Homologació del CPD UIA com a proveïdora de programes de formació per al programa de for-mació internacional CPD UIA.

Premi Jean Tschumi. Atorgat l’any 2008, per la Unió Internacional d’Arquitectes, en reconeixe-ment a la innovació en la seva oferta formativa i a l’ampli ventall de cursos que ofereix als ar-quitectes.

Menció especial “innovación en los servicios co-legiales” pel Campus Professional de l’Escola Sert COAC. Atorgat l’any 2009 pel CSCAE, durant la celebració del Congrés d’Arquitectes d’Espanya.

formació setembre 2013 febrer 2014

Els perfils més competitius per a l’arquitecte en l’entorn actual

Amb l’objectiu d’impul-sar la presència de l’ar-quitecte/a en els sec-tors més competitius de l’economia actual, el COAC continua analit-zant els mercats laborals i professionals per de-tectar els perfils que es-tan generant més opor-tunitats d’ocupació.

En aquesta publicació es destaquen alguns d’aquests perfils, amb una descripció de ca-dascun, els principals indicadors d’activitat dels sectors implicats i la proposta formativa vinculada als mateixos.

Què ofereix el Programa de

Cursos de l’Escola Sert?

• Formació d’alt valor afe-git orientada a comple-mentar les competències pròpies de l’arquitecte amb aquelles específiques que demanda el mercat

• Millora en poc temps de l’eficàcia professional per poder optar a nous encàrrecs

• Facilitat d’accés a la formació: presencial, se-mipresencial i a distància (per videoaula)

• Programes de capacita-ció i d’actualització amb formats diversos: cursos de petit i mitjà format i postgraus associats a di-ferents perfils

Un Pla d’Estudis que respon a les necessitats del

mercat

En l’elaboració del Pla d’Estudis de l’Escola Sert COAC han participat ar-quitectes especialistes, membres de les agrupaci-ons vinculades al Col·legi d’Arquitectes, represen-tants de les Administraci-

ons Públiques i d’empre-ses privades. També s’han incorporat aportacions dels alumnes, amb l’ob-jectiu d’orientar al màxim la formació cap a les se-ves necessitats.

Homologacions d’institucions

El programa formatiu de l’Escola Sert COAC està reconegut per diferents institucions, com ara el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Gene-ralitat de Catalunya, IFMA Sociedad Española de Fa-cility Management o l’Ins-titut d’Estudis Estructurals.

Pràctiques en empre-ses, institucions i des-patxos professionals

Alguns dels postgraus inclouen a més un pro-cés de selecció perquè els alumnes que ho de-sitgin puguin realitzar un seguit de visites i es-tades durant un temps determinat en les em-preses que col·laboren amb l’Escola, per tal d’aprendre com s’apli-quen a la vida laboral els coneixements que han treballat durant el programa formatiu que han realitzat.

DEMARCACIÓ DE BARCELONAPlaça Nova, 508002 BarcelonaTel. 93 301 50 00

Arcs, 1-3, 5a08002 BarcelonaTel. 93 306 78 44

DELEGACIÓ DEL BAGES-BERGUEDÀArquitecte Oms, 5 “Torre Lluvià”08242 ManresaTel. 93 875 18 00

DELEGACIÓ D’OSONAPlaça Bisbe Oliba, 208500 VicTel. 93 889 25 66

DELEGACIÓ DEL VALLÈS Vapor UniversitariC. Colom, 114, 1r08222 TerrassaTel. 93 731 59 80

DEMARCACIÓ DE TARRAGONASant Llorenç, 20-2243003 TarragonaTel. 977 24 93 67

SEU DE REUSSant Serapi, 243201 ReusTel. 977 33 82 86

DEMARCACIÓ DE GIRONAPia AlmoinaPlaça de la Catedral, 817004 GironaTel. 972 41 28 96

DELEGACIÓ DE L’ALT EMPORDÀPlaça de l’Església, 617600 FigueresTel. 972 50 50 33

DELEGACIÓ DE LA GARROTXA – RIPOLLÈSPlaça Clarà, 12, 1r17800 OlotTel. 972 27 27 00

DEMARCACIÓ DE LLEIDACanyeret, 225007 LleidaTel. 973 23 40 51

DELEGACIÓ DEL PIRINEUPasseig de Joan Brudieu, 2025700 La Seu d’UrgellTel. 973 35 36 00

DEMARCACIÓ DE L’EBRECasa BauRamon Berenguer IV 26, principal43500 TortosaTel. 977 44 19 72

formació setembre 2013 febrer 2014

aula tecnologia

MATERIALS I TÈCNIQUES. LA INTERPRETACIÓ DE LES PATOLOGIES I EL LLENGUATGE DE LES ESQUERDES. EL COMPORTAMENT DELS MURS. Lloc: curs on line amb sessions presencials de suport a c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 48 hores on line i 12 hores presencials, del 18/11/13 al 24/02/14Jornades presencials: 09/12/13, 13/01/14, 03/02/14 i 24/02/14DL de 16.00h a 19.00hPreus: 884 € | 663 €(M1 del Postgrau en Rehabilitar des de l’Estructura)

TÈCNIQUES DE REFORÇ DE PILARS, BIGUES I FORJATS. Lloc: curs on line amb sessions presencials de suport a c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 36 hores on line i 9 hores presencials, del 24/02/14 al 05/05/14Jornades presencials: 17/03/14, 07/04/14, i 05/05/14DL de 16.00h a 19.00hPreus: 663 € | 497 €(M2 del Postgrau en Rehabilitar des de l’Estructura)

REFORÇ DE FONAMENTACIONS. APEUAMENTS. TÈCNIQUES D’ESTABILITZACIÓ DURANT EL PROCÉS CONSTRUCTIULloc: curs on line amb sessions presencials de suport a c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 36 hores on line i 9 hores presencials, del 05/05/14 al 07/07/14Jornades presencials: 26/05/14, 16/06/14, i 07/07/14DL de 16.00h a 19.00hPreus: 663 € | 497 €(M3 del Postgrau en Rehabilitar des de l’Estructura)

POSTGRAU EN REHABILITAR DES DE L’ESTRUCTURA (3a edició)Lloc: curs on line amb sessions presencials de suport a c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 120 hores on line i 30 presencials, del 18/11/13 al 07/07/14Jornades presencials: consultar webDL de 16.00h a 19.00hPreus: 2208 € | 1656 € Formació acreditada pel COAC, l’Institut d’Estudis Estructurals IEE i l’Associació de Consultors d’Estructures ACE

aula rehabilitació i patrimoni

INSPECCIÓ I DIAGNOSI D’EDIFICIS EXISTENTSLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’Internet Durada-Dates-Horari: 24 hores Del 04/10/13 al 15/11/13DV de 10.00h a 14.00h Preus (*): 384 € | 288 €

AADIPA. XXXVIè Curset. Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. VALORS PATRIMONIALS I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Conflictes i solucionsLloc: Pl.Nova, 5, Sala d’actes, Barcelona Durada-Dates-Horari: 30 hores Del 12/12/13 al 15/12/13 Preus (*): veure web

REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: CRITERIS I BONES PRÀCTIQUESLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 21 horesDel 25/10/13 al 20/12/13DV de 15.30h a 18.30hPreus (*): 336 € | 252 €

REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: CÀLCULS I CAS PRÀCTICLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 21 horesDel 17/01/14 al 28/02/14DV de 15.30h a 18.30hPreus (*): 336 € | 252 €

CRITERIS DE REHABILITACIÓ ENERGÈTICALloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 8 horesDel 17/10/13 al 24/10/13DJ de 16.00h a 20.00hPreus (*): 128 € | 96 €

CÀLCUL D’ESTRUCTURES EN REHABILITACIÓ: FONAMENTS, MURS I PILARS (2a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 24 hores Del 07/10/13 a l’11/11/13DL de 10.00h a 14.00hPreus (*): 384 € | 288 €

ESTRUCTURES POSTTESADES EN EDIFICACIÓ: TEORIA I PROJECTELloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 32 hores Del 15/10/13 al 03/12/13 DM de 16.00h a 20.00hPreus (*): 512 € | 384 €

ESTRUCTURES POSTTESADES EN EDIFICACIÓ: APLICACIÓ PRÀCTICA I POSADA EN OBRALloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’Internet Durada-Dates-Horari: 28 hores Del 14/01/14 al 04/03/14DM de 16.00h a 20.00hPreus (*): 448 € | 336 €

aula sostenibilitatMODEL DE GESTIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horaris: 32 horesDel 16/09/13 al 4/10/13DL, DC i DV de 9.30h a 13.30h(M1 del Postgrau en Gestió Energètica d’Edificis)

CASOS PRÀCTICS DE GESTIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISLlocs: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona + sessions en els Edificis Casos d’estudiDurada-Dates-Horaris: 48 horesDel 7/10/13 al 22/07/14 (M2 del Postgrau en Gestió Energètica d’Edificis)

POSTGRAU EN GESTIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISLlocs: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona + sessions en els Edificis Casos d’estudiDurada-Dates-Horari: 80 hores Del 16/09/13 al 22/07/14Preus: Preu general: 1.280 €, amb bonificació Projecte MARIE 40%: 768 € Preu col·legiat: 960 €, amb bonificació Projecte MARIE 40%: 576 €Formació acreditada pel COAC, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el Projecte MARIE de la UE

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: METODOLOGIA CE3XLloc: C. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada: 16 horesDel 17/09/13 al 1/10/13DM i DJ de 9.30h a 13.30hPreus (*): 256 € | 192 €

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: METODOLOGIA CE3Lloc: C. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada: 12 horesPreus (*): 192 € | 144 €

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: METODOLOGIES CE3, CE3XLloc: Metodologia on line per video@ula a través de internet Durada: 21 horesPreus (*): 336 € | 210 €

INSPECCIÓ D’INSTAL·LACIONS EN EDIFICIS EXISTENTSLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 8 hores Del 8/10/13 al 10/10/13 DM i DJ de 9.30h a 13.30hPreus (*): 128 € | 96 €

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: METODOLOGIES I EINES NORMATIVES: CE3X, CE3 (4a edició)Lloc: Aula Informàtica Demarcació de Girona Durada-Dates-Horari: 24 hores Del 17/09/13 al 22/10/13 DM de 10.00h a 14.00hPreus: 300 € | 240 €

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS EXISTENTS: METODOLOGIES I EINES NORMATIVES: CE3, CE3X (5a edició) Lloc: Aula Informàtica - Demarcació de Girona Durada-Dates-Horari: 24 hores Del 05/11/13 al 10/12/13 DM de 10.00h a 14.00h Preus: 300 € | 240 €

SOSTENIBILITAT I ARQUITECTURA Visió, conceptes i criteris ambientals per a l’edificació. Casos d’estudi.Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada: 36 horesA partir del 2014(M1 del Postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura)

ENERGIA. TÈCNIQUES PER A L’AVALUACIÓ I LA DISMINUCIÓ DE LA DEMANDALloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada: 24 horesA partir del 2014(M2 del Postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura)

AIGUA. TÈCNIQUES PER A L’ESTALVI, LA REUTILITZACIÓ, EL RECICLATGE I LA DEPURACIÓ NATURALLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada: 15 horesA partir del 2014(M3 del Postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura)

MATERIALS I RESIDUS. TÈCNIQUES PER A L’AVALUACIÓ I DETERMINACIÓ DE MILLORES AMBIENTALSLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada: 21 horesA partir del 2014(M4 del Postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura)

TALLER DE PROJECTE SOSTENIBLELloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada: 24 horesA partir del 2014(M5 del Postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura)

POSTGRAU EN SOSTENIBILITAT I ARQUITECTURA (6a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 150 hores presencials + 50 hores de dedicacióA partir del 2014Preus (*): 2.400 € | 1.800 €Formació acreditada pel COAC i en fase d’homologació Nivell 300 Expert en Edificació Sostenible Green Building Council España.

