Sala polivalent de La Torreta

Fo

tos:

Ag

ud

o d

iss

en

y

Crònica | 2 | març 2011

L’Ajuntament amb les escoles

En la nostra fermesa de saber que els nois i noies que hi ha avui enels centres escolars i educatius són i seran els ciutadans del demàde Montmeló, oferim (i realitzem) tot un seguit de recursos i d'activitats;(deixem de citar en aquest llistat les relacionades amb l'INS Montmelói que podreu trobar en el fulls centrals d'aquest Crònica); i tot ho femde forma conjunta amb les i els mestres de cada centre, posant alseu abast el que cada regidoria i servei de l'Ajuntament creu mésadient en funció de les seves possibilitats, sempre pensant en elcreixement dels nostres infants i joves.

ÀREA DE CULTURA• Els programes que ofereix el Museu de Montmeló; com també Can Tacó,Can Massot,...

• La Biblioteca La Grua ofereix: servei de préstec, visites comentades, Premiliterari, Nascuts per a llegir, i sobretot l’assessorament.

• L'ús de les instal.lacions de l'equipament de La Torreta, sobretot de la salad'ordinadors, i les pròpies activitats artístiques plàstiques o expressives, aquestcurs amb més de 73 nois i noies.

ÀREA D'EDUCACIÓ• Suport a l'organització de la Campanya escolar de teatre.

ÀREA DE GOVERNACIÓ• Porta a les escoles el programa d'Educació Vial als alumnes de: P-5, 5è deprimària, 3r i 4t d'ESO.

ÀREA DE MEDI AMBIENT• Els projectes que s’estan treballant a les escoles són: Hort escolar i compos-tatge, Residus, Projecte riu, Estalvi energètic, i la Festa del medi ambient,com a cloenda de les activitats de tot el curs amb motiu de la celebració delDia Mundial del Medi Ambient.

ÀREA DE SERVEIS SOCIALS• Dues línies de treball marquen el treball d’aquest departament envers lanostra població infantil i juvenil: les Comissions Socials i el Projecte Quedema les 5 trenta, que s'adreça a nois i noies de 6 als 12 anys. Cal assenyalarque aquest projecte s’ha iniciat aquest curs escolar amb el compromís d’ungrup de voluntaris cada dimarts i dijous, de 5 a 8 de la tarda.

AULA D'ESTUDIEs facilita, durant el període d’exàmens, l’accés a la Biblioteca Municipal LaGrua en horari de diumenge a dijous de 21.30 a 00.30 h. D’aquesta maneraels estudiants poden preparar els exàmens.

Crònica | 3 | març 2011

L’antiga escola bressol (primavera 1999). Fons Arxiu municipal L’actual escola bressol La Fireta

L’educació: prioritat de govern

Us fem a mans aquest Crònica acompanyat d'un reportatge sobre l'educació a Montmelóque, més enllà de detallar el que hem anat fent en el darrer any, pretén posar demanifest que l’educació ha estat i és una prioritat del nostre govern.

Les obres que s’han executat, les que s’estan realitzant i les que tenim projectades dotaran a Montmeló d’unaxarxa d’equipaments educatius d’acord amb el seu volum de població actual, i d’acord amb els escenaris decreixement que es sustenten en el pla d’habitatge.

Però parlar d’educació és anar més enllà del que són les obres i els equipaments. Per al govern parlar d’educacióés parlar de col·laboració continuada i oberta amb el teixit educatiu del nostre municipi, de comunicació icol·laboració amb les associacions de mares i pares, de participació en els consells escolars, de dotació d’ajudesi subvencions a programes, de seguiment, des del serveis socials, de situacions d’exclusió i/o de conflicte social,i en definitiva, de comunicació continua amb els responsables de centres per contribuir en la millora dels centresi el nivell educatiu de la població.

El compromís no es limita als centres d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Des de fa temps laformació d’adults i l’accés als estudis universitaris és una prioritat, d’aquí que més de 200 alumnes es beneficiïndel servei de l’escola d’Adults i del conveni de l’Ajuntament amb l’UNED.

Fruit d’aquesta vocació és també el conveni amb la Generalitat que va possibilitar la instal·lació dels serveiseducatius del Departament d’Ensenyament per a la nostra zona a la G2M (Centre de Recursos Pedagògics,EAP) que presten serveis de suport al professorat dels nostres centres i de la comarca.

La complicitat entre ajuntament i escola pública ens beneficia a tots.Cal, doncs, continuar millorant aquesta complicitat donant el suport alsagents educatius del nostre municipi.

Nosaltres partim de la consideració que l’educació no és un patrimoniexclusiu de l’escola, ni aquesta pot portar tot el pes. No cal oblidar iper tant volem posar de relleu que el principal paper educatiu el té lafamília. Així doncs, cal continuar treballant amb els pares i les maresper a facilitar espais, instruments i aliances que els permetin exerciraquesta responsabilitat, d’aquí la nostra implicació en el desenvolupamentde “la carta del compromís educatiu” entre famílies i centres que emanade la Llei d’Educació.

Sens dubte des del govern tenim molt clar que millorar la qualitat del’educació al nostre poble és mirar cap al futur i així ho estem fent.

Antoni Guil, alcalde

edit

ori

al

Crònica | 4 | març 2011

Carnaval 2011Aquest any a través del programa anomenat "Tallers per a la Festa" (que treballa la recuperació de festes tradicionals),deldepartament de cultura de la Generalitat de Catalunya, , l'ajuntament de Montmeló va decidir potenciar la festa delCarnaval. Amb la col·laboració de les entitats del municipi i de la fundació Fusic, amb el seu tallerista Martí Torras,es va treballar per a que així fos. Per aquest motiu en aquesta edició, han aparegut noves figures que acompanyenel Rei Carnestoltes (els seus Ministres) i s'ha recuperat el judici i la crema. L'any vinent seguirem treballant per arecuperar més elements i consolidar-los en la celebració d'aquesta gran festa de la disbauxa.

El divendres:les abelles de La Fireta

Un bon nombre de petites abe-lles van sortir de l'escola bres-sol La Fireta per passejar-seper Montmeló. Acompanyadesper les educadores i auxiliars,i també per molts familiars, lesabelles van arribar a la plaçade la Quintana per esmorzarxocolata amb xurros.

Durant la setmana:bromes i ximpleriesUn any més, el rei més divertiti bromista ha fet parada aMontmeló. Sa Majestat el ReiCarnestoltes i els seus minis-tres de la ximpleria van con-vertir el poble en el seu taulerde jocs particular i durant totala primera setmana del mesde març van estar fent bromes.La passarel·la sobre les viesdel tren es va convertir en unpeatge senyalitzat, van ins-tal·lar una piscina a la plaçade la Vila, van visitar diversesentitats i clubs esportius, i finsi tot van ocupar la rotonda delcarrer de Vic.

Crònica | 5 | març 2011

Comparsa adults• A la més elaborada: Els grans també vàrem ser petits• Accèssit: 20 anys de Circuit• A la més engrescadora: Springfield City• Accèssit: Alicia en el país de las Maravillas

Grup adults• A la més elaborada: Star Wars• A la més engrescadora: El corral de la Pacheca

Parelles adults • Millor disfressa: ScarecrownIndividuals adults • Millor disfressa: Guerrero

Comparsa juvenils• A la més elaborada: Manos a la carta Gran Prix• A la més engrescadora: Nosotras lo dominamos

Grup juvenils• A la més elaborada: Las Pajarracas• A la més engrescadora: Duff Girls

El dissabte: la rua i el concurs de disfressesEls guanyadors del concurs de disfresses d'enguany han estat:

El diumenge:Ball de Gitanes

El Pavelló Poliesportiu deMontmeló es va omplir el diu-menge dia 6 de març per pre-senciar la ballada de Gitanesque va organitzar la Colla deBall de Gitanes de l'AgrupaMontmeló. A més, també vanballar les colles de Castellardel Vallès i Parets del Vallès.

