica que toca. El guitarrista connecta amb l’esperit íntim de cada composició i des d’aquest lloc expressa cada gram del seu contingut” (Nic-ky Hind, Febrer de 2009) •

www.myspace.com/joseluisbieito

s


PERE SERRANO És músic, productor musical i tècnic de so. Ha participat en més d’un centenar d’enregistraments de discs comercials als es-tudis GDM (Grabaciones de Mentira) i ha enregistrat tant a músics de casa com d’internacionals.En els directes, ha participat com a tècnic de so en gires d’artistes, com Mishima, La Brigada, La Bien Querida, etc. I en espectacles com Reflec-tions d’en José Luis Bieito.També es responsable de la producció tècnica de festivals com Faraday o el disseny de so i llums del FIMPT amb l’empresa Soma Produccions •

www.myspace.com/grabaciones-dementira

ANDREU JACOB Músic poli-instrumentista, compositor, arranjador/orquestrador. Con-siderat per la premsa especia-litzada com un dels composi-tors més rellevants del nostre temps, és el músic més es-ponsoritzat a nivell internaci-onal, ha participat en festivals de jazz internacionals per tota Europa, Estats Units i Rússia.Ha treballat en multitud d’es-pectacles a nivel internacional, nacional, televisions, gales i directes, gravacions d’estudi, producció, post–producció, anuncis per a TV. Compositor de bandes sono-res com Laura está sola, La memoria de los peces, Priva-te Châteao i un llarg etcetera.42 treballs publicats fan d’aquest compositor una clara referència musical i de tendència •

http://www.andreujacob.com

RAVID GOLDSCHMIDT Atret per la bellesa del so del hang, el percussionista Ravid Goldschmidt va abandonar el seu país per dedicar-se a l’estudi i a la manufactura d’aquest bell i desconegut instrument melòdic de per-cussió, fins a desenvolupar una tècnica única en la seva interpretació i esdevenin un autèntic mestre del hang.Ha realitzat concerts per tota Espanya i Europa amb grups com Carles Benavent Quartet i fent duo amb Sílvia Perez Cruz entre d’altres.Amb el títol de RavidHang ha publicat el primer CD professi-onal del hang, on aquest es fu-siona amb diferents instruments (guitarra, voc, baix, percussió, piano...) i està a punt de gravar-ne un altre, de hang sol, que s’anomenarà Calm upon you •

www.ravidhang.com

Ha gravat un DVD pedagògic sobre Polirritmies i Amalgames.Realitza demostracions i “master class” amb les mar-ques: Zildjian, Premier, Regal-tip, Evans, Audio Technica. Col·labora com assesor a la “Revista de Jazz”. Delegat de la Drummer Collective of NY.Ha publicat els llibres “Guía del Batería de Pop-Rock” i el mètode “Virtual Drummer” (en soport CDRom).Ha estat distingit amb nom-brosos premis i és menbre de diferents associacions.Compagina la seva carrera amb la docència a l’ESMUC i altres centres •

s

JOAN MANUEL CELORIO Estudia piano i solfeig de ben petit. Als 14 anys es passa a la guitarra elèctrica i als 20 a la bateria. Membre del grup de rock Tokyo Sex Destruc-tion. Col·labora amb altres projectes i bandes locals. Ha produït el segon treball del grup vilanoví La Brigada i també ha compost un parell de cançons per pel·lícules musicades per Micka Luna.L’altra faceta complementària d’en Joan és la il·lustració, on ha estat guanyador al millor curtmetratge (d’animació) dins del Mic’09, i també responsa-ble de les imatges del conte Quin embolic còsmic! de l’edi-torial el Cep i la Nansa •

ROMÀ ESCALAS I LLIMONA (Barcelona 1945) Flautista, musicòleg i intèrpret, ha de-senvolupat també una inten-sa activitat en el camp de la la pedagogia i la museologia. Impartí l’ensenyament dels instruments històrics i música de cambra al Conservatori Su-perior de Barcelona on creà el primer Departament de Músi-ca Antiga dedicat a la música del Renaixement i del Barroc. Ha estat director i fundador dels cursos internacionals de la Generalitat ‘Música Anti-ga a Catalunya’ i del comitè fundador a París del ‘Reseau Européen pour la Musique Ancienne’. Va ser comissari per a les activitats de música a Europalia 85 a Brussel·les. Ha dirigit el grup Ars Musicae de Barcelona, ha actuat com a solista i ha col·laborat amb diferents formacions musicals com Hesperion XX, La Ca-pella Musical de Catalunya i Al·legoria. Com a especialis-ta en instruments musicals històrics, imparteix cursos d’Organologia al Museu de la Música amb la Universitat

Autònoma de Barcelona i la UB, així com seminaris mo-nogràfics sobre interpretació i musicologia a l’ESMUC, al-tres Conservatoris Superiors espanyols i Universitats. Ha treballat programes de recer-ca amb la Universitat Politèc-nica de Barcelona, la Univer-sitat Complutense de Madrid, el Ministeri d’Ensenyament i Cultura, la Universitat de Tou-louse, la de París VII i la Ci-tée de la Musique. Assessor musical del Termcat, és au-tor del volum corresponent al Renaixement de la Història de la Música Catalana d’Edi-cions 62. Des de 1981 diri-geix el Museu de la Música de Barcelona •