LÍNIA OPTATIVADurada: 30 hores 1 Energia2 Qualitat ambiental3 Biologia de l’Hàbitat

4 Construcció en Fustaaula projecte POSTGRAU EN RETAIL: ARQUITECTURA PER AL COMERÇ (2a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 161 horesDel 07/10/13 al 31/03/14DL de 10.00h a 14.00h i de 15.00h a 18.00hPreus (*): 2.576 € | 1.932 € Formació acreditada pel COAC

CRITERIS SOCIOSANITARIS EN ARQUITECTURA. L’USUARI AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 12 hores Del 23/10/13 al 6/11/13DC de 16.00h a 20.00hPreus (*): 192 € | 144 € (M1 del Postgrau en Accessibilitat i Adaptació Funcional)

ACCESSIBILITAT I ADAPTACIÓ FUNCIONAL DE L’HABITATGELloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 24 hores Del 13/11/13 al 18/12/13DC de 16.00h a 20.00hPreus (*): 384 € | 288 € Formació acreditada pel COAC(M2 del Postgrau en Accessibilitat i Adaptació Funcional)

ACCESSIBILITAT ALS EDIFICIS D’ÚS COL·LECTIU i ACCESSIBILITAT URBANALloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 24 hores Del 22/01/14 al 26/02/14DC de 16.00h a 20.00hPreus (*): 384 € | 288 € Formació acreditada pel COAC(M3 del Postgrau en Accessibilitat i Adaptació Funcional)

POSTGRAU EN ACCESSIBILITAT I ADAPTACIÓ FUNCIONALLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 60 hores Del 23/10/13 al 26/02/14DC de 16.00h a 20.00hPreus (*): 960 € | 720 € Formació acreditada pel COACCol·laboradors:

JORNADA ADAPTACIÓ A LA NORMATIVA D’INCENDIS EN EDIFICIS EXISTENTSLloc: Sala Rafael Masó - Demarcació de GironaDurada-Dates-Horari: 4 horesoctubre 2013DJ de 10.00h a 14.00hPreus: 50 € | 40 €Amb la Diputació de Girona

aula territori

IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA: ESTUDIS, PROJECTES I PLANEJAMENTLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 9 hores del 13/11/13 al 27/11/13DC de 16.30h a 19.30hPreus (*): 144 € | 108 €

VIABILITAT I SOSTENIBILITAT ECONÒMICA DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC FORMULAT SOTA LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIALloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 11 hores del 18/09/13 al 02/10/13DC de 16.00h a 19.30hPreus (*): 176 € | 132 €

Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 9 hores del 4/12/13 al 18/12/13DC de 15.30h a 18.30hPreus (*): 144 € | 108 €

RENOVACIÓ ENERGÈTICA URBANA - SMART CITIES. ESTRATÈGIES DE REDUCCIÓ DE DEMANDA ENERGÈTICA EN EL METABOLISME URBÀLloc: Sala Rafael Masó - Demarcació de GironaDurada-Dates-Horari: 24 horesdel 18/09/13 al 06/11/13DC d’11.00h a 14.00hPreus: 360 € | 288 €Amb la Diputació de Girona(M5 del Postgrau en Energia i Urbanisme)

JORNADA DEL SÒL NO URBANITZABLELloc: Sala Rafael Masó - Demarcació de GironaDurada-Dates-Horari: 4 horesnovembre 2013DJ de 10.00h a 14.00hPreus: 50 € | 40 €Amb la Diputació de Girona

MOBILITAT. ESTRATÈGIES DE REDUCCIÓ DE CONSUM ENERGÈTIC EN MOBILITAT URBANA I INTERURBANALloc: Sala Rafael Masó - Demarcació de GironaDurada-Dates-Horari: 12 horesfebrer 2014DC d’11.00h a 14.00hPreus: 180 € | 144 €(M4 del Postgrau en Energia i Urbanisme)

LES FONTS D’ENERGIA. TECNOLOGIES D’APROFITAMENT D’ENERGIES RENOVABLES A ESCALA URBANALloc: Sala Rafael Masó - Demarcació de GironaDurada-Dates-Horari: 18 horesabril – maig 2014DC d’11.00h a 14.00hPreus: 270 € | 216 €(M6 del Postgrau en Energia i Urbanisme)

LA DISTRIBUCIÓ DE L’ENERGIA: XARXES URBANES DE CALOR I FREDLloc: Sala Rafael Masó - Demarcació de Girona Durada-Dates-Horari: 15 horesoctubre – novembre 2014DC d’11.00h a 14.00hPreus: 225 € | 180 €(M7 del Postgrau en Energia i Urbanisme)

REURBANITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLICLloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 32 horesoctubre 2013 i novembre 2013de 16.00 h. a 20.00 h.Preus (*): 512 € | 384 €(M1 del Postgrau en Intervenció en l’Espai Públic)

LA VEGETACIÓ A L’ESPAI PÚBLICLloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 20 horesdesembre 2013 i gener 2014de 16.00h a 20.00hPreus (*): 320 € | 240 € (M2 del Postgrau en Intervenció en l’Espai Públic)

GESTIÓ I INTEGRACIÓ DE LES XARXES I SERVEIS URBANSLloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 24 horesfebrer i març 2014de 16.00h a 20.00hPreus (*): 384 € | 288 € (M3 del Postgrau en Intervenció en l’Espai Públic)

ASPECTES CLAU PER A LA SOSTENIBILITAT EN L’ÀMBIT DE LA URBANITZACIÓLloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 24 horesabril i maig 2014de 16.00h a 20.00hPreus (*): 384 € | 288 € (M4 del Postgrau en Intervenció en l’Espai Públic)

POSTGRAU EN INTERVENCIÓ EN L’ESPAI PÚBLICLloc: Demarcació de LleidaDurada-Dates-Horari: 100 hores (+ 25 hores de dedicació personal)d’octubre 2013 a maig 2014Preus (*): 1600 € | 1200 €Demarcació de Barcelona a partir del 2014Formació acreditada pel COAC, amb el reconeixement del Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

aula gestió

POSTGRAU EN PROJECT MANAGEMENT (5a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona, i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 128 hores (+ 50 hores dedicació personal)Del 22/10/13 al 25/02/14DM de 9.30h a 14.00h i de 15.30h a 18.30hPreus (*): 2.048 € | 1.536 €Formació acreditada pel COAC i el PMI® en cas de certificar-vosM1. DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI; INICI DE

PROJECTE M2. PLANIFICACIÓ DE PROJECTESM3. EXECUCIÓ I CONTROL DE PROJECTES;

TANCAMENT DE PROJECTESM4. CURS PREPARACIÓ CERTIFICACIÓ PMP®

CURS PREPARACIÓ CERTIFICACIÓ PMP® Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 28 hores a partir del 2014Preus (*): 448 € | 336 €(M4 del Postgrau en Project Management)

INTRODUCCIÓ AL FACILITY MANAGEMENT I A LA GESTIÓ Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 36 hores(M1 del Postgrau en Facility Management)

EL MANTENIMENT: OBRA, INSTAL·LACIONS, ENERGIALloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 15 hores(M2 del Postgrau en Facility Management)

GESTIÓ DE SERVEIS, SUBMINISTRAMENTS, IMPACTE AMBIENTALLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 42 hores(M3 del Postgrau en Facility Management)

GESTIÓ ESPAIS I GESTIÓ PATRIMONILloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 36 hores(M4 del Postgrau en Facility Management)

DESPESES I INVERSIONS EN FMLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 15 hores(M5 del Postgrau en Facility Management)

POSTGRAU EN FACILITY MANAGEMENT (3a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 144 hores (+ 50 hores dedicació personal)Del 24/10/13 al 13/03/14DJ de 9.30h a 14.00h i de 15.30h a 18.30hPreus (*): 2.304 € | 1.728 €Col·laboradors:

Formació acreditada pel COAC i amb el suport d’IFMA

CURS D’ESPECIALITZACIÓ PER A L’ARQUITECTE AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICALloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 200 hores Homologació universitàriaA partir del 2014

DIRECCIÓ FACULTATIVA D’OBRESLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 12 hores Del 25/11/13 al 16/12/13 a BarcelonaDL de 16.30h a 19.30hPreus (*): 192 € | 144 €

AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOSLloc: video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 12 hores Del 07/11/13 al 28/11/13 a BarcelonaDJ de 16.30h a 19.30hPreus (*): 192 € | 144 €

ANALISTA IMMOBILIARI Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 24 horesA partir del 2014Preus (*): 384 € | 288 €(M1 del ARQImmo)

GESTOR IMMOBILIARILloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 48 horesA partir del 2014Preus (*): 768 € | 576 €Formació acreditada pel COAC (M1 i M2 del ARQImmo)

ARQImmoPOSTGRAU EN DIRECCIÓ IMMOBILIÀRIA (2a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 72 hores (+ 50 hores dedicació)A partir del 2014Preus (*): 1.152 € | 864 € Formació acreditada pel COAC(M1, M2 i M3 del ARQImmo)

ANALISTA EN DISSENY DE PRODUCTE Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 30 horesA partir del 2014Preus (*): 480 € | 360 €(M1 del Postgrau en Disseny de Producte)

DISSENYADOR DE PRODUCTE Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 30 horesA partir del 2014Preus (*): 480 € | 360 €(M2 del Postgrau en Disseny de Producte)

ESPECIALISTA EN FABRICACIÓ DE PRODUCTE I ECODISSENYLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 30 horesA partir del 2014Preus (*): 480 € | 360 €(M3 del Postgrau en Disseny de Producte)

GESTOR EN COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTELloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates: 30 horesA partir del 2014Preus (*): 480 € | 360 €(M4 del Postgrau en Disseny de Producte)

POSTGRAU EN DISSENY DE PRODUCTE (2a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 120 horesA partir del 2014Preus (*): 1.920 € | 1.440 €Formació acreditada pel COAC

eines

TRUCS PRÀCTICS DE RENDERITZACIÓ ARQUITECTÒNICA AMB 3DS MAX I V-RAYLloc: curs on lineDurada-Dates-Horari: 12 hores Obert del 8/10/13 al 19/11/13Preus (*): 192 € | 144 €

TRUCS PRÀCTICS PER AL MODELATGE DE TOPOGRAFIESLloc: curs on lineDurada-Dates-Horari: 6 hores Obert del 26/11/13 al 17/12/13Preus (*): 96 € | 72 €

MODELATGE TRIDIMENSIONAL AMB PROCEDIMENTS ÀGILS: SKETCH UPLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 12 horesDel 4/11/13 al 18/11/13DL de 15.30h a 19.30hPreus (*): 192 € | 144 €

PRESENTACIONS I ANIMACIONS ARQUITECTÒNIQUES AMB PROCEDIMENTS ÀGILS: ARTLANTIS STUDIOLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 9 horesDL de 15.30h a 18.30hPreus (*): 144 € | 108 €

CURS INTERMIG EN 3DMAXLloc: Aula Informàtica - Demarcació de Girona Durada-Dates-Horari: 24 hores Gener – febrer 2014 DM de 10.00h a 14.00h Preus: 300 € | 240 €

ENGLISH FOR ARCHITECTSLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 60 horesPreus (*): 960 € | 720 €

FRANÇAIS POUR ARCHITECTESLloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 21 horesPreus (*): 336 € | 252 €

ARK-ENGLISH FOR ARCHITECTURE IN 280 WORDSLloc: curs on lineDurada-Dates-Horari: de 10 a 20 horesPreus (*): 75 € | 75 € | 75 €

ANGLÈS TÈCNIC PER A PROFESSIONALS DE L’ARQUITECTURA I L’EDIFICACIÓ - SURVIVING ABROADLloc: Aula Informàtica - Demarcació de Girona Durada-Dates-Horari: 20 hores Del 16/10/13 al 13/11/13 DC de 15.30h a 19.30h Preus: 225 € | 180 €

A.I. : FRANCÈS TÈCNIC PER A PROFESSIONALS DE L’ARQUITECTURA I L’EDIFICACIÓ (2a edició)Lloc: Aula Informàtica - Demarcació de Girona Durada-Dates-Horari: 20 hores Març 2014 DC de 10.00h a 14.00h Preus: 225 € | 180 €

FOTOGRAFIA D’ARQUITECTURA (3a edició) Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 18 horesPreus (*): 288 € | 216 €

mARQetLloc: Barcelona (AJAC)Durada-Dates-Horari: 3/10/13, 4/10/13 i 5/10/13Preus (*): Gratuït

aula desenvolupament professional

ACCIONS D’ORIENTACIÓ, RECERCA DE FEINA I MILLORA PROFESSIONAL El COAC conjuntament amb Barcelona Activa Treball ha tornat a programar noves accions d’orientació, recerca de feina i de formació en competències transversals. Aquestes jornades són gratuïtes i exclusives per a arquitectes col·legiats i estudiants d’arquitectura amb el carnet precol·legial.