El dimarts: El judici i la CremaDesprés de l’aparició de la Vella Quaresma diumenge que va suposar la detenció del Rei Carnestoltes, la plaça de laVila es va omplir dimarts al vespre per veure el desenllaç del judici al rei de la gresca i la disbauxa que s’havia apoderatdels carrers, pobles i places de Montmeló.

Crònica | 6 | març 2011

actu

alit

at

Neteja d'espaisA través del Pla d'Ocupació “Man-teniment i conservació del patrimoninatural”, s'han contractat sis perso-nes del municipi per un període demig any per a tasques d'arranjamentde zones verdes de Montmeló.

Actualment ja se n'han arranjat unesquantes: el talús de la Ronda delPedregar, la zona verda entre larotonda del carrer de Vic i el carrerde la Verneda del Congost, la zonapropera al Bosc de l'Aplec a la Rondadel Turó de la Bandera i la zona alcostat de l’AP-7 a la banda de canTabola.

Pròximament començaran les tas-ques de neteja del passeig del riuBesòs, entre l'avinguda de PompeuFabra i el polígon industrial de Sotael Molí i també a la zona del darrerede l’Avinguda del Mil·lenari.

Reforma de la plaça del Mil·lenariA causa del mal estat del paviment de la plaça del Mil·lenari, l'EmpresaMunicipal d'Obres i Serveis (EMSO) està reformant tot l'espai. La nova plaçainclourà un tauler d'escacs gegant i un parc infantil. A més, també sesubstituiran els fanals i s'arranjarà tot el paviment. Pel que fa a l'arbrat, esconservarà ja que es troba en bon estat.

Per altra banda, la zona infantil de davant (a l'altra vorera de l'avinguda)s'ampliarà i es renovarà.

Es preveu que les obres finalitzin a finals del mes d'abril.

Adequació d’espais urbansL'Empresa Municipal d'Obres i Serveis (EMSO) està adequant zones dediversos punts del municipi:

• Rotonda del carrer de Vic amb ronda del Turó de la Bandera: enjardinamentdel sòl de la rotonda amb plantes de baix requeriment hídric i manteniment(per exemple nasella tenuissima i rosa austríaca). El projecte ha estat elaboratper Y Paisatge, SCP.

• Passeig de les Corts Catalanes: a causa del mal estat de les robínies id’acord amb el Pla d’arbrat viari existent, s’ha iniciat el canvi d’arbrat d’aquestcarrer. Es preveu recuperar els escocells actualment tapats i plantar 30acàcies rosa (Tipuana tipu) i 32 xicrandes (Jacaranda mimosifolia).

• Carrer de Federico García Lorca: s'han habilitat onze jardineres.

• Escola Bressol La Fireta: enjardinament de l'espai entre La Fireta i elpàrquing del carrer de Joan Maragall.

Crònica | 7 | març 2011

Intermediaciói orientació laboral:el Servei d'OcupacióMunicipalPer bé que la responsabilitat legal perdonar suport a les persones que bus-quen feina és de l'administracióautonòmica, a través de les Oficinesde Treba l l de la Genera l i ta t ,l'administració local ha esdevingut unelement clau en els processosd'intermediació i orientació laboral deles persones demandants d'ocupació.Així ho demostren les dades que pro-porciona la Xarxa Local d'Ocupació(XALOC), amb un important volumd'usuaris i empreses registrades, lagestió de milers d'ofertes de feina id'insercions laborals, i la utilitzaciód'una metodologia compartida quegaranteix el màxim respecte a la pro-tecció de dades personals i la trans-parència en el procediment de gestió.

Des del Servei d'Ocupació Municipal,adherit a la Xarxa XALOC, s'ofereixenfonamentalment dos serveis a les per-sones que busquen feina:

1. Informació i orientació en el pro-cés de recerca de feina, el qual éssingular per a cada persona i requereixtambé preparació i planificació, sobre-tot en temps de crisi. En aquest sentit,la recent posada en funcionament del'espai de recerca de feina permetràque els usuaris disposin d'una novaeina que els serà molt útil per a lamillora de la seva ocupabilitat.

2. Inscripció a la borsa de treballmunicipal. Un cop inscrits, podenoptar a presentar-se a les ofertes defeina que sorgeixin sempre que lescaracterístiques de cada candidatacompleixin amb els requisits del perfilprofess ional def in i t . E l serveid'Ocupació Municipal posa en contacteoferta i demanda de feina, per la qualcosa manté també contacte amb lesempreses del municipi i de forad'aquest però amb interessos locals.

Borsa de treballPoden inscriure's a la borsa de treball totes les persones empadronades almunicipi, amb l'edat legal de treballar i el permís de treball en vigor. Un copinscrites, cal actualitzar regularment les dades de l'expedient per mantenir-lo actiu.

El nombre de persones inscrites a la borsa de treball municipal és de 1.877,de les quals 1261 en situació de recerca activa de feina (expedient actiu,no vol dir que estiguin a l’atur). A la taula següent es mostren les dades degestió de la borsa de treball dels darrers dos anys:

Segons el càlcul elaborat per la Xarxa d’Observatoris de la Diputació deBarcelona, la taxa d'atur de Montmeló era a principis de març del 15,39%,pràcticament igual que la d'un any enrere i inferior que la mitjana comarcal,del 15,92%.

Taula comparativa amb indicadors del servei, anys 2009 i 2010

Font: elaboració pròpia, a partir de les dades de l’aplicatiu XALOC.

Any2010

256

1.302

61

1.680

969

300

418

Indicador

Altes al servei, primeres entrevistes

Seguiments

Ofertes gestionades

Gestions realitzades per a oferir feina (trucades adomicilis per a oferir feina, amb duplicitats)

Candidats enviats a empreses (amb duplicitats)

Persones que han trobat feina a través del SOM

Persones que han trobat feina per altres vies

Any2009

339

634

50

1.078

755

252

336

Nou espai de recerca de feinaUbicat al Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament i reservatals usuaris de la borsa de treball municipal amb expedient actiu.

Què hi trobareu?

• Ordinadors amb connexió a Internet i a impressora• Consulta ofertes de feina on-line i en premsa especialitzada• Consulta de les diverses opcions de formació disponibles• Assessorament en canals i tècniques de recerca de feina• Assessorament en l'elaboració de currículums• Servei de fax i fotocòpies i teléfon

Què ofereix?

• Orientació ocupacional• Orientació vocacional• Orientació formativa (Serveis amb cita prèvia)

Horari:

De dilluns a divendres, de 10 a 13 h

L'ús de l'espai es restringirà en funcióde la demanda per tal d'afavorir-nela utilització per part del major nombrede persones possible.

Crònica | 8 | març 2011

L'alcalde Antoni Guil, el regidor de Promoció Econòmica i de Comerç, Pere Rodríguez i el representant de la UATAE, Luís Farré

Conveni amb la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i EmprenedorsLa Junta de Govern Local de 17 de març va aprovar la signatura d'un conveni amb la Unió d'Associacions de TreballadorsAutònoms i Emprenedors (UATAE). La UATAE és una organització nacional que actua com a estructura representativadels professionals i treballadors autònoms pertanyents a les associacions i entitats associades o vinculades a aquesta.

