Arquebisbat de Tarragona Diumenge I de Quaresma Any LXIV - IV Època - Número 3284

17 d

e fe

brer

de

2013

«L’actual façana de la Passió la vaig projectar amb dolor, el 1911, quan estava malalt a Puigcerdà.» Aquesta confessió d’Antoni Gaudí, referent a una de les façanes de la Sagrada Família, ens fa pensar en la manera com l’arquitecte identificava la seva vida amb la seva obra. En aquesta població dels Pirineus, en efecte, va haver de fer llit, i un religiós que l’atenia li llegia poesies de sant Joan de la Creu, un dels llibres que l’havien acompanyat des de Barcelona, al costat dels evangelis, el Kempis i altres devocionals.

En tornar al seu estudi al temple, va agafar un llapis i, dempeus, com sempre dibuixava, va fer el disseny de la façana, ple de dramatisme, però culminant amb la triomfal i gloriosa exaltació de la Santa Creu en el vèrtex en què convergien totes les forces de la seva arquitectura, aquest cop sòbria i nua.

Gaudí s’identificava plenament amb el que feia. No es limitava a treure el cap a la Passió de Crist com si fos espectador d’un fet llunyà, sinó que tractava de posar-se ell mateix en l’escena dels fets i seguir Crist molt de prop. Per Quaresma, per a preparar-se millor per a la Setmana Santa, dejunava fins extrems que posaven en risc la seva salut.

El testimoniatge de la seva vida, que potser algun dia serà proposada oficialment per l’Església com a exemple de santedat, mostra que la vida personal no ha d’estar desvinculada de la fe, i que la vivència espiritual no està renyida amb l’eficàcia en el treball, sinó que, per contra, estimula i millora la nostra capacitat professional.

Un any més l’Església ens proposa viure intensament aquest temps litúrgic de la Quaresma. És cert que no ens exigeix grans penitències, com les que van fer molts sants i persones com Gaudí, de vida interior profunda, però sí que ens demana que renunciem a petits gustos o comoditats durant aquest temps per preparar-nos millor per als misteris que s’acosten.

PREPARACIÓ DE LA SETMANA SANTA

Per descomptat, hem de tenir presents aquelles paraules de Jesús: «Misericòrdia, vull, i no sacrificis», pronunciades per de-nunciar una pràctica farisaica en què els actes penitents es trobaven tancats en ells mateixos, com si fossin exercicis de pura gimnàstica es-piritual, i eren viscuts al marge de les obres de caritat.

En els nostres temps de crisi, en aquesta Quaresma tenim una ocasió molt adequada d’ajuntar les dues obres meritòries: la temprança i l’amor als altres, en particular als més ne-cessitats. Potser podem proposar-nos un exercici: re-nunciar a alguna cosa i oferir l’equivalent als pobres que coneixem, directament o a través d’alguna institució be-nèfica de confiança. És una bona manera, al costat de la contemplació de la Passió de Crist, de recórrer el camí penitencial de la Quaresma com a itinerari cap a la gran setmana que els cristians anomenem Santa i la Pasqua de Resurrecció.

DIUMENGE I DE QUARESMA

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 26,4-10)Moisès digué al poble: «El sacerdot re-brà de les teves mans la cistella on por-tes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a fo-

raster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una fei-na dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Salm responsorial [90,1-2.10-15 (R.: 15b)]

Tu que vius a recer de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.»

R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor.

No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins. R.

Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serpents. R.

Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré,

«QUARESMA, UN TEMPS PER A...»En la litúrgia quaresmal Déu es fa trobadís amb ca-

dascun de nosaltres, amb les nostres esperances, amb la nostra realitat, amb el nostre pecat i les nostres limi-tacions. Ens convida a caminar amb ell, ens anuncia el que ha fet i el que vol fer avui amb nosaltres, ens ofe-reix la llibertat. Dia a dia ens manifesta el seu projecte d’amor i ens indica l’itinerari de la nostra salvació.