1. ACTIVITATS D’ORIENTACIÓ I RECERCA DE FEINA

TALLER: 22 CONSELLS PER A LA RECERCA DE FEINA Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 2 hores DC 2/10/13 de 12.00h a 14.00h Conductor: Equip Tècnic d’Ocupació de Barcelona Activa

TALLER PLATAFORMA EMPRESA-OCUPACIÓ: LES MEVES COMPETÈNCIES Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 2.5 hores DC 23/10/13 de 11.30h a 14.00h Conductor: Equip Tècnic d’Ocupació de Barcelona Activa

EL CURRÍCULUM PER COMPETÈNCIES Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 2 hores DC 20/11/13 de 12.00h a 14.00h Conductor: Equip Tècnic d’Ocupació de Barcelona Activa

MARCA PERSONAL I IDENTITAT DIGITAL A LA RECERCA DE FEINA Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona Durada-Dates-Horari: 2 hores DC 27/11/13 de 12.00h a 14.00h Conductor: Equip Tècnic d’Ocupació de Barcelona Activa

EL CV 2.0 I POSICIONAMENT WEB Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 3 hores – 3 hores DM 28/01/14 de 15.00h a 18.00h XARXA DE CONTACTES LINKEDIN Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 3 hores DM 25/02/14 de 15.00h a 18.00h

2. ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL

MILLORA LES TEVES HABILITATS DE COMUNICACIÓ EN PÚBLIC Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 3 hores DM 15/10/13 de 15:00h a 18:00h

APRENDRE A NEGOCIAR Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 6 hores DM i DJ, 12/11/13 i 14/11/13 de 15.00h a 18.00h

PLA ESTRATÈGIC PER AL DISSENY DEL NOSTRE PLA DE MARKETING PERSONAL Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 3 hores DM 11/02/14 de 15.00h a 18.00h

COM MOBILITZAR ELS NOSTRES RECURSOS PERSONALS PER SUPERAR SITUACIONS D’INCERTESA PROFESSIONAL Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 6 horesDM i DJ, 10/12/13 i 12/12/13 de 15.00h a 18.00h

3. DIÀLEGS AMB EL MERCAT DE TREBALL

TESTIMONI PROFESSIONAL: RETAIL, UN HORITZÓ NOU PER L’ARQUITECTURA Lloc: Porta 22, c. Llacuna, 162-164, Barcelona Durada-Dates-Horari: 1,5 hores DM 05/11/13 de 17.30h a 19.00h

JORNADA SECTORIAL SECTOR MOBILELloc: Mobile World Centre de Plaça Catalunya, BarcelonaDurada-Dates-Horari: 30/09/13 a 17.00h

PROGRAMA A MIDA DE LA CONSTRUCCIÓConjuntament amb Barcelona Activa i el CAATEEB, promovem de nou un programa per a la creació d’empreses en el sector de la construcció a Barcelona, amb l’objectiu d’acompanyar i donar suport als arquitectes emprenedors a l’hora de posar en marxa noves empreses en el sector.Lloc: Convent de Sant Agustí, BarcelonaDurada-Dates-Horari: del 30/09/13 al 19/12/13De DL a DJ de 18.00h a 21.00hSessió informativa: DM 17/09/13

(*) Preu general | Preu col·legiat

perfilsprofessionals

L’arquitecte, gestor energètic d’edificis Una clara oportunitat professional

Postgrau en Gestió Energètica, nou programa de formació al setembre a l’Escola Sert COAC

L’

Aula Gestió

Formació acreditadapel Departament de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat de Catalunya i pel Projecte MARIE de la UE

Aplicar estratègies de reducció de l’impacte ambiental associat al consum derecursos energètics, objectiu comú de present i futur Albert Cuchí, Fabián López, Albert Sagrera i Gerardo Wadel, arquitectes

POSTGRAU EN GESTIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS (1a edició) Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta. Barcelona. Curs presencialDurada-Dates-Horari: 80 horesdel 16/09/13 al 22/07/14Formació acreditada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb elreconeixement del Departament de Territori i Sostenibilitat de laGeneralitat de Catalunya i pel Projecte MARIE de la UEInscripcions: www.coac.net/escolasertInclòs en la convocatòria de beques del+ info: plaimpulsa@coac.cat

L’Escola Tècnica Superiord’Arquitectura del Vallèsde la UPC ha estat ob-

jecte d’una bona pràctica en gestió energètica, amb l’ob-jectiu de reduir la despesa d’energia i les emissions de CO2 associades.El grup de treball del progra-ma UPCO2, liderat per Albert Cuchí i amb la col·laboració de Fabián López, Albert Sa-grera i Gerardo Wadel, ha desenvolupat aquest treball, que pretén definir una estra-tègia de reducció de l’impacte ambiental associat al consum de recursos energètics en els edificis de la UPC.López, Sagrera i Wadel ens expliquen la importància del gestor energètic a través de la següent entrevista que aclareix el paper d’aquest expert.

En què consisteix la gestió eficient del consum energètic d’un edifici?

consum energètic i emissi-ons amb resultats ràpids i de baix cost.

Hi ha altres experiències sem-blants en l’àmbit de la gestió eficient de l’energia en edi-ficis construïts a Catalunya?Sí que hi ha experiències i s’ad-verteix un interès en augment. Malauradament no hi ha mol-tes iniciatives per dur a terme la recol·lecció de dades i la posada en comú dels resultats d’aquestes actuacions.

Creieu que aquesta experi-ència és extrapolable a altres equipaments com a oficines, hotels, etc...La metodologia és aplicable a nombrosos casos, com per exemple a molts edificis ter-ciaris i no terciaris amb ins-tal·lacions centralitzades o que puguin posar en pràctica una gestió unificada.

Quin potencial d’ocupació li veus al perfil de l’arquitec-te com a expert en la gestió energètica dels edificis?Hi ha un gran potencial deri-vat del coneixement que té l’arquitecte de totes les va-riables que incideixen so-bre el consum d’energia als edificis, des de les decisions del projecte que afecten a la forma, l’emplaçament, els materials, passant pel dis-seny de les instal·lacions i els models de gestió i utilit-zació que es poden preveure en un edifici.

Quan es parla de l’ús i l’explota-ció d’un edifici es fa referència al desenvolupament de les ac-tivitats que es duen a terme al seu interior. Aquest ús duu asso-ciat el consum de diferents tipus de recursos (energètics, materi-als i hídrics) i també la genera-ció de quantitats importants de residus. Establir l’eficiència en la seva gestió i, per tant, en la despesa d’un determinat recurs permetrà saber si aquest con-sum cobreix les necessitats reals dels usuaris o si es tracta d’un cas de malbaratament que ad-dicionalment pot estar associat al desconfort dels usuaris.Es tracta d’ajustar el funci-onament al confort desitjat, potenciant l’equilibri entre el funcionament actiu i passiu de l’edifici, de manera que es po-den aprofitar més les condici-ons climàtiques.

Quines són les variables i/o criteris en els què es poden

treballar per a millorar l’efici-ència energètica dels edificis?Els sistemes energètics que incorpora un edifici per donar un determinat servei poden ser analitzats tenint en compte dos aspectes fonamentals: la capa-citat que té de cobrir un servei i el que realment cobreix. En aquest sentit, quan s’analit-za l’eficiència energètica d’un sistema o d’una instal·lació cal avaluar la qualitat del ser-vei que presta, les condicions d’operació en què ho fa i la quantitat de recursos que uti-litza per funcionar.Es distingeixen tres etapes principals: recepció i entrada en funcionament de l’edifici; control i seguiment i mante-niment i gestió. La gestió és decisiva, ja que estableix la resposta oportuna a les varia-cions de la demanda de recur-sos, segons la seva capacitat d’influència sobre els diferents dispositius i amb l’objectiu d’assegurar l’habitabilitat dels espais consumint el mínim de recursos energètics.

Quins resultats destacaríeu del projecte de gestió ener-gètica que vau fer a l’ETSAV de la UPC?Actuant simplement sobre la gestió d’encesa i apagada dels circuits i sense inversi-ons en elements de control i regulació, es respon millor a les variacions de les con-dicions climàtiques en què treballa l’edifici i demostren que és possible reduir el seu

promoure l’estalvi als edificis en funcionament. L’arquitecte és un dels tècnics competents més capacitats per desenvolupar aquest perfil: per la visió global del projecte ar-quitectònic, per la complexitat de la casuística i les solucions a les que obliga la temàtica, i per últim, per la capacitat en la implementació de les mesures projectades en un futur.El curs de postgrau en Gestió Energètica s’estructura en una part teòrica presencial que per-metrà elaborar el procediment pràctic que s’aplicarà durant gairebé un any en diferents edificis, que serviran de casos pràctics. El programa es desenvolupa a través de la metodologia lear-ning by doing, amb actuacions reals sobre edificis existents,

entre d’altres, de la Generali-tat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i un ajuntament. En grups de fins a cinc alumnes s’estudiarà el comportament de diversos edificis existents terci-aris, en els quals es desenvolu-parà una proposta de millora de la gestió energètica així com una primera aproximació a la seva implementació i resultats, tot incidint en la gestió de les instal·lacions, l’adequació de

la facturació i les disfuncions de programa o de comporta-ment dels usuaris.El curs s’emmarca dins de les actuacions del Projecte MARIE, liderat per la Generalitat de Catalunya, i forma part d’una experiència-pilot de forma-ció-ocupació per a la millora de l’eficiència energètica d’edi-ficis desenvolupada conjunta-ment per l’Escola Sert COAC i la Generalitat de Catalunya.

objectiu d’aquest curs consisteix en desenvo-lupar el coneixement

necessari per reduir la despesa energètica en un edifici exis-tent, incidint sobre tot en el seu ús, gairebé sense inversió econòmica, mitjançant un pla d’actuació estratègic.Segons indicadors que deriven de diversos estudis europeus i nacionals, la figura del Ges-tor Energètic constituirà un dels perfils professionals més demandats per institucions públiques i privades que tin-guin al seu càrrec la gestió de conjunts d’edificis o parcs immobiliaris. Amb la formació d’un consultor extern especia-litzat en la gestió i el funciona-ment eficient dels sistemes de climatització, instal·lacions d’il-luminació i confort, es pretén

La implantació d’un protocol per al control del funciona-ment del sistema de clima-tització de l’edifici públic d’oficines situat a l’avinguda Diagonal 523-525 de Barce-lona, una de les seus del De-partament de Territori i Sos-tenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha estat una de les pràctiques millor avaluades per la comissió d’experts dins del projecte europeu MARIE per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis exis-tents al Mediterrani.Desenvolupada per Rodolf Schulz Ponsati, aquest pro-jecte ha reduït el consum anu-al d’electricitat de l’edifici en un 22,58%, el consum de gas natural en un 68,73% i el con-sum d’aigua en un 35,43%.Per garantir l’èxit d’aquest ti-pus d’acció és imprescindible que la figura del responsable energètic estigui clara i sigui reconeguda per tots els usu-aris de l’edifici i a tots els ni-vells.

experiències

projecte MARIE

El Projecte MARIE és un pro-jecte estratègic de la Unió Eu-ropea finançat pel Programa MED (Cooperació Territorial Mediterrània) que se centra en la millora de l’eficiència energètica dels edificis de l’espai Mediterrani. El projecte està liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya i aplega 22 socis de 9 països (Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Eslovè-nia, Grècia, Xipre i Montene-gro) tot construint una visió i estratègia comunes (MED-BEES: Estratègia mediterrània per a la Millora de l’eficiència energètica dels edificis) per a la potenciació de la renovació energètica dels edificis medi-terranis.

Imatge extreta del web de l’ETSAV-UPC (http://www.etsav.upc.edu)

perfilsprofessionals

Indicadors d’ocupació en el sector de l’eficiència energètica d’edificis construïts

Agbar, fruit dels seu compro-mís amb el medi ambient, va crear el 2009 la Direcció d’Efi-ciència Energètica amb l’ob-jectiu de contribuir a reduir els consums energètics i fomentar la reducció de les emissions de CO2. Aquest organisme porta a terme auditories energètiques a diferents nivells, tant en la captació d’aigua i sondejos, com en les estacions de bom-beig i edificis d’oficines.

Amb l’objectiu de fer arribar els continguts sobre les bones pràctiques ambientals tant a treballadors com a visitants, Agbar ha elaborat diferents materials de difusió. D’aques-ta manera s’estimula l’estalvi energètic i d’aigua i el consum responsable entre els usuaris, i es fomenta la reflexió so-bre l’ús racional dels recursos, ajudant a establir una major consciència entre els diferents usuaris de l’edifici.

Les actuacions de comunicació desenvolupades han consistit en uns cartells de bones pràc-tiques ambientals en diferents punts dels edificis, així com unes fitxes ambientals digitals i una guia de bones pràctiques ambientals. Les temàtiques desenvolupades han tractat l’estalvi energètic en equipa-ments d’oficina (ús de maqui-nària i il·luminació), l’estalvi energètic en l’ús dels sistemes de climatització (ús de la ca-lefacció individual i els aires condicionats), l’estalvi d’aigua als lavabos (ús de les aixetes i cisternes), la minimització i recollida selectiva de residus, els riscos laborals i la mobilitat.

Bones pràctiques ambientals i de PRL als edificis d’Aigües de Barcelona

Gràcies a aquestes accions s’ha fomentat l’adquisició de nous hàbits per part de treballadors i usuaris i s’ha aconseguit un estalvi energètic i de recursos.

Font: Felip Neri, director d’AQUA-LOGY Facility Management

L a conscienciació social sobre el nostre entorn ha comportat a l’adhesió dels

països als Protocols de Kyoto per a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera. L’objectiu d’Europa de reduir el consum anual d’energia primària en un 20% per a l’any 2020 permetrà reduir les emissions de CO2 en 780 milions de tones i estalviar prop de 100 mil milions d’euros anuals en costos de combusti-ble per als consumidors de la UE (“Una visión-país para el sector de la edificación en España”, A. Cuchí i P. Sweatman).

Tenint en compte que el 40% del consum energètic en la UE el generen els edificis i que el sostre dels preus energètics va a l’alça, les actuacions en gestió i rehabilitació energèti-ca del parc immobiliari seran estratègiques per aconseguir els objectius fixats. El sector de l’eficiència energètica és un sector de gran importància pel seu potencial d’estalvi en ter-mes energètics i econòmics. És previsible que aquest estalvi es pugui traduir en un increment d’activitat de les empreses vin-culades a l’eficiència energèti-ca i per tant en un increment d’ocupació.

