Shirley Clarke, Billy Woodberry, Lionel Rogosin,Mary Jordan, Jack Smith, Kenneth Anger, JeanGenet, Jerry Tartaglia, Georges Franju, StanBrakhage, Frederic Amat, Jean-Marie Straub iDanièle Huillet, David Perlov, Bärbel Neubauer,Peter Watkins, François Campaux, Hans Namuth,Paul Falkenberg, Pierre Koralnik, André Delvaux,Jean-Luc Godard, Anne-Marie Miéville, CarlTheodor Dreyer, Harun Farocki, Pedro Costa,Andrei Ujica.

Programadors:Núria Aidelman, Núria Esquerra,Andrés Hispano, Laida Lertxundi,Gonzalo de Lucas, Antoni PinentDirectora:Carolina López

Preus sessió Xcèntric: 3, 60 E Reduïda: 3, 00 E

Abonament 5 sessions: 12, 50 E Reduït: 10, 00 E

Venta anticipada: Taquilles del CCCB

Amics CCCB: GRATUÏT

Montalegre, 508001 Barcelona93 306 41 00www.cccb.org/xcentric

La revista BUTXACA col·labora ambXCÈNTRIC

Totes les projeccions seran en VOS en català i en format cinematogràfic (16/35 mm), llevat que s’indiqui el contrari.El CCCB es reserva el dret de modificar la programació per raons de força major. Projeccions a l’auditori. Aforamentlimitat. Es prega puntualitat.

Tel-Entrada 902 101 212

®Frederic Amat

®Fr

eder

ic A

mat

Dijous 29 de març, 20.30 hRescritsDavid Perlov IAl llarg de deu anys, el cineasta israelià David Perlovva filmar amb una càmera de 16 mm un diaripersonal que mostra la tensió entre la petitai la gran història. Perlov filma com creixen les sevesdues filles, la vida als carrers, els seus viatges(de Tel-Aviv a París, de Londres a Brasil), els seusamics, les trobades amb Joris Ivens, ClaudeLanzmann o Klaus Kinski, mentre la política envaeixel seu film i el transforma en una emocionant crònicadels esdeveniments dramàtics que travessa l’estatd’Israel, a partir de la guerra del Kippur.

Diary, David Perlov, 1983, 165’, 16mm(capítols 1,2 i 3)

Diumenge 1 d’abril, 18 hRescritsDavid Perlov IIDiary, David Perlov, 1983, 165’, 16mm(capítols 4, 5 i 6)

Dijous 5 d’abril, 20.30 hBärbel NeubauerPer a l’historiador Giannalberto Bendazzi, el treballde Bäerbel Neubauer figura entre la millor animaciócontemporània. La realitzadora i compositoramusical austríaca, establerta a Munic, ha creat mésde 35 films experimentals des de 1980. Herevade la música visual d’Oskar Fischiger, el ritmede Len Lye i les tècniques d’animació directade McLaren, els seus films dels anys noranta la vanconvertir en una de les figures centrals de l’animacióabstracta. Des de l’any 2000 treballa amb einesdigitals per realitzar episòdicament Flockenspiel,un projecte complex a partir de diversoscurtmetratges inspirats en les estructures fractals.

Algoritmen, Bärbel Neubauer, 1993, 3’17’’, vídeoMondlicht, Bärbel Neubauer, 1997, 4’20’’, 35mmHoliday, Bärbel Neubauer, 1997, 4’33’’, 35mmFeuerhaus, Bärbel Neubauer, 1998, 5’22’’, 35mmPassage, Bärbel Neubauer, 2000, 8’02’’, videoFlockenspiel I-IV, Bärbel Neubauer, 2001-2004,25’, vídeo

Diumenge 8 d’abril, 18 hVariacions del RealPeter WatkinsEl cineasta anglès Peter Watkins no ha deixat decriticar les formes de representació institucional,creant assaigs i faules de política-ficció. Un cineastaen els marges, en la resistència. The Forgotten Facesreconstrueix la revolta dels estudiants i obrershongaresos contra la Unió Soviètica el 1956. ThePunishment Park és la història d’un camp depresoners nord-americans, en el desert, on sónreclosos els pacifistes, els hippies o els blackpanthers. Una crònica profètica sobre l’aboliciódels drets humans, la repressió i la tortura de l’Estat,que va ser prohibida als Estats Units.

