viladecansl’e

sque

rra

acti

va Tard

or 2

009 -

núm

.21

perfil RepublicàAntoni Padilla i Marquez

Vine a conèixer el Pacte Nacional per la Immigració

Amb Oriol Amoros·Dijous 19 de novembre·19:30h·Biblioteca de Viladecans

pàg.6

ciutat activa

L’Alba-rosa, un barri oblidatl’altaveu

pàg.6

Militants de Viladecans donant suport a la candidatura de Puigcercós

nació activa

pàg.3

El primer Correbarsviladecanenc esquerra Viladecans us desitja

una bona tardor

Fotografia: Eio Ramon

Font: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials

per un ajuntament actiu

1|

Viladecans: El pla urbanístic del litoral i Barça-parcEls dubtes: Des d’Esquerra Viladecans entenem que abans d’aprovar un conveni per tal de desenvolupar part de la zona litoral a Viladecans, s’hauria d’aprovar un pla global que unifiqués tots els criteris de desenvolupament (passeig marítim, pineda, zona xarxa natura 2000, terrenys sota l’autovia C-31,i terrenys sobre la C-31).

Per tant, ens crea uns dubtes més que raonables a l’hora de votar al Ple de l’Ajuntament, i no podem aprovar cap conveni par-cial de desenvolupament urbanístic del litoral de Viladecans fins que no tinguem clar un desenvolupament urbanístic general.

La protecció mediambiental de la zona: Ja fa anys l’antiga Comunitat Econòmica Europea instà el Govern de la Generalitat a paralitzar la tramitació del Pla Especial del projecte de camp de golf de Viladecans, així com la resta d’autoritzacions compe-tents en aquell moment, per tal de garantir la conservació dels valors naturals i paisatgístics d’aquest espai.

Cal recordar que la totalitat de la superfície del projecte es troba dins la zona IBA núm.140: «Delta del Llobregat». Les IBA són les àrees prioritàries de conservació de les aus que cada estat membre de la Unió Europea ha de designar per tal de donar compliment a la Directiva Comunitària 79/409/CEE. El llistat d’IBAs es troba en l’esmentat inventari, un document de referèn-cia de la Comissió de les Comunitats Europees.

En la zona on es pretén ubicar el Barça Parc s’han comptabilitzat 35 espècies d’aus nidificant així com una gran diversitat d’aus hi-vernants i en migració. També s’ha detectat la presència de diverses espècies d’amfibis i rèptils, entre els quals destaca Mauremys leprosa, inclosa en l’annex II de la Directiva 92/43/CEE i Hyla meridionalis inclosa en l’annex IV de la mateixa Directiva.

Un altre factor a tenir en consideració és que les zones limítrofes a la Reserva Natural del Remolar- Filipines, la Resolució 58/VI del Parlament de Catalunya, sobre el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais PEIN i els espais lito-rals i terrestres del delta del Llobregat, que inclou les zones declarades reserva natural parcial i total, així com totes les zones incloses en les xarxes europees d’espais naturals ZEPA i Natura 2000, pinedes litorals de Gavà, Viladecans i Sant Boi i el Prat. Es per totes aquestes consideracions que reitero el fet de que abans d’aprovar un conveni per desenvolupar una part del desenvolupament urbanístic del litoral de Viladecans, s’hauria d’aprovar un pla global que unifiqués tots els criteris de desen-volupament del litoral de Viladecans, on els criteris mediambientals fossin els prioritaris.

Joan Bonich i Jaume AllozaRegidors de Viladecans

Aquesta revista està impresa en paper reciclat

per una ciutat activa

|2

El Correllengua és una iniciativa popular que defensa i pro-mociona la llengua i cultura catalanes d’una manera trans-versal, oberta, participativa i festiva. A Viladecans hem tor-nat a tenir una cita amb aquesta iniciativa i hem aprofitat la crisi per innovar en la forma de celebrar el Correllengua, que vàrem celebrar el passat 24 d’octubre.