Amb l’objectiu d’establir un marc comú per al foment de l’eficiència energètica dins la UE i aconseguir l’objectiu de l’estalvi del 20% al 2020, la Directiva Europea 2012/27/UE disposa que cada estat membre estableixi un sistema d’obliga-cions d’eficiència energètica a partir de gener del 2014, i abans d’abril del 2014 definir una estratègia a llarg termi-ni per a la renovació del parc nacional d’edificis. En l’àmbit de Catalunya, per tal de donar compliment a aquesta directi-va, 35 institucions catalanes públiques i privades, entre elles el COAC, van signar a Constru-mat 2012 un acord sectorial, obert a l’adhesió de noves en-titats, per dinamitzar el desen-volupament de l’estratègia ca-talana.

Algunes de les obligacions més significatives d’aquesta Direc-tiva Europea són l’estalvi de l’1,5% de les vendes anuals d’energia o l’obligació de que el 3% de la superfície total dels edificis públics amb calefacció i/o sistema de refrigeració es renovi cada any.

“GREENJOBS”, UN SECTOR AMB POTENCIAL D’OCUPACIÓUn recent informe europeu so-bre la recuperació econòmica dels llocs de treball conside-ra que l’eficiència energètica

experiències

funcionament de les instal·la-cions tèrmiques de calefacció, climatització i producció d’ai-gua calenta sanitària, il·lumi-nació i informàtica. El curs de “Postgrau en Gestió energèti-ca dels edificis” que organitza l’Escola Sert COAC i comença al setembre té l’objectiu de formar amb aquest perfil al col-lectiu d’arquitectes com una de les possibles sortides laborals i professionals dins del sector de l’eficiència energètica.

El “Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica 2011-2020” i el “Pla Estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes 2013-2016” (que disposa el Reial Decret 233/2013), de nou impulsen diferents accions i nous perfils vinculats als sectors de l’efi-ciència energètica, en aquest cas el de la rehabilitació de l’envoltant tèrmica dels edi-ficis existents i la millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i d’il-luminació interior. Es promourà rehabilitar i millorar 300.000 habitatges, 2/3 d’elles en els propers quatre anys, a través d’ajuts públics per a millorar la sostenibilitat, l’accessibilitat i l’habitabilitat de l’actual parc edificat.

Segons estudis elaborats per la Fundacion Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Ali-mentación y Medio Ambiente, el potencial d’ocupabilitat del sector de la rehabilitació ener-gètica és considerable, tenint en compte que el 70% del parc d’habitatges construïts és an-terior a 1979, data en què en-tra en vigor la primera norma-tiva, d’àmbit estatal, destinada a millorar l’eficiència energè-tica dels edificis (NBE-CT-79). Aquest 70% d’habitatges no incorpora cap tipus d’aïllament ni mesura constructiva desti-nada a tal efecte.

Per altra banda, la gestió de les obres de rehabilitació i per tant també de rehabilitació energètica preveu la presèn-cia dels usuaris en l’edifici i per tant una gestió afegida a

i passius, la rehabilitació ener-gètica, el manteniment, el bon ús dels edificis i els hàbits dels usuaris (Figura 1).

El Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, obliga a certificar l’eficiència energètica de tots els edificis existents o les se-ves unitats quan es venguin o es lloguin. Aquest ha estat el primer nivell en el procés de qualificació dels tècnics que avaluaran i gestionaran el parc construït existent.

Tal i com recull el document “Estalvi i eficiència energètica en edificis públics. Una guia de bones pràctiques” publicat per l’ICAEN (http://www20.gencat.cat/docs/icaen), per tal de di-agnosticar quin és el grau d’efi-ciència energètica d’un edifici, cal una anàlisi acurada del seu funcionament des del punt de vista energètic.

El “Proyecto de Ley de Eficien-cia Energética y Energías Re-novables” potencia la figura del gestor energètic, la desig-nació del qual serà obligatò-ria en edificis amb superfície útil total superior a 1.000 m2 amb l’objectiu d’optimitzar els consums d’energia de les instal·lacions, equips tèrmics i d’il·luminació de l’edifici (Font: “Build up skills. Spain. Análisis del Status Quo Nacio-nal”, Ministerio de Fomento de España, http://spain.buil-dupskills.eu/).

En la mateixa direcció, l’ICAEN, des del 2007, obliga a la desig-nació d’un gestor energètic per a cada edifici o equipament de la Generalitat de Catalunya que tingui un consum energètic anual superior a 200.000kWh d’energia final tèrmica i/o elèc-trica. (Font: “Estalvi i Eficiència Energètica en Edificis Públics. Una guia de bones pràctiques” (http://www20.gencat.cat/docs/icaen)

Les funcions del gestor ener-gètic consisteixen entre d’al-tres en realitzar un seguiment mensual del consum d’energia de l’edifici i les emissions de CO2, establint un programa de

és un sector capaç de crear i mantenir 2 milions de llocs de treball a Europa fins el 2020, i que la revisió de la directiva de fiscalitat sobre l’energia podria afegir 1 milió més fins el 2030 (Font: http://www.ilo.org/skills).

En aquest mateix sentit, el “Plan de Acción de Ahorro y Eficien-cia Energética 2011-2020“, del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, preveu que el sector de l’eficiència energètica serà creixent i que ocuparà a prop de 300.000 persones a Espanya fins el 2020 en termes d’ocupa-ció directa, i més de 750.000 en termes d’ocupació total. (Font: http://www.idae.es)

El paper del sector de la cons-trucció en la transició cap a una economia verda és essen-cial. Aquesta transformació dependrà en gran mesura de la radical reducció del consum energètic dels edificis, mitjan-çant la seva adequació amb mesures d’eficiència energètica i la introducció de tecnologies d’energies renovables. No obs-tant això, hi ha una manca de professionals en aquest nou sector que el mercat ha batejat com el sector dels “Greenjobs” i que ha estat identificada en nombrosos països com el major obstacle a l’hora d’implementar estratègies nacionals per reduir les emissions d’efecte hiverna-cle i afrontar el canvi climàtic.

ACTIVITATS I PERFILS PRO-FESSIONALS EN L’ÀMBIT DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICAEls diferents indicadors fan preveure que la demanda de tècnics en rehabilitació “verda” d’edificis augmentarà durant els pròxims anys, i serà neces-sària la formació i el desenvo-lupament de noves capacitats, així com la creació de nous perfils com el gestor energètic o el rehabilitador energètic.

L’abast de les actuacions vin-culades a l’eficiència energèti-ca en edificis existents és molt ampli i divers i agrupa tot un seguit de competències pro-fessionals vinculades a les au-ditories energètiques, la racio-nalització dels sistemes actius

la planificació que cal incor-porar a la formació específica que necessita d’aquest perfil. A més el seu exercici professi-onal es podrà desenvolupar a diferents escales, segons afec-ti a comunitats de propietaris, administracions de finques, conjunts d’edificis d’una única propietat o gestió, i fins i tot gestors energètics municipals. En aquest sentit també caldrà revisar els requeriments d’opti-mització de ciutats intel·ligents o smart cities.

El “Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020” estableix com a objectiu estratègic la necessitat d’un manteniment eficient dels edi-ficis i les seves instal·lacions. Un edifici dissenyat amb criteris d’estalvi i eficiència energètica i amb bones instal·lacions de climatització i enllumenat però sense un manteniment adient, no pot respondre a les seves especificacions de disseny ni aprofitar el seu potencial d’es-talvi. Tant des del punt de vista normatiu com d’inspecció, es promourà un manteniment mí-nim adient per assegurar l’op-timització de les instal·lacions i el bon estat de l’edifici. (Font: http://www20.gencat.cat/por-tal/site/canviclimatic/).

Aquest Pla dóna valor a la fi-gura del gestor energètic, com el tècnic encarregat del segui-ment i control del compliment de les disposicions sobre tem-peratures, nivells d’il·luminació i horaris de funcionament de les instal·lacions energètiques. El Pla també promou sistemes de control automàtic i eines tecnològiques de suport a la gestió.

Serà necessari implicar als usu-aris per tal d’aconseguir un ús intel·ligent dels recursos que tenen a l’abast i aconseguir es-talvis energètics considerables. La creació i seguiment d’indi-cadors energètics permetrà que els usuaris coneguin la despesa energètica desglossada de les activitats de manera clara, per-metent una major sensibilitza-ció i tenint un major control de l’ús dels recursos.

. Inspeccions tècniques . Auditoria energètica

. Certificació energètica

ANÀLISIde l’edifici

MANTENIMENTde l’edifici

REHABILITACIÓde l’edifici

GESTIÓ de l’edifici

. Racionalització de les instal·lacions existents. Sistemes actius / passius

. Hàbits d’ús

. Rehabilitació energètica. Incorporació de noves tecnologies

. Optimització. Sistemes de control

. Guia de bones pràctiques. Indicadors energètics

. Pla d’inversions

+ + +

Figura 1. El proper semestre l’Escola Sert COAC inicia un curs de postgrau en Gestió Energètica dels Edificis. Ja estan obertes les inscripcions a la web de l’Escola Sert

perfilsprofessionals

L’arquitecte, el tècnic especialista en accessibilitat i adaptació funcional

Entrevista a Xavier Garcia-Milà, arquitecte especialista en accessibilitat

E

Aula Projecte

El paper del’arquitecte,decisiu perrespondre al nou marc normatiu i al’envellimentprogressiu de lapoblació

La rehabilitació funcional dels espais construïts, una nova especialització que la societat demana a l’arquitecte

Postgrau en Accessibilitat i Adaptació Funcional,amb la col·laboració del CVI

L’arquitecte Xavier Gar-cia-Milà desenvolupa pro-jectes des del disseny uni-

versal, l’accessibilitat i l’adaptació funcional. Ha estat ponent en la redacció de legislació en matèria d’accessibilitat a Catalunya, i és membre expert de diverses co-missions i organismes espanyols i europeus per a la promoció de l’accessibilitat.

Com neix el concepte d’Adaptació Funcional de l’Habitatge?A partir de dos factors, per una banda, l’existència d’un col·lectiu de la població amb discapacitats físiques o psíquiques i, per l’altra, el progressiu envelliment del conjunt de la població. Aquesta realitat contrasta amb un parc actual d’habi-tatges que no està adaptat a les necessitats d’aquests col·lectius, parc que cada vegada anirà en augment. Apareix doncs una nova ne-cessitat social: cal adaptar l’habitatge per tal que aques-tes persones puguin continu-ar vivint a casa seva en les millors condicions possibles.

Quins són els objectius d’aquesta adaptació funci-onal de l’habitatge?L’adaptació funcional de l’habi-tatge o rehabilitació personalitza-da té tres objectius. En primer lloc,

Quin paper hi juga la nor-mativa en aquest tipus d’actuacions?En aquest sentit, tant el Do-cument Bàsic de Seguretat d’Utilització i Accessibilitat (SUA) com el Codi d’Acces-sibilitat són els textos fona-mentals i de referència per desenvolupar aquest tipus de projectes i intervencions. Al mateix temps, però, cal també tenir en compte que la normativa està redactada per a l’ús general -pensada per a condicions genèriques que no poden, evidentment, cobrir la diversitat dels di-ferents col·lectius i edats–. Tan important com conèi-xer la normativa és conèixer l’usuari, observar com de-senvolupa les seves activi-tats més senzilles i plantejar una anàlisi personalitzada per desenvolupar amb èxit l’adaptació funcional de l’habitatge.

Quin és el paper de les tec-nologies en aquest procés?Es tracta d’un tema emer-gent: les tecnologies de l’accessibilitat milloren el desplaçament i faciliten les activitats, ja sigui actuant de manera passiva o activa, i formen part del que també acabem entenent per Smart Building o edifici intel·li-gent.

que es pugui continuar vivint a casa amb el màxim d’autonomia assolible d’acord a les caracterís-tiques de cada persona. En segon lloc, procurar el màxim nivell de seguretat possible i, finalment, facilitar la vida quotidiana dels discapacitats i la gent gran garan-tint el màxim nivell de comoditat, confort i satisfacció possible. Tant dels usuaris dels habitatges com dels seus cuidadors.

En quins àmbits (públic / privat) es desenvolupen aquestes actuacions?L’Administració actualment només cobreix població amb molt pocs recursos. Però la necessitat, en el fons, és per a tothom. És previsible, però, que el sector privat comenci a cobrir cada vegada més, a tots els nivells, aquesta ne-cessitat.

tes de rehabilitació d’edificis i es-tabliments, a partir de l’aplicació conjunta de la normativa d’ac-cessibilitat espanyola i catalana.• Desenvolupar i prescriure actuacions per fer accessibles els espais. Tant els interiors dels habitatges (zona de dia –cuina i menjador-, zona de nit –dormito-ris i banys-), així com els elements comuns dels edificis i els espais exteriors d’urbanització, apro-pant-se a les diferents solucions constructives i tecnològiques per adequar els espais, les seves pos-sibilitats, limitacions, cost, etc.• Aprofundir en les solucions adequades a cada indret. Posar també en comú la diversitat d’alter-natives que admet la personalitza-ció d’un determinat espai, a través de la pràctica sobre l’adaptació de l’entorn quotidià de l’habitatge pro-pi i el seu entorn immediat.

• Conèixer les tecnologies per a l’accessibilitat. Les diverses aplicacions de la domòtica, i el ventall operatiu dels productes de suport adequats per millorar la qualitat de vida, la seguretat i l’autonomia personal.

