Yar Ilocesiscatalanesiany de fundaao• tbruttortat3471 • la Set,Superficte' 14 F.,. U831 d 9r:0111527J

69.822,93 km, a E." (.51' 9131

(400* sogortr (I577 ;

PoblatJa l'OS) TEta90,.(25't

9, k.ta ttl431 T_ t..,

11.257.632 hab. 618 t4'8) •

Ot. a 1156.4) , ,

On ets, Espanya? -No et veig enlloc,/

No sents la meya veuatronadora?/

No entens aquestallengua - que et parla

entre perills?/

Separar-nos persempre i poder dir,

Adéu Espanya./

A.P.P.E.0ASSOCIACIC)DE PUBLICACIONSPERInDIQUESEN CATALÁ1111111111111•1111

PREU: 250 PTS - 1,50 eurosANY XIX. NÚMERO 433

15 DE ABRIL DEL 2000

http://teleline.terra.es/personal/focifumE MAIL focifum@teleline.es

Fa 3 anys que en Caries Gastalver haobert el Gimnàs Waikiki al carrer JoanPons i Marqués de Ciutat. Tel. 971 287913

Fa 2 mesos que en Miguel Guijarro in'Antònia Vilallonga han obert la boti-ga Gràfic Cuines al carrer Cardenal Ros-sell des Coll d'en Rabassa. Dissenyeni instal-len cuines. Tel. 971 744 685

Fa 31 anys que n'Antoni Riera Maríregenta la Perruqueriade senyors Rieraal carrer del Cardenal Rossell del Colld'en Rabassa. Durant 10 anys tenia ellocal a la Cafeteria Crisma a l'altra bandadel carrer.

FIR A

DRA ATX

Gran Fira de Primavera al poble d'Andratx (Mallorca). Firaires de tot pelatge, d'e-quitació, balls i Mostra de Cuina dels restaurants locals, que com totes les cosesde menjar fou un éxit. A la foto la batllessa Moner amb dos dels seus regidors, al'envelat del Castell de son Mas on la concurrencia prenia les postres i els cafés.

Són els germans Cortés de l'Equador amb la seva mainada. En realitat no esdiuen Cortés, nom que els imposaren els colonitzadors. La seva família se deiaSapi que significa "I'Arrel de la Terra", l'altre nom seu és Minac Pacari: "Foc del'Alba". Els trobareu als Telèfons 626 331 376-606 170 275

N'Antoni Fernández i na Gerónia Bala-guer obriren el passat diumenge dia 2d'abril, dia de la fira, la botiga de banysi complements Fernández i Balagueral carrer de Joan Caries I d'Andratx.Tel 971 136 775

Són els mestres i els alumnes del Col-legi Públic es Vinyet d'Andratx. Posarentaula per recaptar diners per la Missió de Kiziguno de Ruanda. Tel. 971 235 225

Na Carme Canyades i na Beatriu Martínez, son dues bruixes.Fan tarot, filtres d'amor, talismans, troben parella a aquellsque no en tenen, escolten les persones i no es jutgen. A lafotografia amb les seves filies i seguidors, Laura, Aurora iDébora. Tel. 609 492 302

Fa un any que en Pep Ballester ha obert el taller Marmolines Ballesters al carrer de Barcelona,5 de Campos. Tel.971 651 163

CIUTAT Especial dedicat aSANT JOAN,ANDRATX,

COLL D'EN RABASSAi ES MOLINAR

Si vos ha agradat,telefonau al

971 26 50 OSi el vos enviarem cada

quinze dies

CIUTAT

Fa 30 anys que en Bernat Bonet vaobrir la botiga d'electrodomèstics CanBonet al Coll d'en Rabassa. El senyorBonet és el president de l'Agrupaciód'Electrodoméstics de la PIMEN i pre-sident de Comerç Palma des de fa 20anys. Tel. 971 269 620

Fa 5 anys que en Xesc Gallardo va obrirla Gelateria Palma al Coll d'en Rabas-sa. A la foto amb el seu client i amicLlorenç Roca, maleter de l'Aeroport. Tel.981 268 102

Fa 30 anys que n'Antoni Seguí regen-ta la Ferreria Seguí al carrer Castille-jos des Coll d'en Rabassa. Ferreria artís-tica i feines en alumini. Tel. 981 262592

Fa un any que en Santi Morales i n'Au-rora Velázquez han traslladat l'EstudiFotogràfic Velázquez del nombre 60 al61 del carrer del Cardenal Rossell desColl d'en Rabassa. Tel. 971 260 371

Foc i FumMATEU MARIO DE SANT JOAN

ft.;

El passat dia 16 de febrer, a l'edat de 76 anys va morir al Coll d'en Rabassa, enMiguel Homar, l'amo del Bar Mallorca. Feia 30 anys que l'amo en Miguel estavaen cadira de rodes, degut a un accident de circulació. El nostre condol a la sevafamilia.

El nuvis se posen els anells al finalitzar la cerimònia.

2 15 DE ABRIL DEL 2000 1°11211

Fa 15 dies que na Maria Antònia Torres,a qui veiem amb sa filia Rocio Jime-nez, ha obert la Cafeteria la Espiga alque abans era el Café Maimó des Colld'en Rabassa. També ven pa, pastis-sos i llepolies. Tel. 971 744 394

En Gabriel Borràs és l'amo jove del BarCentral des Coll d'en Rabassa. Aquestlocal és la seu de la Penya del Mallor-ca. També hi ha un club de cicloturis-me. Despatxa menús a 850 ptes. Tel971 261 039

* La cap de llista al Congrés dels dipu-tats del PP per Balears, na RosaEstarás se va casar el passat dia pri-mer d'abril amb el seu promès, unskin head de nom José Cansado. Noels va casar el canonge Bru Morei, nicap altra capellà, sinó el regidor deValldemossa Miguel Torres, a la sala

Des de diversos mitjans i des d'ins-titucions diverses, s'apunta com unade les necessitats immediates, a nivellinternacional i a la nostra part del món,la pacificació i el desenvolupamentdels Balcans. Després de tot el ques'ha viscut en aquelles terres durantla década dels norantes,1' lisia de paui de llibertat constitueix un elementfonamental perquè la tranquil.litattorni a la vella Europa.

Existeixen, emperò, alguns ele-ments que no afavoreixen gaire aques-ta pacificació, i, per descomptat, eldesenvolupament. Partim del fet ele-mental que sense una pau segura eldesenvolupament econòmic, la capa-citat de construirquelcom de nou sobreles runes d'allò que s'ha ensorrat, seráprou difícil. El primer element queno afavoreix en absolut la pacifica-ció a la zona és la manca de demo-cratització de Iugoslàvia. Actualmentformada per les repúbliques de Ser-bia i Montenegro, i amb el criminalde guerra Slobodan Milosevic al cap-davant, Iugoslàvia es troba encara enuna situació de dubtosa qualitatdemocrática. L'oposició no ha estatcapaç d'enderrocar el petri mur queMilosevic s'ha construït al seu vol-

d'actes de l'Ajuntament. 1 és que elmón está capgirat! Mirau que na Rosa,una de les primeres espases del Par-tit Popular, el partit de la gent d'or-dre, casar-se per lo civil com una esque-nana qualsevol!

* El dimecres dia 19 d'abril al Tea-

tant i, de moment, sembla que es trobaencara del tot aferrat al poder. Insis-tesc: sense una democratització realde Iugoslàvia (i aquesta passa perl' en-derrocament i el processament deMilosevic), no es pot besllumar l'an-siada pau i concòrdia a la zona.

En segon lloc, fa falta del tot quealgunes potencies europees deixin deprojectar els seus propis prejudicissobre les parts en conflicte a la zonadels Balcans. Així, que Rússia no ten-gui resolts alguns problemes nacio-nals propis, o que França continuï sentla principal exportadora de model cen-tralista, jacobí i poc respectuós ambla diversitat dels pobles, constituei-xen entrebancs per a la normalitza-ció de la situació als Balcans. Si esproduí la neteja ètnica a Bòsnia men-tre hi havia soldats de l'ONU fou per-qué països com França ho varen per-metre. Si ara mateix a Kosovó hi haenfrontaments interétnics importants,només cal veure on es produeixen iquina soldadesca internacional hi haallí on es produeixen els conflictes.Inevitablement, els serbis s'envalen-tonen només a les zones sota super-visió internacional en mans de França.No ocorre així a les zones que estan

tret del carrer del metge Gaspar Pujold'Andratx hi haurà un acte explica-tori del que será al Pare Natural de laSena de Tramuntana de Mallorca. Laconsellera Margalida Rosselló, enMiguel Ángel Marc del GOBI n'An-toni Calafell, propietari d'una fincaal costat de son Fortuny, finca pro-pietat del Govern Balear seran elsponents.3

* Fa un parell de mesos va morir alColl d'en Rabassa, n'Eladi Crespo,pare de la regidora de l'Ajuntamentde Ciutat Mana Crespo. El senyor Cres-po formava part dels escamots de falan-gistes que afusellaren n'Aurora Picor-nell i la seva familia l'any 1937. Elsfalangistes del Coll i del Molinarforen dels més actius de Mallorca al'hora d'executar demòcrates a lescarreteres i cementiris de Mallorca.

* Ens telefona n'Antoni González idenuncia que al Carrer Segura desMolinaren Jaume Capó deixa el cotxedamunt l'acera a l'entrada de la sevacotleria tot lo matí impedint el pasdels qui van a peu. Ho denuncia a L'ES-TEL perquè les denúncies a la poli-cia local no fan cap efecte.

a càrrec d'Anglaterra o dels EstatsUnits. Invariablement. Sempre hi haproblemes especials a les zones sotacontrol francés. Per quina raó?

En tercer lloc, caldrà promoureuna cultura que és poc habitual a lamajoria d'estats europeus: la culturade la pluralitat, de la democracia par-ticipativa i de la relativització de lasobirania. Tot això és bàsic perquè hipugui haver una convivencia interét-nica basada en el respecte i en la com-prensió. Acceptant el principi d'au-todeterminació —cada poble ha de ferde si mateix alió que trobi, i establirles relacions que consideri convenientsamb la resta- i el respectecte a la diver-sitat (tothom té dret a ser tal com éssense que se li hagi d'imposar capcanvi de personalitat, ni individual nicollectiva) constituiran la base d'a-questa convivencia pacífica. Per?)aquest tercer aspecte és del tot impos-sible mentre no s'arreglin els dos pri-mers.

Quan tots tres estiguin sòlidamentassentats, aleshores es podrá, com diuLluís Llach en una cançó seua memo-rable, "construir sobre les runes unanova gran ciutat".

Bernat lían i Marí

Construir sobre les Runes

FIRA D'ANTIQUARIS

Fa un any que en Xavier Clar va obrirla botiga d'Antiguitats es Convent alcarrer de Campos,1 de Llucmajor. Tel.971 662 586

Fa 3 anys que en David Rigau i na Montserrat Cutrina obriren la botiga d'Antiguitats Roda Món al Carrer Bailén, 11de Manresa. Tel 938 737 543

Fa 12 anys que n'Albert Santgenisregenta la botiga d'Antiguitats Esporti-ves al carrer París, 204 (prop de la Dia-gonal Balmes de Barcelona. El seu aviAlbert va obrir aquesta botiga fa 76 anys.Tel. 932 186 334

Fa 27 anys que en Francesc Morera iSoler regenta la Botiga d'AntiguitatsMorera Pallares al carrer de SantSebastiá,51 de Sabadell. Tel 937 111250

Fa 3 anys que la Família David regen-ta l'exposició casolana d'AntiguitatsDavid al carrer dels Ametllers de sonVerí de s'Arenal. Tel. 971 430 624

Fa 7 anys que en Jaume de Rocamo-ra i el seu germà Miguel, obriren la Boli-ga d'Antiguitats Rocamora a la Bisbal.També tenen botiga a sant Cugat delValles i ara des de fa mig any a la Ciu-tat de Mallorca. Tel. 971 721 742

Fa 17 anys que els Germans López obriren la botiga d'Antiguitats Saga al Pas-seig de Gracia, 55 (El Bulevar dels antiquaris de Barcelona). Tel. 932 157 977

El PP, l'enemic a batreLa política considerada com

activitat per a surar ha trobat ala nostra terra, des de fa vintanys, un camp d'operacionsrelativament segur. Els igno-miniosos fets pels quals GabrielCañellas, president de laComunitat Autónoma durantquinze anys, fou consideratcriminalment responsable deldelicte d'acceptar suborns, serianomés la punta d'un iceberg queamagaria activitats que, si fos-sin conegudes, omplirien deverlonya alguns honestosvotants del partit responsabled'aquestes malifetes: el PartitPopular.

És el PP el primer respon-sable de que la convivènciasocial estigui permanentmentdistorsionada per tota una sèried'inèrcies que impossibilitenl'avanç d'una societat democrá-tica i moderna. No són ja elsescandalosos afers del Túnel deSóller, empadronaments deFormentera, o el finançament,en les darreres eleccions, delscartells de l'Agrupación SocialIndependiente, partit satél.litdel PP, cartells que aposten cla-rament pel lerrouxisme mésdescarat.

És fins i tot política més apeu de terra la que el Partit

Popular s'entesta en practicari que afecta, per exemple, algruix social de lectors de l'Es-tel.

Des de fa molt de temps, elPP disposa d'activistes expertsen l'art de crear opinió,

D'estendre rumors, falsosmoltes vegades, amb l'objec-tiu d'escampar el seu discurs,de fer arribar idees a la cons-ciència de les persones: parro-quians de bars, botiguers res-pectats, penyistes del Mallor-ca deixen caure un comentari,una infàmia, una crítica dicta-da sense cap tipus d'escrúpolpels caps pensants del partitamb 1 'objectiu de desvirtuarl'adversari polític o de silen-ciar una idea que pogués afec-tar el seu poder. El preu que lanostra societat ha de pagar peraquesta indigna forma de ferpolítica afecta tots els ordresde la convivència. Aquesta, enels feus on el PP és preponde-rant, s'articula al voltant deguettos on la lliure circulaciód'idees queda atrapada pel jocbrut de la minoria local que hoenverina tot, ho tergiversa tot,ho capgira tot. Així és lademocràcia amb la que creuen.Amb el simple fet d'entrar auna botiga, a un club d'esplai

o en un bar on el PP té suports,ja és possible adonar-se del'ambient enrarit, de l'atmos-fera petrificada de prejudicis iimmobilisme. No coneixemaltre nom per definir això queel de caciquisme (més sofisti-cat que el d'altres èpoques, per()caciquisme al cap i a la fi)

El patètic aprenent de Goeb-bels, conegut com a Puput deCresta Molla, objecte de l'es-carni i la riallada pública i uni-versal d'ençà la denúncia fetades de L'Estel, riallada secre-tament compartida per moltsd'hipòcrites caps pensants queIi són ideològicament propers,fou degudament desemmasca-rat i posat al seu lloc.

Ara correspondria desvelartotes les trampes, mentides, iguerra bruta que el Partit Popu-lar ha utilitzat i utilitza amb l'ú-nic fi de preservar el seus inte-ressos, contraris i estranys alnostre poble.

En aquest berenar de negres,entre els cadàvers que no I 'hicaben a l'armari, el PP té unperillós enemic intern: la cons-ciència de persones sanes que,tard o d'hora, poden decidir-se a denunciar les malifetes queels espanyols perpetren contrala nostra pàtria.

EDITORIAL

2.`'LM11 15 DE ABRIL DEL 2000 3

Fdi I 12 de març, el PP ha rebutel vot del 31% de l'electo-

rat (tres de cada deu ciuta-dans amb dret a vot) Una absten-ció obrera sense precedents ha fetque aquest vots del PP siguin el44% dels emesos, i les arbritarie-tats de la llei electoral transformenaquest 44% en una majoria parla-mentària.

Des d'aquest dia, estam rebentun bombardeig de quasi tots els polí-tics i dels mitjans de comunicació:s'han entestat en convèncer-nos queel senyor Aznar ha aconseguit unavictòri a histórica, de que aquest paíss'ha fet de dretes, de que s'han aca-bat les ideologies. I amb aixó volendir que s'ha acabat la lluita de clas-ses i la Ilei del capital i que aixòs'ha d'imposar sense dir ni piu.Voten dir també que ens hem decarregar als franquistes.

Pretenen amb aquesta falsedatcrear un clima propici a fi que elGovern pugui perpetrar una sèried'atemptats contra els drets méselementals, contra les conquestessocials i democràtiques de les quedepèn la pau i el futur dels nostrespobles.

El senyor Aznar, acoquinatper les exigències de les multina-cionals i de Brussel•es , ha anun-ciat les seves primeres passes: amés de la seva "creuada patrióti-ca", continuará amb la seva "polí-tica d'estabilitat económica" i peraixò vol aconseguir un compro-mís dels dirigents sindicals. En par-ticular per a continuar l'atac a laseguretat social i la desreglamen-tació del mercat laboral.

I és que la majoria absoluta ales Corts és un instrument per aatacar als treballadors, però no lidona al govern Aznar el recolza-ment social necessari. Necessitala "legitimització social". Ésa dir,anular als sindicats com a instru-ment dels treballadors.

Segons la patronal europeaUNICE, 1 'Estat espanyol te unaflexibilitat en la contractació moltsuperior a qualsevol altre paísindustrialitzat, molt més que elsEstats Units. També és el país euro-peu en que els salaris han perdutmés poder adquisitiu els darrersanys. La despesa social, el salariindirecte, ha reculat encara més.

¿En nom de qué han d'accep-

tar els sindicats que se desregla-menti encara més el mercat labo-ral?

¿En nom de qué el movimentobrer hauria d'acceptar que un nouPacte de Toledo retalli encara mésles prestacions socials mentre queels governs multipliquen lesexempcións i bonificacions decotitzacions socials als empresa-ris amb qualsevol excusa per talde buidar les arques de la segure-tat social?

Voldran que ens acontentemamb pretextes. Per exemple, retó-rica sobre "polítiques actives"d'ocupació, les 35 hores, el repar-timent de la feina, l'equilibri pres-supostari de la seguretat social dinsde trenta anys. Són xarlatans defira dolents.

Volem fets.Ja ens han pres massa coses,

no hem de recular ni un milime-tre . Els treballadors i els nostressindicats no hem perdut les elec-cions.

Ara, cal treure conseqüènciesde les eleccions, en particularabordar la gran crisi de represen-tació política dels treballadors ques'ha evidenciat a les urnes.

Pea), el moviment obrer nopot abordar res al marge d'allòque és més urgent, que és aturarels peus a n'Aznar. La unitat delstreballadors amb les seves orga-nitzacions és més necessària quemai. Q

Cal aturar elspeus a n'AznarPERE FELIP I BUADES

Cap on apuntará labrúixola socialista?

BERNAT JoAN I MARÍ.. Pis. D'ESQUERRA REPUBLICANA-ILLES BALEARS I PITIUSES

FIRA D ANTIQUARIS

Fa 27 anys que en Gabriel Vanrell de Muro i na Joana Pons de sa Pobla obrirenla Galeria d'Art, Artistes de sempre, a l'Avinguda Alexandre Rosselló, 29-6-2 deCiutat. A la fotografia, ell mateix, la seva filia Rosa, el pintor Francesc d'AssísCasademont, na Joana Pons, na Mariángels Mercader i en Miguel Oliver a Púbol(La Pera) en el Baix Ampordá, Girona. Tel. 609 601 501

Serralleria i Fusteria MetablicaAntoni seguí

MAMPARES DE BANY * BALCONS * PORTESFINESTRALS * BARRERES * REIXATS ARTÍSTICS

Carrer Castillejos, 53 - Tel. 971 262 592

07007 Coll d'en Rabassa (Mallorca)

GIL, GUILLERMO. 1936Pescando en Sa Ca/obra

Oleo/tela114 x 146 cm.

15 DE ABRIL DEL 2000 vIztz811

En Francesc Cervera acaba d'obrir laBotiga d'Antiguitats, Cervera Antiqua-ri al carrer Montcades,2 de Ciutat. Tel.971 727 732

Fa 14 anys que les Germanes Rebulregenten la Botiga d'Antiquitats Rebulal carrer Sant Felip,23 del Masnou. Tel.629 301 604

En Pere Pons de Santanyí ésescriptor. Fa 28 anys que viu alpasseig de la Muntanya a sant JustDesvern, devora Barcelona. Hapublicat l'Estret del Temps (1990),L'única cara del món, Premi Sant Jordi(1991) Pick Up (1998) a més d'obresinfantils i juvenils. La seva professióés la d'ensenyant. Ara, prejubilat fad'antiquari. La seva botiga, Brocantic,está al carrer de les Monges de Ciutat.Tel. 971 718 737

De les crisis i de les desfetes elec-torals se 'n poden treure sempre con-clusions positives, per tal de mirarde fer funcionar les coses millor enel futur. Per posar un exemple, tot-hom ha estat d'acord que més valque s'hagi produït l'esclatant victò-ria del PP en unes eleccions gene-rals quan encara falten tres anys per-qué n'hi torni a haver d'autonòmi-ques i municipals que no que s'ha-gués produït, posem per cas, migany abans d'aquestes.Amb tres anysper davant hi ha temps per replan-tejar moltes coses, per encaminarmillor les que van desencaminadesi per aprofundir en aspectes que finsara no hi ha hagut temps ni per mos-trar-los a la societat. En definitiva,tres anys constitueixen un temps mésque suficient per redreçar situacionstorçades i, en aquest cas, el fet d'ha-ver-se produït aquesta derrota pottenir fins i tot una lectura positiva.

Immediatament després deconèixer els resultats electorals, Joa-quín Almunia, fins aleshores secre-tari general del Partit SocialistaObrer Espanyol (PSOE) va presen-tar la seua dimissió. Segurament nopodia fer altra cosa, si volia que esproduís un mínim de renovació enl'interior del principal partit de l'o-posició a l'Estat espanyol. Més queno Almunia —o almenys abans queAlmunia- hauria d'haver dimitit quiel va empènyer a mantenir-se al cap-davant del partit després d'haver per-dut les primàries. L'alternativa, idiguem-ho francament, tampoc nopot ser el jacobiníssim José Borrell.Felipe González, emperò, no moufitxa, i continua mantenint-se aldarrera de la cantussejada "renova-ció" socialista.

Suposem que les coses li van pelbon camí al PSOE i que efectiva-ment hom es decideix per la reno-vació. Que s'aparten de primera líniadel partit personatges com FelipeGonzález, Alfonso Guerra, JoséBorrell i d'altres d'aquesta mateixaconsistència, i que gent nova —sabanova- opta a les més altes respon-sabilitats. En aquest cas, indubta-blement, hi haurà dos models d'en-tendre l'Estat espanyol que s'en-frontaran, i que ja han començat aperfilar-se clarament durant aques-tes últimes setmanes. Per un cantó,tenim el model dels "tres tenors"(Chaves, Bono, Rodríguez Ibarra),que sembla el que compta amb elsupon popular més considerable.Algun membre d'aquesta colla jaha apuntat que el PP els ha guanyatper golejada les últimes eleccionsperquè aquest partit ha fet espan-yolisme, mentre que el PSOE—segons ell-, no n'ha fet. Les ente-ses puntuals del Partit Socialista ambpartits com el Bloque NacionalistaGalego (BNG) o com EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC)

hauria provocat una desconfiançaenvers els socialistes a l'Espanya pro-funda, que hauria agreujat la derro-ta electoral. D'altra banda, des delPartit Socialista de Catalunya (PSC),un partit que va obtenir les passa-des eleccions uns bons resultats, esconsidera que el PSOE no pot dei-xar d'aprofundir en una visió plu-rinacional i pluricultural de l'Estatespanyol. El PSC, doncs, aposta cla-rament per la cultura de la plurali-tat, i fins i tot per una remodelacióde l'Estat, mentre que el PSOE—almenys en els seus sectors majo-ritaris- opta per un model radical-ment diferent: per un unitarisme méso menys jacobí, prou semblant alque proposa el mateix Partit Popu-lar.

En una posició complicada, enrelació a aquests models, hi trobampersones que militen al PSOE —oque hi tenen càrrecs d'una gran res-ponsabilitat, també a nivell institu-cional- de les illes Balears i Pitiü-ses o del País Valencia, que veuencom xoquen les seues conviccionsfavorables a la promoció de la llen-gua i la cultura catalanes, o a l'a-fermament de lligams entre els dife-rents països catalans, i que es podentrobar, per dir-ho d'alguna manera,enmig d'un foc creuat. Una perso-na sensible a la pluralitat com el pre-sident Francesc Antich, algú com J.Moll, com se sentirien dins un PSOEque definitivament opas per reforçarel vessant espanyolista del partit? I,correlativament, gent del tot insen-sible a la pluralitat com ara Rodrí-guez Ibarra, president d'Extrema-dura, qué hi pintaria en un PartitSocialista que finalment opas perdefensar la plurinacionalitat existental 'Estat espanyol, amb totes les seuesconseqüències?