El seu objectiu és aconseguir una unió d'acció i coordinació eficaç en ladefensa dels interessos principalment socioeconòmics i professionals comuns,així com actuar amb caràcter consultiu i reivindicatiu davant les administracions.

Entre els programes i projectes que desenvolupa UATAE, l'Ajuntament deMontmeló té interès a col·laborar en aquells que es dediquin principalmentals següents apartats, sense que això signifiqui l'exclusió d'altres queactualment o en el futur pot desenvolupar UATAE.

1r Plans d'assessorament a l'autoocupació i autònoms.2n Formació per a l'autoocupació i autònoms.3r Plans de finançament i microcrèdits per a l'autoocupació i autònoms.

Els ajuntaments de la zonaB-30 junts per potenciar lacompetitivitat del territoriDiversos municipis de l'entorn de la B-30han signat una declaració per al desenvolu-pament econòmic i l'ocupació de l'àmbit. Entotal són 18 ajuntaments, entre els qualsMontmeló, que aposten per crear conjunta-ment amb empreses, universitats, centresde recerca, parcs tecnològics i sectorseconòmics i socials, un gran espai econòmic,a l'entorn de la B-30, aprofitant les sinèrgiesque aporten els equipaments estratègicsque hi estan ubicats.

L'objectiu dels electes que han signat elmanifest serà promoure les condicions peralinear les voluntats de tots els agents quepoden promoure el desenvolupamentd'aquesta estratègia. De fet, el primer puntdels acords dels alcaldes ha estat definiruna estratègia de col·laboració entre empre-ses, centres de recerca, centres universitaris,ajuntaments, organitzacions empresarials,organitzacions sindicals i Govern per poten-ciar la zona industrial i tecnològica que com-prèn tot l'eix de la B-30 i posicionar-la comuna de les regions industrials amb més po-tencial innovador de Catalunya, Espanya i,amb vocació de ser-ho, del Sud d'Europa.

Constitució de l'organització associativa localEl dia 22 de març els ajuntaments de Montmeló, Granollers, Parets delVallès i el Consell Comarcal del Vallès Oriental han signat un conveniper tal de constituir una organització associativa local amb l'objectiud'establir i coordinar les actuacions d'abast municipal en l'àmbit territorialdel Circuit de Catalunya.

Aquesta organització permetrà fer una anàlisi conjunta de l'estat urbanísticde l'àmbit, de les infraestructures del Circuit i contrastarà les demandesnoves del programa del Circuit amb les dels municipis de què formapart, des d'una òptica d'ordenació integral del territori.

Servirà també per reflexionar d'una manera conjunta sobre què significadesprés de vint anys l'equipament, no només a nivell econòmic i esportiu,sinó també a partir d'altres oportunitats (culturals, hoteleres, infraestruc-tures, paisatgístiques i ambientals). Així mateix, definirà els criteris imecanismes, mitjançant la creació de consells sectorials per tal defacilitar la participació dels agents implicats (econòmics, socials, culturals,esportius, etc.).

Nou ajuntaments signen la Declaració peruna gestió compartida al Baix VallèsEls ajuntaments de la Llagosta, Montornès, Montmeló, Parets, Mollet,Martorelles, Sant Fost, Santa Maria de Martorelles i Santa Perpètuavan signar el passat 7 de març a la Llagosta la Declaració del grupde municipis impulsors per una gestió compartida al Baix Vallès.

En el document, els ajuntaments manifesten la seva voluntat detreballar conjuntament peroferir serveis a la poblacióde forma compartida ambl'objectiu d'optimitzar re-cursos i millorar l'eficàcia.Aquesta col·laboració entremunicipis afectaria a àmbitscom la sostenibilitat, el mediambient, l'urbanisme, l'habi-tatge, el benestar social, lajoventut, la cultura o la co-municació, entre d'altres. Foto: Ajuntament de la Llagosta

Crònica | 9 | març 2011

Dia Internacionalde les DonesPer commemorar el Dia Internacional de lesDones (8 de març), el Departament dePolítiques d'Igualtat de l'Ajuntament vaorganitzar diverses activitats com una taulade sensibilització (amb la col·laboració dela Biblioteca La Grua), la lectura del manifestinstitucional i també una conferència sobrela relació entre les dones i l'àmbit laboral. Amés, s'ha portat a terme a La Torreta untaller sobre la consciència psicocorporal i,per acabar els actes, el Grup de DonesZenobia va fer una sessió de cinema ambla pel·lícula Frozen River.

Parc de la TorretaAquest cap de setmana s'han obert lesportes de la nova Sala Polivalent. Ambaquest nou equipament, la Torreta ampliael ventall d'activitats per a la ciutadania.

L’objectiu final és la creació d'un complexcultural de qualitat al nostre municipi, quepermetrà disposar d’un espai per adesenvolupar activitats diverses, aproparla formació, fomentar iniciatives culturalsi també un espai de relació, d'us quotidiàper a les famílies de Montmeló com a parcurbà.

Amb aquest objectiu l'Ajuntament vaencarregar un projecte que plasma totsaquests usos i que a la vegada permetque es desenvolupi per fases d'acord ambles possibilitats de l'economia municipal.

Taller de participació ciutadana delPla de Mobilitat Urbana (PMU)Montmeló és un dels 40 municipis definits al Decret 226/2006, de 23de maig, com a zona de protecció especial de l'ambient degut a quees superen els nivells dequalitat de l'aire admissiblesper les par t ícu les ensuspensió de diàmetreinferior a 10 micres. Aquestsmunicipis han de redactarun PMU d'acord amb lesprescripcions de la l lei9/2003, que té com objectiumillorar l 'accessibilitat iminimitzar els impactesnegatius del transport.

En la tramitació del PMU es fa necessària la participació ciutadana iamb aquest objectiu, el passat divendres 11 de març es van convocara veïns, veïnes, agents econòmics, entitats i grups polítics per arealtizar el taller de participació que es va dividir en quatre grups.Tècnics de l'ajuntament van coordinar els grups de treball que vanfer una valoració jerarquitzada de les propostes del PMU. Lesconclusions del taller es tindran en compte per l'equip redactor deldocument abans de la seva aprovació inicial. A continuació, s'exposaràpúblicament i hi haurà un període de temps per a presentar al·legacionsabans de la seva aprovació definitiva.

El document, redactat per l'empresa MCRIT i promogut per la Diputacióde Barcelona, respon a les propostes que van sorgir dels tallers departicipació del POUM i s'elabora per un període de sis anys. Pertant, l'escenari que es contempla és fins l'any 2016.

El traçat amb més entrenaments de F1Amb un total de nou jornades,el Circuit de Catalunya haposat punt i final als entrena-ments de les escuderies deFórmula 1. Al llarg d'aquestsdies s'han completat 7.556voltes al traçat Gran Premi delCircuit, de 4,655 km, el queequival a 35.173 quilòmetresacumulats.

Un total de 30 pilots han rodatpel Circuit, entre pilots oficials

i provadors de les 12 escuderies que prenen part al Mundial. FelipeMassa (Ferrari) ha estat el pilot que més quilòmetres ha fet: 2.220.