Així doncs, enguany no hem demanat cap subvenció per ti-rar endavant el nostre projecte, predicant amb l’exemple de la contenció. Calia, doncs, imaginació i molt bona voluntat per part dels membres de la comissió organitzadora. Hem substituït la contractació d’un grup o cantant per a realitzar el primer Correbars de Viladecans. Gràcies a la participació dels locals El mito de Kerouac’s, La bodegueta i el Dada Bar aquesta nova iniciativa va ser possible, i durant una hora vàrem prendre unes copes al so de música interpretada en llengua catalana en cadascun d’aquests “disco-bars”. També hi va col·laborar el Frankfurt Heindelberg, el de la Rambla, que va fer un preu especial pels participants al Co-rrellengua.

A la tarda vam decidir donar un caire més didàctic i vam de-

manar al gran físic i amic Jordi Mazón que ens presentés el seu llibre “Conèixer els núvols”. L’autor del llibre no només ens va presentar la seva obra, sinó que també ens va delitar amb tota una sèrie d’experiments casolans sobre física.

Aquestes varen ser les dues grans activitats al voltant de les quals es va estructurar la resta de la jornada del Correllen-gua a Viladecans. Així doncs, també vàrem llegir el correspo-nent manifest, que enguany havia estat escrit per en Víctor Alexandre. La seva lectura va córrer a càrrec de la Maria Comas, presidenta de l’entitat “Punt de Trobada”. I tampoc ens vàrem oblidar dels poemes d’en Baldiri Vilà que, com cada any, en va fer un d’exclusiu dedicat al Correllengua.

Un cop celebrat el Correllengua, podem afirmar que va ser un èxit. La clau d’aquest èxit va ser la seva senzillesa i les ganes de tirar endavant un projecte festiu i reivindicatiu grà-cies a la gent que hi va participar d’una o altra manera.

Josep MumanyComissió organitzadora Correllengua

El primer Correbars viladecanenc

Com s’integra la població d’origen estranger? Hi ha un mo-del català d’integració? Com afectarà la reforma de la Llei d’estrangeria als nous residents? Quines són les claus de la futura Llei d’acollida catalana i del Pacte Nacional per a la Im-migració? Aquestes i altres qüestions obtindran resposta el proper dijous 19 de novembre a la Biblioteca de Viladecans de la mà del secretari per a la Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós. Serà en el marc d’una xerrada oberta a tota la ciutadania organitzada per la secció local d’Esquerra.

El responsable de gestionar i coordinar les polítiques secto-rials del Govern en aquest àmbit ens explicarà les mesures incloses en el Pacte: un acord estratègic que la majoria de forces polítiques catalanes, agents socioeconòmics, entitats municipalistes i organitzacions referents com Càritas o Creu Roja van signar el desembre de l’any passat. També farà re-pàs de les diverses actuacions que promou el Departament d’Acció Social i Ciutadania en col·laboració amb centenars d’entitats i ens locals del país, també amb el nostre Ajun-tament. Totes aquestes iniciatives tenen un mateix objectiu: garantir la cohesió social i la convivència en uns moments especialment complicats. N’és un clar exemple la forma-ció sobre diversitat cultural que organitza la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), els cursos inicials de català que amplien l’oferta del Consorci per a la Normalització Lingüística o el projecte d’alfabetització per a persones estrangeres que la Secretaria per a la Immigració ha posat en funcionament aquesta tardor a més de 60 mu-nicipis catalans, entre ells Viladecans. La cita és dijous 19 a les 19,30h a la Biblioteca. Us hi esperem! Redacció

Dijous 19: vine a la Biblioteca a conèixer les propostes d’immigració del Govern

per una nació activa

3|

Un any per endavantDesprés d’haver tancat la carpeta del finançament, que ha centrat bona part del darrer curs legisla-tiu, ara toca arremangar-nos per aprovar lleis importants que han estat impulsades per conselleries d’Esquerra, com la Llei de consul-tes o la Llei d’acollida, a banda d’iniciar el treball parlamentari de la Llei electoral catalana.

Alhora, el Govern donarà una em-penta decisiva a l’ús del català i al nostre model comercial, amb la Llei del cinema i la nova Llei d’equipaments comercials. Per això i per d’altres projectes que s’estan treballant, no en tinc cap dubte: el darrer any de la legislatura ha de ser l’any d’Esquerra.

