Arquebisbat de Tarragona Diumenge XIV del temps ordinari Any LXI - IV Època - Número 3147

4 d

e ju

liol d

e 20

10

El 5 maig de 1961 Joan XXIII va rebre al Vaticà Isabel II. Amb gran senzillesa li va confiar que a la nit, pensant en la trobada, recordava com a la seva casa de pagesos es parlava a vegades de la reina d’Anglaterra i de l’emperadriu Victòria. I va afegir que mai no s’havia imaginat que un dia podria rebre una descendent d’aquella emperadriu. Quan es va celebrar aquesta entrevista el Papa ja havia donat a la impremta la seva gran encíclica Mater et magistra, que es va publicar el dia 15 del mateix mes. En ella, com en la Rerum novarum de Lleó XIII setanta anys abans, es parla de la justícia social i es fan patents diverses idees: que totes les persones tenim una mateixa dignitat i que tots estem lligats per un deure de solidaritat.

No importa si un és rei, papa o pagès, si és home o dona, si és un intel·lectual o una persona sense cultura. Tots som fills de Déu. El papa Roncalli va conèixer molt bé les dificultats econòmiques de la seva família, a l’extrem d’haver de ajudar el seu germà per a poder comprar una vaca. Però aquestes experiències les va traslladar a la família humana en conjunt.

Com Joan XXIII, el tema de la necessitat de la justícia social, entre empleats i empresaris, entre pobres i rics, entre països amb abundància de recursos i nacions en què milers de persones moren de fam, ha estat objecte de preocupació de l’Església i de diversos documents pontificis. Només cal recordar la Populorum progressio de Pau VI i la Centesimus annus de Joan Pau II.

Benet XVI dedica al tema de la justícia social la seva tercera encíclica: Caritas in veritate. A part de denunciar les escandaloses desigualtats entre les persones, cridant a una distribució adequada dels béns i a la remuneració justa del treball, expressa una idea clau: «No n’hi ha prou a progressar només des del punt de vista econòmic i tecnològic» ni tampoc n’hi ha prou amb «la creació d’institucions

NO HI HA JUSTÍCIA SENSE DIGNITAT

per a garantir a la humanitat l’exercici del dret al desenvolupament». La llei no ho pot tot. Cal una solidaritat que tingui en compte els més necessitats, és necessària la fraternitat, i per això «l’evangeli és un element fonamental per al desenvolupament». El Papa fa notar que el món és més ric que mai, però les desigualtats són també més grans ara, sense que la globalització resolgui els seus greus problemes ja que per ella mateixa «ens fa més propers, però no més germans».

L’Església no té fórmules tècniques pròpies per a dir com han de ser les relacions en el si d’una empresa o de la societat en general, però sí que pot ensenyar una cosa que es desprèn de l’evangeli: que l’amor al proïsme ha de presidir tota conducta. La justícia social no és només una qüestió d’enginyeria financera, d’obertura de mercats, de circulació de capitals, en definitiva una qüestió tècnica. La persona i la seva dignitat han d’estar en el centre de tota actuació. D’aquesta manera, posant al servei d’ella la intel·ligència i la voluntat, podrà aconseguir-se el món més just que tots desitgem.

DIUMENGE XIV DEL TEMPS ORDINARILectura del llibre d’Isaïes (Is 66,10-14c)Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu,

la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Salm responsorial [65,1-3a.4-5.6-7a.16.20 (R.: 14)]Aclama Déu, tota la terra. Canteu la glòria del seu nom, canteu la seva fama gloriosa. Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les vostres obres!»R. Aclama Déu, tota la terra.«Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom.» Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R.Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Ell és la nostra alegria, ell que sempre governa amb el seu poder. R.Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 6,14-18)Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no

sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,1-12.17-29)En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre.[Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]

El projecte

PARAULA ENDINS

Avui sortirem de la missa dominical amb la satisfacció de saber que el Senyor ens ha confiat a cadascun de nosaltres un projecte perquè el duem a terme en la vida de cada dia. Ens ha confiat el projecte de treballar per la pau. Ser persones que porten pau. La pau, com bé sabem, és la síntesi dels dons messiànics.

“Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa”. El joiós anunci de pau, Jesús el confia a un petit grup de persones poc influents i diria que sense cap o amb poc prestigi social; però cada un dels components d’aquell petit grup només confiava en la paraula d’Aquell que els enviava. Com ells, nosaltres som cridats a ser missioners en un món que canvia i precisament se’ns demana una actitud

una mica desconcertant als ulls del món actual: “Aneu [...]. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat”. El Senyor no té la preocupació de dotar els deixebles amb algun suport de força o poder per fer creïble el que els ha confiat; ni els dóna cap fórmula per obtenir bons resultats segons els càlculs humans. Així apareix més clarament que l’oferiment de la pau i la consolació, és a dir l’evangeli del regne, confiat a les nostres pobres persones és absolutament gratuït. La manera de fer de Déu posa en crisi molts mètodes, estratègies i suports econòmics. I ni s’han d’alegrar de l’èxit obtingut, cosa ben humana, sinó de “que els vostres noms estiguin escrits en el cel”.