L’Ajuntament de Montmeló també ha estat present en els Formula OneTest Days i ha aprofitat aquests dies per convidar a les empreses quedurant l’any subvencionen programes i/o activitats que organitzem i que,de ben segur, sense la seva aportació seria més difícil de realitzar.L’Ajuntament disposa dins el Circuit d’un espai d’atenció que serveixper rebre als diferents col·laboradors i així hem anat fent en les darreresedicions: entitats, empreses i escoles han pogut gaudir d’alguna quealtra cursa en el Circuit.

Foto: Rubén Moreno

Crònica | 10 | març 2011

Serveis socials bàsics per a la ciutadania

Projecte de rehabilitació d'habitatgesde la gent gran

Mitjançant un conveni de col·laboració amb la Diputació deBarcelona, al llarg del 2010, l'Ajuntament de Montmeló haaconseguit fer set rehabilitacions d'habitatges de personesamb un nivell alt de dependència, per tal d'ajudar a contribuira la seva autonomia personal, i també fer la vida més fàcil ales persones que els estan cuidant.

Concretament, s'han realitzat adaptacions per millorarl'accessibilitat dels domicilis com la substitució de la banyeraper un plat de dutxa.

Ajut a les dependències

Des dels Serveis Socials s'han tramitat un total de 485 sol·li-cituds de Grau de Dependència, de persones residents aMontmeló, al Departament d'Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat de Catalunya.

Aquest Departament mitjançant la visita a domicilis d'unapersona que valora la situació, estableix els Graus de Depen-dència que donen dret als diferents ajuts existents (per estara casa, anar a Residència o Centre de Dia). Un cop s'obté elGrau de Dependència, des de l'Ajuntament es realitza l'informePIA, pas previ al cobrament de la prestació a què es té dret.

Hi ha un número de telèfon gratuït del Departament d'AccióSocial i Ciutadania de la Generalitat on es pot rebre informaciósobre aquest ajut: 900.300.500

El Departament de Serveis Socials de l'Ajuntamenttreballa per optimitzar els recursos i competències ambl'objectiu d'arribar a les persones que més ho necessiten.Tot i això, la realitat social mostra que augmenten lesnecessitats mentre que els recursos són limitats.

Nombre total de persones ateses (SAD)

Nombre total de teleassistències instal·lades

2007

38

123

2010

91

166

Teleassistència

És un servei pensat per a les persones grans des dels 80 anys,o persones amb malalties físiques cròniques, que per motiusde salut, invalidesa o aïllament, requereixen atenció continuada.També per a aquelles persones que volen gaudir de la sevaindependència sense renunciar a la seguretat.

És un servei que garanteix la seguretat, dóna tranquil·litat iacompanyament les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any através d’un terminal connectat a una central d’alarmes; d’aquestaforma, pot evitar-se o, com a mínim, retardar l'entrada a unCentre Residencial.

L'alcalde, Antoni Guil, va visitar algunes de les famílies usuàriesdels serveis d'atenció domiciliaria (SAD) que s'han beneficiat

d'alguna de les ajudes com la rehabilitació de l'habitatge, teleas-sistència o ajudes a la dependència.

Crò

nic

a |

11

| m

arç

20

11

Qu

an

s

'ap

rop

a

el

mo

me

nt

d'a

cab

ar

la l

eg

isla

tura

, é

s e

lm

om

en

t d

e r

en

dir

co

mp

tes

de

la c

on

fian

ça q

ue

els

ciu

tad

an

se

ns

do

na

ren

al 2

00

7.

En

aq

ue

llm

om

en

t, e

l P

SC

va

en

ten

dre

qu

e e

ls r

esu

lta

ts d

e l

es

urn

es

en

s d

eie

n q

ue

ha

víe

m d

e c

an

-vi

ar

cose

s i h

em

ob

eït

a a

qu

est

ma

nd

at,

fe

nt

can

vis

i se

nt

mé

sob

erts

i pr

oper

s a

la g

ent,

esta

ntm

és a

pro

p de

ls s

eus

prob

lem

esi p

osa

nt-

no

s a

l fro

nt

de

les

difi

-cu

ltats

. S

em

pre

do

na

nt

la c

ara

,fin

s i

tot

en

mo

me

nts

on

po

dia

no

se

r a

gra

da

ble

, p

erò

ma

i de

-fu

gin

t la

re

spo

nsa

bili

tat.

Va

m e

nte

nd

re q

ue

ha

víe

m d

efe

r un

gov

ern

resp

onsa

ble,

aus

-te

r, m

oder

at i

de m

à es

tesa

, que

afr

on

tés

els

gra

ns

pro

ble

me

sd

el m

un

icip

i in

ten

tan

t b

usc

ar

el

con

sen

s a

mb

la r

est

a d

e f

orc

es

polít

ique

s. E

l sot

erra

men

t de

les

vie

s i e

l co

nve

ni d

'urb

an

itza

ció

,la

re

visi

ó d

el P

OU

M,

l'aju

da

als

mé

s d

esa

favo

rits

pe

r la

cri

si i

lallu

ita c

on

tra

l'a

tur,

l'a

de

qu

aci

ód

e c

arr

ers

i p

lace

s i

la m

illo

rad

els

se

rve

is p

úb

lics

bà

sics

, só

nte

me

s q

ue

re

qu

ere

ixe

n u

n c

on

-se

ns

qu

e n

o s

em

pre

ha

est

at

po

ssib

le.

He

m r

ed

reça

t le

s fin

an

ces

mu

-n

icip

als

, p

erò

se

nse

de

scu

ida

rm

ai l

es

cose

s im

po

rta

nts

pe

r a

la c

iuta

da

nia

. A

ixí,

he

m p

og

ut

canc

el·la

r el

Pla

de

San

ejam

ent

que

vam

apr

ovar

el 2

007,

gai

re-

bé

do

s a

nys

ab

an

s d

el

term

ini

qu

e m

arc

ava

.

Sat

isfa

cció

per

la fe

ina

feta

. Res

-p

on

sab

ilita

t p

er

la f

ein

a p

er

fer.

I il·

lusi

ó,

mo

lta il

·lusi

ó p

er

con

ti-n

ua

r fe

nt

un

Mo

ntm

eló

mill

or.

Mo

me

nt

pe

rre

nd

ir c

om

pte

s

Ba

lan

ç d

els

últ

ims

qu

atr

ea

ny

s

So

m a

un

me

s i e

sca

ig d

el f

ina

ld

e l

a l

eg

isla

tura

i a

ra t

oca

fe

rb

ala

nç

de

ls ú

ltim

s q

ua

tre

an

ys.

En

les

ele

ccio

ns

de

l'a

ny

20

07

,ca

p ca

ndid

atur

a va

teni

r m

ajor

iaa

bso

luta

i v

are

n c

om

en

çar

les

con

vers

es

i n

eg

oci

aci

on

s p

er

fer

po

ssib

les

pa

cte

s. T

ot

i a

ixí,

pe

r d

ifere

nts

mo

tius,

al p

rin

cip

in

o h

i va

n h

ave

r a

cord

s fi

ns

al

cap

d'un

tem

ps q

ue v

aren

pac

tar

PS

C i

ICV

-EU

iA. A

qu

est

pa

cte

,p

erò

, va

du

rar

po

c i

fins

ara

el

PS

C h

a t

orn

at

a g

ove

rna

r a

mb

min

ori

a.