Anna SimóPortaveu d’Esquerra al

Parlament

Al lloro!Comprendran que em costi d’admetre-ho, però em temo que es-tic començant a acusar els símpto-mes, si no de fatiga del catalanisme, almenys de fatiga d’un determinat catalanisme, que per desgràcia és el que darrerament alça més la veu. Un catalanisme cridaner, irritat, sobre-escalfat, endogàmic, essencialista, onanista —propens a palles men-tals—, inconstant, rampellut, fora de la realitat, que no toca de peus a te-rra, per tant estèril i frustrant.

Ferran Sàez ha reflexionat sobre el fenomen que anomena indepen-dentisme màgic, integrat pels con-vençuts que la llibertat d’un poble s’aconsegueix simplement invocant la sagrada paraula in-de-pen-dèn-ci-a i repetint-la cent vegades com un mantra enfilats al cim del Canigó o al peu del pi de les tres branques. En comptes de la feina seguida i abnegada per la causa, aquests il·luminats advoquen pel maximalis-me del tot o res, la rebentada sis-temàtica, la dispersió en mil-i-una plataformes, la crítica ferotge no pas als adversaris nacionals sinó als mi-

litants més propers ideològicament, a qui retreuen imperdonables renún-cies i traïcions, en nom d’una pure-sa o una coherència que s’atorguen graciosament. Un independentisme

primitiu i prepolític, tribal, més ins-tintiu que racional, més de fetge que no de cor o de cap, que un dia s’encomana a Carretero i l’endemà mateix a Laporta, la setmana vinent ja veurem quin nou messies amb ba-rretina adoraran.

Ja se sap que és més fàcil blasmar i bramar que no treballar, la retòrica de cafè i la proclama incendiària de la manifestació que no la disciplina anònima d’un partit seriós i amb res-ponsabilitats.

Vidal VidalPeriodista i escriptor

Punts clau del discurs de Joan Puigcercós a NúriaEl passat 17 d’octubre el president d’Esquerra fou escollit candidat a la presidència de la Generalitat

1. El valor de la políticaLa política és l’únic poder que les esquerres poden conquerir i allò que ens permet avançar. L’absència de la política és el populisme i la demagògia. Cal reivindicar-la.

2.Catalunya, un sol pobleEsquerra sempre ha defensat i defensarà que Catalunya som un sol poble, haguem nascut als Països Catalans o fora d’ells, parlem català o encara no el parlem i garanteix l’ascensor social.

3. La revolució verdaLa revolució verda és possible i és el nostre horitzó. Cal créixer de manera sostenible. Establirem un model productiu basat en el nostre talent i la nostra creativitat.

4. El dret a decidirEsquerra ha situat en la centralitat política el dret a decidir i ara toca exercir-lo. El dret a decidir és el dret democràtic a disposar lliurement del nostre futur.

A les penes, PuyaladesManel Puyal

Ja se sap que és més fàcil

blasmar i bramar que no treballar

Aquesta revista està impresa en paper reciclat

ara i aquí

|4

En el passat ple d’octubre, Esquerra Viladecans vam pre-sentar una moció1 per donar suport als nous emprenedors, la qual es concreta en 7 punts per lluitar contra l’atur i les grans dificultats que s’estan trobant les pime i autònoms en el context actual. A diferència de les mesures encertades que ja es gestionen des de Can Calderon —que es basen en la subvenció, l’assessorament i la formació—, les nostres propostes consisteixen en la reducció de les taxes munici-pals per l’obertura de nous negocis i la facilitació de les infra-estructures necessàries per ubicar-los. Demanem aprofitar els edificis del Viladecans Bussiness Park per crear un viver d’empreses a l’abast tant de les empreses de nova creació, com per a empreses que degut a la crisi i els impagats tenen problemes per cobrir les despeses fixes. De la mateixa ma-nera creiem que és necessari destinar espais al mercat mu-nicipal per a la pagesia local, de manera que puguin vendre directament els seus productes. Com també proposem crear un agropol a la zona dels ferrovellers del Camí Ral.