METODOLOGIAEl programa inclou visites a edificis d’habitatges i equipa-ments col·lectius (residències, centres de dia i habitatges tu-telats). Al llarg del postgrau es realit-zaran dos exercicis pràctics: un d’adaptació funcional de l’entorn quotidià de l’habitatge propi (interior de l’habitatge, elements comuns i entorn urbà proper), que inclou la redacció de la Parte II del Informe de Evaluación del Edificio segons la Ley 8/2013 Rehabilitación,

l proper mes d’octubre de 2013 arrenca a l’Escola Sert un nou postgrau dirigit a ar-

quitectes i altres tècnics que vul-guin aprofundir en l’accessibilitat universal i l’adaptació funcional dels habitatges existents, els equi-paments col·lectius i l’espai urba-nitzat.

OBJECTIUS • Avaluar les diverses tipolo-gies d’usuaris amb limitacions funcionals. Especialment els discapacitats i la gent gran, per conèixer quines són les princi-pals patologies associades i com els diferents col·lectius de la po-blació es relacionen amb el seu entorn immediat. • Oferir el desenvolupament d’una metodologia d’anàlisi de l’accessibilitat. Oferir-la en els projectes de construcció i projec-

El Centre de Vida Inde-pendent (CVI), ubicat al Pg. de la Vall d’Hebron de Barcelona, és un espai pro-mogut per l’Associació de Vida Independent (AVI) on es diagnostiquen produc-tes i tecnologia assistencial adreçats a persones depen-dents o discapacitades, de-senvolupant també accions de recerca per a trobar no-ves solucions que permetin millorar la seva autonomia.EL CVI reprodueix en un es-pai real les característiques i necessitats d’un habitatge amb els seus diferents am-bients (estar, descans, higi-ene, serveis).L’equip professional del CVI inclou fisioterapeuta, lo-gopeda, treballadora soci-al (equip assistencial) i un equip tècnic integrat per arquitectes, enginyers i in-formàtics.

experiències

opinió del alumnes

Opinions dels alumnes re-collides a les enquestes de la primera edició del curs “Adaptació Funcional de l’Habitatge”, Escola Sert COAC (maig 2013):

“Estic força satisfeta del que m’ha aportat el M2. Adaptació Funcional de l’Habitatge, sobretot per l’abordatge general del te-ma, tractant des d’aspectes tècnics, arquitectònics i legislatius, a sociològics o econòmics”.

“Em va resultar interes-sant realitzar la visita als habitatges tutelats de la Via Favència. Penso que estan ben plantejats. Em van recordar a la unitat d’habitació de Le Corbusier. Després, al metro, i amb la visita com a punt de par-tida, vaig escoltar interes-sants opinions sobre el mo-del d’habitatge: només per a gent gran? Són necessa-ris altres llogaters més jo-ves, incloses famílies? Va quedar l’estranyesa de que no hi hagués un menjador comú amb servei de cuina -amb equip de cuiners- al propi edifici”.

POSTGRAU ACCESSIBILITAT I ADAPTACIÓ FUNCIONAL (1a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 60 hores del 23/10/13 al 26/02/14DC de 16.00h a 20.00hM01. Criteris sociosanitaris en arqui-tectura.L’usuari amb necessitatsespecífiquesM02. Accessibilitat i adaptaciófuncional de l’habitatgeM03. Accessibilitat edificis col·lectius i espais exteriors(Els mòduls es poden cursar demanera independent)Formació acreditada pel Col·legi d’Arquitectes de CatalunyaInscripcions: www.coac.net/esco-lasertInclòs en la convocatòria de beques del + info: plaimpulsa@coac.cat

Regeneración y Renovación Ur-bana i un Pla d’accessibilitat de l’entorn urbà proper.

Imatge facilitada per Xavier Garcia-Milà

perfilsprofessionals

Indicadors d’ocupació en l’àmbit de l’Accessibilitat i l’Adaptació Funcional

TORRE JÚLIA77 habitatges tutelats per a gent gran. Via Favència 348-350, Barcelona.Patronat Municipal de l’Habi-tatge de Barcelona.Arquitectes: Pau Vidal, Sergi Pons, Ricard GalianaPremi Ciutat de Barcelona 2011 d’Arquitectura i Urbanisme.

El projecte, construït en un dels solars residuals resul-tants de la construcció de la ronda de Dalt, integra un centre esportiu, residència i edifici de vivendes tutela-des per a gent gran. Passa-dissos amples amb vistes a la ciutat, escales exteriors, dobles espais i coberta ac-cessible, configuren un edi-fici pensat perquè la gent gran tingui la possibilitat de socialitzar i gaudir de les activitats en comú.

ELS NOUS REPTES I OPORTUNITATS PROFESSIONALS DE L’ACCESSIBILITAT I L’ADAPTACIÓ FUNCIONAL

- Projecte i execució d’obres de reforma i rehabilitació personalitzada de l’habitatge i dels elements comunitaris per adaptar-se a la normativa vigent i a les noves necessitats d’una població progressivament més envellida.

- Coordinació de programes d’arranjament d’habitatges de promoció pública i privada.

- Redacció de plans d’accessibilitat per a municipis, institucions o empreses.

- Redacció de l’Informe Evaluación Edificio (Parte II, Accesibilidad) per a la sol·licitud d’ajudes públiques per a reformes que millorin les condicions d’accessibilitat.

- Habilitació per prescriure, certificar i inspeccionar qualsevol tipus d’actuació que es desenvo-lupi dins de l’àmbit assistencial i sociosanitari.

- Internacionalització i recerca.

EL PROGRESSIU ENVELLI-MENT DE LA POBLACIÓDes de fa unes dècades assis-tim a l’envelliment progres-siu del conjunt de la pobla-ció, un dels principals reptes socials i econòmics als quals s’enfrontaran les societats europees durant el segle XXI. Abans del 2025 més del 20% dels europeus tindrà més de 65 anys, i es produirà un rà-pid increment del nombre de persones amb més de 80 anys (Font: http://ec.europa.eu/health/ageing/policy). A Espanya, segons l’Institut Nacional d’Estadística, en quatre dècades el percentat-ge de població més gran de 65 anys es duplicarà i passa-rà a representar més del 30% del total. Aquesta realitat, juntament amb les noves po-lítiques d’Envelliment Actiu,

experiències

tació edificatòria en edificis i instal·lacions per millorar el seu estat de conservació, garantir l’accessibilitat i mi-llorar l’eficiència energètica.Per accedir a aquestes ajudes els beneficiaris hauran de pre-sentar un Informe de Evalua-ción del Edificio, subscrit per un arquitecte, que és el tècnic competent. Per a la implan-tació d’aquest informe també s’han previst ajudes específi-ques als usuaris. La Llei 8/2013 de Rehabili-tació, Regeneració i Reno-vació Urbanes estableix la regulació bàsica de l’Infor-me de Evaluación de los Edi-ficios. Aquest informe haurà d’incloure la redacció de la Parte II: Condiciones Bási-cas de Accesibilidad, on cal definir les condicions funci-onals de l’edifici, la dotació

defineix quines són les condi-cions funcionals d’accessibili-tat. També és del 2010 l’Ordre VIV/561 (Document tècnic de condicions bàsiques d’accessi-bilitat i no discriminació per a l’accés i la utilització dels es-pais públics urbanitzats).En l’àmbit català, la Llei 20/1991 de Promoció de l’Ac-cessibilitat i supressió de bar-reres arquitectòniques; el Codi d’Accessibilitat de Catalunya

suposen un escenari social molt diferent al que tenim actualment, amb una sèrie de necessitats d’adaptació dels habitatges projectats fins a l’actualitat i el seu entorn construït i urbanitzat.

MARC NORMATIUDes de l’any 2010 el Código Técnico de la Edificación esta-bleix que l’accessibilitat és un dels requisits bàsics del CTE, i

d’elements accessibles, així com establir una valoració final de les condicions bà-siques d’accessibilitat, de-tallant els ajustos raonables en matèria d’accessibilitat, els seus efectes discrimina-toris i els costos estimats de les mesures d’adequació.

PROGRAMES D’ARRANJA-MENT D’HABITATGES. EL CAS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONAL’objectiu del programa d’“Arranjament d’habitat-ges per a la gent gran”, de-senvolupat des del 2009 per la Diputació de Barcelona, consisteix en facilitar refor-mes bàsiques als habitatges de les persones grans més vulnerables per tal de garan-tir les condicions de segure-tat, higiene i habitabilitat mínimes, afavorint l’acces-sibilitat i les condicions de vida de la persona dins de la seva llar. Aquest programa es realitza en col·laboració amb municipis menors de 300.000 habitants de la pro-víncia de Barcelona.Fins ara el nombre d’actuaci-ons ha estat de 1.582 arran-jaments (2009-2010) i 1.152 arranjaments (2012-2013).Aquests programes s’adjudi-quen a empreses d’assistència tècnica formades per un equip professional d’arquitectes i personal sociosanitari, que verifica les peticions d’arran-jament proposades pels ajun-taments i valora la seva ade-quació a les necessitats dels usuaris; prescriu les obres a realitzar, el pressupost, i ela-bora la documentació tècnica; traspassa l’encàrrec a l’empresa executora i verifica l’adequada execució de les reformes.Les actuacions se centren en el bany, la cuina, en qüesti-ons de mobilitat així com d’ús general, instal·lacions i, final-ment, ajudes tècniques.

Institut Nacional d’Estadística, 2011

(Decret 135/ 1995), així com la Llei 18/2007 pel Dret a l’Habi-tatge i la seva modificació per la Llei 9/2011, que es va con-cretar en el Decret 141/2012 d’Habitabilitat, són els docu-ments principals.Recentment, el RD 233/2013 regula el Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Vi-viendas, la Rehabilitación Edificatoria y la Regenera-ción y Renovación Urbanas, 2013-2016, que destinarà 2.421 milions d’euros a aju-des pel lloguer, la rehabilita-ció i la regeneració urbanes. En concret, el Plan contem-pla ajudes per a la rehabili-

Programa d’arranjament. Exemple d’adaptació funcional bany. 2009

Foto

: Adr

ià G

oula

Foto

: Adr

ià G

oula

Foto

: Adr

ià G

oula

perfilsprofessionals

Retail o procés de venda al detallUn sector de futur per a l’arquitecte

especialitzat en disseny d’espais comercials

Postgrau en RETAIL: arquitectura per al comerç 2a edició a l’octubre 2013 - Escola Sert COAC

E

Aula Projecte

“Tenir la tranquil·litat que darrera del projecte hi ha un arquitecte ens dóna molta més seguretat”

Javier Cottet, Director General de Cottet Optica

POSTGRAU EN RETAIL: Arquitectura per al comerç (2a edició) Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta. Barcelona. Curs presencial.Durada-Dates-Horari: 161 horesDel 07/10/13 al 31/03/14DL de 10.00h a 14.00h i de 15.00h a 18.00hInscripcions: www.coac.net/escolasertInclòs en la convocatòria de beques delMés informació: plaimpulsa@coac.cat

L a paraula Retail es de-fineix com a “comerci-alització o venda al de-

tall”, i consisteix en la creació i disseny d’un espai comercial (des de la botiga de barri fins les grans marques comercials o hipermercats) amb l’objectiu de donar resposta a les neces-sitats i preferències del consu-midor.

En el context actual cada ve-gada més el procés de com-pra s’està convertint en una experiència emocional. L’es-pai comercial ha d’estimular els sentits del client, que vol viure una aventura completa a l’hora de comprar i demana

Quins són els criteris que té en compte la seva empresa a l’hora d’encarregar un pro-jecte de retail?Que el professional entengui el mix entre disseny i rendibi-litat. Que la seva feina es di-rigeixi al client final, tenint-lo en compte en tot moment. I després òbviament que sigui bo executant l’obra (preu, ter-minis i qualitat).

Quins aspectes de la formació d’un arquitecte creu que són interessants a l’hora de desen-volupar un projecte de retail?Els seus amplis coneixements en arquitectura i cultura en general.

Quins resultats destacaria dels projectes desenvolupats pels alumnes a classe? BRAVO!!! La sorpresa ha es-tat espectacular. Ha destacat la seva innovació, practicitat, haver sortit del normal i haver anat més enllà. Molt bé!

Quin potencial d’ocupació creu que té actualment un arquitecte en el món del re-tail?Un altíssim potencial. Era un camp fins ara bastant desert per als empresaris, i tenir la tranquil·litat que darrera del projecte hi ha un arquitecte ens dóna molta més seguretat.

un entorn que afegeixi un va-lor a la seva compra. Aquest comportament està convertint el disseny de l’espai comercial en un factor clau en l’èxit d’un establiment.

Javier Cottet, director ge-neral de Cottet Optica, ens explica la importància de la figura del retail designer i la seva experiència en un dels exercicis desenvolupats pels alumnes de la primera edició del Postgrau en RETAIL: ar-quitectura per al comerç. El treball va consistir en la cre-ació d’un punt de venda per a l’empresa Cottet Optica, un espai de 6 x 3 m per a la venda

d’ulleres i rellotges a l’aeroport d’Eivissa. Es va donar als alum-nes l’oportunitat de treballar amb les premisses establertes per un client i un projecte real.