No

saltr

es

he

m d

on

at

sup

ort

al

gru

p m

un

icip

al d

e P

SC

en

tote

sle

s pr

opos

tes

que

han

pres

enta

ta

ls p

len

s, s

em

pre

am

b p

rèvi

an

eg

oci

aci

ó,

ja q

ue

cre

iem

qu

es'

ha d

e po

der

gove

rnar

am

b un

ace

rta

est

ab

ilita

t.

No

en

s p

en

ed

im g

en

s n

i m

ica

d'a

qu

est

a d

eci

sió

, m

és

avi

at

al

cont

rari

, ja

que

sem

pre

hem

tin-

gu

t m

olt

bo

na

en

tesa

pe

r p

art

de l´

equi

p de

gov

ern

amb

el s

eua

lca

lde

al c

ap

da

van

t: e

n M

an

el

Ram

al p

rimer

, i a

ra e

n To

ni G

uil.

Ara

est

em

tre

ba

llan

t p

er

po

de

ra

pro

var

el

RO

M e

n e

l p

rop

er

Ple

, ja

qu

e e

l n

ost

re g

rup

va

pres

enta

r la

moc

ió a

l pri

ncip

i de

la le

gis

latu

ra i

pe

r d

ive

rso

s m

o-

tius,

s´h

a a

na

t a

jorn

an

t.

Hem

inte

ntat

fer-

ho e

l mill

or p

os-

sib

le i

si

en

alg

un

a c

osa

he

mfa

llat

de

ma

ne

m d

iscu

lpe

s. M

ol-

tes

grà

cie

s a

to

ts e

ls q

ue

en

sh

eu

d

on

at

su

po

rt

al

lla

rgd

'aq

ue

sts

an

ys.

Vé

ne

n p

res

se

sp

er

les

ele

cc

ion

s?

En

aq

ue

sts

me

sos,

pro

pe

rs a

les

ele

ccio

ns,

es

veu

cla

ram

en

tq

ue

to

ca p

osa

r-se

me

da

lles

ac-

ce

lera

nt

term

inis

, c

om

p

er

exe

mp

le l

es

ob

res

de

l’A

VE

ol’A

ud

itori

. Ta

nte

s só

n a

qu

est

es

pre

sse

s q

ue

s’in

terp

osa

l’o

bra

da

van

t de

l be

ne

sta

r i l

a s

eg

ure

-ta

t d

els

ciu

tad

an

s. S

ón

mo

lts

els

veïn

s qu

e ha

n m

anife

stat

les

seve

s q

ue

ixe

s p

er

tre

ba

lls n

oc-

turn

s, s

oro

lls i

alte

s vi

bra

cio

ns

qu

e p

ert

orb

en

el d

esc

an

s. D

es

d’E

squ

err

a e

ste

m a

l co

sta

t d

el

po

ble

, ve

tlla

nt

pe

l q

ue

he

m d

eve

tlla

r: e

ls s

eu

s in

tere

sso

s.

Po

tse

r, ir

òn

ica

me

nt,

s’h

au

ria

de

pla

nte

jar

fer

ele

ccio

ns

sem

es-

tra

ls ja

qu

e s

em

bla

qu

e n

om

és

es

veu

en

le

s co

ses

aca

ba

de

sq

ua

n

vé

ne

n

ele

cc

ion

s.

Pe

re

xem

ple

l’A

ud

itori

, la

pla

nta

da

d’a

rbre

s d

el

bo

sc d

e l

’Ap

lec,

l’arb

rat d

e la

Qui

ntan

a, la

rot

on-

da d

’ent

rada

al p

oble

, la

inau

gu-

raci

ó d

el p

on

t a

l’a

bri

l, i u

n ll

arg

etc

ète

ra.

No

sa

ltre

s

no

e

ntr

are

m

en

aq

ue

sta

llu

ita

afe

rris

sad

a q

ue

ma

nte

ne

n P

SC

i I

CV

-EU

iA p

er

l’alc

ald

ia.

No

salt

res

lluit

are

mpe

r ba

ixar

els

impo

stos

, per

teni

ru

n c

om

ple

x e

spo

rtiu

de

qu

alit

at

am

b p

isci

na

co

be

rta

, d

on

are

mfa

cilit

ats

al

com

erç

lo

cal

pe

rcr

ea

r n

ou

s llo

cs d

e t

reb

all,

im

-p

lan

tare

m l

a f

iloso

fia

de

mé

sn

atu

ra i

me

nys

fo

rmig

ó.

Tam

bé

vole

m u

na fo

rmac

ió n

ova,

var

ia-

da

i d

e q

ua

lita

t p

er

a j

ove

s i

ad

ults

, i p

oss

ibili

tar

llog

ue

rs a

c-ce

ssib

les

d’h

ab

itatg

es.

So

m la

fórm

ula

pe

r so

rtir

de

la c

risi

: u

na

ltre

Mo

ntm

eló

és

po

ssib

le.

Po

r u

n f

utu

rom

ejo

r

La p

olíti

ca m

unic

ipal

par

ece

fáci

lp

ero

la r

ea

lida

d e

s q

ue

es

má

sco

mp

lica

da

de

lo

qu

e p

are

ce,

sobr

e to

do c

uand

o ha

y un

a gr

ancr

isis

eco

nó

mic

a q

ue

afe

cta

ato

do

s y

la c

ua

l n

o t

ien

e f

ech

ad

e c

ad

uci

da

d.

Es

du

ro p

en

sar

qu

e h

ay

fam

ilia

s q

ue

so

licit

an

ayud

a en

el a

yunt

amie

nto

y qu

en

o s

e le

s p

ue

de

ayu

da

r a

to

do

sco

mo

re

alm

en

te s

e m

ere

cen

pu

es,

de

sgra

cia

da

me

nte

, ca

da

vez

es

me

no

r la

s a

yud

as

de

las

que

disp

onen

las

adm

inis

trac

io-

ne

s p

ub

lica

s.

El

pa

ro,

las

hip

ote

cas,

la

in

mi-

gra

ció

n d

esc

on

tro

lad

a,

la in

se-

gurid

ad c

iuda

dana

… E

sto

sí q

ueso

n gr

an p

arte

de

los

prob

lem

asq

ue

re

alm

en

te h

ay

a d

ía d

e h

oy

en

la

so

cie

da

d y

no

la

to

nte

ría

com

o n

os

ha

cen

cre

er

alg

un

os

aq

uí

en

Ca

talu

nya

co

mo

la

in

-d

ep

en

de

nci

a y

el c

ata

lán

.

Es

un

a v

erg

üe

nza

de

mo

crá

tica

qu

e m

ulte

n p

or

tem

as

ling

üís

-tic

os,

qu

e in

ten

ten

se

pa

rar

Ca

-ta

lun

ya d

el

rest

o d

e E

spa

ña

,q

ue

inte

nte

n o

blig

ar

en

los

co-

leg

ios

a h

ab

lar

el c

ata

lán

cu

an

-do

tene

mos

dos

leng

uas:

el c

as-

tella

no

y e

l ca

talá

n;

y a

de

má

s,q

ue

de

n p

ap

ele

s p

ara

to

do

s d

efo

rma

de

sco

ntr

ola

da

.

En

el t

em

a d

e la

inm

igra

ció

n,

an

ue

stro

en

ten

de

r te

nd

ría

qu

eha

ber

un ti

po d

e in

tegr

ació

n qu

eco

nte

mp

le lo

s d

ere

cho

s d

e la

sp

ers

on

as

qu

e v

ive

n le

ga

lme

nte

en

nu

est

ro p

aís

, p

ero

ta

mb

ién

sus

de

be

res

y o

blig

aci

on

es.