S'ha criticat, des del PP, que elPSOE no té el nord clar, que nave-

ga sense brúixola. Deixant de bandaque, segons cap on ens porti la brúi-xola, val més tirar-la per la borda,sí que és cert que aquestes coses seles hauran d'arreglar, a costa de feri-des i fractures, però per necessitatelemental. 12

La miopíamarxista per

a ferantifeixisme a

ca nostraLa Guerra Freda ja acata

fa 10 anys. El tema calent avuia ca nostra no és un marxis-me, actualment inòcu en unasocietat mercantilitzada, sinól'espanyolisme com a eixaglutinador de feixismesantics i moderns, de racismescap a fora(immigrants...)i capa dins(catalans...), dels inte-ressos del gran capital Ban-cari, etc. La resta em semblaun aiguamoll d'ideologiesexótico-residuals incom-prensibles pera la gran massasocial, anestessiada, hipno-titzada i emmerdada pel con-sumisme i uns média férria-ment controlats pels comis-saris polítics madrilenys del'Oligarquia de sempre (ladels grans d'Espanya, GranBanca i restauració borbóni-ca).Cal que actuem més capa dins alhora que pensem glo-balment. Perd cal ser panca-talanament autosolidaris iautoconstructors. 12

Jaume Tallaferro

Un dels principals problemesque històricament ha patit I ' in-dependentisme català (i moltespecialment en les darreres déca-des), ha estat el de no saber esta-blir pactes internacionals a ralla-da del nostre principal objectiu:el de l'alliberament nacional deCatalunya.

Freqüentment hem caigut enel parany que ens han parat lesesquerres espanyoles i franceses,i que no ha estat un altre que eld'un antinordamericanisme vis-ceral i forassenyat. Certament, lahistòria dels Estats Units está far-cida de dissortats capítols (suportal govern del dictador FranciscoFranco, guerra del Vietnam, ...),però també está plena d'episodisgloriosos (expulsió d'Espanyade Filipines, Cuba i Porto Rico,l'any 1898; lluita contra Hitler iMussolini; alliberament de Koso-va, etc.)

Els Estats Units no han estatmés imperialistes que altresnacions del món, tals com laxinesa o l'àrab; per tant, a qué esdeu la constant criminilitzaciódels nord-americans a mans deles esquerres espanyola i francesai, per seguidisme, també de l'es-querra independentista catala-na? Si els esquerrans espanyolses mostren tan contraris a tot allòque sona a Nord-américa, és per-qué voldrien que fos encaraEspanya, i no els Estats Units, laprimera potència mundial. Aixíde clar. Als Julios Anguita de tornencara els cou en el seu orgullhispànic la derrota que patiren arafa poc més d'un segle a mans del'exèrcit americà. I molts inde-pendentistes catalans d'esque-rres, que no pensen amb el seupropi cervell, sinó amb el cervelld'en Fidel Castro (l'amic de l'ex-ministre franquista Manolo FragaIribarne, o del monarca espan-yol Juan Carlos de Borbón), hanpicat l'ham.

Aquells que acusen els EstatsUnits de practicar l'imperialis-me més salvatge a l'Amèricacentral i del sud, són els matei-xos que no dubten a fer servir elsmots "Llatinoamèrica" o "His-panoamérica" per referir-se a totsaqueixos països, com si aquestsnoms no amaguessin unes claresintencions colonitzadores espan-yoles, reflectides clarament en laimposició lingüística de ¡'es-panyol a uns pobles, els ameri-cans, que res no tenen d'hispansni de llatins. Aquells que acusenels Estat Units de practicar 1 ' im-perialisme més salvatge a l'Amè-rica central i del sud, són els matei-xos que amaguen a l'opinió públi-ca que són els Grup Santander iel BBV els bancs estrangers mésimportants operant a la zona.Aquells que acusen els EstatsUnits de practicar l'imperialis-me més salvatge a l'Amèricacentral i del sud, són els matei-xos que no critiquen el fet de quegrans empreses espanyoles, talscom Repsol, Mapfre, Telefóni-ca, Televisión Española, Ende-sa, Iberia, Gas Natural Latinoa-mericana o Dragados, Entreca-nales, Fomento de Construccio-nes y Contratas, estiguin espo-liant les riqueses dels països dela regió (recentment, el presidentde la Federació Empresarial dela Indústria de Veneçuela, n'Hen-ri Gómez Albertí, acusà els bancsespanyols de recollir el capitalnacional veneçolà per desprésinvertir-ho en altres països). Així,mentre els espanyols, amb laseva llengua com a punta dellança imperialista ("V espanyolés la nostra força d'intervenciórápida", en paraules de JoséMaría Aznar), continuen espoliantles riqueses americanes, els "soli-daris" comunistes espanyols des-vien l'atenció de l'opinió públi-ca vers els Estats Units. I moltsindependentistes catalans d'es-

querres continuen picant l'ham....Els francesos, per altra banda,

no es queden enrera dels seusvanitosos germans espanyols, icontinuen fent una crida a la llui-ta contra la llengua anglesa i afavor de la defensa del francés.Amb aquesta finalitat, i per talde mantenir intacte el seu podercolonial, a partir dels anys 60 lamà dreta del president Charlesde Gaulle, Jacques Foccart, dis-senyà un sistema neocolonial queha arribat fins els nostres dies,amb quaranta anys d'interven-cions militars i terrorisme francésa nombrosos països d' África, ique culmina l'any 1986 a Parísamb la primera Cimera de laFrancofonia. Actualment, el noucolonialisme francés escampaels seus tentacles per tots els paï-sos aplegats en l'OrganitzacióInternacional de la Francofonia,que França dirigeix amb mà deferro. De fet, els diferents govemsde París no han dubtat mai endonar asil polític als diferents dic-tadors africans francófons ende-rrocats o als qui estaven a puntde caure.

Davant aquesta realitat, elscatalans, per pura lógica, haurí-em de cercar pactes amb els paï-sos anglosaxons, històrics enemicsd'Espanya i França; i molt espe-cialment hauríem de cercar elsupon dels Estats Units i Gran Bre-tanya, establint relacions amisto-ses amb ells, ajudant-los a esten-dre la llengua anglesa per totsaquells països on encara s'hi parlaespanyol o francés (els nord-ame-ricans ja, pràcticament, han fetdesaparèixer l'idioma francés del'estat de Louisiana, antiga coló-nia francesa, i estan en vies d'ex-tingir l'espanyol a Califómia,Texas, Nou Mèxic o Porto Rico).Si els idiomes espanyol i francéssón els principals enemics de lallengua catalana, crec que és clarque els catalans hauríem d'aga-far l'anglès com a idioma decomunicació internacional, ban-dejant l'espanyol i el francés;qualsevol suposada "solidaritat",per la nostra part, amb els "Ila-tins" espanyols i francesos, nopassa de ser simple col.labora-cionisme amb l'enemic.

Són els mestres i els alumnes de l'Es-cola de Xeremiers de sant Joan. Unade les activitats de l'Escola Pública delpoble. En el futur, aquests xeremirsduran el nom de sant Joan arreu de lescontrades dels Països Catalans. Tel.971 526 251

Es en Pep Oliver amb els seus guar-da espatlles el dia de la Fira del QuartDiumenge de sant Joan. El batlleOliver és l'amo del Celler can Fontde Sineu i ara acaba d'obrir un altreceller perquè no dona abast. Ensconté que l'església de Sineu quedamolt bé, i que i la gent no vol anara missa, si el rector no hi té res adir, hi faran concerts i exposicions.Que han començat les obres d'em-belliment de la Plaça des Mercat quequedará molt formosa. Tel. 971 520313

En Pere Ignasi i Bisquerra de sa Poblaacaba d'obrir una Fábrica de Vidre Artís-tic a son Baró, terme de sant Joan. Tel.971 427 791

Fa 5 anys que na Montserrat Herreroi sa filia Sara Bordoy fan treballs enescaiola i tenen escola per ensenyar-ne al carrer Bisbe Sastre de Ciutat. Tel.649 764 938

La viaanglosaxonaMIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ I FERNÁNDEZ

FIRA DES QUARTDIUMENGE DE SANT JOAN

Comercial Agrícola Isleña, S. L. C. I. F. B- 07160278

CONIAGRILSAVICENÇ RABASSA I HURTADODEUTZ

FAFIR

agria

Reis Catòlics, 91 i Adrià Ferran, 44Tels. 971 420 144 - 420 137- Fax 971 275 010

07007 Ciutat de Mallorca

FUSTERIA MECANITZADA

Julià Torrens

Portes - Finestres - PersianesMobles - Cuines - Fòrmica

Tauler - Rexapats - Aglomeratsi tots els treballs del ram

Carrer Castillejos, 5 - Tel. 971 264 535

07007 Coll d'en Rabassa (Mallorca)

Llibres de totsels PaïsosCatalans.

Ubres infantilsi juguetes.

Llibres de text

Discos icassettes.

Vídeos encatalà.

Servei dellibres

estrangers.

Carrer d'en Rubí, 5Tel./Fax: 971 713 821

07002 Ciutat de Mallorca

1,9 L1`1411 15 DE ABRIL DEL 2000 5

COLL D'ENRABASSA

Fa 4 mesos que en Joanjo Vives i enBenet Ruiz regenten la Cafeteria Veró-nica al carrer del Canonge Tarongí desColl d'en Rabassa. Despatxen els platscombinats a 750. També despatxentapes, hamburgueses i pepitos. Araposaran biliars i futbolin. Tel. 971 262020

Fa 2 anys que els germans Roig i samare Águeda Bonnin fan el setmana-ri Eureka a un local des Coll d'enRabassa. És un setmanari d'anuncis,gratuït per els particulars que se ven a150 ptes. als quioscos. Tel. 971 745545

Fa mig any que na Joana M Andreuha obert la Botiga de Moda Noa al carrerde Vicent Tofiñó des Coll d'en Rabas-sa. Tel. 971 744 614

Fa un any que n'Elionor López regen-ta la Carnisseria Sa Placa a la Plagade l'Església des Coll d'en Rabassa.Tel. 971 261 870

Mohamed Sidati explica al Parlament Balear la situació que pateix el poblesaharaui

Hl 11A aRT

A (Mili

MOLESTA 011[

[S PAPI",

PEN111 I

SECRIC,A

CATALÀ ACC.3 CELS U26114,6 PU MOLIDO IX LA TCRTLIRA

Miguel Guijarro

Ci. Cardenal Rossell n° 84

Con d'en RahassaTel. - Fax 971 744 685

07007 PALMA DE MALLORCA

6 15 DE ABRIL DEL 2000 1°11211

Com a diputat del Parla-ment de les Illes Balears, enrepresentació del grup parla-mentari del PSM-Entesa Nacio-nalista, he pres part en unes jor-nades de treball que considerforça interessants. Es tracta deles "Jornades d'IntergrupsParlamentaris "Pau i Lliber-tat al Sahara" i en la "Troba-da d'Observatoris Autonel-mies pel Referéndum al Sáha-ra", que s'han realitzat a Palmaaquest proppassat cap de set-mana.

Durant dos dies seguits,divendres 31 i dissabte 1, a laseu del Parlament de les IllesBalears, s'hi han organitzatunes jornades molt intenses i

força interessants. Represen-tants de gairebé tots els parla-ments de l'Estat espanyol s'hihan reunit per tractar-hi una pro-blemática que afecta moltíssimla vida del poble sahrauí.

Hem analitzat les diversesmaneres d'aconseguir que s'a-rribi a celebrar un referéndumlliure, democràtic i transparental Sáhara occidental, amb el qualel poble sahrauí pugui triar ambllibertat si vol autogovernar-seamb plena sobirania o si volromandre dependent del regnedel Marroc que n'ocupà mili-tarment el territori vint-i-cincanys enrera. -

Aquestes jornades són unabona mostra d'allò que poden

arribar a ser els parlamentsdemocràtics, cada cop més con-nectats amb realitats polítiquesque afectin alguna poblaciódeterminada. Fou el mateix Par-lament europeu el que, el pas-sat mes de març, aconseguiamanifestar-se públicament desd'allò que s'anomena un "Inter-grup parlamentari "Pau i Lli-bertat al Sáhara" (integrat perrepresentants de totes les for-macions polítiques parla-mentàries).

En el nostre cas, aquí aMallorca, juntament amb dipu-tades i diputats del Parlamentbalear, també han treballat enl'organització d'aquestes jor-nades membres d'organismes i

entitats de les nostres illes. Ésel cas de la Federació d'Enti-tats Locals de les Illes Balears,o el Fons Mallorquí de Solida-ritat i Cooperació, o l'Asso-ciació d'Amics del Poble Sah-rauí.

S'ha tengut l'oportunitat decomptar amb la presència derepresentants qualificats delFront Polisario, com és el casdel Sr. Mohamed SIDATI(Ministre delegat per a Europai membre de la Direcció Nacio-nal) o del Sr. Brahim Gali (repre-sentant del Front Polisario al'Estat espanyol), i també ambl'aportació ben experimentadade nombroses persones que, enaquests darrers vint-i-cinc anys,

han estat treballant molt ardua-ment a favor de la llibertat i lasobirania del poble sahrauí.

• S'ha valorat molt positi-vament que, a la fi, ja s'ha-gi configurat el cens devotants i se n'hagi conclòsel treball d'identificacióper part de la MINURSO(Missió de Nacions Uni-des per al Referéndum alSáhara Occidental);

• S'hi ha manifestat la pre-ocupació per les conse-qüències d'un altre ajor-nament en la celebració delreferéndum , que pot con-vertir-se en una amenaçaseriosa a l'estabilitat i alprocés de pau al Magrib;

• S'hi ha reiterat la necessi-tat que s'hi respectin,sobretot per part delMarroc, les resolucions •emanades del Consell deSeguretat de l'ONU, i ques'hi reprengui el diàlegamb la col•laboració delmissatger personal delSecretari General, Sr.James Baker;

• S'hi ha demandat l'ober-tura dels territoris ocupatsa la presència de la comu-nitat internacional i alsmitjans de comunicació,perquè s'hi pugui circularamb total llibertat; etc

S'han pres alguns acordsque, com és habitual en aques-tes trobades d'intergrups parla-mentaris, han estat adoptats perconsens entre totes les forcespolítiques que hi són represen-.tades. Són un conjunt de 13acords que comporten cenesexigències, rebuigs, denúncies,peticions, sol.licituds, ofertesde col•laboració, etc

Si se n'han de remarcaralguns, pentura s'hi podrienesmentar aquests:

• S'acorda exigir la cele-bració urgent d'un referén-dum d'autodeterminaciólliure, just i imparcial, coma única fórmula per solu-cionar el conflicte delSáhara occidental;

• S'acorda rebutjar-hi d' al-tres fórmules afegides,d'altres obstacles interpo-sats, d'altres passivitats,d'altres ajornaments;

• S'acorda continuar ambl'ajuda humanitaria a lapoblació sahrauina refu-giada, sobretot pel que faa alimentació, salut i edu-cació; continuar amb lacampanya de captaciód'observadors, de visitesals campaments de refu-giats, de presentacions d'i-niciatives als plenaris, etc

• S 'acorda preparar una visi-ta al Sáhara occidental, elproper mes de juny, d'unadelegació parlamentariade l'Estat espanyol permanifestar-ne la solidari-tat amb la població sah-ratiina i comprovar-hi lesgaranties de celebraciód'un referéndum;

• S 'acorda instar el governespanyol perquè plantegial Marroc una solucióbasada en la celebraciód'un referéndum just iimparcial al Sáhara occi-dental;

• S'acorda continuar pro-movent el funcionament degrups de "Pau i Llibertatal Sáhara occidental" alsParlaments autonòmics. alCongrés i al Senat.

Com a diputat del PSM-Entesa Nacionalista al Parla-ment de les Illes Balears, somde l'opinió que aquestes joma-des poden resultar molt profi-toses, no tan sols per a la gentque hem tengut l'oportunitat departicipar-hi més directament,sinó també per al conjunt de lapoblació de les nostres illes.

El fet de comprovar que hiha uns parlaments democràticsque es preocupen per la situa-ció real que está vivint — i patint— tot un poble com el sahrauí.ha de contribuir, sens dubte, aveure aquesta institució públi-ca com a element dinamitzadord'iniciatives polítiques quepoden fer aportacions molt posi-tives a la transformació real deles nostres societats.

Pau i llibertat al Sáhara OccidentalCECILI BUELE RAMIS,

DIPUTAT DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA AL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

ES MOLINAR

Fa un any que en Ferrán Fernándezs'ha associat al sa dona Llacinta Bus-tos i sa cunyadaAYna per obrir la Immo-biliària Pou a la barriada de Sa Grutades Molinar. Tel. 971 250 037-38-39

Fa 6 anys que na Trinitat Munar fa obrirel despatx de pa, pastissos i llepolies,

LLEPOLIES, al carrer del BrigadaAlon-so Pol des Molinar. Tel 971 279 371

Fa 5 anys que en Pau Riera i els seusfills regenten la Botiga Piscines Art alMolinar. Enguany han guanyat trespremis per disseny de piscines a la FiraInternacional de Piscines de Barcelo-na. Tel. 971 275 000

N'Elisabet Salvé, d'ascendéncia Ilubi-nera és la madona jove del Bar LesPalmeres al Portitxol. Son pare, l'amoen Guillem, regenta aquest bar fa 35anys. Els anys vint del segle passataquesta local ja funcionava com a salóde ball. Tel. 971 271 033

SOLICITA LA TARJETA

cLuBCe -mtro Foto

RESERVE A TIEMPO SU REPORTAJE

CTRA. MILITAR, 242 - 07600 ARENAL-TEL 971 :77a162

1 9 1aTI 15 DE ABRIL DEL 2000 7

S'hi ha insistit moltes vegades,

i s'ha argumentat per activa i per

passiva; els intel.lectuals no -orgà-

nics s'han afartat d'especular sobre

el que és evident (i s'han avorrit d'es-

tar sempre d'acord entre ells, i de

compartir la frustració de no poder

fer-hi res). Ja ho sabíem, però pot-

ser mai no ho havíem constatat d'una

manera tan crua: qui controla els

mitjans de comunicació té el poder

(o té tot el que cal per posseir-lo).

La dreta espanyola ha guanyat

les eleccions generals acomboiada

per un exèrcit mediátic impressio-

nant. Mai cap força política, a l'es-

tat espanyol, no havia disposat d'al-

taveus tan nombrosos i potents: totes

les televisions privades i públiques

(descomptant només unes poques

televisions autonòmiques), quasi

totes les radios i la gran majoria de

diaris. És un fet que a Balears, per

exemple, els problemes d'imatge

de l'actual Govern tenen a veure

amb l'actitud hostil de la premsa i

les televisions illenques.

Ara més que mai, els mass-media fabriquen opinió pública a

l'engròs, amb una eficacia abo-

rronadora. Una eficacia que rau en

el control de la imatge, en la dis-

simulació i en els missatges subli-

minals. Avui, l'opinió de masses

no la dissenyen els opinadors ad-hoc (columnistes, articulistes,

col•laboradors), sinó els maqueta-

dors. N'Antoni Vidal Ferrando

me'n parlava fa pocs dies, amb la

lucidesa que el caracteritza, i venia

a dir que "la diversitat d'opinadors

que llueixen alguns diaris dóna una

falsa aparença de pluralitat, per-

qué aquests anides només els Ile-

geixen unes poques persones amb

l'opinió ja formada". És cert: l'o-

pinió pública es forja a les altres

planes del diari (amb una eficièn-

cia superada, això sí, per algunes

tertúlies radiofòniques, i sobretot

pels informatius de les televisions).

L'acció combinada dels tres mit-

jans és demolidora.

La mecánica és molt senzilla:

els propietaris d'una televisió o

d'un diari decideixen quina opció

política ha de reeixir i quines han

de restat al marge. A partir d'aquí

el primer que fan (en el cas d'un

diari) és treure l'amic a les pagines

bones (les de la dreta) i l'altre oaltres a les dolentes (que són les de

I 'esquerra); aquest efecte es reforça

dedicant a l'amic fotos grosses i

des (on surt d'allò més plantós) i

presentant l'adversari en postures

desafortunades o en contextos desa-

graïts, i focalitzant tots els desen-

certs verbals que cometi (que n'hi

ha sempre). I així anar fent...

Aplicant aquestes tècniques de

manera sistemática i massiva (a tra-

vés de múltiples mitjans de comu-

nicació, com és el cas) hom pot des-

trossar sigles, enfonsar governs,

encimbellar líders... pot, vaja,

demonitzar ángels i angelitzar dimo-

nis, a pler. El pitjor de tot és que,

arribats en aquest punt, parlar de

democracia és fer demagògia.

Sembla mentida que, sabent

tan bé la lliçó (i podent contras-

tar les nocions teòriques amb el

cas pràctic de Berlusconi a Ita-

lia), arribi el terrabastall i ens agafi

així, amb els pixats al ventre.

Diuen que són coses de la con-

dició humana. No ho sé...

Joventut,racisme i

drets humansA muntó "progres",

humanistes i gent de candi-

desa benpensant estan asto-

rats—i no hi entenenunborrall-

a tomb de la creixent exten-

sió del racisme entre el jovent,

un jovent educat escolarment

en el respecte al Drets

Humans, la pau, la solidari-

tat, etc.

Però, vegem, per qué ara

i ací tenim un cert respecte

genèric —amb moltes excep-

cions, cal dir- a alguns Drets

Humans?. En primer lloc, hi

ha un respecte nominal i super-

ficial cap a tals Drets perquè

ja tenen altres mitjans per

controlar la plebs, bàsicament

la TV i el consumisme, que

són els "Drets" que, en reali-

tat, la gent coneix i aprecia

mes. En segon lloc perquè

saben que, a la llarga, les

autocràcies no són rendibles

econòmicament: provoquen

descontent sord i oposició

mal controlada. Els escau

molt més tenir el corralet tran-

quil i distret, sense aldarulls

que transbalsin la Religió Ofi-

cial (és a dir l'Economia).

Ara be, de gaidó, amb els

fets consumats, els Ministe-

ris de l'Interior —cinics i rea-

listes- es passen aquestes

belles teories per l'entrecruix

i, per suposat, creen tots els

GALs, narcotráfics o trans-

gates o watergates que tenen

a bé de crear. Llur llibre de

capçalera és el de Maquiavel.

El jovent, més intuïtiu

menys intehlectualoide que els

nostres liberals eramistes,

copsa aquest rerafons de la

qüestió. El monetarisme. El

blanqueig de diners negres, el

tràfic d'armes, etc. ha enfor-

tit l'economia espanyola, i el

jovent, sovint elemental,

superficial i barroer, se 'n sent

orgullós. Quan hi ha pela, ser

"appanyó" és un orgull, mes

si guanya la "Selession de

Fumbol".

Orgull implica menys-

preu. A quí?. Als més febles,

per suposat, als pobres, als des-

coneguts, als "raros". O sia,

als estrangers, als catalans

(estrangers per a ells, al cap-

davall).

Se racista "appanyó" és

mes còmode. Gasta menys

neurones.

Jaume Tallaferro

Comunicació idemocràciaJOAN CABOT CALÇAPEU

Explicà, no fa pas gaire,Joan Triadú, a un mitjà depremsa, l'escandalera que pro-duí una determinada propos-ta de Joan Sales dirigida alConsell Català a l'exili, en elsdies posteriors a la retirada deterritori nacional de les tro-pes catalanes lleials a la Gene-ralitat i a la República.

La proposta de Joan Sales,i del grup dels 'Quaderns del'exili', entre ells Raimon Galí,consistia en l'aportació d'u-nitats militars catalanes a lacausa Aliada durant la Sego-na Guerra Mundial. Els poli-tics del Consell Català a Lon-dres se'n van en riure, segonsdescriu Joan Triadú, lúcida-ment.

Val a dir que són fets pro-pis de la nostra història nacio-nal. I sobre ells, costa avançar-hi. Fa mandra. S'han de des-tapar les causes sempre inde-cents de la covardia. I, qui ésqui per fer-ho?

La proposta de Joan Salesera versemblant. El llibre deDaniel Arasa "50 historiescatalanes a la Segona GuerraMundial" demostra l'aporta-ció civico-militar a títol indi-vidual de centenars de com-patriotes. En aquells dies,diversos cossos d'exèrcithavien passat la frontera capa la república francesa. Grupsd'oficials estaven agrupats endiverses capitals de l'exili.

Joan Sales, i d'altres militarscom Raimon Galí, oficialsdiplomats per l'Escola Oficialde Guerra de la Generalitat deCatalunya, tenien preparaciótécnica suficient. Només caliadonar-hi el vist-i-plau polític,sense el qual cap militar lleialpot mobilitzar-se. Mai es vaproduir. I, el que és pitjor, laproposta técnica d'una apor-tació de gairebé dos mil homesentrenats i capacitats pel com-bat contra les potències del'Eix, va ésser motiu de mofaper part dels 'politicastres' delConsell Català a l'exili.