Els objectius de l’encàrrec els va establir la mateixa empresa i eren: - Diferenciar l’establiment de la competència amb una imat-ge impactant.- Transmetre amb modernitat una idea bàsica de l’oferta que poden trobar a l’interior, iden-tificant la marca.- Facilitar informació sobre qualitat als clients.

Durant la presentació final, el client va escollir tres de les sis opcions proposades amb l’ob-jectiu de seguir desenvolupant els projectes fora del curs i la possibilitat de realitzar final-ment l’encàrrec.

Quina és la funció d’un retail designer?Entendre al client final, el consumidor i també al seu client directe (l’empresa que el contracta), per poder adaptar el local a les necessitats del client final, perquè mitjançant el local comercial i la seva ar-quitectura i el seu disseny es compleixin els objetius mar-cats per part de l’empresa i si-gui una “inversió rentable”.

atractius, creant un elevat interès pel client, són també elements claus a tenir en compte per part dels especialistes en Retail.

Al Postgrau es treballaran conceptes bàsics en aquest àmbit com ara Retail Branding, Customer Buying Process, Commerciality, In-Store Communication, Layout, Visual Merchandising o Lighting.

METODOLOGIA DE TREBALLEs tracta d’un curs molt pràc-tic on els coneixements te-òrics s’aniran aplicant en el desenvolupament d’un pro-jecte real de retail. Les pre-misses seran establertes pel client i existirà l’oportunitat de convertir el projecte en un encàrrec. El treball serà tutoritzat pels directors del curs: Cristina Bosch i Carl Henrik Stacy.

l proper mes d’octubre s’inicia a l’Escola Sert la segona edició del Post-

grau en Retail, dirigit a ar-quitectes i altres tècnics que vulguin iniciar-se o aprofun-dir en el desenvolupament del disseny, redacció, execució i gestió de projectes destinats a l’espai comercial.

L’objectiu d’aquest Postgrau con-sisteix en desenvolupar el conei-xement necessari per a treballar i dissenyar espais comercials. Hi tenen una especial importància l’anàlisi i l’estudi de tendències del mercat, el coneixement de les necessitats i desitjos dels clients i el posicionament i comunicació d’un producte o servei.

L’establiment d’una imatge fidel a una marca i la creació d’espais operatius i funcionals que siguin

Durant la 1a edició del Post-grau en Retail de l’Esco-la Sert, que ha tingut lloc el 2013, s’ha estudiat el cas de les Apple Store, una marca que porta en ella mateixa un posi-cionament definit, uns valors, una personalitat, una idea; tots ells vinculats a la simplicitat, la innovació, el disseny.

Tothom pot apreciar que les botigues Apple són extrema-dament senzilles, però no tot-hom pot apreciar per què se sent tan bé quan entra en elles.

Les botigues són diàfanes, des de l’exterior es pot veure tot el que hi ha a l’interior. A l’interi-or tot respon a unes regles ma-temàtiques, tot és simètric: les taules, la il·luminació. L’espai entre productes és el neces-sari perquè l’usuari interactuï sense angoixes. No s’afegeix soroll visual, no hi ha bande-roles promocionals, elements suspesos des del sostre… La minimalització dels elements del mobiliari facilita la com-prensió ràpida de l’espai.

En aquest ambient, el client és el protagonista. Tot és pulcre i net, cosa que porta a un estat de major relaxació. El servei és excel·lent i el per-sonal molt preparat. Compres un producte i te’l donen sense saber d’on l’han tret. I amb un somriure! Aquest és un exem-ple de com la marca ha sabut reflectir i transmetre bé la seva essència.

Font: http://branzai.com

apple stores

opinió dels alumnes

Opinions dels alumnes, recollides a les enquestes de la 1a edició del Postgrau en Retail: arquitec-tura per al comerç (edició 2013).

“Me ha parecido muy com-pleto, desde la implantación comercial, licencias, trámites hasta el visual merchandising y presentación / comunicación.”

“El contenido general es muy novedoso como complemento al conocimiento y las aptitu-des de los arquitectos. Creo que es un acierto haber ofer-tado este postgrado.”

“Uns professors implicats i una metodologia de treball molt participativa.”

Cristina Bosch és llicencia-da en Art i Disseny i ha de-senvolupat gran part de la seva trajectòria professional com a Store planner i Re-tail design manager a IKEA. Actualment col·labora com a consultora de retail per a diverses universitats i empre-ses com Acciona, Brain Ven-tures o EMBA Arquitectes.

Carl Henrik Stacy és llicen-ciat en disseny de moda. Ha treballat a Noruega i Suècia com a Visual merchandiser i a vàries botigues i organitza-cions d’IKEA arreu del món. Actualment treballa com a consultor de retail a Stacy Retail design & development, col·laborant amb empreses i universitats líders en el sec-tor a nivell nacional i inter-nacional.

Autors: Bea Anguera / Sara Baldasano / Josep Esteve / Ivan GarcíaAlumnes Postgrau en Retail - 1ed

Autors: Manolo Mateo / Aina Ruiz / Sara FlórezAlumnes Postgrau en Retail - 1ed

perfilsprofessionals

Indicadors d’ocupació en el sector del RETAILEl retail experimenta inno-

vacions que modifiquen l’ex-periència de compra. Hi ha una sèrie de tendències que es preveu que marquin aquesta nova dècada i que, per tant, acabin condicionant les ven-des dels propers anys.

Segons publica el Departa-ment d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalu-nya, les deu tendències més destacables són:

1- El menjar com una ex-periència. Ja no es tracta només de satisfer una neces-sitat bàsica, sinó de l’oportu-nitat de gaudir mentre es fa un mos.

2- L’exclusivitat de les botigues no virtuals. L’as-sessorament, l’exclusivitat i l’ambient són aspectes que permeten involucrar els con-sumidors amb la vida real. El detallista no pot afrontar la competència del comerç en línia mitjançant descomptes. S’ha d’oferir alguna cosa més per atraure els consumidors a les botigues. El secret està en generar experiències de compra.

3- Botigues temporals i mòbils. Les botigues pop-up seguiran sent una tendència important.

4- Més petit pot significar més èxit. Les botigues de for-mat petit poden capturar més fàcilment l’atenció del client.

5- Marxandatge visual. Fomentar la creativitat en la realització d’aparadors, l’organització interior dels comerços i la introducció d’elements d’ambientació i animació originals.

6- Actuar a la xarxa. Les recomanacions a través de la xarxa són tingudes en comp-te per molts consumidors.

7- Lliurament gratuït. Quan els consumidors com-pren en línia, no els agraden les despeses d’enviament, és per això que alguns minoris-tes han decidit oferir l’envia-ment gratuït.

8- Compres mòbils. La mei-tat dels consumidors estari-en disposats a fer compres a través dels seus telèfons mòbils.

9- Ensenyar com comprar. Els clients esperen que els detallistes tinguin la for-mació necessària per orien-tar-los en les decisions de compra.

10- Màquines d’autoser-vei. Els productes que es poden trobar a les màquines de vending són cada vegada més variats.

El Retail, o venda al de-tall, engloba els pro-cessos de venda de pro-

ductes i serveis que arriben al consumidor final.

Aquest és un sector en crei-xement constant. El posi-cionament estratègic del producte, la imatge de mar-ca, la imatge corporativa i l’expansió del negoci han d’estar impulsats per profes-sionals amb capacitat d’in-tegrar la visió definida per al producte amb els valors del disseny i de la marca.

La presència dels arquitectes en el món del Retail és, fins a la data, irrellevant. Tradi-cionalment l’arquitecte s’ha dedicat al disseny d’interiors, i ara té l’oportunitat d’entrar en un nou camp i aportar als seus projectes conceptes com el valor de la marca, el procés de compra, el posicionament, la comunicació, les noves tendències, etc.

ELS INVERSORS ES REFU-GIEN EN EL RETAILSegons les dades d’una en-questa realitzada per CB Richard Ellis, els inversors del mercat immobiliari de Barcelona s’estan decantant pels locals comercials i els edificis d’oficines. Un 47% s’interessaran aquest any pel retail, enfront del 38% de l’any passat. (Font: Diari Expansión 19/03/13)

CATALUNYASegons l’”Informe del comerç català 2013” elaborat per la Confederació de Comerç de Catalunya, Espanya és el país de la UE-15 amb major nom-bre d’empreses dedicades al comerç al detall, només su-perada per Itàlia, i contribu-eix amb un 9,95% al total de la facturació europea. Cata-lunya aporta un 20% al to-tal de la facturació a escala espanyola.

Catalunya té una densitat comercial de 12,95 establi-ments per cada 1.000 habi-tants, superior a la mitjana espanyola i molt per sobre de la de Madrid, situada en 10,67 establiments.

Si analitzem el volum de ne-goci del comerç per formats, la distribució alimentària i la distribució no alimentària segueixen augmentant. La distribució tèxtil, en l’àmbit espanyol, tot i que pateix una disminució del nombre d’em-preses i locals comercials, manté el volum de negoci.Tanmateix, el nombre d’em-preses dedicades a la venda

tendències

mica de Barcelona. Malgrat la crisi, el sector concentra el 22,7% dels centres de co-tització a la Seguretat Soci-al i el 15,2% dels assalariats de la ciutat al finalitzar el 2011.

El mes de gener de 2013, el tercer tinent d’alcalde i responsable d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va ressaltar que l’any passat es van sol-licitar 85.177 llicències. Per àmbits, cal destacar l’aug-ment de les llicències d’ac-tivitat, que es van elevar a 7.507, amb gairebé 1.800 més.

Els rànquings sobre atrac-tivitat comercial difosos el 2011 en relació a les prefe-rències de les empreses de la distribució internacional -publicades per Jones Lang Lasalle- i a les destinacions més valorades pels consumi-dors internacionals -segons el “Globe Shoppers Cities In-dex 2011” de The Economist Intelligence Unit- coincidei-xen a situar Barcelona en-tre les deu ciutats europees més atractives des del punt de vista del comerç al detall.

a distància a Catalunya ha crescut progressivament du-rant el període 2008-2011. Aquest creixement ha com-portat un total de 34 no-ves empreses, que suposen un augment de gairebé un 22,67%. El mateix succeeix amb les franquícies, que han augmentat un 18,93%, és a dir, de 243 a 289 empreses.

Segons dades de l’”Índex de Comerç al Detall”, el sec-tor minorista de Catalunya ha tingut pèrdues en el seu nivell d’ocupació molt infe-riors a la mitjana espanyola i madrilenya.

Segons la Cambra de Co-merç de Barcelona, els em-presaris de vendes al detall indiquen que la marxa dels negocis s’ha estabilitzat el primer trimestre del 2013 i preveuen que serà més posi-tiva el segon trimestre.

Les empreses unilocalitzades i les petites cadenes man-tenen millor el seu nivell d’ocupació que les grans ca-denes i grans superfícies; és a dir, la microempresa i la petita empresa del país estan mantenint els llocs de treball en major proporció que els grans models de distribució.

BARCELONA Segons l’informe de l’Ajun-tament de Barcelona “Bar-celona en xifres 2012”, la ciutat aposta per un model de comerç de qualitat, di-vers i de proximitat. Amb 16.379 empreses i 146.676 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econò-

Autors: Cristina González / Carles Vilà / Emma Duran / Marc Campmany Alumnes Postgrau en Retail - 1ed

SERVEI DE DESENVOLUPA-MENT PROFESSIONAL. COACEn el darrer any, cada trimestre, la Borsa de Treball del COAC con-juntament amb Barcelona Activa – Porta 22 han anat organitzant, dins el marc de “Diàlegs amb el mercat de treball”, unes sessions testimoni sobre el món del Retail per tal de donar a conèixer aques-ta activitat a tots els arquitectes. La demanda actual de ‘Retail De-

signers’ del mercat de la venda al detall ofereix l’oportunitat de lide-rar projectes nous i diferents, molt dinàmics i envoltats de professi-onals especialitzats, que aporten nous coneixements i noves mane-res de treballar en equips multidis-ciplinaris.

Els aspectes que cal destacar de la majoria d’ofertes relacionades amb el Retail i publicades a la BT

del COAC són aquests:- Es té relació amb l’àmbit interna-cional, per tant es demana domini d’idiomes (com a mínim l’anglès). - Es requereix experiència en el llenguatge específic (argot) del món de Retail.- Es dóna importància a les com-petències transversals a part de les tècniques. - Es valora l’experiència i/o forma-ció en Retail.

Un gran centre de divulgació del pernil a la Rambla de Bar-celonaEl pernil ibèric és un dels productes estrella de la nostra gastronomia i, des d’ara, un dels atractius de la Rambla gràcies al centre de divul-gació del pernil que Enrique Tomás obrirà al novembre. L’establiment ocuparà 2.140 m2. L’empresa compta amb més de 50 botigues repartides per tot Catalunya.