Per a nosaltres, la Quaresma és un temps de canvi i de renovació. És un temps per posar en ordre la nostra vida, les nostres relacions personals i la nostra relació amb Déu. Per això, necessitem posar-nos a l’escolta de Déu, deixar-nos canviar per ell i caminar amb ell.

Aquest primer diumenge de Quaresma ens narra les temptacions que Jesús va experimentar pel diable al desert. Temptacions en les quals se li proposen

maneres falses d’entendre i viure la seva missió. Les diferents lectures ens parlen de prova, de salvació i de professió de fe. Ens interroguen sobre la nostra vida de creients i la nostra realitat d’Església.

És un bon moment per a recordar que en els moments de dificultat, de pecat, de debilitat el Senyor ha estat la nostra força i el nostre alliberament. La seva Paraula, que és guia i llum en el nostre camí, l’hem de guardar, l’hem de fer norma de la nostra vida i professar-la. Hem d’estar convençuts d’això i donar-ne testimoniatge perquè d’altres experimentin el goig i l’alegria de la salvació com nosaltres.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré, i tothom l’estimarà. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma(Rm 10,8-13)Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,1-13)En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Diumenge, 17: Diumenge I de Quaresma [ Dt 26, 4-10; Salm 90, 1-2.10-11. 12-13. 14-15; Rm 10, 8-13; Lc 4, 1-13 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 18: [Lv 19, 1-2. 11-18; Salm 18, 8.9.10.15; Mt 25, 31-46]. Dimarts, 19: [ Is 55, 10-11; Salm 33, 4-5.6-7. 16-17. 18-19; Mt 6, 7-15]. Dimecres, 20: [ Jn 3, 1-10; Salm 50, 3-4. 12-13. 18-19; Lc 11, 29-32]. Dijous, 21 : [Est 14, 1.3-5.12-14; Salm 137, 1-2a. 2bc-3.7c-8; Mt 7, 7-12]. Divendres, 22: La Càtedra de Sant Pere, apòstol (F) [ 1Pe 5, 1-4; Salm 22, 1-3.4.5.6; Mt 16, 13-19 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 23: [ Dt 26,l 16-19; Salm 118, 1-2. 4-5. 7-8; Mt 5, 43-48]. Diumenge, 24: Diumenge II de Quaresma [ Gn 15, 5-12.17-18; Salm 26, 1.7-8a.8b.9abc.13-14; Fl 3,17-4,1; Lc 9,28b-36 ( o bé més breu: Fl 3,20-4,1) (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIAEl sant pare Benet XVI encomana a l’Apostolat

de l’Oració, per a aquest mes de febrer de 2013, les següents intencions per a la pregària:Intenció general: Perquè les famílies dels migrants, en particular les mares, siguin sostingudes i acompanyades en les seves dificultats.Intenció missionera: Perquè les poblacions que viuen guerres i conflictes puguin ser protagonistes de la construcció del seu futur de pau.

EN EL NOSTRE MÓN PASSA...…que cada dia hem de sentir parlar de corrupció. Un tema que ja fa fàstic!

Els mons de la política i dels diners són uns camps en el quals es veu que es pot donar molt fàcilment la corrupció. Però també és veritat que no són els únics. Per als ciutadans és difícil d’entendre i de digerir com és que es donen tants i tants casos de corrupció i amb persones, grups i institucions tan diferents. La quantitat de diners que s’han robat, s’han desviat, s’han malgastat… deu ser una suma molt gran. Si tots aquests diners tornessin al lloc del qual no havien d’haver marxat mai, d’altra manera aniríem. Hi ha una altra classe de corruptes que són els que, aprofitant aquest ambient de corrupció, llancen calúmnies de corrupció sobre d’altres amb allò de «calumnia que alguna cosa queda».

Per què tanta corrupció? L’anàlisi seria llarga: el diner fàcil, les enveges, les venjances, el mal plantejament de la vida… resumint: l’adoració dels ídols de la nostra societat: el tenir, el poder i el plaer!