Polònia, Txéquia, laFrança lliure... van constituirunitats militars especialitza-des sota comandament Aliat,normalment anglès. L'opor-tunitat perduda va ésser evi-dent. Hi havia tot els compo-nents necessaris: tropa, ofi-cials, experiència,... en el cascatan. Els espanyols, elsguanyadors amb el suport fei-xista internacional -Hitler,Mussolini- quedaven, majo-ritàriament exclosos d'aques-ta possibilitat. Lògicament, elsEstats Majors dels Aliatsdevien desconfiar de possiblespropostes provinents delsespanyols republicans, tanimplicats com estaven en laderrota de la Guerra dels TresAnys. No obstant això, aquestsmotius no eren aplicables alcas català. La majoria d'ofi-

cialitat que va dirigir l'Exér-cit de Catalunya tenia un relle-vant prestigi dins el contexteuropeu. El mateix CoronelGuarner, fins i tot durant lesdures campanyes del Frontd'Aragó, havia estat reclamatper distingides acadèmiesmilitars europees. Els estra-tegues nordeuropeus s'inte-ressaven en l'èxit de les ope-racions per deturar l'avançfeixista. Mai abans s'haviavist una cosa semblant.

El general Eisenhower, através del seu conseller i amicpersonal , el Coronel Guar-ner, Cap de l'Exèrcit de Cata-lunya, va estudiar la possibi-litat d'articular dos grups detres regiments catalans. Laindiferència política del diri-gents catalans a l'exili, imbui-da d'un inusual 'pacifisme' vadesmuntar tots els intents iesforços en aquesta direcció.Els millors homes van que-dar arraconats. Soldats de pri-mera línia internacional novan poder agrupar-se a l'es-guard de la senyera en la llui-ta contra el nazisme. I diguinel que diguin, era del tot pos-sible. La revolta del 36, la des-feta del 39 haguessin estat jus-tificades si aquest poblemil«lenari que es diu Cata-lunya hagués sabut aprofitar'la millor oportunitat'. L'a-portació, malgrat tot, va ser-hi, però a títol individual.Centenars de catalans enro-lats en forces expedicionàriesdels exèrcits aliats van formar

part dels més exigents bata-llons de xoc. Molts van dei-xar-hi la vida.

I, amb tot, el seu ideal haviad'ésser motiu de rialla, ni mésni menys , que dels propiscatalans. Joan Triadú no sen'està d'afirmar-ho i escriure-ho. Els Països Catalans hantingut, tenen i tindran sempresoldats disposats a lluitar perla llibertat. Però curiosament,no s'ha demostrat encara quiels pugui enviar a fer-ho. Cappolític català ha demostrat elcoratge de l'estadista quedemana el lliurament de lavida dels seus conciutadans.Ningú vol assumir la respon-sabilitat d'enviar a morir elsseus compatriotes. Tot i queparadoxalment, acabarananant-hi. El desengany demolts oficials catalans: tinents,capitans, coronels,... davant lariota covarda dels dirigentspolítics a l'exili, va constituirla pèrdua d'homes d'una cate-goria inimaginable. Ni en elmillor somni que tinguempodríem adonar-nos-en decom aquells excombatentsestimaven la pàtria catalana.I la veritat, es que costa accep-tar lo molt que encara quedaper fer, sense poder comptaramb l'empenta de personesd'aquella mena. S2

Llorenç Prats-SagarraéS editor-adjunt de

"Catalunya Campus"lloprats@ tele line.es24 de març de 2000

La millor oportunitatS'ARENAL

Fa 15 dies que els Germans Pérez deso n'Oliver han obert la botiga d'In-formática Màgic Multimedia al carrerGuillem Cirerol de s'Arenal. Tel. 971 745540. Adressa Electrónica. houben@arrakis.es

Fa 2 mesos que en Pep Santos (ex barman de l'Hotel Tal) ha obert la Cafete-ria La Rivera al carrer guillem Cirero1,5de s'Arenal. Recomana les sopes dematances i la freixura de me. Tel. 971268 140

BAR CENTRALPenya Mallorquinista

Club Cicloturístic

Menús a 850 ptes.

CARDENAL ROSSELL, 80 - TEL. 971 261 039 - COLL D'EN RABASSA

(DIMARTS TANCAT)

Ctra. Manacor, Km. 28 - Tels. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTUIRI

8 15 DE ABRIL DEL 2000 12° 1341411

Nacionalistes catalans i nacionalistes espanyolsEn les passades eleccions gene-

rals espanyoles, és obvi que es votaen clau nacionalista, total i abso-lutament nacionalista. Així, elsespanyols votaren majoritàriamental seu partit nacionalista. Votarenal PP de n'Aznar, el partit mésnacionalista de l'Estat espanyol,amb un programa de contingut imissatge ultra-nacionalista espan-yol, amb alt grau d'intencionali-tat d'ingerència en el desenvolu-pament social i polític de nacionsque estant subjectes, adninistra-tivament, judicial i militarment, alpoder de Madrid (governat a par-tir d'ara, per ultranacionalistesespanyols. Nacions habitades perpobles que històricament han estatobligats a ser "espanyols" a la força,sense respectar el seu fet diferen-cial, sense respectar la seva cul-

tura, trepitjant i agredint el seu idio-ma, el català, l'eukera, el galego...

També está clar que en lesnacions on habiten aquestes per-sones que tenen una cultura i unidioma propi i també la suficientcultura i sensibilitat per prendreles seves pròpies decisions demanera lliure i sobirana, s 'ha votatals seus partits nacionalistes i noal partit nacionalista espanyol queés el PP. A altres llocs votaren elPNV, CiU, Bloc Nacionalista Gale-go, el Partit d'Aragó, el de Canà-ries... potser perqué per el seu elec-torat aquests partits defensen elsinteressos de la seva nació, de lagent del País Base, de la Catalunyaestricta, de Galicia d'Aragó, deCanàries.

A la Comunitat Balear, enca-ra que els partits nacionalistes

declarin que han tingut resultatssatisfactoris, jo tenc la sensacióque encara no s'han entès el seumissatge. Un missatge que per altrabanda hauria d'oblidar-se de dre-tes i d'esquerres i explicar la rea-litat d'avui que consisteix en fer-los saber que han d'escollir entreser defensors del nostre espoli, dela opressió, de l'escarni i la befa,del robatori descarat de la nostrapersonalitat que protagonitzen elsnacionalistes espanyols del PP encontra d'aquesta terra, de la sevaterra per a molts d'ells. O per locontrari, han d'escollir als qui ensoposam frontalment a tanta injus-ticia, a tant d'espoli i optem perser nacionalistes de les Illes Bale-ars i Pitiüses, i no nacionalistesespanyols.

El que passaés que aquests par-

tits (PSM,UM, etc.) no són tandirectes i convincents en el seu mis-satge nacional (si és que el tenen),com el PP en el seu.

El meu partit, el partit per elque em presentí a aquestes elec-cions, si que tenia un clar missat-ge directe del programa de les nos-tres intencions polítiques. I mal-grat ser marginats pels mitjans decomunicació, sense poder inver-tir ni un duro espanyol en la cam-panya, tingueren un resultat alta-ment satisfactori.

Per això vull aprofitar les pàgi-nes de L'ESTEL per agrair pro-fundament el vot dlaquells quevotaren la Coalició Treballadorsper la Democràcia, i agrair-los queamb el seu vot enfortiren el nos-tre esperit. Un esperit que nodecaurà en la Huna fins aconse-

guir que la nostra societat recu-peri cotes més altes d'autoestima,de compromís amb la seva pròpiacultura i llengua. Que sia capaçd'exigir honradesa als seus poli-tics i que no toleri als dirigentscorruptes que només ocupencàrrecs de responsabilitat peromplir-se les butxaques, i no pen-sin en defensar les persones d'a-questa terra.

Vull donar les gràcies alsvotants de Ciutat, de Calva, deMarratxí, de molts de pobles onla meya candidatura aconseguívots, Especialment vull fer-hoamb els meus nombrosos votantsde la comarca de Manacor que enshan donat esperança, ja que enaquesta comarca hi ha gent cons-ciénciada i compromesa amb lanostra ideologia que cerca la jus-ticia, el respecte per aquesta terra,alhora que ofereix treball i toleràn-cia.

Els telèfons de contacte deCoalició Treballadors per laDemocràcia a les Illes Balears iPitiüses són: 971 283 842 i 971734531. Carrer Barrera,26 - 07014Ciutat de Mallorca 12

Pere Felip i Buades

kftDESE"7P4-4rvP4ItpicE- 54-

11>

•411•J‘.\19\1\

Segona jornada: LA DESEMPARANÇA APRESA

Mati:

- 10 Obertura a cárrec d'Arantxa Godia, regidora de cultura

de l'Ajuntament de Mequinensa.

- 10.15 De qué parlem quan parlem de desemparança apresa?

Ouim Gibert, psicòleg i articulista.

- 11 La desemparança apresa des d'una perspectiva politice

i jurídica. El cas deis catalans de 1"Aragó.Juli Pallarol, professor jurista.

- 11.45 Pause.

- 12.15 La desemparança apresa dels catalanoparlants. El CHS

illenc en comparació amb altres punts dels Paises

Catalans.

Posa Calafat, professora de la Universitat de les

Illes Balears.

Presentará i moderará: Manolo Vilella, psicál.eg.

Dia: Dissabte 13 de maig de 2000

Hora: De 10 a 2 del matí

Lloc: Sala Goya

Inscripcions: Ajuntament de Mequinensa

(tel. 974-464136)

MEQU/NENSA, 13 DE MAIG DE 2000

SEGONA JORNADA DEL CICLE DE PSICOLOGIA:

LA CATALANITAT: UNA IDENTITAT MALEíDA?

III CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

ORGANITZA,

Amb el suport:

Regidoria de Cultura de

lAjuntement de Mequinensa.

Casal Jaume I de Mequinense

Nou Congrésaiide Cultura Catalana

Els màrtirs d'ara mateixTxetxénia

Si fa no fa mitja comunitat baptis-ta de Grozny ha pogut fugir de Txetxé-nia. Uns 25, la majoria dones grans ipobres, viuen en un casal que "PortesObertes" els ha comprat vora la marNegra. Molts encara pateixen el greutrauma de la guerra, com ara TatianaSiknikova (72 anys), mare d'Aleixi Sit-nikov, pastor de la comunitat, decapi-tat.

Podeu animar-los si els enviau unapostal a través de la nostra oficina, sipot ser en rus, però també comprenenfrases senzilles en anglès: Portes Ober-tes — Case Postal 267-Ch- 1008 Prilly— Suïssa.

A les primeries d'Octubre, els com-batents xtetxens ocuparen 1 'esglésiabaptista de Grozny i la saquejaren.Amenaçaren els cristians de mort casque continuassin venint-hi. L'edificifou usat com installació militar i alssoterranis tenien un centre de deten-ció. A muntó cristianes que hi vivienforen foragitades i segrestaren una jove-neta de 13 anys, Anna Hrykine. Solsqueden una dotzena de baptistes aGrozny, la majoria dones grans. Dospastors n'havien estat segrestats, l'unrera 1 'altre, i assassinats 1 'any ante-

rior. Els cristians que hi ha restat, s'a-pleguen en cases particulars per pre-gar Déu.

Milers de refugiats txetxens pas-sen un dur hivern en camps de tendesd'Ingüixia. La presència de grupshumanitaris cristians no hi ha estat paspermès pels russos. Aquests refugiatsfugen no sols de la guerra sinó delsfonamentalistes islàmics i les màfiesxtetxenes i estan oberts a l'Evangeli.

Els baptistes russos acollits al casalde Krasnodar, testimonis de moltsdesastres i malícia, no nodreixen pascap rancúnia, ans preguen per llurs per-seguidors xtetxens, i pels mateixos ocu-pants russos que els consideren traï-dors per no haver abandonat Xtetxé-nia més d'hora.

Kurdistan i Iraq

Jesús el Messies, traslladat a idio-mes minoritaris, mitjançant "PortesObertes", ve a cobrir un gran buit exis-tent. En concret l'arameu, la llenguadels cristians caldeus i assirians, sot-mesos a fortes pressions a fi que sen'exiliïn o s'islamitzin. Descendentsdels assirians bíblics, estan orgullo-sos de saber que Jesús parlava tambél'arameu. Aquest llibre il•ustrat també

ha estat traduït a un parell de dialec-tes kurds, el bandinamí i el soraní.

Al Kurdistan lliure hi ha ara 4 lli-breries evangèliques: a Zakho. Dohuk,Erbil i Salaimanija. Sovint llur perso-nal és amenaçat per integristes, peròa muntó gent hi va a demanar llibres.

L'abril de 97 fou assassinat Man-sur Husseín. D'ençà aquest crim la per-secució antievangélica ha minvat, però.En Mansur deixà una vídua, Ruth, idos fills. El petit Kevin demana perqué son papa está al cel, de vagadesparla a la seva foto iii demana de tor-nar.

Malgrat la mala premsa, Iraq és undels països musulmans on els cristiansgaudeixen de major llibertat (relati-va). Fa poca 8000 llibres sobre la Bíbliadestinats a jovent reberen autoritza-ció per a ser pròximament importats.

Les esglésies augmenten per con-versions, però també perden fidels peremigració, a causa de la misèria quepateix Iraq per les sancions interna-cionals. Molts marxen vers Occidentper provar sort.

Turkmenistan: persecucionsanticristianes

La situació dels cristians hi és molt

difícil. Atakov, un predicador fouarrestat per la policia secreta, per sermusulmà de naixença convertit al cris-tianisme. Fou torturat per no volerdonar dades d'exmusulmans conver-sos. Segueix en presó, té dona i 5 fills.

Uzbehistan; repressió policíaca

Regularment els cristians indíge-nes són visitats i amenaçats per la poli-cia. Molts caps cristians són detingutsamb acusacions falses. Totes les esglé-sies s'ha d'enregistrar, pea) amb unescondicions impossibles de complir, tal-ment esdevenen il.legals.

Dos cops ajornat, el procés a 4evangèlics detinguts a principis d'anytingué lloc el 9 de juny a Nukus, capi-tal de la república autónoma de Karal-pakstan. Rachid Touribailo, Par'had,Ianguibaiev, Iss'ed i Salamat forendamnats a dures penes amb falses acu-sacions (narcotràfic): Touribailo, quiés el pastor, a 13 anys, i els altres a10. La policia uzveca sol amagar drogaca la gent —cristiana o no- que consi-deren criminals per?) contra els qualsmanquin de proves.

Tanmateix, la demanda de lecturescristianes hi és gran, però és altamentcomplicat d'importar-ne. (PO). 12

15 DE ABRIL DEL 2000

9

19111rWa10 15 DE ABRIL DEL 2000

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA (XLVI)

La dura postguerra al Principat (1473-1479)PER RICARD COLOM -TLF. 964 207607

"...el desconeixent de la història previa és una de les causes més radicals de l'afebliment de la consciència nacional catalana i de laseva lenta substitució per la consciència nacional castellana. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per això, és la primera

cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més posa en evidència. El factor històric és tanimportant com el factor lingüístic a ¡'hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més

explica el per que de la identitat lingüística i col-lectiva d' un país.

(Catalunya nou estat europeu. Declaració de la Primera convenció per la Independència Nacional).

Lleonard de Sors(Barcelona, c. 1425-finals del s. XV)

"AH, VOLUNTAT, ACONSENTIR MOLT PRESTA..."

Ah, voluntat, a consentir molt prestatot ço que Amor te fa massa abellir!

Ah, voluntat! ¿E per qué et vols regirper senyor tant qui no et fa cofre festa,

mas, com esclaus dels menestrals reposen,has a fer tu massa pus gran jornal?

E puix que veus de tot pler te deposen,No vulles pus consentir en ton mal.

lo bé conec no serás tan. gosadaque sols un pas te regesques pel seny.

lo bé conec que, puix lo grat t'empeny,no penses més en mostrar-te esforçada.

Erres granment en no voler mirar.Un poc lo mal en que has rebut molt sovent

Per creure Amor, car si no congoixar,no Cha restat per ser obedient.

Bé tens esforç en dir "així es farà",com raó et diu. "No et deus enamorar."

Bé tens esforç en fer-la prest callar,Puix que no et plau aquell contrast que et fa.

Guardes molt poc los dans que a mi em segueixenSolament dius entens més en bondat.

Mas les dolors que els cors me destrueixenNo las veuràs fins m'hauran acabat.

Ma volentat grans delits persegueixenPer fer-li dir tota la veritat;

Per ço mes carns tots joms molt aflaqueixenCom en tal fet lo seny no és escoltat.

1476: Escamots francesos saquegen repetidamentl'Empordá.

1476- 1484: Ensulsiada definitiva del gran comerçbarceloní, el qual ja no es recuperará en cosa d'unparell de segles.

1477: Barcelona té uns 20.000 habitants. Comen-cen a bastir-hi un nou port.

El rei nomena el cap de les remences, en Vernta-llat, vescomte de la Vall d'Hostoles. Ço era com reconèi-xer un vertader Estat remença, lliure de tota intro-missió reial ni senyorial.

El fill del baró d'Arenós, Jaume d'Aragó, és exe-cutat a Barcelona per haver-se mantingut en rebel•liad'ençà 1468 per recuperar sa baronia confiscada pelrei durant la guerra civil.

Mor el Racional de la Ciutat de València, en Gui-llem Saera, qui havia detentat el càrrec més de 20 anys,i havia estat el personatge més influent de la ciutat.

Document català que fa esment d'un acte de cor-sarisme al port de Barcelona, a arree de Vicens AnesPinson, de la vila de Pals, és a dir, Vicenç Yañez Pin-zon, codescobridor d'Amèrica, foraster i resident aPals (l'Empordà). No pas a Palos de Moguer (Huel-va)!.

Botticelli pinta La Primavera.

19-8-1477: L'arxiduc Maximiliá d'Àustria prenmuller: Maria de Borgonya. Les terres borgonyesespassen as Habsburg.

1477-1480: Neix Thomás More (Tomás Moro). Serácanceller anglès, autor d'Utopia.

2 ó 3-1478: Estampada la Bíblia Valenciana, moltvera e Cathólica, de Fra Bonifaci Ferrer, a València,

600 exemplars, per dos topògrafs: el castellà AlfonsoFernández de Córdoba i l'alemany Lambert (¡ Tau-benhaus?) i sufragada pel ric mercader alemany FelipVizlant. Dels 600 exemplars sols en queda un full (del'Apocalipsi) a Estocolm, car será perseguida i des-truida per la Inquisició espanyola.

26.4.1478: Conjura dels Pazzi a Florència pera derro-car els Médici.

1478: Mor el metge i poeta satíric Jaume Roig, con-seller municipal i personatge influent a València.

El rei i la reina visiten Sevilla plegats per a estu-diar el problema jueu. Segons Andrés de Bemáldez,rector de los Palacios: "...cristianos solo de nombre,(els judeoconversos) viven dentro de la leu mosaicaincluso en su vida externa.., hacen público despreciode las virtudes cristianas, coma la virginidat, y acu-mulan riquezas para dominar el resto de la poblacion" .

Infructuosa expedició per a conquerir Canàries:

L'Alguer prohibeix la immigració de no-catalans,inclosos sards o corsos.

Tomás de Torquemada, nomenat primer gran inqui-sidor de Castella.

Victòria catalana a Macomer, conquesta del mar-quesat d'Oristany, fi de la resistència sarda, després dequasi dos segles de combats.

1-11-1478: Butlla papal que concedeix a Isabel iFernando el dret de nomenar tres inquisidors generals.Es tracta d'una Inquisició "de nova generació", sotacontrol directe cesarista i reial.

1 - 11479: Mor l'incansable Juan II a Barcelona. Sesdespulles jeuen a Poblet. És el darrer rei de catalansqui jeu a terres catalanes. SI

Els dogmes del mercatLa universitat pública catala-na s'està plantejant, com en unadiscussió de fons, un dilema dedifícil solució. D'una banda lacontinuïtat histórica d'un sistemaemparat per l'actual LRU -Llei deReforma Universitaria- basat enla ponderació entre l'oligarquiadels catedràtics i professors, segonsun rellevant 'nepotismei el nombrós col.lectiu dels estu-diants representat pels seus sin-dicats o associacions (FNEC, BEL,...). L'altra opció és esdevenir unagent més del mercat, al servei deles diverses necessitats socials ieconòmiques, i lligada al devenirde les empreses, al cap i a la fi,les receptores de la majoria de l'ac-tivitat universitaria: la recerca i lesonades de nous titulats.

Com per un miratge, deter-mintats grups de catedràtics i pro-fessors, se senten atrets per la sego-na opció. Més ben gestionada, méscompetitiva, la universitat públi-ca no pot perdre el tren de les novestecnologies i sistemes de direcció.

La reflexió interna entorn aques-tes qüestions sha vingut prodigantde manera continuada des de l'a-parició de les universitats priva-des, i s'ha accentuat amb la crisisdel PSOE-PSC (amb molts qua-dres polítics provinents de la uni-versitat pública) i el pròxim relleugeneracional que s'está apunt d'en-cetar en nombroses instàncies uni-versitàries.

Els que manen dins la univer-sitat pública estan dividits i con-fusos. Saben que allò que va ésserun gran fracàs, el socialisme i elcomunisme, també té coses bones,i d'elles la universitat pública n'haviscut. Per?) en pot continuarvivint?

La pressió dels ConsellsSocials, òrgans interns de les uni-versitats públiques per enllaçar launiversitat i els agents social -empreses, patronals,...- esta esde-venint un revulsiu. L'exigéncia del

món empresarial en demanda d'e-ficacia damunt el col.lectiu uni-versitari esta capgirant el sentitconecte de la relació. La univer-sitat, seu del coneixement i l'ex-cel•léncia, s'està sentint posterga-da per la resta de la societat. Haperdut, en pan, la capacitat de lide-ratge dins el vertiginós món de lacompetència i la globalització. I,la veritat, no sé per que això la fasentir qüestionada, si precisamentaquesta és la missió més gran delmón universitari: el distanciamentenvers la quotidianitat per man-tenir una reflexió lúcida i un conei-xement creatiu.

Les empreses, sobretot lesmultinacionals, estan entrant, ambuna inusitada capacitat, dins el tei-xit universitari. Les FundacionsEmpresa-Universitat, de totes lesuniversitats públiques, no trobensortides alternatives als seus pro-blemes i obren les portes de bat a

bat ales grans corporacions finan-ceres i econòmiques. La dinámi-ca neoliberal s'està apoderant deles instàncies universitàries. I,entre els esculls que estan trobant,hi ha els estudiants. Inflexibles iutòpics, idealistes i lluitadors, noentren, de moment i majoritaria-ment, dins la mentalitat maquiavé-lica que imposen 'els dogmes delmercat (el que és competitiu ésbo, qui paga mana, el fi justificaels mitjans, abans professionalque ciutadà cívic, als beneficiseconòmics no els calen principisètics). Funciona miraculosament,entre els estudiants, la vaga ideade que per uns anys, en l'etapa uni-versitaria, val la pena ésser un'il-luminat' i defensar un somni pos-sible. Després, amb el títol, i cer-cant feina, a qualsevol preu, ja hihaurà temps de "vendre's". Peròmentrestant, és imperatiu plantarcara.

El mercat, per definició, ésdepredador. Admetre la seva existén-cia dins els sistema universitaripúblic és introduir un factor d'i-nestabilitat molt gran. La universi-tat pública, amb el sistema actual,te marge suficient per autoregular-se. Com a sistema autònom té totsels mecanismes intems d'adaptació.En tot cas, necessita "inputs" permatisar i corregir la seva trajectò-ria. I, això, és una cosa que ja fa.La resistència al canvi que es demos-tra als ulls d'alguns gestors, és pre-cisament la virtut del sistema uni-versitari públic, al meu entendre. Unaresistència, que en cas de demos-trar-se suficient, parará els efectesnegatius de la globalització i per-mena, a escala universitaria, el res-pecte a les minories idealistes i unaltaveu per les ànsies de justícia.

Llorenç Prats-Sagarra éseditor-adjunt de

"Catalunya Campus"lloprats@teleiine.es28 de març. de 2000

2004PERE GIU

El policia Serapi no se'n podia avenir delsprogressos que havia fet aquell nou polític,en Fructuós Llabrés, per?) ell sempre haviaconsiderat que concedir l'amnistia era quel-com necessari, així com també ho era l'ex-pulsió de dues colònies espanyoles de totaaquella merda de companys seus.