La Rambla Catalunya de Barcelona acapara noves bo-tigues italianesYamamay i Sunglass Hut han obert botigues assessorades per la con-sultora immobiliària Cushman & Wakefield. La marca de llenceria i moda Yamamay continua així la seva aposta pel mercat espanyol, on ja té 40 botigues. I Sunglass Hut obre la seva primera botiga i vaixell insígnia a Espanya.

perfilsprofessionals

L’arquitecte especialista enFacility Management

Entrevista a Felip Neri Gordi, director de F.M. a Agbar

Postgrau en Facility Managementun estudi de grau en alguns països d’Europa

E

Aula Gestió

Convenis de col·laboració amb empreses per posar en pràctica els coneixements assolits

El Facility Manager és un perfil emergent i de futur, imprescindible en un nou context on cal optimitzar el funcionament, la durada i els entorns laborals dels edificis

L’arquitecte Felip Neri Gordi és director del postgrau en Facility Management de

l’Escola Sert, director de Facility Management de l’empresa Agbar i delegat a Catalunya de la Inter-national Facility Management As-sociation (IFMA).

Quin és el perfil ideal d’un Faci-lity Manager?

Tots els professionals relacionats amb el món de l’edificació són, d’entrada, perfils adequats per a la disciplina del Facility Mana-

de l’oferta de visites, casos pràctics i la possibilitat de complementar els estudis amb estades en algunes empreses.

Per què fins ara hi havia pocs arquitectes fent de Facility Ma-nager?

Perquè fins fa poc l’arquitecte es dedicava més al projecte i la direc-ció d’obres i poc al funcionament i durabilitat dels edificis. Això ha potenciat, especialment durant els anys de forta empenta immobilià-ria, que el sector del Facility Ma-nagement estigués més cobert per enginyers o arquitectes tècnics.

El Facility Manager és un perfil amb potencial ocupació?

És un perfil emergent. Hem entrat en una nova etapa on cal optimit-zar el funcionament, la durada dels edificis i entorns laborals, siguin oficines, indústries o explotaci-ons mineres. Això permet treure el màxim partit al menor cost. D’altra banda, la projecció de les despeses associades a la vida útil prevista permet optimitzar la imputació de costos i endreçar els marges reals del negoci.

Cada vegada més les organitzacions empresarials opten per aquest per-fil. Igual que tradicionalment hi ha un responsable de recursos humans o finances, cal atribuir la responsa-bilitat respecte al segon factor de despesa, que és la que generen els edificis i espais productius.

ger. No obstant, l’arquitecte, per la seva formació en la vessant de la concepció inicial i global de l’edifici, té més predisposició a integrar les solucions pròpies d’una bona conducció i utilitza-ció de l’edifici des de la fase de projecte.

Projectar i dirigir un edifici no només fins a la finalització de les obres, sinó fins a la finalització de la seva vida útil és un canvi de pa-radigma que obliga a revisar la for-mació fins ara impartida en aquest sector.

Quines són les carències del perfil i com s’ha de complementar amb formació?

Des de la formació d’arquitecte cal afegir els coneixements propis de la conducció i el manteniment dels edificis, coneixements que en sí mateixos constitueixen un estudi de grau en alguns països d’Europa. El postgrau de l’ Escola Sert con-densa molt bé els coneixements complementaris amb els que ja té l’arquitecte, i pot oferir una forma-ció molt potent en la seva relació qualitat, preu, durada. Al marge

nificar els manteniments preventius i correctius de l’edifici; adquirir un criteri professional a l’hora d’im-plantar tecnologies intel·li-gents; gestionar eficaçment espais i reubicacions; es-talviar costos energètics a l’edifici; decidir amb criteri professional davant d’una opció de compra o lloguer; gestionar eficaçment la subcontractació de serveis; seleccionar encertadament el software de gestió en Facility Management més adequat.

METODOLOGIAAquest programa formatiu està distribuït en sessions te-òriques, exercicis d’exemple i majoritàriament casos pràc-

tics que ajudin a l’alumne a desenvolupar les competèn-cies necessàries per afrontar amb èxit el dia a dia com a Facility Managers.

Al finalitzar aquest progra-ma formatiu tots aquells alumnes que ho desitgin podran sol·licitar la parti-

cipació en un dels convenis de col·laboració amb em-preses que realitza l’Escola Sert COAC, amb l’objectiu que l’alumne posi en pràcti-ca els coneixements apresos durant el curs, agafi experi-ència, millori el seu currí-culum i ampliï la seva xarxa de contactes professionals.

l proper mes d’octu-bre de 2013 arrenca a l’Escola Sert la tercera

edició del Postgrau en Faci-lity Management, dirigit a arquitectes i altres tècnics que vulguin aprofundir en la gestió d’edificis i els seus serveis amb l’objectiu d’op-timitzar el funcionament dels immobles.

OBJECTIUS L’objectiu del curs és que el professional adquireixi noves capacitats de gestió que li permetin entre d’al-tres coses: establir estra-tègies a llarg termini d’es-talvi de costos en la gestió de l’edifici; analitzar i ges-tionar el cicle de vida dels elements de l’edifici; pla-

La Societat Espanyola de Gestors d’Immobles, IFMA Espanya, va seleccionar com a Bona Pràctica el contracte de Serveis Energètics i Man-teniment de Bilbao Kirolak, adjudicat en 2010 per a un període de 10 anys a la UTE Feroser-Tecman.

Bilbao Kirolak va decidir al 2009 reordenar els seus processos de manteniment, subministrament i gestió energètica, contractant la seva gestió integral a una Empresa de Serveis Energè-tics (ESE). Amb aquest model de contracte, promogut per l’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic i la Fede-ració Espanyola de Municipis i Províncies, l’ESE fa inversi-ons a l’inici del contracte que milloren l’eficiència energè-tica de les instal·lacions, de manera que la reducció del consum d’energia obtinguda li permet amortitzar les in-versions i oferir una reducció del cost del servei.

Així, s’estableix el cost del contracte com un cànon fix pel subministrament ener-gètic, la gestió i el manteni-ment de les instal·lacions en garantia total, de manera que el contractista obté rendibili-tat en la gestió del contracte en la mesura que sigui capaç d’aconseguir o millorar la re-ducció de consums esperada. D’aquesta manera, s’obté una important millora en les ins-tal·lacions i en la seva gestió que porta com a conseqüèn-cia una reducció dels consums d’energia i, per tant, de les emissions a l’atmosfera de ga-sos d’efecte hivernacle, alhora que una reducció de costos per a la societat municipal.

experiències

POSTGRAU EN FACILITY MANAGEMENT (3a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Barcelona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 144 horesdel 24/10/13 al 13/03/14DJ de 09.30 h a 18.30 hFormació acreditada pel Col·legi d’Arquitectes de CatalunyaInscripcions: www.coac.net/escolasertInclòs en la convocatòria de beques del + info: plaimpulsa@coac.cat

Edificis de Bilbao Kilolak. Imatges ex-tretes del web de l’Instituto Municipal de Deportes de Bilbao (http://www. bilbaokirolak.com)

Gran Teatre Liceu Barcelona. Imatge facilitada per Alex Egea

perfilsprofessionals

Indicadors d’ocupació en l’àmbit del Facility Management

Alejandro Dorrio Cumbrao, alumne de la 2a edició del Postgrau en Facility Mana-gement de l’Escola Sert CO-AC i participant al conveni de col·laboració formativa signat amb l’empresa Ag-bar, on va col·laborar en un projecte real de gestió d’espais de la Torre i que va ser contractat finalment per l’empresa un cop va fi-nalitzar l’acord, ens explica la seva experiència:

“L’experiència de les pràcti-ques em va donar la possi-bilitat, una vegada finalitza-des, de continuar la relació amb l’empresa. Des de lla-vors, he format part del seu equip com a professional. L’experiència va ser i està sent molt positiva.

“El motiu inicial pel qual vaig triar aquest postgrau va ser perquè em va inte-ressar el camp d’especia-lització que abordava. Però la possibilitat d’accedir a pràctiques, com a factor di-ferenciador respecte a altres postgraus, sí que va suposar un al·licient i va reafirmar la meva decisió.

“Dels convenis de col·labo-ració amb empreses desta-caria tres aspectes. L’opor-tunitat d’interactuar amb professionals amb experièn-cia en Facility Management. La de realitzar-ho en empre-ses de referència del sector. I sobretot, la de descobrir el potencial d’allò après en el postgrau i comprovar com es complementa amb la me-va formació d’origen.

“La pràctica, sens dubte, em va permetre aplicar i desen-volupar conceptes i idees apreses en el postgrau. La concreció de la pràctica (es va treballar en un projecte real) òbviament no va per-metre abastar-ho tot, però sí una bona part de les ma-tèries tractades”.

El mercat potencial a Espanya pot superar els 30.000 milions d’euros en cinc anys

ELS NOUS REPTES I OPORTUNITATS PROFESSIONALS

• Facility Manager d’edificis corporatius. Aquest perfil agafa especial rellevàn-cia pel que fa a l’optimització i eficiència dels recursos, per tal de reduir una part important del cost general de l’edifici. El sector avança cap a la creació d’un per-fil similar focalitzat en les necessitats dels propietaris particulars d’immobles.

• Facility Manager de ciutats. En el marc de les Smart Cities, on aquest perfil esdevé una figura clau a l’hora de gestionar serveis i espais d’àmbit públic.

TENDÈNCIES Tot i que aquesta activitat sorgeix als Estats Units a principis de la dècada dels 70, no arriba a Espanya com una disciplina professional fins a finals dels 90.

En l’actualitat, al nostre país, un alt percentatge de les grans empreses compta amb una fi-gura en la seva estructura que s’encarrega de les tasques de Facility Management, ja sigui de forma interna o com a assesso-rament extern. No obstant això, aquesta activitat no està enca-ra molt estesa com a tal entre les petites i mitjanes empreses, la qual cosa converteix aquest perfil en una professió amb clares possibilitats de futur.

opinió dels alumnes

El Facility Management és la disciplina professional que més ràpidament ha crescut a Europa en els darrers quinze anys. Alguns estudis inter-nacionals han establert un mercat potencial a Espanya que pot superar els 30.000 milions d’euros en cinc anys, segons l’Associació Inter-nacional de Facility Mana-gement (IFMA) a Espanya, l’associació professional més gran en l’àmbit de la ges-tió d’immobles que gaudeix del màxim reconeixement i prestigi internacional.

Tal com comenta Robert Salvadó, Gerent de Facili-tec i membre d’IFMA, a Es-panya hauríem de seguir els

Management en una posició de creixement i expansió contínua.

SECTORS AMB DEMANDA I MERCAT POTENCIALEls sectors que més de-manden els serveis de Fa-cility Management són, entre d’altres, el de les te-lecomunicacions i la ban-ca, fonamentalment perquè compten amb molts metres quadrats d’àrees de treball. En sentit contrari, és l’àm-bit industrial el que registra una penetració més incipi-ent d’aquesta activitat, tot i que es preveu que sigui una de les seves principals línies de desenvolupament en el futur.

Les empreses tenen entre els seus objectius l’obten-ció de màxima eficàcia dels mitjans tant econòmics com humans de què disposen per a l’èxit de la seva activitat empresarial. Per això, un dels mètodes adoptats és professionalitzar la gestió de serveis (manteniment, segu-retat, neteja, residus, logís-tica, etc.), externalitzant el seu control i gestió a empre-ses especialistes en aques-tes matèries, amb dilatada experiència en serveis i en l’optimització dels mateixos. Aquest sector d’empreses és el que progressivament es-tà guanyant posicions en el mercat empresarial inter-nacional, situant el Facility

models de països que estan obtenint excel·lents resul-tats de gestió empresarial utilitzant aquests serveis de Facility Management. En el cas del Regne Unit i Alema-nya, l’externalització de com a mínim un servei, aconse-gueix nivells del 90% i 70% respectivament, sent el cas d’Espanya de tan sols el 32%. Per això, la tendència serà la utilització d’empre-ses especialistes en aquests models de gestió de serveis, que aportin eficiència, mo-dernitat i resultats per ren-dibilitzar entre un 15% i un 30% els mitjans tècnics i econòmics de les empre-ses i aconseguir la clau per a l”èxit de la gestió”.

Imatge facilitada per Facility Management de Torre Agbar

Imatge facilitada per Joan Miró, de l’empresa TBK

perfilsprofessionals

L’Arquitecte Project Manager Especialista en la Gestió Integrada de Projectes

Postgrau en Project ManagementAula Gestió

Formació acreditada pel PMI a través del proveïdor Kion PM Consulting

El mercat està buscant professionals capaços de treballar amb equips multinacionals i multidisciplinaris Andrés García Damjanov, arquitecte

POSTGRAU PROJECT MANAGEMENT (5a edició)Lloc: c. Arcs 1-3, 5a planta, Bar-celona i per video@ula a través d’InternetDurada-Dates-Horari: 128 horesdel 22/10/13 al 25/02/14DM de 09.30h a 18.30hFormació acreditada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el PMI® a través del proveïdorKion PM ConsultingInscripcions: www.coac.net/esco-lasertInclòs en la convocatòria de be-ques del+ info: plaimpulsa@coac.cat

A ndrés García Damja-nov, director de les 4 primeres edicions del

Postgrau en Project Ma-nagement de l’Escola Sert, reflexiona sobre la figura de l’arquitecte Project Ma-nager Professional (PMP®) a través de les seves pròpies vivències.

