Agraeixo la invitació que se’m fa per presentar aquest catàleg de l’exposició de l’obra de Francesc

Roig, autor establert a Tarragona amb una llarga i sòlida trajectòria artística.

De l’obra d’aquest autor que es presenta en el Museu d’Art Modern de Tarragona em criden

l’atenció dos aspectes que em semblen importants: primer, la inquietud que produeixen

aquestes obres, i, en segon lloc, que em resumeixen una certa constant de la nostra època.

Efectivament, aquestes imatges de la destrucció, amb tantes ruïnes al voltant, produeixen la

inquietud de no saber res de la gent que habitava aquest espai, de manera que ens resta una

certa angoixa. Naturalment, aquestes imatges també ens parlen de la realitat de la nostra època,

plena de desastres, naturals o bèl·lics, que fan un món inestable i atemorit.

Crec que aquestes són algunes de les sensacions que Francesc Roig ha volgut transmetre’ns

en la seva obra, per, finalment, provocar-nos una reacció. M’agradaria que el públic també veiés

amb ulls crítics aquesta aportació artística de l’autor.

Joan Aregio NavarroPresident de la Diputació de Tarragona

Agradezco la invitación que se me da para presentar este catálogo de la exposición de la obra

de Francesc Roig, autor afincado en Tarragona con una larga y sólida trayectoria artística.

De la obra de este autor que se presenta en el Museu d’Art Modern de Tarragona me llaman la

atención dos aspectos que me parecen importantes: primero, la inquietud que producen estas

obras, y, en segundo lugar, que me resumen una cierta constante de nuestra época.

Efectivamente, estas imágenes de la destrucción, con tantas ruinas alrededor, producen la

inquietud de no saber nada de la gente que habitaba este espacio, de forma que nos queda

un cierto agobio. Naturalmente, estas imágenes también nos hablan de la realidad de nuestra

época, llena de desastres, naturales o bélicos, que hacen un mundo inestable y atemorizado.

Creo que éstas son algunas de las sensaciones que Francesc Roig ha querido transmitirnos en su

obra, para, finalmente, provocarnos una reacción. Me gustaría que el público también viese con

ojos críticos esta aportación artística del autor.

Joan Aregio NavarroPresidente de la Diputación de Tarragona

PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN

SOBRE LA DESTRUCCIÓ: LA CONSTRUCCIÓEdu Merelo

Sobre la destrucció: la construcció. L’autor no reclama la reconstrucció. Reconstruir és solament

la intenció il·lusa de tornar a una pàtria perduda, a un pretèrit idíl·lic i suposat del qual hem

oblidat els desencerts que van conduir a la ruïna actual. L’exercici de tornar enrere sempre

és mirall d’insatisfacció personal i present quan la por de l’“ara mateix” es magnifica en una

basarda de futur, en una necessitat de control cada vegada més acusada. Causes, causes, que no

casualitat! Tornar és sempre repetir, és fer girar la sínia sense interrupció, és la por de perdre, és

l’horror de l’alçada i el vol.

L’eco com el mirall. Reiteracions. Però, com en tot, hi ha un moment final, hi ha un instant últim.

Posicionats davant l’infinit, som principi o final d’un angle que s’acaba diluint o, per contra, es

concreta en un sol punt, nosaltres mateixos. Caldria una veu de volum infinit per crear un eco

infinit, una imatge infinita per generar rèpliques infinites, però en tots dos casos –en la seva

pròpia exageració– serien invisibles i inaudibles, serien absoluts, sense possibilitat de rèplica.

Aquesta és l’angoixa de l’ésser humà des que té coneixement de si mateix i del seu entorn, el

seu no-res en el Tot, la seva impossibilitat de concretar-se.

Francesc, tanmateix, inverteix el mirall, recupera les veus de l’eco; decideix, sobre les despulles

fragmentades, reactivar la vida, proposar l’inèdit. Ho fa des del silenci, pulcrament, sense fer

judici; proposa un inici que no rebutja, sinó que harmonitza. Ens convida a ser els primers a

omplir aquests espais suggerits que encara no han estat interromputs per sons o presències. No

diu: “jo vaig crear!“, sinó “mira el que veus!”; ofereix esperança sense cap altra excitació que la

sorpresa que ell mateix té davant del que ha descobert.