No són més que uns fatxes, pensava enSerapi, i cree que aquest bergant de Sóllerfarà molt bé en posar d'acord a tots els governsara autonòmics dels Països Catalans i d'Eus-kal Herria per enviar-los a la seva estimadaEspanya. Se n'aniran tots menys jo, perquèno consentiré que m'incloguin en el paquet,pel fet que abans m'hauré ofert a en Fructuósper organitzar-li les forces armades del nouEstat català, que segons he pogut saber, tédata definitiva de constitució, el dia 1 de generde l'any 2004, igual que el nou Estat base.Tres mesos abans, les forces armades espan-yoles hauran estat expulsades de determina-

des zones actualment ocupades, ho sé per-qué som molt intuïtiu.

Mentre tant, en Fructuós anava fent la seva.El fet d'haver negociat amb el Rei una qües-tió tan important com l'amnistia l'havia con-vertit aleshores en el superhome que espera-va ser, encara que d' una cosa no n'estava satis-fet, per la seva situació a l'oposició no haviapogut aconseguir avenços determinants en lalegalització de les drogues, si bé el perdó tambéhavia recaigut sobre les persónes pertanyentsa xarxes de tràfec d'estupefaents, i en certamanera el control per part de la Policia i laGuàrdia Civil s'havia alleugerit bastant. Noestic content només en la liberalització deltràfec, pensava, s'ha de procedir a la inser-ció de les drogues en les lleis, regulant la sevaproducció, comercialització i venda, així comel seu consum , però cada vegada que ho propósal Parlament m'ho tiren a baix, perquè diuenque el poble no está suficientment preparatper aquestes mesures.

Quan el sentí, el Dimoni Ii recordà queell també s'havia compromès a explicar-licom procedir a la legalització. Les lleis leshas de fer tu, li deia, ja que n'entens millor

MAIAque ningú, i quan les tenguis Ilestes, les pre-sentes al Parlament com a proposicions dellei, encara que et posaran qualque esmenales aprovaran, t'ho ben assegur. Ara, potscomençar a redactar la primera llei que trae-tarà sobre la legalització del cultiu demarihuana pera consum propi i petit comerç,l'haixix ja el legalitzarem més tard, quanes facin realitat els coffee shops, Ilavors ven-dran la cocaina, les anfetamines sense recep-ta, l'èxtasi, I'LSD,l'heroïna, etcétera. Lesfestes que havia organitzat el PIM algunsdiumenges a l'edifici del Parlament balearhavien servit per avançar un poc amb la pro-blemática de les drogues. Els nous parla-mentaris, una vegada hagueren destapat ibegut les ampolles de cava, decidiren desde la primera vegada que es reuniren allá,lliures de formalitats polítiques, que elmillor que podien fer per animar la bauxaera cedir tots els escons de la cambra a dife-rents marginats que havien estat convidats,perquè exposassin les seves propostes sobrecom procedir a la inserció de les droguesen les lleis. Hi hagué acord unánim en que,si es permetia el cultiu de marihuana per ús

(23)propi, el problema de les addiccions asubstàncies més fortes disminuiria en unample percentatge. A més, també s'acordàque, en assumptes de drogues, cada governi parlament autonòmic havia de poder legis-lar com Ii vengués de gust sobre la qüestió,sense que fos necessari seguir una políticacomuna amb l'Estat.

A la vista de que es proposava prendretals mesures, el camí cap a la independen-cia dels Països Catalans i d'Euskal Hen -iaes donava per realitzat, mancant només laproclamació dels dos nous estats. Així i tot,el fet que durant un temps ens quedaríemsense suficients forces d'ordre públic era untema que preocupava a segons quins governsencara autonòmics, especialment el baleari el valencià. No obstant això, les bruixes ien Serapi tenien la resposta, encara que elpolicia no hi cregués amb l'existència d'a-quests éssers sobrenaturals.

Qué et sembla si inventam un nou tipusd'agent de l'ordre, una policia mágica?, lidemanava n'Habatzeleth a en Serapi.

Au, no em venguis amb punyetes, res-ponia aquest; no és possible.

EL VEL DE

411

La mobilitzaciód'estudiants uni-versitaris en contra del 'Informe Bri-ealkba aplegat més de 12.000 jovesa Bethelona i més de 2000 a Llei4e

t dos bons exemples. Unaiónecessiedaperpropiciar

un • t útil entorn els items essen-.mis de la comunitat universitaria.

Els grups dominants de la coor-dinadora catalana per la defensa dela universitat públlea FedemeióNacional d'Estudiants de Catalunya-FNEC-, Bloc d'Estudiants Univer-sitaris-BEI-,Associaciód'EstudiantsProgressistes -AEP-,... i d'altnn decarácter a.ssembleati de nombrosesfachaMeseolettithan' mostrat con-.tundehts en lacríticakinforine Bri-can' sobre la reforma de la LRULlei de Reforma Universitária- vigent.La llei actual te una extraordinàriavirtut: l'autonomia universitària. Ladefensa de l'autonomia universitá-riaide la universitatpdblica són duescoses que justifiquen abastament lamobilització de milers d'estudiantsde variades orientacions.

La!piy,Itita.t, tara que comu- •nitat uniVeititária, formada per pro-fessors, catedràtics, personal thei-ministració i serveis, í sobretot estu-diants, constitueix una saiudeblefohna d'organització democrálleedefuncionament autònom envers larestad'institucions públiques i agentssocials. La universitat és l'avantsa-la del coneiXemerit científic. L'àgo-ra de la creativitat i el disc,emiment.No obstant, les premisses per aquel»substanciosos esdeveniments de la'tea' tiaeió histórica és l'autonomia_práctica i la independencia funelh.

yniversitat no pot restar sub-jecte aehndicionants extems eaduesi parcials. Té una missió més histò-rica i perseverant.

La universitat pública posseixun sistema intern de govem sull-cientment ponderat entre tots elsseus components. Un sistema depoder íntimament democràtic com

el que regula lactual i-Ru nonolles-

140erecii hs fuubr ms t a ne

Bri

-, ialsita •, arneacaelló,comcali*.

mbla com siPer_ un moment se universitària de se-la 'oligarquia

primera línia desipensament

s.

e

sista,. miaeguelíénsdePendentista, nacio-

nrepoc*'s 'reduet ltes de plena. llibertat quester1/4mvoue_ ió a la dinámica abas-

segaaora *1 sistema de mercat i postulats neoliberalNo és gens estrany perr tant la

reaehid masiva del col.lectiu mésimportant de la comunitat univer-sitáriar

universitari"a:iels estudiants. Com el set-

ruau CatalunyaCa

mpus' ha vingut informant en

lesreres edicions, l'organitza-ció ~anta és una realitat alho-radedefensareis continguts essen-cials laudiantssetas, dreunits.versitaris cata_

lans saben que el seu vot es deci-siu en felecció del Rector i d'altresòrgans interns de la universitátpdbika. La revisió de la LRU vollaminar aquests drets estudiantils.El informe )30fall* és una conces-sió als interessos cada dia més fortsdeis Consells Socials, on les empre-ses i les corporacions hi són pre-*mis. Perbeldetalld'aquestes pres-sions mereix unaleshores no poden> sinó agrair al,conjunt del estudiaras catalans uni-versitaris la seva mobilització en ladefensa d'un concepte d'universi-tat lliure del dogmes del mercat ide les tensions dels partits.

Llorenç Prats-Sagarra és editor-adjunt de "Catalunya Campus"

lloprats@teleline.es28 de març de 2000

Grujes FNEc, 9 AEp

9•••

el mateix Sr. Bri-call s pu

buidarde

contin-

es pretensi o n

a

partit Po lar il' h

alanai t 'Ingut la unlversit t

Ptlbl t ; uni-

versitat pública eaavantguardista

tde

total.,y1

• e •• ,,,..• •t MARIA ALBERDINA

CENTRE D'ASSISTÈNCIA A PERSONES MAJORS OCentre de Dt a" INCAPACITADES

Carrer dels Trencadors, 1-bisTel. 971 445 101 s'Arenal de Mallorca

-ocus

ara. Militar, 215 • Tel. 971 743 225 • El Arenal

l'113t11 15 DE ABRIL DEL 2000 11

França a contra corrent de les democràcies" Cal parlar francés, i sobretot callar" (Joan Pau GINÉ)

La Constitució francesa, article2:

" La llengua de la República ésel francès"

La Constitució espanyola , article3

" 1-El castelláés la llengua espan-yola oficial de l'estat. Tots els espan-yols tenen el deure de conèixer-ha iel dret d'utilitzar-la.

2-Les altres llengües espanyolestambé seran oficials en les respecti-ves comunitats autònomes, en con-formitat amb llurs estatuts.

3- La riquesa de les diferentsmodalitats lingüístiques d'Espanya ésun patrimoni cultural que ha de serobjecte d'especial protecció i respecte.

Estatut d'Autonomia de Cata-lunya, article 3: La llengua pròpia deCatalunya és el català.

La Constitució belga, article 3bis:

" Bélgica consta de quatre regionslingüístiques: la de !lengua francesa,la de llengua neerlandesa, la regió bilin-güe de Brussel-les-Capital i la regióde llengua alemanya.

A més, a cada regió els drets delslocutors de les altres llengües endò-genes són reconeguts.

La Constitució italiana:Article 6: " La República garan-

teix, amb mesures especials, les mino-ries lingüístiques"

A més, la llei del 20 de novem-bre de 1991 precisa : "La Repúblicaprotegeix la llengua i la cultura d'o-rigen Albanesa, Catalana,Alemanya,Grega, Eslava, i Tzigana així com deles de parla ladina, francesa, franco-provençal i occitana.

La Constitució finesa:" El finés i el suec són les llen-

gües nacionals de la República

La Constitució austríaca:

Article 8: " Sense prejudici delsdrets assegurats pel dret federal a lesminories lingüístiques, l'alemany ésla llengua oficial de la República ".

Les disposicions previstes perBeis i tractats asseguren un ensenya-ment en les llengües croata, eslove-

na, o hongaresa al mateix títol que enla llengua oficial.

A Luxemburg:La llei del 24 de febrer de 1984

preveu la cooficialitat del francés, del'alemany i del luxemburgués.

A Gran Bretanya:La Constitució no preveu cap

llengua oficial. Una àmplia descen-tralització permet l'ús del Gallés aGal.les i del gaèlic a Escòcia.

A Alemanya:La Constitució no preveu cap

!lengua oficial. Indica en el seu arti-cle 3-3: " ningú no pot ser discrimi-nat ni privilegiat perraons (...) de llen-gua, de pàtria i d'origen..."

A banda del francés, les llengüeshistòricament parlades en el territorimetropolità de la República france-sa són: l'alsacià, el basc, el bretó, elcatalà, el cors, el flamenc i l'occità.

Pel que fa al català remarquemque és oficial o reconegut en TOTSels territoris en qué es parla (inclòsl'Alguer de 30.000Ha) EXCEPTE elque controla la República francesa.12

Es COMPLEIXENGUANY EL

400CENTENARI

DE LA MORTDEL GRANFILÒSOF I

DEFENSOR DELES

LLIBERTATSGIORDANO

BRUNO,CRUELMENT

EXECUTATPER LA

INQUISICIÓ

<01

13,`1412 12 15 DE ABRIL DEL 2000 15 DE ABRIL DEL 2000 13

IORDA NO J U NO0

PER MARINA FERRÀ A-HAMELYNCK

La Inquisició, unainstitucióanticristiana i feixista

PER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ classes dominants illenques(especialment en temps de lesGermanies); intel.lectuals jueusrepresaliats pel clergat, esclausàrabs procedents del nord d'Á-frica, fets presoners en els nom-brosos combats entre naus cris-tianes i sarraïnes que s'esdeve-nen en el Mediterrani; frares,sacerdots que, vista la misèria

La Inquisició fou mentredura una maquinaria de repres-sió, una vertadera organitzaciócriminal injustificable. Amb lacrema de llibres, entre ells, lesmateixes Escriptures (les Toràsde moltes sinagogues d'Euro-pa acabaren a la foguera.)...amb la tortura, l'assassinat decientífics, creients i religiososno catòlics, filòsofs, catòlicsheterodoxes, etc. terroritzaren,i limitaren la llibertat de creen-ces, d'expressió, contingudadins la mateixa doctrina de Jesúsde Nazaret al qual deien defen-sar i que el traien profundament,tergiversant el seu pensament.

És això justificable per"raons històriques"? Les raonshistòriques són un recurs massafácil per justificar els gransgenocidis que han patit les víc-times de l'autoritarisme. Elsantics criminals de guerra quansón interrogats, sovint justifiquen elsseus pecats abominables dient que sóncoses de la seva joventut. Dins unaorganització, sigui religiosa o civil, lescircumstancies històriques esdevin-drien la mateixa justificació, un ver-tader examen de consciència no cercamotius, un no pot minoritzar el seucrim si cerca un penediment de cor ides de la seva consciència.

El diumenge dotze de mal-1 el Papademanà un perdó històric de tots elspecats presents i passats comesos pelsfills de l'Església. Les creuades, *lesguerres de religió, les divisions , elmenyspreu als jueus, les conversionsforçades en el descobriment d'Amè-rica, la discriminació de la dona, lesraces i les ètnies, les injustícies socialsi econòmiques, les desviacions de laParaula. .. El Pontífex acaba amb un"Mai més, mai més".

Molts han estat els que l'han vistcom un gest de debilitat, i molts tambéels que han trobat mancances com perexemple determinats sectors hebreus,que l'han trobada insufi-cient. Durant el viatge aTerra Santa de Joan Pau II,coincidint amb la setmanade Purim, on es commemorajustament la intercessió dela reina Ester davant el reid 'Assíria per evitar un geno-cidi del poble jueu, aprofitàla seva estada a Jerusalemper fer una condemna al'Holocaust i retre un home-natge a les víctimes a YadVashem i demanar perdó

davant el mur de les Lamentacions,introduint les seves pregaries a Déuentre les roques, com és la tradició.

Aquest perdó històric tal volta obriuna porta cap a un enteniment mésestret entre les distintes religionsmonoteistes, i una condemna a laInquisició, espina clavada dins el corde tot creient amb una mica de sensi-bilitat i amor per la Veritat, encarna-da en el respecte a la doctrina del Mes-sies, i en absolut per les postures into-lerants que defensaven els membresdel mal anomenat Sant Ofici, més propidel Maligne que de Déu.

Jesús es posà clarament en con-tra de la pena de mort, quan per-donà la dona adúltera.

El fet mateix de llançar la pedra,encara que fossis completament inno-cent no atemptava contra el manamentde "No matarás"? Simplement, Jesús,torejava com podia les trampes delsmembres del Sanedrí, religiosos comEll, preocupats per 1 'acceptació popu-

Giordano Bruno.

lar de la seva Paraula i per les inno-vacions que pretenia introduir dins eljudaisme. Va canviar moltes normessense canviar res, considerant els DeuManaments imprescindibles, normesde convivencia que il•luminen totesles consciències, i que es compleixenautomàticament en l'Amor a Déu i

als altres, els dos Manaments nous tra-mesos per Ell. Va remarcar el que eraimportant i va minoritzar tot alió queennuvolava el sentit vertader del queel Senyor havia trames a Moisés durantel seu pas pel desert del Sinaí. El seuMissatge, tota la seva vida pública, vaencaminada cap a la pau i la toleran-cia, acabant així amb la discriminacióde poble "Elegit" i poble paga, a par-tir de Jesús tothom seria igual i les dis-criminacions cap a les religions no cris-tianes, i moltes vegades entre els matei-xos cristians serien doncs una tergi-versació de tot el rerafons de la sevadoctrina. Amb la predicació i l'exem-ple és com s'ha d'arribar a la gent i noamb la tortura i l'assassinat, per aixòha d'aclarir l'Església d'una forma clarai ferma la seva postura davant la memò-ria histórica, essent coherent amb allòque vol transmetre als seus mem-bres.12

És evident que el títol quehe posat a la novel-la, La Ciu-tat del Sol (de propera aparició),és un homenatge directe a Tom-maso Campanella, a GiordanoBruno (cremat per la Inquisicióa Roma el 17 de febrer de 1600).o als herois anònims de les llui-tes contra els opressors, contraqualsevol mena d'inquisició quehi ha hagut en el món en tota lahistòria de la humanitat. Elsbandejats de La Ciutat del Solcom els essenis, les tribusrebel•lades contra Roma (laGál.lia, Hispània, Dácia, elsjueus que resisteixen a Jerusa-lem, a les fortaleses d'enmig deldesert, els anabaptistes de Mün-zer, els pagesos mallorquins delssegles XV i XVI) o els "heret-ges" (com Giordano Bruno),són fills espitituals de tots elscorrents crítics que han pugnatper acabar amb les injustícies,per bastir un món nou, més justi solidari. Els protagonistes de

- La Ciutat del Sol, d'amagat denobles i inquisidors, parlant acau d'orella, han sentit, en el Call,explicar l'existència de països icontrades on no regna l'espasa,l'oprobi, les fogueres i les tor-tures de la Inquisició. Per aixòvolen marxar de l'illa. Els rebelsi bandejats de La Ciutat del Sol,descendents sense saber-hod'Espártac i els il•luminats detotes les sectes cristianes ques'han oposat a Roma són, en elfons, els precursors dels patrio-

tes catalans que s'oposen a FeliV i donen la vida per latat en defensa de la pàtria; só,els precursors de Villa, ZapatlMakhnó, Marx, els obrers dXangai, qualsevol patriota 1Vietnam en Iluita contra l'in;perialisme, els zapatistes mexicans ara mateix o elsguerrillers de Txetxé-nia fent front a labrutal agressió delcapitalisme i impe-rialisme rus.

No hi ha capdubte que la meyaCiutat de Sol, ser-vint-se de l'anécdo-ta d'un grup de ban-dejats mallorquinsdel segle XVI, volanar explicant la per-manent recerca de lahumanitat -feta a tra-vés de totes les épo-ques i de tots elssegles- en el camíabans indicat: ger-manor, justícia, fra-ternitat entre poblesi homes.

Evidentment elsprotagonistes quesurten un dia del portde Ciutat a l'aventu-ra, fugint de la repres-sió política i religio-sa, són també hete-rodoxos, heretges,gent que ha lluitatigualment contra les

moral de l'església del momentdecideixen prendre part en la llui-ta per un món millor fent costata rebels i bandejats. Personat-ges ben curiosos i alhora mar-cats ja per sempre, davant lesclasses dominants, pel seu pro-vat esperit de rebel•lia.

Qué cerquen els agerma-nats, els jueus conversos, els

rebels que marxende Mallorca? ¿LaTerra Promesa delpoble d'Israel, elreialme de Déudamunt la terra, elsomni que alletàgeneracions i gene-racions d'esclausjueus abans de podersortir de l'esclavatgea qué eren sotmesosa Egipte? En el fons,durant segles, lesclasses oprimidesd'arreu del món cris-tianitzat empravenla Bíblia, el queconeixien de l'E-vangeli, com a einaintel.lectual, com ainstrument de lluitai coneixement, coma font d'inspiració.L— Era Nova" anun-ciada pels profetesde l'Antic Testament,el "reialme dels jus-tos" que es trobaarreu de les predi-cacions religioses,és la força teóricaque servirá a una

humanitat que ja no creu en elsdéus imperials ni en la societatesclavista. El primitiu cristia-nisme mina a poc a poc l'es-tructura de la societat romana.D'ença l'Evangeli, d'ença la pro-gressiva cristianització d'Euro-pa (amb totes les seves contra-diccions), la idea de la necessà-ria justícia sobre la terra, de lafraternitat entre els homes, delmenyspreu a la riquesa acon-seguida injustament, la idea debastir un món solidari fet perl'home i a la mida de l'home, onno existeixin ni senyors niesclaus, ni pobres ni rics, va fent-se pan (fins els nostres dies) detots els moviments revoluciona-ris, de totes les revoltes antisis-tema que s'han esdevingut durantaquests dos darrers mil.lennis.Des dels agermanats mallor-quins i valencians o els comu-ners de Castella fins als guerri-llers antiimperialistes dels anysseixanta i setanta que proçedei-xen de la Teologia de l'Allibe-rament o del marxisme (o d'amb-dós moviments alhora), la recer-ca d'aquesta Ciutat del Sol, dela Icária (compendi transformatper la imagineria popular de laTerra Promesa de la Bíblia) ésl'eix que mou qualsevol de leslluites que hi ha contra els pode-rosos. Vegeu la interessant apor-tació a aquest debat feta perDominique Desant en l'obra Lossocialistas utópicos (Anagrama,1973) o la Historia de la utopíade Jean Servier (Monte ÁvilaEditores, 1969). SI

Giordano Bruno ( Nola, 1550-Roma,1600), gran filòsof italià, que ensenyà aParís i altres famoses universitats europe-es del seu temps, com deia un dels seusbiògrafs, "batent en bretxa les idees de l'es-colástica i l'aritotelisme", i estudia pro-fundament la reforma calvinista, que es dis-tingia d'altres reformes protestants per l'o-rigen democràtic que atribuïa a l'autoritatreligiosa, la supressió completa de lescerimònies, la negació absoluta de la tra-dició, el dogma de la predestinació, la reduc-ció dels sagraments al baptisme i el memo-rial del sopar. Aquests i altres punts des-pertaren l'interès de Bruno però tampoccombregà amb tots els seus principis. I ambtot això, ens demanam: Quina era 14 filo-sofia d'aquest conegut i polèmic personatge?Giordano Bruno és el filòsof de l'infinit.Rebutja la idea d'un univers tancat en unlímit que el mateix Copémic mantenia enestablir com a voltants del nostre món elcel de les estels fixos. Per a Bruno l'uni-vers no té limitacions, no n'existeix un cen-tre i una periferia, qualsevol punt es potconsiderar com un centre i qualsevol puntés periferia pel que fa als altres. Aquestmón infinit ha de tenir una causa infinita,pena aquesta causa... No pot ser quelcomdiferent del món mateix? Com podrien exis-tir dos infinits? La causa infinita ha d'és-ser immanent a l'efecte infinit. Així i tot hiha alguna distinció entre ambdós: a la causaque deim Déu la podem considerar cománima, a l'efecte que deim món com a cos;la causa divina és la "natura naturans" i l'e-fecte del món és la "natura naturata", és adir, Déu és la forma i el món, la matèria.Déu, idèntic a tot, en el seu fons, bategaen tot i es manifesta en tot. Tot fenomencòsmic és teofania. Pena, és ciar, en unaconcepció com aquesta no es pot salvar la

individualitat personal, la llibertat o laimmortalitat de l'anima i Bruno, conscientd'aixó, en vol resoldre les dificultats a ladesesperada. Retorna a Déu per a dir queés la "mens insita omnibus", és a dir, l'es-perit de totes les coses, i al mateix temps,"mens super omnia", és a dir, ánima sobretotes les coses, que significa el Déu tras-cendent. Cerca la teoria de la doble veri-tat, parla del "Deus implicitus" i del "Déusexplicitüs". Per altra banda, reconeix quela filosofia, tal com ell la veu, no pot con-siderar Déu com immanent al món i diuque la religió pot i ha d'admetre un Déutrascendent, pepa que la religió no té unvalor teòric sinó pràctic, per a conduir elshomes per les normes dels camins moralsi aconseguir de la majoria d'ells una supe-rior conducta. El filòsof-diu Bruno-pot pren-dre la força moral de si mateix, un entu-siasme moral que té la seva font en la cons-ciència de la propia divinitat, en la con-vicció de ser una part de Deu que l'obligaa identificar-se en la necessitat universalde la naturalesa...

Trobau que aquests mots, aquestesidees, valien el martiri d'un home, la mortd'un savi acusat d'heterodòxia? Quin crimés pensar filosòficament, ensumarels mis-teris de l'univers, teoritzar sobre els espaisinfinits, cercar el retrat del Creador?

Aquells jutges inquisitorials veien eldiable sobre el rostre del reu. Molts erenjutges amb habas i tonsura, que havien rebutles ordes sagrades...I no se n'adonaven,pobres mesquins, que el diable no estavaen el penitent que havien de cremar sinóen el seu cor de jutges? Un es demana sia la Glòria no hi mancaran molts d'aquestsque un dia Roma puja als altars i, en canvi,si no hi trobarem la justa presència de mol-tes víctimes de l'inquisició.

Iii[oldll {pumHl de lillilliSidOEPS

IIIII1111111111111111111111011111111111111111111011111111111M111111111111111111111111111111WW1111111111111111111111111111111111111

-

Iglinillagnalirairlfilaggr Wa'1"1"2"jaliji""1 If4"4411111111111111111111111111111111MItiffinnammo

Giordano Brur i la lluita per la llibertat

Giordano Bruno,filòsof de la llibertat

PER MIQUEL FERRÀ MARTORELL

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A VIC211

Nom DNI

Cognoms Tel.