P. Pere Cardona, o.f.m.c.

Diumenge 4 de juliol. Diumenge XIV de durant l’any. [Is 66,10-14c; Sl 65; Ga 6,14-18; Lc 10,1-12.17-20 (LE/LH pròpies). A Tarragona, solemnitat de la dedicació de la catedral; però, per coincidir en diumenge, només se celebra a la mateixa catedral]. Dilluns 5. Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (MLl) [Os 2,16.17b-18.21-22; Sl 144, Mt 9,18-26]. Dimarts 6. Santa Maria Goretti, verge i màrtir (MLl)[Os 8,4.7.11-13; Sl 113, Mt 9,32-38]. Dimecres 7. [Os 10,1-3.7-8.12; Sl 104, Mt 10,1-7]. Dijous 8. [Os 11,1-4.8c-9; Sl 79, Mt 10,7-15]. Divendres 9. Sants Agustí Zhao Rong, prevere, i companys, màrtirs (MLl) [Os 14,2-10; Sl 50, Mt 10,16-23]. Dissabte 10. Memòria de Santa Maria [Is 6,1-8; Sl 92; Mt 10, 24-33 (LE/LH pròpies)]. Diumenge 11. Diumenge XV de durant l’any [Dt 30,10-14; Sl 68 o bé Sl 18; Col 1,15-20; Lc 10,25-37 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PLURALITAT RELIGIOSA I SOCIETATS EN TRANSFORMACIÓDel 28 de juny al 2 de juliol la URV organitza, dins de l’oferta de la Universitat d’Estiu el curs “Pluralitat

religiosa i societats en transformació”, dirigit pels professors de sociologia Àngel Belzunegui i Jordi Moreras. Es tracta d’un curs de 20 hores l’objectiu del qual és estudiar i analitzar amb profunditat el fenomen religiós i la seva pluralitat en el context de les societats complexes. Els ponents del curs analitzaran el paper que tenen les religions i el que han de tenir en els diferents àmbits que composen el sistema social, com ara el polític, el cultural o l’econòmic. El curs consta de 5 sessions que es dediquen temàticament a la religió catòlica, a la presència de les diferents denominacions protestants, a l’Islam i a l’estudi més genèric del pluralisme religiós a Europa. Lluny d’un escenari en el que la religió ha quedat apartada al món estrictament personal i individual, el fet religiós torna a ser objecte d’anàlisi com a fenomen de cohesió social davant les tendències disgregadores de la imposició del determinisme econòmic i de l’acció política que cada vegada enfronta als grups i als individus de forma més dividida. Doncs bé, aquest curs es planteja analitzar, des d’un punt de vista sociològic, el paper de la religió com a ciment social en un context de diversitat. El curs està adreçat a professionals de l’educació i la formació, a estudiants universitaris i resta obert a tothom que tingui inquietuds sobre l’estudi de les religions.

“QUI DIU LA GENT QUE SÓC jO?”Fa unes setmanes, a l’evangeli de la missa

dominical, van sentir aquesta pregunta. És una pregunta que potser podria estar motivada per la curiositat. Sempre resulta interessant saber quina imatge tenen els altres de mi. I, si la resposta és favorable, podria ser motiu d’autocomplaença. I si no és positiva, en el millor dels casos, podria ser motiu de revisió personal.

Pere respon: “El Messies, l’Ungit de Déu”. De vegades, però, les paraules, els noms i els títols ens poden portar a confusió. Per això Jesús aclareix i matisa la resposta de Pere dient que el títol de Messies no comporta ni honors ni triomfs, com molts podrien entendre. Ben al contrari. En ser el Messies l’enviat per defensar els pobres i els darrers, li comportarà, abans del triomf final, persecució i patiment per part dels qui tenen el poder.

Ens podríem preguntar: “I què dic jo de Jesús?”. La resposta que donaríem, s’assembla a la que Jesús va expressar de si mateix? O Jesús és la persona que ens dóna purament seguretat, tranquil·litat i que és compatible amb tot el que la nostra societat del benestar ens valora i ens ofereix com a molt avantatjós?

Esteve S, pvre. o.f.m.

UNA MIRADAAL MÓN

BANCA ÈTICAVivim en una societat on

l’especulació, l’avarícia i el guanyar diners com sigui, és la norma més comuna. No obstant això, quan el benefici es converteix en un fi egoista les conseqüències socials que es desencadenen són desastroses. L’actual crisi econòmica és tot un exponent que ens indica que anem pel camí equivocat. Però, és possible trobar un equilibri entre l’ètica i l’economia? La resposta és que sí, ja que aquests dos conceptes no tenen per què ser incompatibles. La solució està en canviar el model econòmic actual donant prioritat a una sèrie de valors com la solidaritat, la justícia i la sostenibilitat. Si volem ser coherents amb els nostres principis la clau està en invertir amb responsabilitat i compromís social. La banca ètica ens dóna aquesta possibilitat ja que les seves inversions van destinades exclusivament a finançar projectes transparents, de desenvolupament humà, ecològics i sostenibles.