La moció va ser rebutjada per l’equip de govern municipal. Sembla ser que no tenen cap ganes de fer absolutament res sobre el tema, no deuen voler millorar la vida de les per-sones que paguem el seu sou. De cap altra manera es pot entendre que amb el temps que portem de crisi encara no hagin presentat cap mesura per pal·liar-la a nivell municipal. És cert que eabans de l’estiu van cobrir l’expedient contrac-tant una persona perquè fes propostes com les que plante-gem nosaltres, però encara no hem vist cap document. Així doncs, només ens queda suposar que aquesta contractació és una altra inversió de futur per captar nous votants i poder continuar amb els seus negocis.

La moció va ser rebutjada per l’equip de govern municipal. Sem-bla ser que no tenen cap ganes de fer absolutament res sobre el tema, no deuen voler millorar la vida de les persones que paguem el seu

sou.Això sí, han estat capaços de presentar un pla d’habitatge per dir-nos que, tant aviat com els sigui possible, tornaran als seus negocis immobiliaris. Cal recordar que els sous dels regidors es calculen en relació al nombre d’habitants, i hi ha molta gent que té interessos urbanístics i immobiliaris. Tot i que ells pretenen vendre la moto que aquest creixement desmesurat de l’urbanisme municipal està justificat si pen-

sem en el futur dels nostres fills i filles. Un discurs, aquest, que reciten tots els alcaldes socialistes del Baix Llobregat amb la mateixa passió, a la vegada que poca credibilitat.

De totes maneres, no tingueu cap dubte que en els propers mesos sentireu parlar a l’equip de govern de mesures simi-lars a les que nosaltres hem proposat. Diran que això ells ja ho havien pensat —resposta que, juntament amb el no tenim diners, acostumen a ser habituals per a la gent o entitats que no els proporcionem votants—, tal i com van fer quan vàrem presentar la proposta pel litoral de Viladecans. Els va faltar temps per dir que ells respectarien el mateix que pro-posava Esquerra, que de fet ja hi estaven treballant. Però en realitat el seu projecte no té res a veure amb el que nosaltres proposem. Ja se sap que aquests socialistes diuen una cosa i en fan una altra.

1 El contingut íntegre de la moció es troba penjat a http://esquerra.cat/viladecans

Albert MarínEmpresari local

El govern local es nega a crear mesures de suport als petits empresaris i emprenedors locals en temps de crisi

Moció emprenedors tombada

racó del jovent

5|

Un estiu light

Hi ha tres grans plats forts a l’estiu, a saber, el festival Al Ca-rrer, el Croma i la Festa Major. Passem revista.

El festival Al Carrer va tornar a baixar la qualitat i és una llàs-tima. Que ens diguin que és per motius de pressupost no ens val. Qualitat i pressupost no és una re-lació proporcional. Un altre esde-veniment afectat per l’argument del pressupost és el Croma. Un festival original, fresc i interessant que directament han eliminat. Ho han disfressat posant el cartellet de Croma a algunes de les actua-cions musicals de l’Àtrium, però la veritat és que el festival ha des-aparegut.

I per últim, la Festa Major. Ens alegrem de la iniciativa popular del mamut, que sembla que pot tornar a donar un sentit a la Fes-ta Major. Però no podem deixar de dir que, un cop més, no hem tingut un grup que cantés en la nostra llengua. I que no ens diguin que no hi ha oferta o que l’oferta que hi ha no té públic —Sí, sí, això ens ho hem sentit a dir. Perquè només cal mirar el panorama musical en llengua catalana per percebre que passa un dels seus millors moments amb grups tan interessants com Manel, cantau-tors tan originals com Roger Mas i clàssics com Antònia Font.

Redacció JERC

Can Xic inaugura oficialment les seves instal·lacions.El passat 9 de setembre el Centre de recursos per a joves Can Xic de Vilade-cans va rebre la visita de Gabriel Aconchel, director general de l’INJUVE; i Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat i antic militant de les JERC. D’aquesta manera s’inaugurà de forma oficial els espais que el centre ofereix.

Després d’un “compromès” discurs de la regidora de Joventut Gisela Nava-rro, les treballadores del Pla Jove van encarregar-se de mostrar l’equipament que Viladecans posa al servei dels joves. Informació, creació i recerca són les premisses que marcaran la línia d’actuació del centre. Feta la visita, un pica-pica amenitzant va ser l’oportunitat de mantenir una conversa amb l’Eugeni Villalbí, que estava content de veure un casal de joves que anava més enllà de les activitats festives.