ATENCIÓ•.uEsscaruiviiiueturenssmolaajúnsucnucl iepser cupó

• Escriviu dins el requadre el text

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:1.309131. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

15 DE ABRIL DEL 200014

PETITS ANUNCIS

BORSAMOBILIARIA

Llog per dies apartament a Pal-manova. És ideal per trobadesamoroses. Tel. 469441.

Deixaria cambra doble a casacompartida, jardí i hortet Molteconòmic. Preferentment gentjoya. A Santa Ponga, urb.Galatzó. Tel. 671419.

Cerc cases per llogar tot l'any,amb piscina. Tlf. 971 867284.

Venc pis a s'Arenal prop de laplatja. 971262046.

Venc mobles antics. Tlf. 981867 286.

Compro casa petita, pis oestudi a Menorca, preferent-ment prop de Ciutadella. Tlf.93.432.04.19 correu electrò-nic: jsole12@pie.xtec.es

SERVEISPROFESSIONALS

S'ofereix jardiner amb conei-xements de cuina. Demanauper en Lluís. Tel. 604790.

Cerc feina per guardar ninspetits a ca seva a a ca meyaper les zonas de Sineu i Maria.Tel. 525380.

Cerc feina per guardar nins aCan Picafort o Inca. CarrerNou, 5, Maria de la Salut.

S'ofereix pintor empaperador,econòmic, seriós, ràpid i net.desplaçament per tot Mallor-ca. Tel. 203239

Pneumàtics Son Ferriol. Equi-librat de rodes, canvi de rodesi pegats, alineament de direc-cions assistida per ordinador.Avda. del Cid, 73. Tel. 427553.Son Ferriol.

Si teniu qualque vidre trencat,cridau al 473819 i el vos posa-rem tot d'una.

Cerc feina per fer a ca meya.Tipus cerámica, sabates osimilar. Tel. 297067.

Cerc feina de representantd'arts gràfiques o comercial depublicitat. Tel. 297667.

Es confecciona o arregla qual-sevol peça de vestir, cortinas,

coixins, etc. Tel. 771005.

Es passen treballs a máqui-na i per ordinador. Netedat irapidesa. Tel. 771005.

Gabinet de Psicologia. Neu-rosis, trastorns de carácter,psicoterapia infantil, depres-sió. Tel. 427193.

Cerc feina per guardar nins ala comarca de Cala d'Or. Tlf.842156.

Jubilat de 60 anys, s'ofereixper cuidar jardí, garaix, xalet,etc. Carnet de conduir camionsi cotxes. Tel. 971477217.

Cerc al.lota en règim aupair.28.00 mensuals, cuidar nadó11 mesos, matrimoni fentfeinafora, Cridar de 8-830 matí oa partir de les 1015 del ves-pre. 971757831.

S'ofereix mariner amb expe-riencia per a tenir cura i nete-jar vaixells. Lluís 971 604 790- 609 723 707.

PERSONALS

Atenció, catalans i catalanesindependentistes. Vull carta-jar-me amb tots vosaltres.Estic boja pel bon rock català:Sau, Els Pets, Lax'n'busto. Nous talleu i escriviu a Marta.indústria, 114-08030 Malgratde Mar.

Als Països Catalans es fa moltbona música! M'agrada, pero,en especial la que surt deMallorca a càrrec d'en TomeuPenya. Independentistas, sisomnieu en una nació lliureplena de música catalana i devibracions nostres, escriviu-me: Francesc Bujet. Passeigdel Migdia, 32-2-3-17200 Pala-frugell.

Ens agradaria cartejar-nosamb al.lots i allotes que comnosaltres estiguin penjats/pen-jades per Lax'n 'busto i quedefensin la nostra llengua.Raquel Llagostera Costa.Gardenia, 4-08880 Cubelles.

Cercam gent entre els 18 i els45 anys per excursions, sor-tides, etc. Abstenir-se els quivagin de mala fe. Apartat 1.792Ciutat.

Pensionista de 78 anys, 1'80d'altária, català. Vull conèixersenyora pensionista entre el50 i 70 anys, per no estar totsol. Tenc bona pensió i pis amb5 habitacions i dos banys.

Cerca'm al 462536. Ferran.

Hola! Som una al.lota felanit-xara. Som molt independen-tista, i estic boja pels Sau, pelsOcults i pels Pets. Segur quesi m'escriviu feim una granamistat. Som molt divertida.Adéu. M. Glòria. Carrer d'enMagallanes,29- 07670 Porto-colom.

Vull intercanviar revistes,cómics, fanzines i adhesiusamb tots aquells joyas que esti-guin orgullosos de tenir sangcatalana o basca a les sayasyenes. Pau Arranz- C/ 2 Volta31- 07209 Son Mes-quida-Mallorca.

Cerc famella maca, románti-ca i amb les ungles !largues.Escriviu a: Oscar carrer Blan-querna, 58 - 07010 Palma.

Jove de 29 anys, fadrí, ambestudis universitaris, agradósi simpàtic, desitjaria conèixeral.lota formal de 20 a27 anys.M'agrada el ball de saló i sombastant actiu.Anima't i escriu-me a l'apartat 690 de Ciutat.

Hola, Em dic Raquel i tenc 14anys. Tenc ganes d'escriu-re'm amb gent de 14 a 16 anys.Si vols escriure'm... RaquelGonzález-C/Ansel Calvé, 13,1 3º-08950 Esplugues de Llo-bregat (Barcelona).

Som un alemany de 38 anys,cerc amigues i amics pera sor-tides i més. També vull estu-diar la !lengua mallorquina.Escriu-me a la Bústia Postal97 - 07080 Ciutat.

Sóc un noi de 31 anys. Sol-tar. No minusvàlid. Voldriamantenir correspondenciaamb noia minusválida quetengui bon carácter, culta, essenti sola. Escriu a la BústiaPostal 163 - 08400 Granollers(Valles Oriental).

Cerc al.lota sense fills de 22a 28 anys. Signe Lleó o Sagi-tari, que sia capaç d'estimarsense traïció. Telefona'm al512018 dies feiners a partir deles 23 hores.

Atenció: administrativa cercaamigues i amics per a sorti-des, excursions, i a l'estiuanar a la platja. Bústia Postal1400-07080 Ciutat.

Capritxós, especial, diferent iatractiu jove de 27 anys, cercadona independent i intel.ligentque vulgui companyia, carí-cies, massatges i sexe durant

les sayas estades al principat,canvi d'ajuda económica.

Manel 9 O 7 843 9 01 -973603214.

Hola, al.lotes, noies, ragazzas.Som dos joyas de 24 anys,morens i atractius que desit-jan conèixer al.lotes enrolla-das i catalanoparlants, si éspossible, pera fer acampades,organitzar festes, sortir emarxa i passar-ho bé durantl'estiu. Som genials. Anima'tque ets jove. Escriu a C/ JoanAlcover, 1 Algaida (Mallorca)C.P. 07210.

Hola, soc un noi de 16 anys iestic interessat en cartejar-meamb gent que també defensil'alliberament nacional deispaïsos Catalans. M'agraden"Els Pets" "Brams" "Jo t'hodiré". Enric Blanc. C/ Mont-cada, 1 - 08291 Ripollet.

A familia amb al.lot entre 12 i15 anys, que vulgui no passil'estiu voltant pels carrers,matrimoni jubilat ofereix unesvacances pagades entre el 24de juny al 10 de desembre, acanvi de petita ajuda en elmanig d'una barca. Pot apren-dre a navegar, pescar, ferimmersió, anar amb bicicleta,etc. Oferim ambient familiar,serietat i possible raspas d'al-guna assignatura suspesa.Tel. 937 882 328.

COMUNICATS

Si vols rebre la revista L'ILLAgratis, la pots demanar a Edi-cions Bromara, Polígon Indus-trial, 46600 Alzira. Tel. 96-2402254

Per a tots aquells i aquellasque vulguin lluitar contra l'in-vasor, contra els traïdors, con-tra l'explotació obrera, i per unaterra lliure i catalana, els Mau-lets tenim obert l'apartat de cor-reus 349 C.P. 43480 de Sa-lou (Tarragona), per a qual-sevol informació o collabora-ció contra l'ocupant.

Si voleu rebre una subscrip-ció gratuïta al Butlletí de la Fun-dació per la Pau (entitat con-tra l'armamentisme i la gue-rra) podeu adreçar-vos al tele-fon (93) 3025129 o al carrerPau Claris, 89, Barcelona08010.

Si voleu rebre llibres en catalàgratuïts sobre diferents temesd'actualitat, socials o teològics,sols us cal escriure a Cristia-nisme ¡Justícia, carrer Rogerde Llúria, 13, Barcelona 08010,o telefonau al (93) 3172338.

La delegació catalana de laCSEM, grup d'ajut als païsosde l'Est, fa una crida per enviarroba, menjar, sabates, medi-cines etc. Per demanar adre-ces on enviar-ho personal-ment, podeu adreçar-vos a:Benjamí Planes, CSEM, pas-satge Miguel Carreres, 11,08206 Sabadell. Tel. (93) 7262918.

Professora titulada fa classesde solfeig, piano i harmonia.Individuals i en grup. Tel.756114. Magdalena.

Universitaria fa classes derapas d'EGB i català a la zonade Pere Garau de Ciutat. Tel.243383.

Si voleu intercanviar adhe-sius, revistes, informació, etc,sobre el tema d'alliberamentnacional, escriviu a l'As-sociació «Xavier Romeu».Apartat de correus, 36. 43480La Pineda. Tarragona.

El Consell Nacional Catalàofereix diversos !libres, gra-tuïtament, a tot aquell que elsels demani, al voltant deisdrets i història de la comunapatria catalana. Podeu escriu-re a l'Apartat 15.071 de Barce-lona-08080.

Si voleu rebre informació sobreles Joventuts d'EsquerraRepublicana (JERC), i rebreels nostres butlletins, escriviuara mateix a: JERC-Illes. San-tiago Russinyol 1, àtic. 07012Ciutat de Mallorca.

Estam interessats en un inter-canvi cultural amb persones iinstitucions dels Països Cata-lans que desitgin informar-nos sobre el passat i el pre-sent del dits països i estiguininteressats en qüestions vin-culadas a l'Argentina. Escriviu-nos a: Baigorria 1337 .200Rosario-Argentina.

Acció Cultural del País Va-lencia i el Bloc Jaume I ja ésa Internet. Si voleu intercan-viar propostes d'acció i lluita,o informar d'activitats, etc.,podeu connectar: ACPV@vIc.servicom-es

Vos recomanam boicotejar lesONG's espanyoles AGNUREspaña, Médicos del Mundoi Unicef amb els bancs espa-nyols Central Hispano i Bancode Santander que els donensuport.

Subscripcions gratis a cómicsen català per a nins de 6 a 10anys. "El Llaüt de Xábia" -Apar-tat 53- Xàbia 03730 Patroci-nat pel Magnífic Ajuntamentde Xàbia.

Cursos gratuïts de llenguaandalusa. Podeu adreçar-vosa: LLENGUA (Enseniansa aDittansia dela Yenwa Anda-lussa) P. Pedro Romana, 1-4-2-14007 Còrdova.

Si ques recibir el Puxa Astu-rias en to casa, y de baldre,sólo tienes qu'enviar la direi-cion a: Endecha Astur-Puxa.Cai Llangreu, 10, 2"-Xixon33206-Asturies.

La meya col.lecció té 20.000adhesius polítics. Faig expo-sicions. Crec persones quehem facin arribar enganxinesde l'Esquerra Revolucionaria.Paniello-Apartat 139 - 22400Monsó-Osca.

"El Full" és una publicacióinterna de l'Associació Rocai Ferreres. Si voleu rebre'lgratuïtament comuniqueu-nosel vostre nom i adreça: Apar-tat de correus 9247, 08080Barcelona.

Lluita, la revista de l'indepen-dentisme valencia és a Inter-net: http: //www. estelnet.com//lluita.

Si voleu afiliar-vos a sindicatsnacionals catalans: C. S. C •93 4541188.

Oferim de franc cursos bíblicsi subscripcions a revistes cris-

tianes en català: AjudaEvangélica deis Països Cata-lans. Apt. de Correus 1.022.12995 Castelló. Tlf. (964)207607.

Els Castellers de Mallorca,necessitam gent!! Si t'agradapassar-ho bé. Si vols tenirnous amics sans i saludables.Si t'agrada fer pinya amb unprojecte nou: Fes-te Castellar!!Vine a veure'ns!! Assagemels dissabtes a l'Escola d'A-dults son Canals. Carrer sonCanals,10. Telèfon 452414, Isi-dre.

Pintors, escultors, fotògrafs,etc., interessats en exposar lessayas obres, així com gentinteressada en comprar o sim-plement en visitar l'exposiciódel moment, podeu passarpel Café es Museu. Carrer Gui-Ilem Timoner, 10-Felanitx.

Grupfolclóric sense gaire pre-tensions cerca sonadors isonadores, cantaires i gentengrescada per seguir fentcoses. Actuam alguna vega-da, no guanyam gaire, peròens ho passam d'allò mes bé.Ens reunim els dimecres a les2030 al Rafal Vell (Antigaescola). Som gent acollidora.Trucau al 971 505374

Els nacionalistas interessatsper un sistema d'intercanvi cul-tural i turisme alternatiu per anacions sense estat, podeuinformar-vos a: Turisme Alter-natiu: Bústia Postal 1.171 Cas-talló 12005. Es tracta d'unsistema de Marga trajectóriaprovada arreu del món, moltadabtable i econòmic.

Les persones interessadesen les activitats de les Asso-ciacions i clubs UNESCOpoden adreçar-se a la Fede-ració Catalana de la Unesco:Mallorca, 207-08036 Barce-lona. Tlf. 932534367.

Necessitam persones ambidees i ganes de tirar enda-vant la nostra llengua i la nos-tra cultura. Associació la Brú-xola. Tlf. 93 4353323.

Coleccionau Fanzines? Voleusaber que fan els/les inde-pendentistes del Tarragonès?Subscriviu-vos al Butlletí delCol.lectiu independentista "ElTimbaler de Bruc". Per 600peles el rebreu cada dosmesos durant un any. BústiaPostal, 7- 43893 Altafulla.

Si us interessen les Manguesminoritzades de més a prop,adreçeuvos a: LlengüesVives. Bústia Postal5224/08008 Barcelona.

Si vol rebre l'Euskararen Berri-papera (en foraster) gratuita-ment escriviu a: Hizkunta Poli-tikarako. Wellingtongo Dukea,2 - 01020 Vitoria-Gasteiz(Araba).

Coleccionista d'adhesius com-pra, camvia, recolleix materiald'esquerra revolucionaria oindependentista. Coleccio-nisme I.S.G. Bústia Postal,135-48980 Santurzi-Biskaia.

Col.laboreulAjudeu-nos! Perun projecte de documentaciód'indrets de les Illes i deis Paï-sos Catalans necessitem tar-getes postals (novas o utilit-zades de "Escudo de Oro"

L' experiència"Sols pots convencer aquell qui cedeix no pas sota la

pressió, sinó per haver triat espontàniament alió que li hanproposat. Qui és savi i lliure només influeix altri en el sen-tit d' enlairar-se a la perfecció de cadascú".

(Hermann Alexander von Keyserling, científic i filòsofalemany, 1880-1942)

"Si poguéssim vendre les nostres experiències en alióque ens costen tothom seríem milionaris".

(Abigail van Buren)"En el fons, a la vida no hi ha més del que hi fiquem".(Mme. De Swetchine, escriptora francesa)"Molt he tardat a descobrir ma falta,/per joventut, qui em nega experiment./en un cas nou, l'home és mal coneixent/i encara més havent raó malalta/per gran esforç de folla voluntat (...)/Qui son camí vertader ha errat/per anar on ell vol sojom haver,/Li és forçat que prenga mal sender/i mai venir a son lloc desitjat".(Ausias Marc, cim de la poesia catalana, 1400-1459,

Valencia)"L'experiència és el nom que tothom dóna a les pròpies

errades".(Oscar F. O'Flahertie W. Wilde, 1854-1900)"L'experiència és aneo que atenyem quan no atenyem

allò que volem".(Don Stanford)"La gent s'orienten sols a les palpentes de l'experièn-

cia".(Anne Robert Jacques Turgot, estadista i economista

francés, 1727-1781)"A enemics grans, vergonyes i fams"."Fent i desfent, aprèn aprenent"."Aprenent de molts oficis, mestre de res"."No s' hi val a ser marqués, sinó a saber-ho ser"."No temis taca que amb aigua marxa"."Frare que ha estat soldat, surt més encertat"(Refranys catalans)"L' experiencia és la malaltia que ofereix el menor perill

de contagi".(Oliverio Girondo, escriptor argentí, 1891-1967)."Com que l' experiencia eixampla, hom comença a cop-

sar fins a quin punt tot és humà".(Joseph Farrell, "Conferencies d'un cert professor")"La nostra experiencia és més aviat un compost d'il.lusions

que van adquirir saviesa".(Joseph Roux, "Cavil-lacions d' un Sacerdot de la Parró-

quia")."Donaria de grat la meitat de la ciencia que em sobra

per tal d'adquirir una petita part de l' experiencia que emfalta".

(P. Flores)"Trastocar una experiencia en consciencia, vet ací en

qué consisteix ésser home".

(André Malraux, polític i novel.lista francés, 1901-1976)"Alié que forma la nostra sort no és pas el que experi-

mentem, sinó la manera desentir-lo".(Marie von Ebner-Eschenbach, escriptora morava, 1830-

1916)"Val més un esbarzer d'experiència que tot un forest

d'advertències".(James Russell Lowell, crític i poeta nord-americà, 1819-

1891)"Les experiències són estalvis que un gasiu deixa en una

banda. La saviesa és una herencia que un rebuig no pot pasesgotar".

(Karl Kraus, filòsof i escriptor austríac, 1874-1936)"Tu saps -digué l'egipcia- que sempre he tingut per máxi-

ma de conquerir l'afecte dels joves, els quals, per la inex-periencia i docilitat de llur ment, em manlleven una gran uti-litat. Jo teixesc llurs pensaments, n'arranj l'ordit i li don laforma..."

(Edward G.Bulwer Lytton, 1803-1873, a "Els darrersdies de Pompeia")

"Els anys ensenyen moltes coses que els dies no vansaber-ne mai".

(Ralph Waldo Emerson, pensador i polític nord-ame-rica, 1803-1882, "Assaigs")

"Tothom som afeccionats. La vida és tan curta que nodóna per a més".

(Charles Spencer Chaplin, actor anglo-estadounidenc,1889-1978) -

"Demaneu a l'experimentat millor que no al savi".(Proverbi àrab)"Ningú raïa a la vida tan completament experimentat en

el capteniment vital com per a no rebre més informació del'edat i de l'experiència".

"A la vida humana s'esdevé com en una partida de daus;si no cauen tots com més convé, cal tenir art per aprofitar-se'n tant com puguis de com van caure".

(A. Publius Terenci, pensador roma, 194-159 a. C.)"Un jove en anys pot ser vell en hores, si no ha perdut

el temps".(Francis Bacon, filòsof i estadista anglès, 1561-1626)"Cada experiencia de la vida, tot alié amb qué hem entrat

en contacte al llarg de la vida, és un cisell que ha estat tallantla nostra estatua de la vida i l'emmotlla, la modifica, li dónaforma. Som la part de tothom que nosaltres hem trobat. Totallò que hem vist, oït, sentit o pensat ens ha tingut en la seva

ens ha emmotllat i ens ha format".(Orison Swett Marden, escriptor i moralista estado-uni-

denc, 1853-1924)"De vegades hi ha estranys i sobtats afixaments damunt

una idea, un record, el racó d'un moble. De sobte, hom creucopsar per primer cop allò que ha vist mil camins. O bé hompercep l'arribada de la maduresa —l'adolescència- d'un solcop".

(Paul Ambroise Valéry, escriptor francès, 1871-1945)"El poder de la virtut del 'home no deu ser mesurat segons

els seus esforços, sinó segons allò que ateny generalment".(Blasi Pascal, savi i científic occità, 1623-1662)0

TENNISSON RIGO

TennisFutbol-salaHándbolPetancaCir. footing

SquashVoleiMini-golfTennis taulaGimnàs

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66Sometimes • Palma de Mallorca

122 112 SERVIAUTO°PEL ARENAL S.A.

SERVEI OFICIALCarretera Militar, 185 . Les CadenesTel. 26 81 11 Fax 74 32 7707006 S'Arenal-Palma (Mallorca)

15 DE ABRIL DEL 2000 15

PETITS ANUNCIS

Biblioteca Catalana de Kre-feld - Box 1665 D-47716 Kre-feld Alemanya. Tel. 07-49215126635.

Classes particulars. Totes lesassignatures i tots els nivells.Petits grups. Professors/estitulats. Preus econòmics.Telf. 971467931. Ciutat deMallorca.

Classes particulars d'hebreu,grec i llatí a tots els nivells.Jordi 971242795

Piano Blues, Jazz, Rock. Clas-ses particulars. Harmoniamoderna. 971242795 Nanel.

Atots els valencians que vul-guen contribuir a la cons-trucció nacional del PaísValencià. L'associació cívicaTirant lo Blanc us espera.Som els nacionalistes valen-cians. 963879408.

Sóc professor d'una DIWAN(escola bretona) i escric i Iligcatalà. Envieu-me Informaciósobre els Països Catalans,especialment de tema d'en-senyament: Gràcies. JoelDonnart-44, Hent Frinaou-dour, Penc'hoad-F-22860Plourivou Breizh/Bretanya -Estat francés.

El Call, la revista dels jueusdels Pa'issos catalans és ainternet. http:/www. fortune-city.com/victorian/coldwa-ter/252.

Acaben d'editar-se els Evan-gelis segons sant Mateu, santMARC I SANT Lluc, en ver-sió interconfessional, en Ilen-gua catalana, en cassettes iCD. El seu preu per joc és de3.000 ptes. Posteriorment s'e-ditará l'evangeli segons santJoan. També hi ha editat totel Nou Testament en Braileen llengua catalana, i edicióinterconfessional. Són 22volums, i es poden demanara Mn. Joan Magí, Parròquiade sant Pere i sant Pau, 43007Tarragona.

Grups de llonguets, está moltinteressat en crear una penyad'aficionats de l'equip de rugbicatalà USAP. Interessats cri-dar al 971 200 810. Lluís.

Ha nascut Correfocl!! Una

revista de literatura i Històriacatalanes. 64 planes 250 ptes.Col.labora-hi o fes-te'n subs-criptor. Tlf. 971 200810. Lluís.

A Ciutat estam creant el pri-mer equip de rugbi català deMallorca. Els Almogàvers.Interessants cridar al 971 200810. Lluís.

Menorquines i menorquins!per dir prou a l'asservimentcolonial espanyol, organitza'ti lluita amb el Col.lectiu Inde-pendentista de Menorca CIM.Per rebre informació, escriua CIM - Bústia Postal 24 -07700 Maó.

Família de Mallorca cercaal.lota (Au Pair) pér tenir curad'un nin de 2 anys a partit dela primera setmana de desem-bre del 99, durant un peno-de de 8 mesos. Cridat a par-tir de les 20'30 al 34/971 757831.

BORSA DELMOTOR

Si vol un cotxe nou de la nos-tra gamma, véngui i en par-larem. Agència oficial Renault.Tel. 413867. Son Ferriol.

Venc Harley Davison Heri-tatge Softail Clàssic. Modelo95 matrícula IB 1995 BY. Tlf.971820717.

VENDES

Venc piano marca TLEYEL,un quart de coa, en bones con-dicions. Mig milió de pesse-tes. Tlf. 939 373 151.

Venc figures d'escaiola novesper decorar o policromar:àngels, betlems, fruites, flors...per lots o a la menuda. Tru-cau capvespres i vespres al971 29 44 44.

Venc embarcació Borràs 640.Bon estat i bon preu. Tlf. 971865 405

Venc solar de 1.200 m 2 . A labarriada de Bellavista, a sesCadenes de s'Arenal. 8milions de pessetes. Tfls. 971441 629 - 971 441 289.

PARES, EDUCAU-ME ENCATALÁ, A MALLORCAHl HA EL MEU FUTUR

el Ileu de totsX mereix un

respecte

FORA FUMS!

L. SUBSCRIVIU-VOS-HI, ANUNCIAU-VOS-HI

Peces de «Terrazo» i MartmoilnaTel.: 971 65 11 63 U. Barcelona. 5 07630 CAMPOS (Mallorca)

16

15 DE ABRIL DEL 2000

L'assassinat de GuillemL'Il d'abril de 1993 cinc joves

feixistes van assassinar GuillemAgulló i Salvador, militant de l'as-semblea de l'Horta de Maulets, aMontanejos (a la província judicialde Castelló de la Plana), on Gui-llem i els seus amics eren d'acam-pada, a l'igual que els assassins. LesForces de Seguretat de l'Estat no vandur a terme cap detenció, de mane-ra que els joves feixistes van podermarxar tranquil•ament del poble aldia següent.