Ade

más

, fac

ilita

r qu

e la

s ay

udas

eco

nó

mic

as

sea

n p

rio

rita

ria

-m

ente

par

a lo

s pr

opio

s ci

udad

a-n

os

de

l mu

nic

ipio

.

Els

últ

ims

me

so

s h

an

es

tat

me

sos

de

mo

lts c

an

vis

a M

on

t-m

eló

. U

n p

erí

od

e t

urb

ule

nt

en

qu

è t

oth

om

ha

ha

gu

t d

’ad

ap

tar-

se a

le

s n

ove

s si

tua

cio

ns,

no

sem

pre

am

b f

aci

lita

t. T

ots

ple

-g

ats

, u

ns

i a

ltre

s, h

em

po

gu

tco

me

tre

err

ors

i h

em

acu

mu

lat

ten

sio

ns

i d

esc

on

fian

ces.

Ara

,p

erò

, aq

ue

lls q

ui v

ole

m e

l mill

or

pe

r a

l no

stre

po

ble

, h

em

de

fe

ru

n

es

forç

i

he

m

d’e

sta

r a

l’alç

ada

dels

rep

tes

que

vind

ran.

El s

ote

rra

me

nt

ava

nça

i la

se

vain

teg

rac

ió,

la

co

ns

tru

cc

iód

’ha

bit

atg

es

i le

s n

ece

ssit

ats

d’e

qu

ipa

me

nts

i e

spa

is p

úb

lics

sera

n p

rio

rità

rie

s. L

a c

risi

no

aflu

ixa

; au

gm

en

ta e

l no

mb

re d

epe

rson

es a

tura

des

i seg

uim

per

-d

en

t p

od

er

ad

qu

isit

iu,

cald

rà,

do

ncs

, q

ue

hi

ab

oq

ue

m t

ota

la

no

str

a

se

ns

ibil

ita

t.

El

Pla

d’O

rden

ació

Urb

anís

tica

s’ha

urà

de d

espl

egar

de

man

era

part

ici-

pa

tiva

. I

tan

tes

altr

es

cose

s!

Ten

im a

l da

van

t u

na

ca

mp

an

yae

lect

ora

l im

po

rta

nt,

en

qu

è l

ag

en

t tri

arà

el m

od

el d

’inte

gra

ció

urb

an

a i

de

so

rtid

a d

e l

a c

risi

que

vol p

er a

Mon

tmel

ó. L

a ge

nttr

iarà

si v

ol s

egui

r am

b el

mat

eix

mo

de

l, o

vo

l un

ca

nvi

re

al.

Da

-va

nt

d’a

ixò

, e

ns

cal

un

a c

am

-p

an

ya a

llun

yad

a d

’en

fro

nta

-m

ents

per

sona

ls i

de te

rgiv

ersa

-ci

on

s, v

ing

uin

d’o

n v

ing

uin

. S

er

cla

rs e

n le

s p

rop

ost

es,

exp

lícits

en

les

inte

nci

on

s, c

on

seq

üe

nts

en

els

no

stre

s a

cte

s i

ob

ert

s a

la c

rític

a c

on

stru

ctiv

a.

La g

ent d

’ICV

-EU

iA e

ns c

ompr

o-m

ete

m a

se

r-h

o i

a t

reb

alla

r e

npo

sitiu

per

a M

ontm

eló,

per

il·lu

-si

on

ar

de

no

u e

l po

ble

am

b u

nca

nvi

de

de

bò

.

He

m d

’es

tar

al’

alç

ad

a

Trobareu els horaris i la informació actualitzada a la web de l’Ajuntament:www.montmelo.cat. Si teniu qualsevol dubte, pregunta o suggeriment, contacteu ambnosaltres a: comunicacio@montmelo.cat o al 93 572 00 00.

AJUNTAMENT DE MONTMELÓAGUDO DISSENYGRÀFIQUES COPYMONT3500 EXEMPLARSPUBLICACIÓ GRATUÏTA

EditaDisseny

ImpressióTiratge

Crònica | 2 | educació

Durant tot l’any 2010 l'escola Pau Casals ha rebut unsuport per tal de millorar les seves instal·lacions.Aquests treballs han de continuar.

És voluntat de tothom fer un esforç complementari idotar l'escola d’unes bones instal·lacions perquè elsnostres infants gaudeixin d’uns equipaments escolarsidonis per a realitzar la seva formació acadèmica,alhora que es formen com a persones.

Què s’ha fet:Amb l’aportació econòmica dels Fons Estatals (FEOLS),s’han realitzat les següents millores:

• Arranjament de l’entrada i de l'escala.• Cobriment de la pista i la construcció d'uns nous vestidors.

Aquesta obra suposa una millora molt important per a totsels alumnes de l'escola, al mateix temps que contribuiràa potenciar la pràctica esportiva a Montmeló.

Amb els pressupostos municipals d’aquest any s’hanrealitzat les següents actuacions:

• Pintat de tota l’entrada de l’escola i totes les aules de laplanta baixa.

• Canvi de totes les portes de les aules de la planta baixa.. Millora del sorral al pati de primària.• Trasllat de l’hort a una ubicació definitiva.• Col·locació de xarxes al pati de primària. Aquesta inversió

s’ha pogut realitzar amb els diners sobrants dels concursosde les obres amb pressupost FEOLS, (actuació pactadaamb el pares de l’escola).

Cost econòmic de les millores de l’any 2010

• Aportació del Fons Estatals (FEOLS): 238.491,69 ¤• Aportació de l'Ajuntament: 67.926,14 ¤

Què es farà• Durant aquest estiu 2011, l’Ajuntament portarà a terme el

pintat de la segona planta i la renovació de les portes deles aules de la mateixa planta, i d'aquesta manera finalit-zarem els treballs de manteniment iniciats l'estiu passat.

• També s’està fent els estudis pertinents per tal de donaruna solució definitiva al talús de terra existent entre l'horti la pista coberta.

• Per últim, s'està negociant actualment amb el Departamentla substitució, de forma progressiva, de les finestres i lespersianes de les aules de l'escola. Cal tenir en compteque són les mateixes des que l'escola es va posar enfuncionament.

Crònica | 3 | educació

L’AMPA del Pau Casals parla

Com a representants dels pares a les escoles, creieu que tots els pares coneixen les responsabilitats queles diferents administracions tenen a les escoles (Departament d’Ensenyament de la Generalitat i de l'Ajuntament)?

Creiem que no està clar i, segur, que molta gent no ho sap. Potser nosaltres que hem estat involucrats de formamés directa en els canvis a la pista de l’escola tenim una mica més d’informació, però això no vol dir que lesresponsabilitats de cada administració estiguin clares. Per exemple l’escola ha comprat taules, amb el seus diners;realment ho havia de pagar l’escola o potser era el Departament d'Ensenyament de la Generalitat?

Segons vosaltres quina és la responsabilitat de cadascuna d’elles?

Quant a responsabilitat sobre l’ensenyament està clar; la Generalitat té una responsabilitat global sobre el país idefineix lleis i n’assegura el compliment. Assegura que la formació i suport dels mestres és el necessari. L’Ajuntamentté una responsabilitat local i ha d’assegurar que a les escoles del poble hi hagi prou places per a tots els nens inenes. Escoles, Institut, Ajuntament i Generalitat han de treballar coordinades per assegurar que hi ha prou placesi obrir si cal noves aules o decidir la construcció o ampliació de les escoles existents. Quant a la qualitat del’ensenyament hi ha les proves de competències, que proporcionen informació sobre el grau de coneixement perescola, municipi i país i ajuden a prendre decisions. A nivell local hi ha reunions periòdiques com ara el ConsellEscolar Municipal, reunions entre Ajuntament amb AMPES per a tractar temes diversos sobre l’ensenyament. Potseren aquest punt, l’Ajuntament hauria de prendre un protagonisme més gran i liderar qualsevol iniciativa de millora.