The Forgotten Faces, Peter Watkins, 1960, 17’, videoPunishment Park, Peter Watkins, 1970, 80’, video

Diumenge 4 de març, 18.00 hVariacions del realShirley ClarkeShirley Clarke és la gran cineasta del New AmericanCinema. The Cool World —produïda per FrederickWiseman— és una de les seves obres mestres: unretrat cru de la vida als carrers de Harlem, en el qualacompanya un grup d’adolescents negres en la sevainiciació criminal. Clarke va connectar el registredocumental amb el ritme de jazz de la banda sonoracomposta per Dizzie Gillespie. «Hi ha dues parts enmi: m’agrada molt la immediatesa, la realitat. I, peraltra banda, m’encanta treballar el cinema d’unamanera molt estilitzada. A The Cool World he volgutunir les dues cares.»

The Cool World, Shirley Clarke, 1963, 125’, 16mm

Dijous 8 de març, 20.30 hCalifornia RealEl cinema de la LA School --de la qual van formarpart Charles Burnett i Billy Woodberry a partir delsanys setanta-- constitueix un neoneorealismeautòcton a Los Angeles que amb pocs mitjans iinterpretacions memorables utilitza allò personalper donar a conèixer un context històric. D'aquestamanera es converteix en document. Utilitza la ficcióper retratar aspectes de la realitat social del barride Watts, de majoria afroamericana, i en desmitifical’estigma de barri perillós i miserable. Bless TheirLittle Hearts retrata la vida al barri a través de lacrisi tant econòmica com emocional d’una família.

Bless Their Little Hearts, Billy Woodberry, 1984,80’, 35mm

Diumenge 11 de març, 18 hVariacions del realLionel RogosinLionel Rogosin —«probablement el millordocumentalista de tots els temps», segons JohnCassavetes— va rodar a Sud-àfrica, sense permisos,amb actors nadius i la càmera sovint amagada, unade les pel·lícules més importants contra l’apartheid.Ho va fer quan ningú parlava del tema i encara menyss’atrevia a filmar-ho. Come Back, Africa descriu lavida d’una família zulu que es desplaça del camp ala «jungla urbana» de Sophiatown —un suburbi deJohannesburg que va ser destruït—, on pateix laviolència, el racisme i les injustícies laborals.

Come Back, Africa, Lionel Rogosin, 1960, 95’, 35mm

Dijous 15 de març, 20.30 hJack SmithJack Smith i la destrucció d’Atlantis és un documentalsobre aquest enigmàtic cineasta americà, precursordel cinema d’Andy Warhol. Les creacions de JackSmith són una referència indiscutible del cinemaexperimental dels anys seixanta. De l’obra de JackSmith només ens queda una pel·lícula (FlamingCreatures) i alguns curts, de manera que aquestdocumental ofereix la possibilitat de conèixer facetesinèdites tant del seu cinema com de les sevesperformances. També deixa clar que la sevaimaginació desbordant anava acompanyada d’uninconformisme polític radical i un menyspreu totalpel negoci de la cultura, qualitats que el van portara la penúria, però que alhora revelen que era unartista formidable i exemplar.

Overstimulated, Jack Smith, 1960, 5', 16mmJack Smith and the Destruction of Atlantis, MaryJordan, 2006, 94', 35mmI was a Male Yvonne DeCarlo, Jack Smith, 1968-1970, 30’, 16mm

Dijous 12 d’abril, 20.30 hRescritsDe la pinturaEl cinema ha esdevingut la manera privilegiada dedescobrir i preservar la memòria dels gestos i elstraços dels pintors. En la primera part, assistim altaller, veiem els pintors treballant: Matisse fent unretrat del seu nét i el d’una model; Pollock creantuna obra amb la seva tècnica de dripping; FrancisBacon, en ple deliri etílic en la intimitat del seu taller,parlant de la seva obsessió per la bellesa masculinai dels pintors admirats. En la segona part, es tractade l’assaig cinematogràfic sobre l’art: Delvaux traçauna línia paral·lela entre el pintor i el cineasta, totsdos treballant sota contracte, mentre Godard fa unaemocionada elegia sobre les potències i les derrotesde l’art.