ROGER WHIPP El cantautor anglès Roger Whipp va edi-tar el seu primer disc, Walk the high wire for me, el 2006; produït per l’italià Branchizio, és una col·lecció de cançons pròpies que reflecteixen la di-versitat de les influències mu-sicals: folk, rhythm and blues, soul i jazz.JOHNNY BRANCHIZIO És músic i productor; ha col-laborat amb artistes com Bo-ney M, Kati Autrey, Memory of the Blues, Amparanoia etc. El 2007 va produir el seu pri-mer disc com a solista, Itali-an Standards, un homenatge jazzístic a la música popular italiana dels anys 50, 60 i 70.Actualment tots dos estan col·laborant en un segon disc de composicions pròpies •

www.rogerwhipp.com

www.facebook.com/rogerwhipp

www.myspace.com/rogerwhipp

www.johnnybranchizio.com

www.myspace.com/johnnybran-chizio

41


LEONORA MILÀ (Vilanova i la Geltrú 1942) Pianista i com-positora. Filla de Josep Milà, destacat violoncel·lista. Dei-xeble de la pedagoga Maria Canals, rep el qualificatiu de “nena prodigi” gràcies als dos concerts que el 1949 ofereix al Palau de la Música Catala-na interpretant, amb només sis anys, obra pròpia i de Mo-zart acompanyada per l’Or-questra Ciutat de Barcelona.La carrera internacional s’ini-cia als dotze anys quan actua en un programa de la BBC. L’actuació li permet, el 1955, actuar al Royal Albert Hall in-terpretant Falla, amb la Lon-don Philharmonic Orchestra.Guanyadora del Concurs In-ternacional d’Execució Mu-sical Maria Canals de l’any 1966 i finalista del Concorso Internazionale di Musica G. B. Viotti (Vercelli, Itàlia), com-pagina la vessant d’intèrpret amb la de compositora. Llar-gues gires per Europa, Estats Units i Àsia l’han portat a ser la primera artista espanyola que actua a la Xina (1979), i a gravar-hi un disc (1988). Ha

estrenat un ballet a Sant Pe-tersburg, Tirant lo Blanc, co-reografiat per Iuri Petukhov. Per a aquesta obra rep el Pre-mi Internacional de la Cultura Catalana dels XXIV Premis Octubre de València de 1995. El ballet s’estrena al Gran Tea-tre del Liceu, el 1996 i s’emet per Televisió Espanyola.De la seva obra, formada per més de 100 partitures, desta-quen els seus tres concerts per a piano i orquestra, les ha-vaneres per a piano, les can-çons per a veu i piano i dos ballets breus. Té més d’una trentena de discos publicats. Ha actuat com a solista de les més importants orquestres internacionals •

MAX SUNYER (La Pobla de Massaluca -Terra Alta- 1947)Començà el seu aprenentat-ge musical de la mà del seu pare als 7 anys. El 1951 es traslladà a Barcelona, on més endavant (1968) cursà estudis de guitarra clàssica al Con-servatori del Liceu. A partir de l’any 1969 forma part de diversos grups mítics (Vértice, Tapiman, Iceberg i Pegasus), tots ells referents de la músi-ca creativa catalana i amb els quals ha enregistrat 16 CDs. Des del 1979 i amb el seu propi nom artístic actua amb diverses formacions, editant 12 CDs. L’any 1999 forma Guitarras Mestizas, una agru-pació de cinc guitarristes amb dos CDs dobles enregistrats. Ha actuat a: França, Dina-marca, Carnegie Hall de New York, New Orleans Jazz Fest., Miami Film Festival, Montreux Jazz Festival, Bratislava Jazz Fest., així com a la majoría de festivals d’Espanya. Ha rebut el Gran Premi del Disc de la Generalitat de Catalu-nya (1985), el premi “Jazz en Viu” de la revista “Quartica

Jazz” i RTVE (1986) i ha estat Disc Català de l’any de RNE (1989).Titulat Superior de Jazz a l’ESMUC. Ha estat professor del Centre d’Estudis Musicals del Barri de la Ribera (1980-1981), professor i Director Acadèmic de L’Aula de Músi-ca Moderna i Jazz del Con-servatori Liceu de Barcelona (2002-2004) i ha donat semi-naris i “master class” arreu d’ Espanya i els EEUU. Ha estat, àdhuc, Director Musical de les revistas Revista de Jazz i Ba-jista (2004-2005). Actualment presideix l’Associació de Mú-sics de Jazz i Música Moder-na de Catalunya i la Unió de Músics de Catalunya •