Arribem al tema delicat del finançament i evidentment sabem que la Generalitat paga el salari dels mestres i aportaaltres recursos relacionats amb la docència, però pel que fa a l’escola sembla que l’espai és municipal i laresponsabilitat del manteniment de la infraestructura i instal·lacions és de l’Ajuntament. En el cas d’obres, reformeso canvis importants es fan convenis entre Departament i Ajuntament però no sabem quina part aporta qui. Amb elscanvis de la pista esportiva que han estat finançats amb fons estatals a través de l’Ajuntament també s’ha hagutd’explicar i demanar l’aprovació del Departament; per tant, sembla que l’Ajuntament tampoc pot fer el que vol.

Considereu que l’Ajuntament està donant resposta a tot allò que li pertoca?

Si parlem del tema de finançament, durant aquest any ha fet una inversió important (pintura, portes) i la tornarà afer l’estiu que ve al primer pis. Tot i que sabem que els recursos són limitats, també sabem que hi ha una llistaimportant de millores a fer (finestres, calefacció,...) i altres que es podrien considerar si pensem que l’escola estàal projecte Euronet 50/50. Podríem dir que sí, que està fent allò que li pertoca, però potser no amb la velocitat queho hauria de fer o potser perquè en anys anteriors no s’ha fet i s’han acumulat les necessitats de reparacions imillores. Avui, amb els recursos que hi ha creiem que s’estan fent bé les coses.

Un punt que volem destacar és que cal assegurar la qualitat de l’ensenyament al municipi. No sabem si des del’Ajuntament es pot actuar més en aquesta línia.

Crònica | 4 | educació

L’any 2005 varen finalitzar les obres realitzades pel Departamentd'Ensenyament de la Generalitat de reforma i ampliació de l'escola pertal d'adequar-la i poder oferir dues línies d'ensenyament. Malgrat lesmillores realitzades, van quedar diferents espais de l'escola sensereformar.

Durant el curs 2008-2009 es planteja un altre problema a la nostrapoblació: el nombre d'alumnes de P3 supera les places existents. Lesnegociacions amb el Departament d'Educació de la Generalitat donencom a solució la creació d'una tercera aula de P3 a l'escola Sant Jordi(fet que comporta “eliminar” l’aula de Psicomotricitat dels infants del'escola). Aquest fet es reprodueix el curs 2009-2010 i aquesta vegadal’escola perd la Biblioteca.

Davant els problemes no resolts amb l'ampliació i reforma, i la mancad'espai amb la creació de les dues noves aules, tota la comunitateducativa de l'escola Sant Jordi inicia un treball de reivindicació per asolucionar-los. Parlen amb l'Ajuntament i conjuntament comencen lesnegociacions amb el Departament d’Educació per tal de trobar solucions.

Què s’ha fet?L’Ajuntament inicia unes primeres millores el curs 2009/2010:

• Rehabilitació dels lavabos de la primera planta.• Adaptació de la Biblioteca com a aula de P3• Construcció d’un lavabo annex a l’aula de P3

L'estiu de 2010, l’Ajuntament i el Departament d’Educació porten a terme obresimportants de millora per al centre i mesures de seguretat que eren necessàries:

• Reforma integral de la cuina i els lavabos annexes.• Creació d’una nova aula per a recuperar la biblioteca de l'escola;• Instal·lació d'una barana a la sortida a l’exterior de la nova aula• Anivellació amb sorra dels patis d’infantil de parvulari, i de 1r, 2n i 3r.• Col.locació de tanques de fusta per delimitar tots els patis.• Aixecament del mur de protecció a la pista.• Reforç de la il·luminació exterior de la pista.• I a càrrec de l'AMPA, s'han instal.lat nous jocs al pati d'infantil de l'escola.

Cost econòmic de les millores de l’any 2010

• Aportació del Departament d'Educació de la Generalitat: 25.000 ¤• Aportació de l'Ajuntament: 223.927,03 ¤

Què es farà?• Malgrat que les finestres i les persianes varen ser canviades durant la reforma

i ampliació de l'escola (any 2005), el temps ha demostrat que no eren lesadequades per al seu bon funcionament. En aquests moments s'està enconverses amb el Departament per tal que es renovin les persianes i funcioninalhora el tancament de totes les finestres.

• També s’està fent l’estudi pertinent per tal de donar una solució definitiva ala problemàtica, tant de circulació com de seguretat que es produeix a leshores d'entrada i de sortida dels alumnes al centre.

Crònica | 5 | educació

L' AMPA del Sant Jordi parla

Com a representants dels pares a les escoles, creieu que tots els pares coneixen les responsabilitats queles diferents administracions tenen a les escoles ( departament d’ensenyament de la Generalitat i del'Ajuntament)?

Creiem que no tothom ho té clar.

Segons vosaltres quina és la responsabilitat de cadascuna d’elles?

La Generalitat té competències en tots els temes relacionats amb l’àmbit pedagògic: vetllar per una aplicació correctade l’actual llei d’educació, dissenyar i supervisar els currículums, aportar els recursos materials i humans necessarisper al bon funcionament de l’escola, ...

També és responsabilitat seva garantir que l’edifici de l’escola i totes les seves dependències reuneixen lescaracterístiques necessàries (espais, seguretat, etc) per poder dur a terme les diferents activitats que s’hi realitzen.

A l’Ajuntament creiem que li pertoca assumir el manteniment de l’edifici i resoldre problemes relacionats ambmancances que, de no ser solucionades de forma immediata, puguin posar en perill la seguretat dels nens.

També són competència seva tots els temes relacionats amb la pista de bàsquet: condicionament, manteniment,neteja i horaris per al públic en general.

Considereu que l’Ajuntament està donant resposta a tot allò que li pertoca?

En el darrer any sí. Estem satisfets de la seva resposta davant les diferents demandes que li hem anat fent.

Crònica | 6 | educació

L’any 2003 es va inaugurar l’escola bressolLa Fireta, un equipament necessari per aMontmeló i molt sol·licitat per tota la pobla-ció. Com tothom sap, l’edifici de l’escolabressol és totalment municipal però la gestióés privada.

Durant tots aquests anys, s’han fet continuesinversions per millorar les instal·lacions. L'estiupassat, però, s'han portat a terme tot un seguitd’actuacions. Entre altres destaquem:

• Pintat de totes les aules i l’entrada de l’escola• Instal·lació de sistemes de refrigeració a la

meitat de les classes (queda pendent l’altrameitat que, probablement, s’instal·laran durantaquest estiu 2011)

• Instal·lació d’intercomunicadors a totes lesaules

• Instal·lació de noves portes antifuga a totesles aules

• Arranjament del pati de l’escola• Realització d’un nou accés a l’escola per

garantir més seguretat per als infants• I finalment, aquest darrer mes, (i a càrrec del

nou concessionari, tal i com preveu la plica)hi ha noves joguines al pati.

Totes aquestes millores són fruit d’una tascacontinua de treball i comunicació entre les tresprats implicades en el dia a dia a l’escola bres-sol: empresa de gestió, Ajuntament i l'AMPA(en representació de tots els pares i mares).