1a PartHenri Matisse, François Campaux, 1946, 12’, 16 mmJackson Pollock, Hans Namuth, PaulFalkenberg,1951, 10’, 16 mmFrancis Bacon, peintre anglais, Pierre Koralnik,1964, 26’, 16mm

2a PartMet Dieric Bouts, André Delvaux, 1975, 30’, 35mmThe Old Place, Jean-Luc Godard i Anne-MarieMiéville, 1998, 40’, vídeo

Diumenge 15 d’abril, 18 hEn paral.lel a l’exposició Hammershøi i Dreyer

Els curtmetratges de Dreyer

Entre el 1942 i el 1954, Dreyer va realitzar vuitcurtmetratges, que són la part més desconeguda delseu cinema. Encàrrecs que es va apropiar per explorardiferents motius que retrobem a la seva obra (eldolor femení o la creació artística), i que manifestenuna gran diversitat formal. Entre els curtmetratges,destaquen les peces sobre art i Van atrapar eltransbordador, un encàrrec de les autoritats viàriesdaneses, que Dreyer va subvertir revelant la sevapotència inventiva. En la segona part, es projectael documental que li va dedicar Rohmer, a partirde converses amb ell i els seus col·laboradors,i de la filmació d’Anna Karina en què llegeix textossobre el cineasta.

1a partMØdrehjaelpen (Ajuda a les mares), Carl TheodorDreyer, 1942, 12’, 35mmThorvaldsen, Carl Theodor Dreyer, 1949, 10’, 35mmStorstrØmsbroen (El pont de StorstrØm), CarlTheodor Dreyer, 1950, 7’, 35mmEt slot i et slot / Krogen og Kronborg (Un castella un castell), Carl Theodor Dreyer, 1954, 9’, 35mmDe nåede færgen (Van atrapar el transbordador),Carl Theodor Dreyer, 1948, 12’, 35mm

2a partCarl Theodor Dreyer, episodi de la sèrie “Cinéastesde notre temps”, Eric Rohmer, 1965, 61’, video

Dijous 26 d’abril, 20.30 hAndrei Ujica: diario espacialAndrei Ujica recull tot el material filmat d’un grupd’astronautes russos durant un any de viatge espacialen què la Unió Soviètica va de deixar de ser-ho.El documental a què dóna forma Ujica acaba sentun diari d’uns cosmonautes molt carismàtics quefan exercici, mengen, riuen, i alhora una col·lecciód’imatges sensacionals del planeta Terra en ladistància. Quan aterren i els assalta la premsa, deseguida apareix gent que tapa els pegats dela Unió Soviètica dels seus vestits de cosmonautes,amb la qual cosa el film s’ancora en un momenthistòric concret. Estan d’acord que el que més trobena faltar de la Terra és la gent.

Out of the present, Andrei Ujica, 1996, 96’, 35mm

Dissabte 17 de març, 20.30 hNIT Xcèntric - Programació especialEros / ThanatosL’exposició «THAT’S NOTENTERTAINMENT! El cinema respon alcinema» restarà oberta de 20.30 h a 24 hLa darrera nit Xcèntric presenta un programarelacionat amb l’exposició «THAT’S NOTENTERTAINMENT! El cinema respon al cinema»que se centra a mostrar íntegrament algunes deles obres que han conviscut durant aquest dies al’espai expositiu del Dark Room (L’estratègia delshock).

El programa s’estructura en dos blocs. Al primer,titulat «Eros», trobem un vincle que uneix tot elconjunt: Genet fa la seva obra després d’haver vistel Fireworks d’Anger; i Tartaglia per al seu EcceHomo agafa prestades imatges d’Un Chant d’amour,passades per l’optical printer. Al segon bloc, ambla mort com a tema central, una visita al gestmecànic dels escorxadors filmats per Franju; i, coma comiat, l’obra del gran Brakhage, en què exploraels límits de l’espectador, posant-lo cara a cara ambel que queda de l’ésser humà una vegada esconverteix en matèria inerta.