En fer-se pública la notícia, laprimera reacció va ser de dolor i deràbia. Durant el primer mes es vanrealitzar diverses manifestacions ala ciutat de Valencia, amb l'as-sisténcia de milers de persones, perdenunciar la impunitat de la violen-cia feixista. Però el fet de la impos-sibilitat de mantenir un estat de mobi-lització popular permanent impli-cava el perill que tot s'esgotés quanpassés. Precisament per evitar aquestrisc i per dotar de continuïtat i con-tingut la mobilització, Maulets vadecidir de personar-se com acusa-ció popular.

2.- La instrucció del sumad:dos anys i mig d'acusaciópopular

La fase d'instrucció del sumaris'ha perllongat al llarg de dos anysi mig. El millor resum del treballrealitzat durant aquest període sónles conclusions provisionals que vampresentar immediatament abans delcomençament del judici.

En aquestes conclusions provi-sionals vam proposar al tribunal unadotzena de testimonis -entre moltsd'altres- que pensem que podienaportar dades interessants. Era unamanera fácil de començar la inves-tigació del context de l'assassinat

de Guillem, i en concret de l'entra-mat feixista que recorreValéncia desdels anys setanta, sense el qual noes pot entendre l'assassinat. Els tes-timonis que ens van ser negats sónels representants dels grupuscles fei-xistes Acción Radical i Yomus, aixícom de la coneguda empresa deseguretat Levantina de Seguridad;la directora del diari Las Provincias-protagonista d'una campanya d'in-toxicació al principi del cas- i elsresponsables polítics de les Forcesde Seguretat de l'Estat al País Valen-cià (el delegat de govern espanyola Castelló de la Plana i el governa-dor civil).

3.- El judici.

El 16 d'octubre de 1995 vacomençar el judici a Castelló de laPlana (perquè el lloc dels fets és dinsaquesta província judicial). Perdenunciar el fet que l'Audiéncia deCastelló no havia acceptat l'inte-rrogatori dels testimonis proposatsper l'acusació popular, vam convo-car una concentració a les portes dela sala on tenia lloc el judici el mateixdia 16; hi van assistir un miler dejoves. Alhora, i per manifestar quees tractava d'un judici polític, vamconvidar a representants de tots elspartits -excepte PP i Unió Valen-ciana- i de tots els sindicats, orga-nitzacions i entitats socials i cívi-ques; hi van assistir prop d'un cen-tenar de representants.

Davant el ressò -representantspolítics dins la sala, concentració afora i premsa per tot arreu-, la poli-cia es va posar nerviosa i va efec-tuar tres càrregues amb materialantiavalot que van provocar nom-brosos ferits. A més, la policia vadecidir aturar a l'entrada de Valen-cia dos dels autobusos que torna-

ven de la concentració, dur-los, apunta de metralleta i voltats de fur-gones policials, a la ComissariaSuperior de Valencia, i retenir-losallá durant més de quatre hores peridentificar -una per una- cadascu-na de les més de cent persones quehi viatjaven.

Arran d'això, una assemblea depares i mares dels joves afectats vaposar denúncies i el ressò dels fetsva obligar la governadora civil arebre'ls i escoltar les seves queixes.

Després de la no acceptaciódels testimonis proposats per l'a-cusació popular, el tribunal ha obs-taculitzat de manera continuada lanostra tasca:

Amb la llengua, obstaculitzantla disponibilitat de traductors (el nos-tre advocat parla català de normali les defenses van demanar traduc-ció a l'espanyol).

Amb l'aportació de provesdocu-mentals, negant a l'acusació popu-lar les nostres peticions d'incorpo-ració de proves documentals sobrela trama feixista (fanzines nazis,adhesius...).

Amb els interrogatoris, impe-dint que el nostre advocat poguésfer preguntes sobre la ideologia iles vinculacions polítiques delsassassins.

Per expressar el rebuig per aques-ta situació, vam decidir de convo-car una segona concentració el dia8 de novembre de 1995, en formad'abraçada silenciosa a l'edifici ambquatre pancartes amb una pregun-ta cadascuna (del tipus de "Per quéno accepten els testimonis de l'a-cusació popular?", 'Perquè la poli-cia no va fer cap detenció?"...), ambun nou èxit de participació.

A més, vam decidir renunciara l'interrogatori dels darrers testi-monis, especialment al de Manuel

Chuliá Ferrer (personatge relacio-nat amb Yomus i Acción Radical)perquè ens negàvem a acceptaraquest joc: no podem permetre queel tribunal emmascarés la sevamanca de voluntat d'investigar latrama feixista-blavera oferint-nosa canvi testimonis menors.

4.- La recusació del tribunal.

Però la gota que va fer vessarel got va ser la presentació d'unatestimoni anónima el 18 de desem-bre de 1995. Davant això, vam deci-dir aturar la situació i presentar el5 de gener de 1996 un escrit de recu-sació del tribunal, en el que demaná-vem l'elecció d'un altre tribunal perles raons abans exposades i un noucomençament del judici des de bonprincipi. La recusació implicava unaruptura clara de l'acusació popularde Maulets amb el procés judicial.

La decisió del TSJCV -Tribu-nal Superior de Justícia de la Comu-nitat Valenciana- de no acceptar elnostre escrit de recusació i d'im-posar-nos una multa de 100.000 pta(per la nostra "mala fe", segons elTSJCV) ens va decidir, finalment,a retirar-nos del judici, cosa que vamfer el dia 5 de febrer.

5.- L'episodi final.

El 26 de febrer ens vam assa-bentar que el tribunal havia deixatlliures a quatre dels cinc acusats del'assassinat de Guillem Agulló eldia anterior, tot i no haver fet públi-ca encara la sentencia ni haver-hocomunicat a les parts. Però més enllàde les formes -d'altra banda, mairespectades pel tribunal- la decisióno ens va estranyar. De fet, ja lavam anunciar amb la nostra recu-sació del tribunal i amb la nostra

posterior retirada del judici, quanafirmàvem que no hi havia garan-ties per a un judici just i neutral ique el tribunal estava mostrant unacontinua connivéncia amb els acu-sats.

L'acusació popular de Mauletsvam valorar que la decisió del tri-bunal deixava impune un assassi-nat i que els únics condemnats delcas hem estat, precisament, l'acu-sació popular, víctimes d'una multaper presentar un escrit de recusa-ció (per manifestar la nostra opi-nió i fer-ho dins dels canals legals!)i d'una campanya de criminalitza-ció sense precedents.

Pensem que la impunitat ambqué queda l'assassinat del nostrecompany Guillem Agulló fa res-ponsable al tribunal de les possi-bles futures agressions feixistesque es puguin produir, perquè ambla seva decisió anima els feixistes.A partir d'ara, doncs, ja sabem elque podem esperar de la justícia ila legal itat espanyoles: permissivi-tat amb els assassins i la violenciafeixista. En aquesta situació, no hiha garanties per a la lliure expres-sió i manifestació de les idees detot el món en condicions d'igual-tat: no hi ha condicions democrà-tiques reals.

Ara, queda pendent la publi-cació de la sentencia i les seguresmobilitzacions que aquesta pro-vocará, a més del possible recursque presenti l'acusació familiardavant el Tribunal Suprem. I, d'al-tra banda, la possibilitat de recon-duir l'experiència de gairebé tresanys d'acusació popular per l'as-sassinat de Gui llem Agulló per ferfeina de denúncia del feixisme acasa nostra i de consciencia res-pecte a les raons estructurals dela seva existencia. 12

¡Una escola a ríndia, un milió a Mallorca!Dilluns, dia 3 d'abril, vaig tenir

l'oportunitat de participar en unsopar-tertúlia organitzat per l'as-soc iac ió d'Antics Escoltes deMallorca. Eren més d'una vinte-na de persones que aprofitavenl'avinentesa d'aquest tipus de tro-bada periódica per escoltar lesparaules de Xavier Fortuny, regi-dor de l'Ajuntament de Marrat-xí. Hi explicà la seva experièn-cia i els contactes directes queha mantengui amb la gent que tre-balla a la zona índia d'Ananta-pur, on, des de fa més de 40 anys,

está treballant el catalàFerrer (qui té previst venir aMallorca en dates molt properes).

Vicenç Ferrer va nàixer a Bar-celona l'any 1920. És a punt decomplir els 80 anys d'edat. Arri-ba a l'Índia l'any 1952. Alesho-res en té 32, d'anys. És jesuita.L'any 1968 té problemes amb lesautoritats locals i les classes diri-gents. Se n'ha d'anar de l'Índia.Se'n torna cap a Catalunya. Milersde camperols indis es manifes-ten a Bombay, reclamant-hi laseva tornada. Indira Ghandi el

convida a tornar a dridia. Li pro-posa un repte: treure de la mise-ria la regió sudenca d'Andra Pra-desh. Deixa la Companyia deJesús, i se'n torna cap a l'Índia,sense doblers i sense cap castade suport, per realitzar-hi el mira-cle de transformar la zona desér-tica i abandonada d'Anantapur(que, en telegu, la llengua local,significa "ciutat de l'infinit"). Al'edat de 50 anys, l'any 1970, escasa amb Ana Perry, una perio-dista británica. Té tres fills: duesdones i un home.

Aquest sopar-tertúlia orga-nitzat per l'Associació d'AnticsEscoltes de

Mallorca, si més no, serveixper comprovar que des de Mallor-ca es pot col.laborar molt bé idirectament amb l'obra que estáfent a l'Índia la Fundació VicençFerrer, des de fa més de 40 anys.Es tracta de SIS GRANS pro-grames de desenvolupament inte-

gral:A) EDUCACIÓ: 1.000 esco-

les; 62.500 infants escolaritzats;400 professors especialitzats; B)SANITAT: 5 hospitals; 600 pro-fessionals sanitaris; 600.1500malalts atesos; C) VIVENDA:2.500 cases noves; 1.235 en cons-trucció; 350 equipaments comu-nitaris; 13.000 cases rehabilita-des; a més de 1.000 pobles; D)ECOLOGIA: 4.000 pous d'aiguaper al reguiu; 350 fonts d'aiguapotable; 240 embassaments;6.000.000 .d'arbres plantats;250.00 arbres fruiters; 910 plan-tes de biogás a partir dels excre-ments d'animals; 600 forns nocontaminants E) DONA: 20.000dones actives a 950 associacionsfemenines; F) GENT DISCA -PACITADA: 130 grups organit-zats amb 1.400 membres inscrits;2 centres per a discapacitats; 3tallers de rehabilitació i ortopè-dia; 3.300 prótesis; 1 escola-

residència per a gent cega.L'Associació d'Antics Escol-

tes de Mallorca s'ha proposatcol•laborar en el PROGRAMAEDUCATIU. D'una manera moltconcreta: AMB UN MILI() DEPESSETES S'HI POT CONS-TRUIR UNA ESCOLA! Per aixòmateix, s'han posat a organitzaractivitats que els permet in reco-llir aquests doblers i 1 1 iurar-los-hi abans que s'acabi aquest any2000.

És un d'aquests gests de soli-daritat. que sorgeix de la socie-tat civil mallorquina, al qual valla pena donar tota casta de supon.

Pera més informació, hom Potadreçar-se als telèfons: 971207564 / 971 432311. I/

. Cecili Buele i RamisDiputat del PSM-Entesa

NacionalistaAl Parlament de les I Iles

Balears

J.M. Lladó

ANIT VAIG 5ENTIR 4 UN

INFORMATIU DE RADIO MARRATXÍQUE EN CABIER CASALLUS DEIAA EN COSEMARÍA ASNAR 1 AEN CUAQUÍN CALUMNIA QUE

N I ANES5IN A FER MOLTESESPUÑETE5

LO 7E11 AMBLIS NOMS PROPISNO I-14 ESTAT MAIES TEU FORT...

Cicle commemoratiu

del 500 aniversari del

"Vita Christi".

Del 23 de Desembre

al 25 de Gener

sai.a.41," '"'• "1~ sir

3ilebet k Wesa treqs EA *he 1111,riditie 100 botaste itere tttles sse es tetescalst me* i'itersest reid itontottr kildtem.

«~..«.01/1"..

Duo 3 e Devem re:

A les 12 bares. desco-briment d'una cerámicad'Enríe Mestreconmemorativa del 500aniversun de la pubh-cacio dei 'Vira Chriáti"de Sol Isabel de lidien&a PE sgiesla del »mesarde la 7bmcat al cárterAlborota de la curat deValencia

Dia 23, 25 i 26 eDesembre:

A les 20 heme, repre-sentació de les estampesnadalenques del"Vira Cbristr Eseenzrzcacto d un fragmentl'obra de Sor Isabel Unbetlem vivan amb textosdel segle XV al Teatrol'Agrícola d Alborata

una donaenfront de 1 1 0411.

AJUNTAMENTD'ALBORAIA

Hl HA GENT A QUINO AGRADA QUE

ES PARLI, S'ESCRIGUIO ES PENSI EN CATALÀ

ÉS LA MATEIXA GENTA QUI NO AGRADA

QUE S'ESCRIGUI,ES PARLI O ES PENSI.

Ovidi Montllor

hit* Col.loctiu

independentistaRevolucionar!Elvissa

1°1211 15 DE ABRIL DEL 2000 17

La droga: gran negoci per els Estats els BancsHom calcula que cada any

ingressen un 7-8% de diners"nous" (emblanquinats) en elvolum monetari internacional.Quasi tot ve del narcotràfic, peròtambé d'armament i d'algun altre"negoci menor" tracta de blan-ques, pornografia...).

A fi que les economies vaginamunt llençant bromera i tenirentretinguda i pagada amb elconsum l'estupidetzada ciutada-nia occidental, governs i bancsvan legalitzant bilions de dinersnegres, "Appanya va bién".

Els drames personals de lesfamílies dels drogaadictes (bàsi-cament a Occident) i dels petitscorreus del narcotràfic (carn decanó de les màfies, abandonats

durant 10-30 anys en immundescel.les de presons tercermundis-tes) són el "precio" que cal pagar"al progreso", o sia, al culte quepaga d'Occident al seu déu fals,Mammon (les riqueses). Ai,Moloch!

A les presons espanyoles hiha més droga i més barata que afora al carrer, Tan gran quantitatno pot entrar a través de fami-liars. Necessàriament ha d'entrarper conductes més "oficials".

Tot plegat, fal'efecte que Ins-titucions Penitenciàries "deixafer" (o promou) el consum de gro-gues pels interns a fi de tenir-losmés tranquils, amb el consenti-ment tàcit de la població. Natu-ralment, els que hi entren la droga

(de la que agafen als narcos?) ésdeuen fer d'or. Si ho penseu idemaneu arribareu a la conclu-

sió de qui són.Ja vaig fer la mili a una nar-

cocolonia espanyola, Septa

(Ceuta). Allí era "vox populi"(confirmat per testimonis de legio-naris i per ocasionals detencionsa la Península) que els tancs dela Legió, que no passen per duana,introduïen (introdueixen?) mas-sivament droga quan anaven demaniobres a la Península.

I tot així: "Appanya", unanovel.la negra d'Alí Baba i els40 lladres que, al dir del PP- MaríAznar en furor electoral "enAppanya el crimen siempre pagai la Kjustissia resplandesse". Aixódiuen les teles, si més no. ! és que"ellos" són tan honrats com la ciu-tadania hipnotizada vulgui creu-re d'aquests professionals delcinisme i la manipulació.

Jaume Tallaferro

Festa multitudinària a Bona GentEl passat dia 6 d'abril, l'associació

d'Amics de la tercera Edat BonaGent, de l'arraval de santa Caten-nade Ciutat, celebrà la festa de Pri-mavera 2000.

El local del carrer del Ferros'omplí de gom en gom, (unes 700persones).

Entre d'altres, assistiren a lafesta el baffle de Ciutat de Mallor-ca Joan Fageda, el president de laPIMEN, Tomás Garrido, el presi-dent del Mercat de santa Caterina,Virgili Izquierdo, el president deFEPAE, Antoni Vera, la vicepresi-denta de la federació de PersonesGrans de Balears, Maria TeresaRattier, etc.

Hi va haver ball d'aferrat ambmúsica en viu, balls mallorquins,rifes... i un bon berenar a base deproductes de la nostra gastronomia:pa pagès amb sobrassada, olives tren-cades, coca amb verdura, coca ambtallades coca de motlle, ensaima-da, coca de brossat, xampany, vi,refrescs... per a tots els assistents.

La festa comença a les 4 de l'ho-rabaixa i no acabà fins a mitjanit.

Els cataliners de Bona Gent,demostraren una vegada més, queel va la marxa, que els va la festa iel sarau, i que a més tenen moral,il•lusió i eterna joventut.

Redacció

DeQuaresmesi Pasques:

VICENÇ DE SON

RAPINYA

Ja som a Setmana Santa

temps de passió i dolor,

de processons i caputxes

recolliment i oració.

Natzarens també Manaies

Calvaris, crucificcions,

Paumes, branques d'olivera

fassos i moltes foscors .

Pasqua és dia de joia,

D'Encontres, celebracions,

de repicar de campanes

i amollada de coloms,

A•eluia, al•leluia,

la bona nova

corre en boca de tot-hom,

Glória u a les alçades

Qu uscita el Senyo

Núria i la glòriadels venots ÉLORCA CONTRA

LOS ROJOS

IlACASO DE LOS DESEMBARCOSNIMIXISTAS EN LA ISLA

(Diario de un vombatiente)

Priílago del CONDE ROSSI

PALMA DE MALLORCA

ns iNnXAL r AkAAAAa.a. 5. A.1930

prou agressions,dels estats espanyat í irancés

a la nostra llengua

18 15 DE ABRIL DEL 2000 1-L'It116

L'antifranquisme a Mallorca. VI LLIBRE(Les lluites del segle XXI)

Literatura catalana i lluita antifeixista:Núria i la glòria dels vençuts (I)MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Cursaven el quart debatxiller en el Llúis Vivesalguns fills de vencedors (fillsde militars, buròcrates delssindicats verticals,falangistes o, qui sap, delsmateixos escamotsd'extermini antimarxistes ianticatalanistes)

Si haguéssim de fer una histò-ria exhaustiva de l'origen i géne-si de les novelles que he publi-cat referents a la guerra civil (Estiude foc, Columna Edicions 1997;L'Amagatall, Col•lecció Tiá deSa real 1999; Núria i la gloriadels vençuts, Pagés Editors2000...), a més de les que enca-ra resten inèdites (Un tango deGardel en el gramòfon, L'al.lotade la bandera roja; Nissaga desang, etc., etc.,) ens hauríem deremuntar a finals dels anys cin-quanta i començaments dels sei-xanta. M'explicaré. La guerra, lalluita per la llibertat, l'antifei-xisme, són qüestions que m'haninteressat des de sempre. Acomençaments del seixanta jocursava quart de batxillerat en elCol.legi Lluís Vives de Ciutat,just acabat d'arribar de sa Pobla(el pare volia muntar un taller depintura a Palma i per això deixà-rem el poble per aquestes dates).A casa meya jo ja havia sentitparlar molt de la guerra (el parei l'oncle havien lluitat en defen-sa de la República; coneguerenMiguel Hernández, Modesto,Galán, la majoria de dirigentsanarcosindicalistes, comunistesi socialistes que en aquellsmoments eren al capdavant de lalluita contra el nazifeixisme).Però de llibres referents a la gue-rra no n'hi havia gaires (si excep-tuam els "oficials", els panegí-rics de la "cruzada"). I un al•lotde catorze anys tampoc no dis-posa de gaire diners per a aquesttipus de despeses tan "luxoses".Molt manco hi havia res referental mític desembarcament repu-blicà de 1936 en el Port de Mana-cor. Pea) jo ja estava a l'aguaitde qualsevol llibre (malgrat que

fos franquista) que em poguésaportar un mínim d'elementsd'anàlisi dels fets de la guerra.

Cursaven el quart de batxi-ller en el Llúis Vives alguns fillsde vencedors (fills de militars,buròcrates dels sindicats verticals,falangistes o, qui sap, dels matei-xos escamots d'extermini anti-marxistes i anticatalanistes).Aquests companys de classe, pera obtenir unes pessetes s'havienespecialitzat a saquejar les biblio-teques i golfes de la família. Pis-payen llibres i revistes dels anysquaranta als progenitors. Al matí,moments abans d'entrar a clas-se, en la porta del collegi, d'a-magats dels professors, s'esta-blien uns petits "encants" per ainiciats. Supós que si ens veiaalgun professor es devia pensarque intercanviàvem segells, tebe-os... No li donaven gens d'im-portància a tot aquell sarau dejovençans. Aquests companyscompareixien amb munts derevistes de la Segona GuerraMundial (un altre dels temes quem'apassionava i apassiona enca-ra!), publicacions pornogràfi-ques italianes o franceses, algun

llibre curiós (curiós pera qui s'in-teressás per la guerra, evident-ment!). Les publicacions mésabundoses eren Mundo i la naziS ignal. Jo comprava tot el mate-rial que podia (exceptuant la por-nografia dels vencedors!) amb lespessetes que cada setmana emdonaven els pares per a anar alcine (i sovint gastava fins i totels diners de l'entrepà!). La mare,a migdia, no podia imaginar-sed'on provenia la immensa ganaque em posseïa i que em feia devo-rar tot el que em posaven peldavant!

Així va ser com em vaigpoder fer (per un durod'aleshores!) amb la famosaobra del feixista FrancescFerrari Billoch (Manacor1901-Madrid 1958) Mallorcacontra los rojos, amb unagran quantitat de númerosde Mundo...

D'aquesta manera, comprantara tres revistes, demà quatre, vaigpoder anar fent una bona col-lec-ció que, anys endavant, vaigenquadernar i ara formen part dels

meus arxius. Ara que ho record:era ben curiós tot això de la por-nografia que atresoraven, d'a-magat, alguns dels vencedors. Ya-donaves de la hipocresia que hihavia en el món. Tota la menti-da moral, la manca d'ètica, la bru-tor personal d'aquesta muniód'antimarxistes. La hipocresiadel vencedors! Munió de fran-quistes que compraven, quananaven a Lurdes o Roma, por-nografia pura i dura. Particular-ment, com he dit una mica mésamunt, mai no em va interessargaire aquest tipus de material, els"tresors" dels falsos beats demissa i comunió diària. Per?)entre altres companys de classesí que era un "producte" moltsol•licitat. M'interessaven mésles publicacions referents a la gue-rra civil (i a la Segona GuerraMundial), els llibres que pogues-sin dur. D'aquesta manera em vaigpoder fer (per un duro d'alesho-res!) amb la famosa obra del fei-xista Francesc Ferrari Billoch(Manacor 1901-Madrid 1958)

Mallorca contra los rojos ambuna gran quantitat de númerosde Mundo... I vaser precisamentgràcies al llibre de Ferrari Billochcomprat a començaments delsanys seixanta a la porta del

Lluís Vives de Ciutat quevaig poder veure (en la página41)1a fotografía de les cinc infer-meres republicanes. Infermeresque poc després del reembarca-ment de les milícies antifeixis-tes serien violades i afuselladespels falangistes. Aquestes donestengueren la mala sort de nopoder reembarcar amb les tropesrepublicanes de Bayo. Tenc el lli-bre que comtnt obert per la pági-na quaranta-u. Mentre escricaquest anide veig les cinc infer-meres assassinades per la reac-ció. Són cinc al.lotes amb posattrist (potser imaginant ja el seutrist final). La imatge de les infer-meres republicanes em quedaper sempre enregistrada en lamemòria. No l'he oblidada mai.Ja de jove pensava en quina haviaestat la seva vida, em demanavacom havien arribat a Mallorca,quins motius les impulsaren a par-ticipar, voluntáries, en l'expedi-ció que volia alliberar Mallorca.Posteriorment (sobretot estudiantles aportacions de Josep Massoti Muntaner) vaig anar aprofun-dint en la història del desembar-cament de Bayo i. a poc a poc,vaig anar acumulant informacióno solament damunt les cincinfermeres, sinó sobre els altresvoluntaris i voluntàries que inter-vingueren en aquells combats.Durant dècades he parlat i con-sultat un munt de qüestions asupervivents (dels dos bàndols)d'aquella época. I, amb algunsdels voluntaris republicansdesembarcats a Son Amer, he fet(més d'una vegada!) pam a pam("aquí teníem un niu de metra-fiadores; aquí les trinxeres; aquícaigué un amic; aquí férem retro-cedir la Guàrdia Civil, els falan-gistes..." ) el recorregut pels

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCAVI LLIBRE

de NI- López Cr-esysí

Cada quinze dies a lidEl`TLOLI, (d'agost de 1999 t'iris a l'agost de l'any 2000)

Per demanar números endarrerits, telefona al 971 26 50 05

Països catalansHi ha refranys, de sentits molt variats, que no tenen cabuda en cap capítol específic i per això els

hem posat tots plegats en el present.