�

�

“eco 6.9” / 2006 / 20 peces de 30 x 150 cm / impressió Rho damunt dibond alumini

12

“eco 0880” / 2006 / 30 peces circulars de 50 cm de diàmetre / impressió fotográfica damunt cotó

14

1�

20

22

24 25

2�

2�

SOBRE LA DESTRUCCIÓN: LA CONSTRUCCIÓNEdu Merelo

Sobre la destrucción: la construcción. El autor no reclama la reconstrucción. Reconstruir es sólo

la intención ilusa de volver a una patria perdida, a un pretérito idílico y supuesto del que hemos

olvidado los desaciertos que condujeron a la ruina actual. El ejercicio de volver atrás siempre es

espejo de insatisfacción personal y presente cuando el miedo del “ahora mismo” se magnifica en

un pavor de futuro, en una necesidad de control cada vez más acusada. Causas, causas, ¡que no

casualidad! Volver es siempre repetir, es hacer girar la noria sin interrupción, es el miedo a perder,

es el horror a la altura y al vuelo.

El eco como el espejo. Reiteraciones. Pero en ellas, como en todo, hay un momento final, hay

un instante último. Posicionados nosotros ante el infinito, somos principio o final de un ángulo

que termina diluyéndose o, por el contrario, se concreta en un solo punto, nosotros mismos.

Haría falta una voz de volumen infinito para crear un eco infinito, una imagen infinita para

generar réplicas infinitas, pero en ambos casos –en su propia exageración– serían invisibles e

inaudibles, serían absolutos, sin posibilidad de réplica. Ésta es la angustia del ser humano desde

que tiene conocimiento de sí mismo y de su entorno, su nadedad en el Todo, su imposibilidad

de concretarse.

Francesc, sin embargo, invierte el espejo, recupera las voces del eco; decide sobre los despojos

fragmentados reactivar la vida, proponer lo inédito. Lo hace desde el silencio, pulcramente,

sin hacer juicio; propone un inicio que no desecha, sino que armoniza. Nos invita a ser los

primeros en llenar esos espacios sugeridos que todavía no han sido interrumpidos por sonidos

o presencias. No dice: “¡yo creé!“, sino “¡mira lo que ves!”; ofrece esperanza sin otra excitación que

la sorpresa que él mismo tiene ante lo que ha descubierto.

31

33

AFTER DESTRUCTION: CONSTRUCTIONEdu Merelo

After destruction: construction. The author does not demand reconstruction. To reconstruct is no

more than a naïve attempt to return to a lost homeland, to an idyllic, false past whose mistakes,

which we have forgotten, have led to the present ruin. Going back always reflects personal

dissatisfaction with the present when the fear of “right now” becomes an exaggerated terror of

the future and the need for control becomes increasingly more pronounced. Causes, causes, not

chance! Going back is always repetition, it is the uninterrupted turn of the big wheel, it is the fear

of losing, it is the horror of heights and of flying.

Echo as a mirror. Reiterations. But even reiterations, like everything else, come to an end: they

have a final moment. Facing infinity, we are the beginning or the end of an angle that finally

dissolves or materialises in a single point: ourselves. Only a voice of infinite volume can create an

infinite echo, and only an infinite image can generate infinite replicas, but the exaggeration of

both cases would make them invisible and inaudible, absolute, incontestable. This is the anguish

that human beings have experienced ever since they acquired knowledge about themselves

and their environment, their nothingness within the Whole, the impossibility of being realized.

Francesc, however, inverts the mirror, and recovers the echo’s voices; he decides to reactivate

life from the fragmented remains, to propose the hitherto unknown. And he does so in silence,

cleanly, making no judgements; he proposes a beginning that does not reject: it harmonises. He

invites us to be the first to fill the suggested spaces that have yet to be interrupted by sounds or

presence. He does not say: “I created!”, but “look at what you see!”; he offers hope with no other

excitement than the surprise that what he has discovered makes him feel.

Direcció, coordinació Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i catàleg de l’exposició Santa Anna, 8 - 43003 Tarragona Tel. 977 235 032 / Fax 977 235 137 A/e: mamt@altanet.org www.altanet.org/MAMT

© de l’edició Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni, 100 - 43003 Tarragona Tel. 977 296 634 / Fax 977 296 633 A/e: cultura@altanet.org www.diputaciodetarragona.cat

© del text Edu Merelo

© de les fotografies Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT Fot. Alberich fotògrafs Francesc Roig

Traduccions Servei Lingüístic de la URV

Revisió textos Joan-Josep Miracle

Disseny de la col·lecció Pau Gavaldà i maquetació

Impressió Ind. Gràfiques Gabriel Gibert, s.a.

DL. T-XXX-2006

Agraïments Tin Fonts, Edu Merelo, Ferran Garcia, Gisela Martí, Rosa M. Roig, Pablo Méndez, Montserrat Ras i a l’equip de l’aula digital del Departament de Pintura de la Facultat de B.B.A.A. de Barcelona, Rosa M. Ricomà i a tota la gent del Museu d’Art Modern de Tarragona.

Francesc Roig / frz@tinet.org / 606 547 615 / 977 214 530