Com a aperitiu d’aquesta sessió, mostrarem unaselecció del treball que els visitants han realitzatdirectament sobre el cel·luloide de 35 mm durantl’exposició, en el seu format original.

L’espectador respon al cinema, VV.AA., 2006 -2007. Espanya, 5’ aprox, color i b/n, sonora, 35 mm.

ErosFireworks, Kenneth Anger, 1947, 13’, 35 mmUn Chant d’Amour, Jean Genet, 1950, 25’, 16 mmEcce Homo, Jerry Tartaglia, 1989, 8’, 16 mm

ThanatosLe Sang Des Bêtes, Georges Franju, 1949, 20’,35 mmThe Act of Seeing With One’s Own Eyes, StanBrakhage, 1971, 32’, 16 mm

Diumenge 18 de març, 18 hFrederic AmatAmb la presència de l’autor

Frederic Amat (1952) ha complementat la sevapaleta d’artista plàstic i escenògraf reconegut ambl’audiovisual. En deu anys, la seva aposta decididaper aquest mitjà s’ha concretat en diversespel·lícules, entre les quals figuren dos dels guionsinclosos en aquell cèlebre catàleg, Anthologie ducinéma invisible (C. Janicot, 1995), un escrit perLorca i l’altre per Brossa. La trobada entre la pinturai el cinema, constant en la història del cinemaexperimental, troba en les noves eines electròniquesi en l’imaginari d’Amat una nova expressió, densai viva, que evoluciona de títol a títol.

Viaje a la Luna, Frederic Amat, 1998, 19’10’’, videoFoc al càntir, Frederic Amat, 2000, 19’50’’, videoBackwaters, Frederic Amat, 2003, 3’18’’, videoDeu dits, Frederic Amat, 2000-04, 8’45’’’, videoDanse noire, Frederic Amat, 2005-06, 3’33’’, video

Diumenge 25 de març, 18 hRescritsStraub i Huillet,els treballs i els diesDes que van fer la seva primera pel·lícula l’any 1962,Danièle Huillet i Jean-Marie Straub han treballatsempre junts. La seva obra —la «galàxia Straub»,segons imatge de Serge Daney— ens deixa unaconstel·lació de textos, paraules, veus, rostres, enla qual cada entonació, vibració de la lletra o pausaés un fet preciós. En la primera part, els descobrimrodant Amerika, de Kafka, en el film que els vadedicar Farocki, i muntant Sicilia!. En la segona,presentem les seves darreres obres: un curt com a«continuació» d’Europa 51 de Rossellini, i el seuúltim llarg, a partir dels Diàlegs amb Leuco de CesarePavese, un dels autors que més van estimar. Coma document final, un enregistrament de la sevaposada en escena teatral de Quei loro incontri.Danièle Huillet va morir el 9 d’octubre.

1a PartJean-Marie Straub und Daniele Huillet bei derArbeit an einem Film nach Franz KafkasRomanfragment "Amerika" [Jean-Marie Straub iDaniele Huillet treballant en una pel·lícula basadaen "Amèrica" de Franz Kafka],Harun Farocki, 1983, 26’, 16mmBagatelle [sobre el muntatge de Sicilia!], PedroCosta, 2004, 20’, vídeo

2a PartEuropa 2005-27 ottobre, Jean-Marie Straub iDanièle Huillet, 2006, 6’, vídeoQuei loro incontri, Jean-Marie Straub i DanièleHuillet, 2006, 68’, 35mm

3a PartPosada en escena teatral de Quei loro incontri.Gli Uomini… Gli Dei, Associazone  Teatro Buti,2006, 68’, vídeo

The Cool World, Shirley Clarke, 1963 ® 1964

Come Back Africa, Lionel Rogosin, 1960

De nåede færgen, Carl Theodor Dreyer, 1948 @Danish Film Institute

®Frederic Amat

Diary, David Perlov, 1983

Flockenspiel I-IV, Bärbel Neubauer, 2001-2004