Hi ha un altre aspecte que també em preocupa: com queden els altres membres de qualssevol d’aquests grups i institucions en els quals es dóna corrupció i que no són corruptes.

Fa falta una bona ètica i una bona moral i regir-se per uns valors autèntics!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Nascut a Vila-seca, Xavier Graset va iniciar la seva carrera profes-sional a la ràdio, mit-jà on no ha deixat de treballar mai. Autor de diversos llibres, també ha treballat a la tele-visió, premsa escrita i

com a docent. Actualment dirigeix i realitza el progra-ma L’Oracle de Catalunya Ràdio.

—Quines són les oportunitats de l’Església en el panorama comunicatiu del s. XXI?

Totes, o millor dit, les ha d’aprofitar totes. La informació, i la seva difusió, ha experimentat un gran canvi en els últims temps. Ha perdut verticalitat i ara s’escampa en xarxa, horitzontalment. En aquest moment de canvi de valors també hi ha una necessitat d’espiritualitat i de recerca de missatges d’esperança, que justament són a l’Evangeli. Per exemple, la feina de Càritas és un gran missatge d’Església que encara s’ha de difondre més.

—De quina manera Internet i les xarxes socials poden ajudar l’Església en l’evangelització i la difusió de la informació?

Les noves tecnologies, per bé que se’ns presenten com a nou mite de la modernitat, són aquí i no se n’aniran. No es pot viure obviant-les. El mateix Sant Pare és al Twitter i utilitza aquesta xarxa per a difondre el seu pensament i missatge. L’Església ha de ser en aquests mitjans que potser encara ens semblen alternatius. Comunitats locals amb connexió mundial.

—Què ens cal millorar?

Hem de parlar convençuts i contagiar les nostres conviccions més que no pas tenir la voluntat de convèncer. Hem d’escoltar, i no rebutjar altres visions. A més d’entendre, hem de sentir, i fer-ho amb un llenguatge proper i que connecti. Trencant cantarelles i tons monòtons que fan desconnectar qui ens escolta. El missatge que compta és el que acaba captant la gent.

3 PREGUNTES A…Xavier Graset i Forasté, periodista

QUARESMA ’13En el missatge quaresmal del Sant Pare, «Creure en

la caritat suscita caritat», Benet XVI ens diu: «Amb la fe s’entra en l’amistat amb el Senyor; amb la caritat es viu i es conrea aquesta amistat (cf. Jn 15,14s) […], la fe ens porta a reconèixer els dons que el Déu bo i generós ens encomana; la caritat fa que fructifiquin (cf. Mt 25,14-30).

Us convidem a llegir-lo al web de l’Arquebisbatwww.arqtgn.cat, a la secció Documents / Santa Seu.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

Els números del 5 al 8 de la Lumen gentium ‘Llum de les nacions’ són com una lectura actualitzada del Nou Testament, de l’acció i el missatge

de Jesús sobre la seva obra, «el Regne de Déu». «El Senyor Jesús va fer néixer la seva Església predicant la bona nova, l’adveniment del regne de Déu promès.» Jesús ens el dóna a conèixer mitjançant «imatges preses ja de la vida dels pastors o de l’agricultura, ja de l’art de la construcció, de la família o encara de les esposalles, i ja preparades en els llibres dels profetes». Jesús, assumint la naturalesa humana, vencent la mort i ressuscitant, transforma l’home en una nova criatura. «Efectivament, comunicant el seu Esperit als seus germans cridats d’entre totes les nacions, els ha constituït místicament com el seu cos.» L’Església esdevé visible i espiritual alhora: «Crist, mitjancer únic, ha constituït la seva santa Església aquí a la terra, comunitat de fe, d’esperança i d’amor, com un organisme visible.»