Luis J, Baixauli

SIGNATURA D’UN CONVENI ENTRE L’ARXIU HISTÒRICARXIDIOCESÀ I L’AjUNTAMENT DE L’ALEIXAR

Al despatx oficial del Sr. Arquebisbe el passat 9 de juny va tenir lloc l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de l’Aleixar i l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) per a la digitalització de la sèrie de registres sacramentals —baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits— de l’arxiu parroquial d’aquella població. Van signar el conveni el Sr. Anton Maria Salvat Llaurador, alcalde

de l’Aleixar, i Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. Al senzill acte també hi van ser presents Mn. Manuel Fuentes, director de l’AHAT i rector de la parròquia de Sant Martí, bisbe, de l’Aleixar, i el Sr. Joan Maria Quijada, tècnic de l’AHAT.

ALMOSTER:MONS. MIQUEL BARBARÀ,

FILL PREDILECTE DE LA VILAEl passat 13 de juny Almoster

va viure un dia de festa, ja que el seu Ajuntament, presidit per l’alcal-de Sr. Àngel Xifré, havia decidit per unanimitat nomenar fill predilecte de la vila a Mons. Miquel Barbarà Anglès. El actes van començar al punt de les 12 del migdia a l’es-

glésia parroquial de Sant Miquel Arcàngel on Mons. Barbarà —Mn. Miquel—va presidir una solemne eu-caristia. Tot seguit es va fer un dinar de germanor amb més de dos-cents assistents, al local del Teatre Municipal, presidit per l’Alcalde.

A continuació, a la sala de plens de l’Ajuntament, Mons. Barbarà va signar al llibre d’honor municipal. Posteriorment, a la plaça que des d’ara portarà el seu nom, on s’ha erigit un monument-memorial en el seu honor, l’alcalde i l’homenatjat van descobrir una làpida amb la inscripció Mons. Miquel Barbarà Anglès, 13 de juny de 2010 i l’escut del poble. Al Teatre Municipal va tenir lloc l’acte acadèmic de la jornada, presidit pel Sr. Alcalde, la qual es va cloure amb un concert de la Banda Simfònica de Reus, que va interpretar un variat i amè programa.

EN UN MINUTDins el món caòtic que ens envolta, en què les

presses, els neguits i els nervis alterats estan a l’ordre del dia, hi ocupa un lloc primordial l’ambient i l’entorn que genera tot vehicle —cotxe o moto especialment— i que ens submergeix en realitats sovint decebedores. La dura experiència ens ensenya que la sinistralitat en accidents de circulació es manté en unes xifres que, desgraciadament, no minven en l’alt nivell de persones mortes o greument ferides. I el més preocupant és la seva incidència en la joventut.

Què cal fer? Apel·lar un any més, en coincidència amb la Jornada de Responsabilitat en el Tràfic, a la consciència cívica dels conductors? Donc ho fem. Fer un toc d’atenció per al compliment exacte de les normes de circulació? Doncs ho diem. Cridar a respectar els usuaris dels altres vehicles i els soferts vianants? Doncs, vinga, que no quedi. I que consti que no som pas originals, que això ja ho ha repetit un munt de vegades el papa Benet XVI. I Joan Pau II abans d’ell. I, com han dit aquests pontífex, que el cotxe ens sigui instrument dòcil per mirar la vida amb ulls nous, estimar la pròpia com a portadora i la vida dels altres com a companys que fem el mateix camí.

Que Déu ens acompanyi i sant Cristòfol vetlli per nosaltres.

Didac Bertran

REUNIÓ DELS BISBES I RECTORS DEL SEMINARI MAjOR INTERDIOCESÀEl dia 14 de juny a la tarda, presidida

per l’arquebisbe de Tarragona, va tenir lloc la reunió dels Bisbes d’Urgell, Girona, Vic, Solsona i Lleida, amb els respectius Rectors dels seus Seminaris a la Casa del Seminari Major Interdiocesà de Barcelona, per fer re-visió del curs amb els dos formadors fixos del Seminari Mn. Norbert Miracle i Mn. Pere Oliva, rector i vicerector respectivament, i conèixer el balanç de situació del Seminari. Van tenir una reunió per examinar el dos-sier ofert i després van celebrar l’Eucaristia amb tots els seminaristes, van acabar la trobada amb un sopar fraternal.

RENOVACIÓ DEL COMPROMÍS MISSIONER A GUATEMALA

L’Arquebisbat de Tarragona ha renovat, per tres anys més, el compromís missioner que es realitza amb la població de Quetzal, a Guatemala, a través de la “Congregación de las Hermanas del Amor de Dios”. El missioner seglar Ramon Bosch s’ha reunit amb l’Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, que ha ratificat aquell compromís per a l’execució de la pastoral social que s’està duent a terme. Ramon Bosch ha explicat que l’evangelització, com a

eina alliberadora de la persona, comporta també una formació integral que afecta els diferents aspectes de la societat, des de la religió fins a la sanitat o l’educació. El missioner posa en relleu la importància d’aquesta pastoral de conjunt, precisament en un país que travessa uns moments molt difícils que es caracteritzen, d’una forma especial, per la violència.