1. A allò que está fet, pit i amunt.2. A allò que no ha de durar, no t'hi has

d'acostumar.3. A bon capellà, millor sagristà.4. A bon començament, bon acabament.5. A bona campana, bon batall.6. A cabells blancs honrats no hi ha panys

tancats.7. A cada bugada es perd un llençol.8. A cada porta, la seva clau.9. A cada sant li arriba el seu dia.10. A cada sant, el seu ciri.11. A cap coix se li obliden les crosses.

12. A casa del mort cadascú plora el seu dol.13. A cent anys, coteta verda.14. A cosa donada no li cerquis taps.15. A cul escaldat, bragues d'espart.

NOTA: Aquest capítol consta de 552 refranys.La resta els podreu trobar en el llibre depropera aparició "5.000 REFRANYS DENOSTRA TERRA" d'Arola Editors, delqual en soc l'autor. Arola Editors - Polí-gon Francolí, parcella 3, 43006 Tarra-gona - Telèfon 977.54.76.11 E-mail:arola@tinet.futes.

15 DE ABRIL DEL 2000 19

indrets o 12ti fa més de seixantaanys, els militars de la Repúbli-ca, els voluntaris antifeixistes delPOUM, PCE, UGT, CNT, PCE,ERC i Estat Català provaren dedeslliurar l'illa del feixisme.

Hauré d'agrair a un enemicde l'esquerra i elcatalanisme, Ferrari Billoc,aquestes novel-les de laguerra?

D'aquest 'libre, Mallorca con-tra los rojos, la histórica fotografiade les cinc infermeres presone-res féta moments abans de serexecutades pels escamots d'as-sassins feixistes, era el que m'im-pressiona més, l'origen primige-ni de les novel.les Estiu de foc,L'Amagatall i ara, més recent-ment, de Núria i la gloria delsvençuts.

Hauré d'agrair a un enemicde l'esquerra i el catalanisme,Ferrari Billoc, aquestes novel-lesde la guerra? El detall de la foto-grafia de les infermeres que heexplicat una mica més amunt ésben real. La importancia del lli-bre (les mentides i falsificacionsque vaig intuir de bon comença-ment) és cabdal. És un dels pri-mers volums que vaig adquirirde la meya biblioteca, aleshoresen els seus inicis. A part de l'im-mund plamflet contra l'esquerrai la cultura catalana que comen-tam, Francesc Ferrari Billochcol.labora en la reaccionariaHistòria de la cruzada españolade Joaquín Arrarás. Posteriormenttreballa en nombroses editorialsnazifeixistes i sana especialitzanten la lluita contra maçons i mar-xistes. Va ser autor de La maso-nería al desnudo. Las logíasdesenmascaradas (1936); Entremarxistas y masones (1937);Masones. Así es la secta. Laslogias de Palma e Ibiza (1937);La masonería femenina (1940) iLos hombres del triángulo (1940).

A mi no m'importava gaired'on treien el "material"(revistes, llibres...) els meuscompanys de classe

A mi no m'importava gaired'on treien el "material" (revis-tes, llibres...) els meus companysde classe. Però el cert és que, vistamb la perspectiva que donen elsanys, vaig poder acumular totauna serie de documents ben inte-ressants. Sembla que el pare d'undels que feien quart amb mi eraun dels responsables de diversossaqueigs de biblioteques (la dela Casa del Poble, la d'EmiliDarder i, pels llibres que vaigcomprar, la de Gabriel Alomar).Molts d'aquests volums pareixque ja no interessaven els pro-pietaris actuals i havien anat aparar a les golfes o als racons mésamagats dels despatxos. El certés que tot allò (revistes, llibres,exemplars originals del diari quepublica Bayo a Punta Amer, LaColumna de Baleares), aria a

parar a les meves mans i servíper a anar iniciant el meu arxiuparticular de la resistencia anti-feixista a les Illes. Posterior-ment, en temps de la meyamilitancia a l'esquerra illenca(OEC primer i PSM posterior-ment) serví per enllestir nom-brosos articles i per anar prepa-rant xerrades i conferencies deltipus més divers. Més endavantencara, a mitjans dels anys vui-tanta, vaig emprar molt d'aquestmaterial en les xerrades quedamunt el moviment obrer vaigfer a la seu de l'Ateneu Popular"Aurora Picornell".

És evident que mai no vaigdeixar de seguir la pista de lesinfermeres assassinades per lareacció i sempre vaig tenir laintenció de retre un homenatgeals antifeixistes del 36 que vol-gueren alliberar les Illes del fei-xisme.

Fa uns anys en torna a parlaren Llorenç Capellà (que alesho-res dirigia el col.leccionableMemòria civil. Mallorca en gue-rra). Concretament en el núme-ro 22 del diumenge 1 de juny de1986, en un excel•lent articletitulat L'Hotel Mediterráneo o "lavie en rose", Llorenç Capellà parlade les orgies que organitzava el"Comte" Rossi, un aventurer ita-lià que cobrí de sang els poblesde Mallorca. L'Hotel Mediterrá-neo era el cau de tota la gentus-sa antirepublicana, d'on sortienordres i voluntaris per a cometreels assassinats en massa que esrealitzen en tots els indrets de l'i-lla. Pernera igualment el cau delssaraus, les festes més importantsdel moment (1936). Grans ban-quets, balls, disbauxes de totamena... L'Hotel era l'indret on reg-naven -per un dia!- les meuquesque cada dia necessitava el"Comte Rossi" per a satisfer elseu accentuat masclisme que,pel que sembla, mesclat amb lasang dels innocents, u produïaun segur enervament eròtic. Sexei sang: aquest era l'ambient del'Hotel Mediterráneo descrit perLlorenç Capellà a l'article quecomentam. Diu l'escriptor: "Així,doncs, toreros, militars i falan-gistes, convisqueren en bona liar-monja sota les llànties profusa-ment il•luminades de l'HotelMediterráneo, mentre als carrersla fosca sols era foradada pels farsdels cotxes plens d'homes armatsque fatalment coincidien en elCamí dels Reis, en el cementiride Porreres o en el de Son Cole-tes, i allí assassisaven aquellespersones que consideraven ene-migues del nou règim". I mésendavant, comentant una anéc-dota contada pel doctor Deyá(referent a les infermeres fetespresoneres el quatre de setembre),diu: "Avui -contava el doctorDeya, acabat d'arribar de Mana-cor- he fet una revisió a les cincmilicianes de Bayo que hemdetingut. N'hi ha una que ésverge.

'Les afusellaren — .

L'andalús a la escolaCada any un 70% dels escolars andalusos acaben l'ensenyament obligatori amb un baixíssim

domini de la lectura i escriptura.Més que un fracàs escolar caldria parlar d'un autèntic naufragi de tot el "Sistema Educatiu".Des del poder s'ha dissenyat un sistema educatiu, el qual no respon a les necessitats d'Anda-

lusia.Alguns pedagogs i lingüistes comencen a parlar ja d'un greu problema de "Diglòssia". Pero

des del poder polític s'entesten en negar la realitat lingüística i cultural d'Andalusia.Qualsevol estudiant de Filosofia i Lletres sap que no pot existir un problema de "Diglòssia",

si no conviuen almenys dues llengües en un mateix territori.Si una de les llengües és el Castell, quina és l'altra? L'altra llengua no és no més ni manco

que la "Modalitat Lingüística Andalusa".En "un cas de Diglòssia de tipus Ortogràfic", la llengua A (el Castellà), es superposa a la llen-

gua B (l'Andalús), impedint el seu desenvolupament i normalització.La llengua B és la llengua materna de la pagesia i de les classes populars. I la llengua A la de

la cultura, els mitjans de comunicació i les classes dirigents. El Castellà és esmerçat pel podercolonial per subordinar Andalusia, des d'un punt de vista econòmic, polític, social i cultural aaltres territoris de l'Estat Espanyol.

Es produeix amb diferents graus de fet un "bilingüisme" en la majoria de la població no reco-negut. (Un trilingüisme en el cas del Camp de Gibraltar).

El resultat d'allò és un evident `Tracas escolar", i un endarreriment notable en el maneig de lalectura i l'escriptura. Allò anterior s'evitaria si els alumnes aprengueren conjuntament les duesllengües.

El model actual ocasiona una serie de problemes com:a) Manca d'autoestima.b) Baix nivell acadèmic.c) Trastorns en l'aprenentatge.d) Manca d'una identitat personal clara.e) Baixa capacitació laboral.f) Etc.Existeix per tant una necessitat apressant de crear un "model" propi que respongui a les neces-

sitats econòmiques, lingüístiques i culturals d'Andalusia.L'ensenyament de l'Andalús aconseguiria acabar amb els anteriors problemes, aconseguint

que a la fi del "cicle bàsic educatiu", els nostres joves aconsegueixen uns millors coneixementsen totes les matèries.

L'actual model ignora l'existència mateixa de l'"Andalús". En l'assignatura de Llengua Cas-tellana es continua donant-li un tractament poc respectuós a la "Modalitat Lingüística Andalusao Andalús", presentant-la com una forma de parlar malament el Castellà, i denominant-la "par-lars andalusos", amb la intenció de negar la seva existencia i unitat.

A la L.O.S.E. s'imparteix com assignatura optativa "Patrimoni Cultural Andalús", en el quales tracta d'una forma molt superficial el tema de la "Llengua Andalusa".

A l'actual "model educatiu" la elecció de "Patrimoni Cultural Andalús" com assignatura opta-tiva és una fal.lácia, els alumnes desconeixen fins i tot l'existència mateixa d'aqueixa assignatu-ra, donant en molts casos dues vegades Llengua Castellana i Matemàtiques, una com assignatu-ra obligatòria (Matemàtiques i Llengua Castellana), i una altra com assignatura optativa (Tallerde Matemàtiques i Taller de Llengua Castellana), el que és absurd.

Per tot això és urgent que l'assignatura de Patrimoni Cultural Andalús passi d'optativa a "obli-gatória". I que dediqui almenys tres lliçons a la "Modalitat Lingüística Andalusa":

a) Una a la Fonologia Andalusa.b) Una altra al Lèxic Andalús.c) I una tercera a la Literatura Dialectal.La solució a aquests problemes passa inexorablement pel reconeixement de la realitat "lin-

güística i cultural d'Andalusia".Libero Ubeya

Refranys

Democràciade baixaintensitat

QUIM GIBERT,LICENCIAT EN PSICOLOGIA PER LA U.A.B.

"No ens deixem guanyar ni pel cansament, ni per laimpaciència, ni pel derrotisme" Pompeu Fabra

Antonio López López ha deixat de ser un perfectedesconegut, cent anys després de la seva mort, especial-ment entre els treballadors i clients de la seu central deCorreus a Barcelona, que han vist com l'estàtua de la sevapersona quedava embolicada de dol. En López, altramentconegut com a Marqués de Comillas, feu barba d'or ambel tràfic d'esclaus negres de la Cuba colonial. I segura-ment per aquesta raó i per la seva vinculació al món finan-cer i polític, duu el seu nom la plaga que hi ha enfront del'esmentada oficina postal del passeig d'en Cristòfor Colomcantonada Via Laietana. L'acció luctuosa no és més queuna original denúncia en contra del consistori de Barce-lona, autoproclamat d'esquerres, que no fa més que per-petuar la memòria d'un negrer.

En el cap i casal de Catalunya encara també hi harètols dedicats a feixistes i anti-catalans notoris tals comel carrer del Coronel Monasterio, el carrer de Sancho deAvila, el passatge del Duque de la Victoria, el carrer delCapitán Arenas... En aquest sentit, l'Institut de ProjeccióExterior de la Cultura Catalana, IPECC, i d'altres col.lec-tius han fet saber darrerament el seu malestar al batlleJoan Clos pel silenci administratiu de l'ajuntament bar-celoní, tant ara com en els mandats de Narcís Serra i d'enPasqual Maragall, i, en conseqüència, denegatori de lesreiteredades demandes de substitució de qualsevol signeidentificatiu lligat a l'absolutisme i a la dictadura.

En contrapartida, l'any 1939 fou suprimit a punta debaioneta un monument en homenatge a Guifré el Pilós,Comte de Barcelona, el qual mai ha estat restituït. Lamateixa sort han corregut els carrers del Setge de 1714i de La Coronela. Així com diverses places en record dela nostra memòria com a poble. L'historiador Josep Benetno s'està de dir que "És incomprensible que a Barcelo-na no hi hagi cap monument dedicat a les víctimes delbombardeig" (Diari de Girona, 6-2-99), referint-se al sal-vatgisme de l'aviació franquista. Tres quarts del mateixha denunciat l'escriptor Toni Strubell amb motiu dels 60anys de la brutal carnisseria aèria de la Legión Cóndordesplegada sobre Lleida i Granollers. "Una democràciaincapaç de reqüestionar-se, de revolucionar-se amb eltemps, al final esdevé una mena de llac tarquimós on lescoses es queden empantanegades. Aquesta situació expli-ca l'arribada dels nazis al poder", reflexionava en LluísLlach (El Temps, 11 -5-99).

La corporació municipal gironina també va oblidarrecuperar noms populars com el de la plaça del Carril,lloc que ara mateix ocupa el Poeta Marquina, "un giro-ní corcat", segons he sentit dir entre la gent gran. Aixícom de substituir el passatge del general Mendoza i elsdos carrers que té dedicats a Girona el general dels "epi-sodios nacionales" Álvarez de Castro. L'historiador i bat-irle de Girona, Quim Nadal, també s'ha estimat més rele-gar el president Lluís Companys en un bust esquifit dela plaça de les Cent Llars i oferir a la Constitució Espan-yola la zona semiverda-asfaltada que havia allotjat lesinstal-lacions de la Grober. I part de la barriada de SantNarcís continua dedicada a honorar ciutats com Zamo-ra, Valladolid, Oviedo, Albacete, Cartagena... indrets on,amb tots els respectes, no s'hi ens ha perdut res. No seriatocar el bombo batejar un carrer de Girona amb el nomde Rotterdam o de Nantes? Mentre seria molt més didàc-tic i identificatiu gaudir de denominacions més acosta-des a la nostra realitat nacional (noms de comarques delsPaïsos Catalans, noms de la flora del Pirineu, personat-ges claus en la nostra història...). Per qué no una plaçaen homenatge a les nacions sense estat d'Europa, tal comtenen a Tàrrega? Per quan l'avinguda del general JosepMoragues o del conseller en cap Rafel de Casanova? Talcom va deixar escrit el president Companys, abans de serafusellat per l'exèrcit feixista espanyol: "Per a lluitar peraltres ideals nobles hi ha molta gent. Però Catalunyanomés ens té a nosaltres, i ara ens necessita més quemai". 12

MARINA FERRÀ HAMELYNCK

Botxins naxifelxistes alemanys assassinant marxistes I jueus. La iluita contra el racis-me nazi és un combat primordial pera la defensa de la civilització.

20 15 DE ABRIL DEL 2000 1°11211

El deure de repatriarel cos de l'Africà

de Banyoles

El segle XIX, época de gransavanços a Europa, va suposar pels paï-sos ocupats per aquestes potències unvertader espoli dels seus bens, de laseva terra repartida i dividida de formaartificial per uns estrangers que escreien superiors i que no respectarenels límits naturals, separant tribus ipobles sencers, torturant-los, assassi-nant-los, deportant-los a terres estran-yes on no coneixien l'idioma per explo-tar-los com esclaus, i un llarg etcéteraque suposaria un vertader Holocaust,una "Shor encara més nombrosa quela de la segona guerra mundial i qued'alguna manera encara continua desdel punt de vista econòmic. Perquè aixòés el que van fer els colonitzadors holan-desos, britànics, francesos, portugue-sos, alemanys, etc. amb els pobles delcontinent africà. Amb una cultura tanrica i tan variada, que res té a envejara la cultura popular dels altres països.El tristament conegut, vergonyós iangoixós cas del negre de Banyoles ésun exemple de la llavor del nazismeque ja estava madurant en aquestaépoca(Gobineau, Wagner, Nietsche,etc.). A qualsevol persona que coneixo que ha sentit parlar de les barbaritatscomeses als camps d'extermini onfabricaven sabó, bosses de pell, pecesd'or amb les despulles físiques de lesvíctimes, no pot més que pensar queés un cas igual. Certament és necessa-ri recordar la història, i fer balançmoral de com s'ha actuat i de com s'had'actuar en un futur, però precisamentper això és imprescindible deixar des-cansar als torturats i als martiritzats enpau. Si en el passat els van tractar coma animals dins un escorxador, com aobjectes, és ben hora de tornar-los ladignitat humana. Per aquest motiu s'e-xigeix des del més profund respecteals drets humans, en aquest cas en lamés profunda vertent espiritual que rebiSanta Sepultura al seu país. No ens

podem respectar a nosaltres mateixossi no respectam a l'ésser humà i aixòés el que passa amb els detractors d'in-humar a una persona víctima dels abu-sos racistes duits a l'extrem, com ésaquest home procedent de Bostwana.No hi ha dret a tractar-lo com un objec-te, no és cap bé cultural, no pertany aningú, per això no pertany a Catalun-ya, ni a Banyoles. Això és el que hanentes finalment les autoritats catalanes,la qual cosa ha costat molts d'anys. Elmínim exigit és que el govern catalàpagui les despeses de trasllat. No s'hade veure com un atac a la nació cata-lana ja que no ho és.

Hem demano que diria aquestaorganització si per exemple a un poblede Castella tenguessin un soldat catalàpartidari de l'Arxiduc d'Àustria ficatdins una vitrina des de la guerra de Suc-cessió. Probablement exigirien el mateixque aquest metge haitià, el senyor Alp-honse Arcelin, comprensiblement com-mocionat per tan macabre i escanda-lós descobriment.

Els incitadors d'aquests abusosserien ben coneguts dins Europa i ten-drien nombrosos partidaris. Un delsprincipals, en plena época de la colo-nització de I ' África subsahariana perpart dels europeus seria Gobineau.

Gobineau(1816-1882), un dels ideò-legs racistes més fonamentals en la qua-lificació de les característiques de lesdistintes ètnies, sembrà la llavor d'a-quelles males herbes que tendrien elseu màxim creixement en la Europadels anys daurats del feixisme, del nazis-me. Gobineau cau en la més profundamisèria moral de tot aquell que es creusuperior a un altre, tan sols per havernascut a una determinada cultura, pertenir un determinat color de pell. Ésimpulsor de la neteja étnica, respon-sabilitza els mestissos de la decaden-cia d'Europa occidental a qui acusad'embrutar els orígens aristocràtics de

la més pura raga blanca del continent.Gobineau creia en una "selecció natu-ral" dins la societat en la qué els feblessón eliminats i els poderosos sobreviueni esdevenen els impulsors del progrésde les distintes nacions. En el pròlegde la segona edició de la seva obra doc-trinària "Assaig sobre la desigualtat deles races humanes deia: "La teoria dela selecció natural que Darwin i els seusdeixebles han fet famosa, está basadaen una idea fonamental del meu llibre.Aquesta idea fonamental, és la graninfluència que la mescla de races hatengut en el desenvolupament odecadencia de les societats."

És clar que Darwin era un científicque teoritzava sobre fets comprovatsper mitjá de 1 'observació, i simplementdescrivia com era la natura no jutjavala "selecció natural" en que els feblesdesapareixen i els forts són els únicsque prosperen com un estat ideal, talcom feia Gobineau. La pan més il.lus-nativa de l'obra de Gobineau és sensdubte, la imatge que empra en acabarel seu llibre: "La història humana éscom un immens tapís. La terra és elbastidor. Les successives generacions,els seus teixidors incansables... Les duesvarietats inferiors de l'espècie huma-na, la groga i la negra, representen eltreball més bast i de base, fet de cotói de llana. Després ve la raga blanca,situada a l'estadi superior, que super-posa la seva feina en seda. Mentre elgrup ari, enllesteix la superfície, a tra-vés de les seves generacions ennobli-des, amb filigranes d'or i argent."Richard Wagner, gran ennaltidor de lamitologia germánica a través de les sevesòperes, deia del seu gran amic Gobi-neau:

"És l'únic escriptor original queconec". Gobineau connectava a la per-fecció amb el seu amic. Així llegí ambemoció el pamflet antisemita queRichard publicà amb la seva firma el1869: "El judaísme a la Música." onmostrava el seu odi visceral contra elpoble d'Israel.

És un deure moral repatriar el cadá-ver d'aquesta víctima de la "Shoá" afri-cana. No significa una traïció a Cata-lunya, si no el respecte profund cap ala consciencia humana, comuna a totsels pobles. Encara que algunes perso-nes en nom d'un concepte ideològicfals d'arrelament a la terra pensin elcontrari. Sortosament les autoritats enun concepte més humà i democràtic,que ataca les arrels dictatorials, colo-nialistes i xenòfobes més profundes ien nom d'ideals superiors a la capaci-tat dels que critiquen aquesta decisióamb el cinisme propi del feixisme, del'hitlerianisme, qualificant-la d'anti-democrática, han optat per no fer-loscas i repatriar el cos.

En temps de la translció l a l'avantguarda de la lluita pel nostre redreçament nacional i social hl hagué sempre elsmilitants de l'OEC i de les JEC.

2115 DE ABRIL DEL 2000

CRÓNICA POLÍTICA DE LA TRANSICIÓ

La preautonomia balear (II)La criminalització en contra

dels revolucionaris feta per algunsmembres de les direccions de par-tits que pactaren amb el franquis-me reciclat, per desgràcia, ha duratfins ara mateix. Recordem que s'a-bandonà la lluita per anar bastintuna constitució autènticamentdemocrática ja que Factual no con-templa, per exemple, la possibili-tat d'exercir el dret d'autodetermi-nació ni permet la federació decomunitats autònomes (un atacdirecte a la construcció dels Paï-sos Catalans). Fa uns anys, a rande la publicació del meu llibre L'An-tifranquisme a Mallorca (1950-1970) (El Tall Editorial, 1994), unapart dels defensors de la fracassa-da política de Santiago Carrillotambé s'histeritzaren perquè unescriptor mallorquí (qui signaaquest treball) s'havia "atrevit" acontar una petita part de les sevesmemòries. Els senyors Antoni M.Thomás, Gabriel Sevilla, AlbertSaoner, Bernat Riutort, IgnasiRibas, Gustavo Catalán, José M. Canbonero, Jaume Carbonero iSalvador Bastida escrigueren unfuribund pamflet (Última Hora, 28d'abril de 1994) en contra meya icontra l'esquerra revolucionària deles Illes, acusant-nos (a OEC, PTE,CNT,PORE, MCI, etc, etc) de "ferel joc al franquisme policíac". Ésel mateix histerisme d'aquell Pri-mer de Maig de 1977, al castell deBellver; són les mateixes "argu-mentacions" que, en els Fets deMaig de 1937, serviren pera assas-sinar Andreu Nin i centenars derevolucionaris catalans i espanyolsde la CNT i del POUM.

Però d'aquests lamentables inci-dents en contra del moviment obreri popular, ja n'hem parlat a fons enuns altres capítols. Ara, nomésvolíem situar la difícil conjunturapolítica en qué ens trobàvem l'OECquan decidirem signar el PacteAutonòmic.

La nostra situació, deia, era difí-cil. No volíem donar credibilitat aUCD, o a elements del tipus AbelMatutes (que, per cert va signar atítol personal el document). Sobre-tot ens feia por que fins i tot AliançaPopular el signás (AP, era, sens dub-tes de cap tipus, el franquisme puri dur quasi sense disfressa). ¿Comens podíem presentar davant elsnostres militants si havíem donatcarta de credibilitat nacionalista aAliança Popular? Finalment AP nosignà el Pacte Autonòmic. Comtampoc no el signaren els feixis-tes. L'OEC el signà un parell dedies després que els altres partitsde les Illes.

La fitamés important per al nos-tre redreçament nacional fou, sensdubte, la Diada per l'Autonomia,manifestació que es va celebrar dia29 d'octubre de 1977. N'AntoniSena en el seu llibre Gràcies, novolem flors (Cròniques de la clan-destinitat a Mallorca) (Edicions de

la Magrana, 1981, págs. 179-189)fa una correcta explicació de comva anar aquell esdeveniment. Tambéen vaig parlar en el meu llibre L'Art-tifranquisme a Mallorca (1950-1979) (págs. 158-163). En aque-lla gran manifestació hi vàrem par-ticipar més de 30.000 persones.Feren els parlaments, en repre-sentació de les forces polítiques con-voc ants, Josep M. Llompart, Anto-ni Serra i Ferran Gomita.