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA BEATIFICACIÓ

JoSEP BRU BoRoNAT, PREvEREEl servent de Déu Josep Bru Boronat va

néixer a Mont-roig del Camp el 16 de juny de 1883. Ordenat prevere l’any 1908, va ser

destinat com a vicari a Ulldemolins i després a la Parròquia de Sant Francesc de Reus. També va ser nomenat ecònom de Belianes i capellà de l’Institut Pere Mata de Reus. L’última etapa del seu ministeri la va exercir a Cambrils com a capellà

dels germans de la Salle. En esclatar la revolta de 1936 es va refugiar al mas Carles Roig, a Reus, on vivia el seu germà.

El 27 de juliol quatre milicians se’l van emportar del mas prometent als seus familiars que només el portaven a declarar davant el Comitè Revolu-cionari de Riudoms. El van fer pujar en un cotxe i a la carretera de Vinyols

el van fer baixar. A les poques passes li van disparar i el van deixar mort a la cuneta. Mitja hora més tard va ser recollit i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Reus.

JoSEP BRU RALDUà, PREvEREEl servent de Déu Josep Bru Ralduà va néixer a Tarragona

el 27 d’octubre de 1870, i va ser batejat tres dies més tard a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Ordenat prevere el 20 de maig de 1896, era un gran director d’ànimes. Quan encara no tenia l’edat competent va ser nomenat confessor del Se-minari i del Col·legi de l’Ensenyança. També tenia una gran habilitat per ajudar els moribunds.

Va ser canonge de la Catedral, professor del Seminari, oficial de notaria, canceller secretari, provisor i jutge metropolità.

Detingut el 27 de juliol de 1936 a Tarragona, va ser internat al vaixell pre-só Riu Segre, on va continuar la seva tasca apostòlica. L’11 de novembre de 1936 va ser tret del vaixell presó juntament amb altres presoners, els

quals anaven resant un salm, i van ser assassinats a la tàpia del cementiri de Torredembarra. Les seves despulles van ser traslla-dades al cementiri de Tarragona el dia 11 de setembre de 1939.

AGENDA20 de febrer •XIX Marxa de la Solidaritat de Tarragona organitzada

per Mans Unides Tarragona amb la participació dels alumnes de segon cicle de secundària de diversos instituts i escoles de la ciutat. A l’auditori del Camp de Mart de Tarragona, a les 9.30 h

21 de febrer •Presentació de l’opuscle de la Setmana Santa de

Tarragona a càrrec del Sr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense. A l’antiga Audièn-cia (Plaça del Pallol de Tarragona) a les 20.30 h, or-ganitza l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona.

23 de febrer •Taller d’estudi de l’Evangeli impartit per Mn. Jordi

Vila, delegat diocesà d’Apostolat Seglar a les 10.00 h; i Escola de vida: «Viure la fe en l’esperit del Concili Vaticà II» a càrrec de diversos membres del Seminari del Poble de Déu a les 17.30 h, al Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc (Plaça de la Serra, 2). Organitza el Seminari Laïcal Diocesà.

EN UN MINUT•La Catedral de Tarragona ha renovat el disseny i els continguts del seu web, que des d’ara es pot consultar

en cinc idiomes a part del català i castellà. L’adreça és www.catedraldetarragona.com•La Schola Cantorum i l’Orquestra dels Amics de la Catedral van recordar, el dimecres 6 de febrer, els vint-i-nou membres traspassats durant aquests primers 25 anys d’existència des de la seva fundació, en una solemne eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe a la Catedral de Tarragona.

•Amb motiu de l’Any de la fe, el Secretariat Interdiocesà de Jo-ventut de Catalunya i Balears (SIJ) publica cada mes l’Escola de pregària sobre un article del Credo. Es pot descarregar a la sec-ció «Materials» del web de la Delegació de pastoral de joventut de l’Arquebisbat: www.delejot.cat.•Els dies 5 i 6 de febrer el Santuari de la Mare de Déu de Loreto de Tarragona va acollir la trobada de les delegacions diocesanes de missions de tot Catalunya, unes jornades de reflexió i forma-ció presidides per Mons. Joan Piris, bisbe de Lleida i encarregat de missions a la Conferència Episcopal Tarraconense (CET).