“Passar pel procés d’una for-mació amb acreditació ofici-al té tres aspectes a tenir en compte a l’hora de valorar si compensa o no.

El primer és l’obtenció del títol en sí. Títols i acredita-cions obren portes, sempre

millores contínues i metodo-logies d’optimització.

A l’hora de ser “trobat” pels Head Hunters, el fet d’estar acreditat en Direcció de Pro-jectes Professional de mane-ra internacional (PMP® pel PMI®) va jugar un paper molt important. Com deia a l’ini-ci, és una clau que serveix sempre que l’interlocutor la conegui també i la valori. En aquest cas el càrrec directiu de Solibri Inc., responsable de la recerca d’un represen-tant per DACH, implicava ser un “iniciat” en els processos del PMI®.

Porto un any en aquest càr-rec que m’obliga a viatjar per tota la zona centre europea. Actualment visc a München, on em tornaré a implicar en el capítol local del PMI®, tal com ho vaig estar a Barcelo-na. Ser soci actiu del PMI® és una gran oportunitat per fer networking amb profes-sionals de totes les disci-plines i d’entendre els pro-jectes molt més enllà d’allò que fem des del nostre tan-cat món de l’arquitectura. Jo només puc dir que obre la ment, obre portes i es tracta de la xarxa de professionals de la direcció de projectes més gran del món, per tant augmenta la xarxa relacio-nal de manera increïble”.

que la porta en qüestió con-sideri o reconegui aquesta acreditació. El segon és el coneixement implícit a la formació rebuda.I, finalment, el tercer és el relacional, tant amb els companys de formació, com amb la comunitat de profes-sionals de la qual es forma part a posteriori.

Penso que per a professio-nals del sector immobiliari la formació i acreditació com a PMP® és absoluta-ment enriquidora en aquests tres aspectes, i més ara que el mercat està segregant “el gra de la palla” i buscant

professionals capaços de treballar amb equips mul-tinacionals i multidiscipli-naris.

Per a mi el més valuós d’ha-ver-me format i acreditat pel PMI® en els processos de la gestió professional de projectes ha estat el co-neixement en sí. La manera d’entendre tant els projectes i els seus processos del nos-tre sector com els de qualse-vol altre sector aliè al de la construcció, és el que m’ha servit per moure’m professi-onalment fins al punt en què em trobo ara.

Actualment sóc el respon-sable de Solibri Inc (una empresa de programari fin-landesa d’anàlisi de models BIM), encarregat de mun-tar la representació i xarxa de distribució en els països DACH (Alemanya, Àustria, Suïssa). El valor afegit per a aquest tipus de càrrec és precisament la meva capa-citat d’entrevistar-me amb directius de tot tipus d’em-preses del sector de la cons-trucció (PMS, arquitectes, enginyeries, immobiliàries, constructores, facility ma-nagements, etc.) i parlar amb ells dels seus processos, la seva manera d’enfocar els riscos, la seva visió de futur a nivell TIC, així com establir

mana rapidesa i alhora òptima gestió d’equips i pressupostos.

OBJECTIUS PRINCIPALSLa intenció d’aquest postgrau és oferir eines a l’arquitec-te per donar aquest pas i ser capaç de fer néixer i gestionar projectes “claus en mà”. Projec-tes relacionats amb aspectes constructius però no limitats a aquest àmbit, sinó dins un con-text més ampli i amb una visió internacional, amb exemples aplicats a sectors com l’indus-trial, l’energètic, turisme, hos-pitalari, de patrimoni històric, sense deixar de banda tots els aspectes posteriors de la direc-ció del projecte constructiu un cop hagi arrencat.

A la fi del curs els participants han de ser capaços de:-Encaixar i aixecar projectes de qualsevol mena. Compren-dre tots els implicats i aconse-

guir anivellar els seus interes-sos en virtut del projecte-Gestionar i controlar els ob-jectius del projecte. Tant en la fase de preestudi i anàlisi de vi-abilitat com en fase de disseny de projecte, execució de pro-jecte i projecte administratiu.-Disposar d’eines pràctiques per a executar els diferents processos que conformen la di-recció integral de projectes ar-quitectònics.-Ser capaç d’iniciar, planificar, executar i controlar projectes amb implicacions més àmplies que les constructives i amb una perspectiva internacional (noves ofertes comercials, pro-jectes industrials –energies re-novables, ampliació d’indústries i renovació d’infraestructures-). -Familiaritzar-se amb les bo-nes pràctiques de projectes (Guia PMBOK®). Valorades in-ternacionalment de manera creixent, sempre des d’una pers-

pectiva global i visió de negoci del projecte, abans i desprès del “fet constructiu”.-Obtenir la certificació PMP® (Project Management Pro-fessional). Aquest és un factor diferencial en molts casos per a l’accés a un lloc de treball com a Director de Projectes.

METODOLOGIAEl marc de treball és essen-cialment pràctic, amb casos pràctics reals i exercicis ba-sats en exemples d’actuali-tat.

Al finalitzar aquest programa formatiu tots aquells alum-nes que ho desitgin podran sol·licitar la participació en un dels convenis de col·labo-ració amb empreses que rea-litza l’Escola Sert COAC, amb l’objectiu que l’alumne posi en pràctica els coneixements apresos durant el curs, aga-

Des de l’any 2010 el Postgrau en Project Management en Edificació de l’Escola Sert COAC està formant a ar-quitectes perquè tinguin les eines professionals i puguin desenvolupar la metodologia internacional necessària per a poder optar a llocs de treball relacionats amb la Gestió In-tegrada de Projectes.

Malgrat la necessària especia-lització tècnica per dur a ter-me projectes amb èxit de qua-litat, temps i cost, hi ha bones pràctiques comunes a tots ells. És per això que els coneixe-ments amplis de la Direcció de Projectes com a disciplina aplicable dins qualsevol àmbit són valorats de forma creixent. Els arquitectes han de millorar contínuament les capacitats (valors, processos i tècniques) per poder aportar el màxim valor dins un context que de-

Què és l’acreditació ProjectManagement Professional PMP®?L’acreditació PMP® del PMI’s Pro-ject Management Professional és la certificació més reconeguda a nivell internacional en l’àmbit de la Direcció de Projectes. Demana-da en tots els sectors i mercats, el PMP® assegura els coneixements en Direcció de Projectes segons el PMBOK ® i una experiència míni-ma liderant projectes, assegurant l’experiència, formació i compe-tència necessàries per a liderar i dirigir tot tipus de projectes.Aquest reconeixement global per-met augmentar les possibilitats d’ocupació i influeix de forma no-table en el reconeixement econò-mic dels professionals acreditats.

Què es el Project Management Institute (PMI)?El PMI és una Associació Interna-cional de Professionals de Gestió de Projectes amb presència en més de 180 països arreu del món i amb més de 350.000 certificats PMP ®.Fundat l’any 1969, es tracta d’una entitat sense ànim de lucre dedi-cada al progrés de l’estat de l’art en la Direcció de Projectes, centra-da en la difusió i promoció de bo-nes pràctiques, la publicació d’es-tàndards professionals i la creació de certificacions professionals.

acreditacions

fi experiència, millori el seu currículum i ampliï la seva xarxa de contactes professi-onals.La direcció docent d’aquest postgrau està certificada com a proveïdor de formació regis-trat (id. 2953) pel Project Ma-nagement Institute.

Imatge extreta del web del Project Management Institute (http://www.pmi.org)

perfilsprofessionals

Indicadors d’ocupació en el sector del Project Management i la Gestió Integrada de Projectes

Entrevistem a Silvia Solé, arqui-tecta, alumna del postgrau en Project Management (4a ed.) i acreditació PMP®.

Tornaries a inscriure’t el Post-grau en Project Management? Repetiria aquest Postgrau perquè em va obrir les portes a una al-tra manera d’entendre el nostre treball d’arquitecte. Normalment pensem que la nostra feina con-sisteix només en projectar, però darrere de cada projecte hem d’entendre que hi ha un client amb les seves particularitats, que s’ha de gestionar tot el procés fins que s’acaba l’obra i s’entrega, que s’han de fer molts tràmits perquè allò que tan bé funciona sobre el paper arribi finalment a bon port, aportant el màxim de part nostra, i no deixar que tot depengui de terceres persones.

Com creus que el pas pel post-grau i l’acreditació PMP® ha in-fluït o influirà en el teu desen-volupament professional?Amb la realització del postgrau i amb la preparació per obtenir l’acreditació, s’aconsegueix de-senvolupar una nova manera de treballar, que tant ens pot servir per millorar la gestió dels nos-tres projectes, encara que siguin petits, com per anar a treballar a grans empreses de gestió, de construcció o promoció. Existei-xen moltes ofertes internacionals de treball que valoren o fins i tot exigeixen aquesta acreditació, un fet que suposa una situació avan-tatjosa per a tots aquells que ja estem acreditats.

Quins valors del Postgrau des-tacaries per a l’exercici profes-sional del Project Manager?Crec que el més important per a la figura del Project Manager és la gestió de les persones, dels stake-holders, ja que amb les estruc-tures, els materials, els dissenys, etc,... sovint ja sabem com treba-llar. A l’hora de la veritat, el més important és com ens podem sor-tir amb la gestió de les persones, tant col·laboradors com clients.

Finalment, per què recomana-ries als arquitectes que es for-messin en aquest perfil?Bàsicament perquè durant molts anys aprenem a projectar, a saber com es comporten els materials, com s’han de calcular les estruc-tures, com funcionen les instal-lacions... Però ens formem poc pel que fa a la part de gestió, de persones i de l’obra, i l’hem d’anar aprenent poc a poc, amb el dia a dia. Amb aquest Postgrau podem introduir en la nostra manera de treballar una sèrie de processos de gestió que ens faciliten la fei-na i ens permeten accedir a nous encàrrecs dins el nostre sector.

Segons el document ela-borat pel Project Mana-gement Institute® (PMI)

“Industry Growth Forecast”, la Direcció de Projectes és una de les competències més demandades a nivell internacional per part de les empreses de tots els sectors d’activitat.

L’èxit o el fracàs dels pro-jectes és el factor que de-termina l’èxit o el fracàs de tot tipus d’organitzacions que necessiten gestionar els seus projectes, programes i carteres de manera efectiva i estratègica.

Existeix un consens genera-litzat entre els professionals, el mercat i la premsa espe-cialitzada, sobre quins són els sectors on resulten més decisius els coneixements en Project Management. Pel seu ordre d’importància tenim:

• Construcció • Serveis a immobles • Manufactura • Serveis a les empreses • Finances i assegurances

experiències nització per prosperar. Les organitzacions amb un alt rendiment en aquestes tres mesures només arrisquen 20 milions US$ per 1 bilió US$ gastats, mentre que els seus companys menys reeixits posen en perill 280 milions US$ pel mateix bilió US$ gastat. Aquesta diferència podria significar que una organització fos sostenible o hagués de suspendre les operacions.Les organitzacions que més rendeixen treballen amb valors propis de la meto-dologia de processos cer-tificada pel PMI® que els diferencia dels seus compe-tidors: creen eficiència per impulsar l’èxit de l’organit-zació; se centren en la gestió

• Petroli i gas • Serveis de la informació

Segons les previsions esta-blertes pel Project Manage-ment Institute® i d’acord amb l’informe “Project Oriented Employment Trends and Cost of Skills Gap: 2010 to 2020”, entre l’any 2010 i 2020 es crearan 15.7 milions de nous llocs de treball de Pro-ject Managers a les indústries i empreses de serveis intensi-ves en gestió de projectes a tot el món. Amb l’increment de professionals també aug-mentarà l’impuls econòmic del propi sector. Aquest crei-xement impactarà també als sous, i farà que aquest sector representi una clara oportu-nitat d’ocupació per a tots aquells que estan buscant una professió de futur.

El document “PMI’s Pulse of the ProfessionTM” considera que l’acompliment dels ob-jectius del projecte pel que fa a terminis i pressupostos impacta significativament en la capacitat d’una orga-

del talent i la millora del seu paper en la gestió de projec-tes, i emprenen pràctiques de gestió de projectes, pro-grames i cartera estratègica.

Els millors professionals estandarditzen i maduren els seus projectes i progra-mes per impulsar l’eficièn-cia. L’alt rendiment impul-sa els projectes, programes i gestió estratègica, amb una visibilitat d’alta direc-ció, patrocinadors execu-tius actius en els projectes, i l’ús de pràctiques de ges-tió de projectes consistents i estandarditzats. I tots ells despleguen aquestes com-petències amb l’objectiu de maximitzar el valor d’una organització.

Imatge extreta del web http://www.docstoc.com

Imatge facilitada per Xavier Castells

Imatge extreta del web del Project Management Institute (http://www.pmi.org)

ELS NOUS REPTES I OPOR-TUNITATS PROFESSIONALS DEL PROJECT MANAGE-MENT I LA GESTIÓ INTE-GRADA DE PROJECTES

- Oferir serveis de Direcció

Integrada de Projectes

- Oferir serveis de Direcció

Integrada d’Obra

- Redacció d’Estudis de Via-

bilitat de Projectes

- Planificació, Riscos, Con-

trol, Execució