El punt feble de l’esdeveniment, però, va ser la poca presència de col·lectiu jove en una inauguració d’un centre de recursos per a joves. És clar que les institucions de Viladecans hi han de ser, però el públic que haurà de gaudir del centre amb prou feines hi estava representat. Nosaltres ens preguntem... se’ls va convidar?

Marc DarribaPortaveu JERC Viladecans

L’Acampada Jove’09, tot un èxitL’Acampada Jove 09, que es va celebrar a Montblanc entre el 16 i el 18 de juliol, va ser un èxit rotund tant d’assistència com d’organització. Fins a 27.000 joves van passar per l’Acampada Jove en la seva ca-torzena edició, la primera de Montblanc. Aquesta xifra ha superat to-tes les expectatives marcades per l’organització i ha evidenciat que l’Acampada és molt més que un festival de música. A l’Acampada s’hi apleguen també tallers, xerrades i diverses activitats a favor de la consciència social i nacional dels Països Catalans.

Redacció JERC

Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat en la innauguració de Can Xic amb el portaveu de les JERC Viladecans, Marc Darriba i Joan Bonich, regidor per Esquerra

Aquesta revista està impresa en paper reciclat

l’altaveu

|6

Perdoni, per ser alcalde?Ser alcalde d’un municipi com Viladecans deu ser molt complicat. Haver he-retat una ciutat amb poc més de 60.000 habitants, en plena eufòria immobi-liària, amb l’objectiu d’arribar als 75.000 habitants no deu ser fàcil d’assolir. Sort que haver estat regidor d’urbanisme, i estar rodejat de 16 càrrecs de con-fiança de cost milionari facilita fer possible un creixement constant e indefinit de la ciutat.

I com ens ho fem? Doncs pensem-hi. Contractem un bon equip d’urbanistes i els fem fer un estudi per explotar al màxim les possibilitats del nostre territori. Fem que aquest estudi ens el pagui la diputació de Barcelona —ser un diputat amb cartera dins d’aquesta institució ens obrirà moltes portes. Ens diuen que a Viladecans hi caben 9.570 habitatges més. Qui paga, mana. Són masses habitatges per fer-los de cop. En farem la meitat en 10 anys, just per arribar als 75.000 habitants, quota que donarà al municipi l’estatus de “gran ciutat”.

Com que el partit polític a la Generalitat és del mateix color que el nostre, ens posem d’acord i urbanitzem Oliveretes, això sí, ho venem com un ecobarri i fem el 50% d’habitatge protegit —la llei ens obliga a que un 15% del conjunt d’habitatges de Viladecans tinguin algun tipus de protecció social, i com que no ho hem fet fins ara, ens hem de posar les piles. I la zona litoral? Uff, quanta cosa podem fer allà! Hi tenim els dits enganxats des del camp de golf, però sort que ara ens ha vingut el Barça i ens salvarà la polla blaugrana. A quin partit dieu que m’he d’afiliar per ser alcalde?

Més informació a: www.salvemoliveretes.org

L’Alba-rosa, un barri oblidatSí, un altre cop torno a parlar del meu barri, i ho seguiré fent sem-pre que calgui. Mai em cansaré de denunciar el nul manteniment que hi ha per part de les empre-ses subministradores de serveis i de l’ajuntament. Fecsa-Endesa i Telefónica només actuen quan es cau un pal elèctric, de tant en tant a causa del vent, i la majoria de vegades degut al pas de camions com a conseqüència del mal estat de les línies.

nul manteniment que hi ha per part de les empreses subministradores de serveis i de l’ajuntament

Però es que darrerament ja és el súmmum de la desídia. Ens estan canviant l’enllumenat públic per complir amb la normativa de la Unió Europea. Fins aquí molt bé, però els fanals són els mateixos de fa gairebé quaranta anys! La veritat és que fan pena, i fins i tot alguns estan lligats de qualsevol forma amb trossos de corda per tal que no s’obri la porta del registre del mateix. Ara bé, encara em vaig enutjar més quan l’altre dia vaig veure que també canviaven els fa-nals de l’Avinguda Josep Tarrade-llas, els quals són molt més nous. Ja ens hagués agradat a nosaltres que ens posessin els fanals que han tret de l’Avinguda Tarradellas!