A partir d'aquell moment, lalluita pel nostre redreçament nacio-nal anà disminuint en intensitat.Els partits amb representació par-lamentaria ja anaven preparat lafutura constitució que negaria eldret d'autodeterminació dels poblesde l'Estat, impossibilitaria la fede-ració de comunitats autònomes ideixaria intactes els aparells repres-sius de la dictadura (exèrcit, bri-gada social, policia armada i guàr-dia civil).

Des de la signatura del Pacte

Autonòmic fins a l'aprovació de laConstitució monárquica, capita-lista i negadora del dret d'autode-terminació, i exceptuant la glorio-sa data del 29 d'octubre, hi ha unllarg període en qué els partitsmajoritaris, signants del Pacte, novan fer res en l'aspecte de lluitapopular pels nostres drets nacio-nals.

Aquell projecte de Constitucióque UCD, AP, PSOE i PCE ana-ven negociant en secret d'esquenadel poble, no solament negava eldret a l'autodeterminació de lesnacions incloses a l'Estat espanyol,sinó també les mínimes condi-cions per a l'exercici d'un autènticautogovem polític. En el fons, estractava de reorganitzar territo-rialment l'Estat per tal de garantirla descentralització que necessita-va -i necessita!- el capitalisme enl'actual estadi del seu desenvolu-pament. L'autonomia que ordienels partits del consens no anava més

enllà d'una autonomia puramentadministrativa. Les ComunicatsAutònomes hi veien reconegudesmolt poques competències prò-pies -i cap de les essencials per aconfigurar un poder d'autogovemveritablement polític.

Com digué Gabriel Cisneros,diputat d'UCD, al Ple del Congrésdels Diputats, la Constitució s'es-tableix "en el marco de una trilo-gía: una nación, una soberanía, unEstado" (El País, 22-VII-1978).Rafael Arias Salgado, també dipu-tat d'UCD, afegia, de la seva banda,que del que es tractava era de"poder encauzar la presión anti-centralista, antes latente y hoyexpresa y potencialmente conflic-tiva, que se extiende por todo elpaís" (El País, 13-V-1978).

El text pactat encomanava laredacció dels projectes d'estatutsa una "assemblea composta pelsmembres de la Diputació o de l'ór-gan interinsular de les provínciesafectades, i pels diputats i senadorselegits", en el cas de les "autono-mies de segona". I, de tractar-se deautonomies de primera", la redac-

ció del projecte d'Estatut era enco-manada solament als parlamenta-ris de les Corts espanyoles elegitsa les províncies incloses en la futu-ra comunitat autónoma; és a dir a1Assemblea de Parlamentaris".

Així, el text del projecte d'es-tatut era privat de la força que lihauria donat el suport explícit delpoble del territori afectat abans deldebat a Madrid. La qüestió -es vacomprovant a mesura que van pas-sant els anys- era desmobilitzar elpoble amb un objectiu ben clar:deixar les mans lliures a les Cortsespanyoles perquè poguessin trac-tar els projectes d'estatut com unafer estatal més, sense estar con-dicionades per la força del vot popu-lar massiu a aquests projectes.

Miguel López Crespí

La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bo

La dona borratxa i el vi al celler, no

La dona com el bon vi, no la vulguis al matí.

La dona, com el vi, enganya el més fi.

La llet no vol vi, i qui se la beu sí.

La maqueta diu que no li agrada el vi; dota la porta, set tea raig de tupí.

La casa que no hila pa, fa plorar i la que no hi ha La taula que no té vi, fa patín

La veritat i el vi no ?han d'aiguant

'oh a Pnliver, el vi al celler i el gra

L'aigua per al molí. Per a l'estómac el vi.

L'amor í el vi, a alguns fa viere i a altres, mom

Les bruixes són a les bótes del vi.

Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de ton.

La que s 'estimi el marit, després de la Les figues-flors volen vi. 12

poesia de paper 1990-'044

POESIA1990-2000

Cent poetesBlai Bonet, Miguel López Crespí, Llompart de la Pena i Marià Villangó-mez.

15 DE ABRIL DEL 200022

HISTORIA D'UNA FOTOGRAFIA

El Grup per a l'Alliberamentde la Dona (GAD)

LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA

Presentació de Núria i la glòriadels vençuts (Pagés Editors)

El passat dia 22 demarç, a les vuit delvespre, l'escriptorMiguel Ferrà Mar-torell presentà en elCentre de Cultura"Sa Nostra" la darre-ra novel-la del conegutautor pobler MiguelLópez Crespí. Es trac-ta de Núria i la glòriadels vençuts que acabade publicar "Pagés Edi-tors" de Lleida en unaacurada edició -ambportada de Mercé Tre-pat- que ja ha estat dis-

Com hem explicat en un article anterior,el GAD (Grup per a l'Alliberament de la Dona)va ser constituït a Ciutat per dones militantsd'OEC i del MCI, així com per nombrosesindependents. Una de les seves fundadoresva ser la dirigent comunista mallorquina Mar-garida Chicano Sansó (del Comité de Direc-ció Política de les Illes de l'OEC). De segui-da el col•lectiu de dones revolucionàries orga-nitzà nombroses activitats -conferències,manifestacions, repartides de fulls volants,muntatge d'una assessoria jurídica per a ladona- i es començà a sensibilitzar l'opinió públi-ca mallorquina sobre una problemática -la femi-nista- molt marginal en l'esquema de funcio-nament dels partits obrers d'aleshores. Abun-daven en aquells temps -com si fos ara mateix !-les agressions a la dona -assassinats, mal-tractaments, etc-. Feia poc (parlam de febrerde 1979) que havia estat assassinada una donanomenada Comelia Arends. El GAD es mobi-I itzá de seguida (l'ajudà en la tasca el Col.lectiu Pelvis). El diumenge dia quatre de febrerde 1979 el diari Balears entrevista (en trebal Irealitzat per la seva col•laboradora ElenaCheca) una de les fundadores del GAD (Mar-garida Chicano) i una representant del Col•lec-ti u Pelvis. El titular de l'entrevista deia: "Que-remos poder ir por la calle sin tener miedo"i les representants del feminisme illenc expli-caven més endavant la seva ferma decisió desortir al carrer per a protestar de la violènciaque s'exercia contra les dones. Deia ElenaCheca: "Hasta ahora, en las Islas no se habíahecho ningún acto de este tipo. 'Nos estamosacostumbrando a esta agresividad como algocotidiano y ya casi nos parece normal hastaque se viole y se mate a las mujeres, sobretodo si son extranjeras'. Extranjeras o nacio-nales, las feministas han llegado a la conclu-

sión de que es el momento de decir ¡basta!".La colaboradora de Baleares continuava repro-duint les opinions del GAD i el Col.lectiuPelvis: "Sólo poco a poco y con la lucha delas propias mujeres, se podrán ir cambiandolas cosas. Además, hace falta que exista unreconocimiento legal de los derechos de lamujer a todos los niveles y los cauces parapoder hacer valer esos derechos".

Dia cinc de febrer de 1979 coneix, doncs,la més important manifestació de la dona rea-litzada mai a les Illes. Rere una pancarta queporta escrit "Prou d'agressions. Prou viola-cions", l'esforç de les dones comunistes d'OECi MCI, així com les nombroses independentsque militen en el GAD i en el Col.lectiu Pel-vis, fan sentir la seva veu. Per?) de tot això enparlàrem en propers articles.

El diari Baleares (article d'Elena Checa;fotografies de Juanet) deixava constància (diasis de febrer de 1979) d'aquesta important mobi-lització de la dona mallorquina. Deia la perio-dista sota el titular "Manifestación contra lasagresiones a la mujer": "Estamos aquí reuni-das para rendir homenaje a todas las víctimasy para dejar constancia de que no nos resig-namos". Les manifestants (unes tres-centessegons uns mitjans d'informació; unes cinc-centes segons uns altres) es manifestaren par-tint de la Plaça de Cort i pels carrers de Colomi de Sant Miguel fins arribar a la plaça d'Es-panya, on cremaren un munt de revistes por-nográfiques com a protesta per la utilitzacióque el sistema capitalista i aquesta societatburgesa i masclista feien -i fan- del cos de ladona.

En honor de la dona assassinada, Come-I ia, es va dipositar una corona de flors a l'es-tany de la plaça. (Fons de Documentació Anti-feixista - FDA).

Miguel Ferrá i Miguel López en la presentació de "Núria la glòriadels vençuts".

tribuïda per totes les comarques dels Països Catalans. Segons declaracions de l'autor ala premsa de les Illes "Núria i la glòria dels vençuts forma part d'una trilogia de novel lesdamunt la guerra civil" (la nostra revista ha parlat en diverses ocasions d'aquestes novel .les:Estiu de foc i L'Amagatall).

L'escriptor Miguel Ferrà Martorell, membre del Consell editorial de Diari de Bale-ars situà la trilogia de Miguel López Crespí en l'òrbita dels grans narradors catalans quehan tractat el tema de la guerra contra el feixisme. Parlà de la influència d'Agustí Bar-tra, Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Estanislau Torres o Salva-dor Espriu en la concepció literària de l'autor de sa Pobla.

També fa uns dies i dins del marc incomparable de la Setmana del Llibre en Català,l'escriptor Vicenç Calonge presentava la darrera aportació a la poesia catalana con-temporánia de Miguel López Crespí. Parlam de Record de Praga, editada recentmenta Ciutat. Altres obres de Miguel López Crespí que seran editades en els propers diessón: Revolta (Editorial Moll); Un violí en el crepuscle (Columna Edicions); Acte Únic (UIB) - Llibre de pregàries; Cultura i antifranguisme (Edicions de 1984): La Ciutat del Sol (narrativa juvenil)...

Miguel López Crespí va néixer a sa Pobla (Mallorca) l'any 1946. Escriptor, actual-ment és un dels autors més guardonats en tota la història de la literatura catalana. Voca-cionalment es dedica a la narrativa, el teatre, i la poesia. També ha escrit diversos lli-bres d'assaig, història i de memòries. Recentment obtingué un dels guardons de novel.lamés prestigiosos de l'àmbit de parla catalana. Ens referim al Premi "Miguel ÁngelRiera" que l'escriptor de sa Pobla aconseguí amb l'obra L'Amagatall. 52

Redacció

La collecció "Poesia de paper" compleix 10 anys

Editat el llibre antològic Poesia 1990-2000 de paperEntre els autors mes importants que hi són representats hi podem trobar Lluís Alpera, Josep Maria Llom-

part de la Peña, Francesc Parcerisas, Miguel López Crespí, Margalida Pons, Marià Villangómez, Marcís Coma-dira, Damià Huguet entre molts d'altres escriptors.

L'Obra Social i Cultural de Sa Nostra i la UIB celebren, amb l'edició del llibre Poesia 1990-2000 de paper, l'arriba-da al número cent de la col•lecció que tan encertadament dirigeixen els professors Francisco Díaz de Castro y Per-fecto Quadrado. En aquest número cent hi podemtrobar composicions dels més destacats poetes delsPaïsos Catalans i de l'Estat. Autors en català, cas-tellà i gallec han ajudat a bastir un dels experimentspoètics més interessants del darrer temps. Totes lestendències i estils de la moderna poesia contemporàniasón presents en aquest llibre autènticament antolò-gic.

Entre els autors més importants que hi són repre-sentats hi podem trobar Lluís Alpera, Josep MariaLlompart de la Peña, Francesc Parcerisas, MiguelLópez Crespí, Margalida Pons, Marià Villangó-mez, Narcís Comadira, Damià Huguet entre moltsd'altres escriptors.

Recordem que l'any 1996 la "Col.lecció Poesiade Paper" publicava (en el seu número 34) el poe-mari del nostre col.laborador Miguel López CrespíL'obscura ànsia del cor que havia obtingut el Premide Poesia en les Festes Nacionals de la Cultura Cata-lana Pompeu Fabra (Ciutat de Perpinya, 1988).12

Redacció

15 DE ABRIL DEL 2000 23

A e

Bacallà amb samfainaIngredients:Bacallà (penca i morro), oli i samfaina.

Preparació:Es dessala el bacallà durant tres dies, canviant-li l'aigua cada 24 hores.Quan está dessalat, s'eixuga, s'enfarina i es fregeix en una cassola amboli suficient. A mesura que está cuit, es treu. Quan está, es fa la samfai-na en el mateix oli. Llavors, s'hi posa el bacallà i es deixa una estonamés, a poc foc, que continuï ofegant-se. Es millor menjar-s'ho reposat.

Bacallà a la llaunaIngredients:Bacallà salat (morro), farina, alls, julivert, pebre yermen, vi blanc i oli.

Preparació:Es dessala el bacallà durant tres dies, canviant-li l'aigua cada dia. Quanestá dessalat, s'eixuga, s'enfarina bé i es fregeix a la paella amb oli sufi-cient. Un cop fregit, es posa en una llauna del forn. En una paella peti-ta amb una mica d'oli, es fregeixen unes dents d'all, tallades a làmines,fins que siguin rosses. Llavors es tira una cullerada de pebre vermell ala paella, se li dóna una bona remenada i s'hi afegeix un raig de vi blanc.Quan hagi reduït una mica, es tira sobre el bacallà. Llavors s'hi escam-pa una mica de julivert picat s'entorna una estona, fins que el bacallà esconfiti amb el suc.

Bacallà amb patates i ous dursPlat tradicional per a l'abstinència de carn, durant la Quaresma.

Ingredients:Bacallà (penca i morro), ous, ceba, tonzáquet madur, alls, julivert, fari-na, aigua, oli i sal.

Preparació:Es dessala el bacallà durant tres dies, canviant-li l'aigua cada dia. Quanestá dessalat, s'eixuga, s'enfarina bé i es fregeix a la paella amb oli sufi-cient. En una cassola amb un raig d'oli i un pessic de sal, s'ofega la cebai s'hi posa el tomàquet trossejat, bastants alls i julivert picats. Quan eltomàquet és fregit, s'hi posen unes patates tallades a rodanxes, una micad'aigua i un pessic de sal. Es tapa i es deixa ofegar a poc foc. Mentre,es bullen uns quants ous; quan són durs, es pelen i es parteixen pel mig.Quan les patates són cuites, s'afegeixen els ous i el peix a la cassola, unsmoments abans d'apagar el foc. Es deixa reposar uns minuts.

"Platillo" de sípia amb tripa debacallà

"Platillo" empordanès.

Ingredients:Sípia, tripa de bacallà salada, ceba, all, julivert, tomàquet madur, aníssec, moscatell, xocolata, aigua, oli i sal.

Preparació:Es remulla la tripa de bacallà durant un dia i s'escorre. Es salta la sípia,neta i trossejada, en una cassola amb oli i un pessic de sal. Quan esti-gui, s'hi tira la ceba i lali, picats fins. Quan estiguin ofegats, s'hi afegeixel tomàquet i el julivert, també picats. Quan estigui el sofregit, s'hi tirala tripa, una miqueta d'anís, una miqueta de moscatell i un trosset dexocolata. Se li deixa fer la xup-xup fins que sigui cuit.

Sípia (o congre) amb pèsolsPlat de primavera, amb els primers pèsols frescos.

Ingredients:Sípia (o ventresca de congre, que la cua té massa espina), pésols, ceba,llorer, vi blanc, pinyons, safrà, alls, una galeta maria, oli i sal.

Preparació.Es fa una picada al morter amb els pinyons, el safrà, els alls i la gale-ta maria, fins que quedi una pasta fina. En una cassola (millor una deferro), amb un raig d'oli i un pessic de sal, es fregeix lleugerament elpeix i, després, s'hi posa la ceba. Quan comenci a ser rossa, es redueixel foc al mínim i s'hi posen els pèsols, la picada, un bon pessic de sali un raig de vi.Es tapa i es deixa ofegar. Es serveix acabat de coure.

Petxines de peixIngredients:Rap, musclos, llagostins, beixamel, llorer i formatge radiar

Preparació:Es cou al vapor el rap, els musclos i un llagostí per cap, amb una tullade llorer. Es treuen les espines del rap, les esclófies dels musclos i espica tot ben fi. Es barreja amb una mica de beixamel i s'omplen lespetxines de vieira. S'hi posa una cua de llagostí, pelada, damunt cadapetxina, es cobreix de formatge ratllat i es gratina.

Mol.luscs al vaporIngredients:Qualsevol classe de petits mol.luscs de mar (musclos, cloïsses, lluen-tes, escopinyes, tellerines, navalles, cargols de punxes, cornets, etc.)i aigua. Per acompanyar-los, una picada d'all i julivert o bé romes-co, maionesa o alguna altra salsa.

Preparació:Excepte els musclos, que cal netejar per fora per treure'ls el fregall, ique no viuen enterrats a la sorra, a tots els bivalves cal fer-los treurela que porten dins, posant-los en una olla amb aigua de mar o, si nose'n té, amb aigua i un bon grapat de sal dissolt, en un lloc fresc.Al cap d'una hora o dues, l'hauran deixada anar. Llavors, es posen enuna olla amb un cul d'aigua. Es tapa i es posa al foc. Quan tots siguinoberts, es treuen. Es poden menjar freds o calents.

Peus de cabraIngredients:Peus de cabrit (marisc), aigua i sal.

Preparació:S'esbandeix el marisc i es tira en una olla d'aigua bullent, una micaforta de sal. Passats cinc minuts, es treuen i es serveixen, calents ofreds, sense cap amaniment.

4411.4 1, 44 4 4 e e 4 4 4 4, 414, 14 414 4 e 4.4 4 *e e 1 ,14* 4 4 el, e 4 4 14 44 4 4 el, / 44 4 414, 4 *114 4, 1e e 4 114 4 4 e e. 44114 4 ele 4 4 4 e 4, /I 4 4. e 4 e 4

Atorgar-nos aliena nacionalitat,Bo i al.legant la unitat d'Espanya,A ben pocs catalans sens enganya,Amb aquest discurs ben interessat,

I per això, el conte s'ha acabat,Amb l'espanyolitat que és, patranya.

ReflexióSi t'atribueixen nacionalitat

I això esdevé molta obligació,En pertànyer a catalana nació

No acceptis de ser castellanitzat. Q

Jaume Alfonso i BarcelóBarcelona, abril del 2000

Fent a la Història una llambregada,I tot repassant els esdeveniments,Sabrem que hi ha prou precedents,

Per veure que això és una collonada,I que lo d'Espanya és aigua passada,O un somni de passerells innocents.

Ens han entaforat una Constitució,Que a Catalunya la tanca i obliga,Pero:), els catalans, no farem figa

En romandre fidels a nostra nació.

De monarquia d'enrera,De l'edat medieval.

De nom li diuen Sa Granja,L'antiga Casa Reial,

Un museu fa homenatge,A lo antic senyorial.

Esporles,poble formósPEP ESCANDELL

Mallorquí,ho pagarásPER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR

De lo bell, és protector.A lo alt de la ribera,

Te un casal senyorial,

Esporles, poble elegantPer situació i verdor,

Poble que duu per davant,

M'o') d'espanyolitzar els catalansÉs l'etern somni dels castellans

"Tots som i serem, gent catalana,Tant si es vol com si no és vol".

Segur que no era massa espanyol,El qui va compondre eixa sardana.

Esplendorós és l'entorn,Al voltant de la muntanya,

D'oliveres moltes són,Amb troncs de figura estranya.

A la baixada del poble,Tot l'any l'aigua te presencia,Antre arbres de llenya noble,Per fer mobles a consciencia.

Tota l'aigua que abasteix,El poble i l'agricultor,

El seu producte enriqueix,Com és el bon conrador.

Aquest entorn de Mallorca,Formós i privilegiat,

També l'aire el conforta,Molta vegetació aporta,

L'ambient d'aire depurat

Els castellans romanen entestatsEn lo d'espanyolitzar, CatalunyaAquest entestament els allunyaDe reeixir en tals trets marcats.

Ni la nostra Ilengua ni la culturaSon prou semblants a la castellanaI als catalans no ens dona la ganaQue ens fotin en aliena estructura.

RECORDA

Quan hagis Ilegitaquest periòdic,si no en fas la

collecció,regala'l a un

amic, veí o parent

EL PAÍS HONECESSITA

19 J1411

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

AdreçaC.P

Població C.I.F Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 4.000 PTS (24,04 euróns)

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma

Ompliu aquesta tarja enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

Mallorquí, oh mallorquí,Veurem com acabarás,

Molts moments recordarás,Lo que deia el teu padrí.Que guàrdia ell va fer-hi,A sa costa mallorquina,Perquè s'algerí venia,A robar-nos per aquí.

D'Alger amb barcos venienDesprés d'haver-los expulsats,

Ells estaven encantats,Es terrenys, ells coneixien.

[d'aquí se'n endurien .Dones per tristor deixar.

Sa gent va estudiar,Formes, que es defensarien.

Per sa costa de la mar,Unes torres aixecaren,Una guàrdia hi posaren

La contrada, vigilar.El que podien agafar,Ja ti causava la mort,

Només un dugué sa sort.A ell varen respectar.

Era un home elegant .Segons mos conta s'históri,Diuen que el gran auditori,

Ho va anar estudiant.El condemnaren, picant .

Al pou que a s'Águila hi ha.S'hi allá aigua pots trobar,

Se'l 'niña alliberant.

Uns trenta metres picà,A una roca molt dura,

Ell emprà sa força bruta,Per poder-se alliberar.Aigua allá no trobà,

En cap moment se pot dir,Diuen que se va morir,De pena que li causà.

Mallorca ja alliberada,Que molt tranquil.la vivia

Sa gent se dedicaria,A dur-la molt ben cuidada,

De paret enrevoltada,Amb els seus molts ametllers,

Figueres i garrovers,I sa vinya acompanyava.

Tota fruita abundaria,Per sa població servir,Disposava de bon vi,

Era doll com malvasia.De tot fruiter disposava,

Pereres i cirerers,Tarongers i aubarcoquersEl terreny, en disposava.

A sa muntanya hi sembrà,Tot un jardí d'oliveres,

Damunt marjades molts d'elles,Per sa terra resguardar.

Molt de temps s'hi davallà,Oli per menjar a Mallorca,

Era una base molt forta,Per no haver de penar.

Tot aquell tan bell jardí,Els padrins els cuidarien,I els fills que ells tenien,Varen seguir el seu camí.També ben fort poden dir,

Que el mallorquí és destacà,En manejar sa passeja,Era una arma de brega.

Que s'emprà per a calar.

El mallorquí estimava,Sa terra a on vivia,

I amb dona se casaria,Que fos de mateixa rala.Aquesta costum s'usava,

Des temps des nostros padrins,Seguien els seus camins,

Mateixa Ilengua es parlava.

Se va anar molt canviant .Sa política ho dugué,Per ésser home de bé,

S'havia d'anar avançant.Anar a escola, obligat,A aprendre en castellàLlavors se va començarTot lo nostre a oblidar.

Una llei se va establí.Que era obligació,

A ordres d'un professor,El nin havia d'assistir.

Fins catorze anys resistir,Aquella llei establia,

Tot ell senyor mos sortia.De casa pobre, es pot dir.

Uns han sortits advocats,Uns altres mestres d'escola,

Un tant per cent gros se'n [robaAmb manca de facultats.

Ells estan aviciats,En viure a lo senyor,A son pare fan favor,

Com dur un ase ensellat.

El seu pare ha tornat vell.Ses forces ha acabades,Ses terres abandonades.

Tot ha anat en es bordell.Ses flors d'aquell bell ramell,

del brot no poden sortir,El fill al pare va dir .

Que no contás mai amb ell.

Per manca de personal,Ja que tothom és senyor,

Se veu amb obligació,De resoldre el treball.Ningú s'esperava mai,Mallorca acabás així .S'argelí fer venir aquí.

Que mos servís de puntal.

Negre, roig i mesteiat.Ha vengut a treballar.

Pel mallorquí no trobar,Gent per fer feina al sembrat.

Mos durà mal resultat,Sa tan grossa invasió

Tres parts de sa població,Sumaran gent des veïnat. Q

1/91121,24 15 DE ABRIL DEL 2000

1°111321.1 deis Països Catalans • Editor i director: Mateu loan i Florit • Collaboradors: Joan Cabot, Manel Frau, Pere J. Bueno, Miguel Ángel Rodríguez, Pere Felip, Andreu Salom, Ricard Colom, Climent Garau,

Miguel López, Joan Quetgles, Josep Serra, Bernat Joan, Marina Ferrà, Miguel Ferrà, Quim Giben • Depósit Legal: PM-473-80 • Maquetació i impressió: OMN1 • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Bústia

Postal 124. 07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 971 26 50 05 • Fax: 971 26 99 41 • E-Mail: focifuml&teleline.es. • Delegació a la Catalunya Continental: Rambla de Catalunya, 10 planta P - 08007 Barcelona. • Delegació als

País Valencia: Carrer Herrero, 63 - 8 - 16- 12005 Castelló • La nostra web: httpfiteleline.terra.es/personalgocifum