L’ORQUESTRA DELS LUTHI-ERS DRAPAIRES Reciclatge Creatiu de Deixalles Tecnolò-giques És un grup que, des de la seva formació gràcies al programa Recursos Propis del Bólit (Centre d’Art Con-temporani de Girona) i de l’estada d’un mes que va rea-litzar al centre El Niu, treballa en el reciclatge de deixalles tecnològiques.Després de visitar i recollir electrodomèstics vells a les deixalleries o al carrer, mitjan-çant prototipatge electrònic bàsic i una mica d’enginy, es poden transformar les deixa-lles en instruments i autòma-tes musicals sense necessitat de ser experts en enginyeria o en música. D’aquesta mane-ra, l’Orquestra dels Luthiers Drapaires es converteix en una banda de música forma-da per escàners, ràdios, teles, ferros, minipimers i artefactes estranys.Els Luthiers Drapaires volen fer una contribució a la sostenibi-litat mediambiental i proposen mètodes creatius de reutilitza-ció de les deixalles, afavorei-

xen la reducció de les dinà-miques de consum en temps de crisi, donen nova vida als trastos vells, i comparteixen els coneixements necessaris que permeten reparar, reciclar i reutilitzar la deixalla.El procés de treball inclou un gran nombre d’activitats de caràcter multidisciplinari. Per una banda, les visites a dei-xalleries i recollida de mate-rials en desús; seguidament, el disseny conceptual i estudi de propietats acústiques dels materials recuperats i el pro-totipatge electrònic, si s’es-cau, que permeti intervenir i modificar el funcionament dels aparells •

http://luthiersdrapaires.wor-dpress.com/

JAVIER GAVARA (Barcelo-(Barcelo-na 1970) Inicià els estudis de guitarra flamenca a una edat molt precoç, amb Ca-simiro González, Rafael Ca-ñizares i Manolo Sanlúcar entre d’altres. Ben aviat va començar a treballar amb els seus propis mestres gravant temes amb només 12 anys.Chicuelo, Rafael Cañizares, José Antonio Rodríguez, Diego Cortés, Daniel Fran-cés, Jose Manuel Soto, són alguns dels artistes amb qui habitualment treballa.Ha participat també en di-versos projectes com la for-mació “Guitarras Mestizas” juntament amb Max Sunyer, Joan Vinyals, Santi Picó i Da-vid Palau, que es va presentar amb èxit en diversos festivals internacionals.Els seus treballs discogràfics amb César Moreno, Monse-rrat Caballé i Montserrat Mar-tí, o el cantautor català Daniel Beltran, d’altres “cantaores” de Barcelona així com les in-tervencions en l’àmbit del jazz reflecteixen la seva versatilitat. Per això Perico Sambeat no

43

va dubtar en comptar amb ell per al seu projecte Flamenco Big Band.Ha estat professor convidat en diversos seminaris: XXV seminario internacional de jazz de Barcelona amb artis-tes com Ben Monder, Lucia-na Souza, Bruce Barth, Ste-ve Wilson, Montez Coleman, etc.Ha participat en diversos festi-vals nacionals i internacionals com Ciutat Vella, Grec, Candil Flamenco, Cartago, etc.Actualment compagina el seu treball artístic amb la docèn-cia. És professor de guita-rra flamenca al Conservatori d’Igualada i dirigeix l’Aula de Guitarra Flamenca del Baix LLobregat •

AGRAïMENTS

El meu agraïment a totes les persones que, d’una manera o d’una altra, han contribuït a que FOLLIA DE CAPS sigui una realitat, i especialment a l’Albert Adami Rabasa i la Nuri Illa Sagarra.

©JORDI PAULÍ I SAFONT (Ba-dalona 1969) És professor de Saxòfon al Conservatori-Escola Municipal de Música “Mestre Montserrat” de Vila-nova i la Geltrú. Ha col·laborat en diverses formacions musi-cals com la Banda Municipal de Barcelona, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Saxocromia, Lluís Llach, Gi-ronSax, Bandaèria, Roda de Saxos, Blue Big Band de l’Aula de Jazz de Barcelona, Une anche passe (Montpe-llier, França), La Salseta del Poble Sec, Big Band de Ba-dalona, Sabadell Big Band, Girona Jazz Project, l’Or-questra Maravella, Orchestre 2e 2m de París, la Cobla de Cambra de Catalunya, Jordi Paulí Quartet, etc.És el director de la Vilanova Big Band i de La Kobleta del Conservatori de Música de Vi-lanova i la Geltrú i compagina la pedagogia amb la interpre-tació musical i la composició •

www.jordipauli.cat

ORIOL PASTOR (Agramunt -Lleida- 1982) Els seus pri-mers contactes amb la com-posició són des de ben petit, però és a través d’una llarga estada a Berlín on es desperta la seva faceta de productor.Multiinstrumentista i autodi-dacte, basa la seva obra en la plasmació del costumisme a través de la invisibilitat de fre-qüències que ens envolten, creant harmonies mitjançant la combinació de textures analògiques i digitals.Actualment compagina la seva activitat de composi-tor i productor amb el grup de música electrònica Let’s Guateke Dj’s •

[email protected]


©

organitza hi col·labora

Documents

FOLLIA DE CAPS - · PDF fileLa relació entre aquestes imatges suggereix les infinites transformacions ... [o folia] Dansa d’origen popular, ... (Corelli, Bach,