Del Plan Zapatero poca cosa ens ha tocat. Només han reasfaltat el Carrer Orquídees perquè hi ha molt de trànsit. La propera vegada esperem tenir més sort.

Maria ComasVeïna Alba-Rosa

Zona d’implementació del projecte Barça Parc

Ricard CavaMembre Plataforma Salvem Oliveretes

Professió: Diplomat en Infermeria

Per què estàs en política? Perque la vida és política i és mi-llor participar i viure amb ella que contra ella. És la millor forma de lluitar per les coses que vols tant per a tu com per a la societat.

Per què Esquerra Republicana de Catalunya? Sense adonar-me vaig veure que era el meu partit, perque és d’Esquerres, és Català i Replublicà, com jo. Abans estava dispers per altres opcions polítiques, però cap donava el perfil desitjat per mi.

Un principi innegociable: la llibertat

Un objectiu polític: la independència del meu pople, que es diu “Catalunya”

Un objectiu vital: ser feliç i fer feliços als altres

Quin personatge històric t’hagués agradat ser? Leonardo Da Vinci. Per la seva gran creativitat i la seva visio del món des d’angles diversos i ingeniosos.

Un personatge públic que no coneguis amb qui t’agradaria anar a sopar: Amb la Mònica Terribas, és molt “canyera” i com a dona té el seu atractiu

Un hobby: Tinc molts, tot allò manual i creatiu m’agrada. He fet una mica de tot: pintura, escultura, fotografia... Sóc una mica” bricolajero”. També m’agraden les petites i grans col·leccions.

Un llibre: “El Alquimista” de Paulo Coelho, és una novel·la que et porta als somnis i al destí de cadascú. El vaig llegir quan tenia una malaltia greu.

Un quadre: el colom de la Pau d’en Picasso, quatre línees i una idea molt clara: la” PAU”

Una cançó: “Ítaca” d’en Lluís Llach. Ens recorda que tenim un llarg viatge per fer, per arribar als nostres somnis, que el més important és el camí.

Una pel·lícula: El gran dictador, diu molt de la “penúria” i la

egolatria dels dictadors d’abans, dels d’ara, dels que ho són per la força i dels que arriben per la via democràtica.

Una obra de teatre: La plaça del diamant, és la vida en la guerra de la meva estimada Barcelona

Una ciutat estrangera: Lisboa, nostalgia pels seus antics tra-mvies i retrobament amb la meva dona, la Iolanda.

Un poble català: Cubells, el pople dels meus dos millors amics (Manolo i Miguel).

Un viatge fet: Lago de Como (Itàlia).

Un viatge pendent: Holanda amb la Iolanda

Actualitat: Ets infermer del CAP Mª Bernades, com veus la sanitat a Viladecans?

Amb moltes mancances, fan falta més mitjans tant materials com de personal. Ja sigui als Centres d’Atenció Primària com a l’Hospital. Només cal mirar el cens de la ciutat i la proporció de sanitaris i d’ambulatoris per adonar-se’n.

També cal citar les falses promeses de noves instal·lacions que fan els polítics de l’equip de govern, que mai arriben i si arriben és tard i malament. Quan arribi el nou ambulatori ja farà falta un altre, i tot això qui ho paga és el malalt i els tre-balladors dels centres. Quan es faci l’ampliacio de l’Hospital, farà falta un nou Hospital i les despeses de reconstruir un vell Hospital sempre és mes gran que fer un de nou. No?

perfil republicà

Publicació

l’esquerra activa

Esquerra Republicana de CatalunyaSecció Local de Viladecans

www.esquerra.cat/viladecans

Horari d’atenció:Dimarts i Dimecres, de 15 a 18hC/ Pare Artigas, 14, - Telf. 93 658 57 68viladecans@esquerra.org

Contacta’ns

Segueix-nos

Contacta’ns

!

edita Fundació Josep Irla

Antoni PadillaSecretari d’imatge i comunicació d’Esquerra Viladecans

Antoni Padilla i Marquez