L’AMPA de La Fireta parla

Com a servei educatiu, totalment municipal, creieu que s'estanfent les inversions necessàries?

Les inversions fetes a l'escola bressol són satisfactòries, especial-ment durant l'últim any, temes com l'entrada, les filtracions delsostre i la calefacció que s'arrossegaven des de fa anys finalmenthan quedat solucionades, encara que sempre queden coses a fercom l'aparcament de cotxets, (molt necessari quan parlem denadons i infants fins a 3 anys d'edat), ja que hi ha una mancad'espai per a desar-los.

Considereu que les respostes, per part de l'Ajuntament, a lesvostres peticions són satisfactòries?

En línies generals considerem que són lentes i algunes realitzades"in extremis", (la calefacció es va solucionar perquè la caldera vadeixar de funcionar), però satisfactòries, i el que és més importantés que la tendència és a millorar.

Crònica | 7 | educació

Si bé l'Ajuntament no té l'obligatorietat de realitzar el manteniment preventiu de l'equipament (edifici), podemdir que “està atent a les seves necessitats” i col.labora en la mesura de les seves possibilitats, a més quevetlla pels seus alumnes igual que per la resta d'alumnes del poble, i és per això que les diferents regidoriesi serveis municipals porten a terme dins de l'INS tot un seguit d'activitats ben diverses i enriquidores per ala seva formació, alhora que també participa en els seus òrgans de govern, com són el Consell EscolarMunicipal i altres comissions de treball.

Podem destacar que de cada regidoria i àrea s'ofereixen aquests serveis i activitats:

CULTURA Museu de Montmeló, (Can Tacó, Can Massot,...), i biblioteca La Grua

EDUCACIÓ Aula oberta, cant coral i taller de teatre

ESPORTS Programa els dimecres a l’INS

GOVERNACIÓ Programa d'Educació Vial

JOVENTUT El Punt d’Informació descentralitzat a l’INS

MEDI AMBIENT L'hort escolar i compostatge, residus, projecte Riu, i estalvi energètic.

SALUT PÚBLICA Programa Salut i Escola, i Programa Salut Jove

SERVEIS SOCIALS Comissions socials

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix explícitament els drets, les llibertats i les obligacionsque corresponen a tots els membres de la comunitat escolar: alumnat, famílies, professorat i altresprofessionals que intervenen en el procés educatiu;

L'article 20 de la Llei d'educació defineix la Carta de Compromís Educatiu, en el marc del projecte educatiucom el document que expressa els objectius per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvo-lupament de les activitats educatives. Mitjançant la carta de compromís educatiu es vol potenciar laparticipació de les famílies en l'educació dels seus fills i filles.

La Carta de Compromís Educatiu formalitza la corresponsabilitat entre el centre educatiu i les famíliesper dur a terme una acció coherent i coordinada en el desenvolupament personal, acadèmic i social decada infant i jove.

En aquest sentit, la Carta de Compromís Educatiu és l'instrument que estableix el marc de comunicacióen que són possibles les aliances i les complicitats entre la família i el centre.

Abans que finalitzi aquest curs escolar 2010-2011, cada centre educatiu ha de concretar la seva Carta deCompromís Educatiu, i és per això que en el darrer Consell Escolar Municipal es va acordar un únic modelde carta per a les dues escoles de primària i per a l'INS Montmeló; que l'Escola Bressol La Fireta i l'EscolaMunicipal de Música en concretaran una a la seva mida atenent les seves peculiaritats, i cal dir que elCentre de Formació d'Adults ja disposen d'ella des de fa quatre cursos escolars amb plena satisfacció.

S'adjunta la carta per a que tingueu coneixement del seu contingut, i us fem saber que des de cada centreescolar us concretaran a cada família la seva signatura.

El model de carta a les escoles de primària i l'Institut de Montmeló(aprovada en el Consell Escolar Municipal de data 15 de febrer de 2011)

Les persones sotasignades

En (nom i cognoms):

amb càrrec: al centre educatiu:

i en (nom i cognoms): (pare, mare, tutor, tutora)

de l’alumne/a:

reunits a la localitat de: , amb data (dia, mes i any):

conscients que l’educació d’infants i joves implica l’acció conjunta de la família i de l’escola, signem aquestaCarta de Compromís Educatiu, la qual comporta els següents compromisos:

I, perquè així consti, signem aquesta carta de compromís educatiu:

El centre:signatura

La família (pare, mare o tutor/a):signatura

Compromisos per part del centre 1. Facilitar una formació que contribueixi al desenvolu-

pament integral de la personalitat de l’alumne oalumna.

2. Vetllar per fer efectius els drets i els deures del’alumne o alumna en l’àmbit escolar.

3. Respectar les conviccions religioses, morals iideològiques de la família i de l’alumne o alumna.

4. Informar la família del projecte educatiu i de lesnormes d’organització i funcionament del centre.

5. Informar la família i l’alumne o alumna dels criterisque s’aplicaran per avaluar el rendiment acadèmic,fer-ne una valoració objectiva i explicar a la famíliaels resultats de les avaluacions.

6. Adoptar les mesures educatives alternatives o com-plementàries adients per atendre les necessitatsespecífiques de l’alumne o alumna i mantenir-neinformada la família.

7. Mantenir comunicació regular amb la família (cal quecada centre en concreti la freqüència d’acord ambles possibilitats d'ambdúes parts) per informar-la del’evolució acadèmica i personal de l’alumne o l’alumna.

8. Comunicar a la família les faltes d'assistència nojustificades de l’alumne o alumna al centre, i qualsevolaltra circumstància que sigui rellevant per al seudesenvolupament acadèmic i personal.

9. Atendre en un termini raonable (que cal que concreticada centre d’acord amb les seves possibilitats) lespeticions d’entrevista o de comunicació que formulila família.

10. Revisar conjuntament amb la família el complimentdels compromisos de la carta i, si escau, el contingutd'aquesta.

Compromisos per part de la família 1. Respectar el caràcter propi del centre i reconèixer

l’autoritat del professorat i, més específicament, la del’equip directiu.

2. Compartir amb el centre l’educació del fill o filla idesenvolupar i afavorir les complicitats que són neces-sàries per aplicar el projecte educatiu del centre.

3. Instar el fill o filla a respectar les normes específiquesde funcionament del centre, en particular, les que afectenla convivència escolar i el desenvolupament normal deles classes.

4. Vetllar perquè el fill o filla compleixi el deure bàsic del’estudi i d’assistència regular i puntual a les activitatsacadèmiques, i també perquè faci a casa les tasquesencomanades pel professorat.

5. Ajudar el nostre fill o filla a organitzar el temps d’estudia casa i a preparar el material per a l’activitat escolar.

6. Adreçar-se directament al centre per contrastar lesdiscrepàncies, coincidències o suggeriments en relacióamb l’aplicació del projecte educatiu en la formació delfill o filla.

7. Facilitar al centre les informacions del fill o filla quesiguin rellevants per al procés d’aprenentatge.

8. Atendre en un termini raonable les peticions d’entrevistao de comunicació que formuli el centre.

9. Adoptar criteris i mesures, de mutu acord amb el tutor,tutora i/o direcció del centre, que puguin afavorir elrendiment escolar del fill o filla.

10. Informar el fill o filla del contingut d’aquests compromisos.

11. Revisar conjuntament amb la família el compliment delscompromisos de la carta i, si escau, el contingutd'aquesta.